2. CATALÀ OCCIDENTAL
DEFINICIÓ
Un dels dos grans grups de dialectes en què s’ha dividit el català tenint en compte sobretot,
aspectes fonètics, encara que també n’hi ha de morfològics i lèxics.
MARC FÍSIC
La frontera geogràfica entre el català occidental i oriental ve marcada per la conca del riu
Segre i els seus afluents a la banda occidental, i per la conca del Llobregat i afluents, a
l’oriental.
TERRITORIS
•Principat d’Andorra
•Principat de Catalunya: oest de la província de Tarragona i tota la província de Lleida, llevat
d’una part del Solsonès (català oriental) i de la Val d’Aran (de parla occitana).
•Comarques aragoneses de parla catalana (Franja de Ponent).
•País Valencià, excepte comarques de l’interior i zones discontínues meridionals, de parla
castellana.
•El Carxe, zona de tres municipis a la Regió de Múrcia
3. DIALECTES I SUBDIALECTES
•Nord-occidental
Pallarès
Ribagorçà
Lleidatà
•Tortosí o valencià de transició
•Valencià
Septentrional
Central o Apitxat
Meridional
Fets històrics que poden haver influït en els trets distintius del català occidental
•Absència de romanització: persistència de llengües basques al nord (Ribagorça, Pallars) fins al
segle X.
•Forta arabització, des del segle VIII, de la zona de Lleida, Terres de l’Ebre i País Valencià, on hi
va haver una forta desromanització, la qual cosa pot haver fet aflorar primitius trets lingüístics
preromans.
4. FONÈTICA
•Vocalisme àton:
Absència de vocal neutra [ə]. En posició àtona, la e tancada [e] i la e oberta [ɛ], es
pronuncien e tancada [e], mentre que la [a] es manté com [a]. Exemples: peuet /
Pauet. En lleidatà, la /a/ àtona a final de paraula, excepte els monosíl·labs, es
pronuncia e oberta [ɛ]. Ex: Lleida
La o tancada [o] i o oberta [ɔ], en posició àtona es pronuncia o tancada [o], i no [u],
com passa en la major part del català oriental. Ex: doneta – duneta
•Vocalisme tònic: la e provinent de les Ē (llargues) i Ǐ (breus) del llatí, que va esdevenir /e/
tancada en llatí vulgar, es manté tancada en català occidental, mentre que en el català
oriental es va transformar en e oberta[ɛ] (o vocal neutre [ə] a les Balears). Ex: ceba, cadena
•Fricativa palatal sorda [ʃ] i sonora [ʧ]: tendència en la major part de dialectes i situacions, a
fer-les africades [ʧ], com a xarxa /ʧarʧa/ o pujar [ʤ] /puʤa(r)/. En valencià apitxat fins i tot
les sonores s’ensordeixen. Ex: taronja/tarɔntʃa/
•Presència de la semivocal [j] davant de la fricativa palatal sorda /ʃ/en el dígraf -ix-. Ex: coix,
caixa
•Pronunciació de la /r/ final a tots els mots, també els infinitius, a la major part del valencià.
Ex: segur, cantar
5. MORFOLOGIA
•Possessius: meua, teua, seua
•Manteniment de la nasal /n/ als plurals d'antics esdrúixols acabats en -n Ex: hòmens
•Els pronoms febles ens/-nos i us/-vos es fan mos i vos a totes les posicions. Ex: no mos
estimen
•Article determinat masculí lo/los en nord-occidental, tortosí i en zones del valencià
septentrional.
•Verbs incoatius en -ix, -/-isc. Ex.: jo servisc, tu servixes
•Formes verbals diferents en valencià (excepte en gran part del valencià septentrional, on es
conjuguen igual que en la resta del català occidental)
Terminació en –e al Present Indicatiu i Subjuntiu de la 1a conjugació. A la 2a i 3a.
conjugació, terminació zero en Indicatiu i terminació -a en Subjuntiu. Ex: jo cante, jo
sent, que jo senta
Perfet de subjuntiu en –ara / -era / -ira. Ex: jo cantara, tu dormires
6. LÈXIC
• Lèxic d’origen llatí d’evolució diferent que al català oriental (no castellanismes). Ex: català
occidenal espill (llatí spĕcŭlu)/català oriental mirall (llatí vulgar mīracŭlu); català occidental
roig (llatí rŭbĕu) /català oriental vermell (latí vermĭcŭlum)
• Molts més arabismes que en català oriental , especialment en tortosí i en valencià (no
castellanismes). Ex: abellota (aglà) , safanòria (pastenaga), dacsa (blat de moro).
Llista de mots d’ús comú:
CATALÀ CATALÀ ORIENTAL CATALÀ Central + VALENCIÀ
OCCIDENTAL (Central) NORDOCC.
Granera Escombra Sortir Eixir
Rabosa Guineu Tarda Vesprada
Xiquet / xic Noi Avui Hui
Arena Sorra Dolent Roí
Bes Petó Agafar Agarrar
Moixó / Pardal Ocell Aviat Enjorn
