Presentació de Felipe Zayas en català que es pot trobar en castellà -versió original- en aquesta web (username: felipezayas)

1. La competència
en
comunicació lingüística
Terceras Jornadas Didáctica de Lengua y Literatura.
AGPE Álvaro Cunqueiro“
Santiago de Compostela, abril 2008
Felipe Zayas
Traducció: Antoni de la Torre

2. Què són les competències bàsiques?
• Aprenentatges que es consideren
imprescindibles des d'un plantejament integrador i
orientat a l'aplicació dels sabers adquirits.
• Competències per a aconseguir la realització
personal, exercir la ciutadania activa, incorporar-
se a la vida adulta de manera satisfactòria, ser
capaç de desenvolupar un aprenentatge
permanent.

3. Finalitat de les competències bàsiques
• Integrar els diferents aprenentatges (formals, no
formals...)
• Permetre als alumnes d'integrar els seus
aprenentatges, posar-los en relació amb diferents
tipus de continguts i usar-los de manera efectiva
en diferents situacions i contextos.
• Orientar l'ensenyament al permetre identificar els
continguts i els criteris d'avaluació que tenen un
caràcter imprescindible.

4. Relació de les competències bàsiques
amb les àrees o matèries
Cada àrea contribueix al desenvolupament de
determinades competències.
Cadascuna de les competències es copsa com
a conseqüència del treball en diverses àrees o
matèries.

5. Mesures organitzatives i funcionals
• Organització i funcionament dels centres i de l'aula.
• Participació de l'alumnat.
• Normes de règim interior.
• Ús de determinades metodologies i recursos didàctics.
• Concepció, organització i funcionament de la
biblioteca escolar.
• Planificació de les activitats complementàries i
extraescolars.

6. Quines són les competències bàsiques?
• Competència en comunicació lingüística.
•Competència matemàtica.
• Competència en el coneixement i la interacció
en el món físic.
• Tractament de la informació i la competència
digital.
• Competència social i ciutadana.
• Competència cultural i artística.
• Competència per a aprendre a aprendre.
• Autonomia i iniciativa personal.

7. La competència en comunicació
lingüística es refereix a…
L'ús del llenguatge com a instrument de:
• comunicació oral i escrita
• representació, interpretació i comprensió de la realitat
• construcció i comunicació del coneixement
• organització i autorregulació del pensament, les emocions
i la conducta

8. És una competència necessària per a…
• Expressar els pensaments, les emocions, les vivències les
opinions…
• Generar idees i estructurar el coneixement.
• Donar coherència i cohesió al discurs.
• Regular les pròpies accions i tasques.
• Gaudir de l'ús estètic del llenguatge.
• Formar-se un judici crític.
• Dialogar i resoldre pacíficament els conflictes.
• Desenrotllar l'autoestima i la confiança en un mateix.

9. La competència lectora:
definició de PISA
Capacitat de comprendre, utilitzar i analitzar
textos escrits per a copsar els objectius del
lector, desenrotllar els seus coneixements i les
seues possibilitats, i participar en la societat
(Projecte PISA)

10. Ser lector competent implica…
• Processar la informació mitjançant diversos processos
psicològics (Sánchez Miguel, 1998, i Alonso Tapia, 2005.)
• Resoldre els problemes que es presenten en el
processament de la informació i saber regular el procés de
lectura. (Solé (1994; Sánchez Miguel, 2008)
• Llegir críticament el text. (Cassany (2003)
• Utilitzar allò llegit per a resoldre tasques o problemes nous
(Sánchez Miguel, 1998)
• Traçar itineraris per l'hipertext i interpretar textos en què
intervenen diversos codis. (Coiro, 2003)

11. La competència en composició escrita.
És la capacitat per a compondre els textos escrits
requerits en els diversos àmbits de l'activitat social:
per a desenvolupar i comunicar el coneixement,

per a participar en la vida social i

per a satisfer les necessitats personals.


12. La competència en composició escrita.
Destreses i estratègies
Capacitat per a:
• Planificar els textos
• Disposar linealment les unitats lingüístiques
(textualització)
• Revisar els textos
Camps, 1994

13. Planificar els textos
• Representar-se la tasca dins de determinats
paràmetres textuals. Establir objectius:
• Acció verbal que es realitzarà
• Context social de l'activitat verbal
• Generar idees / buscar informació.
• Treball previ amb el vocabulari relacionat amb el tema.
• Organitzar els continguts en relació amb:
• el tema (relacions entre les idees)
• la classe de text
• els lectors potencials

14. Disposar linealment les unitats lingüístiques
• Coneixement del codi escrit (norma ortogràfica…)
• Competència sintàctica:
• organització dels elements bàsics de la clàusula oracionall
• sintaxi complexa amb un estil cohesionat
• Cohesió:
• marcadors del discurs
• procediments anafòrics
• ordre de les paraules en l'oració
• progressió temàtica
• relació entre temps verbals
• Aspectes gramaticals del registre (p.e., la modalització)

15. Revisar els textos
• Detectar el problema
• Identificar el problema
• Reparar el text

16. Preguntes (1)
1. En relació amb el currículum de les llengües estatals:
• ¿Fem que les habilitats i estratègies lingüístico-comunicatives siguen l'eix
de l'ensenyament?
• ¿Situem l'ensenyament de les habilitats i estratègies en relació amb els
diversos usos socials de la llengua?
• ¿Usem procediments didàctics adequats per a l'ensenyament d'habilitats i
estratègies?
• L'ensenyament de la competència lectora mitjançant tasques
compartides.
• L'ensenyament de les operacions que intervenen en el procés de
composició d'un text dins de seqüències didàctiques per a aprendre a
escriure.
• La planificació de seqüències didàctiques per a aprendre els usos
orals formals.
• ¿Posem els coneixements lingüístics en relació amb l'aprenentatge de l'ús
de la llengua?

17. Preguntes (2)
2. En el conjunt de les àrees lingüístiques:
Som conscients que hi ha aprenentatges comuns a les diferents llengües del
currículum? Sabem quins són?
Planifiquem conjuntament l'ensenyament de manera que s'aborden
coherentment els aprenentatges comuns?
Facilitem als alumnes la transferència d'aprenentatges entre llengües?

18. Preguntes (3)
3. En relació amb el conjunt de les àrees:
Quines fonts d'informació s'utilitzen en les diferents àrees? Quin tipus
d'activitats es realitzen per a obtenir I tractar la informació?
Quins gèneres textuals han de compondre els alumnes en les diferents
àrees per a construir i comunicar els coneixements? Quines ajudes es
forneixen als alumnes per a aprendre a compondre'ls?
Quin paper juga l'ús oral com a mitjà per a la planificació i la regulació de
les tasques? ¿I per a la comunicació dels aprenentatges?
Com podem ajudar des de les àrees de llengües al treball amb els textos
propis de l'àmbit acadèmic?

19. Preguntes (4)
4. Tutoria:
• Es pren en consideració lús de la llengua per a expressar els
pensaments, les emocions, les vivències, les opinions?
• I l'ús oral de la llengua en interaccions orals per a la resolució de
conflictes?
5. Centre:
• Quines mesures organitzatives i socials preveiem al centre educatiu
per a facilitar el desenvolupament de la competència en comunicació
lingüística?
• Participació de l'alumnat en la gestió del centre.
• Organització de la biblioteca i activitats d'animació a la lectura.
• ...

20. Bibliografia
• Alonso Tapia, Jesús (2005): “Claves para la enseñanza de la comprensión
lectora”, Revista de Educación, nº extraordinario 2005.
• Camps, Anna (1994): L’ensenyament de la composició escrita. Barcelona:
Barcanova.
• Cassany, Daniel (2003): “Aproximaciones a la lectura crítica: teoría, ejemplos y
reflexiones”, Tarbiya. Revista de investigación e innovación educativa, 32.
(Disponible en Quaderns Digitals, nº 51).
• Coiro, Julie (2003) “Comprensión de lectura en internet: ampliando lo que
entendemos por comprensión de lectura para incluir las nuevas competencias”,
Eduteka.
• Pérez Esteve, Pilar y Zayas, Felipe ( 2007), Competencia en comunicación
lingüística, Madrid, Alianza Editorial.
• Sánchez Miguel, Emilio (1998): Comprensión y redacción de textos. Dificultades y
ayudas, Barcelona: Edebé.
• Sánchez Miguel, Emilio (2008): “Cómo enseñar estrategias de comprensión en
Secundaria”, en Plec (Proyecto de lectura para centros escolares).
• Solé, Isabel (1994): Estrategias de lectura, Barcelona: Graó.
• Zayas, Felipe (2007): “El lugar de la gramática en la enseñanza de la lengua”
(Ponencia presentada en la UIMP en septiembre de 2007)