1. GLOSSARI DE CONCEPTES
ACCEPTACIÓ Rebre tot alumne de forma incondicional, en qualitat de “persona” com a subjecte de drets i
deures.
ESCOLAR
ACCIÓ En el camp educatiu conjunt de propostes didàctiques dissenyades per a contrarestar dèficits
educatius.
COMPENSADORA
ACOLLIMENT Acte de conviència pel qual a una persona se l’admet a la comunitat escolar.
ESCOLAR
ACTITUD Comportaments de rebuig cap a grups i persones de cultures diferents. Poden produir fets
discriminatoris.
RACISTA
ACTITUD Predisposició a analitzar, a tornar sobre una cosa pensada considerant-la detingudament,
aprofundint-la. En el camp educatiu analiatzar la pròpia pràctica docent.
REFLEXIVA
ACULTURACIÓ Conjunt de fenòmens resultants del contacte continu i directe entre grups d’individus de cultures
diferents i dels canvis que d’això se’n deriven als patrons culturals originaris d’un o d’ambdós
grups.
ADAPTACIÓ La forma en què l'individu es relaciona amb el seu grup social, és a dir, en quina mesura està
adaptat a la societat en què viu.
ANOMIA Estat social en el qual la confusió i la mútua contracció de les normes existents creen una greu
desorientació en la conducta de certs individus.
CULTURAL
ASSIMILACIÓ Procés que pretén la uniformització cultural, en què se suposa que els grups i minories aniran
adoptant la llengua, els valors, les normes, els senyals d’identitat de la cultura dominant i en què,
en paral·lel, aniran abandonant la seva cultura pròpia.
COMUNICACIÓ Procés dinàmic pel qual una cultura, mantenint els elements essencials que la constitueixen, entra
en la dinàmica d'exportar/importar elements culturals propis i d'altres cultures. Vies d'interrelació i
INTERCULTURAL
intercanvi obertes entre cultures diferents.
COMUNITAT Grup social generalment caracteritzat per un vincle territorial i de convivència, que es reconeix a si
mateix i que està format per persones que poden compartir determinats interessos, trets culturals
o sentiments.
CONFLICTE Situació d’oposició d’interessos o diferència de necessitats que s’expressa entre persones o grups
de persones que perceben els seus objectius com a incompatibles. Una situació de conflicte té un
elevat component emocional en la manera de viure’l i en els objectius, les intencions i els motius
de l’altre. Els conflictes no es resolen, sinó que es regulen per transformar una determinada
situació. Són inevitables i necessaris per al creixement de les persones i la seva interacció. Un
conflicte negatiu pot arribar a expressar-se a través de la violència.
CONVIÈNCIA Aspecte de la vida escolar que s'ha de potenciar (més si h¡ ha alumnes de diferents cultures o
ètnies) amb el foment d'amistats tot fent èmfasi en les similituds i la integració sòcio-afectiva
ESCOLAR
familiar.
CULTURA La cultura no és només la manifestació artística o intel·lectual que s’expressa en el pensament i en
les arts; la cultura ja es manifesta en els gestos més senzills de la vida quotidiana. Cultura és
menjar d’una manera determinada, és donar la mà d’una manera diferent, és relacionar-se amb
l’altre d’una manera específica. Les cultures són heterogènies internament, diverses en funció de
les persones que en comparteixen determinats trets i obertes a la incorporació de nous elements;
per tant, les cultures són o poden ser canviants i dinàmiques.
DISCRIMINACIÓ Sotmetiment d’un grup humà a un tracte diferenciat que li impedeix accedir a certs àmbits o que li
permet participar-hi en condicions desavantatjoses. La discriminació és el mecanisme encarregat
d’assegurar que la inferioritat moral atribuïda a una comunitat té una correspondència en el pla de
les relacions socials (La ciutat de la diferència).
DIVERSITAT Situació on conviuen diverses cultures.
CULTURAL
EDUCACIÓ EN Atenció i actuació didàctiques que permeten atendre simultàniament i amb eficàcia els alumnes
que, com a resultat de la mateixa escolarització, es diferencien progressivament dels contextos
LA DIVERSITAT
personals i familiars i dels nous interessos que es manifesten durant l’adolescència. Pel que fa a
l’acció educativa i didàctica i a la pràctica educativa, el repte de l’educació en la diversitat no tan
sols ha de donar respostes en el camp dels valors i en les actituds intel·lectuals i afectives, sinó
que s’ha de resoldre d’acord amb el context i en un triple àmbit: el curricular, el metodològic i
l’organitzatiu (Cuadernos de Pedagogía, núm. 212, 1993).
EDUCACIÓ Partint del fet que la formació de la identitat es basa en el reconeixement de la diferència,
l’educació intercultural aprofita aquesta diferència i la pluralitat cultural com una gran oportunitat
INTERCULTURAL
per crear espais d’intercanvi i d’enriquiment mutu entre les persones. Cal aprofitar aquests
bagatges culturals diferenciats per intervenir educativament i preparar els nois i noies per a la
convivència i la interacció en una societat cohesionada. Construcció d’una societat integrada sense
exclusions ni conflictes greus, capaç de respectar la diversitat cultural interna, mitjançant una
actitud en la qual cada cultura participaria en condicions d’igualtat. No ha de posar èmfasi en allò
que ens fa diferents sinó en allò que ens fa iguals.
ESTEREOTIP Creences rígides i sobregeneralitzades sobre els atributs associats als membres d’un grup.
Generalització, no contrastada, que influeix, una vegada elaborada, en la manera de seleccionar i
processar la informació sobre determinats grups socials i culturals.
ETNOCENTRISM Etnocenstrisme és la creença incorrecta que les nostres pautes de conducta o la nostra manera de

2. E pensar és l’única correcta, la bona, la desitjable i totes aquelles maneres de vida que s’aparten de
la nostra són incorrectes, poc evolucionades, o irracionals
EXCLUSIÓ Procés social pel qual una persona o grup social no disposa dels recursos o mitjans necessaris per
desenvolupar-se d’una manera integral en el marc d’una determinada societat i es veu
impossibilitada per fer-ho. Les raons d’aquesta exclusió poden ser molt diverses —econòmiques,
culturals, racistes...—. La no-participació política, econòmica, social o cultural són símptomes
visibles de l’exclusió.
FOLKLORE És l’agrupació, la conservació i en certs casos la interpretació dels continguts culturals
que es transmeten per via oral i que possiblement han estat generats per l’esperit col·lectiu del
grup. Són tècniques i coneixements mantinguts i transmesos per l’aprenentatge directe i per
mitjans verbals fora dels circuits de l’ensenyament oficial i de la difusió escrita.
GENERALITZACI Generalitzar és fer que alguna cosa siga general, és a dir que una afirmació serveix per a tot el
grup.
Ó
IMMIGRACIÓ Acte d’immigrar, entrar o residir temporalment o permanentment en un país diferent del d’origen.
Els motius que provoquen la immigració són complexos i tenen relació amb el marc individual de
decisions, del procés familiar i social viscut per la persona i el context econòmic, social i polític del
país d’origen; a la vegada, tots aquests elements estan condicionats per la globalització dels
processos econòmics i per la desigualtat de condicions de vida entre els diferents països.
INTEGRACIÓ Fenomen que consisteix en l’assumpció de normes comunes, negociades pels individus i les
comunitats i susceptibles de ser reinterpretades o renovades, amb la finalitat de possibilitar una
col·laboració eficaç o, simplement, la copresència. La idea d’integració
estableix que, tot i que en la societat hi ha diferents identitats culturals, cap d’aquestes identitats
no reclama l’exclusivitat sobre l’espai públic, malgrat que reconeixen la necessitat de coincidir en
alguns punts a l’hora de resoldre afers comuns i malgrat que aquesta confluència es produeixi en
termes distints per a cada comunitat diferenciada (Manuel Delgado, Etnopolis, núm. 9).
INTERCULTURAL Es dóna quan en una mateixa societat conviuen distintes cultures, una convivència des de la
diversitat, a través d’interrelacions i contactes entre persones de diferents grups d’una mateixa
ITAT
societat. : parteix del pluralisme cultural que ja existeix a la societat i busca desenvolupar una
interacció entre les diverses persones de diferents cultures a través del contacte i la influència
mútua regulada pel reconeixement recíproc i el diàleg. Suposa la recerca d’un espai sociocultural
comú i igualitari en drets sense renunciar a determinades especificitats.
INTERVENCIÓ Són les accions que porten a terme les entitats, organismes, grups o estaments existents en una
comunitat. Les accions tenen un vincle territorial i/o estan enfocades a aconseguir un objectiu o
COMUNITÀRIA
objectius comuns, necessàriament discutits i consensuats, que permetin millorar el benestar de
totes les persones que viuen a la comunitat o que hi pertanyen.
MARGINACIÓ fenomen que implica que un individu o un grup humà és expulsat o suplantat, o bé que se li nega
l’accés a les activitats i les funcions més determinants de la vida social.
Aquesta forma d’eliminació consisteix, pràcticament, a “esborrar” una persona o un grup de
persones dels aspectes estratègics de l’existència col·lectiva (La ciutat de la diferència).
MULTICULTURAL Quan en un mateix país hi ha diferents cultures que comparteixen un mateix territori.
ITAT
PCC Projecte Curricular elaborat pels docents que ha pres consciència de la importància d'educar en i
per a la interculturalitat.
INTERCULTURAL
PEC Projecte Curricular elaborat per la comunitat escolar que ha pres consciència de la importància
d'educar en i per a la interculturalitat.
INTERCULTURAL
PLURALISME Aquella filosofia que preconitza la coexistència de tendències diferents dins d'na societat
democràtica i es manifesta a tots nivells (religiós, artístic, filosòfic, polític,...) S'oposa al
DEMOCRÀTIC
totalitarisme i a qualsevol mena d'abús d'autoritat.
PREJUDICI Judici previ no comprovat de caràcter favorable o desfavorable al voltant d’un individu o grup. :
forma més elemental de la lògica de l’exclusió. S’alimenta d’un sistema de representació que
assigna a cada comunitat uns trets diferencials negatius i deixa de banda l’experiència real que
s’ha produït arran del contacte entre els grups. El prejudici no necessita alimentar-se amb cap
conflicte econòmic, polític o social, sinó que treballa amb materials purament imaginaris:
reputacions que mai no es verifiquen, amenaces, llegendes o mites. Per mantenir una opinió
negativa sobre el grup prejutjat, no és necessari tenir-hi cap contacte; de fet, ni tan sols cal que el
grup menyspreat existeixi (La ciutat de la diferència).
RACISME Comportament a partir del qual un ésser humà és objecte de domini o de discriminació sobre la
base de les qualitats considerades inherents a la comunitat a què pertany (La ciutat de la
diferència).
RACISME Modalitat de racisme que entén que la cultura es transmet de generació en generació i que cada
persona hereta una única cultura. El diferencialisme planteja com a immutables i irreductibles les
DIFERENCIALIS
diferències culturals existents entre les persones. En algunes ocasions, pot no afirmar
TA explícitament la superioritat d’una cultura sobre una altra, però sempre defensa la nocivitat de
barrejar els costums per raó d’una incompatibilitat entre cultures i, per tant, la necessitat de
segregar les poblacions d’acord amb el seu origen (Igualtat per viure, diversitat per conviure).
Racisme social: modalitat de racisme que consisteix en un conjunt d’actituds
segregacionistes o discriminatòries practicades quotidianament que afecten nombrosos àmbits de
la societat (Igualtat per viure, diversitat per conviure).
RELATIVISME És la oposició ideològica/antropològica que entén que qualsevol cultura és comprensible, legítima,
valuosa i digna de respecte. També suposa que no existeix superioritat entre cultures.
CULTURAL

3. SEGREGACIÓ Manté a distància un grup prèviament discriminat, apartat en un espai que li assigna. La
segregació, com a exclusió a l’accés i a l’ús de l’espai públic, imposa a un grup discriminat un
territori per autorganitzar-se i li restringeiz la mobilitat (La ciutat de la diferència).
SOLIDARITAT Viure units a altres persones i grups humans, compartint els seus interessos i necessitats;
compensant les injustícies i fomentant un sentit de la justícia inexistent. relació de fraternitat, de
companyia, de sosteniment recíproc, que lliga els diversos membres d’una comunitat o
col·lectivitat en el sentiment de pertinença a un mateix grup i en la consciència d’uns interessos
comuns (Diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana).
TOLERÀNCIA És el respecte i consideració activa de les opinions, costums, cultura o pràctiques dels altres,
encara que siguen diferents a les nostres.
TRADICIÓ transmissió de fets històrics, de coneixements, de creences, de pràctiques, de costums i d’usos
que es dóna a l’interior dels grups o col·lectius humans i que aquests senten com a propis.
XENOFÒBIA Actitud universal de rebuig a allò estrany o desconegut cap a grups socials de diferents valors o
tradicions, als que consideren inferiors a la vegada que reforça la pròpia identitat de grup.