SlideShare a Scribd company logo
1 of 21
Les mutacions, els gens i
l’enginyeria genètica
Tema 11
Biologia
1r de Batxillerat
Curs 2010 2n trimestre
1. Les mutacions
• Les mutacions gèniques
• Les mutacions cromosòmiques
• Les mutacions genòmiques
2. Els agents mutàgens
3. La enginyeria genètica
Index
Les mutacions
• Són alteracions a l’atzar del material genètic
• Tipus
– Segons on tenen lloc: somàtiques/germinals.
– Segons l’espontanietat: naturals/induïdes
– Segons l’extenció del material genètic afectat:
• Gèniques
• Cromosomiques
• Genòmiques
Les mutacions gèniques
•Alteracions en la seqüència de nucleòtids
d’un gen durant la replicació
Tipus:
•Mutacions per substitució de bases.
•Transicions: Purina  Purina; Pirimidina 
Pirimidina
•Transversions: Purina  Pirimidina
Alteració d’un triplet  Traducció d’un altre aa
 Traducció del mateix aa.
 Codó STOP
•Mutació per pèrdua o inserció de bases  corriment de
l’ordre de lectura
Causes de les mutacions gèniques:
•Errors de lectura
 Canvis tautomèrics: unions erronies de les
formes rares de les BN.
 Canvis de fase: lliscaments que donen lloc a
addicions i deleccions.
•Lesions fortuïtes: alteracions de l'estructura del nt de
forma natural.
•Transposicions: canvis de lloc espontanis de segments
de DNA
Els sistemes de reparació de les mutacions gèniques.
1- La DNA-polimerasa té activitat exonucleasa (correcció de
proves): abans d’afegir un nou nuclòtid, la polimerasa
comprova si l’anterior és el correcte, si no ho és el retira i el
substitueix pel correcte.
2- Sistemes de reparació:
•Reparació amb escissió del DNA: 1- Exonucleasa 2- DNA-
polimerasa I 3- DNA-ligasa
•Reparació sense escissió del DNA: enzims fotoreactius.
•Sistema SOS: enzims correctors que afegeixen una base
nitrogenada a l’atzar quan la replicació ha set bloquejada a
causa d’un agent mutagen.
Les mutacions cromosòmiques
•Delecció: Pèrdua
fragment cromosoma.
•Inserció: Inserció
fragment cromosoma
•Duplicació: Repetició
segment cromosoma.
•Inversió: Canvi de
sentit d’un fragment del
cromosoma.
•Translocació: Canvi de
posició d’un segment de
cromosoma
Conseqüències de les mutacions cromosòmiques:
•Les deleccions i duplicacions suposen pèrdua de gens  mortals
Cas de la síndrome cri du chat: delecció al cromosoma 5
retràs mental profund, microcefàlia
•Les inversions i translocacions no afecten als gens  problemes
de fertilitat
•Importància evolutiva: sobretot la duplicació
Les mutacions genòmiques
•Aneuploïdia: alteració del nombre normal d’exemplars
d’un o més cromosomes sense arribar a afectar el joc
complet. Nom de la malaltia Tipus de mutació genòmica Quadre clínic
En els autosomes (1-22) Síndrome de Down Trisomia 21 Deficiència mental. Trets
facials orientals. Cara
plana i ampla
Síndrome d’Edwards Trisomia 18 Retard mental i de
desenvolupament.
Orelles deformades.
Hipertensió
En els heterocromosomes (X,
Y)
Síndrome de Turner Un sol cromosoma X Dones amb retard en el
creixement, infantilisme
sexual i esterilitat.
Síndrome de triple X Tres cromosomes X Dones amb mames poc
desenvolupades i genitals
externs infantils.
Síndrome de Klinefelter Tres heterocromosomes ( XXY) Homes amb genitals
petits. Absència
d’espermatogènesi.
Retard mental.
Síndrome de la doble Y Tres heterocromosomes (XYY) Homes amb retard
mental, alt i violents.
Sindrome d’Edwards ( trisomia 18) Sindrome de Down (trisomia 21)
Sindrome de Turner (X0)
Sindrome de
Klinefelter
(XXY)
Sindrome XYY
•Euploïdia: alteració del nombre normal de dotacions haploides.
o Monoploïdia
o Poliploïdia: inducció per colquicina
• Autopoliploïdia
• Al·lopoliploïdia (mirar imatge 2)
Els agents mutàgens
•Les radiacions mutàgenes
o Les radiacions no ionitzants
o Les radiacions ionitzants
•Les substàncies químiques mutàgenes
•Els gens mutadors
Substància mutàgen Alteracions que provoquen
Àcid nitrós Desaminació
Hidroxilamina Addició de grups hidroxil
EMS, gas mostassa Adicció de grups alquil
5-bromuracil Base analoga que es coloca en lloc d’una timina.
2-aminopurina Base anàloga que es coloca en lloc d’una adenina.
Acridina, proflavina S’intercalen entre els parells de bases. Quan es duplica,
apareixen insercions o deleccions amb el corriment en
l’ordre de lectura.
L’enginyeria genètica
•Tècniques que permeten la modificació del genoma d’un
individu.
•Es possible, intercalar un segment extrany de DNA en un DNA
receptor, anomenat DNA recombinant.
•Enzims de
restricció: enzims
que tenen una
diana especifica
en el DNA.
•Roms
•Cohesius
http://www.y
outube.com/
watch?
v=rjqaPSWAY
Y8
Formes d’introducció de
gens en cèl·lules
Mecanismes no biològics:
• Electroporació
• Microinjecció
• Tret de microbales
Mecanismes biologics:
1.Transformació: introducció de
fragments de DNA en forma de plasmidis
que penetren en els bacteris.
2. Transducció: introducció de
fragments de DNA, utilitzant virus
com a vectors. Quan el virus infecta el bacteri i
inicia el cicle lític, s’encapsiden nous virus on es pot
agafar per accident, el DNA del bacteri. Aquests nous
virus són alliberats amb la lisi del bacteri i quan infectin
un nou bacteri, aquest incorporarà el DNA del bacteri
anterior.
3. Conjugación: transferència genètica
d’una bacteria donadora a una
receptora que requereix de contacte
físic. El contacte s’estableix a partir del pili-F
Inserció de gens:
enzims que necessitem:
•Enzims de restricció
Seqüències
pàlindromiques: segments
cohesius o roms.
•DNA-lligasa: uneix DNA
tallats per obtenir el DNA
recombinant.
•Transcriptasa inversa:
obtenim DNA a partir del
RNAm madur, per poder-lo
introduir en un bacteri.
PCR: polymerase chain reaction
Objectiu: obtenir un gran nombre de còpies de DNA
partint de poques
Material:
• Desoxinucleòtids
• Primers
• Taq polimerasa (polimerasa termoresistent)
• Adn motlle
• Tampons, ions, termociclador, etc.
Procediment:
1. Escalfament a 80º aprox desnaturalització
2. Refredament a 50º aprox Associació dels
primers
3. Escalfament a 70º aprox Replicació per la
DNA-polimerasa
http://www.youtube.com/watch?v=QaWLJVGEFi8

More Related Content

What's hot

Mutacions i ingenieria (grup promotor santillana)
Mutacions i ingenieria (grup promotor santillana)Mutacions i ingenieria (grup promotor santillana)
Mutacions i ingenieria (grup promotor santillana)mpere599
 
69. Les mutacions genòmiques
69. Les mutacions genòmiques69. Les mutacions genòmiques
69. Les mutacions genòmiquesDani Ribo
 
Ccmc tema 5-les bases de la genètica
Ccmc tema 5-les bases de la genèticaCcmc tema 5-les bases de la genètica
Ccmc tema 5-les bases de la genèticatagullo2
 
La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i...
La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i...La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i...
La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i...Màrius Martínez i Martí
 
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.carlesmb
 
67. Les mutacions gèniques
67. Les mutacions gèniques67. Les mutacions gèniques
67. Les mutacions gèniquesDani Ribo
 
B6 bases estructurals de l'herència sm-4t eso
B6 bases estructurals de l'herència sm-4t esoB6 bases estructurals de l'herència sm-4t eso
B6 bases estructurals de l'herència sm-4t esoXavier Cubells Martínez
 
Les bases de la genètica II
Les bases de la genètica IILes bases de la genètica II
Les bases de la genètica IIpeceman
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Oriol Baradad
 
La revolució genètica
La revolució genèticaLa revolució genètica
La revolució genèticamontsejaen
 
La revolucio genetica
La revolucio geneticaLa revolucio genetica
La revolucio geneticamontsejaen
 

What's hot (20)

4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 02 -Genètica molecular
 
Mutacions i ingenieria (grup promotor santillana)
Mutacions i ingenieria (grup promotor santillana)Mutacions i ingenieria (grup promotor santillana)
Mutacions i ingenieria (grup promotor santillana)
 
Gens i biotecnologia per Patrícia i Mireia
Gens i biotecnologia per Patrícia i MireiaGens i biotecnologia per Patrícia i Mireia
Gens i biotecnologia per Patrícia i Mireia
 
69. Les mutacions genòmiques
69. Les mutacions genòmiques69. Les mutacions genòmiques
69. Les mutacions genòmiques
 
Ccmc tema 5-les bases de la genètica
Ccmc tema 5-les bases de la genèticaCcmc tema 5-les bases de la genètica
Ccmc tema 5-les bases de la genètica
 
La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i...
La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i...La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i...
La revolució genètica: Revelació dels secrets de la vida per Alan, Cristian i...
 
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.
La revolució genètica: la revelació dels secrets de la vida.
 
ADN I BIOTECNOLOGIA
ADN I BIOTECNOLOGIAADN I BIOTECNOLOGIA
ADN I BIOTECNOLOGIA
 
REVOLUCIÓ GENÈTICA (CONCEPTES BÀSICS PREVIS) CMC
REVOLUCIÓ GENÈTICA (CONCEPTES BÀSICS PREVIS) CMCREVOLUCIÓ GENÈTICA (CONCEPTES BÀSICS PREVIS) CMC
REVOLUCIÓ GENÈTICA (CONCEPTES BÀSICS PREVIS) CMC
 
67. Les mutacions gèniques
67. Les mutacions gèniques67. Les mutacions gèniques
67. Les mutacions gèniques
 
B6 bases estructurals de l'herència sm-4t eso
B6 bases estructurals de l'herència sm-4t esoB6 bases estructurals de l'herència sm-4t eso
B6 bases estructurals de l'herència sm-4t eso
 
Les bases de la genètica II
Les bases de la genètica IILes bases de la genètica II
Les bases de la genètica II
 
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.
 
Tema 14 mutacions
Tema 14 mutacionsTema 14 mutacions
Tema 14 mutacions
 
La revolució genètica
La revolució genèticaLa revolució genètica
La revolució genètica
 
Genetica 4 ESO
Genetica 4 ESOGenetica 4 ESO
Genetica 4 ESO
 
Genètica ppt
Genètica pptGenètica ppt
Genètica ppt
 
Unitat 12
Unitat 12Unitat 12
Unitat 12
 
Unitat 11
Unitat 11Unitat 11
Unitat 11
 
La revolucio genetica
La revolucio geneticaLa revolucio genetica
La revolucio genetica
 

Similar to Mutacions[1]

ADN_i_biotecnologia_curt_1.ppt
ADN_i_biotecnologia_curt_1.pptADN_i_biotecnologia_curt_1.ppt
ADN_i_biotecnologia_curt_1.pptDucky32
 
ADN i biotecnologia 4ESO
ADN i biotecnologia 4ESOADN i biotecnologia 4ESO
ADN i biotecnologia 4ESOMireia Llobet
 
Genètica molecular 4t eso
Genètica molecular 4t esoGenètica molecular 4t eso
Genètica molecular 4t esoJuliaRomero38
 
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genèticaOriol Baradad
 
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Enginyeria genètica. CAT
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Enginyeria genètica. CATBiologia PAU. Genètica i reproducció. Enginyeria genètica. CAT
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Enginyeria genètica. CATMoty Martell
 
Mutacions i transgènics.ppt
Mutacions i transgènics.pptMutacions i transgènics.ppt
Mutacions i transgènics.pptxvilahur
 
Projecte genoma humà
Projecte genoma humàProjecte genoma humà
Projecte genoma humàblanca_mg
 
Exercicis online de genètica
Exercicis online de genèticaExercicis online de genètica
Exercicis online de genèticaEriCastane
 
Exercicis online de genètica
Exercicis online de genèticaExercicis online de genètica
Exercicis online de genèticaEriCastane
 
Biotecnologia i societat
Biotecnologia i societatBiotecnologia i societat
Biotecnologia i societatrmtordera
 
66. Les mutacions
66. Les mutacions66. Les mutacions
66. Les mutacionsDani Ribo
 
Neoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvNeoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvconchi
 
Neoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvNeoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvconchi
 
Aliments transgènics2003
Aliments transgènics2003Aliments transgènics2003
Aliments transgènics2003carlaborau
 

Similar to Mutacions[1] (20)

Ud8
Ud8Ud8
Ud8
 
ADN_i_biotecnologia_curt_1.ppt
ADN_i_biotecnologia_curt_1.pptADN_i_biotecnologia_curt_1.ppt
ADN_i_biotecnologia_curt_1.ppt
 
ADN i biotecnologia 4ESO
ADN i biotecnologia 4ESOADN i biotecnologia 4ESO
ADN i biotecnologia 4ESO
 
Genètica molecular 4t eso
Genètica molecular 4t esoGenètica molecular 4t eso
Genètica molecular 4t eso
 
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genètica
 
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Enginyeria genètica. CAT
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Enginyeria genètica. CATBiologia PAU. Genètica i reproducció. Enginyeria genètica. CAT
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Enginyeria genètica. CAT
 
Mutacions i transgènics.ppt
Mutacions i transgènics.pptMutacions i transgènics.ppt
Mutacions i transgènics.ppt
 
Projecte genoma humà
Projecte genoma humàProjecte genoma humà
Projecte genoma humà
 
Exercicis online de genètica
Exercicis online de genèticaExercicis online de genètica
Exercicis online de genètica
 
Exercicis online de genètica
Exercicis online de genèticaExercicis online de genètica
Exercicis online de genètica
 
La genètica
La genèticaLa genètica
La genètica
 
Biotecnologia i societat
Biotecnologia i societatBiotecnologia i societat
Biotecnologia i societat
 
66. Les mutacions
66. Les mutacions66. Les mutacions
66. Les mutacions
 
Enginyeria genetica
Enginyeria geneticaEnginyeria genetica
Enginyeria genetica
 
Enginyeria genetica ppt
Enginyeria genetica pptEnginyeria genetica ppt
Enginyeria genetica ppt
 
Neoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvNeoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vv
 
Neoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vvNeoplasies 2-09-10vv
Neoplasies 2-09-10vv
 
Enginyeria genetica
Enginyeria geneticaEnginyeria genetica
Enginyeria genetica
 
Replicacio, traduccio, transcripcio
Replicacio, traduccio, transcripcioReplicacio, traduccio, transcripcio
Replicacio, traduccio, transcripcio
 
Aliments transgènics2003
Aliments transgènics2003Aliments transgènics2003
Aliments transgènics2003
 

More from yolandatorres

L'aire a les grans ciutats . tema 5
L'aire a les grans ciutats . tema 5L'aire a les grans ciutats . tema 5
L'aire a les grans ciutats . tema 5yolandatorres
 
Meteorologia i clima
Meteorologia i climaMeteorologia i clima
Meteorologia i climayolandatorres
 
Energia solar i dinàmica atmosfèrica ( tema 2 )
Energia solar i dinàmica atmosfèrica ( tema 2 )Energia solar i dinàmica atmosfèrica ( tema 2 )
Energia solar i dinàmica atmosfèrica ( tema 2 )yolandatorres
 
G:\Power Points\Origen I Evolucio De La Vida
G:\Power Points\Origen I Evolucio De La VidaG:\Power Points\Origen I Evolucio De La Vida
G:\Power Points\Origen I Evolucio De La Vidayolandatorres
 
Mitosi, Meiosi, Cicles Biologics I Cel·Lular
Mitosi, Meiosi, Cicles Biologics I Cel·LularMitosi, Meiosi, Cicles Biologics I Cel·Lular
Mitosi, Meiosi, Cicles Biologics I Cel·Lularyolandatorres
 
Mitosi, Meiosi, Cicles Biologics I Cel·Lular
Mitosi, Meiosi, Cicles Biologics I Cel·LularMitosi, Meiosi, Cicles Biologics I Cel·Lular
Mitosi, Meiosi, Cicles Biologics I Cel·Lularyolandatorres
 
Teoria Cel.Lular I Virus
Teoria Cel.Lular I VirusTeoria Cel.Lular I Virus
Teoria Cel.Lular I Virusyolandatorres
 
Organització Cel.Lular
Organització Cel.LularOrganització Cel.Lular
Organització Cel.Lularyolandatorres
 
Relacions éssers Vius 1er E So I 1er Batx
Relacions éssers Vius 1er  E So I 1er  BatxRelacions éssers Vius 1er  E So I 1er  Batx
Relacions éssers Vius 1er E So I 1er Batxyolandatorres
 
Els Microscopis I La Teroria Cel
Els Microscopis I La Teroria CelEls Microscopis I La Teroria Cel
Els Microscopis I La Teroria Celyolandatorres
 

More from yolandatorres (18)

L'aire a les grans ciutats . tema 5
L'aire a les grans ciutats . tema 5L'aire a les grans ciutats . tema 5
L'aire a les grans ciutats . tema 5
 
Meteorologia i clima
Meteorologia i climaMeteorologia i clima
Meteorologia i clima
 
Energia solar i dinàmica atmosfèrica ( tema 2 )
Energia solar i dinàmica atmosfèrica ( tema 2 )Energia solar i dinàmica atmosfèrica ( tema 2 )
Energia solar i dinàmica atmosfèrica ( tema 2 )
 
Reproducció I
Reproducció IReproducció I
Reproducció I
 
Tema 6 Enzims
Tema 6 EnzimsTema 6 Enzims
Tema 6 Enzims
 
G:\Power Points\Origen I Evolucio De La Vida
G:\Power Points\Origen I Evolucio De La VidaG:\Power Points\Origen I Evolucio De La Vida
G:\Power Points\Origen I Evolucio De La Vida
 
Mitosi, Meiosi, Cicles Biologics I Cel·Lular
Mitosi, Meiosi, Cicles Biologics I Cel·LularMitosi, Meiosi, Cicles Biologics I Cel·Lular
Mitosi, Meiosi, Cicles Biologics I Cel·Lular
 
Mitosi, Meiosi, Cicles Biologics I Cel·Lular
Mitosi, Meiosi, Cicles Biologics I Cel·LularMitosi, Meiosi, Cicles Biologics I Cel·Lular
Mitosi, Meiosi, Cicles Biologics I Cel·Lular
 
Teoria Cel.Lular I Virus
Teoria Cel.Lular I VirusTeoria Cel.Lular I Virus
Teoria Cel.Lular I Virus
 
Nucli Cel.Lular
Nucli Cel.LularNucli Cel.Lular
Nucli Cel.Lular
 
Mitosis
MitosisMitosis
Mitosis
 
Nucli Cel.Lular
Nucli Cel.LularNucli Cel.Lular
Nucli Cel.Lular
 
Organització Cel.Lular
Organització Cel.LularOrganització Cel.Lular
Organització Cel.Lular
 
Els Tipus Cel
Els Tipus CelEls Tipus Cel
Els Tipus Cel
 
Relacions éssers Vius 1er E So I 1er Batx
Relacions éssers Vius 1er  E So I 1er  BatxRelacions éssers Vius 1er  E So I 1er  Batx
Relacions éssers Vius 1er E So I 1er Batx
 
Els Microscopis I La Teroria Cel
Els Microscopis I La Teroria CelEls Microscopis I La Teroria Cel
Els Microscopis I La Teroria Cel
 
Organització Cel
Organització CelOrganització Cel
Organització Cel
 
La Biosfera
La BiosferaLa Biosfera
La Biosfera
 

Mutacions[1]

  • 1. Les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica Tema 11 Biologia 1r de Batxillerat Curs 2010 2n trimestre
  • 2. 1. Les mutacions • Les mutacions gèniques • Les mutacions cromosòmiques • Les mutacions genòmiques 2. Els agents mutàgens 3. La enginyeria genètica Index
  • 3. Les mutacions • Són alteracions a l’atzar del material genètic • Tipus – Segons on tenen lloc: somàtiques/germinals. – Segons l’espontanietat: naturals/induïdes – Segons l’extenció del material genètic afectat: • Gèniques • Cromosomiques • Genòmiques
  • 4. Les mutacions gèniques •Alteracions en la seqüència de nucleòtids d’un gen durant la replicació
  • 5. Tipus: •Mutacions per substitució de bases. •Transicions: Purina  Purina; Pirimidina  Pirimidina •Transversions: Purina  Pirimidina Alteració d’un triplet  Traducció d’un altre aa  Traducció del mateix aa.  Codó STOP •Mutació per pèrdua o inserció de bases  corriment de l’ordre de lectura
  • 6.
  • 7. Causes de les mutacions gèniques: •Errors de lectura  Canvis tautomèrics: unions erronies de les formes rares de les BN.  Canvis de fase: lliscaments que donen lloc a addicions i deleccions. •Lesions fortuïtes: alteracions de l'estructura del nt de forma natural. •Transposicions: canvis de lloc espontanis de segments de DNA
  • 8. Els sistemes de reparació de les mutacions gèniques. 1- La DNA-polimerasa té activitat exonucleasa (correcció de proves): abans d’afegir un nou nuclòtid, la polimerasa comprova si l’anterior és el correcte, si no ho és el retira i el substitueix pel correcte. 2- Sistemes de reparació: •Reparació amb escissió del DNA: 1- Exonucleasa 2- DNA- polimerasa I 3- DNA-ligasa •Reparació sense escissió del DNA: enzims fotoreactius. •Sistema SOS: enzims correctors que afegeixen una base nitrogenada a l’atzar quan la replicació ha set bloquejada a causa d’un agent mutagen.
  • 9. Les mutacions cromosòmiques •Delecció: Pèrdua fragment cromosoma. •Inserció: Inserció fragment cromosoma •Duplicació: Repetició segment cromosoma. •Inversió: Canvi de sentit d’un fragment del cromosoma. •Translocació: Canvi de posició d’un segment de cromosoma
  • 10. Conseqüències de les mutacions cromosòmiques: •Les deleccions i duplicacions suposen pèrdua de gens  mortals Cas de la síndrome cri du chat: delecció al cromosoma 5 retràs mental profund, microcefàlia •Les inversions i translocacions no afecten als gens  problemes de fertilitat •Importància evolutiva: sobretot la duplicació
  • 11. Les mutacions genòmiques •Aneuploïdia: alteració del nombre normal d’exemplars d’un o més cromosomes sense arribar a afectar el joc complet. Nom de la malaltia Tipus de mutació genòmica Quadre clínic En els autosomes (1-22) Síndrome de Down Trisomia 21 Deficiència mental. Trets facials orientals. Cara plana i ampla Síndrome d’Edwards Trisomia 18 Retard mental i de desenvolupament. Orelles deformades. Hipertensió En els heterocromosomes (X, Y) Síndrome de Turner Un sol cromosoma X Dones amb retard en el creixement, infantilisme sexual i esterilitat. Síndrome de triple X Tres cromosomes X Dones amb mames poc desenvolupades i genitals externs infantils. Síndrome de Klinefelter Tres heterocromosomes ( XXY) Homes amb genitals petits. Absència d’espermatogènesi. Retard mental. Síndrome de la doble Y Tres heterocromosomes (XYY) Homes amb retard mental, alt i violents.
  • 12. Sindrome d’Edwards ( trisomia 18) Sindrome de Down (trisomia 21)
  • 13. Sindrome de Turner (X0) Sindrome de Klinefelter (XXY) Sindrome XYY
  • 14. •Euploïdia: alteració del nombre normal de dotacions haploides. o Monoploïdia o Poliploïdia: inducció per colquicina • Autopoliploïdia • Al·lopoliploïdia (mirar imatge 2)
  • 15. Els agents mutàgens •Les radiacions mutàgenes o Les radiacions no ionitzants o Les radiacions ionitzants •Les substàncies químiques mutàgenes •Els gens mutadors Substància mutàgen Alteracions que provoquen Àcid nitrós Desaminació Hidroxilamina Addició de grups hidroxil EMS, gas mostassa Adicció de grups alquil 5-bromuracil Base analoga que es coloca en lloc d’una timina. 2-aminopurina Base anàloga que es coloca en lloc d’una adenina. Acridina, proflavina S’intercalen entre els parells de bases. Quan es duplica, apareixen insercions o deleccions amb el corriment en l’ordre de lectura.
  • 16. L’enginyeria genètica •Tècniques que permeten la modificació del genoma d’un individu. •Es possible, intercalar un segment extrany de DNA en un DNA receptor, anomenat DNA recombinant.
  • 17. •Enzims de restricció: enzims que tenen una diana especifica en el DNA. •Roms •Cohesius http://www.y outube.com/ watch? v=rjqaPSWAY Y8
  • 18. Formes d’introducció de gens en cèl·lules Mecanismes no biològics: • Electroporació • Microinjecció • Tret de microbales Mecanismes biologics: 1.Transformació: introducció de fragments de DNA en forma de plasmidis que penetren en els bacteris.
  • 19. 2. Transducció: introducció de fragments de DNA, utilitzant virus com a vectors. Quan el virus infecta el bacteri i inicia el cicle lític, s’encapsiden nous virus on es pot agafar per accident, el DNA del bacteri. Aquests nous virus són alliberats amb la lisi del bacteri i quan infectin un nou bacteri, aquest incorporarà el DNA del bacteri anterior. 3. Conjugación: transferència genètica d’una bacteria donadora a una receptora que requereix de contacte físic. El contacte s’estableix a partir del pili-F
  • 20. Inserció de gens: enzims que necessitem: •Enzims de restricció Seqüències pàlindromiques: segments cohesius o roms. •DNA-lligasa: uneix DNA tallats per obtenir el DNA recombinant. •Transcriptasa inversa: obtenim DNA a partir del RNAm madur, per poder-lo introduir en un bacteri.
  • 21. PCR: polymerase chain reaction Objectiu: obtenir un gran nombre de còpies de DNA partint de poques Material: • Desoxinucleòtids • Primers • Taq polimerasa (polimerasa termoresistent) • Adn motlle • Tampons, ions, termociclador, etc. Procediment: 1. Escalfament a 80º aprox desnaturalització 2. Refredament a 50º aprox Associació dels primers 3. Escalfament a 70º aprox Replicació per la DNA-polimerasa http://www.youtube.com/watch?v=QaWLJVGEFi8

Editor's Notes

  1. Són modificacions del material genètic. Poden ser puntuals, d’una sola base nitrogenada de la cadena de ADN, o poden ser de un tros considerable del cromosoma, o de un cromosoma sencer. Es poden classificar de diverses maneres: -segons si tenen lloc en cèl·lules somàtiques o germinals (és a dir, als gametes: ovuls o espermatozoides i són les que es passaran a la descencència) -segons si apareixen de forma natural o són induïdes per agents mutàgens, dels quals parlarem més tard. -segons de l’extenció del material genètic q afecta, q com he dit abans pot ser d’una sola base o unes poques, de tot un tros de cromosoma o de la presència o ausència de un cromosoma (és a dir del nombre de crom)
  2. Les mutacions gèniques afecten la sequencia de nt, ja sigui per leliminacio d’un nt, per l’addicio, per la substitució d’un per laltre.
  3. En el cas de que es substitueixi una base per una altra, s’anomena de diferent forma quan él canvi es de purina a purina, o de pirimidina a pirimidina, o de purina a pirimidina i viceversa. Recordeu que les purines són la adenina i la guanina, i les pirimidines son la timina i la citosina. Aleshores quan el canvi es: Pirim  pirim o purina  purina s’anomena transicions (son més comuns) Pirimidina purina s’anomenen transversions (menys comuns) Que pot passar amb això? -Que la modificacio d’aquesta base no afecti a la traducció del aminoacids -Que la ‘’ ‘’ canviï el aa (si aquest aa pertany al centre actiu, serà nociu, sinó probablement no passarà res) -’’ ‘’ ‘’ provoqui que es codifiqui un codó stop i s’acabi de traduir la proteïna abans d’hora, la qual cosa seria nociva Però, quan es tracta d’una perdua o inserció d’una base, queda afectada la resta de la sequencia de nucleotids, per tant la resta de sequencia codificara un aa incorrectes L’albinisme és degut a una mutació puntual d’un enzim relacionat amb la melanina.
  4. Com ja sabeu cada aa es codificada per un codó, un triplet de bases de ARN. Hi haurà triplets que si li canviem una base continuaran codificant el mateix aa, en canvi n’hi hauran que codificaran un de diferent o inclus un codó STOP.
  5. Cada base nitrogenada té una forma rara i una forma normal, les quals son molt semblants pero es complementen amb bases diferents, per exemple, si normalment A + T; A rara +C Els canvis de fase son lliscaments de la sequencia de manera que queden bucles
  6. Las polimerasa té acció polimerasa 5’3’, pero a més, normalment tenen acció exonucleasa 3’  5’ és a dir, a la vegada que van afegint nt, van verificant que l’han ficat correcte i amés té acció exonucleasa 5’ 3’ que va afegint els correctes
  7. Hi ha moltes trisomies, pero la més comu es: Sindrome Down: trisomia 21: retard mental, trets facials caracteristics: trets orientals, articulacions curtes, sovint defectes cardíacs. D’altres són: la trisomia 18 (retard mental i de desenvoluopament, orelles deformades i hipertensió), trisomia 9, trisomia 13,... Síndrome doble Y: alts i violents, cert retard mental, sovint absència d'espermatogènesis infertilitat Síndrome turner X0: infantilisme sexual, retard creixement, esterilitat, formes d’ home: espatlles, coll ample i membranós Síndrome de klinefelter: XXY: aspecte genital masculí, però petits, desenvolupament mamari, formes femenines: espatlles, malucs Síndrome XXX: aparença molt normal, probablement hi hagi gent que no se'n adoni mai. Poden ser més altes o tenir problemes d’aprenentatge. Solen ser fèrtils però tenen la menopausa aviat. Síndrome XXXX: molta varietat, solen tenir un to muscular baix, òrgans deformats, absència de dents, retràs mental, alguns no experimenten pubertat o tenen la menopausa molt aviat (adolescència), creixement longitudinal
  8. Sindrome Down: trisomia 21: retard mental, trets facials caracteristics: trets orientals, articulacions curtes, sovint defectes cardíacs, to muscular disminuit, ... D’altres són: la trisomia 18 (retard mental i de desenvoluopament, orelles deformades i hipertensió), boca petita, esternum petit, dit gros del peu flexionat cap endavant, dits de les mans q se sobreposen, crani prominent, trisomia 9, trisomia 13,...
  9. Monoploidia: un sol cromosoma de cada tipus, no es comú en els organismes eucariotes Poliploidia: més de dos cromosomes de cada tipus. (típic de plantes, mai d’animals) autopoliploidia: provenen de la mateixa espècie al·lopoliploidia: son producte d’una hibridació Curiositat: exemple de la rabanobrassica: científics van voler crear un vegetal que combinés les arrels del raves i les fulles de la col per a que fos totalment comestible, i així fer el negoci de la vida, però curiosament al combinar-ho els hi va sortir un vegetal amb les fulles dels raves i les arrels de la col, amb lo qual no es podia menjar res. No obstant això, es curiós pel fet de que es va aconseguir un híbrid poliploide (ja que tenia 36 cromosomes (18+18) i a més a més fertil, q podia tenir descendència i per tant, una espècie nova.
  10. El genoma és el conjunt haploide de gens d’un organisme. L’alteració és pot fer per addició, per eliminació o per alteració de gens. El DNA recombinant és el resultant d’intercalar un segment de DNA al·liè en un DNA receptor. Això és possible gràcies a uns enzims de restricció, propis dels bacteris, n’hi han de molts tipus, però tots ells tallen el DNA en un punt concret. D’aquesta manera podem aconseguir el tros de DNA que desitjem. Per exemple podem tallar un gen (DNA passatger) i per mitjà d’un vector adeqüat, introduir-lo en una cèl·lula i fer que s’incorpori en el material genètic. Un vector és el mitjà pel qual podem traslladar el DNA i pot ser mitjançant un plasmidi o un virus. Un plasmidi és un petit ADN circular de doble hèlix que es troba sovint en bacteris que es dupliquen autonomament que el cromosoma bacterià. Kanamicina
  11. Tots els enzims de restricció tenen una diana específica, és a dir, sempre tallen pel mateix punt que presenta complementarietat de bases. Hi ha dos tipus: els que donen lloc a segments roms (tallen per la meitat simetricament) i els que donen lloc als segments cohesius (tenen un nucleotid curt en una cadena). D’aquesta manera, sabent nosaltres quines son les dianes podem aconseguir tallar i aïllar gens i afegir-lo en un altre material genètic. Per finalitzar, caldrà unir-ho amb la ADN-lligasa.
  12. Electroporació: consisiteix a sometre la cèl·lula a un alt voltatge per provocar uns orificis temporals a la membrana plasmàtica que poden servir per a l’entrada de ADN extern. Microinjecció: injecció directa de ADN mitjançant un capil·lar (tub de vidre prim) Tret de microbales: mitjançant una pistola es disparen microbales recobertes de ADN.