1. temps, innovació i competitivitat: les noves sincronies
xavier marcet
1 les noves sincronies
2. El temps del treball
El rellotge
com a tempo
de la vida
industrial.
Del temps
diacrònic al
temps
sincrònic.
Del temps
difús al temps
precís.
2 les noves sincronies
3. De la campana al rellotge
Una nova percepció del temps va ser un dels xocs culturals
més importants en la transició preindustrial. N’hi ha força
testimonis (veure E.P Thompson).
Es va passar del temps dispers de la tradició agrícola, a ritme
de campana, al temps mesurat de l’activitat industrial.
L’aparició del concepte de fitxar, està associat al model de
fàbrica.
La retribució laboral vinculada a un temps i un espai és també
pròpiament industrial.
La lluita per la jornada laboral de 8 hores va ser una fita de
l’obrerisme universal. L’avenç del descans setmanal i del
concepte de vacances, també. Encara avui a la Xina, tenen
reptes pendents en aquests sentit.
3 les noves sincronies
4. La sincronia industrial
L’economia del
temps.
Del model
La presencialitat
taylorista al “just
com a forma de
in time”, una
treball del món
llarga evolució
industrial.
de la sincronia.
4 les noves sincronies
5. La sincronia digital
La cadena de valor complexa: la sincronia entre
organitzacions. El suply chain management. El procés
d’outsorucing.
La ruptura de la presencialitat com a condició de
sincronia.
El treball en xarxa entre organitzacions i entre persones.
Internet com a gran sincronitzador de la realitat
professional, social i personal (messenger dels
adolescents).
5 les noves sincronies
6. La sincronia digital
La tecnologia ens permet sincronitzar processos extremament complexos
com el de la interconnexió de xarxes de telecomunicacions a través de les
solucions ntp (network timing protocol.).
6 les noves sincronies
8. La centralitat de les persones
La centralitat de les persones en les organitzacions és una
de les característiques de l’economia del coneixement.
L’economia s’orienta més a persones que han d’oferir
resultats que a persones que han de fitxar per estar en un
lloc durant unes hores. L’eficiència en la cadena de valor
és resultat de processos ben dissenyat en una bona
interacció entre persones i tecnologia.
La crisi del offshoring i l’emergència del nearshoring, és
un bon exemple d’interacció entre persones i tecnologia..
Les dificultats de la sincronia global.
Les limitacions del teletreball, errors de sincronia,
dificultats de socialització professional.
8 les noves sincronies
10. La centralitat del talent
Les persones de talent són aquelles que aporten un alt
valor afegit a les seves organitzacions.
La gent amb talent són les persones que quan marxen
d’una organització li resten competitivitat, es troben a
faltar.
Totes les organitzacions buscaran desenvolupar, captar i
retenir talent. El talent va i es queda on hi ha talent i
reputació.
Tenir bones condicions de desenvolupament professional
i personal és fonamental per gestionar bé el talent.
Un ús eficient del temps ajudar a captar i retenir talent.
10 les noves sincronies
11. Esforç i motivació
La relació temps i esforç com a factor de competitivitat
personal i organitzacional, és un tema molt important. La suma
de talent i esforç és clau per a l’èxit.
Sense esforç i talent, difícilment hi ha excel lència. L’esforç va
associat al progrés i a l’excel lència professional.
Una mesura de l’esforç és el temps dedicat en relació al
resultat. Una altra la intensitat de coneixement o de treball
físic.
La percepció d’esforç (resultat/temps dedicat) està molt
vinculada a la motivació personal i professional.
Els nous usos del temps no contradiuen l’esforç, al contrari,
intenten situar-lo en el marc més raonable possible.
11 les noves sincronies
12. La classe creativa
Una reflexió interessant sobre el temps i el talent, es
recull en “The rise of the creative class” de R. Florida.
La classe creativa, emprenedors, impulsen noves idees (enginyers,
dissenyadors, arquitectes, consultors, etc) i són la base de l’economia
creativa, planteja l’imperatiu del temps flexible (Cap.5). Temps flexible per
una disponibilitat de 24 hores.
És un tipus de gent que treballa moltes hores però exigeix molta flexibilitat
horària. El temps és l'única riquesa no renovable. El temps esdevé un valor
central en la classe creativa.
Al no poder ampliar el temps, es busca viure amb més intensitat, consumint
experiències efímers més que consumint productes.
Les activitats són curtes, intenses, sincopades.
12 les noves sincronies
13. La cerca de noves sincronies
Competitivitat Orientació a
i rendibilitat. client.
Gestió de
Treball en
talent i
xarxa
motivació de
organitzacions.
les persones.
13 les noves sincronies
14. Un nou mapa de processos
• Buscar noves eficiències.
• Buscar noves sincronies.
Reescriure • Atribuir a cada lloc de treball ( a
cada funció) un índex de
el mapa de presencialitat, en funció del tipus de
sincronia que requereix.
processos: • Establir un joc profitós
d’expectatives, entre les persones i
les organitzacions.
14 les noves sincronies
15. Les barreres a les noves sincronies
La primera barrera és cultural, hi
ha cultures corporatives que
encara mesuren l’esforç per
temps i no per resultat.
La barrera tecnològica, tot i que La barrera organitzacional. No
ha disminuït molt, hi ha tots els llocs de treball tenen els
organitzacions que no disposen mateixos índex de presencialitat
de sistemes per a rendir en necessària, la qual cosa trenca
igualtat de condicions sense principis d’equitat que poden
presencialitat. generar tensions.
La barrera personal. Hi ha moltes
persones que prefereixen un
temps fixat que un temps orientat
a resultats. Manca formació en l’ús
del temps.
15 les noves sincronies
16. La gestió del temps professional
La manca de formació en habilitats professionals i
directives inclou un ús poc eficient del temps.
Cal aprendre a gestionar eficientment el temps
professional, el que està més a prop de les capacitats
emocionals de la persona que de la tecnologia.
Treure profit del temps professional, oferir resultats i
disposar de més temps personal – social en el marc d’un
entorn laboral més flexible.
16 les noves sincronies
17. La sincronia social
El paper dels mitjans com a estructuradors del temps.
La televisió com a vertebrador del temps social.
El paper d’Internet com a sincronitzador global.
La sincronia social i la sincronia professional necessiten
ajustos importants. Hi ha més diversitat social i més
diversitat professional en un entorn més global.
Molts actes professionals – socials necessiten innovació
en el format i en els horaris (exemple: sopars de feina).
17 les noves sincronies
18. Temps i sostenibilitat
El temps laboral completament sincrònic no és
sostenible.
Les infraestructures no resistiran un temps completament
sincrònic.
La sincronia professional, la comercial, la de lleure i la
personal ha de venir marcada per la flexibilitat (les
normes estrictes només resten competitivitat global).
18 les noves sincronies
19. Temps i innovació
Igual que avui la innovació passa cada cop més per definir
nous models de negoci, hi ha molt a innovar en la relació
entre persones, processos i tecnologia. Una forma
d’innovar és buscar noves formes de relació professional
– personal que no restin competitivitat i suposin millors
condicions per les persones.
19 les noves sincronies
20. Conclusions
Innovar en noves sincronies que permetin més competitivitat i més flexibilitat en la
presencialitat professional, és possible.
Les noves sincronies no són possibles ni a tots els sectors, ni a tots els llocs de treball.
Les noves sincronies són el resultat d’una relació més eficient entre processos, persones i
tecnologia.
Les noves sincronies no han de ser només professionals, també han de ser socials.
Les noves sincronies són nous usos del temps.
20 les noves sincronies
21. Nota final
Aquesta conferència va ser gustosament preparada el diumenge passat entre
les 6 i les 8 del matí i entre les 5 i les 8 de la tarda. Va ser un plaer.
21 les noves sincronies
22. Ltcproject, Barcelona, Madrid, Xicago
Carrer Pujades 81, Barcelona 08005
telèfon 932723410
xmarcet@ltcproject.com
22 les noves sincronies