SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 23
Descargar para leer sin conexión
Història del món grec.  Les colonitzacions ὦ ξεῖνοι, τίνες ἐστέ; πόθεν πλεῖθ’ ὑγρὰ κέλευθα;   ᾿Οδύσσεια γ 71 Tret de:   iessitges.wikispaces.com
Després de l’enfonsament de la civilització micènica (1100 aC), els diferents pobles grecs (doris, eolis, jonis...) arrelen a la Grècia continental i a la península del Peloponès. Grècia continental Peloponès
Algunes  πόλει ς  a la Grècia continental i al Peloponès. ,[object Object],Κόρινθος . jonis Σπάρτη . doris ,[object Object],Θῆβαι . eolis Ἄργος . . Mέγαρα
Característiques de les  πόλεις ,[object Object]
Totes estaven a la vora del mar: cap d’elles es trobava a més de 60 km. de la costa. Com a conseqüència d’això, el mar era la forma més habitual de comunicació i intercanvi.
Van haver uns quants centenars a Grècia i a les colònies. La πόλις estava formada per una sola ciutat: el casc urbà ( ἄστυ ), amb la seva ciutadella ( ἀκρόπολις ) i la plaça del mercat ( ἀγορά ), i el seus camps al voltant (χῶρα). Els ciutadans vivien a la ciutat o al camp, però el govern del estat estava concentrat a la ciutat.
El govern el composava l’asamblea ( ἐκκλησία ), el consell ( βουλή ) i els magistrats ( ἄρχοντες ).
[object Object],[object Object],[object Object],indústria (cuïr, ceràmica, teixits...), pesca,  comerç (marítim, sobretot).
Paral·lelament al desenvolupament de la seva civilització, moltes d’aquestes  πόλεις  fundaren nombroses colònies ( ἀποικίαι ) per tota la Mediterrània i, més enllà, fins el mar Negre.    M a r  m e d i t e r r à n i a M a r  n e g r e Grècia continental Península del Peloponès
Μητροπόλεις καὶ ἀποικίαι La ciutat fundadora era la metròpoli ( μητρόπολις) , anomenada així perquè era la ‘ciutat mare’, l’origen de la nova ciutat, la colònia ( ἀποικία, ἀπό + οἰκία ). Les colònies eren política i administrativament independents de la metròpoli, tot i que mantenien amb ella intenses relacions comercials (precisament el propòsit pel qual havien estat fundades) i també culturals (llengua, religió...).  Eren tan independents que algunes, com per exemple Milet, van fundar, a la seva vegada, altres colònies.
Com les metròpolis, les colònies es fundaven a la vora del mar, però a diferència d’elles (i de les colonitzacions de Roma), ho eren en mig d’un ambient no grec que les envoltava. Les colonitzacions van donar un important impuls a la vida econòmica de la  π όλ ις , i van permetre la difusió de la seva cultura (l’alfabet grec, per exemple) a zones tan allunyades entre sí com la península del Quersonès (Crimea) al mar Negre, la península Ibèrica, Itàlia i Egipte.  Els grecs van difondre per aquesta ampla zona una manera de viure en comunitat sota lleis, i el cultiu de la terra, especialment la vinya i l’olivera.
Causes de les colonitzacions ,[object Object]
Escasetat de terres de conreu, amb la pobressa i fam que es derivaren.
Importació d'aliments (gra).
Importació de matèries primeres: plata, ferro, plom...
En algunes  πόλεις , la forma de govern aristocràtic, excloent i opresora, va fer augmentar el descontent, i alguns dels seus habitants van buscar millors condicions de vida.
Exportació de productes manufacturats.
Tipus d’ ἀποικία   (segons la relació amb els indígenes) ,[object Object]
ἀποικία  agrícola : els colonitzadors provenien de zones de Grècia on el conreu de la terra es feia ja impossible. Per això la relació entre els colons i els indígenes es convertia en una lluita per aconseguir terres fèrtils.
Fases de les colonitzacions ,[object Object],i les illes del mar Egeu. Egipte Àsia Menor Mar Negre Mediterrània  occidental Magna Grècia ,[object Object],[object Object],i mediterrània occidental. Mar  Egeu
[object Object],Àsia Menor
[object Object],Àsia Menor . Rodes . Milet .   Lesbos . Focea . Troia (Ílion) Samos  . Quios . . Delos Lemnos . Mar Egeu . Naxos
2. Colonització de la Magna Grècia.  (750-700 aC.)  Magna Grècia

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Circ roma
Circ romaCirc roma
Circ romaagordi
 
La manera de viure dels grecs
La manera de viure dels grecsLa manera de viure dels grecs
La manera de viure dels grecs2nESO
 
Societat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi RomàSocietat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi RomàESCOLA FORT PIENC
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte2nESO
 
Vies Romanes
Vies RomanesVies Romanes
Vies Romanesjessymery
 
Com vivien els romans?
Com vivien els romans?Com vivien els romans?
Com vivien els romans?mjvercher
 
Treball De Recerca Alba Fernàndez
Treball De Recerca Alba FernàndezTreball De Recerca Alba Fernàndez
Treball De Recerca Alba FernàndezIES Pla d'en Boet
 
L'antiga grecia economia
L'antiga grecia economiaL'antiga grecia economia
L'antiga grecia economiaartmerce
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma  Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma MROSAL4
 
Exèrcit romà
Exèrcit romàExèrcit romà
Exèrcit romàSílvia
 
L'Arquitectura Grega: característiques i obres
L'Arquitectura Grega: característiques i obresL'Arquitectura Grega: característiques i obres
L'Arquitectura Grega: característiques i obresTania Ramirez
 
Les primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacionsLes primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacionscristinamoragrau
 

La actualidad más candente (20)

Circ roma
Circ romaCirc roma
Circ roma
 
La manera de viure dels grecs
La manera de viure dels grecsLa manera de viure dels grecs
La manera de viure dels grecs
 
Societat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi RomàSocietat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi Romà
 
ART GREC: ESCULTURA
ART GREC:  ESCULTURAART GREC:  ESCULTURA
ART GREC: ESCULTURA
 
Grècia Clàssica
Grècia ClàssicaGrècia Clàssica
Grècia Clàssica
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
 
Vies Romanes
Vies RomanesVies Romanes
Vies Romanes
 
El mite de Píram i Tisbe
El mite de Píram i TisbeEl mite de Píram i Tisbe
El mite de Píram i Tisbe
 
L’antic egipte
L’antic egipteL’antic egipte
L’antic egipte
 
Com vivien els romans?
Com vivien els romans?Com vivien els romans?
Com vivien els romans?
 
Paper de la dona a l'antiga grècia
Paper de la dona a l'antiga grèciaPaper de la dona a l'antiga grècia
Paper de la dona a l'antiga grècia
 
Treball De Recerca Alba Fernàndez
Treball De Recerca Alba FernàndezTreball De Recerca Alba Fernàndez
Treball De Recerca Alba Fernàndez
 
TEMA 1. B. HISPÀNIA ROMANA
TEMA 1. B. HISPÀNIA ROMANATEMA 1. B. HISPÀNIA ROMANA
TEMA 1. B. HISPÀNIA ROMANA
 
L'antiga grecia economia
L'antiga grecia economiaL'antiga grecia economia
L'antiga grecia economia
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
EGIPTE. INTRODUCCIÓ.
EGIPTE. INTRODUCCIÓ.EGIPTE. INTRODUCCIÓ.
EGIPTE. INTRODUCCIÓ.
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma  Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
 
Exèrcit romà
Exèrcit romàExèrcit romà
Exèrcit romà
 
L'Arquitectura Grega: característiques i obres
L'Arquitectura Grega: característiques i obresL'Arquitectura Grega: característiques i obres
L'Arquitectura Grega: característiques i obres
 
Les primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacionsLes primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacions
 

Destacado (12)

Historia de Grecia
Historia de GreciaHistoria de Grecia
Historia de Grecia
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
Emporion
EmporionEmporion
Emporion
 
Day 3 Emporion Baetulo Dalí
Day 3 Emporion Baetulo DalíDay 3 Emporion Baetulo Dalí
Day 3 Emporion Baetulo Dalí
 
1 h.l’hèlade
1 h.l’hèlade1 h.l’hèlade
1 h.l’hèlade
 
Las Guerras Médicas
Las Guerras MédicasLas Guerras Médicas
Las Guerras Médicas
 
Tema 11 Grecia
Tema 11 GreciaTema 11 Grecia
Tema 11 Grecia
 
La antigua grecia el territorio griego.
La antigua grecia el territorio griego.La antigua grecia el territorio griego.
La antigua grecia el territorio griego.
 
La Guerra del Peloponeso
La Guerra del PeloponesoLa Guerra del Peloponeso
La Guerra del Peloponeso
 
Historia para niños 5 civilización romana (AUTOR DESCONOCIDO)
Historia para niños 5  civilización romana (AUTOR DESCONOCIDO)Historia para niños 5  civilización romana (AUTOR DESCONOCIDO)
Historia para niños 5 civilización romana (AUTOR DESCONOCIDO)
 
HISTORIA DE LA ANTIGUA GRECIA PARA NIÑOS
HISTORIA DE LA ANTIGUA GRECIA PARA NIÑOSHISTORIA DE LA ANTIGUA GRECIA PARA NIÑOS
HISTORIA DE LA ANTIGUA GRECIA PARA NIÑOS
 

Similar a Colonitzacions gregues

Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma MROSAL4
 
Tema 1 el món clàssic Grècia i Roma
Tema 1 el món clàssic Grècia i RomaTema 1 el món clàssic Grècia i Roma
Tema 1 el món clàssic Grècia i RomaMROSAL4
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma  Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma MROSAL4
 
Tema 1: El món clàssic grècia i roma
Tema 1:  El món clàssic grècia i romaTema 1:  El món clàssic grècia i roma
Tema 1: El món clàssic grècia i romaMROSAL4
 
Grècia. Eduard Riu
Grècia. Eduard RiuGrècia. Eduard Riu
Grècia. Eduard RiuEduard Riu
 
Presentació història mar mediterrània
Presentació història mar mediterràniaPresentació història mar mediterrània
Presentació història mar mediterràniaeduardriudavets
 
L’edat antiga
L’edat antigaL’edat antiga
L’edat antigaElisabet
 
Resum final el temps històric
Resum final el temps històricResum final el temps històric
Resum final el temps històricronchi33
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.Joan Picas i Casanovas
 
EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.c
EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.cEDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.c
EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.cDolors
 
El món clàssic (I): Grècia
El món clàssic (I): GrèciaEl món clàssic (I): Grècia
El món clàssic (I): GrèciaRaül Pons Chust
 

Similar a Colonitzacions gregues (20)

Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
 
Tema 1 el món clàssic Grècia i Roma
Tema 1 el món clàssic Grècia i RomaTema 1 el món clàssic Grècia i Roma
Tema 1 el món clàssic Grècia i Roma
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma  Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
 
Tema 1: El món clàssic grècia i roma
Tema 1:  El món clàssic grècia i romaTema 1:  El món clàssic grècia i roma
Tema 1: El món clàssic grècia i roma
 
Grècia
GrèciaGrècia
Grècia
 
La civilització grega
La civilització gregaLa civilització grega
La civilització grega
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Grècia. Eduard Riu
Grècia. Eduard RiuGrècia. Eduard Riu
Grècia. Eduard Riu
 
l'edat antiga
l'edat antigal'edat antiga
l'edat antiga
 
Grecia
GreciaGrecia
Grecia
 
El mon grec
El mon grecEl mon grec
El mon grec
 
Presentació història mar mediterrània
Presentació història mar mediterràniaPresentació història mar mediterrània
Presentació història mar mediterrània
 
El mon grec
El mon grecEl mon grec
El mon grec
 
PRIMER ESO: El mòn grec
PRIMER ESO: El mòn grecPRIMER ESO: El mòn grec
PRIMER ESO: El mòn grec
 
L’edat antiga
L’edat antigaL’edat antiga
L’edat antiga
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Resum final el temps històric
Resum final el temps històricResum final el temps històric
Resum final el temps històric
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
 
EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.c
EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.cEDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.c
EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.c
 
El món clàssic (I): Grècia
El món clàssic (I): GrèciaEl món clàssic (I): Grècia
El món clàssic (I): Grècia
 

Más de Xavier Botella (17)

Els déus olímpìcs
Els déus olímpìcsEls déus olímpìcs
Els déus olímpìcs
 
Hèracles
HèraclesHèracles
Hèracles
 
VOCABVLA CAPITVLI VIII
VOCABVLA CAPITVLI VIIIVOCABVLA CAPITVLI VIII
VOCABVLA CAPITVLI VIII
 
VOCABVLA CAPITVLI VII
VOCABVLA CAPITVLI VIIVOCABVLA CAPITVLI VII
VOCABVLA CAPITVLI VII
 
LA ROMANITZACIÓ DE LES ILLES BALEARS
LA ROMANITZACIÓ DE LES ILLES BALEARSLA ROMANITZACIÓ DE LES ILLES BALEARS
LA ROMANITZACIÓ DE LES ILLES BALEARS
 
CALENDARIO ROMANO
CALENDARIO ROMANOCALENDARIO ROMANO
CALENDARIO ROMANO
 
Dona
DonaDona
Dona
 
Societat grega
Societat gregaSocietat grega
Societat grega
 
Colonitzacions2
Colonitzacions2Colonitzacions2
Colonitzacions2
 
Colonitzacions
ColonitzacionsColonitzacions
Colonitzacions
 
Colonies
ColoniesColonies
Colonies
 
C_11
C_11C_11
C_11
 
Medicina
MedicinaMedicina
Medicina
 
Magistratures ateneses
Magistratures atenesesMagistratures ateneses
Magistratures ateneses
 
Panteonromano
PanteonromanoPanteonromano
Panteonromano
 
Slide GrèCia
Slide GrèCiaSlide GrèCia
Slide GrèCia
 
Slide GrèCia
Slide GrèCiaSlide GrèCia
Slide GrèCia
 

Colonitzacions gregues

  • 1. Història del món grec. Les colonitzacions ὦ ξεῖνοι, τίνες ἐστέ; πόθεν πλεῖθ’ ὑγρὰ κέλευθα; ᾿Οδύσσεια γ 71 Tret de: iessitges.wikispaces.com
  • 2. Després de l’enfonsament de la civilització micènica (1100 aC), els diferents pobles grecs (doris, eolis, jonis...) arrelen a la Grècia continental i a la península del Peloponès. Grècia continental Peloponès
  • 3.
  • 4.
  • 5. Totes estaven a la vora del mar: cap d’elles es trobava a més de 60 km. de la costa. Com a conseqüència d’això, el mar era la forma més habitual de comunicació i intercanvi.
  • 6. Van haver uns quants centenars a Grècia i a les colònies. La πόλις estava formada per una sola ciutat: el casc urbà ( ἄστυ ), amb la seva ciutadella ( ἀκρόπολις ) i la plaça del mercat ( ἀγορά ), i el seus camps al voltant (χῶρα). Els ciutadans vivien a la ciutat o al camp, però el govern del estat estava concentrat a la ciutat.
  • 7. El govern el composava l’asamblea ( ἐκκλησία ), el consell ( βουλή ) i els magistrats ( ἄρχοντες ).
  • 8.
  • 9. Paral·lelament al desenvolupament de la seva civilització, moltes d’aquestes πόλεις fundaren nombroses colònies ( ἀποικίαι ) per tota la Mediterrània i, més enllà, fins el mar Negre. M a r m e d i t e r r à n i a M a r n e g r e Grècia continental Península del Peloponès
  • 10. Μητροπόλεις καὶ ἀποικίαι La ciutat fundadora era la metròpoli ( μητρόπολις) , anomenada així perquè era la ‘ciutat mare’, l’origen de la nova ciutat, la colònia ( ἀποικία, ἀπό + οἰκία ). Les colònies eren política i administrativament independents de la metròpoli, tot i que mantenien amb ella intenses relacions comercials (precisament el propòsit pel qual havien estat fundades) i també culturals (llengua, religió...). Eren tan independents que algunes, com per exemple Milet, van fundar, a la seva vegada, altres colònies.
  • 11. Com les metròpolis, les colònies es fundaven a la vora del mar, però a diferència d’elles (i de les colonitzacions de Roma), ho eren en mig d’un ambient no grec que les envoltava. Les colonitzacions van donar un important impuls a la vida econòmica de la π όλ ις , i van permetre la difusió de la seva cultura (l’alfabet grec, per exemple) a zones tan allunyades entre sí com la península del Quersonès (Crimea) al mar Negre, la península Ibèrica, Itàlia i Egipte. Els grecs van difondre per aquesta ampla zona una manera de viure en comunitat sota lleis, i el cultiu de la terra, especialment la vinya i l’olivera.
  • 12.
  • 13. Escasetat de terres de conreu, amb la pobressa i fam que es derivaren.
  • 15. Importació de matèries primeres: plata, ferro, plom...
  • 16. En algunes πόλεις , la forma de govern aristocràtic, excloent i opresora, va fer augmentar el descontent, i alguns dels seus habitants van buscar millors condicions de vida.
  • 17. Exportació de productes manufacturats.
  • 18.
  • 19. ἀποικία agrícola : els colonitzadors provenien de zones de Grècia on el conreu de la terra es feia ja impossible. Per això la relació entre els colons i els indígenes es convertia en una lluita per aconseguir terres fèrtils.
  • 20.
  • 21.
  • 22.
  • 23. 2. Colonització de la Magna Grècia. (750-700 aC.) Magna Grècia
  • 24. 2. Colonització de la Magna Grècia (Sicília i sud d’Itàlia).750-700 aC. . Siracusa . Neàpolis . Tarent Síbaris . Agrigent . Cumes . Crotona .
  • 25. 3. Colonització del mar Negre, Egipte i mediterrània occidental. (650-600 aC.) Mar Negre Egipte Mediterrània occidental Bizanci . Òlbia . . Quersonès . Trapezunt Sinope . Nàucratis . Cirene . Rhode . . Empòrion . Massàlia
  • 26.  
  • 30. Des del Fasis fins a les columnes d’Hèracles, habitem a l’entorn de la mar com formigues o granotes a l’entorn d’un bassal. Plató, Fedó , 109 b riu Fasis Mar Negre Columnes d’Hèracles M a r M e d i t e r r à n i a
  • 31.  
  • 32.