1. L’espai rural.
El sector
agrari
Nerea Herraiz
Abigail Dombrowski
Lorena Tortosa
Daniel Rodríquez
Curs: 2 Bat “A”

2. ÍNDEX
 Introducció
Els factors de la diversitat dels
paisatges agraris
Els usos del sòl
Els paisatges agraris
Activitats Pau
Definicions
2

3. Introducció
El sector primari comprèn l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la
pesca. La seua contribució total al PIB Espanyol va ser solament del
2,6% en 2006 i els treballadors en el sector van representar el 4,61% del
total de la població activa (2007).
Aquestos percentatges estan dins dels paràmetres dels països
econòmicament més desenvolupats, tot i que en el cas espanyol el seu
acusat descens s’ha realitzat en un període més curt de temps.
No obstant això les activitat primàries són rellevants en bastants
comarques. Subministren primeres matèries per a la indústria
alimentària, una de les més importants del país, fixen la població rural i
compleixen una important funció mediambiental.
3

4. 1. Els factors de la
diversitat dels paisatges
agraris
4

5. 1. Factors
El clima
Zones agroecológiques
FISICS
Zona atlàntic-humida Clima temperat oceànic
Zona mediterrània Clima temperat mediterrani
Zona semiàrida Clima temperat oceànic
Zona de muntanya Clima temperat oceànic
El relleu i els L’accidentat relleu i l’elevada actitud
sòls mitjana
5

6. 1. Factors
La població L'èxode del camp a les ciutats espanyoles i a l’estranger
Envelliment
HUMANS
Concentració de propietat
Dispers
El poblament Mecanització de tasques agràries
Concentrat
Propietats i excessives explotacions
explotacions
Fraccionament + parcel·lament
Minifundisme Latifundisme
6

7. 2. Els Usos del Sòl
Agrícola
Forestal Ramader
7

8. 2. Usos
Agrícola Representa més del 50% de la producció Final Agrària
Reducció de la Falta de rentabilitat de les explotacions
superficie cultivada
Als incentius de la PAC
Urbanització i altres usos económics
Cultius de secà herbacis Cereals, girasol i lleguminoses
Els vinyers Un dels principals productor mundials de vi
Oliverals Ocupen aprox. En 12% de la superficie conreada
extensiu
Regadiu
intensiu
8

9. 9

10. 2. Usos
Ramader
extensiva
explotacions
Producció ganadera Equival al 40% de la PFA
intensiva
Bestiar boví Constitueix la cabanya mes important dons el seu valor es aprox 13%
Bestiar oví Con major densitat a Extremadura, Aragó i Estella-les.
Bestiar porcí En Espanya al voltant del 10% de la PFA
Producció avícola Destaquen concentracions de granges existents a la Comunitat Valenciana,
Catalunya i Catella-Lleó, suposen el 90%
10

11. Usos del sòl (2004)
Comunitats
Bovins Ovins Porcins Aviars
Autònomes
Andalusia 9% 13 % 8,5 % 12 %
Aragó 6% 12,6 % 16 % 9%
Castilla i Lleó 20 % 22 % 13,5 % 10,5 %
Castella la 5% 14 % 6% 16 %
Manxa
Extremadura 12 % 19,5 % 6,5 % 2%
11

12. 2. Usos
Primaris
Superficie forestal Representa un terç de territori espanyol
Distribució del espais
forestals
Les CCAA mes boscoses son les del Nord
Les CCAA menys boscoses son les del Centre, Sud i Sud-est
Produccions forestals Fusta, suro i la fauna cinegètica
El 70% prové de Galícia i la cornisa Cantàbrica
12

13. 3. Els paisatges
agraris
13

14. 3. Tipus
Són el resultat de la interacció dels factors físics i humans així com de les activitats agrícoles,
ramaderes i forestals
Atlàntic Situat al nord-oest i nord d’Espanya Clima temperat oceànic i un relleu ondat i
Humit abrupte
Poblament dispers Abunden explotacions minifundistes
Base de l’especialització bovina
La vinya
L’aprofitament forestal Augmentat a partir de les repoblacions amb
espècies productives
Coníferes
Eucaliptus
14

15. Guipúzcoa: paisatge atlàntic-humit
15

16. 3. Tipus
De muntanya
Són molt diversos
Prats i hortes al fons de les valls, boscos
Septentrionals de frondoses coníferes i pastures
Meridionals La superfície conreada pot ascendir fins
més de 1.500m, i es redueixen els
boscos i pastures de altura
El despoblament Ha provocat alteracions en el paisatge de muntanya
Intensificació de repoblacions forestals
Construcció d’embassaments
Explotacions ramaderes
16

17. Paisatge de muntanya. Muntanya de Peñalara. Serra
de Guadarrama.
17

18. 3. Tipus
Interior Peninsular Dues submesetes Depressió de l’Ebre
Interior muntanyenc andalús
Clima Temperat mediterrani continentalitzat
Cultius Cultius de secà Els més extensos, es basen en els cereals, la
vinya i l’olivera
Cultius de regadiu extensiu Cereals Ordi i el blat
Duero, L’Ebre i Castella-la Manxa
Crescuda per l’explotació
dels aqüífers i dels pantans
Vinyer Castella i Lleó, Valdepeñas,
La Rioja i Somontano.
Regadius hortofructícoles
Oliveres L’interior
d’Andalusia
18

19. Camp de cereals de l’Ebre
19

20. 3. Tipus
Mediterrani i sud-atlàntic S’estenen per les franges litoral i prelitoral del Mediterrani, l’arxipèlag
balear, la vall del Guadalquivir i el golf de Cadis.
Clima Temperat mediterrani litoral amb temperatures suaus durant a l'hivern i elevades a l’estiu.
Comarques Cultius de secà amb predomini de la vinya, l'olivera i els cereals.
prelitorals
Rotació de cultius
Regadiu intensiu Són les terres de cultiu més importants d’ Espanya
en certa part per la seua comercialització.
20

21. Vinyedos del Mediterrani
21

22. 3. Tipus
Arxipèlag canari
El clima subtropical, els sòls volcànics i els relleus escarpats condicionen les activitats
agràries
La terra conreada Representa un percentatge reduït del sòl pels
condicionaments físics
Gran contrast entre l’interior i el litoral
Litoral Regadius de grans explotacions amb cultius destinats a
l'exportació
Interior Agricultura tradicional basada en la vinya i la creïlla, destinada
al autoconsum o als mercats locals
La Ramaderia i l’explotació forestal són econòmicament
poc rellevants
22

23. Imatges d’un camp de crïlles de les illes
Canàries.
23

24. Activit
ats
24

25. EXERCICI 1
•A partir de les dades del document 1 i sobre el mapa annex, construïu un mapa de
coropletes amb les dades del percentatge de regadiu sobre la superfície agrícola utilitzada
(SAU).

26. Percentatge de regadiu sobre la SAU

27. EXERCICI 2
•Amb el suport del mapa construït i el gràfic del document 2, caracteritzeu el paisatge
agrari mediterrani, i les seues varietats regionals,atenent la seua estructura agrària,
agricultura i ramaderia

28. El paisatge agrari Mediterrani es troba dominat per un clima
temperat mediterrani litoral amb temperatures suaus durant
l'hivern i elevades a l'estiu.
Dins de les comarques pre litorals i la vall del Guadalquivir es
presenten activitats agropecuàries de transició, per tant,
cultius de secà on predominen les vinyes, les oliveres i els
cereals
Els cultius més característics són els de regadiu intensiu, açò
cultius s'emplacen sobre distints relleus, i s'agrupen en
diversos subsistemes:
L'hortícola intensiva a l'aire lliure i precoç
davall plàstics.
Els fruiters d'os i llavor i cítrics en les planes
28
litorals.

29. EXERCICI 3
•Amb les dades de la taula del document 3, calculeu els percentatges que les superfícies
de les xicotetes i grans explotacions suposen en el total espanyol en cada un dels anys, i
representeu-los en una gràfica, en la quadrícula annexa. Atenent els valors de la taula,
assenyaleu els principals problemes del sector agrari espanyol.
1990 1993 1995 1997 2000 2003
Tamaño (miles de ha).
Superficie < 5 ha 971 804 706 647 740 626
Superficie > = 50 ha 86 92 97 98 99 99
Total explotaciones 1593 1383 1277 1208 1287 1140
Mano de obra (miles de personas) 2707.35 2429.99 2384.79 2328.35 2253.71 2128.58
Índice de precios percibidos 100 93.9 85.8 82.9

30. 70
60
50
40
<5ha
30
>=50ha
20
10
0
1990 1993 1995 1997 2000 2003

31. Els principals problemes del sector
agrari espanyol son:
Factors demogràfics: zones deprimides o desfavorides.
Factors econòmics: falta de relleu generacional en la
propietat de les explotacions agràries.
Problemes d’infraestructura i d’equipament:
accessibilitat, comunicacions...
 Problemes mediambientals
Activitats ramaderes.
31

32. GLOSSARI mitjançant obra humana,
Cultius de secà: aquells que solament reben aigua de la plutja.
Cultius de regadiu: aquells que reben aigua
qualsevol que siga la durada o quantitat dels regs, fins i tot si són de forma
eventual.
PAC: conjunt de normes que regula la producció agrícola i ramadera a la
Unió Europea.
Ramaderia extensiva: aquella que s’alimenta preferentment de pastures
naturals.
Ramaderia intensiva: aquella que es realitza dins de les granges.
Productivitat: relació entre la producció i nombre d’hores de treball
emprades per a obtindre-la.
Explotació agrària: és la unitat técnic-económica de la qual s’obtenen
productes agraris davall la responsabilitat d’un titular; pot estar formada per
una o diverses parcel·les, tot i que no siguen contigües.

33. Parcel·la: extensió de terra cultivable amb un sol límit.
Minifundi: finca rústica, que per la seua reduïda extensió, és
difícilment rendible.
Latifundi: finca rustica de gran extensió amb baixos rendiments
agrícoles.
Rendiment agrícola: productes obtinguts en una explotació, es
calcula mitjançant la relació entre producció i superfície conreada.
Guaret: terra de labor que no se sembra durant un o diversos cicles
vegetatius perquè recupere els nutrients.
Agricultors a temps parcial: aquells que compaginen les tasques
agrícoles amb altres pròpies de la indústria o dels serveis.
Regadiu extensiu: només produeix una collita anual.
Rotació de cultius: successió ordenada de diferents cultius en una
33
parcel·la prèviament dividida en fulles, amb la finalitat t'obtindré el

34. Cultiu intensiu: el que treballa poca quantitat de terra per a produir prou
fruits, per a això s’utilitza tots els recursos possibles.
Bestiar boví: format per vaques i bous.
Bestiar oví: format per ovelles i cabres.
Producció avícola: format per tota mena d’aus, sobretot per gallines.
Superfície forestal: tots els espais naturals del territori espanyol formats per
arbres i vegetació.
Producció forestal: totes les activitats econòmiques i productives derivades
sobretot de la fusta i el suro.
34

35. Bibliografía
 Llibre de text
Iacare.es
35