SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 15
Descargar para leer sin conexión
[2013]
UOC:
Interculturalitat
i educació
(Aula 3)
[ PAC-2 : PROPOSTA POLÍTICA
INTERCULTURAL IDEAL]
Grup: 12
Aula: 3
Membres del grup: Marta Fernández Valls, Ximo
Amiguet Saiz, Ana González Ponce i Núria Bel Pocurull.
Nom de la wiki: Interculturalitat12-2012-13-2..
Ximo Amiguet Nuria Bel Marta Fernández Ana Gonzalez
2
Índex
1. Diagnòstic: identificació d’oportunitats i.................................................................................. 3
amenaces, fortaleses i debilitats de fer una ................................................................................. 3
proposta educativa intercultural general. .................................................................................... 3
2. Justificació coherent de la ......................................................................................................... 4
proposta educativa intercultural................................................................................................... 4
3. Pla INTERCULTURAL ideal.......................................................................................................... 6
3.1 Formulació: principis,establiment d'objectius, elecció d'estratègies. ............................. 6
3.1.2 Iniciatives i plans per als immigrants. ............................................................................ 7
3.1.2 Tractament a la diversitat............................................................................................... 8
3.1.3 Tractament de la llengua ................................................................................................ 9
vehicular.................................................................................................................................... 9
4.Implementació: polítiques,....................................................................................................... 10
processos i estructures................................................................................................................ 10
4.1 Plans d'acollida................................................................................................................. 11
5. Desafiaments........................................................................................................................... 13
i limitacions de la proposta. ........................................................................................................ 13
6. Bibliografia i Webgrafia........................................................................................................... 14
3
1. Diagnòstic:identificació
d’oportunitats i amenaces, fortaleses i debilitats
de fer una proposta educativa intercultural
general.
DAFO
DEBILITATS:
- Els casos específics de cada comunitat seran més
complicats d’abordar, després de fer la proposta
general, ja que no tots pateixen les mateixes dificultats.
- Professionals amb ment tancada respecte la seva
comunitat.
FORTALESES:
- Un guió que recull totes les idees
més significants de les quatre
comunitats, pot abraçar el màxim
d’aspectes a tenir en compte.
- Més complert a l’hora de donar
respostes.
- Més qualitat en les respostes.
- Tindrà més recursos per fer-los front.
- Igualtat per a totes les comunitats
AMENACES:
- Pot ser que no totes les comunitats encaixin amb la
proposta educativa general. No totes les comunitats
tenen les mateixes necessitats, per tant, podem trobar
problemes a l’hora d’aplicar estratègies que proposen
altres comunitats.
- Exigència a l’hora de donar resposta concretes per
casos específics.
- Diferencies culturals
OPORTUNITATS:
- Més recursos i més professionalitat
- No discriminació
- Treball en col·laboració amb
diferents professionals, de diferents
comunitats. (obtenció de més idees
variades)
- Cooperació.
4
2. Justificació coherent de la
proposta educativa intercultural.
L’anàlisi de les polítiques educatives interculturals de les comunitats autònomes:
Catalunya, Navarra, País Valencià i Illes Balears ens ha permès identificar les potencialitats més
clares dels programes de cadascuna per arribar a conformar una proposta de política
intercultural ideal.
La realitat educativa de les nostres aules fa que ens adonem dels profunds canvis que
la societat ha viscut al llarg d’aquests últims segles. Per tal de donar resposta a la diversitat
cultural actual de la societat espanyola, l’administració educativa ha de fomentar un tipus de
polítiques educatives on l’interculturalitat sigui presa com un valor positiu. Per tal d’entendre
la necessitat d’incloure la interculturalitat en el paradigma educatiu, farem referència als
quatre components de l’educació que s’anomenen en l’informe Delors (Delors J. L’Educació
quin gran tresor. UNESCO).
 Aprendre a conèixer: per entendre els fenòmens del món cal tenir coneixements i, per
això, darrere de cada proposta o activitat hi hauria d’haver algun objectiu explícit que
es refereixi als conceptes, idees clau o model que es vol ajudar a construir.
 Aprendre a fer: s’aprèn a través d’activitats que tenen la comunicació com a eina clau
del procés d’aprenentatge, així com el treball cooperatiu, per tal de ser capaç de
resoldre problemes, plantejar noves preguntes i noves hipòtesis, experimentar, etc.
 Aprendre a conviure: en el procés d’aprenentatge es va prenent consciència de les
nostres pròpies idees i coneixements, així com de la diversitat de maneres de mirar.
Per tant, cal ajudar l’alumnat a desenvolupar la capacitat de ser crític, respectant les
diverses opinions, tenint en compte les diverses situacions davant d’un mateix fet o
fenomen, així com les possibles propostes, per ser capaç de prendre decisions
raonades.
 Aprendre a ser: L’autonomia personal és l’objectiu clau de tot procés educatiu,
l’avaluació és una eina fonamental per desenvolupar-la, entesa com un procés de
presa de consciència de l’aprenentatge mateix a través de l’explicitació dels errors, i
les maneres de resoldre’ls en un procés compartit amb el professorat i els companys.
Tot analitzant aquests quatre pilars, veiem que la interculturalitat és una premissa
bàsica dels reptes de l’educació del segle XXI. Així doncs, les polítiques educatives han de
respondre a aquest repte que avui és la diversitat cultural per tal de construir una societat
5
cohesionada socialment i fomentar els principis de justícia, solidaritat, respecte a la diversitat i
inclusió a la comunitat.
El disseny d’una política intercultural ideal posa èmfasi en la construcció d’un marc de
convivència en base a la creixent realitat multiètnica i multicultural característica de l’escola
del segle XXI, un tret que cal assumir amb totes les seves conseqüències. La construcció
d’aquest marc inclou diferents principis que cal tenir en compte, segons el Document 1/2003
del Consell Escolar de Catalunya:
– La llibertat i la igualtat de tots els éssers humans constitueix un principi bàsic de la nostra
civilització i educar en aquest convenciment és una obligació moral i legal ineludible.
– L’acceptació de la diversitat s’ha de fonamentar en el reconeixement previ de la igualtat
esmentada. La diversitat no fa sinó enriquir el principi moral de la igualtat.
– No hem de confondre, per tant, el terme diversitat amb el de desigualtat.
L’acceptació de la diversitat ètnica o cultural no comporta necessàriament una
invitació a l’acceptació de la desigualtat social com una conseqüència “natural” d'aquesta
diversitat, sinó com a resultat dels desequilibris de tota mena existents a nivell global en la
nostra societat.
En aquest context, la interculturalitat característica de les escoles és considerada com
un projecte enriquidor de progrés social i desenvolupament humà.
Al llarg dels últims anys, els diferents models de política educativa han anat variant
desde models segregacionistes, assimilacionistes i pluriculturalistes. En la nostra política
intercultural ideal, ens basem en un programa d’educació intercultural fort que prepara
l’alumnat per a viure en una societat on la diversitat cultural és reconeguda com a legítima. En
aquesta societat la llengua materna és considerada una adquisició i un recolzament al llarg de
l’aprenentatge escolar. A més, la interculturalitat s’inclou dins el projecte educatiu dels centres
per tal de desenvolupar en l’alumnat el gust i la capacitat de construcció conjunta d’una
societat on la diferència es veu com una riquesa i no pas un factor segregador.
A més, és necessari que aquesta política educativa intercultural s’apliqui a tot
l’alumnat de la comunitat educativa escolar, i no només a l’alumnat immigrant.
Per acabar, justifiquem doncs la necessitat d’assolir un compromís global per part de la
societat, i concretament per par de l’administració educativa, per atendre les dificultats
derivades dels processos de construcció de nous marcs de convivència. L’atenció digna de les
necessitats de respondre a aquesta nova realitat s’aconsegueix amb la implicació de tots els
agents socials (ocupació, salut, ensenyament, habitatge, serveis socials..) treballant en
complicitat i coordinació, actuant amb decisió, ja que l’escola i l’educació per sí soles no poden
respondre al fenòmen de la immigració i la creació cultural. Per tant, les polítiques que s’han
de dissenyar han de ser actives i globals d’equilibri poblacional amb l’intenció d’evitar
concentracions desproporcionades de col·lectius marginalitzats.
6
3. Pla INTERCULTURAL ideal
3.1 Formulació:
principis,establiment
d'objectius, elecció
d'estratègies.
7
3.1.2 Iniciatives i plans per als
immigrants.
En una política educativa ideal no poden faltar
unes iniciatives i plans per als immigrants. Amb la seva
absència no estaríem parlant d' ideal, sinó d'una
proposta amb molts aspectes a millorar i canviar. A
continuació parlarem de trets fonamentals que no
podem deixar de banda i que resulten de gran interès i funcionalitat.
Elaborar un pla d'acollida i d'atenció educativa a l'alumnat immigrant on es donin
resposta a les necessitats educatives de l'alumnat estranger i es faciliti l'educació intercultural ,
sense excloure a ningú, oferint una educació de qualitat, fomentant la seva participació,
integració i igualtat d'oportunitats.
Pla d'acollida i aproximació: s'ofereix l'oportunitat d'aprendre la llengua a l'alumnat
que desconeix els idiomes oficials.
Oficina d'acollida amb atenció a l'alumnat immigrant i als seus familiars. Aquestes
estan situades a les direccions territorials de cultura, educació i esport i en aquestes ha d'haver
un mediador o mediadora amb experiència. S'han de facilitar recursos materials (físics, recerca
de pàgines web), estratègies i ajudes.
Debats, conferències, tallers i taules rodones amb la finalitat de debatre i reflexionar sobre la
nova realitat educativa.
Campanyes de no violència i discriminació fomentant valors, actituds i bones
actuacions.
Pla per la llengua i la cohesió social per respondre a l'educació intercultural i la cohesió
social.
Guia educativa per a l'alumnat immigrant. Ajuda a les famílies a conèixer el sistema
educatiu, les seves característiques, aspectes organitzatius, drets i deures de l'alumnat, altres
aspectes interessants...
El Pla d'acollida lingüístic i cultural proposa materials útils i estratègies didàctiques
enfocades a l'educació d'altres segones llengües.
8
3.1.2 Tractament a la diversitat
En una política intercultural ideal el tractament a la
diversitat és fonamental i amb això el foment de l'educació
intercultural. Per aquest motiu hem de preparar a totes les
persones per viure la multiculturalitat social i destacar
l'entesa i la convivència, evitant la diferència, sempre
respectant la diversitat cultural.
Cal desenvolupar una cultura presidida per valors i
actitud que afavoreixen la igualtat i la cohesió social. S'ha de
tenir present la diversitat d'origens i de cultures dels diferents alumnes. Els canals de
comunicació per informar a les famílies han de tenir en compte la diversitat social, econòmica i
cultural. L'associació de mares i pares han d'assumir aquesta diversitat i incorporar-la a les
seves propostes.
Alguns plans i programes poden ajudar a atendre a la diversitat i a fomentar la
interculturalitat. A continuació destaquem els que considerem més oportuns en la nostra
proposta ideal.
Pla d'atenció a la diversitat. Contempla l'atenció de tots els alumnes, ja siguin discents
amb dificultats d'aprenentatge, nee, transitòries, permanents, altes capacitats... i ofereix
recursos i ajudes per ajudar a créixer acadèmicament i personalment, desenvolupant al màxim
les seves possibilitats. També ofereix una resposta educativa de qualitat, fomentant la inclusió
de l'alumnat immigrant, fent que l'ensenyament/aprenentatge resulti significatiu. Tot
l'alumnat ha de participar i aprendre en el mateix entorn i obtenir una resposta adaptada a les
seves necessitats. Han d'aprendre tots i totes a viure la diferència com un factor positiu i cercar
formes adequades per respondre a la diversitat. S'ha de coordinar, comunicar i tenir bona
entesa amb la família, la institució, l'administració educativa i tots els professionals de
l'educació.
Programa d'acollida, integració i reforç educatiu. En aquest programa bàsicament es
fomenta l'educació intercultural i es potencia la integració social. Resulta imprescindible
treballar i reflexionar sobre la integració social, ajudant a tots i totes a sentir-se còmodes,
integrats, naturals i el millor possible.
9
3.1.3 Tractament de la llengua
vehicular
Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres
de text, i també les activitats d’avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum,
haurien d’ésser normalment en les llengües autòctones. Els alumnes no poden ésser separats
en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual.
Els departaments d'immersió lingüística , per tal que les llengües autòctones
mantinguin la funció de llengua de referència i de factor de cohesió social, han d’implantar
estratègies educatives d’immersió lingüística que n’assegurin l’ús intensiu com a llengua
vehicular d’ensenyament i d’aprenentatge. La definició d’aquestes estratègies ha de tenir en
compte la realitat sociolingüística, la llengua o les llengües dels alumnes i el procés
d’ensenyament del castellà.
Els centres han d’adaptar els horaris a les característiques dels programes d’immersió
lingüística, tenint en compte el nombre d’hores de les àrees lingüístiques que s’hagin
d’impartir al llarg de l’etapa.
Es podria crear un programa de suport temporal, destinada a l'alumnat estranger de
nova incorporació al sistema educatiu, amb la finalitat de facilitar-li la superació dels
problemes inicials que dificulten la seua ràpida integració escolar en el centre.
En una primera fase aquest programa oferiria un suport dirigit a compensar les necessitats
lingüístiques de l'alumnat. En una segona fase oferiria un suport dirigit a compensar les
necessitats d'aprenentatge de l'alumnat estranger en certes àrees o matèries del currículum,
principalment en les instrumentals.
10
4.Implementació: polítiques,
processos i estructures.
11
4.1 Plansd'acollida
Es podria elaborar un Pla inicial per a l'atenció
educativa a l'alumnat immigrant amb els objectius de
facilitar l'educació intercultural de tot l'alumnat, així com
proporcionar a l'alumnat de comunitats immigrants una
educació de qualitat que respongui a les seves necessitats
educatives específiques i que fomentin la seva
participació, integració i igualtat d'oportunitats en totes les activitats escolars. Entre les
mesures que inclouria el pla, la creació d'un observatori per a la detecció de les necessitats
educatives de l'alumnat immigrant, la posada en marxa d'una oficina d'acollida i atenció a
l'alumnat immigrant i a les seves famílies, en cada una de les direccions territorials de cultura,
educació i esport, la incorporació a aquestes oficines d'un mediador cultural amb experiència
en l'atenció a alumnat d'altres cultures, la concessió d'ajuts i recursos de compensació
educativa a centres docents que escolaritzen alumnat immigrant, o la creació de premis a
materials didàctics dirigits a l'atenció educativa a l'alumnat immigrant.
Així mateix, la conselleria de cultura i educació podria elaborar una pàgina web, on la
comunitat educativa pot trobar informació actualitzada sobre oficines d'acollida, mediador
cultural; les convocatòries específiques en què es pot participar; diversos enllaços sobre la
mateixa temàtica, les diferents activitats formatives per al professorat, recursos didàctics per a
l'aprenentatge de llengües i de l'educació intercultural; assessorament al professorat per part
dels centres de formació, innovació i recursos educatius i, estratègies d'intervenció lingüística
per facilitar l'aprenentatge dels idiomes oficials a l'alumnat estranger que s'incorpora
tardanament al nostre sistema educatiu, amb la corresponent xarxa d'assessories didàctiques.
Es pot crear un congrés internacional d'educació i immigració, amb la finalitat de debatre i
reflexionar sobre aquesta nova realitat educativa.
Els departaments d’educació podrien impulsar un pla per a la llengua i la cohesió
social, entès com un nou instrument per afrontar l'atenció a la diversitat i aconseguir l’èxit
educatiu de tot l’alumnat davant de la creixent complexitat i pluralitat que ha anat adquirint la
societat catalana. L’objectiu seria trobar respostes als nous reptes educatius que plantegen els
profunds canvis socials.
Per tal de respondre l’arribada d’alumnes nouvinguts, cada centre podria ser
responsable de l’el·laboració d’un pla d’acollida per a alumnes nouvinguts. Els plans d'acollida
s'elaborarien des de cada centre depenent de les necessitats de cada un i reflectirien
l'organització dels recursos materials i humans per atendre els alumnes nouvinguts, el disseny
d'estratègies de comunicació amb l'alumne i la família i determinaria les actuacions curriculars
necessàries per atendre.
Aquest document hauria de sistematitzar:
un protocol d’actuació per a tot l’alumnat de nou ingrés al centre
les mesures especifiques que s’utilitzaran per atendre les necessitats comunicatives de
l’alumnat
estratègies organitzatives i metodològiques d’atenció a la diversitat
fomentar el coneixement entre l’alumnat i el respecte a la diversitat cultural i
lingüística
12
fomentar entre tot l’alumnat pautes d’ús lingüístic favorables a la llengua catalana
sensibilitzar la comunitat escolar per a l’educació intercultural
estratègies per potenciar la participació de les famílies en la vida del centre
mesures per garantir la igualtat d’oportunitats
criteris d’avaluació de les mesures d’acollida i integració
13
5. Desafiaments
i limitacions de la
proposta.
El fet de fer un pla general ideal per a totes les comunitats, implica que pot ser no
arriba a cobrir totes les dificultats que es puguin presentar, ja que parlaríem d’un ventall massa
ampli on actuar. El desafiament el trobem en el moment en que a l’hora de decidir, cal que les
primeres necessitats quedin cobertes, aquelles que són essencials i primordials per a una bona
acollida. Pot ser, l’ideal d’aquesta proposta seria l’actuació general per a totes les comunitats
amb la possibilitat d’ajustar-se en els casos més concrets, tot seguint el protocol pactat
primerament.
És una gran repte aconseguir generalitzar sense descuidar cap cas i seguir un guió que
pot ser no s’ajusti del tot, però a nivell professional, és probablement, la millor opció a seguir,
degut a que a partir d’una pauta, podem guiar-nos per a resoldre les dificultats que se’ns
presenten.
Com a limitacions, no es pot garantir la eficàcia 100% a totes les comunitats, degut a
les seves diferencies culturals, i per tant, és d’aquí on el repte passa a ser el arribar aconseguir
una proposta mal·leable que permeti l’ajust adequat en cada cas.
14
6. Bibliografia i Webgrafia
- Delors, J. (1996.): “Los cuatro pilares de la educación” en La
educación encierra un tesoro. Informe a la UNESCO de la
Comisión internacional sobre la educación para el siglo XXI,
Madrid, España: Santillana/UNESCO. pp.91-103.
http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Consell%20escolar/Actuacions/Publicacions%20CE
C%20en%20pdf/static%20files/Dossier27-Immigraci%C3%B3%20i%20educaci%C3%B3.pdf
http://www.aulaintercultural.org/IMG/pdf/RCED9898220101A.pdf
http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/389.pdf
http://www.navarra.es/home_es/Gobierno+de+Navarra/Organigrama/Los+departamentos/
Educacion/Sistema+Educativo+de+Navarra.htm
http://www.navarra.es/home_es/
http://es.wikipedia.org/wiki/Navarra
consejoescolar.educacion.navarra.es/index.php/es/informes/inse/368-informe-del-sistema-
educativo-e
http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/lo2-2006.t2.html
http://dpto.educacion.navarra.es/formacionprofesorado/index.php?option=com_content&
view=article&id=121&Itemid=359&lang=es
http://www.xtec.cat/web/curriculum/diversitat
15
[[http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Consell%20escolar/Actuacions/Publicacions%20
CEC%20en%20pdf/static%20files/Dossier21-
Atenció%20a%20la%20diversitat.pdf|http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Consell%20e
scolar/Actuacions/Publicacions%20CEC%20en%20pdf/static%20files/Dossier21-
Atenci%C3%B3%20a%20la%20diversitat.pdf]]

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Idees bàsiques de la inclusió educativa
Idees bàsiques de la inclusió educativaIdees bàsiques de la inclusió educativa
Idees bàsiques de la inclusió educativaemmsantboi
 
Comunitats d’aprenentatge
Comunitats d’aprenentatgeComunitats d’aprenentatge
Comunitats d’aprenentatgemargalida4
 
Compromís ètic del professorat
Compromís ètic del professoratCompromís ètic del professorat
Compromís ètic del professoratMRPTTEE
 
Bases de la V Edició del Certamen de Convivència i Drets Civils, organitzat p...
Bases de la V Edició del Certamen de Convivència i Drets Civils, organitzat p...Bases de la V Edició del Certamen de Convivència i Drets Civils, organitzat p...
Bases de la V Edició del Certamen de Convivència i Drets Civils, organitzat p...Noemi Jansana
 
Repensar l’educació: Vers un bé comú mundial?
Repensar l’educació: Vers un bé comú mundial?Repensar l’educació: Vers un bé comú mundial?
Repensar l’educació: Vers un bé comú mundial?Fundació Jaume Bofill
 
PEC convivència clima
PEC  convivència climaPEC  convivència clima
PEC convivència climainsdrpuigvert
 
Presentació projecte de convivència
Presentació projecte de convivènciaPresentació projecte de convivència
Presentació projecte de convivèncialicvallesoccidental
 
Cohesió social/convivència
Cohesió social/convivènciaCohesió social/convivència
Cohesió social/convivènciaGemma Fernàndez
 
Pacte 3r esborrany maquetat
Pacte 3r esborrany maquetatPacte 3r esborrany maquetat
Pacte 3r esborrany maquetatillesperunpacte
 
Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativ...
Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativ...Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativ...
Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativ...Fundació Jaume Bofill
 
Revisió palic.marc teòric de referencia
Revisió palic.marc teòric de referenciaRevisió palic.marc teòric de referencia
Revisió palic.marc teòric de referenciaMargalida Gili Alou
 

La actualidad más candente (19)

Idees bàsiques de la inclusió educativa
Idees bàsiques de la inclusió educativaIdees bàsiques de la inclusió educativa
Idees bàsiques de la inclusió educativa
 
Debat i aprèn
Debat i aprènDebat i aprèn
Debat i aprèn
 
Power Point NESE II
Power Point NESE IIPower Point NESE II
Power Point NESE II
 
Carta ciutats
Carta ciutatsCarta ciutats
Carta ciutats
 
Educar en la diversitat
Educar en la diversitatEducar en la diversitat
Educar en la diversitat
 
Comunitats d’aprenentatge
Comunitats d’aprenentatgeComunitats d’aprenentatge
Comunitats d’aprenentatge
 
Compromís ètic del professorat
Compromís ètic del professoratCompromís ètic del professorat
Compromís ètic del professorat
 
Bases de la V Edició del Certamen de Convivència i Drets Civils, organitzat p...
Bases de la V Edició del Certamen de Convivència i Drets Civils, organitzat p...Bases de la V Edició del Certamen de Convivència i Drets Civils, organitzat p...
Bases de la V Edició del Certamen de Convivència i Drets Civils, organitzat p...
 
Repensar l’educació: Vers un bé comú mundial?
Repensar l’educació: Vers un bé comú mundial?Repensar l’educació: Vers un bé comú mundial?
Repensar l’educació: Vers un bé comú mundial?
 
PEC convivència clima
PEC  convivència climaPEC  convivència clima
PEC convivència clima
 
Presentació projecte de convivència
Presentació projecte de convivènciaPresentació projecte de convivència
Presentació projecte de convivència
 
Cohesió social/convivència
Cohesió social/convivènciaCohesió social/convivència
Cohesió social/convivència
 
Pacte 3r esborrany maquetat
Pacte 3r esborrany maquetatPacte 3r esborrany maquetat
Pacte 3r esborrany maquetat
 
Educacio de qualitat
Educacio de qualitatEducacio de qualitat
Educacio de qualitat
 
Presentació de XarCES
Presentació de XarCESPresentació de XarCES
Presentació de XarCES
 
PEC GARONA
PEC GARONAPEC GARONA
PEC GARONA
 
Aprendre_junts
Aprendre_juntsAprendre_junts
Aprendre_junts
 
Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativ...
Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativ...Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativ...
Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativ...
 
Revisió palic.marc teòric de referencia
Revisió palic.marc teòric de referenciaRevisió palic.marc teòric de referencia
Revisió palic.marc teòric de referencia
 

Destacado

Nigf report appendix pages
Nigf report   appendix pagesNigf report   appendix pages
Nigf report appendix pagesAgidigba
 
Personas celebres con psoriasis
Personas celebres con psoriasisPersonas celebres con psoriasis
Personas celebres con psoriasisLara Alijarde
 
Peachtree complete instructions
Peachtree complete instructionsPeachtree complete instructions
Peachtree complete instructionsteferi kassa
 
Debat Practicum I Psicopedagogia
Debat Practicum I PsicopedagogiaDebat Practicum I Psicopedagogia
Debat Practicum I Psicopedagogiayodenules
 
Sintomas de la psoriasis
Sintomas de la psoriasisSintomas de la psoriasis
Sintomas de la psoriasisLara Alijarde
 
Cremas para la psoriasis
Cremas para la psoriasisCremas para la psoriasis
Cremas para la psoriasisLara Alijarde
 
2013 syllabus 12_chemistry
2013 syllabus 12_chemistry2013 syllabus 12_chemistry
2013 syllabus 12_chemistrysatinderrai
 

Destacado (11)

Nigf report appendix pages
Nigf report   appendix pagesNigf report   appendix pages
Nigf report appendix pages
 
La repubblica
La repubblicaLa repubblica
La repubblica
 
Personas celebres con psoriasis
Personas celebres con psoriasisPersonas celebres con psoriasis
Personas celebres con psoriasis
 
Peachtree complete instructions
Peachtree complete instructionsPeachtree complete instructions
Peachtree complete instructions
 
Ppt
PptPpt
Ppt
 
Xamiguet
XamiguetXamiguet
Xamiguet
 
Blog
BlogBlog
Blog
 
Debat Practicum I Psicopedagogia
Debat Practicum I PsicopedagogiaDebat Practicum I Psicopedagogia
Debat Practicum I Psicopedagogia
 
Sintomas de la psoriasis
Sintomas de la psoriasisSintomas de la psoriasis
Sintomas de la psoriasis
 
Cremas para la psoriasis
Cremas para la psoriasisCremas para la psoriasis
Cremas para la psoriasis
 
2013 syllabus 12_chemistry
2013 syllabus 12_chemistry2013 syllabus 12_chemistry
2013 syllabus 12_chemistry
 

Similar a Proposta intercultural ideal

document_marc_comunitats_aprenentatge
document_marc_comunitats_aprenentatgedocument_marc_comunitats_aprenentatge
document_marc_comunitats_aprenentatgeMari Nuñez
 
Projecte educatiu de centre llibret- març2013
Projecte educatiu de centre  llibret- març2013Projecte educatiu de centre  llibret- març2013
Projecte educatiu de centre llibret- març2013Escola Guerau de Liost
 
Bones practiques per la Inclusió
Bones practiques per la InclusióBones practiques per la Inclusió
Bones practiques per la InclusióFina Masip
 
Projecte educatiu de l'Escola Guerau de Liost
Projecte educatiu de l'Escola Guerau de LiostProjecte educatiu de l'Escola Guerau de Liost
Projecte educatiu de l'Escola Guerau de LiostEscola Guerau de Liost
 
Informe en matèria d'educacio inclusiva d'infants i joves amb necessitats edu...
Informe en matèria d'educacio inclusiva d'infants i joves amb necessitats edu...Informe en matèria d'educacio inclusiva d'infants i joves amb necessitats edu...
Informe en matèria d'educacio inclusiva d'infants i joves amb necessitats edu...Ajuntament de Barcelona
 
Challenge brief 10x10 cat
Challenge brief 10x10 catChallenge brief 10x10 cat
Challenge brief 10x10 catUpSocial
 
Projecte Educatiu Centre
Projecte Educatiu CentreProjecte Educatiu Centre
Projecte Educatiu Centrecpsoncanals
 
PEC Escola Santa Eulàlia
PEC Escola Santa EulàliaPEC Escola Santa Eulàlia
PEC Escola Santa EulàliaCarlosLlopis
 
Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa
Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat EducativaLlei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa
Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativainsedtbatlitcat
 
Premipera la convivència def2015
Premipera la convivència def2015Premipera la convivència def2015
Premipera la convivència def2015Noemi Jansana
 
Sessio 3 _2011_Mòdul 3."El centre, una organització que acull."
Sessio 3 _2011_Mòdul 3."El centre, una organització que acull."Sessio 3 _2011_Mòdul 3."El centre, una organització que acull."
Sessio 3 _2011_Mòdul 3."El centre, una organització que acull."Neus Lorenzo
 
Memoria Final psicopedagogia PRC2 UOC Aula Oberta
Memoria Final psicopedagogia PRC2 UOC Aula ObertaMemoria Final psicopedagogia PRC2 UOC Aula Oberta
Memoria Final psicopedagogia PRC2 UOC Aula ObertaEva Pujol Pons
 

Similar a Proposta intercultural ideal (20)

Resum ConferèNcia Essomba
Resum ConferèNcia EssombaResum ConferèNcia Essomba
Resum ConferèNcia Essomba
 
Resum ConferèNcia Essomba
Resum ConferèNcia EssombaResum ConferèNcia Essomba
Resum ConferèNcia Essomba
 
document_marc_comunitats_aprenentatge
document_marc_comunitats_aprenentatgedocument_marc_comunitats_aprenentatge
document_marc_comunitats_aprenentatge
 
Projecte educatiu de centre llibret- març2013
Projecte educatiu de centre  llibret- març2013Projecte educatiu de centre  llibret- març2013
Projecte educatiu de centre llibret- març2013
 
Bones practiques per la Inclusió
Bones practiques per la InclusióBones practiques per la Inclusió
Bones practiques per la Inclusió
 
Projecte educatiu de l'Escola Guerau de Liost
Projecte educatiu de l'Escola Guerau de LiostProjecte educatiu de l'Escola Guerau de Liost
Projecte educatiu de l'Escola Guerau de Liost
 
Informe en matèria d'educacio inclusiva d'infants i joves amb necessitats edu...
Informe en matèria d'educacio inclusiva d'infants i joves amb necessitats edu...Informe en matèria d'educacio inclusiva d'infants i joves amb necessitats edu...
Informe en matèria d'educacio inclusiva d'infants i joves amb necessitats edu...
 
Aprendre junts
Aprendre juntsAprendre junts
Aprendre junts
 
Projecte educatiu març 2013 -
Projecte educatiu  març 2013 -Projecte educatiu  març 2013 -
Projecte educatiu març 2013 -
 
Challenge brief 10x10 cat
Challenge brief 10x10 catChallenge brief 10x10 cat
Challenge brief 10x10 cat
 
Projecte Educatiu Centre
Projecte Educatiu CentreProjecte Educatiu Centre
Projecte Educatiu Centre
 
PEC Escola Santa Eulàlia
PEC Escola Santa EulàliaPEC Escola Santa Eulàlia
PEC Escola Santa Eulàlia
 
Presentació Inicial
Presentació InicialPresentació Inicial
Presentació Inicial
 
Pla de convivència
Pla de convivènciaPla de convivència
Pla de convivència
 
Pla de Convivència
Pla de ConvivènciaPla de Convivència
Pla de Convivència
 
Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa
Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat EducativaLlei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa
Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa
 
Premipera la convivència def2015
Premipera la convivència def2015Premipera la convivència def2015
Premipera la convivència def2015
 
Sessio 3 _2011_Mòdul 3."El centre, una organització que acull."
Sessio 3 _2011_Mòdul 3."El centre, una organització que acull."Sessio 3 _2011_Mòdul 3."El centre, una organització que acull."
Sessio 3 _2011_Mòdul 3."El centre, una organització que acull."
 
Memoria Final psicopedagogia PRC2 UOC Aula Oberta
Memoria Final psicopedagogia PRC2 UOC Aula ObertaMemoria Final psicopedagogia PRC2 UOC Aula Oberta
Memoria Final psicopedagogia PRC2 UOC Aula Oberta
 
PEC_ Escola Les Arrels_Setembre 2017
PEC_ Escola Les Arrels_Setembre 2017 PEC_ Escola Les Arrels_Setembre 2017
PEC_ Escola Les Arrels_Setembre 2017
 

Proposta intercultural ideal

  • 1. [2013] UOC: Interculturalitat i educació (Aula 3) [ PAC-2 : PROPOSTA POLÍTICA INTERCULTURAL IDEAL] Grup: 12 Aula: 3 Membres del grup: Marta Fernández Valls, Ximo Amiguet Saiz, Ana González Ponce i Núria Bel Pocurull. Nom de la wiki: Interculturalitat12-2012-13-2.. Ximo Amiguet Nuria Bel Marta Fernández Ana Gonzalez
  • 2. 2 Índex 1. Diagnòstic: identificació d’oportunitats i.................................................................................. 3 amenaces, fortaleses i debilitats de fer una ................................................................................. 3 proposta educativa intercultural general. .................................................................................... 3 2. Justificació coherent de la ......................................................................................................... 4 proposta educativa intercultural................................................................................................... 4 3. Pla INTERCULTURAL ideal.......................................................................................................... 6 3.1 Formulació: principis,establiment d'objectius, elecció d'estratègies. ............................. 6 3.1.2 Iniciatives i plans per als immigrants. ............................................................................ 7 3.1.2 Tractament a la diversitat............................................................................................... 8 3.1.3 Tractament de la llengua ................................................................................................ 9 vehicular.................................................................................................................................... 9 4.Implementació: polítiques,....................................................................................................... 10 processos i estructures................................................................................................................ 10 4.1 Plans d'acollida................................................................................................................. 11 5. Desafiaments........................................................................................................................... 13 i limitacions de la proposta. ........................................................................................................ 13 6. Bibliografia i Webgrafia........................................................................................................... 14
  • 3. 3 1. Diagnòstic:identificació d’oportunitats i amenaces, fortaleses i debilitats de fer una proposta educativa intercultural general. DAFO DEBILITATS: - Els casos específics de cada comunitat seran més complicats d’abordar, després de fer la proposta general, ja que no tots pateixen les mateixes dificultats. - Professionals amb ment tancada respecte la seva comunitat. FORTALESES: - Un guió que recull totes les idees més significants de les quatre comunitats, pot abraçar el màxim d’aspectes a tenir en compte. - Més complert a l’hora de donar respostes. - Més qualitat en les respostes. - Tindrà més recursos per fer-los front. - Igualtat per a totes les comunitats AMENACES: - Pot ser que no totes les comunitats encaixin amb la proposta educativa general. No totes les comunitats tenen les mateixes necessitats, per tant, podem trobar problemes a l’hora d’aplicar estratègies que proposen altres comunitats. - Exigència a l’hora de donar resposta concretes per casos específics. - Diferencies culturals OPORTUNITATS: - Més recursos i més professionalitat - No discriminació - Treball en col·laboració amb diferents professionals, de diferents comunitats. (obtenció de més idees variades) - Cooperació.
  • 4. 4 2. Justificació coherent de la proposta educativa intercultural. L’anàlisi de les polítiques educatives interculturals de les comunitats autònomes: Catalunya, Navarra, País Valencià i Illes Balears ens ha permès identificar les potencialitats més clares dels programes de cadascuna per arribar a conformar una proposta de política intercultural ideal. La realitat educativa de les nostres aules fa que ens adonem dels profunds canvis que la societat ha viscut al llarg d’aquests últims segles. Per tal de donar resposta a la diversitat cultural actual de la societat espanyola, l’administració educativa ha de fomentar un tipus de polítiques educatives on l’interculturalitat sigui presa com un valor positiu. Per tal d’entendre la necessitat d’incloure la interculturalitat en el paradigma educatiu, farem referència als quatre components de l’educació que s’anomenen en l’informe Delors (Delors J. L’Educació quin gran tresor. UNESCO).  Aprendre a conèixer: per entendre els fenòmens del món cal tenir coneixements i, per això, darrere de cada proposta o activitat hi hauria d’haver algun objectiu explícit que es refereixi als conceptes, idees clau o model que es vol ajudar a construir.  Aprendre a fer: s’aprèn a través d’activitats que tenen la comunicació com a eina clau del procés d’aprenentatge, així com el treball cooperatiu, per tal de ser capaç de resoldre problemes, plantejar noves preguntes i noves hipòtesis, experimentar, etc.  Aprendre a conviure: en el procés d’aprenentatge es va prenent consciència de les nostres pròpies idees i coneixements, així com de la diversitat de maneres de mirar. Per tant, cal ajudar l’alumnat a desenvolupar la capacitat de ser crític, respectant les diverses opinions, tenint en compte les diverses situacions davant d’un mateix fet o fenomen, així com les possibles propostes, per ser capaç de prendre decisions raonades.  Aprendre a ser: L’autonomia personal és l’objectiu clau de tot procés educatiu, l’avaluació és una eina fonamental per desenvolupar-la, entesa com un procés de presa de consciència de l’aprenentatge mateix a través de l’explicitació dels errors, i les maneres de resoldre’ls en un procés compartit amb el professorat i els companys. Tot analitzant aquests quatre pilars, veiem que la interculturalitat és una premissa bàsica dels reptes de l’educació del segle XXI. Així doncs, les polítiques educatives han de respondre a aquest repte que avui és la diversitat cultural per tal de construir una societat
  • 5. 5 cohesionada socialment i fomentar els principis de justícia, solidaritat, respecte a la diversitat i inclusió a la comunitat. El disseny d’una política intercultural ideal posa èmfasi en la construcció d’un marc de convivència en base a la creixent realitat multiètnica i multicultural característica de l’escola del segle XXI, un tret que cal assumir amb totes les seves conseqüències. La construcció d’aquest marc inclou diferents principis que cal tenir en compte, segons el Document 1/2003 del Consell Escolar de Catalunya: – La llibertat i la igualtat de tots els éssers humans constitueix un principi bàsic de la nostra civilització i educar en aquest convenciment és una obligació moral i legal ineludible. – L’acceptació de la diversitat s’ha de fonamentar en el reconeixement previ de la igualtat esmentada. La diversitat no fa sinó enriquir el principi moral de la igualtat. – No hem de confondre, per tant, el terme diversitat amb el de desigualtat. L’acceptació de la diversitat ètnica o cultural no comporta necessàriament una invitació a l’acceptació de la desigualtat social com una conseqüència “natural” d'aquesta diversitat, sinó com a resultat dels desequilibris de tota mena existents a nivell global en la nostra societat. En aquest context, la interculturalitat característica de les escoles és considerada com un projecte enriquidor de progrés social i desenvolupament humà. Al llarg dels últims anys, els diferents models de política educativa han anat variant desde models segregacionistes, assimilacionistes i pluriculturalistes. En la nostra política intercultural ideal, ens basem en un programa d’educació intercultural fort que prepara l’alumnat per a viure en una societat on la diversitat cultural és reconeguda com a legítima. En aquesta societat la llengua materna és considerada una adquisició i un recolzament al llarg de l’aprenentatge escolar. A més, la interculturalitat s’inclou dins el projecte educatiu dels centres per tal de desenvolupar en l’alumnat el gust i la capacitat de construcció conjunta d’una societat on la diferència es veu com una riquesa i no pas un factor segregador. A més, és necessari que aquesta política educativa intercultural s’apliqui a tot l’alumnat de la comunitat educativa escolar, i no només a l’alumnat immigrant. Per acabar, justifiquem doncs la necessitat d’assolir un compromís global per part de la societat, i concretament per par de l’administració educativa, per atendre les dificultats derivades dels processos de construcció de nous marcs de convivència. L’atenció digna de les necessitats de respondre a aquesta nova realitat s’aconsegueix amb la implicació de tots els agents socials (ocupació, salut, ensenyament, habitatge, serveis socials..) treballant en complicitat i coordinació, actuant amb decisió, ja que l’escola i l’educació per sí soles no poden respondre al fenòmen de la immigració i la creació cultural. Per tant, les polítiques que s’han de dissenyar han de ser actives i globals d’equilibri poblacional amb l’intenció d’evitar concentracions desproporcionades de col·lectius marginalitzats.
  • 6. 6 3. Pla INTERCULTURAL ideal 3.1 Formulació: principis,establiment d'objectius, elecció d'estratègies.
  • 7. 7 3.1.2 Iniciatives i plans per als immigrants. En una política educativa ideal no poden faltar unes iniciatives i plans per als immigrants. Amb la seva absència no estaríem parlant d' ideal, sinó d'una proposta amb molts aspectes a millorar i canviar. A continuació parlarem de trets fonamentals que no podem deixar de banda i que resulten de gran interès i funcionalitat. Elaborar un pla d'acollida i d'atenció educativa a l'alumnat immigrant on es donin resposta a les necessitats educatives de l'alumnat estranger i es faciliti l'educació intercultural , sense excloure a ningú, oferint una educació de qualitat, fomentant la seva participació, integració i igualtat d'oportunitats. Pla d'acollida i aproximació: s'ofereix l'oportunitat d'aprendre la llengua a l'alumnat que desconeix els idiomes oficials. Oficina d'acollida amb atenció a l'alumnat immigrant i als seus familiars. Aquestes estan situades a les direccions territorials de cultura, educació i esport i en aquestes ha d'haver un mediador o mediadora amb experiència. S'han de facilitar recursos materials (físics, recerca de pàgines web), estratègies i ajudes. Debats, conferències, tallers i taules rodones amb la finalitat de debatre i reflexionar sobre la nova realitat educativa. Campanyes de no violència i discriminació fomentant valors, actituds i bones actuacions. Pla per la llengua i la cohesió social per respondre a l'educació intercultural i la cohesió social. Guia educativa per a l'alumnat immigrant. Ajuda a les famílies a conèixer el sistema educatiu, les seves característiques, aspectes organitzatius, drets i deures de l'alumnat, altres aspectes interessants... El Pla d'acollida lingüístic i cultural proposa materials útils i estratègies didàctiques enfocades a l'educació d'altres segones llengües.
  • 8. 8 3.1.2 Tractament a la diversitat En una política intercultural ideal el tractament a la diversitat és fonamental i amb això el foment de l'educació intercultural. Per aquest motiu hem de preparar a totes les persones per viure la multiculturalitat social i destacar l'entesa i la convivència, evitant la diferència, sempre respectant la diversitat cultural. Cal desenvolupar una cultura presidida per valors i actitud que afavoreixen la igualtat i la cohesió social. S'ha de tenir present la diversitat d'origens i de cultures dels diferents alumnes. Els canals de comunicació per informar a les famílies han de tenir en compte la diversitat social, econòmica i cultural. L'associació de mares i pares han d'assumir aquesta diversitat i incorporar-la a les seves propostes. Alguns plans i programes poden ajudar a atendre a la diversitat i a fomentar la interculturalitat. A continuació destaquem els que considerem més oportuns en la nostra proposta ideal. Pla d'atenció a la diversitat. Contempla l'atenció de tots els alumnes, ja siguin discents amb dificultats d'aprenentatge, nee, transitòries, permanents, altes capacitats... i ofereix recursos i ajudes per ajudar a créixer acadèmicament i personalment, desenvolupant al màxim les seves possibilitats. També ofereix una resposta educativa de qualitat, fomentant la inclusió de l'alumnat immigrant, fent que l'ensenyament/aprenentatge resulti significatiu. Tot l'alumnat ha de participar i aprendre en el mateix entorn i obtenir una resposta adaptada a les seves necessitats. Han d'aprendre tots i totes a viure la diferència com un factor positiu i cercar formes adequades per respondre a la diversitat. S'ha de coordinar, comunicar i tenir bona entesa amb la família, la institució, l'administració educativa i tots els professionals de l'educació. Programa d'acollida, integració i reforç educatiu. En aquest programa bàsicament es fomenta l'educació intercultural i es potencia la integració social. Resulta imprescindible treballar i reflexionar sobre la integració social, ajudant a tots i totes a sentir-se còmodes, integrats, naturals i el millor possible.
  • 9. 9 3.1.3 Tractament de la llengua vehicular Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d’avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, haurien d’ésser normalment en les llengües autòctones. Els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual. Els departaments d'immersió lingüística , per tal que les llengües autòctones mantinguin la funció de llengua de referència i de factor de cohesió social, han d’implantar estratègies educatives d’immersió lingüística que n’assegurin l’ús intensiu com a llengua vehicular d’ensenyament i d’aprenentatge. La definició d’aquestes estratègies ha de tenir en compte la realitat sociolingüística, la llengua o les llengües dels alumnes i el procés d’ensenyament del castellà. Els centres han d’adaptar els horaris a les característiques dels programes d’immersió lingüística, tenint en compte el nombre d’hores de les àrees lingüístiques que s’hagin d’impartir al llarg de l’etapa. Es podria crear un programa de suport temporal, destinada a l'alumnat estranger de nova incorporació al sistema educatiu, amb la finalitat de facilitar-li la superació dels problemes inicials que dificulten la seua ràpida integració escolar en el centre. En una primera fase aquest programa oferiria un suport dirigit a compensar les necessitats lingüístiques de l'alumnat. En una segona fase oferiria un suport dirigit a compensar les necessitats d'aprenentatge de l'alumnat estranger en certes àrees o matèries del currículum, principalment en les instrumentals.
  • 11. 11 4.1 Plansd'acollida Es podria elaborar un Pla inicial per a l'atenció educativa a l'alumnat immigrant amb els objectius de facilitar l'educació intercultural de tot l'alumnat, així com proporcionar a l'alumnat de comunitats immigrants una educació de qualitat que respongui a les seves necessitats educatives específiques i que fomentin la seva participació, integració i igualtat d'oportunitats en totes les activitats escolars. Entre les mesures que inclouria el pla, la creació d'un observatori per a la detecció de les necessitats educatives de l'alumnat immigrant, la posada en marxa d'una oficina d'acollida i atenció a l'alumnat immigrant i a les seves famílies, en cada una de les direccions territorials de cultura, educació i esport, la incorporació a aquestes oficines d'un mediador cultural amb experiència en l'atenció a alumnat d'altres cultures, la concessió d'ajuts i recursos de compensació educativa a centres docents que escolaritzen alumnat immigrant, o la creació de premis a materials didàctics dirigits a l'atenció educativa a l'alumnat immigrant. Així mateix, la conselleria de cultura i educació podria elaborar una pàgina web, on la comunitat educativa pot trobar informació actualitzada sobre oficines d'acollida, mediador cultural; les convocatòries específiques en què es pot participar; diversos enllaços sobre la mateixa temàtica, les diferents activitats formatives per al professorat, recursos didàctics per a l'aprenentatge de llengües i de l'educació intercultural; assessorament al professorat per part dels centres de formació, innovació i recursos educatius i, estratègies d'intervenció lingüística per facilitar l'aprenentatge dels idiomes oficials a l'alumnat estranger que s'incorpora tardanament al nostre sistema educatiu, amb la corresponent xarxa d'assessories didàctiques. Es pot crear un congrés internacional d'educació i immigració, amb la finalitat de debatre i reflexionar sobre aquesta nova realitat educativa. Els departaments d’educació podrien impulsar un pla per a la llengua i la cohesió social, entès com un nou instrument per afrontar l'atenció a la diversitat i aconseguir l’èxit educatiu de tot l’alumnat davant de la creixent complexitat i pluralitat que ha anat adquirint la societat catalana. L’objectiu seria trobar respostes als nous reptes educatius que plantegen els profunds canvis socials. Per tal de respondre l’arribada d’alumnes nouvinguts, cada centre podria ser responsable de l’el·laboració d’un pla d’acollida per a alumnes nouvinguts. Els plans d'acollida s'elaborarien des de cada centre depenent de les necessitats de cada un i reflectirien l'organització dels recursos materials i humans per atendre els alumnes nouvinguts, el disseny d'estratègies de comunicació amb l'alumne i la família i determinaria les actuacions curriculars necessàries per atendre. Aquest document hauria de sistematitzar: un protocol d’actuació per a tot l’alumnat de nou ingrés al centre les mesures especifiques que s’utilitzaran per atendre les necessitats comunicatives de l’alumnat estratègies organitzatives i metodològiques d’atenció a la diversitat fomentar el coneixement entre l’alumnat i el respecte a la diversitat cultural i lingüística
  • 12. 12 fomentar entre tot l’alumnat pautes d’ús lingüístic favorables a la llengua catalana sensibilitzar la comunitat escolar per a l’educació intercultural estratègies per potenciar la participació de les famílies en la vida del centre mesures per garantir la igualtat d’oportunitats criteris d’avaluació de les mesures d’acollida i integració
  • 13. 13 5. Desafiaments i limitacions de la proposta. El fet de fer un pla general ideal per a totes les comunitats, implica que pot ser no arriba a cobrir totes les dificultats que es puguin presentar, ja que parlaríem d’un ventall massa ampli on actuar. El desafiament el trobem en el moment en que a l’hora de decidir, cal que les primeres necessitats quedin cobertes, aquelles que són essencials i primordials per a una bona acollida. Pot ser, l’ideal d’aquesta proposta seria l’actuació general per a totes les comunitats amb la possibilitat d’ajustar-se en els casos més concrets, tot seguint el protocol pactat primerament. És una gran repte aconseguir generalitzar sense descuidar cap cas i seguir un guió que pot ser no s’ajusti del tot, però a nivell professional, és probablement, la millor opció a seguir, degut a que a partir d’una pauta, podem guiar-nos per a resoldre les dificultats que se’ns presenten. Com a limitacions, no es pot garantir la eficàcia 100% a totes les comunitats, degut a les seves diferencies culturals, i per tant, és d’aquí on el repte passa a ser el arribar aconseguir una proposta mal·leable que permeti l’ajust adequat en cada cas.
  • 14. 14 6. Bibliografia i Webgrafia - Delors, J. (1996.): “Los cuatro pilares de la educación” en La educación encierra un tesoro. Informe a la UNESCO de la Comisión internacional sobre la educación para el siglo XXI, Madrid, España: Santillana/UNESCO. pp.91-103. http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Consell%20escolar/Actuacions/Publicacions%20CE C%20en%20pdf/static%20files/Dossier27-Immigraci%C3%B3%20i%20educaci%C3%B3.pdf http://www.aulaintercultural.org/IMG/pdf/RCED9898220101A.pdf http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/389.pdf http://www.navarra.es/home_es/Gobierno+de+Navarra/Organigrama/Los+departamentos/ Educacion/Sistema+Educativo+de+Navarra.htm http://www.navarra.es/home_es/ http://es.wikipedia.org/wiki/Navarra consejoescolar.educacion.navarra.es/index.php/es/informes/inse/368-informe-del-sistema- educativo-e http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/lo2-2006.t2.html http://dpto.educacion.navarra.es/formacionprofesorado/index.php?option=com_content& view=article&id=121&Itemid=359&lang=es http://www.xtec.cat/web/curriculum/diversitat