Publicidad
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Publicidad
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Publicidad
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Publicidad
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Publicidad
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Publicidad
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Publicidad
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Publicidad
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Publicidad
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Publicidad
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
Próximo SlideShare
Projecte convivènciaProjecte convivència
Cargando en ... 3
1 de 98
Publicidad

Más contenido relacionado

Publicidad

Pla de convivència i mediacio 2011

  1. PLA DE CONVIVÈNCIA I DE MEDIACIÓ ESCOLAR. CEIP Puig d’en Valls. Revisió aprovada pel Consell Escolar: 29 de juny de 2011.
  2. Pla de convivència i de mediació escolar. 2 Í N D E X 0.- INTRODUCCIÓ………………………………………………………………………………… 3 1.- CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE: UBICACIÓ, ALUMNAT, EQUIP DOCENT, ESPAIS. ………………………………………………………… 4 1.1.- Contexte socioeconòmic i cultural de l’alumnat del centre 1.2.- Característiques del centre, 2.- SITUACIÓ ACTUAL DE LA CONVIVÈNCIA AL CENTRE………………………………….10 2.1.- Valoració de la convivència actual i anàlisi dels conflictes per part dels alumnes. 2.2.- Valoració de la convivència actual i anàlisi dels conflictes per part dels Mestres. 2.3.- Valoració de la convivència actual i anàlisi dels conflictes per part dels pares. 2.4.- Protocol d’actuació actual en la convivència del centre. 3.- OBJECTIUS DEL PLA DE CONVIVÈNCIA………………………………………………….. 28 4.- ACCIONS DEL PLA DE CONVIVÈNCIA. ........................................................................28 5.- NORMES DE CONVIVÈNCIA…………………………………………………………………..34 6.- Actuació en cas d’un accident o denuncia. 7.- Guió per la recepció de les famílies…………………………………………………………………. 52 8.- Pla d’actuació en cas d’absentisme …………………………………………………………………. 53 9.- Assetjament escolar ……………………………………………………………………….... 54 10.- Asstetjament escolar virtual …………………………………………………………………………. 54 11.- COMISSIÓ DE CONVIVÈNCIA. ………………………………………………………………57 Composició Funcionament 12.- MECANISMES DE DIFUSIÓ, SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PLA DE CONVIVÈNCIA. ……………………………………………………………………..58 13.-Documents per informar a les famílies sobre la convivencia …………………………59 MEDIACIÓ: 1.- Introducció ............................................................................ 64 2.- Marc normatiu ...................................................................... 65 3.- Fases de la mediació ........................................................... 68 4.- Equip de mediació ............................................................... 69 5.- Propostes d’activitats per presentar l’equip de mediació.... 70 6.- Exemples de mediació ......................................................... 88 7.- Documents, actes, ............................................................... 93
  3. Pla de convivència i de mediació escolar. 3 Primer Pla de Convivència elaborat curs 2007-08. Primera revisió curs 2008-09. Primera ampliació curs 2010-11. Redacció adaptada al Decret 121/2010 realitzada en juny de 2011. INTRODUCCIÓ. La millora de la convivència en l‟àmbit escolar del CP Puig d‟en Valls ha de ser una feina en la qual estiguin implicats tots els sectors de la comunitat educativa i constituir el referent per donar desposta a la complexitat que suposa el treball docent amb alumnes que no han adquirit suficients hàbits de convivència, de respecte mutu i de participació responsable en la vida del centre. El Pla de Convivència té caràcter preventiu i és una eina que ens permet treballar per a que la convivència sigui una realitat. També intervenir en la prevenció de la violència amb la transmissió de valors. No és possible aconseguir un ensenyament de qualitat si no afavorim la presència de les condicions favorables per que l‟ambient de treball a l‟aula i fora de l‟aula afavoreixin la transmissió de coneixements i valors. És per tant urgent corregir les situacions que no contribueixin a aquest objectiu. Per aconseguir els objectius que es recullen en aquest Pla de Convivència és imprescindible la col·laboració de tots els sectors de la comunitat educativa i el desenvolupament d‟activitats que afavoreixin la millora del clima de convivència escolar i el seguiment tutorial i pedagògic que ens alerti i ajudi a prevenir conductes que alterin el clima de convivència escolar. El plantejament de l‟elaboració d‟aquest Pla ha estat en: - Per a la millora de les relacions. - Per a facilitar el desenvolupament integral de l‟alumne. - Per a donar resposta als problemes de convivència. “Respeto, justicia, solidaridad, cooperación”. Ballester i Calvo 2007. Un pla per millorar la convivència. http://die.caib.es/normativa/pdf/2010/2010_12_10_Decret121-2010_BOIB_187_23-12- 2010_estableixdretsideuresdelsalumnesinormesdeconvivenciacentres.pdf
  4. Pla de convivència i de mediació escolar. 4 1.- CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE: UBICACIÓ, ALUMNAT, EQUIP DOCENT, ESPAIS. 1.1.- CONTEXTE SOCIOECONÒMIC I CULTURAL DE L’ALUMNAT DEL CENTRE. ( dades recollides en gener 2007) 1.1.a.- DADES FAMILIARS I DELS ALUMNES. El centre té un cens de 379 famílies. L‟enquesta elaborada pel centre l‟han contestat 253 famílies, un 66,8 %. Les dades que recull l‟enquesta ens permeten conèixer la realitat de les famílies, la seua situació econòmica i cultural, la seua procedència, l‟opinió que tenen del centre i de l‟APIMA, i el que pensen sobre la convivència al centre. A més les propostes de millora per al centre. Tota la informació recollida es pot contrastar amb l‟enquesta que es va realitzar als pares durant el curs 1994/95, la qual ens ha servit per realitzar l‟actual. Valoració i observació dels resultats 1.- Lloc de naixement. Els pares han nascut en un 44,7% a Eivissa, 39,5% a altres Comunitats i el 10,3% a l‟estranger. Les comunitats on han nascut majoritàriament són: 45% a Andalusia i el 15% a Catalunya. Les mares han nascut també majoritàriament a Eivissa, un 53,8 %, el 31,2% a altres comunitats i el 4,7 % a l‟estranger. En altres comunitats destaquen el 39,2% que nasqueren a Andalusia i el 24,1% a Catalunya. Els/les alumnes han nascut a Eivissa en un 88,1%. Aquestes dades no han variat significativament respecte l‟anterior enquesta. 2.- Lloc on han residit més temps. És molt important conèixer aquesta dada i que, contrastant-la amb els resultats de l‟any 199, la majoria dels pares i mares han residit més temps a Eivissa. Pares un 79,1%, les mares 83% i el 92,9% els fills Aquesta dada ha variat. Ara els membres de les famílies porten més temps visquent a Eivissa. 3.- Dades de les famílies.  LLOC ON VIUEN: el 61,7% a Puig d‟en Valls, el 21,7% a Eivissa i el 7,9% a Jesús.
  5. Pla de convivència i de mediació escolar. 5  MITJÀ DE TRANSPORT PER ANAR A ESCOLA: el 53% ve en cotxe, el 45,1% ve caminant. El centre té transport escolar.  PROPIETAT DEL DOMICILI: Vivenda pròpia un 78,7%, de lloguer un 15,4%.  VESISNS A PROP en tenen un 93,3% de les famílies.  ELS/LES FILLS/ES CONVIUEN: un 81,8% amb els pares, un 14,6% amb la mare i el 2% amb el pare. El motiu dels que no conviuen amb els pares és en un 54,3% per separació dels pares i un 21,7% per divorci. Aquesta dada ha variat considerablement respecte a l‟anterior enquesta.  QUAN NO HI HA ESCOLA ELS/LES FILLS/ES QUEDEN un 45,8% amb els pares, un 22,9% amb els “güelos” i un 16,2% amb pares i “güelos”.  NÚMERO DE FILLS PER FAMÍLIA: Un 59,6% tenen dos fills/es Un 21,3% tenen un fill/a Un 14,6% tenen tres fills/es. L‟estabilitat familiar i econòmica és la norma general de les famílies. Aquest aspecte es manté com a l‟enquesta de fa 12 anys. 4.- Situació laboral i cultural de les famílies.  LABORAL: o PARES: un 88,9% treballen tot l‟any, un 7,5% de temporada i un 0,4% està en atur. o MARES: un 56,5% treballa tot l‟any, un 17,4% ho fa de temporada, un 20,6% realitza feines domèstiques i un 2,8% està a l‟atur. L‟estabilitat laboral de les famílies s‟ha incrementat i la incorporació de la dona al món del treball ha augmentat considerablement en aquest darrers anys. L‟atur dels pares/mares ha baixat considerablement. La diversitat de feines és molt àmplia i segueixen sent les més freqüents les dedicades al sector serveis.  CULTURAL: o NIVELL D‟ESTUDIS: Sense estudis: 2,4% dels pares i el 2% de les mares.
  6. Pla de convivència i de mediació escolar. 6 Estudis Primaris: 49% dels pares i 41,9% de les mares. Estudis secundaris: 32,8% dels pares i 37,9% de les mares. Estudis superiors: 12,6% dels pares i 16,2% de les mares. El nivell d‟estudis també ha millorat, ha baixat el número de persones sense estudi i ha pujat el de persones amb estudis de Secundària. o ON CERCA INFORMACIÓ?: A les cases hi ha diccionaris, enciclopèdies i llibres de consulta. El que sorprèn en els resultats és que les famílies, que en un 71,1% utilitzen internet, només el 51,8% el té a casa. També el 67,2% llegeixen els diaris però només el 34% el compra cada dia. o LA FEINA DE CASA ES REALITZADA PER: Les tasques de casa són compartides entre el pare i la mare en un 51% de les famílies. El 37,9% les fa només la mare i un 7,5% ajuda el servei domèstic. També aquest apartat ha baixat considerablement en benefici de la dona. o LLENGUA PARLADA A CASA HABITUALMENT : El domini del castellà és clar sobretot en els pares. Un 51,4% dels pares, un 47% de les mares i un 37,2% dels fills/es tenen el castellà com a llengua habitual.. El català s‟utilitza habitualment en un 35,6% dels pares, el 39,9% de les mares i el 30,8% dels fills/es. o NIVELL D‟ENTENIMENT DE LES LLENGÜES OFICIALS: En aquest apartat s‟ha avançat molt respecte a l‟enquesta del 1994/95 i reflexa un enteniment més alt de les dues llengües oficials. L‟enteniment de les dues llengües a nivell alt és de 59,3% dels pares, 57,7% de les mares i el 68 % dels fills. L‟enteniment alt de només una de les llengües és: Del català: els pares 12,6%, les mares el 13,8% i els fills/es el 13,8% Del castellà: el 20,2% dels pares, el 17,4% de les mares i el 8,3% dels fills/es. El domini de les dues llengües oficials no s‟ha assolit, per la qual cosa s‟ha de seguir treballant per aconseguir –ho. 5.- Relació de les famílies amb el centre.  L‟OPINIÓ DEL CENTRE és, entre un 95,2% de les famílies, positiva.
  7. Pla de convivència i de mediació escolar. 7  REP SUFICIENT INFORMACIÓ DEL SEU FILL/A opina un 93,3%.  ESTÀ D‟ACORD AMB LA DISCIPLINA un 89,7%.  CONEIX LES NORMES DE CONVIVÈNCIA I COM S‟APLIQUEN un 52,6% de les famílies, en canvi un 71% diu que són correctes i alguns no les coneixen . Però l‟alarma que un 36,7% no contesti sobre tot la pregunta si les coneix les normes?. Un 33,2% no contesten sobre si són correctes o no. Això ens ha de plantejar els mecanismes de difusió del Pla de Convivència. Ha d‟estar molt especificat.  VENEN A PARLAR AMB EL/LA TUTOR/A quan ho consideren oportú el 68,8% de les famílies, quan els criden el 12,3% i el 15,4% habitualment.  ACTIVITATS EXTRAESCOLARS. L‟opinió és que n‟hi ha poques, 45,1%, un 35,2% creu que són suficients i un 15% no les coneix.  L‟APIMA: Un 80,6% pertany a l‟APIMA però només un 27,7% reconeix assistir a les reunions. 6.- Respecte al treball i l‟estudi de l‟alumne/a.  HORES D‟ESTUDI DIARI: el 49,4% dedica les necessàries. El 26,1% entre una i una hora i mitja. Destaca que un 4,7% no dedica cap hora a l‟estudi.  LES FAMÍLIES REVISSEN EL TREBALL DE L‟ALUMNE: un 67,6% ho fan diàriament i el 26,5% a vegades.  REALITZACIÓ DEL TREBALL DE L‟ALUMNE un 29,2% ho fa tot sola, el 56,5% ajuden els pares/mares i només un 4% va a repàs.  UTILITZACIÓ DE L‟AGENDA COM A MITJA DE COMUNICACIÓ AMB EL PROFESSORAT ho fa un 49% de les famílies. 7.- Temps d‟oci.
  8. Pla de convivència i de mediació escolar. 8 Pensam que aquesta pregunta no és fiable i contestaren algunes hores per cada dia. Dades obtingudes de l‟enquesta realitzada en maig del 2007. 1.1.b.- CARACTERÍSTIQUES DEL PROFESSORAT. El claustre de professors està format per 32 professors organitzats per cicles i etapes: Etapa d‟Educació Infantil integrada per 8 professors/es, Etapa d‟Educació Primària, el primer cicle integrat per 8 professors, segon cicle integrat per 7 professors i el tercer cicle integrat per 9 professors/es. Cada cicle té un coordinador que juntament amb el director i la cap d‟estudis, la coordinadora d‟activitats complementàries, la coordinadora de l‟equip de suport i la coordinadora lingüística formen la Comissió de Coordinació Pedagògica que és la responsable del compliment de la PGA i PEC. El 81,25 % del professorat és definitiu. El director del centre exerceix aquesta funció des de fa 23 anys, la cap d‟estudis des de fa 18 i la secretària 10 anys. Aquesta situació ha donat una estabilitat que ha permès involucrar el centre en molts de projectes i el compliment de la línia de treball proposada per l‟equip directiu. El professorat està immers en un procés de formació permanent com a conseqüència de l‟ús de les noves tecnologies de la comunicació, de ser centre de HORES SETMANALS TELEVISIÓ JOCS A CASA JOCS AL CARRER ESPORTS LECTURA VIDEOJOCS ORDINADOR ALTRES CAP 2,8% 3,2 15,4 8,7 14,2 32 28,4 5,5 ENTRE 1 I 2 h. 28,9 29,6 27,7 26,1 39,1 24.1 34 12,6 ENTRE 2 I 3 h. 15,4 13,8 11,9 15,8 13 8,7 6,3 4,3 ENTRE 3 I 4 h. 6,7 7,9 6,3 8,3 7,1 5,5 4,3 2,4 ENTRE 4 I 5 h. 6,7 8,3 6,7 6,3 5,1 3,2 2 0,8 ENTRE 5 I 6 h. 4,3 5,5 3,6 7,5 3,6 0,8 3,2 2 ENTRE 6 I 7 h. 9,1 7,1 4,3 5,5 2,8 0,8 1,2 1,6 ENTRE 7 I 8 h. 7,5 9,1 1,6 5,5 1,2 0,8 0,8 ENTRE 8 I 9 h. 7,1 4,7 3,2 4 1,6 0,8 0,4 1,6 MÉS DE 9 h. 5,9 5,1 2 1,2 4 16,7 0,4 1,6 N / C 5,1 9,5 17,4 11,1 9,1 15,4 19 67,6
  9. Pla de convivència i de mediació escolar. 9 formació en pràctiques de l‟UIB i desenvolupar projectes europeus com el projecte Comenius. 1.1.c.- ANÀLISI DEL CONTEXT SOCIOECONÒMIC I CULTURAL DEL BARRI DE PUIG D‟EN VALLS. Puig d‟en Valls és un poble dormitori ja que la gran majoria dels seus habitants treballen en altres municipis, sobre tot a Eivissa que està a dos km. També hem de reconèixer que la història de la creació del poble de Puig d‟en Valls està molt lligada a la construcció d‟aquesta escola. Hi ha dos escoles properes, la de S‟Olivera oberta fa dos cursos, molt necessària per descongestionar el nostre centre; també n‟hi ha una altra de propera que pertany a un altre municipi, el CP Blanca Dona, i l‟institut al que estam adscrits juntament amb el CP Blanca Dona i és l‟IES Sa Blanca Dona. Al barri també hi ha centre metge, oficines municipals, pistes esportives i una gran aportació recent, un centre cultural i un auditori ideal per fer celebracions i actes acadèmics. 1.2. CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE.(dades abril 2011) 1.2.a.- CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES DEL CENTRE. El CP Puig d‟en Valls està situat al C/ Ciutat Jardí s/n del poble de Puig d‟en Valls. Té una superfície del solar de 11.500 m2 i d‟edifici de 2.347 m2. L‟escola està formada per dos edificis, ambdós situats dins del mateix recinte. L‟edifici A, inaugurat el 1977 i l‟edifici B, una ampliació de quatre unitats destinades a educació infantil, realitzada els cursos 97-98 i 99-00. El col·legi compta amb: 6 aules d‟Educació Infantil, 15 aules de primària, un taller, un laboratori, aula de música, aula d‟idiomes, aula d‟informàtica, sala d‟usos múltiples, biblioteca dins de la Xarxa de Biblioteques del Consell d‟Eivissa i Formentera, sala de professors, secretaria, direcció, sala de material i sala de l‟APiMA. A l‟exterior hi ha un hivernacle, dues pistes poliesportives, una pista de terra i un pati per a E. Infantil. El centre té amplis espais a l‟exterior i zones de jardí i prou arbres que donen al centre un aspecte relaxant i còmode. Del que no disposa és de cap espai cobert pels als dies de pluja, ni gimnàs ni ascensor, i a més, presenta barreres arquitectòniques.
  10. Pla de convivència i de mediació escolar. 10 L‟edifici actual va ser construït en 1977 per aquesta raó és necessari realitzar algunes obres d‟adequació, fa dos cursos es van realitzar unes millores que s‟han de completar amb el canvi de totes les canonades. Els avantatges de la ubicació del centre són la d‟estar molt integrat en el barri, és una zona molt tranquil·la i és molt propera a Eivissa ciutat. Aferrat al centre hi ha un parc infantil que durant els mesos de Primavera i estiu és utilitzat pels nostres alumnes d‟Educació Infantil. També hem de reconèixer que la història de la creació de la parròquia de Puig d‟en Valls està molt lligada a la construcció d‟aquesta escola. Hi ha dos escoles properes, la de S‟Olivera oberta fa dos cursos, molt necessària per descongestionar el nostre centre; també n‟hi ha una altra propera que pertany a un altre municipi, el CP Blanca Dona, i l‟institut al que estam adscrits juntament amb el CP Blanca Dona: és l‟IES Sa Blanca Dona. Al barri també hi ha centre metge, oficines municipals, pistes esportives i una gran aportació recent, un centre cultural amb un auditori ideal per fer celebracions i actes acadèmics. (Més informació al Pla d‟autoprotecció escolar del centre. 2001). 1.2.b.- SERVEIS DEL CENTRE. El centre està obert cada dia, matí i tarda de dilluns a divendres i els dissabtes de matí, per a les activitats extraescolars (activitats esportives, de català, de pintura, de psicomotricitat, de conta contes, de teatre, ...) que l‟APiMA i l‟ajuntament organitzen, a més de la biblioteca pública integrada en la Xarxa de biblioteques del Consell Insular. Serveis a les famílies: - Escola matinera. - Transport escolar. - Menjador escolar. (Pendent d‟adjudicació). - Biblioteca pública. 2.- SITUACIÓ ACTUAL DE LA CONVIVÈNCIA AL CENTRE. (2007-08) L‟actual tractament de la convivència al centre té un enfocament constructivista i positiu; les actuacions van encaminades al desenvolupament de comportaments adequats per a conviure millor i resoldre conflictes a través de la participació, de la comunicació i la prevenció de problemes de conductes. S‟han elaborat unes normes que recull el R.R.I. i regulen el funcionament del centre. A més els principis del PEC marquen el diàleg, el respecte i la
  11. Pla de convivència i de mediació escolar. 11 comunicació com a vies per a la resolució de conflictes. (RRI pàgines .... i PEC pàgines ....) En l‟actualitat el clima de convivència és bo, no hi ha problemes molt greus, però això no lleva que s‟hagi produït alguna situació greu però molt puntual. 2.1.- VALORACIÓ DE LA CONVIVÈNCIA ACTUAL I ANÀLISI DELS CONFLICTES PER PART DELS ALUMNES. (Anàlisi realitzat en gener de 2007). El centre ha iniciat el procés per l‟elaboració del seu Pla de Convivència i com a pas previ es va plantejar conèixer la situació sobre la convivència al centre per tal de millorar-la. A més de fer un diagnòstic sobre la situació real també s‟ofereix l‟oportunitat que els alumnes proposin mesures per tal de millorar-la. Es va considerar oportú que aquesta enquesta fos contestada pels alumnes del tercer cicle. ALUMNES MATRICULATS AL CICLE: 145 ALUMNES QUE CONTESTEN L‟ENQUESTA: 139 un 95,8%. 1. Com et dus amb els teus companys/es? Els resultats els consideram adequats i no hi ha res alarmant. 2. I amb els professors? Els resultats els consideram adequats i no hi ha res alarmant. 3. Quina opinió creus que tenen de tu els teus companys/es? Els resultats els consideram adequats i no hi ha res alarmant, però s‟estima oportú ressaltar que hi ha un 10% d‟alumnes que contesten regular i un 1,5% malament, a pesar de ser baix és important tenir-ho en compte a l‟hora de reflexionar sobre el Pla de Convivència. Reforçar l’autoestima i treballar les habilitats socials. 4. Quina opinió creus que tenen de tu els teus professors/es? Els resultats els consideram adequats i no hi ha res alarmant, però es considera oportú ressaltar que hi ha un 17,2% d‟alumnes que contesten regular i un 7,8% malament, a pesar de ser baix és important tenir-ho en compte a l‟hora de reflexionar sobre el Pla de Convivència. Reforçar l’autoestima i treballar les habilitats socials. 5. Hi ha diferències a les normes de classe d’uns/es professors/es i altres? Un 74,8% dels alumnes opinen que hi ha algunes diferències. És important recollir aquesta opinió que implica tots els professors; s‟han de consensuar decisions puntuals del dia a dia, s’h de tenir més coordinació. 6. Participen els pares i mares a la vida de l’escola? Els resultats 51%, algun, i 20%, quasi cap, ens ha de portar a contemplar els mecanismes per afavorir la participació de les famílies.
  12. Pla de convivència i de mediació escolar. 12 7. En la seva opinió , quins dels fenòmens i problemes de la següent llista succeeixen dins el centre. En aquesta pregunta hem trobat molt alarmant els resultats. S‟ha de reflexionar molt i tenir en compte que el Pla de Convivència;volem elaborar-lo en positiu i poder arribar a reduir aquests comportaments que per ara tan arrelats estan. També les habilitats socials han d‟estar molt presents com una eina per combatre les situacions i en especial a 6è on més conductes no desitjades es manifesten. Enfrontament entre els alumnes i els professors : Està clar que n‟hi ha i en especial al 6è curs, mirant el resultats per nivells. En general el 43,8% diu que poc, però n‟hi ha, el 22,3% que regula i el 6,5% que molt. “Paraulotes” a classe. Els insults i “paraulotes” també s‟han d‟erradicar, en especial a 6è. El 32,3 % utilitzen algunes “paraulotes”, el 30,9% diu que regular i el 23% que moltes. Els alumnes s’insulten. Una altra conducta a treballar, sobre tot en 6è. El 26,6% diu que poc, el 37,4% diu que regular i el 34,5% que molt. Els alumnes es barallen. Una altra conducta, que ja es generalitza més: les baralles. El 31,7% es baralla un poc, 45,3% pensa que hi ha més baralles i el 15,8% que hi ha moltes baralles. No es respecten les normes. Una altra conducta a treballar. Els alumnes pensen que hi ha un 31,7% que més o menys no respecten les normes, un 33,8% que regularment no respecten les normes i un 19,4% que no respecten les normes mai. Hi ha grupets que es duen malament. El 37,4% diu que pocs, el 27,3% que bastants i el 15,8% que n‟hi ha molts. També hem de tenir-ne en compte aquest resultat i elaborar plans d‟actuació per poder apropar-los. Hi ha alumnes que no estan integrats i es senten tots sols. Els resultats d‟aquest apartat no són alarmants però per poc elevat que sigui és preocupant que el 46% pensi que hi ha algun alumne tot sol, el 13,6% que pensi que hi ha més alumnes tots sols i el 6,5 % que n‟hi ha molts. És aquest 20%, que després es confirmarà a un altre apartat d‟alumnes que estan tots sols. Els alumnes pensen que els professors no els entenen. El 29,5% manifesta que és un poc cert, el 18,7% que és més general i el 24,5% que els professors no els entenen mica. Els alumnes estan desmotivats s’avorreixen. És alarmant que un 80% s‟avorreixi a la classe, els mestres a més en la seua enquesta es recollirà que són conscients de que els alumnes s‟avorreixen. Dels alumnes un 25,9% diu que poc, un 24,4% diu que regular i un 30,2% diu que molt. 8. De les situacions anteriors, quines i de quina manera t’afecten personalment?
  13. Pla de convivència i de mediació escolar. 13 Les respostes d‟aquesta pregunta no són significatives, primer per què no l‟han contestat tots, per què un alumne podia donar més d‟una resposta i per què pareixia que no s‟entenia entre l‟alumnat. Però els resultats tornen a reflectir una situació insults, alumnes que estan tots sols, professors que no entenen als alumnes i alumnes desmotivats que s’avorreixen. També serveix per indicar que aquestes situacions no agradables es produeixen sobre tot al 6è nivell. (Mirar gràfics). I per últim per remarcar que hi ha alumnes que pateixen més d‟una aquestes situacions. 9. Què proposaries fer per millorar les relacions entre tots/es? Tenen valor totes les respostes i s‟accepten per després contemplar-les al Pla de Convivència. 10. Qui hauria de fer aquestes coses? Aquesta tampoc l‟han contestat tots. El 17,2% pensa que han de ser els professors, el 24,5% pensa que els alumnes, el 34,5% pensa que entre tots, el 4,3% que el director i el 19,5% no contesta.. 11. Què creus que has de fer tu mateix/a per millorar les relacions entre tots/es? Tenen valor totes les respostes i s‟accepten per després contemplar-les al Pla de Convivència. 2.2.- VALORACIÓ DE LA CONVIVÈNCIA ACTUAL I ANÀLISI DELS CONFLICTES PER PART DELS MESTRES. A més de fer un diagnòstic sobre la situació real també s‟ofereix l‟oportunitat de que el professorat proposi mesures per tal de millorar-la. Els nostres alumnes han d‟aprendre a RESOLDRE CONFLICTES de forma dialogada i democràtica, tractant d‟evitar fenòmens indesitjables de VIOLÈNCIA ESCOLAR, n‟és responsabilitat de tota la comunitat educativa. MESTRES QUE FORMEN PART DEL CLAUSTRE: 32 MESTRES QUE CONTESTEN L‟ENQUESTA: 21 que representen el 65,6% del claustre. L‟enquesta reflecteix el bon clima que hi ha entre el professorat així com la feina feta durant els darrers anys que ha servit per marcar les línies generals a seguir. De totes formes és important sabre que dels resultants alarmants entre els alumnes en té coneixement el professorat, inclús en alguns casos reconeix la situació. El nostre Pla de Convivència ha de servir també per facilitar i canviar aquesta visió tan conformista i fer més participatiu el professorat a l‟hora de motivar i entendre l‟alumnat. 1. Com diries que et dus amb els teus companys/es?
  14. Pla de convivència i de mediació escolar. 14 Bé: 95,2% Normal: 4,8% 2. I amb els/les teus/ves alumnes? Bé: 90,5% Normal: 9,5% 3. Com creus que et perceben els teus companys/es? Quina visió creus que tenen tu?  Molt positiva 33,3%  Ni bona ni dolenta 66,7% 4. I els teus alumnes?  Molt positiva 52,4%  Ni bona ni dolenta 47,6% 5. Creus que hi ha diferències entre les teues normes de classe i les d’altres professors/es? Algunes, poc importants 85,7% Cap 9,5% Aquest resultat ens confirma el que els alumnes diuen, que hi ha diferències, és per aquesta raó que la coordinació entre el professorat s’ha d’ aprofundir més cada dia en els petits detalls, ja que els trets generals del centre sí que estan molt consensuats. 6. Com és la teva relació amb les famílies dels teus alumnes? Molt bona: 14,3% Bona: 71,4% Regular: 4,8% Inexistent: 9,5% Els professors que contesten inexistent no són tutors ni d’àrea ni de grup. 7. En quina mesura creus que les famílies han de participar en la convivència de l’escola?  Mitjançant l’APIMA 66,7%  Atenció als resultats acadèmics. 66,7%  Si el seu fill va malament 47,6%  Mitjançant activitats complementàries 47,6%  Amb els plans de convivència. 66,7%  Si són cridats/citats. 76,2% El professorat ha ampliat aquesta pregunta aportant altres situacions: - Tenint comunicació permanent amb el centre. - .En tots els aspectes. - Les famílies han de ser part de l’escola. - Col·laborant amb l’escola. - Respectant les normes del centre. - Sempre que es consideri oportú. 8. En la seva opinió , quins dels fenòmens i problemes de la següent llista succeeixen dins el centre. Res % Poc % Regular % Molt % No/C % Enfrontament entre els alumnes i els professors 23,8 57,1 9,5 9,5
  15. Pla de convivència i de mediació escolar. 15 “Paraulotes” a classe 9,5 42,8 33,3 14,3 Els alumnes s’insulten 28,6 47,6 19 4,8 Els alumnes es barallen 4,8 38,1 38,1 19 No es respecten les normes 4,8 38,1 42,8 9,5 4,8 Hi ha grupets que es duen malament 4,8 61,9 14,3 9,5 9,5 Hi ha alumnes que no estan integrats i es senten tots sols 4,8 76,2 14,3 4,8 Els alumnes pensen que els professors no els entenen 19 42,8 28,6 9,5 Els alumnes estan desmotivats i s’avorreixen 14,3 42,8 23,8 14,3 4,8 Els mestres coincideixen amb els alumnes en les situacions problemàtiques. Els mestres hem de reflexionar en l’elaboració del Pla de Convivència ; aquestes conductes s’han de reduir i ens hem d’implicar. 9. De les situacions anteriors quines i de quina manera t’afecten personalment? Aquesta pregunta recull el que normalment distorsiona el bon funcionament de la classe i del centre. Als professors els afecta que els alumnes s’insultin, es barallin, es diguen paraulotes, que s’entin que no els entenen. Tot això influeix en la dinàmica de la classe i crea malestar entre professorat. Es manifesta en les reunions de cicle, en els claustres i en les reunions informals del temps d’esbarjo. 10. Quines propostes o activitats suggeriries que es realiltzacin a l’escola per millorar les relacions entre tots/es? Es recullen totes per a poder incloure-les al Pla de Convvivència. Els pares s’han d’involucrar. Potenciar la tutoria al pati. Més tutoria. Més activitats conjuntes. Tallers fets pels pares. Activitats lúdiques. Tallers, activitats entre mestres, pares i alumnes. Activitats col·laboratives. Parlar amb els alumnes quan tenen problemes. Dinàmiques de grup. Motivar els alumnes. Jornades de convivència . Xerrades als pares. Jocs entre cursos. Cursos de formació al centre. Filosofia 3/18. Projecte d’habilitats socials. 11. Qui les duria a terme? Professors: 14,3 5% Equip de suport i tutor: 9,5% Professorat i pares 4,8% Professors i alumnes 9,5% Professorat, pare i alumnes: 28,6% No contesten: 33,3% 12. En quines activitats t’involucraries tu personalment?
  16. Pla de convivència i de mediació escolar. 16 Es recullen totes per a poder-les incloure-les en el Pla de Convivència. Depèn de l’activitat i el temps. En les que pugui ajudar. Manualitats i balls. Xerrades amb els alumnes. Les necessàries per millorar el comportament dels alumnes. A les meves classes i les reunions amb els mestres. Quan tengui algun problema amb els alumnes. 2.3.- VALORACIÓ DE LA CONVIVÈNCIA ACTUAL I ANÀLISI DELS CONFLICTES PER PART DELS PARES.  L‟OPINIÓ DEL CENTRE és positiva entre un 95,2% de les famílies.  OPINA QUEREP SUFICIENT INFORMACIÓ DEL SEU FILL/A un 93,3%.  Un 89,7% ESTÀ D‟ACORD AMB LA DISCIPLINA.  CONEIX LES NORMES DE CONVIVÈNCIA I COM S‟APLIQUEN un 52,6% de les famílies, en canvi un 71% diu que són correctes i alguns no les coneixen . Però és preocupant que un 36,7% no contesti sobre tot la pregunta si les coneix les normes?. Un 33,2% no contesten sobre si són correctes o no. Això ens ha de plantejar que els mecanismes de difusió del Pla de Convivència han d‟estar molt especificats.  VENEN A PARLAR AMB EL/LA TUTOR/A quan ho consideren oportú el 68,8% de les famílies, quan els criden el 12,3% i el 15,4% habitualment.  OPINIÓ SOBRE ALGUNS PROBLEMES SEGÜENTS: Res % Poc % Regular % Molt % N / C Enfrontament entre els alumnes i els professors 45,8 22,1 7,9 1,2 22,9 “Paraulotes” a classe 21,7 30,4 19 8,3 20,6 Els alumnes s’insulten 18,6 35,2 15,8 11,1 19,3 Els alumnes es barallen 15,8 37,9 19,4 7,5 19,4 No es respecten les normes 19 29,2 20,9 10,7 20,2 Hi ha grupets que es duen malament 22,5 33,6 14,6 4,3 24,9 Hi ha alumnes que no estan integrats i es senten tots sols 38,7 19,4 12,3 2,8 26,9 Els alumnes pensen que els professors no els entenen 33,2 25,7 13 6,3 21,7 Els alumnes estan desmotivats s’avorreixen 36,4 27,3 13,8 4,3 18,2 En aquesta taula coincideixen alumnes, mestres i famílies; les reflexions de com erradicar aquestes situacions les hem de fer en conjunt i s‟ha de consensuar un pla d‟actuació concret.
  17. Pla de convivència i de mediació escolar. 17 3.- OBJECTIUS DEL PLA DE CONVIVÈNCIA. 1.- Aconseguir La integració de tot l‟alumnat sense discriminació per raó de raça, religió, sexe o edat. 2.- Fomentar la implicació de les famílie 3.- Millorar les relacions entre tots els membres de la comunitat educativa. 4.- Preveure conflictes. Decret 121 de desembre de 2010. Entre d‟altres, han de preveure: a) Aconseguir la integració efectiva de tots els membres de la comunitat educativa. b) Promoure la participació dels alumnes i de les famílies. c) Impulsar les relacions positives entre els membres de la comunitat educativa. d) Prevenir els conflictes i, si se‟n produeixen, facilitar-ne la gestió positiva. e) Prevenir la violència per raó de gènere i l‟assetjament sexual. 4.- ACCIONS QUE ES REALITZEN AL CENTRE EN Les experiències i accions que es desenvolupen al centre per afavorir la convivència són: Accions que es realitzaven abans del Pla de convivència, del curs 2007-08.
  18. Pla de convivència i de mediació escolar. 18 EDUCACIÓ PRIMÀRIA Accions que es realitzaven abans del Pla de convivència, del curs 2007-08. ACCIÓ TIPUS DESTINATA RIS OBJECTIU ACTIVITATS METODOLOGIA RESPONSABLES TEMPORALITZACIÓ RECURSOS Pla d‟acolliment del professorat Organitzatiu professors Propiciar una ràpida integració. Afavorir un clima de confiança i col·laboració. Per a un millor desenvolupament de l‟activitat docent. Rebuda per part del director. Acompanyar i mostrar les instal·lacions. Facilitació de la documentació necessària. Reunió i entrevista Equip directiu. Quan arriba el professor Documents del centre Difusió de les normes del centre RRI i PEC Organitzatiu Professors Millorar l‟organització i l‟aplicació de les normes i línia del centre. Entregar una còpia del RRI a cada coordinador i llegir-la al cicle. Reunió de cicles Cap d‟estudis i coordinadors de cicle El mes de setembre RRI PEC Instruccions anuals de la Conselleria. Difusió dels drets i deures dels alumnes. Preventiu Alumnes Conscienciar l‟alumnat dels beneficis de respectar les normes de convivència. Consensuar unes normes de classe Difusió en les sessions de tutoria del mes de setembre. Sessions de tutoria. Explicar als alumnes nous. Comentar en les Juntes de Delegats. Tutors i cap d‟estudis Mes de setembre i quan arribi un alumne nou Rd de drets i deures dels alumnes, RRI, Pla d‟acció tutorial
  19. Pla de convivència i de mediació escolar. 19 ACCIÓ TIPUS DESTINATA RIS OBJECTIU ACTIVITATS METODOLOGIA RESPONSABLES TEMPORALITZACIÓ RECURSOS Pla d‟acollida dels alumnes de nou ingrés Preventiu Alumnes Informar als alumnes nous sobre el funcionament general. Recepció per l‟equip directiu i pels tutors. També per l‟equip de suport en cas de necessitar compensació lingüística Acompanyar-lo a l‟aula, presentar als companys Equip directiu. Tutors. Equips de suport. EOEP Primera setmana de la seua incorporació. Pla d‟acolliment del centre. RRI Disseny d‟activitats complementàries de tutoria per millorar el clima de convivència Organitzatiu i preventiu Cicles Proposar activitats de tutoria motiva- dores integracionals, interrelacionades i que millorin la convi- vencia dels alumnes. Comunicar la proposta d‟activitats a la CCP per incloure-les a la PGA. Reunions de cicle per presentar-les. Reunions amb l‟equip de suport. Professors, coordinadors de cicle i cap d‟estudis Tot el curs Pla d‟acció tutorial. Materials elaborats per l‟equip de suport. Difusió de les normes del centre RRI i PEC i del funcionament del centre Preventiu Pares/mares Millorar la col·laboració i la implicació de les famílies Comunicació de les normes i el funcionament en gran grup. Reunió individual amb les famílies després de l‟avaluació i/o sempre que sigui necessari. Comunicació oral i escrita de les reunions. Facilitar tota la informació. Tutors Setembre. Després de cada avaluació RRi Pla d‟acció tutorial. Guió de reunió amb les famílies inclòs al PAT.
  20. Pla de convivència i de mediació escolar. 20 ACCIÓ TIPUS DESTINATA RIS OBJECTIU ACTIVITATS METODOLOGIA RESPONSABLES TEMPORALITZACIÓ RECURSOS Relació amb l‟IES adscrit Preventiu Equips directius dels diferents centres. Professors de 6è i 1r cicle d‟ESO Oferir la informació sobre els alumnes per que s‟adoptin les mesures necessàries per evitar situacions conflictives. Facilitar als alumnes la incorporació a l‟IES. Reunions dels equips dels diferents centres. Visita d‟antics alumnes de l‟IES al centre per presentar el nou centre. Visita dels grups al nou centre per realitzar el primer contacte. Omplir els informes d‟aprenentatge de cada alumne. Reunions professors. Desplaçaments i visites entre els centres. Equips directius. Equips de suport Tercer trimestre Informes d‟aprenentatge. PAT Programa d‟habilitats socials Preventiu Alumnes Millorar la convivència del centre. Les proposades al Pla d‟Atenció a la diversitat del centre Programa de Manuel Segura i el que es realitza a Educació Infantil Tutors. Equip de suport Tot el curs Tots els necessaris segons el programa.
  21. Pla de convivència i de mediació escolar. 21 ACCIÓ TIPUS DESTINATA RIS OBJECTIU ACTIVITATS METODOLOGIA RESPONSABLES TEMPORALITZACIÓ RECURSOS Pla d‟acció tutorial. Preventiu Alumnes, famílies, professors Facilitar la bona integració i orientació escolar. Ser mediadors en les relacions del centre i les famílies i l‟entorn. Programació d‟activitats amb: Les famílies. Els mestres. El grup d‟alumnes. L‟alumne/a. Planificació de la tutoria. Seguir les pautes del PAt. Seguir el pla d‟actuació del professors/a. Tutors Tot el curs PAT. Foment de les relacions entre el professorat Organitzatiu Professors/es Millorar el clima de treball i convivència del professorat. Incentivar resoldre conflictes de forma amistosa i dialogada. Dinars de principi i final de curs. Dinars trimestrals. Compartir en la sala de professors. Col·laboració en les activitats complementàries del centre Participar en les reunions i activitats Equip de professors. Equip directiu. Tot el curs Els necessaris. Pla d‟actuació en la correcció de les conductes contràries a les normes de convivència Intervenció Alumnes/famí lies Actuar de forma equilibrada i proporcional. Complir el RRI. Les proposades al RRI Diàleg, intervenció i mediació Cap d‟estudis i tutors Tot el curs RRi. Pla de convivència
  22. Pla de convivència i de mediació escolar. 22 ACCIÓ TIPUS DESTINATA RIS OBJECTIU ACTIVITATS METODOLOGIA RESPONSABLES TEMPORALITZACIÓ RECURSOS Pla d‟actuació en el cas d‟absentisme. Intervenció Alumnes/famí lies Detectar els casos d‟abentisme el més prompte possible. Ajudar a que la situació es normalitzi. Recollir les faltes d‟assistència. Entrevistes amb les famílies. Comunicació al cap d‟estudis. Comunicació a l‟assistent social de l‟EOEP. Seguiment a través de les reunions amb l‟equip de suport i el cicle. Cap d‟estudis i tutors Tot el curs Aplicar el protocol del Pla de Convivència. Pla d‟actuació en els casos d‟assetjament escolar. Intervenció Professors/es Identificar i detectar els casos. Aplicar el protocol d‟actuació del Pla de Convivència Elaborar els indicadors per part de l‟equip directiu i difondre‟ls indicadors entre els professors. Difondre el pla d‟actuació. Seguiment a través d eles reunions amb l‟equip de suport i el cicle. Cap d‟estudis i tutors Tot el curs Aplicar el protocol del Pla de Convivència.
  23. Pla de convivència i de mediació escolar. 23 ACCIÓ TIPUS DESTINATA RIS OBJECTIU ACTIVITATS METODOLOGIA RESPONSABLES TEMPORALITZACIÓ RECURSOS Participació en les festes del barri Preventiu Alumnes, famílies i professors. Apropar els alumnes al seu entorn. Aprofitar les instal·lacions del poble. Fomentar les relacions entre l‟escola i el poble. Fomentar el respecte . Xerrades. Concerts. Exposicions. Representacions teatrals. Trobades. Jornades de convivència. Activitats esportives. Activitrats multiculturals Participativa Coordinadora activitats complementàries. Coordinadors de cicle. CCP. Tot el curs. Festes de Puig d‟en Valls. Festes de Nadal Els necessaris. Activitats complementàries multiculturals Preventiu Alumnes i famílies Fomentar el respecte. Fomentar la convivència. Jornades esportives. Tallers. Jornades al centre. Participativa Coordinadora activitats complementàries. CCP. Tot el curs. Les necessàries. Pla d‟acolliment lingüístic Recollida d‟informació dels alumnes. Preventiu Alumnes Atendre les necessitats dels alumnes. Detectar conflictes. Reunió de tutoria en grup. Juntes delegats Informe individual d‟alumnes. Reunions amb l‟equip de suport. Juntes d‟avaluació. Reunions, entrevistes i enquestes. Professors i cap d‟estudis Cada trimestre Reunions programades. PAT.
  24. Pla de convivència i de mediació escolar. 24 EDUCACIÓ INFANTIL . Accions que es realitzaven abans del Pla de convivència, del curs 2007-08. ACCIÓ TIPUS DESTINATARIS OBJECTIU ACTIVITATS METODOLOGIA RESPONSABLES TEMPORALITZACIÓ RECURSOS Presentació de les normes de classe Organitzatiu Preventiu Alumnes Conèixer les normes de classe i la seva utilitat Presentació periòdica de les normes bàsiques amb ajuda de suport visual A l‟assemblea diària Tutor/a 1r trimestre Imatges Contes Cançons Participació de pares i mares Participatiu Pares i mares Fomentar la participació de les famílies Visita dels pares i/o mares dels alumnes a la classe per realitzar una activitat i compartir un dia d‟escola amb els seus fills Cada setmana es rep la visita d‟una família que parla abans amb la mestra per organitzar l‟activitat Tutor/a Normalment a partir del 2n trimestre P.A Protagonista Participatiu Alumnes Propiciar la adquisició de la seva identitat individual Per torn, cada alumne serà uns dies el/la protagonista. Les activitats són variades: Portar alguna cosa personal de casa,explicar les seves coses preferides ( color,aliment,joc …) etc El tutor/a Organitza les activitats i ajuda al protagonista a fer que aquestos dies siguin especials per l‟alumne Tutor/a Normalment a partir del 2n trimestre P.A
  25. Pla de convivència i de mediació escolar. 25 ACCIÓ TIPUS DESTINATARIS OBJECTIU ACTIVITATS METODOLOGIA RESPONSABLES TEMPORALITZACIÓ RECURSOS Assemblea Participatiu Organitzatiu Preventiu Alumnes Fomentar la conversa i el diàleg com a eina per resoldre conflictes Conversa sobre els conflictes Dramatització de situacions conflictives A l‟assemblea diària parlam dels problemes que van sorgint i miram de trobar una solució entre tots. Establiment conjunt de normes i solucions Tutor/a Tot el curs P.A Tutoria Participatiu Alumnes Augmentar la seva autonomia a l‟hora de resoldre problemes Davant un problema: 1.Stop 2.Pensar en una solució 3.Actuar Oferiment de models d‟actuació Tutor/a Permanentment P.A Intercanvi d‟aula Participatiu Alumnes Fomentar la convivència entre els alumnes Un dia per setmana els alumnes poden anar a la classe dels companys a l‟hora de racons Explicació de les normes per fer el canvi i ajuda per millorar la Comunicació i enfortir les relacions socials… Tutor/a A programar P.A. Activitats conjuntes Participatiu Alumnes Fomentar la convivència entre tots els alumnes d´E.I. Tallers , jocs Danses,audicions ….. Participació d‟alumnes de diferents nivells Tutor/a A programar P.A
  26. Pla de convivència i de mediació escolar. 26
  27. Pla de convivència i de mediació escolar. 27 Accions que es realitzaven des de que es va aprovar el Pla de convivència, curs 2007-08. ACCIÓ TIPUS DESTINATARIS OBJECTIU ACTIVITATS METODOLOGIA RESPONSABLES TEMPORALITZACIÓ RECURSOS Concreció en l‟aplicació de les normes. Preventiu i organitzatiu Professors Consensuar la normativa i la forma d‟actuació. Establir coherència d‟actuació i expressió amb les intencions educatives estipulades. Establir coherència entre l‟actuació demanada a l‟alumnat i la pròpia. Actuar en equip per evitar contradiccions. Col·laboració des de l‟APIMA amb el quiosc Promoure i planificar activitats. Discussió per arribar a normes clares i consensuades Coordinadors i cap d‟estudis. APIMA. Famílies. Principi de curs. Tot el curs RRI. ROF. Pla de convivència La ma dels drets i deures. (*) Preventiu Alumnes Buscar/planificar activitats motivadores, integradores i socialment valorades. Establir normes lligades a drets i deures i no a compliments. Presentar activitat en tutoria. Donar eines a l‟alumnat per elevar les seues competències i capacitats. Desenvolupar una activitat tutorial planificada. Tutors Tot el curs Materal de tutoria elaborat per l‟equip de l?EOEP
  28. Pla de convivència i de mediació escolar. 28 ACCIÓ TIPUS DESTINATARIS OBJECTIU ACTIVITATS METODOLOGIA RESPONSABLES TEMPORALITZACIÓ RECURSOS Material de tutoria elaborat per l‟equip de suport Preventiu Alumnes Buscar/planificar activitats motivadores, integradores i socialment valorades. Facilitar a l‟alumnat un ambient favorable per a l‟aprenentatge i la interacció social. Presentar activitats al professorat. Col·laborar en el desenvolupament d‟aquestes. Proporcionar el material a tota la comunitat. Desenvolupar una activitat tutorial planificada. Equip de suport Tot el curs Material de l‟aula de suport Bústia de convivència dels alumnes. Preventiu. Participatiu. Alumnes Promoure la convivència Buscar elements mediadors en els conflictes. Col·laborar i crear vehicles de comunicació Cap d‟estudis. Delegats Tot el curs Bústia de convivència del les famílies. Preventiu. Participatiu. Famílies Integrar les famílies en el debat quotidià. Tenir en compte tota la comunitat Col·laborar i crear vehicles de comunicació Tothom ha de tenir una presència en positiu al centre. Cap d‟estudis. APIMA Tot el curs
  29. Pla de convivència i de mediació escolar. 29 ACCIÓ TIPUS DESTINATARIS OBJECTIU ACTIVITATS METODOLOGIA RESPONSABLES TEMPORALITZACIÓ RECURSOS Carnet de convivència. Preventiu. Intervenció Alumnes Tractar el conflicte. Establir vies de negociació a l‟hora de resoldre els conflictes i aprendre d‟ells. Fer respectar les normes establertes. Desenvolupar les habilitats socials. Compliment de les normes. Establir normes i pactes. Potenciar les situacions que possibilitin activitats d‟autoaprenentatge i autonomia moral Tutors Tot el curs RRI . Pla de convivència. Jornada de convivència. Preventiu. Participatiu. Tota la comunitat educativa Promoure la convivència i interconnexió de les persones. Facilitar un ambient favorable per a l‟aprenentatge i la interacció social. Equip directiu i Junta directiva de l‟APIMA Comissió de convivència Ajuntament Festes del poble. Recursos humans i materials del centre i solicitats a l‟ajuntament.
  30. Pla de convivència i de mediació escolar. 30 ACCIÓ TIPUS DESTINATARIS OBJECTIU ACTIVITATS METODOLOGIA RESPONSABLES TEMPORALITZACIÓ RECURSOS Curs de mediadors de conflictes per a famílies Preventiu. Organitzatiu Famílies Promoure la convivència i interconnexió de les persones. Integrar-se en la comunitat. Actuar en equip Establir de forma habitual espais i vies de negociació i fer partícips tots en la resolució de conflictes. Resoldre conflictes en positiu. Fer de mediador. Ajudar quan sigui necessari i en el moment oportú, en la quantitat i la qualitat que calguin. Comunicació. Mediació. Comissió de convivència. Famílies. Ajuntament Curs de mediadors de conflictes per a professors. Professors Comissió de convivència. Professors. Ajuntament. Curs de mediadors de conflictes per a alumnes. Alumnes Comissió de convivència. Famílies. Ajuntament
  31. Pla de convivència i de mediació escolar. 31 ACCIÓ TIPUS DESTINATARIS OBJECTIU ACTIVITATS METODOLOGIA RESPONSABLES TEMPORALITZACIÓ RECURSOS Participació dels pares a les tutories. Preventiu. Participatiu Famílies Promoure la convivència i interconnexió de les persones. Integrar-se en la comunitat. Activitats dins l‟horari lectiu: protagonistes, acompanyar en les sortides etc. Xerrada pels alumnes del 3r cicle sobre prevenció i drogadicció a càrrec de Mª José Vidal, mare de l‟APIMA. Tutors Tot el curs Pla d‟acció tutorial Cançons i dances d‟arreu del món per a la convivència. Preventiu. Participatiu Tutors. Alumnes Promoure activitats entre grups Promoure campanyes de principis de tolerància, de intercomunicació, de respecte, de valors, ... Cap d‟estudis. Coordinadora d‟activitats complementàries. Professora de música. Tot el curs PGA. Pla de convivència. PAT Junts per la convivència. Elaboració d‟un CD o DVD Preventiu. Participatiu. Tutors . Alumnes
  32. Pla de convivència i de mediació escolar. 32 Els carnets de convivència és una eina molt eficaç al centre. Cada cicle a principi de curs consensuarà la seua aplicació. Al tercer cicle es va acordar no recuperar punts, després de tants d’anys d’aplicació ha de tenir molta més repercusió portar-se bé. Els especialistes es duran els carnets a les seues classes. En cada Junta d’avaluació s’avaluarà el rendiment i la convivència i s’informarà al Consell Escolar i claustre.
  33. 5.- NORMES DE CONVIVÈNCIA. 5.1.-GENERALS DEL CENTRE Incloses al RRI del centre modificat en juny de 2011 5.2.-.REGULACIÓ DE LA CONVIVÈNCIA: “És deure fonamental de tots els membres de la comunitat educativa crear activament un clima de convivència i eficàcia educativa en un procés obert en el qual, amb un màxim de llibertat i un mínim de coacció, prevalgui l‟autorresponsabilitat i el compromís mutu de respectar i garantir els drets dels altres. Així, serà preocupació de tots i cada un dels membres de la comunitat educativa resoldre els problemes de convivència en un ambient de diàleg i debat, procurant arribar a solucions que facin innecessària la correcció. Es consideren incompliments de les normes de convivència les conductes que atentin contra les pautes generals i bàsiques de la convivència. Podran corregir-se els actes contraris a les normes de convivència del centre realitzats pels alumnes en el recinte escolar o durant la realització d‟activitats complementàries i extraescolars. Igualment, podran corregir- se les actuacions de l‟alumne que, encara que realitzades fora del recinte escolar, estiguin motivades o directament relacionades amb la vida escolar i afectin als seus companys o a altres membres de la comunitat educativa. - Tots els integrants de la comunitat educativa estan obligats al reconeixement i respecte dels drets de tots els seus membres segons les disposicions legals vigents. - Es procurarà no elevar el to de veu a l‟interior del centre, i s‟evitaran els jocs, les carreres i qualsevol altre actitud que molesti als altres. - Sempre es procurarà el diàleg directe i respectuós i no el menyspreu ni les males maneres. 5.3.- DRETS I DEURES DELS ALUMNES. TÍTOL II DRETS I DEURES DELS ALUMNES Capítol I Principis generals Article 6. Principis generals
  34. Pla de convivència i de mediació escolar. 34 1. Tots els alumnes tenen els mateixos drets i deures, sens perjudici que l‟exercici i el compliment d‟aquests s‟adeqüin a l‟edat i a les característiques dels ensenyaments que cursin. 2. La comunitat educativa ha de respectar els drets dels alumnes. 3. L‟exercici dels drets per part dels alumnes implica el reconeixement i el respecte dels drets de tots els membres de la comunitat educativa. Capítol II Drets dels alumnes Article 7. Dret a una formació integral 1. Els alumnes tenen dret a rebre una formació que asseguri el ple desenvolupament de la personalitat. La formació dels alumnes ha de comprendre: a) El respecte dels drets i les llibertats fonamentals, en l‟exercici de la tolerància i de la llibertat, dins els principis democràtics de convivència. b) El coneixement de l‟entorn social i cultural, en particular de la llengua, la cultura i la realitat social de les Illes Balears, i el respecte i la contribució a la millora de l‟entorn natural i del patrimoni cultural. c) L‟adquisició d‟habilitats intel·lectuals, de tècniques de treball, d‟hàbits socials i de coneixements científics, tècnics, humanístics, històrics i artístics i d‟ús de les ecnologies de la informació i de la comunicació. d) L‟educació emocional que els capaciti per desenvolupar relacions harmòniques amb ells mateixos i amb els altres. e) La capacitació per a l‟exercici d‟activitats intel·lectuals i professionals. f) La formació religiosa i moral d‟acord amb les seves conviccions o, en el cas d‟alumnes menors d‟edat, les dels seus pares o persones en qui recau l‟exercici de la tutela, dins el marc legalment establert. g) La formació en coeducació i en igualtat entre ambdós sexes per prevenir la discriminació i la violència de gènere. h) El respecte envers la pluralitat lingüística i cultural. i) La formació per a la pau, la cooperació, la participació i la solidaritat entre els pobles. j) L‟educació que asseguri la protecció de la salut i el desenvolupament de les capacitats físiques. 2. Els centres docents, per organitzar la jornada de treball escolar, han de prendre en consideració l‟edat i els interessos dels alumnes i planificar de forma equilibrada les activitats lectives, complementàries i extraescolars, d‟acord amb els criteris pedagògics aprovats pel claustre de professors. 3. Els alumnes tenen dret a un ambient de treball que afavoreixi l‟aprofitament de l‟activitat programada. 4. La Conselleria d‟Educació i Cultura i els òrgans de govern dels centres educatius han de garantir el dret dels alumnes a un ensenyament de qualitat. Article 8 Dret a la no-discriminació i a la igualtat d’oportunitats 1. Els alumnes no poden ser discriminats per raó de naixement, sexe, capacitat econòmica o nivell social, així com per discapacitats físiques, sensorials o psíquiques, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. 2. La Conselleria d‟Educació i Cultura ha de promoure polítiques educatives d‟integració i de compensació de situacions de desavantatge social i personal, amb la implicació d‟altres institucions i organismes públics. 3. Els centres han de desenvolupar iniciatives que evitin la discriminación dels alumnes i els plans de convivència escolar han de garantir la plena integración de tots els alumnes del centre. La Conselleria d‟Educació i Cultura ha de garantir aquest dret mitjançant l‟adjudicació dels recursos necessaris a cada centre.
  35. Pla de convivència i de mediació escolar. 35 4. Els alumnes tenen dret a rebre els suports necessaris per compensar les carències i els desavantatges de tipus personal, familiar, econòmic, social i cultural que els impedeixin o dificultin l‟accés i la permanència al sistema educatiu. L‟Administració ha de vetllar perquè els alumnes rebin aquests suports. 5. Els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu han de ser atesos d‟acord amb les seves necessitats al centre docent on estiguin matriculats, amb els recursos ordinaris i específics del centre. 6. Els alumnes tenen dret a la protecció social, en l‟àmbit educatiu, en els casos d‟infortuni familiar o accident. 7. Els alumnes tenen dret a gaudir d‟unes condicions adequades que els facilitin poder continuar els estudis que cursin i finalitzar-los. Article 9. Dret a la valoració objectiva del rendiment escolar 1. Els alumnes tenen dret que el seu rendiment escolar sigui avaluat amb plena objectivitat. 2. Els centres docents han de fer públics els criteris i els procediments d‟avaluació i de qualificació de les assignatures, àrees o mòduls impartits, així com els criteris de promoció i titulació dels alumnes. Correspon a l‟equip directiu de cada centre garantir i assegurar la publicitat d‟aquests criteris. 3. Els alumnes o, si són menors d‟edat, els seus pares o tutors tenen dret a accedir als treballs, les proves, els exercicis i altres informacions que tenguin incidència en l‟avaluació de les distintes matèries, i a rebre una explicació raonada de la qualificació. 4. El professor tutor i la resta de professors han de mantenir una relació fluida amb els alumnes i, si són menors d‟edat, els seus pares o tutors pel que fa a les valoracions sobre l‟aprofitament acadèmic i la marxa del seu procés d‟aprenentatge ,així com pel que fa a les decisions que s‟adoptin com a resultat d‟aquest procés. 5. Els alumnes o, si són menors d‟edat, els seus pares o tutors poden reclamar per escrit contra les decisions i qualificacions, d‟acord amb el procediment establert per la Conselleria d‟Educació i Cultura. Aquest procediment preveu la reclamació davant el director del centre. Si el desacord persisteix, contra la decisió del director del centre es pot interposar un recurs d‟alçada davant la Direcció General de Planificació i Centres. En aquest darrer supòsit, la resolució que es dicti, amb l‟informe previ del Departament d‟Inspecció Educativa, posa fi a la via administrativa. 6. La reclamació prevista en el paràgraf anterior s‟ha de fonamentar en alguna de les causes següents: a) Inadequació del procés d‟avaluació o d‟algun dels elements que en formen part en relació amb els objectius o els continguts de l‟àrea, l‟assignatura o el mòdul sotmès a avaluació. b) Aplicació incorrecta dels criteris d‟avaluació i qualificació establerts. Article 10- Dret a l’orientació educativa i professional 1. Els alumnes tenen dret a rebre l‟orientació educativa i professional adecuada per aconseguir el màxim desenvolupament personal, social i professional, segons les seves capacitats, aptituds i aspiracions i els seus interessos. 2. L‟orientació professional s‟ha de basar únicament en les capacitats, les aptituds, les aspiracions i els interessos dels alumnes, i ha d‟excloure tota diferenciación per raó de sexe o qualsevol altre tipus de discriminació. Article 11. Dret al respecte de les pròpies conviccions 1. Els alumnes tenen dret a la llibertat de consciència i al respecte de les seves conviccions polítiques, religioses i morals. 2. Els alumnes o, si són menors d‟edat, els seus pares o tutors tenen dret a rebre informació prèvia i completa sobre el projecte educatiu del centre o, si és el cas, sobre el caràcter propi del centre.
  36. Pla de convivència i de mediació escolar. 36 3. Els alumnes o, si són menors d‟edat, els seus representants legals tenen dret a elegir la formació religiosa que estigui d‟acord amb les seves creences. Article 12. Dret a la identitat, la integritat, la intimitat i la dignitat personals 1. Els alumnes tenen dret que es respecti la identitat, la integritat, la intimitat i la dignitat personals, així com a la protecció contra tota agressió física o moral. 2. Els alumnes tenen dret a dur a terme la seva activitat acadèmica en condicions de seguretat i higiene. 3. Els centres docents estan obligats a guardar reserva de la informació de què disposin sobre les circumstàncies personals i familiars dels alumnes, de conformitat amb la normativa vigent en matèria de protecció de dades personals, sens perjudici de comunicar a l‟autoritat competent tots els fets, les circumstàncies o les situacions que puguin implicar maltractaments o qualsevol altre incompliment dels deures establerts per les lleis de protecció del menor. Article 13. Dret a la informació i a la llibertat d’expressió 1. Els alumnes tenen dret que el centre els informi de tot allò que els afecti. 2. Els alumnes tenen dret a rebre informació dels representants del Condell escolar del centre, d‟acord amb el que estableix l‟article 15.3.c d‟aquest Decret. 3. Els alumnes tenen dret a manifestar les seves opinions, individualmente i col·lectivament, amb respecte als drets de la comunitat educativa i de les institucions. Article 14. Dret a la manifestació col·lectiva de discrepàncies 1. Els alumnes tenen dret a manifestar les seves discrepàncies respecte deles decisions educatives que els afectin. Quan la discrepància tengui caràctercol·lectiu, aquesta s‟ha d‟exposar a través dels representants dels alumnes en laforma que determini el reglament d‟organització i funcionament del centre. 2. En el cas que la discrepància a què es refereix l‟apartat anterior es concretien una proposta d‟inassistència a classe, aquesta no es considerarà com aconducta contrària a les normes de convivència sempre que s‟ajusti al procedimentsegüent: a) Han de presentar la proposta alumnes que cursin tercer o quart curs d‟educació secundària obligatòria o alumnes de batxillerat, formació professional o ensenyaments de règim especial. b) La proposta ha d‟estar motivada en discrepàncies respecte de decisionsde caràcter educatiu. c) La junta de delegats ha de presentar la proposta per escrit davant la direcció del centre. d) La proposta s‟ha de presentar amb una antelació mínima de deu diesrespecte de la data prevista i ha d‟incloure la data i, si s‟escau, els actes programats i l‟hora en què s‟hagin de dur a terme. e) Han d‟avalar la proposta, com a mínim, el cinc per cent dels alumnes del centre matriculats en un determinat ensenyament o la majoria absoluta dels delegats dels alumnes d‟aquest nivell. La direcció del centre ha de comprovar si la proposta presentada compleix els requisits esmentats. Una vegada comprovat, la proposta ha de ser sotmesa a la consideració dels alumnes del corresponent nivell o tipus d‟ensenyament a què es refereix la lletra a) d‟aquest apartat, que prèviament n‟han d‟haver estat informats a través dels seus delegats i que l‟han d‟aprovar o rebutjar en votación secreta i per majoria absoluta. Si els alumnes aproven la proposta, la direcció del centre ha de perpetre la inassistència a classe. Posteriorment, el consell escolar del centre ha de fer una avaluació del desenvolupament del procés, ha de verificar que s‟han complot els requisits exigits i, si no és així, ha de prendre les mesures correctores que corresponguin. 3. El director ha de garantir el dret de romandre al centre dels alumnes que no secundin la decisió d‟inassistència a classe.
  37. Pla de convivència i de mediació escolar. 37 Article 15. Dret de participació en el funcionament i en les activitats del centre 1. Els alumnes tenen dret a participar en el funcionament i en la vida del centre. 2. Els alumnes tenen dret a elegir, mitjançant sufragi directe, igual i secret, els seus representants en el consell escolar del centre. La Conselleria d‟Educació i Cultura ha de regular, en els reglaments orgànics de centre, la participació dels alumnes d‟educació primària en els consells escolars, d‟acord amb el que preveu l‟article 126.5 de la Llei orgànica 2/2006. Als centres concertats, la participació dels alumnes s‟ha d‟atenir al que estableix l‟article 55 de la Llei orgànica 8/1985. 3. Els representants en el consell escolar del centre tenen les competències següents: a) Elaborar informes per al consell escolar del centre, a iniciativa pròpia o a requeriment de l‟òrgan de participació esmentat. b) Informar la junta de delegats de l‟ordre del dia de les reunions del Condell escolar amb antelació suficient, així com dels acords adoptats. c) Informar tots els alumnes de les activitats del consell escolar. 4. Els alumnes tenen dret a elegir, mitjançant sufragi directe, igual i secret, dels seus delegats de grup, en els termes establerts pel reglament d‟organització i funcionament del centre. 5. Els centres docents han de regular el funcionament d‟una junta de delegats, que ha de tenir les atribucions, les funcions i els drets que li assigni el reglament d‟organització i funcionament corresponent. 6. Els membres de la junta de delegats, en l‟exercici de les seves funcions, tenen dret a ser informats de les mesures adoptades a les sessions del consell escolar i d‟altres actuacions administratives del centre, excepte d‟aquelles el coneixement de les quals pugui afectar el dret a la intimitat de les persones. 7. No es poden adoptar mesures contra els delegats per actuacions duites a terme en l‟exercici de les seves funcions o que hi estiguin relacionades, sens perjudici que les seves conductes, individualment considerades, puguin donar lloc a una correcció, de conformitat amb aquest Decret. Article 16. Dret d’associació Els alumnes tenen dret a associar-se en els termes prevists per la legislación vigent i crear associacions, federacions i confederacions, que poden rebre ajudes per al compliment del seu objecte i de les finalitats pròpies. Article 17. Dret a la utilització de les instal·lacions del centre 1. Els alumnes tenen dret a utilitzar les instal·lacions del centre amb les limitacions derivades de la programació d‟altres activitats ja autoritzades i amb les precaucions derivades de la seguretat de les persones, l‟adequada conservación dels recursos i la correcta destinació d‟aquests. 2. Els alumnes tenen dret a utilitzar les instal·lacions del centre en horari lectiu, d conformitat amb la programació general anual del centre. En horari no lectiu, els alumnes han de sol·licitar-ho al director del centre, el qual ha de decidir d‟acord amb la naturalesa de l‟activitat proposada, amb la disponibilitat de personal per cobrir les possibles incidències i amb les precaucions necessàries de seguretat, conservació i destinació a què es refereix el paràgraf anterior. Article 18. Dret de reunió 1. En els termes prevists en l‟article 8 de la Llei orgànica 8/1985, els alumnes es poden reunir al seu centre per desenvolupar activitats de carácter escolar o extraescolar que formin part del projecte educatiu del centre, així com per a aquelles altres a les quals pugui atribuir-se una finalitat educativa o formativa. Per reunir-se a les instal·lacions del centre per dur a terme activitats no programades, necessiten l‟autorització del director.
  38. Pla de convivència i de mediació escolar. 38 2. La junta de delegats s‟ha de reunir durant l‟horari general del centre, preferentment durant els esplais i els períodes no lectius, i ha d‟haver comunicat l‟ordre del dia de la reunió al cap d‟estudis amb antelació, a fi de no interromper el funcionament normal del centre. El cap d‟estudis ha de facilitar a la junta de delegats un espai adequat perquè hi pugui celebrar les reunions. 3. El director del centre ha de garantir l‟exercici del dret de reunió dels alumnes dins l‟horari lectiu. El reglament d‟organització i funcionament del centre ha d‟establir l‟horari que es reserva a l‟exercici d‟aquest dret, recollit en l‟apartat 1 d‟aquest article. D‟acord amb les atribucions de direcció i coordinació que li corresponen, el director ha de facilitar l‟ús del local per a l‟exercici del dret de reunió. Article 19. Garanties Quan no es respectin els drets dels alumnes o se n‟impedeixi l‟exercici efectiu, el director, una vegada concedida l‟audiència prèvia als interessats i, si escau, havent consultat el claustre o el consell escolar, ha d‟adoptar les mesures que siguin procedents, les quals ha de comunicar posteriorment al consell escolar del centre. Capítol III Deures dels alumnes Article 20. L’estudi com a deure bàsic L‟estudi constitueix un deure bàsic dels alumnes, que es concreta en les obligacions següents: a) Assistir a classe amb puntualitat i complir els horaris aprovats per desenvolupar les activitats del centre. b) Participar en les activitats formatives i, especialment, en les orientades al desenvolupament del currículum. c) Assistir al centre amb el material i l‟equipament necessaris per poder participar activament en el desenvolupament de les classes. d) Fer l‟esforç necessari, d‟acord amb les seves capacitats, per comprendre i assimilar els continguts dels diferents mòduls, assignatures i àrees. Article 21. Deure de respectar els professors Són deures dels alumnes envers els professors: a) Mostrar respecte als professors i col·laborar amb responsabilitat en l‟exercici de l‟autoritat docent i en la transmissió de coneixements i valors. b) Complir les normes i seguir les pautes establertes pels professors per fer possible l‟organització de l‟aula, el treball sistemàtic i la millora del rendiment. c) Mostrar una actitud cooperativa i receptiva a les explicacions dels professors i dur a terme les activitats i les proves encarregades per aquests. d) Participar i assumir un compromís actiu en la seva formació i en el seu aprenentatge. Article 22. Deure de respecte i solidaritat cap als companys Com a deures envers els companys, s‟estableixen els següents: a) Respectar els companys i rebutjar tot tipus de discriminació per raó de naixement, sexe o qualsevol altra circumstància personal o social. b) Respectar i defensar, de forma responsable i solidària, l‟exercici del dret a l‟estudi dels companys. c) Exercir la solidaritat i propiciar un ambient de convivència positiu. Article 23. Deure de participar en el centre i de respectar els membres de la. comunitat educativa Els alumnes tenen els deures següents: a) Participar i col·laborar en la millora de la convivència escolar i en la consecució d‟un clima d‟estudi adequat al centre.
  39. Pla de convivència i de mediació escolar. 39 b) Mostrar el respecte i la consideració deguts als membres de la comunitat educativa i a qualsevol persona que accedeixi al centre. c) Si són menors d‟edat, lliurar als seus pares o tutors les citacions que el centre els adreci, i retornar-les, verificades i signades per aquests. d) Complir les normes de seguretat, salut i higiene als centres educatius i, especialment, respectar la prohibició de fumar, ingerir begudes alcohòliques i consumir estupefaents. e) Els representants dels alumnes, exercir les seves funcions sense menyscabament de les seves obligacions acadèmiques. f) Respectar la llibertat de consciència i les conviccions religioses, morals i ideològiques dins els principis democràtics, així com la dignitat, integritat i intimitat de tots els membres de la comunitat educativa, i rebutjar qualsevol acte de violència i qualsevol discriminació per raó de naixement, sexe o qualsevol altra circumstància. g) Respectar el projecte educatiu o el caràcter propi del centre, així com les seves normes d‟organització, convivència i disciplina, d‟acord amb la legislació vigent. h) Cuidar i utilitzar correctament els béns mobles, el material didàctic, els documents i altres recursos i instal·lacions del centre, i respectar les pertinentes dels altres membres de la comunitat educativa, així com complir les normes bàsiques de respecte a l‟entorn i al medi ambient. i) Participar en la vida i el funcionament del centre i complir els horaris aprovats. Article 24. Deure de complir les normes de convivència Els alumnes han de complir les normes de convivència del centre recollides en el reglament d‟organització i funcionament. “Els incompliments dels deures dels alumnes, o de les normes de convivència podran classificar-se com: 5.3.1.- CONDUCTES CONTRÀRIES A LES NORMES DE CONVIVÈNCIA DEL CENTRE: - Les faltes injustificades de puntualitat. L‟alumne ha de ser puntual en l‟entrada a classe. - Les faltes injustificades d‟assistència a classe. L‟assistència a l‟escola és obligatòria .En cas de no assistir s‟ha de justificar l‟absència - El maltractament i/o ús indegut del material o de les instal·lacions escolars, o d‟altres membres de la comunitat educativa, que puguin ocasionar brutícia o desperfectes. - Discussions o baralles dins el recinte escolar entre companys. - Manca d‟atenció a les explicacions del professor, amb distorsió del normal funcionament de la classe. - La manca de normes elementals d‟higiene i educació. - Assistència a classe sense el material escolar necessari. - No tenir un tracte respectuós amb el professorat, les famílies i el personal no docent - Agredir, insultar, i humiliar els companys. - No està permès portar al centre telèfons mòbils, walkman, Mp3, jocs electrònics ...
  40. Pla de convivència i de mediació escolar. 40 - No es pot menjar dins de l‟aula excepte els dies de pluja per què no es pugui sortir al pati, així com les classe d‟ Educació Infantil i 1r cicle segons el Projecte d‟alimentació - Menjar xicle a classe. - Els alumnes no podran sortir entre classes de l‟aula sense permís del professor. - Quan sona la sirena, és per anar a classe i no al bany. - Els alumnes aniran al quiosc a comprar i no podran restar allí. - L‟aula ha de mantenir-se neta i ordenada. - Beure aigua només entre classe i classe . Els alumnes podran portar una ampolla a la cartera. - Sortir al bany només una vegada als períodes continus: el delegat ajudarà i informarà al professor de si ja ha sortit. - Els alumnes han de seure sempre en el lloc assignat pel tutor. - Qualsevol alumne/a que hagi de sortir del centre en horari escolar ho farà acompanyat d‟un adult (pare/mare/tutor ...) que se‟n faci responsable. - El no portar el material o no fer els deures a més de repercutir en l‟avaluació podrà significar quedar sense una activitat complementària de caràcter lúdic. (*) (*)- Aquells alumnes el comportament general dels quals no garanteixi una adequada participació en una activitat complementària podran ser exclosos de participar-hi. - Els alumnes que no participin en una activitat complementària han d‟assistir a l‟escola. En cas de no assistir, el seu pare/mare/tutor ha de comunicar-ho al centre. Article 52 Conductes contràries a les normes de convivència Són conductes contràries a les normes de convivència: a) Les faltes injustificades de puntualitat o d‟assistència a classe. b) Les conductes que puguin impedir o dificultar als companys l‟exercici del dret o el compliment del deure d‟estudi. c) La negativa reiterada a acudir a classe amb el material necessari o a esforçar-se per fer les activitats d‟aprenentatge indicades pels professors. d) Els actes de desobediència, incorrecció o desconsideració vers els professors o altre personal del centre, quan aquests no impliquin menyspreu, insult o indisciplina deliberada. e) Les actituds, les paraules o els gestos desconsiderats contra companys o contra altres membres de la comunitat educativa. f) El fet de causar danys lleus a les instal·lacions del centre o al material d‟aquest o de membres de la comunitat educativa. g) El deteriorament de les condicions d‟higiene del centre. h) La incitació o l‟estímul a cometre una falta contrària a les normes de convivència.
  41. Pla de convivència i de mediació escolar. 41 i) La falta d‟higiene personal o l‟assistència a classe amb indumentària prohibida pels òrgans de govern del centre en l‟àmbit de les seves competències. j) L‟ús indegut d‟aparells electrònics. k) El fet de copiar o de facilitar que altres alumnes copiïn en exàmens, proves o exercicis que hagin de servir per qualificar, o fer servir durant la seva execució materials o aparells no autoritzats. l) L‟alteració d‟escrits de comunicació als pares o representant legals i la modificació de les respostes, així com el fet de no lliurar-los als seus destinataris, quan els alumnes siguin menors d‟edat. 5.3.2.- CONDUCTES GREUMENT PERJUDICIALS PER A LA CONVIVÈNCIA DEL CENTRE La comissió d‟una segona conducta contrària a les normes de convivència del centre (les famílies han rebut els annexes I,II i III dues vegades. Tota correcció que suposi la suspensió del dret d‟assistència al centre implicarà, també, la suspensió del dret d‟assistir a les activitats complementàries. Per mantenir els pares puntualment informats, en cas d‟incompliment, per part dels seus fills, de les normes de convivència del centre, les infraccions, a partir de la primera, els seran comunicades per escrit. La comunicació serà retornada al tutor, per l‟alumne, amb la signatura del pare/mare, signatura que ha de garantir la informació abans esmentada a la família. En el cas d‟una conducta greument perjudicial per la convivència del centre s‟obri un expedient disciplinari (RRI). Conductes que perjudiquen greument la convivència al centre Article 57. Conductes greument perjudicials per a la convivència Es consideren conductes greument perjudicials per a la convivència al centre: a) L’agressió física a qualsevol membre de la comunitat educativa. b) Les amenaces o coaccions a qualsevol membre de la comunitat educativa. c) La provocació d’altercats o conductes agressives que impliquin un risc greu de provocar lesions o la participació en aquests. d) L’assetjament escolar, entès com un comportament prolongat d’insult verbal, rebuig social, intimidació psicològica i agressivitat física d’uns alumnes cap a uns altres (un o uns quants) que es converteixen, d’aquesta manera, en víctimes dels seus companys. e) L’assetjament sexista entès com qualsevol conducta contrària a la igualtat de dones i homes, és a dir, qualsevol comportament verbal, no verbal o físic no desitjat dirigit contra una persona per raó del seu sexe i amb el propòsit d’atemptar contra la seva dignitat o de crear un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant o ofensiu. f) Les vexacions o humiliacions a qualsevol membre de la comunitat educativa,
  42. Pla de convivència i de mediació escolar. 42 particularment si tenen un component sexista, d’orientació sexual, racial o xenòfob, o s’adrecen a alumnes amb discapacitat, amb necessitats especifiques de suport educatiu o de nou ingrés. g) Les injúries, calúmnies i ofenses a qualsevol membre de la comunitat educativa, siguin verbals, escrites o expressades per mitjans informàtics o audiovisuals. h) La difusió de rumors que atemptin contra l’honor o el bon nom de qualsevol membre de la comunitat educativa. i) L’ús indegut d’aparells electrònics amb la finalitat de pertorbar la vida acadèmica i l’enregistrament, la publicitat o la difusió, a través de qualsevol mitjà o suport, de coninguts que afectin l’honor, la intimitat o la pròpia imatge de qualsevol membre de la comunitat educativa. j) Les actuacions perjudicials per a la salut i la integritat personal dels membres de la comunitat educativa, com són el consum de tabac, alcohol i drogues, o la incitació a consumir-ne. k) Els danys greus causats a locals, materials o documents del centre o a béns d’altres membres de la comunitat educativa, així com la sostracció d’aquests. l) La suplantació de personalitat en actes de la vida docent. m) La falsificació, sostracció o modificació de documents acadèmics, tant en suport escrit com digital. n) El fet de facilitar l’entrada al centre docent de persones no autoritzades, o entrar amb elles, en contra de les normes de convivència establertes pel reglament d’organització i funcionament del centre. o) La reiteració en un mateix curs escolar de conductes contràries a les normes de convivència del centre recollides en l’article 52 d’aquest Decret. p) Els actes explícits d’indisciplina o insubordinació, inclosa la negativa a complir les mesures correctores imposades, davant els òrgans de govern del centre docent o els professors. q) Qualsevol acte injustificat que pertorbi greument o impedeixi el normal desenvolupament de les activitats del centre. r) Qualsevol conducta que suposi incomplir els propis deures quan vagi directament en contra del dret a la salut, a la integritat física, a la llibertat d’expressió, de participació, de reunió i de no-discriminació, i del dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge dels membres de la comunitat educativa o d’altres persones. 5.3.3.- Disposiciones generals per a les correccions de les conductes contràries a les normes de convivència. - Les mesures correctores per incompliment de les Normes de Convivència han de ser proporcionades i després d‟esgotar tots els recursos disponibles. - S‟han d‟evitar els enfrontaments verbals amb els alumnes . Disposicions generals Article 43. Valoració de l’incompliment de les normes de convivència
  43. Pla de convivència i de mediació escolar. 43 Els òrgans competents per adoptar mesures correctores han de tenir en compte l‟edat de l‟alumne i les circumstàncies personals, familiars i socials, tant en el moment de decidir sobre la incoació o sobreseïment d‟un procediment disciplinari com en el moment de determinar la imposició d‟una mesura correctora. Article 44. Principis generals de les correccions 1. Les correccions que s‟apliquin per l‟incompliment de les normes de convivència han de tenir un caràcter educatiu i recuperador, han de garantir el respecte dels drets de la resta dels alumnes i han de procurar la millora de les relacions de tots els membres de la comunitat educativa. 2. A l‟hora de corregir els incompliments s‟han de tenir en compte els aspectes següents: a) No es pot privar els alumnes d‟exercir el dret a l‟educació ni, en el cas de l‟educació obligatòria, del dret a l‟escolarització. b) No poden imposar-se correccions contràries a la integritat física ni a la dignitat personal de l‟alumne. c) Les mesures correctores han de ser proporcionals a la conducta de l‟alumne i, sempre que sigui possible, han d‟estar relacionades amb l‟incompliment que tracten de corregir. d) Les mesures correctores han de tenir com a objectius prioritaris: - Millorar el procés educatiu de l‟alumne i, en particular, el seu comportament, i procurar que no es repeteixin les conductes que incompleixen les normes, així com restablir les relacions entre els membres de la comunitat educativa afectats per aquests incompliments. - Reparar els danys causats i, en especial, protegir-ne les víctimes o restituir-los els danys. Article 45 Reparació material dels danys causats i responsabilitat subsidiària de pares o tutors legals Els alumnes que, individualment o col·lectivament, causin danys de forma intencionada o per negligència a les instal·lacions del centre o al material, están obligats a reparar el dany causat o a rescabalar el cost econòmic de la seva reparació. Igualment, els alumnes que sostraguin béns al centre han de restituir el que han sostret. En tot cas, els pares o representants legals dels alumnes en són responsables civils en els termes prevists en les lleis. Article 46 Faltes d’assistència a classe i avaluació extraordinària 1. La falta d‟assistència a classe de forma reiterada pot fer impossible que s‟apliquin correctament els criteris d‟avaluació i la mateixa avaluació contínua i pot donar lloc a una avaluació extraordinària, convenientment programada. 2. El reglament d‟organització i funcionament de cada centre ha d‟establir el percentatge de faltes d‟assistència per curs, àrea, assignatura o mòdul que pugui impossibilitar que s‟apliqui l‟avaluació contínua, així com els sistemes extraordinaris d‟avaluació prevists per a aquests alumnes, sens perjudici del que estableix la normativa vigent sobre prevenció, control i seguiment de l‟absentisme escolar a la comunitat autònoma de les Illes Balears. 3. Es consideren faltes injustificades d‟assistència a classe o de puntualitat d‟un alumne les que no puguin ser excusades de forma escrita per l‟alumne, o pels seus pares o representants legals, si és menor d‟edat, en les condicions que s‟estableixin en el reglament d‟organització i funcionament de cada centre docent. Article 47 Gradació de les correccions 1. A l‟efecte de la gradació de les mesures correctores, es consideren circumstàncies
  44. Pla de convivència i de mediació escolar. 44 pal·liatives les següents: a) El reconeixement espontani de la conducta incorrecta. b) La petició d‟excuses. c) La voluntat d‟arribar a un acord de mediació, d‟acord amb el que s‟estableix en l‟apartat 3 de l‟article 38 d‟aquest Decret. d) L‟absència d‟intencionalitat maliciosa en causar el dany o en pertorbar les activitats del centre. e) La reparació voluntària dels danys produïts, ja siguin físics o morals. f) El caràcter ocasional de la falta en la conducta habitual de l‟alumne. 2. Es consideren circumstàncies accentuadores: a) La premeditació i la reiteració. Existeix reiteració quan en un mateix curs escolar es produeix més d‟una de les conductes tipificades en els articles 52 i 57 d‟aquest Decret, sempre que la conducta o conductes precedents hagin estat corregides per resolució fefaent. Aquesta circumstància no es pot apreciar en la conducta tipificada en la lletra o de l‟article 57 esmentat. b) Qualsevol conducta que suposi atemptar contra el dret a no ser discriminat per raó de naixement, sexe, llengua, capacitat econòmica, nivell social o conviccions polítiques, morals o religioses, així com per discapacitats físiques, sensorials o psíquiques, o per qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Aquesta circumstància no es pot apreciar en la conducta constitutiva de discriminació greu tipificada en els apartats e i f de l‟article 57 d‟aquest Decret. c) Quan la sostracció, l‟agressió, la injúria o l‟ofensa es faci contra algú que es troba en situació d‟indefensió o d‟inferioritat a causa de l‟edat, d‟alguna discapacitat o per haver- se incorporat recentment al centre. d) La publicitat de la comissió de la conducta infractora. e) Quan s‟estimuli l‟actuació col·lectiva lesiva dels drets dels membres de la comunitat educativa o s‟hi inciti. Article 48 Àmbit de la conducta que s’ha de corregir 1. S‟han de corregir les conductes dels alumnes contràries a les normes de covivència del centre quan aquests es trobin dins el recinte escolar o mentre facin activitats complementàries o extraescolars. 2. Igualment, es poden corregir les actuacions d‟un alumne que, encaraque es facin fora del recinte escolar, estiguin directament relacionades amb lavida escolar i afectin els seus companys o altres membres de la comunitat educativa. Article 49 Supervisió del compliment de les correccions El director del centre ha de tenir coneixement que les correccions imposades es compleixen en els termes establerts. El consell escolar n‟ha d‟estar informat i ha de vetllar perquè s‟atengui la normativa vigent, d‟acord amb el que estableix l‟article 4.2 d‟aquest Decret. Article 50 Coordinació institucional en l’àmbit de les actuacions correctores 1. Els centres poden demanar els informes que considerin necessaris sobre les circumstàncies personals, familiars o socials de l‟alumne als pares o tutors legals o, en el seu cas, a les institucions públiques competents. 2. En els casos en què, una vegada duita a terme la correcció oportuna, un alumne menor d‟edat continuï presentant reiteradament conductes greument pertorbadores de la convivència al centre, aquest, amb comunicació prèvia als pares o tutors legals, ha de traslladar a les institucions públiques de l‟àmbit sanitari, social o d‟altre tipus la necessitat d‟adoptar mesures adreçades a modificar les circumstàncies personals,
  45. Pla de convivència i de mediació escolar. 45 familiars o socials de l‟alumne que puguin ser determinants en la persistència de les conductes esmentades. 3. En els casos en què, per la naturalesa de les mesures correctores, el centre reclami la implicació directa dels pares o tutors legals de l‟alumne i aquests la rebutgin de forma expressa, el centre ha de posar en coneixement de les institucions públiques competents els fets, a fi que adoptin les mesures oportunes per garantir els drets dels alumnes continguts en el capítol II del títol II d‟aquest Decret. Article 51 Citacions i notificacions 1. Les citacions i notificacions als pares o tutors legals dels alumnes s‟han de practicar per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció, inclosos els mitjans electrònics. 2. La incompareixença, la inactivitat o el rebuig de les notificacions s‟ha de fer constar a l‟expedient, amb l‟especificació de les circumstàncies de l‟intent de notificació. En qualsevol cas, s‟ha de tenir per efectuat el tràmit i s‟ha de seguir el procediment establert. 5.3.4.- INSTRUCCIONS PER AL PROFESSORAT PER APLICAR MESURES DE CORRECCIÓ DE LES CONDUCTES CONTRÀRIES A LES NORMES DE CONVIVÈNCIA. - Emprar com a mesures correctores en primera instància (deixar constància d‟aquesta mesura en l‟agenda del professor/a):  Amonestació privada.  Comparecència immediata davant el cap d‟estudis o director.  Privació del temps de pati (sempre estarà atès pel professor/a que hagi adoptat la mesura). - Amonestació per escrit com a mesura per a fer participes els pares del conflicte originat pel seu fill. (Annex I). - Els alumnes no podran ser expulsats (quedar-se a la porta) de classe, en cas d‟interrompre el desenvolupament normal de la classe se l‟acompanyarà a secretaria o sala de professors per a que quedi acompanyat amb un professor i amb feina de l‟assignatura. Aquesta conducta comporta una amonestació escrita. - En cas de reiteració de conductes contràries a les normes de convivència del centre per un mateix alumne s‟ompli un model (Annexe II) que, a més de recollir la conducta, convoca els pares per tenir una reunió i
  46. Pla de convivència i de mediació escolar. 46 informar-los i encaminar la conversa cap un canvi de comportament de l‟alumne ja que en cas de reiterar-la es procedirà a una segona entrevista en la qual es comunica la suspensió del dret d‟assistència al centre durant un període de fins a tres dies lectius i alguna activitat complementària. - En els casos que la conducta contraria produeixi un mal intencionat o per negligència a les instal·lacions, materials o membres de la comunitat educativa se‟ls obliga a reparar el mal causat o fer-se càrrec de les despeses de la seua reparació. - En el cas d‟una conducta greument perjudicial per la convivència del centre s‟obri un expedient disciplinari (RRI) 5.3.5.- MESURES DE CORRECCIÓ DE LES CONDUCTES CONTRÀRIES A LES NORMES DE CONVIVÈNCIA. Article 53. Mesures educatives de correcció 1. Les conductes contràries a les normes de convivència del centre poden ser corregides amb les mesures educatives següents: a) Conversar privadament amb l‟alumne. b) Reconèixer els fets davant la persona o les persones que hagin pogut resultar perjudicades i demanar-los disculpes. c) Reunir-se amb l‟alumne i la seva família. d) Dur a terme activitats d‟aprenentatge amb la finalitat d‟interioritzar pautes de conducta correctes. e) Negociar acords educatius. f) Assignar un tutor individualitzat i comprometre‟s a reunir-s‟hi. g) Participar, dins o fora del centre, en programes específics d‟habilitats socials, resolució de conflictes i desenvolupament personal en general. h) Participar activament en una mediació escolar. La mediació escolar es pot emprar també un cop s‟hagi aplicat alguna de les mesures contingudes en els punts m, n, o, p, q, r i s d‟aquest apartat. i) Desenvolupar tasques relacionades amb la norma de convivència incomplerta, dins o fora del seu horari lectiu, com la participació en feines de servei a la comunitat, la realització de tasques acadèmiques o la reparació dels danys causats a instal·lacions o material del centre o a pertinences d‟altres membres de la comunitat educativa. La realització d‟aquestes tasques no es pot perlongar més de cinc dies lectius. j) Retirar durant la jornada escolar aparells electrònics o d‟altre tipus que puguin destorbar les activitats escolars. k) Amonestar per escrit. l) Comparèixer davant el cap d‟estudis o el director del centre. m) Suspendre el dret a romandre al lloc on es dugui a terme l‟activitat durant el temps que duri la sessió corresponent, com a màxim. n) Privar del temps d‟esplai per un període màxim de cinc dies lectius.
  47. Pla de convivència i de mediació escolar. 47 o) Suspendre el dret a participar en determinades activitats extraescolars o complementàries dins i/o fora del centre per un període màxim de quinze dies lectius, sempre que durant l‟horari escolar l‟alumne sigui atès dins el centre docent. p) Canviar de grup per un termini màxim de quinze dies. Després d‟aquest període, l‟òrgan competent ha de valorar l‟oportunitat de continuar amb el canvi de grup o de retornar al grup d‟origen. q) Suspendre el dret d‟assistència a algunes classes o a totes per un período màxim de tres dies lectius o, en el cas d‟alumnes menors d‟edat, fins a entrevistar-se amb els pares o tutors legals, sense que aquesta mesura pugui excedir els tres dies. Durant la impartició d‟aquestes classes, l‟alumne ha de romandre al centre fent la feina acadèmica que els professors que li imparteixen docència li encomanin, a fi d‟evitar interrompre‟n el procés formatiu. El cap d‟estudis ha d‟organitzar l‟atenció a l‟alumne. r) Suspendre el dret al servei de menjador i/o de transport escolar per un període màxim de tres dies lectius, quan la conducta contrària a la convivència afecti l‟àmbit d‟aquests serveis. s) Suspendre el dret de l‟alumne d‟assistir al centre per un període màxim de tres dies lectius. Durant el temps que duri la suspensió, l‟alumne ha de fer els treballs acadèmics que hagin determinat els professors que li imparteixen docència a fi d‟evitar interrompre‟n el procés formatiu. 2. La correcció corresponent a la lletra m) de l‟apartat anterior solament es pot imposar en el cas que el reglament d‟organització i funcionament del centre docent garanteixi l‟atenció immediata de l‟alumne per part d‟un professor. Posteriorment, s‟ha de comunicar al tutor i al cap d‟estudis, i s‟han de determinar les tasques que l‟alumne ha de fer durant aquest temps. Article 54. Persones competents per aplicar les mesures de correcció Són competents per decidir les mesures de correcció previstes en l‟article anterior: a) Els professors del centre, pel que fa a les mesures de correcció que s‟estableixen en les lletres a, b, c, d, j, k, l, m i n de l‟article anterior. S‟han de comunicar al professor tutor de l‟alumne. b) El director o, per delegació d‟aquest, el cap d‟estudis, oït el professor tutor de l‟alumne, pel que fa a les mesures de correcció que s‟estableixen en les lletres e, f, g, h, i, o i p de l‟article anterior. c) El director, oït el professor tutor i el cap d‟estudis, pel que fa a les mesures de correcció establertes en les lletres q, r i s de l‟article anterior. Article 55. Procediment per aplicar les mesures de correcció 1. Quan el centre decideix aplicar les mesures de correcció de les lletres a, b, c, d, e, f, g, h o i, i si l‟alumne no hi participa activament, es poden aplicar les mesures de correcció de les lletres j, k, l, m, n, o, p, q, r, o s. 2. La imposició de les mesures de correcció previstes en les lletres c, e, f, k, m i o de l‟article 53.1 d‟aquest Decret ha de ser notificada a l‟alumne, i als seus pares o representants legals en cas que sigui menor d‟edat. 3. Per imposar les mesures de correcció previstes en les lletres g, i, p, q, r i s de l‟article 53.1 d‟aquest Decret, és preceptiva l‟audiència de l‟alumne, i dels seus pares o representants legals en cas que sigui menor d‟edat. Aquesta compareixença s‟ha de fer constar en una diligència. En el cas que no sigui possible l‟audiència dels pares o tutors legals pel fet de no comparèixer, es considera suficient la comunicació fefaent a aquests. Article 56. Prescripció Les conductes contràries a les normes de convivència al centre prescriuen en el termini de tres mesos comptadors a partir del moment en què han tingut
  48. Pla de convivència i de mediació escolar. 48 5.3.6.- Mesures correctores conductes greument perjudicials per a la convivència al centre. Article 58. Mesures educatives de correcció 1. Sempre que sigui possible, s‟ha d‟emprar la mediació escolar i la negociació d‟acords com a mesures educatives de correcció. 2. Quan no sigui possible acudir als sistemes esmentats, o com a mesura complementària, es pot adoptar alguna de les mesures següents: a) Desenvolupament de tasques relacionades amb la norma de convivència incomplerta, com la participació en feines de servei a la comunitat. b) Desenvolupament de tasques acadèmiques. c) Reparació dels danys causats a les instal·lacions, al material del centre o a pertinences d‟altres membres de la comunitat educativa per un període entre sis i vint-i- dos dies lectius. d) Suspensió del dret a participar en determinades activitats extraescolars o complementàries dins i/o fora del centre per un període comprès entre setze dies lectius i tres mesos. Durant el període de suspensió, l‟alumne ha de ser atès al centre. e) Canvi de grup. f) Suspensió del dret d‟assistència a algunes o a totes les classes durant un període comprès entre quatre i vint-i-dos dies lectius. Durant la impartició d‟aquestes classes, l‟alumne ha de romandre al centre i ha de fer els treballs acadèmics que determinin els professors responsables de les classes, per evitar interrompre‟n el procés formatiu. El cap d‟estudis ha d‟organitzar l‟atenció a l‟alumne. g) Suspensió del dret al servei de menjador i/o de transport escolar per un període comprès entre quatre i vint-i-dos dies lectius quan la conducta que perjudiqui greument la convivència afecti l‟àmbit d‟aquests serveis. h) Suspensió del dret d‟assistència al centre durant un període comprès entre quatre i vint-i-dos dies lectius. Durant el temps que duri el període de suspensió, l‟alumne ha de dur a terme les tasques acadèmiques que hagin determinat els professors que li imparteixen docència, per evitar interrompre‟n el procés formatiu. A aquest efecte, el reglament d‟organització i funcionament del centre ha de determinar el seguiment i la supervisió d‟aquest procés, especificar la persona encarregada de dur-lo a terme i establir l‟horari de visites de l‟alumne al centre. i) Canvi de centre. Aquesta mesura només es pot adoptar de manera excepcional i sols es pot fer efectiva quan la Conselleria d‟Educació i Cultura hagi assignat a l‟alumne una plaça escolar en un altre centre docent, de conformitat amb la normativa vigent en matèria d‟admissió d‟alumnes a centres docents sostinguts amb fons públics. Article 59. Òrgan competent per imposar les mesures de correcció de les conductes greument perjudicials per a la convivència al centre El director del centre és competent per imposar les mesures de correcció previstes en l‟apartat 2 de l‟article anterior, de conformitat amb el que estableixen les seccions segona i tercera d‟aquest capítol i sens perjudici de les facultats del consell escolar del centre previstes en l‟article 127.f de la Llei orgánica 2/2006 i en l‟article 57.d de la Llei orgànica 8/1985. Article 60. Prescripció 1. Les conductes greument perjudicials per a la convivència al centre prescriuen en el termini de tres mesos comptadors a partir de la data en què s‟hagin produït, exclosos els períodes no lectius prevists en el calendari escolar de l‟any en curs.
Publicidad