Power point sobre la música tradicional valenciana

1. LA NOSTRA MÚSICA TRADICIONAL
Què és
la música tradicional?
La música tradicional valenc
Autor del multimèdia: Andrés González Rojas

2. La Música tradicional del món segons el
concepte de la UNESCO són aquelles formes
musicals arrelades en les diverses cultures que
contribueixen a salvaguardar i revitalitzar el
patrimoni cultural immaterial.
Si bé la música és un llenguatge universal, en
canvi apareix sota formes distintes i en
diferents ocasions de la vida de cada societat.
La música tradicional forma una part important
del folklore de cada comunitat i els processos de
fusió amb altres formes musicals (per exemple
els ritmes afroamericans) han contribuït de
manera primordial a la creació de la música
popular actual.
Què és la música tradicional?
[tornar a l’inici]

3. La tradició musical valenciana és molt rica i
ampla, i cal emmarcar-la dins de la regió
mediterrània.
Al llarg d’aquest multimèdia farem una
aproximació als diferents estils i instruments més
importants.
La música tradicional valenciana
[tornar a l’inici]
Estils musicals
Instruments tradicionals

4. Classificar la música tradicional és molt
complicat, perquè es pot fer segons
molts criteris, com la temàtica de les
cançons o el seu estil musical.
A continuació assenyalarem els estils
més destacats:
Estils musicals
[tornar a “música tradicional valenciana”]
• Jotes
• Seguidilles
• Dansaes
• Havaneres
• Valencianes
• Fandango
• Bolero
• Cant d’estil

5. La jota o cota és un ball tradicional molt estès per tota la Península
Ibèrica. S'utilitzava com a cant per rondar les fadrines, per als
acomiadaments de quintos o per acompanyar les faenes del camp.
Actualment, encara es balla al País Valencià, les Illes Balears, les
Terres de l'Ebre, l'Aragó i Múrcia, però en el passat va estar estesa
també per tota Catalunya.
Aquest ball té un compàs ternari i presenta una estructura harmònica
basada en l'alternança de quatre compassos de tònica i quatre de
dominant.
Clickant l’altaveu podeu escoltar la “Jota de Moixent”
La Jota
[tornar a “música tradicional valenciana”] [veure altres estils]

6. És un ball molt antic, estés a partir del segle XVI a tota la península.
Ha anat desapareixen i a hores d'ara se'n conserven pocs exemples.
Existeixen dos estils diferenciats pel seu ritme, les més antigues o
clàssiques, anomenades torrades en algunes comarques i les ràpides
o manxegues, també anomenades corrilles o corridas. Les primeres
són més freqüents a les comarques del nord i es ballen en rogle,
encara que també apareixen a la Marina i la Serrania d'Alcoi, on es
ballen en quadre i fent cadenes o encreuaments. Les segones són
més freqüents a les comarques centrals interiors i solen ballar-se en
parella.
Clickant l’altaveu podeu escoltar la Seguidilla de la Vall d’Almonacid
Seguidillas
[tornar a “música tradicional valenciana”] [veure altres estils]

7. Les Danses és la manera d'anomenar els balls públics a les
comarques del centre i sud del País Valencià. Aquests balls públics se
celebren a les places o carrers amb motiu de les festes majors o
també de festes de barri o qualsevol altra festivitat. Es ballen al so de
la dolçaina, xaramita o xirimita, un oboé popular i tradicional
valencià, i tabalet o més modernament de la banda de música.
Clickant l’altaveu podeu escoltar la Dansà de Murla
Dansaes
[tornar a “música tradicional valenciana”] [veure altres estils]

8. L'Havanera és un gènere musical dels denominats d'"anada i
tornada", que té el seu origen durant el segle XIX en els "indianos",
mariners i emigrants retornats de Cuba que canten amb nostàlgia
records d'aquella terra. Generalment s'interpretava a les tavernes.
En la seva versió més pura s'interpreten a capella, encara que en
l'actualitat és habitual acompanyar-la amb guitarres, llaüts i
bandúrries. Estan escrites en compàs de dos per quatre i el seu
tempo lent.
Clickant l’altaveu podeu escoltar l’havanera de Catadau.
Havanera
[tornar a “música tradicional valenciana”] [veure altres estils]

9. Les valencianes són un gènere exclusivament valencià, estés per la
comarca de l'Horta de València i algunes comarques pròximes.
Existeixen tres estils diferents: l'U i Dos, L'U i Dotze i L'U, els dos
primers guarden relació amb la jota i el tercer amb el fandango
andalús. El naixement de les valencianes com a ball, es degut als
mestres dels quadres de balls populars de la ciutat de València, que
van adaptar passades populars però amb la tècnica del ballet al cant
d'estil. Són per tant un tipus de ball espectacular nascut als
entaulats.
Clickant l’altaveu podeu escoltar les Valencianes d’u i dos de Montroi
Valencianes
[tornar a “música tradicional valenciana”] [veure altres estils]

10. Fandango (del nord)
És un gènere musical i de ball quasi exclusivament valencià. És molt
abundant a les comarques valencianes del nord, encara que també
apareix a les Terres de l'Ebre i les poblacions aragoneses pròximes a la
ratlla de València. Generalment té un ritme molt ràpid i s'usen passades
molt lluidores. En moltes ocasions va lligat a la jota, de manera que es
passa de la jota al fandango sense parar la música ni el ball.
Fandango (de cobla partida)
És un gènere musical exclusivament valencià, que només apareix a la
Serrania d'Alcoi, la Foia de Castalla i el Camp d'Alacant. Està emparentat
amb els fandangos del nord del País Valencià, amb altres fandangos
ibèrics i fins i tot de les Illes Filipines. Sol ballar-se en filera i formant
cadenes.
Clickant l’altaveu podeu escoltar la Jota-Fandango de la Vall d’Almonacid
El fandango
[tornar a “música tradicional valenciana”] [veure altres estils]

11. És un ball molt lluït, creat pels mestres de ball del segle XIX per a
les classes benestants i popularitzat a finals d'aquest segle. El seu
origen està en la seguidilla, encara que també hi ha boleros
enfandangats influenciats per l'U. És un gènere cultivat
especialment a la Costera, la Ribera Alta, la Ribera Baixa i la
Valldigna. A més a més, els mestres de ball dels quadres de balls
populars de la ciutat de València també van crear boleros per a
incloure al seu repertori.
Clickant l’altaveu podeu escoltar el Bolero pla de la Llosa de Ranes
Bolero
[tornar a “música tradicional valenciana”] [veure altres estils]

12. El cant valencià d'estil agrupa allò que sol anomenar-se com cant
d'estil i les albaes. El cant d'albades es caracteritza per tenir una
temàtica satírica i humorística. Consta d'una part intrumental que
consisteix en una tocata de dolçaina i tabalet la melodia de la qual es
repeteix sempre amb major o menors variacions dels músics i d'una
part cantada a capella pel "cantaor" que fa variacions sobre una
melodia base que també es repeteix. Al músics, un dolçainer i un
tabaleter com a mínim, i al "cantaor" els sol acompanyar sovint (però
no sempre) el "versaor", que és aquell qui inventa els versets que
interpreta el "cantaor". Aquest tipus de cant d'estil és habitual a les
festes de les poblacions rurals.
Clickant l’altaveu podeu escoltar una Albà de nadal de l’Horta de València
Cant d’estil
[tornar a “música tradicional valenciana”] [veure altres estils]

13. El cant valencià d'estil agrupa allò que sol anomenar-se com cant
d'estil i les albaes. El cant d'albades es caracteritza per tenir una
temàtica satírica i humorística. Consta d'una part intrumental que
consisteix en una tocata de dolçaina i tabalet la melodia de la qual es
repeteix sempre amb major o menors variacions dels músics i d'una
part cantada a capella pel "cantaor" que fa variacions sobre una
melodia base que també es repeteix. Al músics, un dolçainer i un
tabaleter com a mínim, i al "cantaor" els sol acompanyar sovint (però
no sempre) el "versaor", que és aquell qui inventa els versets que
interpreta el "cantaor". Aquest tipus de cant d'estil és habitual a les
festes de les poblacions rurals.
Clickant l’altaveu podeu escoltar una Albà de nadal de l’Horta de València
Cant d’estil
[tornar a “música tradicional valenciana”] [veure altres estils]

14. Existeixen molts instruments
tradicionals, ací podreu coneixer i
escoltar els més representatius
ordenats en diverses categories:
Instruments tradicionals
[tornar a “música tradicional valenciana”]
• Vent
• Corda
• Idiòfons
• Percussió

15. Instruments de vent
[tornar a “música tradicional valenciana”] [veure altres instruments]
• Dolçaina
També anomenada xirimita, és un tub cònic, generalment de fusta, amb una
sèrie de forats que es tapen amb els dits. Aquesta forma cònica i no cilíndrica,
especialment al final, li donava antigament el nom de trompa.
Existeixen moltes varietats de dolçaines: la castellana (amb claus), l'aragonesa,
la gralla de Catalunya, el Bolin-Gozo del País Basc i la dolçaina valenciana.
El seu origen és antic. Tanmateix, el fet que sigui un instrument de llengüeta
doble, com l'oboè, suggereix que podria aparèixer després dels instruments de
llengüeta simple, com ara el clarinet.
• Flabiol
El flabiol és un instrument musical de vent de fusta de la família de les flautes,
amb embocadura de bisell, i de la famílies de les flautes tocades amb una sola
mà mentre amb l'altra es toca un tambor, un grup d'instruments àmpliament
disseminat, testimoniat en diferents indrets d'Europa des de l'edat mitjana, i que
adopta moltes variants diferents
Al País Valencià, es coneix com a flabiol una mena de flauta dolça amb digitació
de dolçaina que s'utilitza per facilitar el seu aprenentatge.

16. Instruments de corda
[tornar a “música tradicional valenciana”] [veure altres instruments]
• Guitarra clàssica
És un cordòfon punteat. Consta de sis cordes de nailon, antigament de
budell. És l'instrument més simbòlic i conegut de la península, a causa
del flamenc. Sense entrar en aquest tipus de música, en el mitjà rural
s'utilitza esquinçant les cordes i acompanyant els diferents cants
tradicionals amb pocs i senzills acords.
• Guitarró
És un instrument en forma de guitarra, de dimensions menors que aquesta, però
major que altres derivacions de la guitarra. Prové d’una serie de guitarres
menudes que foren molt populars en el Barroc. El guitarró valencià normalment
té 4 o 5 cordes.

17. Instruments idiòfons
[tornar a “música tradicional valenciana”] [veure altres instruments]
• Castanyoles
Possiblement un dels instruments més estesos i coneguts de la
península. És un idiófòn entrexocat el so del qual es produeix al xocar
dues peces còncaves de fusta lligades amb una corda a les mans.
• Esquellots
són idiòfons sacsejats. Sense ser instruments musicals, en algunes ocasions
complien amb aquesta comesa d'una forma rudimentària, sobretot quan es tractava
d'organitzar molt soroll.
Aquests instruments són els que produeixen el so a causa del
material amb el qual estan construïts.
• Ferrets
És un idiòfon percutit. Es tracta d'una barra de ferro en forma de triangle que és
copejada amb una baqueta, també de ferro, en els tres costats d'aquest triangle.

18. Instruments de percussió
[tornar a “música tradicional valenciana”] [veure altres instruments]
• Tabal
Instrument de forma cilíndrica, amb dues membranes, normalment de
cuir, que emet un so indeterminat. N'hi ha de totes les grandàries,
encara que el tabalet és generalment un tambor de dimensions
mitjanes, que es pot penjar al coll, la qual cosa permet integrar-se
còmodament en cerca-viles i altres esdeveniments al carrer.
El tabalet fa parella amb la dolçaina, sent ambdós instruments
suficients per a amenitzar musicalment qualsevol festa al carrer.
• Pandereta
Potser siga, juntament amb la guitarra, l'instrument més conegut de tots. Es tracta
d'un bastidor circular de fusta amb sonajes en parells, i cobert per un dels costats
amb una pell tiban. Al llarg de tota la península es poden trobar veritables virtuosos
d'aquest instrument, sobretot entre les dones.