SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 6
Descargar para leer sin conexión
IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història
TRAVESSANT LA SERRA D’IRTA PER VORA MAR
Distància: 15 km
Desnivell: 200 mts
Dificultat: mitjana
Temps: 5 hores
IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història
Descripció del recorregut:
Comencem la ruta al Pla dels Pitxells on arriba un ample camí asfaltat del Pebret fins a
l’Aljub situat al punt on es desvia el camí del coll d’en Berri, prop de la urbanització Font
Nova.
Seguirem des d’ací el camí del Pebret, ara de terra, que ens porta a travessar el barranc de
lo Volante per on discorre el PR-CV-194.
Passat el barranc el camí comença a pujar per la costera del Llosar, formigonada per a
facilitar la pujada dels vehicles a motor cap als Penya-segats de Badum. A banda i banda
del camí un dens matollar envaeix els bancals que ressegueixen la muntanya com si foren
corbes de nivell conformant un paisatge construït pels peníscolans a les primeries del segle
XX.
Arribem seguint el camí als Penya-segats
de Badum, els més elevats (i pot ser
únics) entre el Delta de l’Ebre i el cap de
la Nau i des d’on en dies clars es poden
vore les illes Columbretes. En ells nien
diverses espècies d’ocells i als seus peus
hi ha surgències d’aigua dolça a la vora
de la mar.
A la part més alta es troba la torre de
Badum, que formava part del sistema de
vigilància i defensa del litoral juntament
amb la torre d’Ebrí.
A partir d’ací la senda baixa recte,
retallant les revoltes que fa el camí fins
que passem per dalt de la Cova dels
Coloms, o més bé el que en resta després que l’erosió marina l’afonés.
El camí continua per la vora de la mar, pel Ull de Bou fins que arriba a la Platges del Russo i
del Pebret, les dos úniques que mereixen el nom en tota la serra.
A dalt queda el despoblat medieval d’Irta que dóna nom a la serra, convertida després en
comú de Peníscola i finalment, amb la desamortització de Madoz, comprada pels veïns de
Peníscola dóna pas a la Comunidad civil de propietarios de Monte de Irta.
A la vora de la platja del Pebret hi ha una duna incipient, fixada per la vegetació, i a la vora
una àrea recreativa a l’antiga caserna de carabiners que vigilaven la costa.
Ací cal abandonar el PR momentàniament
per seguir el sender adaptat del parc que,
per la vora de la mar, ens porta per la vora
del cap del Pebret abans de retornar a
l’interior per a trobar el camí al Pla del
Pebret.
Continuant el camí retornarem a la vora de
la mar a la cala d’Irta, on desemboca el
barranc d’Irta protegit pel cap del mateix
nom. Ací sota els pins hi ha una altra àrea
recreativa més menuda i acollidora que la
del Pebret.
IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història
A partir d’ací el camí continua prop de la mar fins a la Platja de la Basseta, per on circula a
la vora de la mar, només separat per un cordó litoral de grava.
Al final del pla, on hi ha una basseta nova per a acumular l’aigua de pluja el camí s’endinsa
cap al Pla de la Basseta mentre que recte continua una senda on hi ha marques blanques i
roges del GR-92 (no homologat) que recorre el litoral mediterrani i per on cal seguir.
El sender continua pels matollars de coscoll i margalló que colonitzen els primers metres de
la vora de la mar, acompanyats per alguns pins que prenen forma de bandera molt afectats
per la sal marina en els temporals de llevant.
Travessa el barranc de l’Escutxa i passa per on hi havia la caserna de carabiners de la Torre
Nova (a la qual va substituir) i de la qual no en queden restes.
Baixa tot seguit a la cala Argilaga o de la Torre Nova on desemboquen els barrancs de la
Torre Nova i de la font de la Parra i on retrobem el camí del Pebret que segueix a les Fonts.
Cal travessar les cales i seguir per l’altra banda, sota el xalet de la Cubanita per on continua
una senda que s’alterna amb pista abans de travessar un altre barranquís i arribar als
apartaments “Prestige”.
Ací enllacem amb el PR-431 que continua per la
vora de la mar seguint el camí de l’Atall, antic
assegador que recorre tot el litoral castellonenc.
El camí travessa el Pla de Roda i passa per la
vora de la Platja del Serradal passant tot seguit
per davant d’un parell de villes o xalets isolats.
Arriba així al barranc del Malentivet que excava la
profunda cala Mundina que cal travessar per
continuar el camí de l’altra banda, convertit ja en
un passeig per vora mar que ens portarà fins a la
cala Blanca on retrobem el camí del Pebret o de
Ribamar, ací ja asfaltat i que s’endinsa en la urbanització de les Fonts d’Alcossebre.
Seguint-lo finalitzarem el recorregut a la platja de les Fonts, vora el port esportiu del mateix
nom, on sí l’any ha sigut plovedor podrem gaudir de les fonts que naixen a la mateixa arena
de la platja.
IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història
Llocs d’interés:
Serra d’Irta:
El Parc Natural de la Serra d’Irta està situat
al nord de la Comunitat Valenciana entre
les localitats de Peníscola, Santa
Magdalena de Pulpis, Alcalà de Xivert i
Alcossebre. Representa una de les últimes
serres litorals que queden sense edificar en
la costa mediterrània. Aquest és un espai
protegit de 12000 ha i un dels paisatges
més bells de la costa valenciana. L’altura
màxima és de 572 m en el pic Campanilles,
i els seus abruptes vessants descendixen
suaus cap a la mar, on al llarg de 12 km de
costa, pràcticament inalterats, hi ha nombrosos penya-segats i cales.
Dins del parc natural té lloc un fenomen curiós i únic, brollen naixements d’aigua dolça en la
vora de la mar. Aquestes aigües procedents de les entranyes calcàries de la serra d’Irta, on
les pluges s’infiltren fàcilment a causa de la presència d’una abundant vegetació forestal i un
sòl permeable, emergixen finalment al costat de la mar, a través de surgències com les que
es troben a la platja del Pebret. i a les fonts.
La serra d’Irta presenta un ric patrimoni històric. Destaquen les construccions àrabs com els
castells de Xivert i de Polpis, i les torres sentinelles de Badum i d’Ebrí, que mostren l’antiga
ocupació humana i el caràcter militar d’aquesta. Els castells, construïts en el segle X-XI,
van passar per diverses restauracions a les mans d’almoràvits, i d’ordes cristianes com
l’Orde del Temple i la de Montesa. Altres importants construccions les constituïxen les
ermites de Sant Antoni (terme municipal de Peniscola) i la de Santa Llúcia i Sant Benet (en
el terme municipal d’Alcalà de Xivert-Alcossebre). Aquestes construccions es troben en un
enclavament privilegiat des d’on observar la costa i part de la comarca.
Torre Badum:
La Torre de Badum és una torre de Guarda de la costa,
construïda el 1554 quan s’organitza un sistema de
vigilància, alarma i defensa de la costa davant els continus
atacs dels pirates berberiscos que s’emmarquen dins del
conflicte entre l’Imperi Espanyol i el Turc.
La torre fou construïda seguint les noves ordenances
emanades de les Corts i on es consta que s’han d’erigir
torres de guarda de manera que d’una se’n veja l’altra i no
deixen punts cecs al llarg del litoral on puguen aprofitar els
corsaris turcs per a desembarcar.
La construcció de lees torres es va finançar amb l’impost
sobre la producció de seda del regne, seguint moltes
d’elles una mateixa tipologia circular amb entrada elevada
anomenades colomeres, de les qual la torre de Badum n’és
un bon exemple situant-se l’entrada a 6 metres d’altura i
accedint-se amb una escala que es podia retirar per tal de refugiar-se en cas d’atac.
IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història
Les torres havien de tindre comunicació visual entre elles i també amb les principals places
fortes on hi havia els destacaments militars, com és el cas de Peníscola. A més cada torre
disposava d’una guarnició de quatre soldats; dos torrers que s’alternave en la vigilància dalt
la torre i dos vigilants a cavall o atalladors que seguien el litoral de torre a torre i que han
donat nom a molts dels camins paral·lels a la mar anomenats “camí de l’atall”.
La torre de Badum és un bon exemple de torre de Guarda, prou ben conservada i on
destaca un escut del regne de València en l’època de Carles V amb la data de 1554 i el
lema “Tierra, alarmar, protegeme”. És per això que Bé d’Interés Cultural i està subjecta a
protecció.
Platja i caserna del Pebret:
La platja del Pebret i la del Russo, annexa a la
primera, són unes de les poques platges d’arena que
hi ha dins el parc natural de la Serra d’Irta. A més a la
platja del Pebret l’arena i el vent ha contribuït a
formar una duna on es conserven tota una sèrie de
plantes endèmiques del litoral valencià.
A la vora de la platja es troba l’antiga caserna del
Pebret, una de les dos que hi havien entre Peníscola
i Alcossebre (i l’única que es conserva) on hi havia un
destacament del “Cuerpo de carabineros del Reino”,
depenents d’Hisenda i destinats a guardar les
fronteres terrestres i marítimes i evitar el contraban.
Alcossebre:
Alcossebre és un nucli turístic costaner del municipi d'Alcalà
de Xivert amb tres nuclis diferenciats: les Fonts, Alcossebre
i Cap i Corb. En el litoral s'estenen les grans platges de la
Romana, el Moro, les Fonts, el Carregador, Tres Platges i
Tropicana; en l'àrea de Ribamar hi ha nombroses cales com
cala Mundina i cala Blanca. Hi ha un port esportiu en el nucli
de les Fonts on els ullals brollen enmig de la platja. Al nord
de la població s'estén el Parc Natural de la Serra d'Irta.En la
rodalia hi ha nombrosos jaciments arqueològics com el d'El
Tossalet.
El 1260, després de la conquesta cristina, els Templers van atorgar la Carta Pobla al nucli
per afavorir el seu poblament. La mesura no tingué èxit, de manera que van atorgar una
segona Carta Pobla l'any 1320, per la qual la població es lligava a la jurisdicció del castell
de Xivert. La incorporació al municipi d'Alcalà de Xivert va tenir lloc l'any 1583. La proximitat
de la mar va facilitar els atacs de pirates berberescs durant el segle XVI i el segle XVII: per
evitar-los es van bastir algunes torres de guaita com la torre d'Ebri (molt deteriorada) i la
torre de Cap i Corb (en molt bon estat).
L'economia s'ha basat en l'activitat agrària i la pesca dels rics caladors del Fang (davant la
costa del prat de Cabanes i Torreblanca). Actualment, l'activitat pesquera comercial ha
desaparegut i el turisme és el motor econòmic de la població. Prop de la carretera que uneix
IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història
el nucli amb Alcalà hi ha un baixador del ferrocarril de València a Barcelona, que va ser
clausurat durant els anys 90.
Prop de la població, en un cim que domina l'extrem sud de la serra d'Irta, hi ha l'ermita de
Sant Benet i Santa Llúcia.
Bibliografia:
● Forcada Martí, Vicente (1992) Torres y Castillos de la provincia de Castellón
(síntesis Histórico-Estructural) Sociedad Castellonense de Cultura
● Gines Moya, Juan F. (2007) Historia de Alcocebre Diputació de Castelló
● Web del parc natural de la Serra d’Irta
<http://www.parquesnaturales.gva.es/ca/web/pn-serra-d-irta>
● Diversos Autors Mapa del Parc Natural de la Serra d’Irta. Illes Columbretes.
Peníscola. Alcalà de Xivert Ed. Piolet

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Els ports silviu.2odp
Els ports silviu.2odpEls ports silviu.2odp
Els ports silviu.2odpmchertob
 
SANT JOAN LES FONTS - POBLES DE CATALUNYA - CATALÀ
SANT JOAN LES FONTS - POBLES DE CATALUNYA - CATALÀSANT JOAN LES FONTS - POBLES DE CATALUNYA - CATALÀ
SANT JOAN LES FONTS - POBLES DE CATALUNYA - CATALÀManel Cantos
 
Xodos villahermosa
Xodos   villahermosaXodos   villahermosa
Xodos villahermosaxgoterris
 
Espais protegits de la comunitat valenciana
Espais protegits de la comunitat valencianaEspais protegits de la comunitat valenciana
Espais protegits de la comunitat valencianaTere Donet
 
Patrimoni de Blanes
Patrimoni de BlanesPatrimoni de Blanes
Patrimoni de BlanesJosep Blanch
 
El relleu insular
El relleu insularEl relleu insular
El relleu insularvicentaros
 
El relleu costaner peninsular
El relleu costaner peninsularEl relleu costaner peninsular
El relleu costaner peninsularvicentaros
 
POBLES DE CATALUNYA - MONASTIR DE SANT PERE DE CASSERRES
POBLES DE CATALUNYA - MONASTIR DE SANT PERE DE CASSERRESPOBLES DE CATALUNYA - MONASTIR DE SANT PERE DE CASSERRES
POBLES DE CATALUNYA - MONASTIR DE SANT PERE DE CASSERRESManel Cantos
 
Vall de lord el solsonès
Vall de lord el solsonèsVall de lord el solsonès
Vall de lord el solsonèsJordi Macarro
 
Marianet la dehesa
Marianet la dehesaMarianet la dehesa
Marianet la dehesaxgoterris
 
30 rutes a peu per la serra d'espadà
30 rutes a peu per la serra d'espadà30 rutes a peu per la serra d'espadà
30 rutes a peu per la serra d'espadàxgoterris
 
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANESEL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANESlocoserrallo
 

La actualidad más candente (17)

Els ports silviu.2odp
Els ports silviu.2odpEls ports silviu.2odp
Els ports silviu.2odp
 
SANT JOAN LES FONTS - POBLES DE CATALUNYA - CATALÀ
SANT JOAN LES FONTS - POBLES DE CATALUNYA - CATALÀSANT JOAN LES FONTS - POBLES DE CATALUNYA - CATALÀ
SANT JOAN LES FONTS - POBLES DE CATALUNYA - CATALÀ
 
Pp asturias activa
Pp asturias activaPp asturias activa
Pp asturias activa
 
EL BAIX MAESTRAT.
EL BAIX MAESTRAT. EL BAIX MAESTRAT.
EL BAIX MAESTRAT.
 
prova
provaprova
prova
 
Xodos villahermosa
Xodos   villahermosaXodos   villahermosa
Xodos villahermosa
 
Espais protegits de la comunitat valenciana
Espais protegits de la comunitat valencianaEspais protegits de la comunitat valenciana
Espais protegits de la comunitat valenciana
 
Roses adria
Roses adriaRoses adria
Roses adria
 
Patrimoni de Blanes
Patrimoni de BlanesPatrimoni de Blanes
Patrimoni de Blanes
 
Erika Peris
 Erika Peris Erika Peris
Erika Peris
 
El relleu insular
El relleu insularEl relleu insular
El relleu insular
 
El relleu costaner peninsular
El relleu costaner peninsularEl relleu costaner peninsular
El relleu costaner peninsular
 
POBLES DE CATALUNYA - MONASTIR DE SANT PERE DE CASSERRES
POBLES DE CATALUNYA - MONASTIR DE SANT PERE DE CASSERRESPOBLES DE CATALUNYA - MONASTIR DE SANT PERE DE CASSERRES
POBLES DE CATALUNYA - MONASTIR DE SANT PERE DE CASSERRES
 
Vall de lord el solsonès
Vall de lord el solsonèsVall de lord el solsonès
Vall de lord el solsonès
 
Marianet la dehesa
Marianet la dehesaMarianet la dehesa
Marianet la dehesa
 
30 rutes a peu per la serra d'espadà
30 rutes a peu per la serra d'espadà30 rutes a peu per la serra d'espadà
30 rutes a peu per la serra d'espadà
 
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANESEL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
 

Destacado

Actividades de fundamentos de electrónica digital editex
Actividades de fundamentos de electrónica digital editexActividades de fundamentos de electrónica digital editex
Actividades de fundamentos de electrónica digital editexjordizip
 
Fuente de la calzada a alcudia pel pic d'espadà
Fuente de la calzada a alcudia pel pic d'espadàFuente de la calzada a alcudia pel pic d'espadà
Fuente de la calzada a alcudia pel pic d'espadàxgoterris
 
Tema 1 la terra i els mapes
Tema 1 la terra i els mapesTema 1 la terra i els mapes
Tema 1 la terra i els mapesxgoterris
 
Senderos rodeno
Senderos rodenoSenderos rodeno
Senderos rodenojordizip
 
Temes 12 i 13 el mon grec classic
Temes 12 i 13 el mon grec classicTemes 12 i 13 el mon grec classic
Temes 12 i 13 el mon grec classicxgoterris
 
From Dev to DevOps - ApacheCON NA 2011
From Dev to DevOps - ApacheCON NA 2011From Dev to DevOps - ApacheCON NA 2011
From Dev to DevOps - ApacheCON NA 2011Carlos Sanchez
 
Why Uptu Have Low Turn Out In The Admissions
Why Uptu Have Low Turn Out In The AdmissionsWhy Uptu Have Low Turn Out In The Admissions
Why Uptu Have Low Turn Out In The AdmissionsUptuplus Ep
 
Uptu Watch Feb10
Uptu Watch Feb10Uptu Watch Feb10
Uptu Watch Feb10Uptuplus Ep
 
Uptu Watch Feb10
Uptu Watch Feb10Uptu Watch Feb10
Uptu Watch Feb10Uptuplus Ep
 
From Dev to DevOps - FOSDEM 2012
From Dev to DevOps - FOSDEM 2012From Dev to DevOps - FOSDEM 2012
From Dev to DevOps - FOSDEM 2012Carlos Sanchez
 
How to Develop Puppet Modules: From Source to the Forge With Zero Clicks
How to Develop Puppet Modules: From Source to the Forge With Zero ClicksHow to Develop Puppet Modules: From Source to the Forge With Zero Clicks
How to Develop Puppet Modules: From Source to the Forge With Zero ClicksCarlos Sanchez
 

Destacado (13)

Actividades de fundamentos de electrónica digital editex
Actividades de fundamentos de electrónica digital editexActividades de fundamentos de electrónica digital editex
Actividades de fundamentos de electrónica digital editex
 
Fuente de la calzada a alcudia pel pic d'espadà
Fuente de la calzada a alcudia pel pic d'espadàFuente de la calzada a alcudia pel pic d'espadà
Fuente de la calzada a alcudia pel pic d'espadà
 
Tema 1 la terra i els mapes
Tema 1 la terra i els mapesTema 1 la terra i els mapes
Tema 1 la terra i els mapes
 
Senderos rodeno
Senderos rodenoSenderos rodeno
Senderos rodeno
 
Benitandús
BenitandúsBenitandús
Benitandús
 
Triptico visitas culturales tierras del Palancia
Triptico visitas culturales tierras del Palancia Triptico visitas culturales tierras del Palancia
Triptico visitas culturales tierras del Palancia
 
Temes 12 i 13 el mon grec classic
Temes 12 i 13 el mon grec classicTemes 12 i 13 el mon grec classic
Temes 12 i 13 el mon grec classic
 
From Dev to DevOps - ApacheCON NA 2011
From Dev to DevOps - ApacheCON NA 2011From Dev to DevOps - ApacheCON NA 2011
From Dev to DevOps - ApacheCON NA 2011
 
Why Uptu Have Low Turn Out In The Admissions
Why Uptu Have Low Turn Out In The AdmissionsWhy Uptu Have Low Turn Out In The Admissions
Why Uptu Have Low Turn Out In The Admissions
 
Uptu Watch Feb10
Uptu Watch Feb10Uptu Watch Feb10
Uptu Watch Feb10
 
Uptu Watch Feb10
Uptu Watch Feb10Uptu Watch Feb10
Uptu Watch Feb10
 
From Dev to DevOps - FOSDEM 2012
From Dev to DevOps - FOSDEM 2012From Dev to DevOps - FOSDEM 2012
From Dev to DevOps - FOSDEM 2012
 
How to Develop Puppet Modules: From Source to the Forge With Zero Clicks
How to Develop Puppet Modules: From Source to the Forge With Zero ClicksHow to Develop Puppet Modules: From Source to the Forge With Zero Clicks
How to Develop Puppet Modules: From Source to the Forge With Zero Clicks
 

Similar a Travessant la serra d'Irta per vora mar

Informaciò cultural i patrimonial
Informaciò cultural i patrimonialInformaciò cultural i patrimonial
Informaciò cultural i patrimonialFrancesc Joven
 
SANT JOAN DE LES ABADESSES - BAGET
SANT JOAN DE LES ABADESSES - BAGETSANT JOAN DE LES ABADESSES - BAGET
SANT JOAN DE LES ABADESSES - BAGETManel Cantos
 
POBLES DE CATALUNYA TOSSA DE MAR - BLANES
POBLES DE CATALUNYA  TOSSA DE MAR - BLANESPOBLES DE CATALUNYA  TOSSA DE MAR - BLANES
POBLES DE CATALUNYA TOSSA DE MAR - BLANESManel Cantos
 
"La Formació del Delta del Llobregat" (nova versió) a càrrec de Joan Lluís Fe...
"La Formació del Delta del Llobregat" (nova versió) a càrrec de Joan Lluís Fe..."La Formació del Delta del Llobregat" (nova versió) a càrrec de Joan Lluís Fe...
"La Formació del Delta del Llobregat" (nova versió) a càrrec de Joan Lluís Fe...Amics d'El Prat
 
Aquaductes Romans
Aquaductes RomansAquaductes Romans
Aquaductes Romansjonymr.93
 
CASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOU
CASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOUCASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOU
CASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOUManel Cantos
 
Vallbona de les monges ruta
Vallbona  de  les  monges rutaVallbona  de  les  monges ruta
Vallbona de les monges rutamanuelamartin
 
Eixida de la tardor2
Eixida de la tardor2Eixida de la tardor2
Eixida de la tardor2masialosar
 
Ruta: Natura i modernisme
Ruta: Natura i modernismeRuta: Natura i modernisme
Ruta: Natura i modernismeMbici
 
LA SELVA DEL MAR - EL PORT DE LA SELVA - LLANÇÀ - EN CATALÀ
LA SELVA DEL MAR - EL PORT DE LA SELVA - LLANÇÀ -  EN CATALÀLA SELVA DEL MAR - EL PORT DE LA SELVA - LLANÇÀ -  EN CATALÀ
LA SELVA DEL MAR - EL PORT DE LA SELVA - LLANÇÀ - EN CATALÀManel Cantos
 
La pobla les useres
La pobla   les useresLa pobla   les useres
La pobla les useresxgoterris
 
POBLES DE CATALUNYA RIPOLL - SETCASES
POBLES DE CATALUNYA  RIPOLL - SETCASESPOBLES DE CATALUNYA  RIPOLL - SETCASES
POBLES DE CATALUNYA RIPOLL - SETCASESManel Cantos
 
EXCURSIONS DES BASSEGODA PARK
EXCURSIONS DES BASSEGODA PARKEXCURSIONS DES BASSEGODA PARK
EXCURSIONS DES BASSEGODA PARKManel Cantos
 
La colonització del Delta del Llobregat
La colonització del Delta del LlobregatLa colonització del Delta del Llobregat
La colonització del Delta del LlobregatAmics d'El Prat
 

Similar a Travessant la serra d'Irta per vora mar (20)

Calas - beaches -playas - plages sant feliu de guixols
Calas - beaches -playas - plages sant feliu de guixolsCalas - beaches -playas - plages sant feliu de guixols
Calas - beaches -playas - plages sant feliu de guixols
 
Informaciò cultural i patrimonial
Informaciò cultural i patrimonialInformaciò cultural i patrimonial
Informaciò cultural i patrimonial
 
SANT JOAN DE LES ABADESSES - BAGET
SANT JOAN DE LES ABADESSES - BAGETSANT JOAN DE LES ABADESSES - BAGET
SANT JOAN DE LES ABADESSES - BAGET
 
Senda dels cartoixans valenciá revista memoria viva
Senda dels cartoixans valenciá revista memoria vivaSenda dels cartoixans valenciá revista memoria viva
Senda dels cartoixans valenciá revista memoria viva
 
Ruta Aigua Wiki
Ruta Aigua WikiRuta Aigua Wiki
Ruta Aigua Wiki
 
POBLES DE CATALUNYA TOSSA DE MAR - BLANES
POBLES DE CATALUNYA  TOSSA DE MAR - BLANESPOBLES DE CATALUNYA  TOSSA DE MAR - BLANES
POBLES DE CATALUNYA TOSSA DE MAR - BLANES
 
"La Formació del Delta del Llobregat" (nova versió) a càrrec de Joan Lluís Fe...
"La Formació del Delta del Llobregat" (nova versió) a càrrec de Joan Lluís Fe..."La Formació del Delta del Llobregat" (nova versió) a càrrec de Joan Lluís Fe...
"La Formació del Delta del Llobregat" (nova versió) a càrrec de Joan Lluís Fe...
 
Aquaductes Romans
Aquaductes RomansAquaductes Romans
Aquaductes Romans
 
EMPORDÀ
EMPORDÀEMPORDÀ
EMPORDÀ
 
CASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOU
CASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOUCASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOU
CASTELL MONESTIR D `ESCORNALBOU
 
Vallbona de les monges ruta
Vallbona  de  les  monges rutaVallbona  de  les  monges ruta
Vallbona de les monges ruta
 
Eixida de la tardor2
Eixida de la tardor2Eixida de la tardor2
Eixida de la tardor2
 
Ruta: Natura i modernisme
Ruta: Natura i modernismeRuta: Natura i modernisme
Ruta: Natura i modernisme
 
Escala Pau
Escala PauEscala Pau
Escala Pau
 
LA SELVA DEL MAR - EL PORT DE LA SELVA - LLANÇÀ - EN CATALÀ
LA SELVA DEL MAR - EL PORT DE LA SELVA - LLANÇÀ -  EN CATALÀLA SELVA DEL MAR - EL PORT DE LA SELVA - LLANÇÀ -  EN CATALÀ
LA SELVA DEL MAR - EL PORT DE LA SELVA - LLANÇÀ - EN CATALÀ
 
Caldes de montbui 3r A
Caldes de montbui 3r ACaldes de montbui 3r A
Caldes de montbui 3r A
 
La pobla les useres
La pobla   les useresLa pobla   les useres
La pobla les useres
 
POBLES DE CATALUNYA RIPOLL - SETCASES
POBLES DE CATALUNYA  RIPOLL - SETCASESPOBLES DE CATALUNYA  RIPOLL - SETCASES
POBLES DE CATALUNYA RIPOLL - SETCASES
 
EXCURSIONS DES BASSEGODA PARK
EXCURSIONS DES BASSEGODA PARKEXCURSIONS DES BASSEGODA PARK
EXCURSIONS DES BASSEGODA PARK
 
La colonització del Delta del Llobregat
La colonització del Delta del LlobregatLa colonització del Delta del Llobregat
La colonització del Delta del Llobregat
 

Más de xgoterris

Geografia humana espanya
Geografia humana espanyaGeografia humana espanya
Geografia humana espanyaxgoterris
 
De Puertomingalvo a Sant Joan de Penyagolosa
De Puertomingalvo a Sant Joan de PenyagolosaDe Puertomingalvo a Sant Joan de Penyagolosa
De Puertomingalvo a Sant Joan de Penyagolosaxgoterris
 
D'Alcudia de Veo a Suera
D'Alcudia de Veo a SueraD'Alcudia de Veo a Suera
D'Alcudia de Veo a Sueraxgoterris
 
Geografia economica dEspanya
Geografia economica dEspanyaGeografia economica dEspanya
Geografia economica dEspanyaxgoterris
 
1945 1991 el gran salt endavant
1945 1991 el gran salt endavant1945 1991 el gran salt endavant
1945 1991 el gran salt endavantxgoterris
 
Sig per a senderistes
Sig per a senderistesSig per a senderistes
Sig per a senderistesxgoterris
 
Tema 10 mesopotàmia
Tema 10 mesopotàmiaTema 10 mesopotàmia
Tema 10 mesopotàmiaxgoterris
 
Tema 9 la prehistòria
Tema 9 la prehistòriaTema 9 la prehistòria
Tema 9 la prehistòriaxgoterris
 
Tema 6 les persones i el medi natural
Tema 6 les persones i el medi naturalTema 6 les persones i el medi natural
Tema 6 les persones i el medi naturalxgoterris
 
Tema 5 els paisatges de la terra
Tema 5 els paisatges de la terraTema 5 els paisatges de la terra
Tema 5 els paisatges de la terraxgoterris
 
Tema 4 el temps i el clima
Tema 4 el temps i el climaTema 4 el temps i el clima
Tema 4 el temps i el climaxgoterris
 
Tema 3 les aigües
Tema 3 les aigüesTema 3 les aigües
Tema 3 les aigüesxgoterris
 
Tema 2 el relleu terrestre
Tema 2  el relleu terrestreTema 2  el relleu terrestre
Tema 2 el relleu terrestrexgoterris
 
Tema 3: L'europa del gòtic
Tema 3: L'europa del gòticTema 3: L'europa del gòtic
Tema 3: L'europa del gòticxgoterris
 
Tema 2 l'europa feudal
Tema 2 l'europa feudalTema 2 l'europa feudal
Tema 2 l'europa feudalxgoterris
 
Tema 1 els origens del feudalisme
Tema 1 els origens del feudalismeTema 1 els origens del feudalisme
Tema 1 els origens del feudalismexgoterris
 
Resum pintura barroca 2n eso
Resum pintura barroca 2n esoResum pintura barroca 2n eso
Resum pintura barroca 2n esoxgoterris
 
Valle del mijares ribesalbes
Valle del mijares ribesalbesValle del mijares ribesalbes
Valle del mijares ribesalbesxgoterris
 
Breu guia de Morella
Breu guia de MorellaBreu guia de Morella
Breu guia de Morellaxgoterris
 
Smart senderismo
Smart senderismoSmart senderismo
Smart senderismoxgoterris
 

Más de xgoterris (20)

Geografia humana espanya
Geografia humana espanyaGeografia humana espanya
Geografia humana espanya
 
De Puertomingalvo a Sant Joan de Penyagolosa
De Puertomingalvo a Sant Joan de PenyagolosaDe Puertomingalvo a Sant Joan de Penyagolosa
De Puertomingalvo a Sant Joan de Penyagolosa
 
D'Alcudia de Veo a Suera
D'Alcudia de Veo a SueraD'Alcudia de Veo a Suera
D'Alcudia de Veo a Suera
 
Geografia economica dEspanya
Geografia economica dEspanyaGeografia economica dEspanya
Geografia economica dEspanya
 
1945 1991 el gran salt endavant
1945 1991 el gran salt endavant1945 1991 el gran salt endavant
1945 1991 el gran salt endavant
 
Sig per a senderistes
Sig per a senderistesSig per a senderistes
Sig per a senderistes
 
Tema 10 mesopotàmia
Tema 10 mesopotàmiaTema 10 mesopotàmia
Tema 10 mesopotàmia
 
Tema 9 la prehistòria
Tema 9 la prehistòriaTema 9 la prehistòria
Tema 9 la prehistòria
 
Tema 6 les persones i el medi natural
Tema 6 les persones i el medi naturalTema 6 les persones i el medi natural
Tema 6 les persones i el medi natural
 
Tema 5 els paisatges de la terra
Tema 5 els paisatges de la terraTema 5 els paisatges de la terra
Tema 5 els paisatges de la terra
 
Tema 4 el temps i el clima
Tema 4 el temps i el climaTema 4 el temps i el clima
Tema 4 el temps i el clima
 
Tema 3 les aigües
Tema 3 les aigüesTema 3 les aigües
Tema 3 les aigües
 
Tema 2 el relleu terrestre
Tema 2  el relleu terrestreTema 2  el relleu terrestre
Tema 2 el relleu terrestre
 
Tema 3: L'europa del gòtic
Tema 3: L'europa del gòticTema 3: L'europa del gòtic
Tema 3: L'europa del gòtic
 
Tema 2 l'europa feudal
Tema 2 l'europa feudalTema 2 l'europa feudal
Tema 2 l'europa feudal
 
Tema 1 els origens del feudalisme
Tema 1 els origens del feudalismeTema 1 els origens del feudalisme
Tema 1 els origens del feudalisme
 
Resum pintura barroca 2n eso
Resum pintura barroca 2n esoResum pintura barroca 2n eso
Resum pintura barroca 2n eso
 
Valle del mijares ribesalbes
Valle del mijares ribesalbesValle del mijares ribesalbes
Valle del mijares ribesalbes
 
Breu guia de Morella
Breu guia de MorellaBreu guia de Morella
Breu guia de Morella
 
Smart senderismo
Smart senderismoSmart senderismo
Smart senderismo
 

Travessant la serra d'Irta per vora mar

  • 1. IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història TRAVESSANT LA SERRA D’IRTA PER VORA MAR Distància: 15 km Desnivell: 200 mts Dificultat: mitjana Temps: 5 hores
  • 2. IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història Descripció del recorregut: Comencem la ruta al Pla dels Pitxells on arriba un ample camí asfaltat del Pebret fins a l’Aljub situat al punt on es desvia el camí del coll d’en Berri, prop de la urbanització Font Nova. Seguirem des d’ací el camí del Pebret, ara de terra, que ens porta a travessar el barranc de lo Volante per on discorre el PR-CV-194. Passat el barranc el camí comença a pujar per la costera del Llosar, formigonada per a facilitar la pujada dels vehicles a motor cap als Penya-segats de Badum. A banda i banda del camí un dens matollar envaeix els bancals que ressegueixen la muntanya com si foren corbes de nivell conformant un paisatge construït pels peníscolans a les primeries del segle XX. Arribem seguint el camí als Penya-segats de Badum, els més elevats (i pot ser únics) entre el Delta de l’Ebre i el cap de la Nau i des d’on en dies clars es poden vore les illes Columbretes. En ells nien diverses espècies d’ocells i als seus peus hi ha surgències d’aigua dolça a la vora de la mar. A la part més alta es troba la torre de Badum, que formava part del sistema de vigilància i defensa del litoral juntament amb la torre d’Ebrí. A partir d’ací la senda baixa recte, retallant les revoltes que fa el camí fins que passem per dalt de la Cova dels Coloms, o més bé el que en resta després que l’erosió marina l’afonés. El camí continua per la vora de la mar, pel Ull de Bou fins que arriba a la Platges del Russo i del Pebret, les dos úniques que mereixen el nom en tota la serra. A dalt queda el despoblat medieval d’Irta que dóna nom a la serra, convertida després en comú de Peníscola i finalment, amb la desamortització de Madoz, comprada pels veïns de Peníscola dóna pas a la Comunidad civil de propietarios de Monte de Irta. A la vora de la platja del Pebret hi ha una duna incipient, fixada per la vegetació, i a la vora una àrea recreativa a l’antiga caserna de carabiners que vigilaven la costa. Ací cal abandonar el PR momentàniament per seguir el sender adaptat del parc que, per la vora de la mar, ens porta per la vora del cap del Pebret abans de retornar a l’interior per a trobar el camí al Pla del Pebret. Continuant el camí retornarem a la vora de la mar a la cala d’Irta, on desemboca el barranc d’Irta protegit pel cap del mateix nom. Ací sota els pins hi ha una altra àrea recreativa més menuda i acollidora que la del Pebret.
  • 3. IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història A partir d’ací el camí continua prop de la mar fins a la Platja de la Basseta, per on circula a la vora de la mar, només separat per un cordó litoral de grava. Al final del pla, on hi ha una basseta nova per a acumular l’aigua de pluja el camí s’endinsa cap al Pla de la Basseta mentre que recte continua una senda on hi ha marques blanques i roges del GR-92 (no homologat) que recorre el litoral mediterrani i per on cal seguir. El sender continua pels matollars de coscoll i margalló que colonitzen els primers metres de la vora de la mar, acompanyats per alguns pins que prenen forma de bandera molt afectats per la sal marina en els temporals de llevant. Travessa el barranc de l’Escutxa i passa per on hi havia la caserna de carabiners de la Torre Nova (a la qual va substituir) i de la qual no en queden restes. Baixa tot seguit a la cala Argilaga o de la Torre Nova on desemboquen els barrancs de la Torre Nova i de la font de la Parra i on retrobem el camí del Pebret que segueix a les Fonts. Cal travessar les cales i seguir per l’altra banda, sota el xalet de la Cubanita per on continua una senda que s’alterna amb pista abans de travessar un altre barranquís i arribar als apartaments “Prestige”. Ací enllacem amb el PR-431 que continua per la vora de la mar seguint el camí de l’Atall, antic assegador que recorre tot el litoral castellonenc. El camí travessa el Pla de Roda i passa per la vora de la Platja del Serradal passant tot seguit per davant d’un parell de villes o xalets isolats. Arriba així al barranc del Malentivet que excava la profunda cala Mundina que cal travessar per continuar el camí de l’altra banda, convertit ja en un passeig per vora mar que ens portarà fins a la cala Blanca on retrobem el camí del Pebret o de Ribamar, ací ja asfaltat i que s’endinsa en la urbanització de les Fonts d’Alcossebre. Seguint-lo finalitzarem el recorregut a la platja de les Fonts, vora el port esportiu del mateix nom, on sí l’any ha sigut plovedor podrem gaudir de les fonts que naixen a la mateixa arena de la platja.
  • 4. IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història Llocs d’interés: Serra d’Irta: El Parc Natural de la Serra d’Irta està situat al nord de la Comunitat Valenciana entre les localitats de Peníscola, Santa Magdalena de Pulpis, Alcalà de Xivert i Alcossebre. Representa una de les últimes serres litorals que queden sense edificar en la costa mediterrània. Aquest és un espai protegit de 12000 ha i un dels paisatges més bells de la costa valenciana. L’altura màxima és de 572 m en el pic Campanilles, i els seus abruptes vessants descendixen suaus cap a la mar, on al llarg de 12 km de costa, pràcticament inalterats, hi ha nombrosos penya-segats i cales. Dins del parc natural té lloc un fenomen curiós i únic, brollen naixements d’aigua dolça en la vora de la mar. Aquestes aigües procedents de les entranyes calcàries de la serra d’Irta, on les pluges s’infiltren fàcilment a causa de la presència d’una abundant vegetació forestal i un sòl permeable, emergixen finalment al costat de la mar, a través de surgències com les que es troben a la platja del Pebret. i a les fonts. La serra d’Irta presenta un ric patrimoni històric. Destaquen les construccions àrabs com els castells de Xivert i de Polpis, i les torres sentinelles de Badum i d’Ebrí, que mostren l’antiga ocupació humana i el caràcter militar d’aquesta. Els castells, construïts en el segle X-XI, van passar per diverses restauracions a les mans d’almoràvits, i d’ordes cristianes com l’Orde del Temple i la de Montesa. Altres importants construccions les constituïxen les ermites de Sant Antoni (terme municipal de Peniscola) i la de Santa Llúcia i Sant Benet (en el terme municipal d’Alcalà de Xivert-Alcossebre). Aquestes construccions es troben en un enclavament privilegiat des d’on observar la costa i part de la comarca. Torre Badum: La Torre de Badum és una torre de Guarda de la costa, construïda el 1554 quan s’organitza un sistema de vigilància, alarma i defensa de la costa davant els continus atacs dels pirates berberiscos que s’emmarquen dins del conflicte entre l’Imperi Espanyol i el Turc. La torre fou construïda seguint les noves ordenances emanades de les Corts i on es consta que s’han d’erigir torres de guarda de manera que d’una se’n veja l’altra i no deixen punts cecs al llarg del litoral on puguen aprofitar els corsaris turcs per a desembarcar. La construcció de lees torres es va finançar amb l’impost sobre la producció de seda del regne, seguint moltes d’elles una mateixa tipologia circular amb entrada elevada anomenades colomeres, de les qual la torre de Badum n’és un bon exemple situant-se l’entrada a 6 metres d’altura i accedint-se amb una escala que es podia retirar per tal de refugiar-se en cas d’atac.
  • 5. IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història Les torres havien de tindre comunicació visual entre elles i també amb les principals places fortes on hi havia els destacaments militars, com és el cas de Peníscola. A més cada torre disposava d’una guarnició de quatre soldats; dos torrers que s’alternave en la vigilància dalt la torre i dos vigilants a cavall o atalladors que seguien el litoral de torre a torre i que han donat nom a molts dels camins paral·lels a la mar anomenats “camí de l’atall”. La torre de Badum és un bon exemple de torre de Guarda, prou ben conservada i on destaca un escut del regne de València en l’època de Carles V amb la data de 1554 i el lema “Tierra, alarmar, protegeme”. És per això que Bé d’Interés Cultural i està subjecta a protecció. Platja i caserna del Pebret: La platja del Pebret i la del Russo, annexa a la primera, són unes de les poques platges d’arena que hi ha dins el parc natural de la Serra d’Irta. A més a la platja del Pebret l’arena i el vent ha contribuït a formar una duna on es conserven tota una sèrie de plantes endèmiques del litoral valencià. A la vora de la platja es troba l’antiga caserna del Pebret, una de les dos que hi havien entre Peníscola i Alcossebre (i l’única que es conserva) on hi havia un destacament del “Cuerpo de carabineros del Reino”, depenents d’Hisenda i destinats a guardar les fronteres terrestres i marítimes i evitar el contraban. Alcossebre: Alcossebre és un nucli turístic costaner del municipi d'Alcalà de Xivert amb tres nuclis diferenciats: les Fonts, Alcossebre i Cap i Corb. En el litoral s'estenen les grans platges de la Romana, el Moro, les Fonts, el Carregador, Tres Platges i Tropicana; en l'àrea de Ribamar hi ha nombroses cales com cala Mundina i cala Blanca. Hi ha un port esportiu en el nucli de les Fonts on els ullals brollen enmig de la platja. Al nord de la població s'estén el Parc Natural de la Serra d'Irta.En la rodalia hi ha nombrosos jaciments arqueològics com el d'El Tossalet. El 1260, després de la conquesta cristina, els Templers van atorgar la Carta Pobla al nucli per afavorir el seu poblament. La mesura no tingué èxit, de manera que van atorgar una segona Carta Pobla l'any 1320, per la qual la població es lligava a la jurisdicció del castell de Xivert. La incorporació al municipi d'Alcalà de Xivert va tenir lloc l'any 1583. La proximitat de la mar va facilitar els atacs de pirates berberescs durant el segle XVI i el segle XVII: per evitar-los es van bastir algunes torres de guaita com la torre d'Ebri (molt deteriorada) i la torre de Cap i Corb (en molt bon estat). L'economia s'ha basat en l'activitat agrària i la pesca dels rics caladors del Fang (davant la costa del prat de Cabanes i Torreblanca). Actualment, l'activitat pesquera comercial ha desaparegut i el turisme és el motor econòmic de la població. Prop de la carretera que uneix
  • 6. IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història el nucli amb Alcalà hi ha un baixador del ferrocarril de València a Barcelona, que va ser clausurat durant els anys 90. Prop de la població, en un cim que domina l'extrem sud de la serra d'Irta, hi ha l'ermita de Sant Benet i Santa Llúcia. Bibliografia: ● Forcada Martí, Vicente (1992) Torres y Castillos de la provincia de Castellón (síntesis Histórico-Estructural) Sociedad Castellonense de Cultura ● Gines Moya, Juan F. (2007) Historia de Alcocebre Diputació de Castelló ● Web del parc natural de la Serra d’Irta <http://www.parquesnaturales.gva.es/ca/web/pn-serra-d-irta> ● Diversos Autors Mapa del Parc Natural de la Serra d’Irta. Illes Columbretes. Peníscola. Alcalà de Xivert Ed. Piolet