3. EVOLUCIÓ DE L’ÚS D’INTERNET A L’ESTAT ESPANYOL
PENETRACIÓ D’INTERNET AL MÓN PER
REGIONS
USUARIS D’INTERNET AL MÓN
4. 1. La importància del sector públic
MUSEU
UNIVERSITAT
Els sectors públics són el conjunt d'activitats
que tenen com a finalitat satisfer necessitats
d'interès general, prestar un servei considerat
essencial per al bé comú. S'han d'oferir de
manera regular i contínua i han d'anteposar el
benestar social al benefici econòmic.
L'estat ha de garantir el proveïment
d'aquests serveis. Però els pot gestionar bé
directament a través de les administracions
públiques o bé indirectament mitjançant un
sistema d'arrendament o de concessió a una
empresa privada.
Als països desenvolupats l'estat es fa càrrec d'aquests
serveis ( l'estat del benestar) i assegura un nivell de qualitat
de vida per a la població. Als països en vies de
desenvolupament, els serveis públics són deficients i no
arriben a tota la població.
5. 1. La importància del sector públic
Els serveis en què intervé exclusivament l'estat són: defensa del país,
seguretat ciutadana i l'administració territorial i de justícia.
Altres com educació i sanitat, poden ser oferts per les administracions
públiques o per entitats privades.
Serveis educatius
L'educació és un dret fonamental
que afavoreix l'autonomía i el
d e s e n v o l u p a m e n t d e l e s
persones.
Actualment l'educació bàsica
obligatòria s'ha estès a
gairebé tothom, encara que hi
ha grans desigualtats entre
països.
6. 1. La importància del sector públic
Qualsevol persona, sense distinció
de raça, religió, nivell econòmic o
lloc de residència hauria de tenir
accès a l'assistència sanitària. La
salut és un dret fonamental, i tot i
això, hi ha sectors de la població
que no tenen cobertura sanitària
completa i gratuita.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) treballa per enfortir
els sistemes de finançament de la sanitat, per desenvolupar
infraestructures adequades i disposar tant de personal sanitari
com de medicaments per prestar serveis a tota la població.
Els serveis sanitaris s'ofereixen en
centres de salut, ambulatoris,
hospitals...
Serveis sanitaris
7. 1. La importància del sector públic
Defensa i seguretat
L'estat ha de desenvolupar sistemes
de protecció per salvaguardar dels
seus ciutadans i el seu benestar,
protegir la sobirania territorial i
assegurar la pau i l'ordre al país, tant a
l'interior com a l'exterior.
Per vetllar per la seguretat a
l'exterior hi ha les forces armades i
per mantenir l'ordre públic a
l'interior hi ha els cossos de policia.
En els últims anys, el món globalitzat, ha
canviat el concepte de seguretat
internacional. En un món interdependent,
l'ajuda i la cooperació entre estats són les
millors armes per garantir la seguretat de
tots els països.
8. 1. La importància del sector públic
Serveis culturals
A Espanya, l'article 44.1 de la Constitució, estableix que "els poders públics
promouran i tutelaran l'accès a la cultura, a la qual tothom té dret".
Els poders públics, han de garantir als ciutadans l'accès als serveis culturals:
biblioteques, arxius, museus, centres cívics, cases de cultura.
El cinema, teatre, l'ópera, solen estar en mans privades, tot i que n'hi ha de
públics o de gestió compartida pública i privada.
9. 1. La importància del sector públic
Altres serveis
Subministrament d'aigua, electricitat i gas.
Recollida d'escombraries, la pavimentació dels carrers, la neteja urbana,
el servei de correus...
10. 2. Els serveis financers
OPERACIONS DE CANVI ANUAL ESPECTE AL
PIB I LES EXPORTACIONS MUNDIALS. Les
operacions de canvi son la compra i la venda de moneda
entre països.
E N E L 2 O O 4 E L B A N C S A B A D E L L VA
INCORPORAR EL BANC ATLÀNTIC i va passar a ser
el quart grup financer d’Espanya.
11. 2. Els serveis financers
Importància dels serveis financers
Els serveis financers són el conjunt d'activitats i negocis que
serveixen per gestionar els diners: la inversió, el prèstec i
l'estalvi.
El sistema financer d'un país està
format per les institucions i els
mitjans que posen en contacte les
entitats que ofereixen el capital amb
les persones o entitats que el
necessiten.
La funció és econòmica, ja que permet
convertir l'estalvi en inversió.
En el món globalitzat, s'ha produit un
increment espectacular dels intercanvis
financers internacionals. Els mercats
financers estàn interconectats gràcies al
desenvolupament de les TIC
12. 2. Els serveis financers
Els intermediaris financers
1) Bancs i caixes d'estalvis. Més importants. Capten els diners dels estalviadors
per prestar-los a canvi del pagament d'un interès.
Amb la crisi dels últims anys, s'han produït grans canvis en el sector bancari. Es
van produir fusions entre bancs i els governs van rescatar alguns bancs concedint-
los ajudes.
2) Els fons d'inversió. Són un instrument d'estalvi. Cada fons està format per les
aportacions de diners d'un gran nombre de persones. Reunits els diners, una
societat gestora adminstra els fons i l'inverteix per obtenir un benefici.
3) Les companyies d'assegurances. Són empreses que cobreixen els riscos per
danys que poden sofrir les persones o béns ( accidents, robatoris...) a canvi del
pagament d'una primaa.
Quan es produeix un esdeveniment que estava assegurat, la companyia ha de
pagar una indemnització per la quantitat contractada.
Per controlar les activitats d'aquestes institucions, cada país disposa d'uns
d'organismes supervisors. A l'Estat espanyol són el BANC D'ESPANYA,
màxima autoritat bancària espanyola i la COMISSIÓ NACIONAL DEL MERCAT
DE VALORS.
13. 2. Els serveis financers
El mercat financer de la borsa.
http://www.borsabcn.es
EVOLUCIÓ DE L'IBEX 35
Un mercat financer és un lloc real o virtual on es venen i es compren
productes anomenats actius financers ( préstecs, dipòsits bancaris,
bons, lletres...)
L'ibex 35 és l'indicador de les 35 principals empreses espanyoles que
cotitzen a la borsa espanyola.
14. 2. Els serveis financers
El mercat financer de la borsa.
35 empreses principals que cotitzen a la borsa.
15. 2. Els serveis financers
Les borses són els principals mercats financers. Quan una empresa necessita fons
pot anar a la borsa per vendre accions, obligacions o altres tipus de productes.
Alhora, els compradors inverteixen els estalvis en adquirir aquests productes per
obtenir un benefici o rendibilitat.
Nova York, Londres, Frankfurt, Tòquio són les més importants.
16. 3. El turisme
Concepte i importància
Percentatge d'ingressos per turisme per grans
regions.
El turisme és el moviment de les persones a indrets que no són el
seu lloc de residència habitual per motius d'oci, personals i de
negocis o professionals.
17. 3. El turisme
Turisme segons el motiu de la visita
El turisme és cada vegada més important per a la riquesa i la prosperitat dels
països. En el 2012, va suposar el 9% del PIB mundial i el 6% de les
exportacions. Un de cada onze llocs de treball estaba relacionat amb el
turisme.
18. 3. El turisme
Evolució del turisme
Va crèixer a partir de la 2ª meitat del s. XX, quan als països desenvolupats es van
generalitzar avenços socials com el dret a les vacances pagades.
En el 2012, es superan els mil milions de turistes internacionals.
19. 3. El turisme
Efectes positius Efectes negatius
1) Crea oportunitats de negoci i
ocupació. Directament en hoteleria,
agències de viatges, etc. i indirectament
en la construcció o el comerç.
2) Aporta valor econòmic al patrimoni
natural i cultural, i contribueix a
conservar-lo.
3) Fomenta el coneixement entre
cultures.
1) Impacte en el medi ambient.
La construcció de molts edificis,
infraestructures, etc. pot provocar:
-degradació d’ecosistemes fràgils
-més pressió sobre els recursos, per
exemple, l’aigua.
-l’augment de la contaminació-
2 ) I m p a c t e e n l a s s o c i e t a t s
tradicionals: els costums i les llengues
poden desaparèixer.
20. 3. El turisme
Tipus de turisme
Turisme
d’oci
Sol i platja Rural Cultural Esportiu Joc
Turisme per
motius
personals
Visita Salut Religiós
Anar a
comprar
Turisme
professional
Comercial
negocis
Congressos i
convencions
Formatiu i
educatiu
Turisme
alternatiu
Ecològic Aventura Rural
23. 4. La comunicació, la informació i altres serveis
Serveis d'informació i comunicació
Podem distingir dos tipus de mitjans de
comunicació:
La comunicació interpersonal:
Una persona es comunica amb altra. Destaca
el correu i el telèfon.
Els mitjans de comunicació social o de
massa:
S'informa al públic en general. Premsa, ràdio,
televisió i el cinema. Aquests mitjans informen,
persuadeixen i eduquen.
Internet és alhora un mitjà de comunicació
interpersonal i social.
Vivim en la societat de la informació en la qual les tecnologies de la informació i la
comunicació (TIC) provoquen una autèntica revolució. El desenvolupament de la
informàtica i la capacitat d'Internet per accedir, transmetre i compartir informació
ofereixen noves oportunitats. Les TIC han fet possible la globalització, i ha canviat
l'economia, amb noves formes de negocis -comerç electrònic-, el treball, la cultura i el
coneixement.
24. 4. La comunicació, la informació i altres serveis
Aquestes tecnologies tenen un creixement continu al món. No obstant, hi ha grans
diferències entre països. En el 2011, als països en vies de desenvolupament el
24% tenien accès, mentre que als països desenvolupats, hi tenien accès el 70%.
En telefonia mòbil, en 2003 hi havia al món 750 milions d'abonats al món, el
2013, es va arribar als 5000 milions.
25. 4. La comunicació, la informació i altres serveis
Serveis a altres empreses
Són activitats que satisfan necessitats
requerides per d'altres empreses i
substitueixen o complementen serveis
de producció que fins fa poc es feien
d i n s d e l ' e m p re s a m a t e i x . E s
distingeixen dos tipus:
1. Serveis intensius en coneixement
( terciari superior). Assessorament
fiscal i jurídic, màrqueting, disseny,
formació, gestió o serveis informàtics.
Les persones que les presten tenen una
formació acadèmica elevada.
2. Serveis operatius o tradicionals.
Neteja, seguretat, comerç, transport o
comptabilitat.
26. 4. La comunicació, la informació i altres serveis
Serveis a altres empreses
Aquests serveis:
faciliten el funcionament de les empreses
contribueixen al creixement econòmic general
milloren la competitivitat empresarial
= augment de la qualitat
però també pot encobrir una precarització laboral ( és a dir,
empitjorament de les condicions laborals) perquè es tranformen llocs
de treball normals en tasques encomanades a empreses de treball
temporal.
27. 4. La comunicació, la informació i altres serveis
Serveis personals
S'ofereixen a una persona o a un grup reduït:
• serveis domèstic d'empleats de la llar
• assistència a la tercera edat
• cura de la infància en llars d'infants
• manteniment i reparació com pintors o lampistes
• serveis professionals independents: advocats, decoradors, artistes
• perruqueries, floristeries, balnearis, bugaderies, funeràries...
28. 5. L'impacte mediambiental dels serveis
La repercusió medioambiental del turisme
Despesa d'aigua en establiments turístics a Catalunya
Emissions de CO2 segons l'origen dels turistes i el mitjà de transport
30. 5. L'impacte mediambiental dels serveis
Cambrils (Baix Camp) l'any 1970 i 2010. Evidència l'impacte del turisme.
31. 5. L'impacte mediambiental dels serveis
La repercusió mediambiental del turisme
Impactes que causa l'activitat turística
1) Impacte pels transports. A causa de l'emissió de gasos a l'atmosfera
que provoquen els mitjans de transport.
2) Les necessitats d'energia. L'increment de la demanda d'electricitat i l'us
de combustibles. Aquest increment es concentra durant un periode de l'any
però les infraestructures han de ser permanents.
3) La contaminació de l'aigua. Les aigues es contaminen pels abocaments
de residus d'una part de l'aigua disponible.
4) L'alteració dels espais naturals. L'afluència de turistes acaba
transformant i alterant substancialment les condicions naturals d'espais
d'alta qualitat biològica.
5) El perill per a les cultures. Els grans corrents turístics acaben canviant
les formes de vida tradicionals.
32. 5. L'impacte mediambiental dels serveis
Turisme i sostenibilitat
Cal trobar l'equilibri entre gaudir de viatges i la reducció de l'impacte sobre el
medi natural i cultural.
Com?
Limitar l'oferta turística per gestionar-la de manera eficient i sostenible.
Introduir nous models de turisme que siguin una alternativa a les grans concentracions
de turisme, gestionar l'impacte i diversificar els mitjans de transport i els allotjament.
Ús de formes d'energia eficients com les renovables.
Reciclatge i racionalització de l´ús de l'aigua.
Reciclatge de residus sòlids.
Limitació de la construcció d'hotels i àrees d'esbarjo a les zones amb valor ecològic o
paisatgístic.
Ofertar informació i pautes de comportament social que permetin conèixer i respectar la
cultura, la llengua i els costums locals.
33. 6. Els serveis a la Unió Europea i a l'Estat espanyol
Els serveis a la Unió Europea
El sector serveis genera el 71% de l'ocupació i del producte interior de la Unió
Europea. No tots els estats membres tenen el mateix percentatge. Exemple: Romania
60%, Luxemburg 80%.
Comerç, serveis públics i serveis a les empreses són els que més destaquen.
Les activitats que més han crescut són les relacionades amb les comunicacions,
especialment les TIC.
Els programes de la Unió són comuns, però hi ha una especialització per països.
Luxemburg i Irlanda: serveis informàtics i de comunicació
Regne Unit: serveis financers
Espanya, Portugal, Itàlia, França: serveis turístics
Alemanya i Suècia: institucions relacionades amb la investigació
La despesa en R+D recerca i desenvolupament és important. La UE dedica
un 3% del PIB fet que la sitúa entre les àrees mundials més dinàmiques en
recerca tecnològica i científica.
Els reptes de la UE són: estendre a tots els països membres uns serveis de qualitat, garantir la
llibertat d'establiment de les empreses de serveis i augmentar i consolidar la recerca i el
desenvolupament de noves tecnologies.
34. 6. Els serveis a la Unió Europea i a l'Estat espanyol
Despesa en R+D de la Unió Europea
35. 6. Els serveis a la Unió Europea i a l'Estat espanyol
TOTAL D'ESTUDIANTS DEL PROGRAMA ERASMUS
http://esn.org/erasmus
36. 6. Els serveis a la Unió Europea i a l'Estat espanyol
Espanya té un sector financer
format per entitats bancàries
i caixes d'estalvis amb una
important reestructuració a
partir de la crisi del 2008.
L'Estat i les institucions
europees ha afavorit les
fusions d'entitats i s'han fet
càrrec d'algunes entitats que
estaven en fallida.
Borses: Madrid, Barcelona,
Bilbao, València
37. 6. Els serveis a la Unió Europea i a l'Estat espanyol
L'activitat turística a Espanya
EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE
TURISTES QUE VISITEN ESPANYA
1r lloc de destinacions de vacances
2n lloc ingressos procedents del turisme
4t lloc arribada de turistes estrangers
10% PIB
11% de la població activa
Quins factors ho fan possible?
1) Condicions geogràfiques. Extenses zones
costaneres, plages ben equipades i mantingudes.
Bon clima.
2) Infraestructures turístiques: hotels, vies de
comunicació terrestre...
3) Patrimoni cultural i natural molt ric.
Turisme espanyol ( interior i a l'estranger) 170 milions de viatges a l'any
Turisme estranger a Espanya. En 2012 58 milions de visitants.
Principals destinacions: Catalunya, les Balears, Canàries i Andalusia
38. 6. Els serveis a la Unió Europea i a l'Estat espanyol
El sector públic a Espanya
Des del 1978, Espanya a
desenvolupat un sector
públic molt important, que
g r à c i e s a l s s e r v e i s
educatius i sanitaris ha fet
crèixer l'estat de benestar.
En 2013, els empleats
públics arribaven a 2'5
milions, i la despesa
pública suposava el 50%
del PIB
39. 7. Els serveis a Catalunya
Les activitats finaceres i el comerç
El sector financer a Catalunya està representat per diverses entitats
bancàries entre les quals destaquen algunes de les antigues caixes
d'estalvi que han esdevingut bancs. També hi estan representades
les principals entitats bancàries de l'estat espanyol i internacionals.
La borsa de Barcelona és una de les
institucions més importants del mercat
secundari peninsular.
Les càmeres de Comerç que agrupen
els interessos de la indústria i el comerç,
són importants a Catalunya.
40. 7. Els serveis a Catalunya
Zona d'empreses innovadores al barri de Poblenou de Barcelona
41. 7. Els serveis a Catalunya
Els serveis públics
L'11'4% de la població activa. Cal la importància de l'Administració local,
formada pel conjunt dels serveis municipals d'arreu del territori.
Entre els serveis gestionats per la Generalitat destaquen l'educació i la
sanitat pel volum de treballadors que tenen i per la importància per
l'estat de benestar.
La xarxa d'hospitals i centres assistencials, tant pública com privada, és
destacable a Catalunya.
42. 7. Els serveis a Catalunya
Els centres educatius i els de recerca
La xarxa de centres educatius i centres de formació professional s'estén per
tot el territori.L'ensenyament superior agrupa el conjunt de les universitats
catalanes ( 8 publiques i 4 privades).
La investigació impulsada pel sistema universitari català també agrupa
l'Institut de Recerca Biomèdica i l'accelerador de partícules Sincrotó Alba.
43. 7. Els serveis a Catalunya
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sincrotró
SINCROTRÓ ALBA
44. 7. Els serveis a Catalunya
INSTITUT DE RECERCA BIOMÈDICA
https://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_de_Recerca_Biomèdica
45. 7. Els serveis a Catalunya
http://www.catalunya.com
Turisme a Catalunya
46. 7. Els serveis a Catalunya
Turisme a Catalunya
El turisme és un dels sectors que
presenta més desenvolupament
econòmic. 12'3% població activa i és
un dels sectors que més dinamitzen
diantres sectors com ara la restauració,
el transport o la construcció.
Al principi tenia una estacionalitat molt
marcada: turisme de sol i platja a l'estiu
i d'esports de muntanya a l'hiver.
El turisme estranger es dirigia a la costa
i el turisme d'interior anava també a les
zones de turisme d'hiver.
47. 7. Els serveis a Catalunya
Turisme a Catalunya
A partir dels Jocs Olímpics de
1992, Catulunya esdevé un àrea de
turisme internacional.
La política del sector, s'orienta a
potenciar nous models de turisme:
Visites culturals i comercials a
la ciutat
Turisme de cap de setmana
Congressos
Desfilades de moda
Festivals de música o cinema
48. 7. Els serveis a Catalunya
MARQUES TURÍSTIQUES DE CATALUNYA TURISTES ESTRANGERS PER MARCA
El territori s'ha repartit en 9 marques regides per patronats turístics
amb la voluntat d'equilibrar les activitats durant tot l'any,