1. Memòria 2012

2. PRESENTACIÓ
La present Memòria té com a objectiu presentar els diferents aspectes de
l’activitat de la Xarxa de Referència en Biotecnologia de la Generalitat de
Catalunya realitzats durant l’any 2012.
1

3. La XRB és una estructura sense parets formada per set Unitats de les que en
la Memòria se’n descriu la composició i les àrees essencials en les que es
desenvolupa la seva activitat.
nvolupa
La Xarxa com a tal ha gaudit d’uns recursos aportats per la Generalitat de
Catalunya en la forma com es presenta en el capítol de recursos econòmics.
ecursos
Aquests recursos han estat destinats a la contractació d’un promotor,
complementar necessitats de fungible, a l’exploració de nous àmbits innovadors
de les activitats de recerca de les seves Unitats, a la valorització dels resultats de
la recerca, activitats de formació i a les activitats pròpies de la Xarxa incloent
incloent-hi
l’administració i la difusió. Durant aquest exercici s’ha intensificat i explorat les
ministració
accions en la valorització dels resultats per a facilitar la transferència tecnològica.
L’activitat de la XRB ha mantingut els dos objectius principals establerts pel
trienni 2010-2012 a l’hora de prioritzar les seves despeses: una d’elles ha estat la
2012
d’estimular la col·laboració entre investigadors de les diferents Unitats i l’altra la de
fer possibles iniciatives de col·laboració amb empreses. Per a les Unitats
participants en la Xarxa de Referència ha estat l’ocasió de treballar grups que
d’altra forma no haurien trobat la manera de fer ho. Per això hi ha definits cinc
fer-ho.
àmbits o projectes de treball que corresponen a l’experiència dels diferents grups i
a temes d’actualitat en Biotecnologia. Aquests projectes tenen a veure,
essencialment, amb temes com són el disseny i la síntesi de fàrmacs, l’anàlisi de
l’estructura i el modelats de macromolècules, la transformació genètica de
cèl·lules i organismes vius, l’enginyeria bioquímica i l’anàlisi de la biodiversitat
bioquímica
microbiana per la millora del diagnòstic i prevenció de malalties infeccioses i la
gestió mediambiental.
La XRB continua presentant una remarcable contribució en els seus resultats
de les activitats de recerca. Aquestes contribucions queden clarament
demostrades en les set Unitats que componen la XRB per un elevat nombre de
publicacions en revistes científiques indexades d’alt impacte. L’activitat de recerca
desenvolupada ha estat finançada principalment pel finançament obtingut de fons
disponibles en diferents convocatòries publiques competitives a l’Estat Espanyol,
a la Unió Europea i l’activitat concertada amb empreses per part dels
investigadors. Cal destacar que alguns d’aquests projectes han estat potenciats,
estimulats i iniciats en el marc de la Xarxa de Referència.
lats
Aquest any 2012, i seguint la dinàmica iniciada durant l’any 2010, s’han portat
a terme una sèrie d’actuacions estratègiques diferencials. S’ha consolidat el
treball conjunt amb l’entitat gestora (FBG, Fundació Bosch i Gimpera) de la XRB,
mirant d’establir accions conjuntes amb d’altres xarxes de referència també
gestionades per la mateixa entitat gestora com la Xarxa de Referència en
Tecnologia dels Aliments (XaRTA) o la de química teòrica computacional
(XRQTC).
2

4. La gestió per part de la FBG té un valor afegit ja que aquesta institució a més
a més de gestionar diferents xarxes, té un paper motor molt destacable com a
OTRI d’una de les universitats públiques catalanes amb molt bona relació i
coordinació amb les altres OTRIs de les universitats catalanes i dels centres de
b
recerca. Les activitats proactives manifestades pel promotor de la XRB han estat
un element determinant en la promoció, valorització dels resultats, exploració de
noves fonts de cooperació investigadora i tecnològica així com noves fonts de
finançament i la divulgació de les activitats de la XRB.
La XRB ha continuat durant el 201 mantenint una estreta relació amb altres
2012
institucions relacionades en la Biotecnologia al nostre país, particula
particularment amb
Biocat i CataloniaBio, però no oblidant les cooperacions internacionals en xarxa a
través principalment de la European Biotechnology Network i amb estreta
col·laboració amb els centres de promoció de negocis d’ACC10 a USA i a l’Índia.
Anicet R. Blanch
Director de la XRB
3

5. OBJECTIUS
1. Realitzar recerca i desenvolupament d’alt nivell en Biotecnologia, basant
basant-se en
la competitivitat i complementarietat dels grups que componen la XRB i en
l’augment de massa crítica que la seva constitució su
suposa.
2. Desenvolupar projectes comuns en Biotecnologia sobre línies de recerca ja
engegades o noves que resultin de l’obtenció de nous productes, serveis,
mètodes o coneixements d’interès per a l’entorn socioeconòmic català.
3. Potenciar les infraestructures de R+D en Biotecnologia, tot evitant duplicacions
d’instrumental, i la creació de serveis de suport que disposin de l’adequada
dotació humana i d’equipament i estiguin oberts als grups de recerca públics i
privats.
4. Captar finançament exterior a nivell estatal, i participar en xarxes de recerca
estatal,
col·laborant amb altres grups amb objectius semblants als propis.
5. Internacionalització i transferència de tecnologia fora del país. Establir
contactes amb els diferents actors tant del mon empresarial com acadèmic,
captar finançament, transferir coneixement i col·laborar amb xarxes de recerca
ar
estrangers amb objectius similars als nostres.
6. Intervenir activament en tasques de formació de personal (investigadors o
tècnics altament qualificats) i de formació en tècniques o mètodes d’interès per
a les empreses o els organismes públics de recerca.
7. Desenvolupar la transferència de tecnologia, donant a conèixer l’oferta de
recerca de la Xarxa de Referència als diferents sectors industrials per tal
d’identificar àrees de col·laboració i establir contractes de recerca o
col·laboració
assessorament tècnic que dirigeixin la recerca de la Xarxa cap a objectius
d’interès comú, assegurant al mateix temps una transferència de resultats
ràpida i efectiva.
8. Difondre els resultats de la recerca a tots els sectors que hi puguin estar
interessats mitjançant publicacions, organització de reunions i congressos,
jornades tècniques, dies de portes obertes, web, xarxes socials, etc.
9. Assessorar el Govern de la Generalitat i els organismes i institucions que en
depenen en temes relacionats amb el seu àmbit d’actuació i especialitats.
enen
4

6. RECURSOS I ESTRUCTURA
L’ESTRUCTURACIÓ DE LA XRB:
La XRB a nivell organitzatiu i funcional s’estructura mitjançant els següents
òrgans:
El Consell de Direcció integrat pels responsables coordinadors de les respectives
unitats que integren la Xarxa, i el propi de l’entitat gestora.
El Director-Coordinador, nomenat pel Departament entre els membres del Consell
Coordinador,
de Direcció.
L’entitat gestora, la Fundació Bosch i Gimpera, amb certes funcions de
a,
representació, en particular aquelles de tipus legal davant del Departament.
LES UNITATS OPERATIVES
1.- UNITAT DE SÍNTESI I ESTRUCTURA DE PÈPTIDS I ÀCIDS NUCLÈICS
Departament de Química Orgànica. Facultat de Química. Universitat de
Facultat
Barcelona.
• Síntesi de pèptids: aspectes metodològics, formació de ponts disulfur, nous
mètodes d’acoblament.
• Síntesi d’àcids nucleics: síntesi d’oligonucleòtids cíclics, síntesi de
nucleopèptids.
• Aplicacions de la ressonància magnètica nuclear a l’estudi de pèptids i
ressonància
proteïnes.
• Vacunes sintètiques.
• Reconeixement molecular: proteïnes que reconeixen esteroides, utilització
d’aminoàcids D en disseny molecular.
• Química combinatorial.
2.- UNITAT D’ENGINYERIA BIOQUÍMICA
Departament d’Enginyeria Química. Universitat Autònoma de Barcelona.
• Enginyeria de les reaccions enzimàtiques.
• Biocatàlisi en medis orgànics.
• Desenvolupament de processos de fermentació.
• Monitorització i control de processos biotecnològics.
• Bioreactors amb biocatalitzadors immobilitzats.
b
• Desenvolupament de processos basats en cèl·lules animals i vegetals.
• Processos de separació i purificació.
• Depuració biològica.
• Biodegradació de compostos tòxics.
5

7. 3.- UNITAT D’ENGINYERIA DE PROTEÏNES
Institut de Biotecnologia i de Biomedicina i Departament de Bioquímica.
Universitat Autònoma de Barcelona.
• Proteòmica experimental. Desenvolupament de nous mètodes basats en
espectrometria de masses Maldi Tof i seqüenciació automàtica. Genòmica i
Maldi-Tof
proteòmica estructur
estructurals i funcionals.
• Genòmica i proteòmica computacionals/bioinformàtica. Desenvolupament
de nous mètodes per a la classificació, localització in vivo, predicció
conformacional i funcional de proteïnes, simulació dinàmica, i predicció
d’encaix amb lligands.
• Producció recombinant de proteïnes en sistemes d’alt rendiment.
roducció
• Agregació de proteïnes, estratègies per minimitzar la en producció
minimitzar-la
recombinant i aplicacions biomèdiques.
• Redisseny i minimització de proteïnes i dels seus lligands. Aplicació a
proteases, glucohidrolases i els seus inhibidors. Disseny de vacunes
ohidrolases
d’interès veterinari.
• Anàlisi de la relació estructura i funció en proteïnes.
4.- UNITAT DE GENÈTICA VEGETAL
Departament de Genètica Vegetal. Institut de Recerca i tecnologia
Agroalimentàries (IRTA).
• Aplicacions de cultiu “in vitro” de plantes a la producció de material vegetal i
obtenció de varietats i millorades en espècies cultivades llenyoses i
herbàcies.
• Ús dels marcadors moleculars en processos d’elaboració de mapes de
lligament, identificació de genotips i etiquetat de gens d’interès agron
agronòmic.
• Seqüenciació de genomes, com el meló, la maduixa, el presseguer i la
mongeta.
• Millora genètica d’espècies ornamentals.
5.- UNITAT DE BIOLOGIA MOLECULAR I DE BIOTECNOLOGIA DE CEL.LULES
ANIMALS
Institut de Biologia Molecular de Barcelona CSIC. Parc Científic de Barcelona.
Barcelona-CSIC.
• Determinació de l’estructura de macro molècules i complexes macro
macro-molècules macro-
moleculars d’interès biomèdic.
• Expressió heteròloga de proteïnes en sistemes procariotes i eucariotes.
• Modificació genètic de línies cel·lulars.
genètica
• Desenvolupament de vectors i estratègies per a la transformació genètica
d’animals.
6

8. • Anàlisi estructural i funcional de genomes eucariotes.
• Anàlisi molecular de sistemes de transducció de senyals i de reciclatge
molecular.
• Anàlisi genètica i molecular dels reguladors del creixement i diferenciació
nètica
cel·lular.
• Anàlisi genètica i molecular de mecanismes de proliferació i migració
cel·lular.
• Anàlisi estructural i funcional de drogues antitumorals.
6.- UNITAT DE GENÈTICA MOLECULAR VEGETAL
Departament de Genètica Molecular. Centre d’Investigació i Desenvolupament.
CSIC.
• Identificació de gens de plantes relacionats amb:
- Desenvolupament: floració, rellotge circadià, tuberització, percepció de la
llum, transducció de senyal i regul
regulació hormonal
- Estrès biòtic (interacció planta
planta-fong; planta-virus-insecte)
insecte)
- Estrès abiòtic (sequera i salinitat)
- Mecanismes de silenciament gènic
- Seqüenciació del genoma de meló
- Utilització de les plantes com a biofactories (producció de fàrmacs,
pèptids/proteïnes antimicrobians)
- Metabolisme i Enginyeria Metabòlica
7.- UNITAT DE MICROBIOLOGIA AMBIENTAL
Departament de Microbiologia. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona.
• Nous indicadors microbians per el diagnòstic ambiental.
• Aplicació de metodologies moleculars a la detecció d’indicadors i patògens
a medi ambient.
• Desenvolupament de tècniques per determinació de la presència de gens
d’interès a mostres ambientals.
• Estudi de consorcis microbians amb capacitat per degradar xenobiòtics.
• Bioremediació.
• Expressió gènica de proteïnes recombinants a bacteris
.
7

9. DIRECTORI
DIRECCIÓ
Dr. Anicet BLANCH
Dpt. Microbiologia
Universitat de Barcelona
CONSELL DE DIRECCIÓ
Dr. Ernest GIRALT
Institut de Recerca Biomèdica
Biomèdica-Barcelona
(IRB)
Parc Científic de Barcelona
Dr. Xavier FONT
Dpt. d’Enginyeria Química (UAB)
inyeria
Dr. Francesc X. AVILÉS
Institut de Biotecnologia i de Biomedicina
Dpt. Bioquímica (UAB)
Dr. Jordi GARCIA-MAS
Dpt. de Genètica Vegetal
Centre de Recerca en Agrigenòmica
(CRAG) Consorci CSIC-IRTA
IRTA-UAB-UB
Dr. Joaquim ROCA
Institut de Biologia Molecular de Barcelona
(CSIC)
Parc Científic de Barcelona
Dra. Blanca SAN SEGUNDO
Centre de Recerca en Agrigenòmica
(CRAG) Consorci CSIC-IRTA
IRTA-UAB-UB
Campus de la UAB
Dr. Anicet BLANCH
Dpt. Microbiologia
Universitat de Barcelona
Sr. Joan HIERRO
Entitat Gestora (FBG)
PROMOTOR
David Verde
Baldiri i Reixach 4-8 Torre D
08028 Barcelona
Tlf: 93 403 19 62
dverde@fbg.ub.edu
8

10. RESUM DELS INDICADORS
DE SEGUIMENT RELATIUS AL CONTRACTE PROGRAMA DE LA XARXA DE
REFERÈNCIA D’R+D+I EN BIOTECNOLOGIA PER L’ANY 2012
Grups
Grups conjuntament
Total
individual
Articles científics publicats en revistes
340 5 345
internacionals
Sol·licituds presentades a convocatòries públiques 68 0 68
Sol·licituds atorgades en convocatòries públiques 93 1 94
Tesis doctorals llegides, dirigides per membres de
51 0 51
la xarxa
Tesis doctorals en curs, dirigides per membres de
165 0 165
la xarxa
Congressos, cursos i altres activitats de formació
23 0 23
organitzats
Ponències presentades a congressos 137 0 137
Activitats de divulgació científica 33 10 43
Patents presentades 9 0 9
Patents obtingudes 0 0 0
Convenis o contractes vigents amb empreses o
23 1 24
amb altres entitats
9

11. INDICADORS DETALLATS
1. Investigadors de la Xarxa de Referència en R+D+I en Biotecnologia
Investigadors de la Xarxa a 31 de desembre de 2012
Doctors* Predoctorals
Total
Unitat de Síntesi i Estructura de
31 37 68
Pèptids i Àcids Nucleics
Unitat d’Enginyeria Bioquímica 37 67 104
Unitat d’Enginyeria de proteïnes 17 32 49
19 6 25
Unitat de Genètica Vegetal
78 75 153
Unitat de Biologia Molecular i
Biotecnologia de Cèl·lules Animals
62 26 88
Unitat de Genètica Molecular Vegetal
29 32 61
Microbiologia Ambiental
275 548
Total 273
*Nombre de doctors
Catedràtic funcionari 20
Catedràtic contractat 1
Professor titular 30
Post-
-docs 6
Lectors 5
Professor d’Investigació CSIC 12
10

12. Investigador científic CSIC 10
Científic Titular CSIC 11
Agregat 16
Contractat centre recerca 96
ICREA 8
Ramon y Cajal 9
Escala tècnica superior 2
Doctors INIA 1
Juan de la Cierva 8
Sara Borrell 1
JAE 1
Beatriu de Pinós 2
Altes investigadors durant 2012
Doctors Predoctorals
Total
Unitat de Síntesi i Estructura de
5 4 9
Pèptids i Àcids Nucleics
Unitat d’Enginyeria Bioquímica 3 10 13
Unitat d’Enginyeria de proteïnes 3 4 7
11

13. 1 0 1
Unitat de Genètica Vegetal
18 27 45
Unitat de Biologia Molecular i
Biotecnologia de Cèl·lules Animals
10 10 20
Unitat de Genètica Molecular Vegetal
0 13 13
Microbiologia Ambiental
68 108
Total 40
Baixes investigadors durant 2012
Doctors Predoctorals
Total
Unitat de Síntesi i Estructura de
2 4 6
Pèptids i Àcids Nucleics
Unitat d’Enginyeria Bioquímica 5 10 15
Unitat d’Enginyeria de proteïnes 1 0 1
5 1 6
Unitat de Genètica Vegetal
11 15 26
Unitat de Biologia Molecular i
Biotecnologia de Cèl·lules Animals
7 7 14
Unitat de Genètica Molecular Vegetal
4 4 8
Microbiologia Ambiental
41 76
Total 35
12

14. 1600
1502 2008
1400
1200
2009
1000 2010
800 2011
600 2012
400
258 279 309 311 345 TOTAL
200
0
Articles internacionals publicats
160
144
140 2008
120 2009
100
2010
80
2011
60
38 38 2012
40
22 22 24 TOTAL
20
0
Convenis/contractes vigents amb empreses
13

15. 400 389
2008
300 2009
2010
200
103 2011
100 84 94
49 59 2012
0 TOTAL
Sol·licituds atorgades convoc. públiques
140 2008
134
120 2009
100
2010
80
2011
60
2012
40 33 43
23 TOTAL
20 20 15
0
Activitats de divulgació científiques
14

16. 600
544
500
400
Tesis doctorals llegides
Tesis doctorals en curs
300
200
172 190 182 165 120
100 51
38 36 46
0
2009 2010 2011 2012 TOTAL
900
800 804
700
600
2008
500 2009
2010
400
2011
300 2012
208
164147148 TOTAL
200 137
100 95
14 17 17 24 23
0
Congressos, cursos Ponències presentades
organitzats a congresos
15