2. DEFINIM
L’ORACIÓ ÉS UNA UNITAT:
SEMÀNTICA: dotada de significació
PROSÒDICA: situada entre dues pauses tot formant una
corba d’entonació.
Enunciatives
Interrogatives
Exhortatives
Exclamatives
SINTÀCTICA: organitzada en funcions, s'estableix un ordre
jeràrquic. Constituïda per dos elements bàsics el subjecte
(SN i el predicat (SV)
Segons el verb: Predicatives i Copulatives
Segons el nombre de verbs: simples i compostes
3. ELS ELEMENTS QUE FORMEN L'ORACIÓ ES RELACIONEN
SEGUINT TRES PRINCIPIS BÀSICS :
JERARQUIA:
els elements que constitueixen l'oració no es troben en el
mateix nivell sintàctic. Hi ha elements més importants que
altres.
CONCORDANÇA:
El nucli d'un SN regeix la concordança en gènere i
nombre
El nucli del subjecte i el nucli del predicat concorden en
nombre
RECURSIVITAT:
Possibilitat d'afegir informació de manera il·limitada. L'únic
límit és la comprensió.
4. EL SINTAGMA
El sintagma: paraula o conjunt de paraules que
presenten coherència interna. És una unitat
funcional dins l'oració. Tipus de sintagma:
SN: el nucli és un nom
SV: el nucli és un verb
SAdj: el nucli és un adjectiu
SAdv: el nucli és un adverbi
SPrep: s'inicia el sintagma amb una
preposició
5. EL SUBJECTE
Indica de qui es parla o de què es parla. La funció de subjecte
es pot realitzar amb estructures ben diferenciades:
SN
N
Det+N
Det+N+Adj
Det+N+CN
Sprep
SN (ap)
Sub.Adjectiva
Sub Subst. (ap)
Oració. Per identificar-la caldrà:
Reconèixer el verb de la principal: Qui no treballi suspendrà. Fer-me la
punyeta és la teva especialitat
Reconèixer de qui o de què parla el verb: Qui no treballi suspendrà. Fer-
me la punyeta és la teva especialitat
Substituir l'oració per un pronom: Ell (qui no treballi) suspendrà. Això (Fer-
me la punyeta) és la teva especialitat
Prova de la concordança: Ell suspendrà i no ells suspendrà. Aquesta cosa
és i no aquestes coses és
6. EL SUBJECTE
Posició del subjecte dins l'oració:
generalment se situa al principi de l'oració.
Hi ha moments en què es desplaça a una posició
diferent: No sap encara què ha de fer, en Joan
Hi ha verbs i construccions que solen portar el subjecte
al darrere:
Agradar: M'agraden les cireres
Interessar: No m'interessa gens sentir tantes queixes
Resultar: Resulta difícil aquest problema
Venir: Vénen temps difícils
Ser+Adjectiu: És difícil de creure. És cert que sóc un problema.
7. EL SUBJECTE
Hi ha llengües que tenen la possibilitat d'elidir el
subjecte, és el cas del castellà i del català. Cal
remarcar que la tercera persona del singular i del
plural dels verbs es poden referir a elements
personals (Ell, ella, ells, elles) o impersonals (allò,
això, aquestes coses, aquells fets...)
8. EL PREDICAT
Informa amb relació a l’activitat, estat, situació del
subjecte.
La seva estructura és un SV que té com a nucli un
verb que pot portar o no complements
• SV------------- V(+CV+CC)
Els CCVV més pròxims a l’acció verbal,
complementen la significació verbal.
Els CCCC afegeixen circumstàcies a l’acció
verbal. Situen temps, lloc, manera, quantitat, causa, finalitat…
9. EL PREDICAT
El verb és l’element dominant del predicat i com a
nucli regeix tota la complementació verbal:
El verb decideix la presència o absència de complements
El verb decideix segons les característiques semàntiques i
sintàctiques el tipus de complement
Classificació dels verbs segons la seva naturalesa:
Predicatius: Informen, prediquen, amb relació amb el subjecte
Copulatius: fan la funció de còpula entre el subjecte i els seus
atributs. Qui informa, predica, no és pas el verb, que fa la funció
d’enllaç, sinó els complements que solen ser nominals.
Predicat Verbal-----Verb predicatiu-------complements:
CD, CI, Cpred. C.prep
Predicat nominal----Verb Copulatiu------complements:
Atributiu
Tots dos predicats poden portar complements
circumstancials. El C. Agent és propi de la passiva
