Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×

Tipologia textual1

Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 6 Anuncio
Anuncio

Más Contenido Relacionado

Presentaciones para usted (20)

Anuncio

Similares a Tipologia textual1 (20)

Anuncio

Tipologia textual1

  1. 1. 1r batxillerat Tipologia textual 1. El text argumentatiu Definició Argumentar consisteix a exposar de manera raonada i lògica unes opinions per tal de convèncer algú que manifesta una altra opinió. L'argumentació és un exercici discursiu i dialèctic al llarg del qual l'argumentador tracta d'influir en el pensament del seu interlocutor amb l'objectiu de fer-li creure allò que exposa i de fer-li canviar el punt de vista. En un text argumentatiu hi predominen els judicis de fet (objectius) per sobre dels judicis de valor (subjectius). Els discursos polítics, els assaigs, els articles d'opinió, els editorials, els sermons, les queixes, etc. són part dels textos que formulen arguments. Estructura A més d'afirmar o negar una cosa, el text argumentatiu ha de presentar els arguments. Per dur-ho a terme, es divideix en les següents parts: 1. L'exposició: es presenta la tesi, la idea que es vol demostrar. 2. La demostració: es presenten els arguments que corroboren la tesi de qui argumenta i que han de servir per convèncer l'interlocutor. 3. La conclusió: recull i enuncia de manera sintètica i clara la tesi de l'autor i ofereix nous temes per tractar en un futur. Característiques Lingüístiques La presentació de la tesi ha de procurar atreure l'interès del receptor, cosa que es pot aconseguir utilitzant fórmules diverses: • La utilització de la ironia. De vegades alguns arguments són reforçats per frases o expressions iròniques. • Contar un relat. En alguns casos, quan es vol convèncer algú, abans es prepara el seu estat d'ànim per tal de predisposar-lo favorablement respecte d'allò que s'exposarà. Una manera d'aconseguir-ho és relatant alguns fets colpidors que es relacionen directament amb les opinions que volem defensar. • La utilització de la repetició, és a dir, de la insistència i del bombardeig d'arguments. • Posar de manifest determinats valors. Per exemple, quan es fa al·lusió a valors com la solidaritat i la llibertat per defensar determinades opinions a favor dels drets humans, etc. • L'argument d'autoritat. Quan l'emissor es recolza en els seus coneixements respecte del tema a què es refereix, o bé, en el seu estatus social. • Les qüestions retòriques. Jocs de paraules, als recursos gràfics i al recurs de la interrogació retòrica, que consisteix a formular una pregunta de la qual no s'espera obtenir resposta i que serveix, com en el cas dels altres recursos retòrics, per centrar l'atenció i l'interès del receptor cap a allò que exposa l'emissor. Per introduir els diferents arguments s'usen els ordinals o altres marques d'ordre, com en primer lloc, d'una banda, per començar, d'altra banda, finalment, per acabar, etc.
  2. 2. 1r batxillerat Tipologia textual 2. El text expositiu Definició Una exposició és l'explicació d'un tema o d'unes idees clares que es presenta d'una manera clara i que s'organitza seguint un ordre lògic. La presència d'aquest tipus de missatge en el nostre entorn és present en tots els actes comunicatius en què es transmet informació. Estructura En la comprensió d'un text expositiu intervenen l'organització de la informació i la forma d'exposar- la, i, lògicament, els coneixements previs sobre el tema exposat per part del destinatari. L'estructura habitual d'un text expositiu (explicatiu o informatiu) comprèn tres parts: introducció, desenvolupament i conclusió. • Presentació: es presenta el tema, la seva importància, els objectius, fonts documentals, etc. La introducció sol constituir el primer paràgraf del text. • Desenvolupament: es va exposant la informació del tema de manera clara i ordenada. És la part central del text. L'estructura ordenada i les relacions lògiques dels continguts són fonamentals en aquests tipus d'escrits. Hi pot haver exemples, comparacions, anècdotes... • Cloenda: resum de les idees principals que s'han exposat o la opinió personal. Hi apareixen fórmules típiques de sintetització. Altres recursos estructurals que poden tenir els textos expositius són: el títol (referència breu sobre el tema), citacions de fonts de documentació, altres suports informatius (il·lustracions, esquemes, gràfics, etc.). Característiques Lingüístiques • claredat i precisió. • l'objectivitat en l'explicació: oracions en tercera persona. • hi abunden oracions subordinades de relatiu i aposicions, ja que permeten afegir informació secundària. • el temps verbal característic és el present d'indicatiu. • la selecció de substantius i verbs té en compte els criteris de claredat i precisió, per evitar ambigüitats. • els adjectius són neutres, aporten matisos específics i precisos . • la cohesió lèxica queda garantida per la repetició de paraules, la utilització´d'hiperònims i hipònims i mots de la mateixa família. • els connectors tenen un paper important, sobretot els que estableixen relacions lògiques i els que concreten o matisen. La informació que donen els textos expositius ha de ser ordenada. Això s’aconsegueix mitjançant: • un ordre lògic: cada paràgraf ben estructurat i al seu lloc. • la puntuació: ús de punts i seguits i de comes. • els enllaços entre frases (o connectors). • una sintaxi clara i ordenada. • un lèxic precís.
  3. 3. 1r batxillerat Tipologia textual El 4. Text instructiu Definició Són textos instructius: les instruccions d’aparells, els manuals d’ús; les instruccions: per fer exercicis gimnàstics, per omplir formularis, de jocs; les normatives, les especificacions tècniques, les bases de concursos ... Els podem trobar en: llibres de cuina, manuals d’instruccions, tríptics editats per les institucions, cartells publicitaris, Internet, ... Estructura L'estructura del text instructiu es caracteritza per: • Ordenació lògica de la informació. • Informació objectiva i precisa. • Marques tipogràfiques (punts, guionets, negreta, colors) que ajuden a destacar la informació rellevant. • Sovint, s’hi inclouen imatges, gràfics, dibuixos que reforcen el missatge. Característiques lingüístiques Modalitat oracional • Exhortativa: Foneu la mantega en un bol. • Negativa en les prohibicions: No connecteu molts aparells en un mateix endoll. • Condicional: Si utilitzeu productes inflamables manteniu-los aïllats d’altres productes combustibles. Modalitat verbal • El mode imperatiu és el més utilitzat: Doneu els diners de l’excursió al tutor. • Passiva reflexa i en 3ª persona: Esposa el cursor damunt de la icona i es fa doble clic amb el botó esquerre. • Perífrasis d’obligació: Has de lliurar el projecte demà. Lèxic • Ús de tecnicismes i lèxic especialitzat. Connectors • D’ordre: (Primer, segon... Primer, seguidament...) • Adverbis de manera. Estil • Frases curtes i directes. • Registre estàndard. • Abundància d’ordinals i cardinals.
  4. 4. 1r batxillerat Tipologia textual 4. El text predictiu Definició El text predictiu és un tipus de text que té com a funció predir, anunciar allò que ha de succeir en un futur per conjectura, per intuïció o per do considerat profètic. Hi ha textos predictius orals, que apareixen en programes radiofònics o televisius i textos predictius escrits. En tots dos casos, els més freqüents són la previsió meteorològica i els horòscops, però també hi ha informes predictius sobre el comportament de l'economia, la possibilitat de moviments sísmics o d'erupció de volcans, el canvi climàtic... lligats tots a investigacions científiques, que els mitjans de comunicació divulguen de tant en tant. Característiques lingüístiques Quant a les formes verbals, en aquest tipus de text hi predomina el futur tant simple com compost (Demà plourà; l'any que ve hauré acabat la carrera), acompanyat d'altres expressions: • Expressions de condició ( si, posat que, en cas que, a condició que), • Expressions de possibilitat (és possible que (+present subjuntiu); possiblement (+futur); pot ser que (+present de subjuntiu), tal vegada, si Déu vol) • Expressions de probabilitat (deure(futur)+infinitiu; és probable que, probablement, segurament...) Hi ha també altres temps verbals que aporten matisos diferents de significat al text predictiu, com ara el temps condicional ( Si deixessis de fumar, et trobaries més bé) o el mode subjuntiu (M'agradaria que fos pilot), que serveixen per expressar un futur hipotètic. Altres • El lèxic es caracteritza per la seva concreció i precisió. • La sintaxi és plena de frases simples. • Els connectors que indiquen ordre tenen un fort paper cohesionador (primerament, tot seguit, finalment, després...). Són nexes importants.
  5. 5. 1r batxillerat Tipologia textual 5. El text narratiu Definició: Un text narratiu és la descripció de qualsevol fet, real o imaginari, possible o fantàstic, en el qual intervenen clarament un o uns personatges, un fet en si mateix, a un lloc i en un temps determinats, donant resposta al qui, què, on i quan. És el text que feim servir pels contes, les rondalles, les històries diverses, les faules, les novel·les, etc. Pot ser objectiu o subjectiu. Depèn del narrador (en 1a o 3a persona). Estructura • El plantejament. Serveix de presentació de la situació, de l’escenari i dels personatges concrets. • El nus o desenvolupament de l’acció, les reaccions dels diferents personatges i en definitiva de tots els detalls que l’autor considera importants o senzillament que el receptor ha de conèixer. • El desenllaç o resolució de la situació amb conclusió inclosa. De vegades es dóna algun tipus d’ensenyament moral. Característiques Lingüístiques: • Oracions de predicat nominal i coordinades copulatives • Adjectius qualificatius: morfologia, posició i concordança • Sinònims i antònims, frases fetes, locucions • Verbs imperfets: temps present i imperfet. • Adverbis de lloc, de manera... • Llenguatge connotatiu.
  6. 6. 1r batxillerat Tipologia textual 6. El text descriptiu Definició Descriure és explicar com és un objecte, un ésser animat, un espai, una persona.... Es pot descriure, per tant, qualsevol aspecte de la realitat: des dels més concrets, fins als abstractes. • descripció objectiva: l'objecte és descrit sense manifestar la repercussió en el descriptor. Utilitza un llenguatge denotatiu. • descripció subjectiva: l'objecte es descriu amb els sentiments, emocions, etc. que desperten en el descriptor. Utilitza un llenguatge connotatiu. Estructura Les descripcions tenen en general una estructura que s'aproxima a la de l'argumentació (encara que en alguns casos s'apropen al text instructiu): com a text no és altra cosa que una sèrie de frases ben construïdes i organitzades, lligades en progressió informativa, que persegueixen una determinada finalitat. Característiques lingüístiques • Les oracions solen ser simples i enunciatives. Juxtaposades (unides per signes de puntuació) o coordinades copulatives amb el nexe i. • Els temps verbals que predominen són els present d'indicatiu o l'imperfet d'indicatiu. • Hi abunden els verbs copulatius (ser, estar, semblar) i els de pertinença (tenir, portar) • El lèxic principal el constitueixen: els noms, els adjectius qualificatius (amb funció d'Atr o CN) i els SP equivalents a un adjectiu.

×