Resum del tema per a segon d'ESO

1. TEMA 2
L’EUROPA FEUDAL

2. EL SISTEMA FEUDAL
1. Feudalisme: sistema polític, social i econòmic.
2. Sistema de vassallatge: relacions entre senyors
3. Règim senyorial: relació senyors – camperols
4. Apareix per:
1. Colonat: camperols adscrits a la terra
2. Inseguretat: atacs normands (vickings), hongaresos, musulmans
3. Debilitat dels reis: incapaços de controlar el regne
4. Bisbes, abats i comtes van passar a ser senyors feudals.
5. Vassallatge: vinculació amb llaços personals; homenatge al senyor (jurament de fidelitat)
6. Xarxa de relacions feudals: basada en la família i les relacions personals
7. Els senyors feudals poderosos en la pràctica no depenien de ningú
8. El rei era l'autoritat més important del regne però no tenia tot el poder.
9. L'exèrcit del rei depenia dels exèrcits privats dels seus vassalls

3. LA SOCIETAT FEUDAL
La societat feudal s'organitza jeràrquicament en tres grups o estaments per naixements.
Noblesa (bellatores) s'ocupen de la guerra.
Clero (oratores) resen a Déu.
Tercer estat (laboratores) treballen i paguen.
Els nobles es preparen per a la guerra i viuen d'això. Tenen el poder polític. Alta
noblesa (ducs, marquesos, comtes) Baixa noblesa (cavallers). Viuen del treball dels
camperols.
Els clergues dirigien la vida espiritual i sabien llegir i escriure. Alt clero (bisbes, abats)
baix clero (sacerdots, monjos i monges). Viuen del treball dels camperols.
Camperols: són la majoria de la població. Treballen la terra i paguen una part de la
collita als nobles i clergues. Els camperols lliures podien ser propietaris i eren amos de
la seua persona. Els serfs pertanyien a un senyor i estaven adscrits a la terra.

4. LA NOBLESA FEUDAL
El rei i els nobles es dedicaven a la guerra.
Els cavallers eren nobles dedicats a la guerra. Aprenien des de xiquets l'ús de les armes
i les tàctiques de guerra.
En temps de pau es dedicaven a la caça i als tornejos. En temps de guerra el rei
convocava els nobles i cavallers que formaven l'host.
Les dones nobles no tenien grans drets.
Els matrimonis eren concertats.
Es dedicaven a l'economia domèstica i sovint sabien llegir i escriure.
El castell era el símbol de la societat feudal.

5. L’ECONOMIA FEUDAL
L'economia era rural basada en el treball de la terra i era d'autoconsum.
La majoria de la població vivia als feus que pertanyien a un senyor noble o eclesiàstic.
El feu tenia dos zones:
1. La reserva o terres del senyor: terres pròpies, boscos, pastures, castell, molí, forn, ...
2. Els masos: tros de terra que el senyor cedeix als camperols a canvi d'una retribució.
Els senyors a més exercien la senyoria jurisdiccional, és a dir tenien el poder de:
3. Impartir justícia
4. Imposar rendes i impostos per l'ús de molins, forns, ponts, ...
5. Altres: aprovar matrimonis, herències, etc.
Els rendiments de la terra eren baixos. La ramaderia completava l'agricultura: ovelles,
gallines, porcs; eren els animals més habituals.
Van haver alguns avanços: molí d'aigua, millora de l'arada, ...

6. L’ESGLÉSIA MEDIEVAL
L'església és l'única institució reconeguda a tota Europa. El Papa és la màxima autoritat
eclesiàstica, espiritual i moral d'Europa occidental i governava sobre els Estats Pontificis.
L'excomunió era el mitjà de pressionar els nobles i poderosos que perdien el dret legal de governar.
L'església era qui tenia el monopoli del saber i va establir períodes de treva o pau de Déu. A més
cobrava el delme i la primícia sobre tots els productes.
Dins l'església trobem:
1. Clero secular: són els religiosos que donen servei als fidels: capellans, rectors, bisbes i
arquebisbes.
2. Clero regular: sotmés a una regla. Són els ordres religiosos: monjos i monges. Al llarg de
l'edat mitjana van sorgir diversos ordres monàstics: benedictins, cluniacencs i cistercencs.
3. A partir del segle XIII apareixen les ordres mendicants que viuen a les ciutats en convents de
l'almoina: franciscans i dominics.
Els monjos i monges viuen als monestirs dedicats a l'oració i al treball (ora et labora). Els monestirs
eren llocs de pau i cultura on es copiaven llibres antics i valuosos.

7. L’ART ROMÀNIC: L’ARQUITECTURA
Als segles XI i XII es difon per Europa un nou estil anomenat Romànic per semblança amb l'art
romà. Les seues característiques són:
1. Caràcter religiós
2. simbòlic
Elements de l'arquitectura romànica:
3. Utilitza la pedra per a construir
Les esglésies romàniques tenen els següents trets:
4. La planta sol ser de creu llatina amb tres o cinc naus.
5. La capçalera

8. L’ART ROMÀNIC:
L’ESCULTURA I LA PINTURA
La pintura i escultura tenen una finalitat decorativa i didàctica. Per eixe motiu les principals
característiques són:
1. Simbolisme
Escultura es situava a les portades, al timpà de dalt la porta o a les arquivoltes. També es
decoraven els capitells de les columnes amb formes vegetals, geomètriques o figuratives.
Igualment als altars es situaven estàtues de fusta de Crist o la Mare de Déu.
Els temes més habituals eren les imatges de Crist jutge, la Mare de Déu, els apòstols o el judici
final.
La pintura es troba a l'interior dels edificis. Els colors eren molt vius i plans i les figures apareixien
perfilades amb una línia gruixuda. Les escenes són bidimensionals i la temàtica semblant a
l'escultura.
Podem distingir-ne tres tipus:

9. TALLER D’HISTÒRIA

10. TREBALL
videos:
realidad virtual camino santiago
https://www.youtube.com/watch?v=tGwvy3q
ZCas&list=UUzbvu9XkReYFEYeX8Ys48Ng