El           GRAN JOC                                                                     04                              ...
Per què aquest        material?U            n dels elements definitoris de la               Des de l’any 2005, quan va com...
Segueix                          1                          Mira                                                          ...
6   7
12 13 14                                                                                                                  ...
D                                   es de fa dècades, amb el sorgiment de     Afortunadament, les coses poden canviar. Per...
Jocnoetmengiselmon
Jocnoetmengiselmon
Jocnoetmengiselmon
Jocnoetmengiselmon
Jocnoetmengiselmon
Jocnoetmengiselmon
Jocnoetmengiselmon
Jocnoetmengiselmon
Jocnoetmengiselmon
Jocnoetmengiselmon
Jocnoetmengiselmon
Jocnoetmengiselmon
Jocnoetmengiselmon
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Jocnoetmengiselmon

321 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
321
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
4
Acciones
Compartido
0
Descargas
4
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Jocnoetmengiselmon

  1. 1. El GRAN JOC 04 ESCENAR DIFEREN IS TS I TA LL C O VA FES TE LA L D I P ÒSIT? ME els ulls, MP LIObre bé ràs! i veu OO MEN M GE A L’HAM I IR P ESC T A P er petitaa gent , i mitjagran na O, DONCS C O M P R O S PEN Un joc en el que res és com sembla
  2. 2. Per què aquest material?U n dels elements definitoris de la Des de l’any 2005, quan va començar a caminar campanya No et mengis el món sempre la campanya, hem elaborat múltiples materials ha sigut el d’intentar transmetre formatius que persegueixen trencar amb les informació i formació de vocació barreres que ens separen de la realitat del sistema transformadora. Partint de la premisa agroalimentari, per a diferents públics i amb que els aspectes negatius de diferents formats. Exposicions, informes, l’alimentació industrial sovint resten contrapublicitat, audiovisuals, mapes o llocs weba l’ombra intentem així sumar-nos als esforços de ens han permès mostrar el nostre missatge.molta gent que intenta revertir la invisibilitatd’aquesta informació El que tens entre les mans és un dels últims que hem elaborat i que pretén, de manera clara iEnvoltats en una espècie de paper de cel·lofana senzilla, mostrar les diferències entre dos modelsde bonics colors, s’oculten els greus alimentaris. De manera amena, visual i directa,impactes socials i ambientals d’un sistema pretenem visibilitzar la nostra denúncia i laagroalimentari injust i insostenible. nostra aposta. Aquesta, almenys, és la nostraCada cop a més distància real i mental dels intenció. Esperem que així sigui i que trobisaliments que consumim, una espessa boira aquestes pàgines profitosas i interessants i,s’ instal·la (o és instal·lada) entre nosaltres i els sobretot, que despertin en tu el ferm propòsit dealiments, cada vegada sabem menys sobre què seguir avançant cap a la sobirania alimentària,mengem, qui ho produeix, on es produeix i com unint-te als milions de persones que, escampadeses produeix. per tot el món, al Nord o al Sud, també ho fan amb unes mans com les que sostenen aquests fulls i uns ulls com els que miren aquestes paraules. No dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres pel que necessitis. L’equip de No et mengis el món. 3
  3. 3. Segueix 1 Mira 2 3 Busca Si vols ZONA PARES I PROFES els passos! i descobreix les respostes saber més… 7 12 13 14 + + D + 6+ 2 Transge... què? el pagès guardava de cada collita les millors llavors per sembrar- les a la següent estació. Però les modificades no es reprodueixen es de fa dècades, amb el sorgiment de Afortunadament, les coses poden canviar. Per · Facilitar l’accés a la terra, aigua, boscos, I la terra, la Revolució Verda, es diu que els això, és important que, com a país, comencem zones de pesca i altres recursos productius a Les llavors, per fora, semblen totes iguals, però no ho són. com les orgàniques, així que cada any s’han de tornar a Les transgèniques són molt diferents. La cosa és així: comprar. I de vendre-les se n’encarreguen empreses com PARTEIX de qui és? s’agafa una llavor corrent i, mitjançant una modificació del seu ADN, se li incorporen gens d’una espècie diferent, perquè tinguin Cargill, Monsanto, etc., que no només li prohibeixen al pagès guardar llavors, sinó que a més li venen els fertilitzants Tinença de la terra models agroalimentaris intensius, és a dir, els que dediquen grans superfícies a pensar en una agricultura i una ramaderia que privilegiï el nostre mercat, de manera que través d’una autèntica redistribució. I REPARTEIX resistència a les plagues o un tret nutricional específic i plaguicides necessaris. Així, el que sempre va ser un dret (has vist les síndries sense llavors, per exemple?). Sembla genial, bàsic –l’alimentació- va passar a ser un negoci més de terra a la producció d’uns pocs aliments, no haguem d’importar el que consumim. A · Reconèixer i promoure la funció de la dona en 3 1 2 4 5 8 9 10 Quan els camps tenen molts filats que separen De qui hauria de ser la terra? De qui hi viu i la treballa des de fa generacions, o de les multinacionals que tenen el poder i els diners veritat? Bé, vejam... Fins abans de la creació dels transgènics, (bé, un de molt lucratiu…). FES LA TEVA són la solució pels problemes d’alimentació de la humanitat. En realitat, és un problema més més, hem de propiciar l’ús de models productius diversificats, que assegurin l’accés la producció d’aliments. COLLITA per ocupar-les o comprar-les? A països com els terrenys, vol dir que hi · Donar a les comunitats el control sobre els 9 14 6 11 ha molts amos. I si això Brasil, moltes empreses instal·len els seus que una solució: quan l’agricultura, la dels pagesos als recursos productius. I, com a 7 + Super cultius en territoris que tradicionalment han passa, aleshores hi ha sigut dels indígenes, en llocs tan importants ramaderia i/o la pesca s’orienten ciutadans, donar suport als comerços de recursos productius, per davant de la BITLLET moltes famílies que tenen 11 parcel·les per cultivar. com l’Amazones. Com que no tenen on principalment a l’exportació (en lloc de fer-ho proximitat, en els quals es venguin els propietat de les empreses de la terra, aigua i enciam cultivar els seus propis recursos, els pobladors Ara, un grapat d’empreses Però quan el camp cap als mercats locals), es generen moltíssims productes produïts localment, de forma altres recursos genètics i d’altre tipus. D’ANADA locals es veuen forçats a cedir tots els seus multinacionals controlen tot el sembla no acabar mai, no procés complet: des de la venda 13 hi ha filats i el color és drets sobre les terres i a treballar com assalariats, en condicions laborals molt de llavors i fertilitzants, fins a la problemes socials i ambientals. respectuosa amb els treballadors i amb el sempre el mateix, significa que allí només dolentes i amb sous baixos. Mal negoci pels El camp perd agricultors dia a distribució dels aliments als supermercats. Mentrestant, els Els camps uniformement verds poden ser molt bonics, és veritat, però no és or tot allò que medi ambient. · Protegir les llavors pel seu lliure intercanvi iI a això, pagesos, no? hi ha un amo o un sol dia. L’èxode rural és tan fort que pagesos estan en un carreró llueix. Els aliments transgènics, és a dir, els que han El principal d’aquests problemes és que utilització, el que significa que no existeixin 12 productor que treballa la a Europa menys del 5% de la sense sortida: per un costat sigut modificats genèticament perquè resisteixin les QUÈ ÉS LA SOBIRANIA 1 guanyen les grans empreses que poden patents i que s’apliqui una moratòria als terra (segurament, una població segueix cultivant la depenen de les llavors que plagues i perquè la seva producció sigui major, poden fer gran empresa). terra. Per què ja ningú vol viure i treballar al camp? És una compren (a preus cada cop més alts) a la indústria, i, per un molt mal al medi ambient. Per aconseguir aquests súper vegetals, fa falta utilitzar molts més fertilitzants químics i produir i exportar, i perden les empreses ALIMENTÀRIA? cultius modificats genèticament Si una o diverses història llarga, que comença als empreses tenen grans anys cinquanta, quan es va altre costat, venen la seva herbicides que amb d’altres tipus de sembra. familiars agràries i les petites i mitjanes NOIES producció a preus extremada- territoris, els petits començar a incorporar tecnolo- ment baixos. Així, només els empreses que tenen com a objectiu els La sobirania alimentària és el dret de tots els Avança un pas, I això produeix desforestació, perquè es talen arbres per agricultors es queden gia al camp (irrigació, mecanit- queda treballar en camps aconseguir més terrenys on cultivar-los. I contaminació, mercats locals. El més greu és que la pagesia, pobles, comunitats i països a definir les seves SUPERPODEROSES sense terra on sembrar zació, llavors híbrides, fertilit- aliens, emigrar a les grans degut al fet que fan falta milions de litres d’herbicides PER SABER-NE MÉS retrocedeix-ne dos aliments. A dia d’avui, un petit nombre de zació química, etc.) per aconse- guir fer més feina amb menor ciutats del sud (on acaben vivin que ja han causat dotzenes de casos d’intoxicació en la que sempre cultivà la terra, queda fora del pròpies polítiques en matèria agrícola, Ser dona i viure al camp no és feina fàcil. Perquè en barris de barraques i les poblacions properes, i contaminació de l’aigua si ja és complicat ser pagès, molt més ho és quan latifundistes decideixen quantitat de persones. L’objectiu favelas), o convertir-se en superficial. I tot això per què? Perquè les grans model i atrapada en el cercle de la pobresa, la laboral, de pesca, d’alimentació i de terres de a aquesta feina se li ha de sumar la discriminació què i com es produeix i a no era disminuir la fam al món, immigrants sense papers als multinacionals aconsegueixin enormes fam i la subnutrició. manera que resultin adequades a les seves www.noetmengiselmon.org 13 de gènere, la cura dels fills, els sous baixos, o les quant es ven. Probablement, és molt més fàcil llaurar un sinó abaixar els costos de països del nord. guanys amb collites rècord. dificultats en que es troba una dona per La conseqüència? camp amb un tractor enorme, que fer-ho amb un bou, o fins i tot amb la força humana. producció dels aliments. circumstàncies específiques des d’un punt de www.viacampesina.org aconseguir un crèdit. Elles són les que més treballen, però només són propietàries del 2% de L’agricultura i la Això és un avenç, és clar. Però en nom de la També hem de tenir en compte els aspectes vista ecològic, social, econòmic i cultural. www.foodfisrt.org les terres cultivables del món. I han de treballar ramaderia intensives modernitat, s’han fet d’altres canvis al camp molt: als països del sud, les contracten les grans estan esborrant del mapa que no han sigut tan positius. Per exemple, ambientals. Aquest model no aprofita la I això implica: www.peoplesfoodsovereignty.org empreses, però a més han de cultivar per a les produccions familiars, els transgènics van esborrar d’una bufada les biodiversitat existent per produir aliments de www.biodiversidadla.org diverses i sostenibles. tècniques de cultiu que s’havien desenvolupat consum propi i per a vendre al mercat de les · Donar prioritat a la producció d’aliments pels UN DEUTE MOLT GRAN manera sostenible, sinó que elimina aquesta Però el cultiu de soja contamina, desforesta www.fian.org 8 seves comunitats, perquè amb els sous que durant milers d’anys, i les van substituir per i erosiona els sòls, així que els la comprem a Argen- mercats nacionals i locals, sota la base d’uns guanyen no donen a l’abast. mètodes que atempten contra el medi ambient. Per això, és important que la investigació tina i Brasil. Aquest desastre ecològic que provoquem biodiversitat i la substitueix per uniformitat. www.etcgroup.org Espàrrecs de Xile, gambes d’Argentina, cafè de no el veiem, però està al nostre planeta,i té el seu tècnica i científica es reorienti a millorar els Vietnam… Molt del que mengem cada dia es cultiva origen en el nostre consum. Pensa que bona part dels sistemes de producció diversificats i www.ecomenjadors.org sistemes agrícoles tenint en compte la biodiver- sitat i les necessitats i sabers dels pagesos, de en un altre país. A vegades, un país s’encarrega de països empobrits (aquells des dels quals importem Així es trenca la dinàmica dels ecosistemes, agroecològics i d’una agricultura pagesa i les comunitats i de tots els ciutadans. produir molt d’una sola cosa només per exportar, i es aliments) destinen el seu sistema agrari a produir veu obligat a importar tota la resta que necessita la el que ens interessa a nosaltres, en lloc del que I el que abans era una activitat sostenible i familiar. seva població. Estrany, no? Bé, nosaltres hi tenim necessita la seva població (amb alts percentatges eficient, como l’agricultura pagesa, 5 11 molt a veure. Per exemple, avui dia Espanya necessita de subnutrició i fam). Així es genera la desaparició 4 + un territori igual al de tota Catalunya per obtenir tota la soja que consumeix. de la sobirania alimentària i es produeix el que anomenem “deute ecològic”. es converteix en contaminant, agressiva amb l’entorn i insostenible. · Garantir preus justos pels agricultors.COM s’hi A les pàgines que segueixen, Quan hagis trobat la major Per a cada una de les quatre et trobaràs amb diverses quantitat possible de il·lustracions, hem preparat il·lustracions. Cada parell diferències, pots passar a la un apartat especial per a de dibuixos sembla igual, pàgina següent. Allí mares, pares, professores i però no ho és! Si mires trobaràs les solucions al professors. atentament, començaràs a Gran Joc de les Diferències. veure petites diferències. i veuràs alguna cosa més: Allí no només hi trobaràs I no és que al nostre per a cada una de les una explicació més extensa juga? dibuixant se li hagi anat diferències, hem posat una de tots els temes, sinó el cap... és només que cada petita explicació. Perquè també una guia amb una d’aquestes diferències aquest joc té truc: cada activitats extra per fer a està ben amagada perquè et il·lustració parla d’un tema classe. Si et dedicas al diverteixis buscant-les. (el camp, els agrocombus- ensenyament o portas un L’única pista que et podem tibles, la pesca, els grup, et proposem un joc donar és la quantitat supermercats), i a cada més (amb objectius, d’“errors” que es trobem en diferència s’hi amaga una metodologia, materials i cada il·lustració. manera d’entendre el que temps necessaris) amb el ens envolta. Per exemple, al qual aprofundir sobre els S’ha d’obrir bé els ulls, mar, no és el mateix pescar eixos temàtics que proposa possar-hi molta atenció i pezqueñines, peixos petits aquesta guia. Aquests jocs posar a prova la memòria. que només peixos grans, extra són orientatius, i pots Ah! Es pot fer en equip! no? Doncs això: quan trobis adaptar-los en funció dels les diferències, llegeix el que coneixements i dels interes- tenim per explicar-te i, si et sos del teu grup. quedes amb dubtes, pregunta-ho tot a a casa teva o a la escola! 4 5
  4. 4. 6 7
  5. 5. 12 13 14 + 7 + + 6+ 2 Transge... què? la pagesia guardava de cada collita les millors llavors per sembrar-les a la següent estació. Però les modificades no es I la terra, Les llavors, per fora, semblen totes iguals, però no ho són. reprodueixen com les orgàniques, així que cada any s’han de PARTEIX Les transgèniques són molt diferents. La cosa és així: tornar a comprar. I de vendre-les se n’encarreguen empreses de qui és? s’agafa una llavor corrent i, mitjançant una modificació del seu com Cargill, Monsanto, etc., que no només li prohibeixen a la ADN, se li incorporen gens d’una espècie diferent, perquè tinguin gent pagesa guardar llavors, sinó que a més li venen els I REPARTEIX resistència a les plagues o un tret nutricional específic (has vist les síndries sense llavors, per exemple?). Sembla genial, fertilitzants i plaguicides necessaris. Així, el que sempre va ser un dret bàsic –l’alimentació- va passar a ser un negoci veritat? Bé, vejam... Fins abans de la creació dels transgènics, més (bé, un de molt lucratiu…). 1 2 9 10 Quan els camps tenen De qui hauria de ser la terra? De qui hi viu i la treballa des de fa generacions, o de les molts filats que separen 3 4 5 8 els terrenys, vol dir que la multinacionals que tenen el poder i els diners per ocupar-les o comprar-les? A països com 9 14 terra es propietat de 6 11 moltes persones. I si això Brasil, moltes empreses instal·len els seus 7 + Super passa, aleshores hi ha cultius en territoris que tradicionalment han sigut de la població indigene, en llocs tan BITLLET moltes famílies que tenen 11 parcel·les per cultivar. importants com l’Amazones. Com que no enciam Però quan el camp tenen on cultivar els seus propis recursos, la Ara, un grapat d’empreses D’ANADA sembla no acabar mai, no població local es veuen forçats a cedir tots els multinacionals controlen tot el procés complet: des de la venda 13 hi ha filats i el color és seus drets sobre les terres i a treballar con gent assalariada, en condicions laborals molt de llavors i fertilitzants, fins a la sempre el mateix, significa que la propietat dolentes i amb sous baixos. Mal negoci per la distribució dels aliments als Els camps uniformement verds poden ser El camp perd població agrícola supermercats. Mentrestant, la molt bonics, és veritat, però no és or tot allò que està en mans de una pagesia, no? dia a dia. L’èxode rural és tan pagesia estan en un carreró llueix. Els aliments transgènics, és a dir, els que han 12 persona o que la fort que a Europa menys del 5% sense sortida: per un costat sigut modificats genèticament perquè resisteixin les 1 producció és a gran de la població segueix cultivant escala (segurament, una depenen de les llavors que plagues i perquè la seva producció sigui major, poden fer la terra. Per què ja ningú vol compren (a preus cada cop més molt mal al medi ambient. Per aconseguir aquests súper gran empresa). viure i treballar al camp? És una alts) a la indústria, i, per un vegetals, fa falta utilitzar molts més fertilitzants químics i història llarga, que comença als altre costat, venen la seva herbicides que amb d’altres tipus de sembra. Si una o diverses anys cinquanta, quan es vaNOIES empreses tenen grans producció a preus extremada- començar a incorporar tecnolo- ment baixos. Així, només els I això produeix desforestació, perquè es talen arbres per Avança un pas, territoris, els petits gia al camp (irrigació, mecanit- queda treballar en camps aconseguir més terrenys on cultivar-los. I contaminació,SUPERPODEROSES agricultors es queden sense terra on sembrar zació, llavors híbrides, fertilit- aliens, emigrar a les grans degut al fet que fan falta milions de litres d’herbicides retrocedeix-ne dos zació química, etc.) per aconse- ciutats del sud (on acaben vivin que ja han causat dotzenes de casos d’intoxicació enSer dona i viure al camp no és feina fàcil. Perquè aliments. A dia d’avui, un guir fer més feina amb menor petit nombre de en barris de barraques i les poblacions properes, i contaminació de l’aiguasi ja és complicat viure de la pagesia, molt més quantitat de persones. L’objectiu favelas), o convertir-se en superficial. I tot això per què? Perquè les gransho és quan a aquesta feina se li ha de sumar la latifundistes decideixen no era disminuir la fam al món, què i com es produeix i a pobació inmigrada sense multinacionals aconsegueixin enormes 13discriminació de gènere, la cura dels filles i fills, Probablement, és molt més fàcil llaurar un sinó abaixar els costos de papers als països del nord. guanys amb collites rècord.els sous baixos, o les dificultats en que es troba quant es ven. camp amb un tractor enorme, que fer-ho amb producció dels aliments.una dona per aconseguir un crèdit. Elles són les un bou, o fins i tot amb la força humana.que més treballen, però només són propietàries La conseqüència? Això és un avenç, és clar. Però en nom de ladel 2% de les terres cultivables del món. I han de L’agricultura i la modernitat, s’han fet d’altres canvis al camptreballar molt: als països del sud, les contracten ramaderia intensives que no han sigut tan positius. Per exemple,les grans empreses, però a més han de cultivar estan esborrant del mapa els transgènics van esborrar d’una bufada lesper a consum propi i per a vendre al mercat de les produccions familiars, tècniques de cultiu que s’havien desenvolupat UN DEUTE MOLT GRAN diverses i sostenibles. Però el cultiu de soja contamina, desforesta 8les seves comunitats, perquè amb els sous que durant milers d’anys, i les van substituir perguanyen no donen a l’abast. mètodes que atempten contra el medi ambient. i erosiona els sòls, així que la comprem a Argentina i Per això, és important que la investigació Brasil. Aquest desastre ecològic que provoquem no el tècnica i científica es reorienti a millorar els Espàrrecs de Xile, gambes d’Argentina, cafè de veiem, però està al nostre planeta,i té el seu origen en sistemes agrícoles tenint en compte la biodiver- Vietnam… Molt del que mengem cada dia es cultiva el nostre consum. Pensa que bona part dels països sitat i les necessitats i sabers de la pagesia, de en un altre país. A vegades, un país s’encarrega de empobrits (aquells des dels quals importem les comunitats i de tota la ciutadania. produir molt d’una sola cosa només per exportar, i es aliments) destinen el seu sistema agrari a produir veu obligat a importar tota la resta que necessita la el que ens interessa a nosaltres, en lloc del que seva població. Estrany, no? Bé, nosaltres hi tenim necessita la seva població (amb alts percentatges 5 11 molt a veure. Per exemple, avui dia Espanya necessita de subnutrició i fam). Així es genera la desaparició 4 + un territori igual al de tota Catalunya per obtenir tota la soja que consumeix. de la sobirania alimentària i es produeix el que anomenem “deute ecològic”. 8 9
  6. 6. D es de fa dècades, amb el sorgiment de Afortunadament, les coses poden canviar. Per · Facilitar l’accés a la terra, aigua, boscos, la Revolució Verda, es diu que els això, és important que, com a país, comencem zones de pesca i altres recursos productius a models agroalimentaris intensius, és a a pensar en una agricultura i una ramaderia través d’una autèntica redistribució.Tinença de la terra dir, els que dediquen grans superfícies que privilegiï el nostre mercat, de manera que de terra a la producció d’uns pocs aliments, no haguem d’importar el que consumim. A · Reconèixer i promoure la funció de la dona enFES LA TEVA són la solució pels problemes d’alimentació de la humanitat. En realitat, és un problema més més, hem de propiciar l’ús de models productius diversificats, que assegurin l’accés la producció d’aliments.COLLITA que una solució: quan l’agricultura, la ramaderia i/o la pesca s’orienten principalment a l’exportació (en lloc de fer-ho de la pagesia als recursos productius. I, com a ciutadans, donar suport als comerços de proximitat, en els quals es venguin els · Donar a les comunitats el control sobre els recursos productius, per davant de la propietat de les empreses de la terra, aigua i cap als mercats locals), es generen moltíssims productes produïts localment, de forma altres recursos genètics i d’altre tipus. problemes socials i ambientals. respectuosa amb els drets laborals i amb el medi ambient. · Protegir les llavors pel seu lliure intercanvi i El principal d’aquests problemes és que utilització, el que significa que no existeixin guanyen les grans empreses que poden QUÈ ÉS LA SOBIRANIA patents i que s’apliqui una moratòria als produir i exportar, i perden les empreses ALIMENTÀRIA? cultius modificats genèticament familiars agràries i les petites i mitjanes empreses que tenen com a objectiu els La sobirania alimentària és el dret de tots els mercats locals. El més greu és que la pagesia, pobles, comunitats i països a definir les seves la que sempre cultivà la terra, queda fora del pròpies polítiques en matèria agrícola, PER SABER-NE MÉS model i atrapada en el cercle de la pobresa, la laboral, de pesca, d’alimentació i de terres de fam i la subnutrició. manera que resultin adequades a les seves www.noetmengiselmon.org circumstàncies específiques des d’un punt de www.viacampesina.org També hem de tenir en compte els aspectes vista ecològic, social, econòmic i cultural. www.foodfisrt.org ambientals. Aquest model no aprofita la I això implica: www.peoplesfoodsovereignty.org biodiversitat existent per produir aliments de www.biodiversidadla.org manera sostenible, sinó que elimina aquesta · Donar prioritat a la producció d’aliments pels www.fian.org biodiversitat i la substitueix per uniformitat. mercats nacionals i locals, sota la base d’uns www.etcgroup.org sistemes de producció diversificats i www.ecomenjadors.org Així es trenca la dinàmica dels ecosistemes, agroecològics i d’una agricultura pagesa i I el que abans era una activitat sostenible i familiar. eficient, com l’agricultura pagesa, es converteix en contaminant, · Garantir preus justos per la pagesia. agressiva amb l’entorn i insostenible. 10 11

×