Projecte Educatiu de Centre (PEC)

ESCOLA ABEL FERRATER
La Selva del Camp
Projecte Educatiu de Centre
(PEC)
Revisió curs 2018-2019

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE Escola Abel Ferrater
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ 3
1.1. Marc conceptual 3
1.2. Marc normatiu 4
2. DEFINICIÓ INSTITUCIONAL (Qui som?) 5
2.1 Informació del context 5
2.1.1 Context històric 6
2.1.2 Context actual 7
2.1.3.Espais i equipaments 7
2.1.4 Tipologia de centre 9
2.2. Trets d'identitat 10
3. OBJECTIUS i PRIORITATS (Què pretenem?) 11
3.1. Objectius específics 12
3.1.1. Àmbit pedagògic 12
3.1.2. Àmbit institucional i de relació 12
3.1.3. Àmbit administratiu i de gestió 13
3.2. Objectius de centre 13
4. EL CURRÍCULUM (Què ensenyem?) 15
4.1. Criteris d'organització pedagògica 15
4.1.1. Projectes i activitats de l’escola 17
4.1.2. Activitats Extraordinàries 18
4.2. Pla d'Acollida 19
4.3. Pla d'Atenció a la Diversitat (PAD) 19
4.4 Pla d'Acció Tutorial (PAT) 20
4.5 Pla de Convivència 21
4.6. Projecte Lingüístic (PL) 21
4.7. Mecanismes de participació i col·laboració 21
4.7.1. Amb les famílies 21
4.7.2. Mecanismes de participació i difusió 22
4.7.3. Relació amb l’entorn 23
5. L’ORGANITZACIÓ (Com ens organitzem?) 24
5.1. Criteris d’organització funcional 24
5.1.1. Òrgans col·legiats de participació 24
5.1.2. Òrgans unipersonals de govern 25
5.1.3. Òrgans de coordinació 25
5.1.4. Organigrama del centre 26
6. AVALUACIÓ 27
7. ACTUALITZACIÓ del PEC 29
2

1. INTRODUCCIÓ
1.1. Marc conceptual
El projecte educatiu, que és la màxima expressió de l’autonomia dels centres, recull la
identitat del centre, n’explicita els objectius, n’orienta l’activitat i hi dona sentit amb la
finalitat que els alumnes assoleixin les competències bàsiques i facin el màxim d’ aprofitament
educatiu.
El Projecte Educatiu de Centre (PEC) de l’escola Abel Ferrater, és un document consensuat per
la comunitat educativa que té per finalitat donar a conèixer l’acció educativa que porta a
terme el centre d’acord amb la realitat de l’entorn proper. Aquest PEC és un document viu
que es pot anar modificant i actualitzant d’acord a les reflexions internes i canvis que hi pugui
haver en relació a aspectes que hi siguin inclosos.
Per tant, el PEC ha de:
● Mostrar els principis rectors de caràcter propi.
● Considerar les necessitats educatives de l’alumnat.
● Mostrar la vinculació amb l’entorn.
● Ser flexible, susceptible de modificacions en funció de reflexió.
● Tenir un caràcter prospectiu, perquè parteix de la realitat i funcionarà com a
instrument de millora del Centre.
● Implicar un compromís formal dels diferents sectors de la Comunitat Educativa en
el seu exercici i desenvolupament.
● Ser útil, és a dir, ha de respondre a les necessitats i interessos del Centre de
manera real i global.
El PEC desenvolupa altres documents relacionats:
● El Projecte Lingüístic del Centre (PLC)
● Les normes d’organització i funcionament del Centre (NOFC)
● El Pla d’Acollida del Centre
● El Pla d’atenció a la diversitat del Centre (PAD)
● El Pla d’acció tutorial (PAT)
● Pla TAC
● La carta de compromís educatiu.
3

Aquest PEC es concreta en el projecte de direcció (PdD) i aquest a la vegada en les
Programacions Generals Anuals (PGA), cadascuna de les quals tindran una Memòria Anual.
1.2. Marc normatiu
Normativa vigent a tenir en compte a l’hora d’elaborar, revisar o modificar el Projecte
Educatiu del Centre (PEC):
● Llei orgànica 2/2006 de 3 de maig- LOE
● Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació - LEC.
● Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius.
● Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i
del personal directiu professional docent.
● Decret 29/2015, de 3 de març, de modificació del Decret 155/2010
● Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels
ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil.
● Decret 119/2015, de 23 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments
de l’educació primària.
● Ordre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els
documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària.
● Ordre EDU/484/2009, de 2 de novembre, per la qual es determinen el procediment
i els documents i requisits formals del procés d’avaluació del segon cicle d’educació
infantil.
4

2. DEFINICIÓ INSTITUCIONAL (Qui som?)
2.1 Informació del context
L’escola Abel Ferrater es troba a la zona educacional de la Selva del Camp, situada a la part de
ponent del poble.
En aquesta zona, rodejada de natura, hi trobem també la llar d’infants municipal “El Poniol” i
l’institut d’educació secundària Joan Puig i Ferreter.
La Selva del Camp és un municipi de la comarca del Baix Camp amb una població de quasi
6.000 habitants, ben comunicat amb les capitals de comarca properes: Reus, Valls i Tarragona.
El poble disposa d’indústries, serveis i bons equipaments: pavelló poliesportiu, piscina
coberta i descoberta, camp de futbol, biblioteca municipal, radio, TV local, escola de música
municipal, escola d’anglès municipal…. així com d’un conjunt d’associacions relacionades
amb la cultura, esport, excursionisme,... que ofereixen riquesa i diversitat als vilatans.
D’entre l’important ventall de personatges famosos selvatans, cal destacar l’artista Abel
Ferrater (1917-1999), que dona nom a la nostra escola.
5

Les dades bàsiques de la nostra escola són:
2.1.1 Context històric
La nostra escola, actualment anomenada Abel Ferrater (abans Gil Cristià i Arbós, abans Josep
Cristià Llombart i abans Escuelas Nacionales) és l’única escola pública del municipi. Com
podreu comprovar tenim una llarga història i hem canviat de nom i d’ubicació diverses
vegades. Fins a l’any 1962 l’escola pública de la Selva no disposava d’un edifici que concentrés
tots els nivells, els xiquets i xiquetes segons les edats i l’època es distribuïen per diferents
espais del poble: a Sta. Llúcia, al Castell, a la placeta de la Palma, al carrer Major,... En aquest
període ens anomenàvem Escuelas Nacionales. El 18 de juliol d’aquell any 62 es va inaugurar
un edifici escolar, on ara hi ha l’escola de música (al Parc Baix Camp).
Per fi tots els nens i nenes de l’escola pública ja podien estudiar junts. L’escola es va batejar
com a Grupo Escolar José Cristià Llombart, ja que va ser aquest senyor el que va cedir els
terrenys a l’Ajuntament per a què s’hi pogués construir el centre. L’escola va anar creixent, a
causa del tancament de l’escola parroquial de St. Agustí, i com que ja no hi cabíem i havíem
d’utilitzar aules que estaven a la Defensa Agrària, es va haver de construir un altre edifici en
una altra ubicació, al carrer Pare Crusats. Al març de 1977 s'inauguraven les primeres aules del
nou centre i fins l’any 1980 es van anar fent ampliacions. Com que els terrenys per a fer
aquest edifici els va donar el fill del Sr. Josep Cristià Llombart, l’escola va tornar a canviar de
nom, per tal de portar el del seu donador, i vam passar a ser l’Escola Gil Cristià i Arbós.
Arribada la dècada dels 90, la demografia de la Selva del Camp rebé una important empenta
que va comportar un augment de demanda al nostre centre i es va haver de lluitar, una altra
vegada, per la construcció d’un nou edifici que pogués encabir tota la població escolar que
6
Nom: Escola Abel Ferrater
Codi de centre: 43003100
Adreça: C/ Abel Ferrater,3 43470-La Selva del Camp
Telf/Fax: 977 84 42 32
Correu electrònic: e3003100@xtec.cat
Bloc:
https://agora.xtec.cat/escola-abelferrater/

optava per l’ensenyament públic al municipi. Finalment, al setembre de 2006 es van estrenar
les noves instal·lacions educatives, a la Rasa de Ferrater. Donat el fet que el Sr. Abel Ferrater i
Hortet va fer donació de les seves terres per a finalitats educatives a la Rasa i per tal d’honorar
el seu nom i que a la vegada no es perjudiqués el nom del Sr. Gil Cristià i Arbós, es va
determinar de fer el canvi de nom de les dues escoles públiques de la Selva, tal i com consta al
DOGC núm. 5248, de data 31 d’octubre de 2008. I la nostra escola va passar a anomenar-se
Escola Abel Ferrater.
El curs 2006-2007 tot i acabar de construir-se la nova escola, ja queda petita i s’han de seguir
utilitzant els espais de l’antiga escola Gil Cristià, encabint allí la tercera línia del centre.
El curs següent, es decideix segregar els dos edificis. A l’edifici antic es crea una escola nova
que s’anomena escola “La Selva”, i a l’edifici nou, l’escola passa a anomenar-se escola “Abel
Ferrater”. Posteriorment, al quedar lliure el nom de Gil Cristià, l’escola “La Selva” demana
permís per fer un canvi de nom.
Aquesta escola nova “Gil Cristià” té una curta durada. La taxa de natalitat de la Selva decreix i
provoca el seu tancament. El curs 2016-2017, l’escola Abel Ferrater absorbeix aquesta escola.
El primer curs amb dos edificis i a partir de setembre de 2017 tots els alumnes a l’edifici de la
Rasa.
La nostra escola ha passat per quatre noms i per moltes ubicacions però el que no ha variat és
l’esperit de lluita i de treball de tota la comunitat educativa per mantenir la dignitat i la
qualitat de l’escola pública a la Selva del Camp.
2.1.2 Context actual
Els nivells educatius que s’imparteixen són: Educació Infantil (3-6 anys) i Educació Primària
(6-12 anys).
Actualment, curs 2018-19, és una escola de dues línies de P3 a 3r i de tres línies de 4t a 6è.
Aquesta tercera línia és el resultat del tancament de l’escola Gil Cristià, la qual, a mesura que
passin els anys anirà desapareixent i l’escola tornarà a ser de dues línies en la seva totalitat.
7

2.1.3.Espais i equipaments
L’escola compta amb quatre espais diferenciats, un per l’educació Infantil, un altre per a
l’educació Primària, el gimnàs i la zona de menjador.
8
EDIFICI D’EDUCACIÓ INFANTIL EDIFICI DE PRIMÀRIA
● 6 tutories
● 1 aula suport
● 1 aula psicomotricitat
● 1 despatx
● lavabos i WC petits a les aules
● lavabo i WC de mestres
● 15 aules ordinàries
● 1 aula d’informàtica
● biblioteca
● 4 aules petites (1 de religió i 3 aules de
suport)
● 3 despatxos
● 3 tutories
● sala de mestres
● despatx AMPA
● consergeria
● sala de neteja
● lavabos i WC de nens
● lavabos i WC de nenes
● lavabos i WC de mestres
GIMNÀS MENJADOR ESCOLAR
● escenari
● pista
● 2 sales de material
● vestidors amb dutxes
● lavabos i WC
● sala de menjador
● avant sala
● cuina (in situ)
● lavabos i WC
ALTRES ESPAIS
● 1 pati gran a infantil
● 3 patis petits amb accés directe a les aules d’infantil
● 1 pati gran per CI i 3r
● 1 pati gran per 4t i CS amb una pista poliesportiva
● 1 hort

2.1.4 Tipologia de centre
L’escola Abel Ferrater és un centre de titularitat pública, que pertany al Departament
d’Educació de la Generalitat de Catalunya, on s’imparteix Educació Infantil i Educació Primària.
La
plantilla
, està formada per :
● Personal docent:
● Infantil
: 6 tutors/es i 1 mestre/a de suport.
● Primària
: 15 tutors/es (1 d’educació física i 1 de música), 2,5 especialistes d’anglès,
1 especialista d’educació física, 1 especialista de música, 1 mestre/a de religió, 2
mestres d’educació especial, 0,5 mestre/a de suport.
● Personal PAS
: 1 auxiliar administrativa i una TEI
● Personal de serveis educatius: 1 psicopedagoga de l’EAP, 1 treballadora social, 1
fisioterapeuta, 1 logopeda, 1 vetlladora, 1 assessora de plàstica, mestres jubilats.
● Personal no docent:
1 conserge, personal de cuina i menjador, servei d’acollida, activitats
extraescolars, neteja, manteniment del centre.
Destaquem els serveis que ofereix l’escola:
L’horari escolar és de 9.00h a 12.30h i de 15.00h a 16.30h, fora de l’horari lectiu s’ofereixen
altres serveis:
Servei d'acollida
El centre ofereix la possibilitat que, aquelles famílies que ho necessitin, puguin deixar els seus
fills/es en el servei d’acollida matinal (de 8.00h a 9.00h del matí, de 12.30h a 13,30h, i de
16.30h a 18.00h de la tarda), amb la supervisió per part d’una monitora contractada per
l’AMPA.
Activitats extraescolars
Al migdia i de 16.30h a 18.00h l’AMPA organitza una sèrie d’activitats esportives, culturals i
lúdiques amb monitoratge del Consell Comarcal i d’altres.
Menjador escolar
Comptem, a més, amb servei de menjador escolar amb cuina in situ (de 12.30h a 15.00h). Els
productes són de proximitat i alguns d’ells ecològics. De manera eventual o diàriament,
aquells/es que ho desitgin, poden fer ús d’aquest servei. L’Ajuntament de la Selva és
responsable de la gestió del menjador i això inclou la contractació de l’empresa que dona el
9

servei a la nostra escola. Els professionals que treballen al menjador (cuineres, coordinadora
de menjador, monitoratge,...) depenen directament de l’empresa contractada.
Activitats extraordinàries
Cada curs escolar es sol·licita jornada intensiva el darrer dia de classe del primer trimestre i les
dues últimes setmanes de curs, durant el mes de juny. L’horari d’aquestes jornades és de
9.00h a 13.00h. L’AMPA organitza LUDOTARDES per si alguna família requereix del servei.
2.2. Trets d'identitat
Els
principis rectors del sistema educatiu català
, a l’escola Abel Ferrater, s’assumeixen també
com a propis: valors democràtics, inclusió i cohesió social, esforç, coeducació, drets humans,
educació integral, ciutadania, honestedat, constància, flexibilitat, autonomia, participació, ...
La nostra escola es defineix com:
● Escola catalana. L’escola Abel Ferrater fomenta el coneixement de la llengua i la
cultura catalana. El català és la nostra llengua vehicular i d’aprenentatge. Es garanteix
el nivell de competència castellana com a segona llengua i de l’anglès com a llengua
estrangera.
● Escola inclusiva. La nostra escola respecta les característiques individuals de l’alumnat i
fomenta valors d’acceptació, respecte i no discriminació, sigui quin sigui el seu sexe,
ètnia, religió o les seves capacitats. Tenim la premissa de donar resposta a les
necessitats educatives que presenten els/les alumnes.
● Escola coeducadora. Treballem per fer possible un tracte igualitari entre ambdós
sexes.
● Escola laica i plural. L’escola és respectuosa amb les diferents maneres de pensar,
creences, religions... Cap persona és discriminada per la seva ideologia.
● Participativa, on els infants aprenen una educació basada en el desenvolupament dels
valors cívics i socials que els ajudaran a ser partícips i membres actius de la societat on
viuen.
● Arrelada a l’entorn, que col·labora amb diverses entitats del poble per tal de conèixer
el lloc on vivim i com ens hem de moure.
10

3. OBJECTIUS i PRIORITATS (Què pretenem?)
Els objectius prioritaris del sistema educatiu català són l'èxit escolar i l'excel·lència educativa,
mitjançant el desenvolupament màxim de les capacitats de tots i cadascun dels alumnes. Hem
de tenir en compte els següents aspectes:
● El català, com a llengua pròpia de Catalunya, serà la llengua emprada com a llengua
vehicular i d'aprenentatge. En finalitzar l'ensenyament obligatori, es garanteix el
domini de les llengües oficials catalana i castellana.
● La inclusió educativa com a principi que regeix l’escolarització i l’atenció educativa de
tots els alumnes.
● La innovació metodològica i didàctica a les aules per adquirir les competències
bàsiques.
● La lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les àrees i matèries
curriculars.
● Accions per dinamitzar el plurilingüisme i la interculturalitat.
● La personalització de l’aprenentatge per atendre les necessitats i característiques
individuals de tots i cadascun dels alumnes.
● L'emprenedoria com a eina per l'autoconeixement de l'alumne, per afavorir-ne la
creativitat i la innovació.
● La cultura de l'avaluació i la rendició de comptes per millorar, amb un sistema
d'indicadors, les avaluacions de competències bàsiques i els indicadors de progrés del
centre per a la priorització d'objectius en la programació general anual i en els
processos d'aula.
● La formació contínua orientada a les necessitats educatives dels alumnes, tot
afavorint-ne l'autoformació en el centre a partir de la diagnosi de les necessitats del
centre per transferir-les a l'aula.
● La implicació i el compromís de la família en l'escolarització i el seguiment de l'evolució
acadèmica i personal de l'alumne a través de la carta de compromís educatiu.
● La relació del centre i l'entorn per afavorir respostes integrals i comunitàries als reptes
educatius amb la col·laboració i el treball en xarxa entre els centres, els agents
socioeducatius, les entitats del territori.
11

3.1. Objectius específics
Aquests objectius generals es concreten en uns objectius específics els quals estan distribuïts
en tres àmbits:
● Pedagògic
● Institucional i de relació
● Administratiu i de gestió.
3.1.1. Àmbit pedagògic
● Unificar criteris pedagògics consensuats pel claustre per afavorir una línia d’escola
coherent dirigida a la consecució d’un ambient de treball respectuós.
● Aplicar diferents estratègies d’atenció a la diversitat per tal de donar resposta a les
necessitats dels alumnes.
● Desenvolupar les capacitats de tots i cadascun dels alumnes mitjançant una
metodologia cada vegada més vivencial i experimental per assolir les competències
bàsiques i fomentar l'emprenedoria entre l’alumnat.
● Analitzar els resultats educatius per emprendre accions de millora.
● Facilitar la participació del professorat en activitats de formació, així com compartir
diferents experiències educatives entre el claustre.
● Assolir, per part de tot l’alumnat, un bon nivell de comprensió i d’expressió oral i
escrita, d’agilitat en l’ús d’estratègies i instruments de càlcul i en la resolució de
problemes, i d’autonomia en l’aprenentatge.
3.1.2. Àmbit institucional i de relació
● Dinamitzar la participació de les famílies i mantenir un clima de participació i
col·laboració amb l’AMPA per tal que reverteixi en la millora i qualitat de
l’ensenyament.
● Participar en els programes i projectes educatius d’altres entitats sempre i quan
afavoreixin la formació integral de l’alumne i siguin coherents amb el PEC.
● Facilitar l’obertura del centre, els espais i recursos necessaris per al desenvolupament
d’activitats a tota la comunitat educativa.
12

● Impulsar models de convivència basats en la diversitat i en el respecte a la igualtat de
drets i oportunitats entre l’alumnat.
3.1.3. Àmbit administratiu i de gestió
● Gestionar els recursos econòmics amb claredat, transparència i eficàcia,
● Impulsar mètodes i instruments que permetin desenvolupar els canals de comunicació
externs i interns
● Optimitzar els espais del centre i els recursos materials i tecnològics disponibles entre
tots els membres de la comunitat educativa establint protocols de bon ús.
● Sistematitzar les reunions de treball entre els docents per seguir una línia d’escola.
● Vetllar per l’eficiència i l’eficàcia de les diferents reunions i comissions.
3.2. Objectius de centre
La finalitat de la nostra escola és aconseguir l’èxit escolar i l’excel·lència educativa dels nostres
alumnes, desenvolupant al màxim les seves capacitats per tal que esdevinguin persones
íntegres i flexibles que puguin integrar-se a la societat canviant.
Els nostres objectius són:
1. Desenvolupar una educació integral de l’alumne que inclogui tant el vessant personal
com les habilitats socials perquè aprengui a conviure en societat i l’ajudin a tenir una
actitud activa, positiva i participativa.
2. Potenciar l'excel·lència educativa, tot assegurant les CCBB. Es desenvoluparan al
màxim les capacitats i competències bàsiques en tots els àmbits (lingüístic,
matemàtic,...) d’acord amb el currículum de cadascuna de les etapes.
3. Atendre la diversitat i donar resposta educativa a les característiques que presenta
l’alumnat.
4. Promoure una bona convivència dins i fora de la comunitat educativa.
5. Assegurar els projectes iniciats que s’especifiquen en el PEC i iniciar-ne de nous que
ajudin a la millora educativa.
En el Projecte de Direcció i en la Programació General Anual aquests objectius es
desenvolupen i concreten en estratègies, actuacions i indicadors.
En la Memòria Anual es fan les corresponents valoracions i propostes de millora.
13

Quan l’alumne acabi l’educació primària haurà de ser capaç de :
● Entendre el món que l’envolta.
● Interpretar la informació i analitzar-la críticament.
● Treballar en equip i consensuar els punts de vista.
● Poder continuar el seu aprenentatge al llarg de la seva vida.
14

4. EL CURRÍCULUM (Què ensenyem?)
És el conjunt de competències bàsiques, objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris
d’avaluació que treballem en cadascuna de les etapes educatives (etapa infantil i etapa
primària) per tal de garantir el nivell acadèmic adient per poder accedir a la següent etapa
educativa amb èxit.
4.1. Criteris d'organització pedagògica
La
distribució de les àrees en l’horari lectiu dels alumnes de cada etapa es fa respectant les
hores mínimes i les hores de lliure disposició que estableix l’ordenació dels ensenyaments de
l’educació primària i de l’educació infantil respectivament.
Per tal de tenir grups equilibrats i que tot l’alumnat es conegui durant el seu pas per l’escola,
es fan barreges de grups en acabar P5, 2n i 4t.
A l’etapa d’educació infantil (3-6 anys) com a norma general, les tutores es mantindran amb el
mateix grup classe els dos primers anys, el tercer any es canviaran.
L’etapa de primària es distribueix en tres cicles de dos cursos cada un, el cicle inicial, el cicle
mitjà i el cicle superior. L’assignació de tutors, sempre que sigui possible, també serà per
cicles.
Cada curs es revisen i s’actualitzen les
programacions de les diferents àrees i es fan les
adaptacions oportunes amb l’objectiu de millorar els resultats acadèmics dels nostres
alumnes.
L’escola ofereix l’àrea de
religió per aquells alumnes de primària que l’escullen de forma
optativa.
A
l’etapa infantil es potencia l’ús oral de la llengua i s’inicia de manera funcional i significativa
el treball de la lectoescriptura. La lectura i l’escriptura es treballen a partir d’un enfocament
constructivista, on l’alumne és el protagonista del procés de construcció del coneixement. Per
tal de facilitar l’atenció individualitzada es fan agrupaments flexibles de llengua, que
s’organitzen cada curs en funció dels recursos humans que disposi el centre. A Ed. Infantil es
treballa la lletra de pal i s’introdueix la lletra manuscrita a P5.
15

En aquests nivells es treballa per centres d’interès i projectes de lliure elecció o bé dirigits, a
partir dels quals s’articulen els aprenentatges de totes les àrees, és a dir, són multidisciplinars
i globalitzats.
El llenguatge matemàtic a Ed. Infantil es treballa a partir de situacions properes als nens/es. Es
parteix de la vivència, l’experimentació i la manipulació per anar construint els diferents
conceptes matemàtics. Per tal de facilitar l’atenció a la diversitat, cada curs s’organitza en
desdoblaments per a treballar la matemàtica manipulativa amb mig grup.
Hem començat a treballar per
ambients
, metodologia que consisteix en organitzar els alumnes
en diferents espais on puguin construir els seus aprenentatges de manera espontània.
A l’
Educació Primària, es disposa de documents que concreten les línies metodològiques,
didàctiques i organitzatives de les àrees instrumentals. Cada cicle té acords metodològics
concrets i la bona coordinació entre els cicles és molt important per tal de tenir una bona línia
d’escola. Els documents, programacions i criteris d’avaluació es van revisant pels docents cada
curs escolar.
● A Cicle Inicial es manté la metodologia de
projectes centrada en l’àrea de coneixement
del medi.
● A 3r el medi social segueix un treball específic del poble amb el projecte
“Un tomb per
la Selva”
. La resta de nivells realitzen com a mínim un projecte al curs escollit per
l’alumnat.
● Per fomentar el gust per la lectura tenim implantats
els 30’ de lectura diaris i un dia a
la setmana fem el projecte dels padrins lectors que implica alumnes de 1r i 2n amb
alumnes de 5è i 6è.
● Treballem l’expressió escrita, tant en llengua catalana com en castellana, amb mig
grup. Fem un treball sistemàtic organitzat de 1r a 6è amb unes pautes d’elaboració de
les diferents tipologies textuals.
● Pel que fa a les llengües, introduïm l’anglès a P4. A més, tots els alumnes de Primària
participen al projecte “EnArtglish” que consisteix en fer part de l’àrea de plàstica en
anglès.
● Referent als materials didàctics s’apliquen criteris compartits per l’equip docent per a
la selecció de llibres de text i per a l’adaptació i/o creació de materials didàctics per
atendre la diversitat de necessitats d’aprenentatge.
16

● L’escola fa ús de les TAC
i dels recursos digitals per tal d’afavorir la millora de la
qualitat dels processos d’ensenyament i aprenentatge.
4.1.1. Projectes i activitats de l’escola
Projecte EnARTglish
Tot i que es va acabar el PELE (Pla experimental en llengües estrangeres), l'escola segueix
oferint la plàstica en anglès a tots els cursos de Primària.
Projecte Escola Verda
Continuem amb el projecte d’Escola Verda. Un equip de mestres es reuneix setmanalment per
tal d’organitzar i coordinar totes les activitats que fan referència al medi ambient. Participem
en les activitats que des de l’Ajuntament i l’associació CEN organitzen per les escoles del poble
(tallers i neteja de la riera,..). Col·laborem a les activitats que es proposen des del Programa
Escoles Verdes.
També gaudim de l’espai de l’hort fent una plantada a la tardor amb la col·laboració de les
famílies i el manteniment és a càrrec d’un cicle al llarg del curs.
Biblioteca escolar (Projecte Punt-EDU)
L'escola vetlla pel bon funcionament de la biblioteca escolar. La biblioteca roman oberta cada
dia a l'hora del pati, i ofereix servei de préstec per als alumnes dels cicles mitjà i superior. Els
alumnes de parvulari i CI tenen biblioteca d’aula.
Al mateix temps, els alumnes de CM i CS poden fer prèstec d’aula donat que també tenen una
petita biblioteca dins cadascuna de les classes. Aquests llibres els renoven periòdicament.
Pla Català Esport
L’escola està dins del Pla i l'AMPA segueix oferint activitats extraescolars de caire esportiu a
tots els alumnes associats.
Projecte Suport Vital Bàsic
Estem dins el programa de Suport Vital Bàsic del Baix Camp, amb l’objectiu de formar els
alumnes dels diferents cicles en les tècniques, coneixements i habilitats de com salvar vides. El
que es pretén és canviar el “no fer, per por de no saber”, per “ fer, per ajudar”.
Projecte de convivència
L’escola creu amb una educació integral, per la qual cosa treballem de forma específica
17

diversos programes que ajudin a desenvolupar la intel·ligència interpersonal i intrapersonal
del nostre alumnat.
Anglès al Parvulari
Continuem amb les classes d’anglès a partir de P4.
Coral
Activitat extraescolar adreçada a alumnes de 4t a 6è que estiguin interessats en el cant coral.
Es participa a diferents activitats adreçades a cors infantils.
Projecte UNA
Aquest és un projecte d’àmbit local que estableix activitats de col·laboració entre les escoles
del poble (nivell 5è) i la residència d’avis El Vilar. La voluntat d’aquest projecte és
l’enriquiment intergeneracional. Els/les nens/es es beneficiaran de l’experiència dels avis, i
els avis se sentiran partícips de l’educació dels infants pel fet de poder ser transmissors de
coneixements.
4.1.2. Activitats Extraordinàries
Sortides escolars
A cada nivell es realitzaran 2 sortides, una al primer trimestre i una altra al 3r trimestre, que
impliquin l’ús de transport. Si es creu convenient, es faran altres sortides.
Al finalitzar l’etapa d’educació primària els alumnes aniran tres dies de colònies.
Teatre
Cada any aniran al teatre del poble a veure un espectacle. De P3 a 3r veuran una obra en
català. De 4t a 6è l’obra serà en anglès.
Activitats musicals
Anualment, participem en diferents trobades de cant coral, musicals, cantates. Els/les
alumnes de 3r participen al “Fem Coral” de Reus, els nens i nenes de 4t participen del musical
organitzat conjuntament amb l’escola de música de la Selva i l’altra escola del poble, i els
alumnes de 5è fan l’activitat de Cantània a l’auditori de música de Barcelona.
Tota l'escola, juntament amb l'EMM (Escola de Música Municipal) i l'altra escola celebren la
trobada de Santa Cecília.
Festes
18

L’escola celebra les festes de la Castanyada, el Nadal, el Dijous Gras i el Carnaval, Pasqua,... ,
les diades commemoratives com el Dia de la Pau Escolar (30 de gener) i participa de les festes
locals com poden ser la Fira, sant Jordi, i la Festa Major.
4.2. Pla d'Acollida
La inclusió és un dels trets d’identitat de l’escola. Es tracta la diversitat des dels principis de
normalització, igualtat d’oportunitats per a l’aprenentatge i la participació, inclusió i
personalització.
Dins l’aspecte organitzatiu, l’escola promourà l’atenció educativa dels alumnes nouvinguts
amb una organització flexible, oferint-los en la mesura que sigui possible, mestres de suport a
l’aula ordinària. Es vetllarà perquè hi hagi una bona coordinació entre els mestres de suport i
els tutors, potenciant el treball interdisciplinari.
Fent referència a la metodologia que es segueix, l’equip de docents opta per adaptar les
activitats a les característiques dels alumnes nous i si s’escau, es redactaran Plans
Individualitzats amb la finalitat que es pugui fer un ensenyament més personalitzat.
El Pla d’acollida indica el protocol a seguir per a l’acolliment de l’alumnat nou i de les seves
famílies al centre. El document que recull aquest protocol està en procés d’elaboració per part
de l’escola.
En referència al pla d’acollida de mestres nous al centre, l’escola disposa d’un document
específic per aquesta finalitat.
4.3. Pla d'Atenció a la Diversitat (PAD)
Correspon a la CAD (Comissió d’atenció a la diversitat) concretar els criteris i les prioritats que
el centre estableix per a l’atenció a la diversitat dels alumnes, així com organitzar i fer un
seguiment dels recursos de què disposa el centre i de les mesures adoptades. Es fan les
següents actuacions:
● L’atenció a les necessitats educatives especials es planteja des de la perspectiva global
del centre per tal de respondre a les necessitats de tot l’alumnat.
● L’alumnat amb necessitats educatives de suport educatiu disposarà de les mesures
necessàries per assolir els objectius del currículum.
19

● L’alumnat d’incorporació tardana disposarà d’una acollida personalitzada i de mesures
organitzatives i curriculars.
● A nivell curricular es confeccionaran els Plans Individualitzats (PI) que siguin necessaris,
sempre amb el consens i col·laboració del professional de l’EAP i el mestre especialista
d’Ed. Especial, que ajudaran al tutor i a la resta de mestres implicats a desenvolupar-lo.
Treballem la inclusió, adaptant-nos a les necessitats educatives dels alumnes, respectant les
seves diferències i potenciant les seves capacitats. No només ens centrarem en els alumnes
amb necessitats especials, sinó en la totalitat dels alumnes, ja que tots tenen necessitats
educatives diferents.
S'ofereix un suport individual o en petit grup a aquells alumnes que el necessiten. És un reforç
flexible, temporal i preventiu que vol atendre els diversos ritmes d'aprenentatge dels
alumnes.
El suport escolar personalitzat (SEP) s'oferirà en horari lectiu (fins a primer) i post-lectiu, amb
horari de 12.30h a 13.30h (de segon a sisè), segons les necessitats dels alumnes.
4.4 Pla d'Acció Tutorial (PAT)
L’acció tutorial és l’element clau de
coordinació família-escola que repercuteix d’una manera
significativa en el correcte desenvolupament dels alumnes en la seva etapa escolar.
L’acció tutorial comporta el seguiment individual i col·lectiu dels alumnes per part de tot el
professorat que intervé en un mateix grup.
El tutor/a serà el nexe d’unió principal entre l’escola i la família.
El centre informarà a les famílies sobre l’evolució educativa dels seus fills, facilitarà a les
famílies el dret i deure de participar i implicar-se i establirà els procediments de relació i
cooperació amb famílies.
4.5 Pla de Convivència
El nostre objectiu és que tot l’alumnat desenvolupi les aptituds i les actituds que el
capacitin per viure en la nostra societat multicultural i multilingüe. Per això:
● Possibilitarem que tot l’alumnat i les seves famílies sentin que formen part de la
societat catalana, sense perdre els referents propis.
● Ajudarem a superar estereotips i prejudicis respecte a persones i grups diferents.
20

● Desenvoluparem habilitats per a la convivència, necessàries a l’hora de participar en la
vida ciutadana multicultural, i ens preocuparem per la integració socioafectiva de tot
l’alumnat.
4.6. Projecte Lingüístic (PL)
El Projecte Lingüístic és l’organització, posada en pràctica i avaluació del conjunt d’actuacions
sobre el tema de les llengües que s’imparteixen a l’escola. El PL forma part del PEC.
El català és la llengua vehicular. Treballem la llengua castellana i l’anglesa a partir de P4, a
nivell oral en els primers cursos.
El treball de les llengües es fa a nivell oral, de lectura i d’expressió escrita, amb l’objectiu que
els/les alumnes siguin competents de manera comunicativa en cadascuna de les llengües.
En el document Projecte Lingüístic del Centre s’especifica de manera extensa com es treballa
la llengua a l’escola.
4.7. Mecanismes de participació i col·laboració
4.7.1. Amb les famílies
Els mecanismes de relació amb les famílies són els següents:
Reunions d’inici de curs.
Durant el mes d’octubre es realitzaran les reunions d’inici de curs amb totes les famílies.
Aquestes tenen com a objectius: explicar el funcionament de l’escola, l’organització dels grups
i les activitats, la dinàmica del dia a dia.
Entrevista individual tutor/a - famílies
Cada curs es realitzaran, com a mínim, una reunió entre la família i el/la tutor/a.
Informacions generals d’escola
L'escola farà servir el correu electrònic com a mitjà de comunicació amb les famílies. Totes
aquelles famílies que no en tinguin rebran la informació en format paper.
Intercanvis d’informació diària escola-família
● A educació infantil hi haurà comunicació mitjançant notes a la funda viatgera.
● A Cicle inicial es farà servir la llibreta viatgera.
21

● A Cicle Mitjà i Superior, l’agenda escolar dels alumnes.
Carta de compromís
Mitjançant la Carta de Compromís Educatiu es vol potenciar la participació de les famílies en
l'educació dels seus fills/es i s’hi inclouen punts com el seguiment de l’evolució dels alumnes,
la implicació de les famílies en l’evolució educativa dels seus fills,...
La carta de compromís la signaran les famílies i la direcció quan es matriculi un alumne al
centre. Es revisarà de forma periòdica i s’hi incorporaran canvis, si es creu convenient, amb el
vistiplau del Consell Escolar.
4.7.2. Mecanismes de participació i difusió
La participació de tota la comunitat educativa en les activitats del centre és fonamental per a
la seva implicació i per a l’assoliment dels objectius proposats. Amb la finalitat de facilitar
aquesta participació s’estableixen diferents mecanismes de participació i col·laboració i
difusió:
Pàgina WEB
L’escola disposa d’una pàgina WEB actualitzada i dinàmica on es pot trobar tota la informació
del centre, activitats extraescolars, enllaços als blocs de l’AMPA i el menjador. També es
poden observar les activitats que fan els alumnes a l’aula i que queden reflectides als blocs de
cada nivell. A través d’aquesta pàgina web l’escola dona a conèixer els documents de centre
(PEC, Projecte Lingüístic,...) a tota la comunitat educativa.
Revista Escolar “TOTS PLEGATS”.
Cada curs escolar, cap als voltants de Sant Jordi, els/les alumnes de tota l’escola elaboren
aquesta revista. S’hi editen treballs de tots els nivells entorn a una temàtica proposada pels
docents. Els/les alumnes de 6è de CS són l’equip de redacció coordinats per mestres del
centre. Aquesta revista ens serveix per a donar a conèixer a la Comunitat Educativa part de les
activitats que realitzem a l’escola. Es dóna un exemplar per família i es posa en format digital
a la pàgina web.
Canal Camp
22

El poble disposa d’una televisió local que també emet reportatges de les activitats que
realitzem.
L’Associació de Mares i Pares de l'Escola (AMPA)
Gestiona les diferents activitats extraescolars, les
Ludotardes
, i col·labora en la realització de
les festes escolars (festa final de curs, Sta Cecília, concert de la Coral,...).
També porta a terme el projecte de socialització dels llibres de text.
Es realitzaran reunions periòdiques entre l’equip directiu i l’AMPA, per tal de coordinar les
activitats del centre, tant escolars com extraescolars. Es potenciarà la participació i/o
col·laboració en projectes conjunts.
4.7.3.
Relació amb l’entorn
L’escola promou els mecanismes de col·laboració amb l’entorn:
● Amb l’Ajuntament, participant en els projectes educatius que organitza (Pla de
convivència municipal, Pla d’entorn,...).
● Amb empreses properes (visita a fàbriques del poble).
● Amb institucions culturals i educatives selvatanes.
L’escola aprofita, mitjançant les sortides pel poble, les oportunitats que ens dona de
coneixement de l’entorn social, entorn natural (biodiversitat de la riera de la Selva, ...) i
cultural (festes, tradicions,...).
23

5. L’ORGANITZACIÓ (Com ens organitzem?)
5.1. Criteris d’organització funcional
El director/a estableix els elements organitzatius del centre i actua segons els principis
d’organització de centre: eficàcia, eficiència, lideratge pedagògic, lideratge distribuït,
funcionament integrat, gestió descentralitzada, flexibilitat, participació de la comunitat
educativa i compromís de les famílies en el procés educatiu.
L’estructura organitzativa ha de permetre:
● L’autonomia de gestió organitzativa i pedagògica del centre.
● L'assoliment dels objectius dels ensenyaments que s'hi imparteixen i la seva adequació
a les necessitats de l'entorn i context sociocultural.
● La participació de la comunitat educativa en la direcció i gestió del centre i l'exercici
dels drets i deures dels membres que la componen.
● La millora dels processos d'ensenyament i aprenentatge dels alumnes i la seva
avaluació.
● La investigació i innovació educatives i la formació del personal docent.
● L’estructura organitzativa pròpia ha de determinar les competències i la composició
dels òrgans de govern i de coordinació.
5.1.1. Òrgans col·legiats de participació
El Consell Escolar
El Consell Escolar és l’òrgan col·legiat de participació de la comunitat escolar en el govern de
l’escola, està integrat pel director/a, el/la cap d’estudis, els representants de mestres,
representants de pares i mares, representant d’AMPA, personal PAS, Ajuntament i el
secretari/a del centre que pren acta (amb veu i sense vot).
Les seves funcions són les que estableix l’article 148.3 de la LEC i dóna suport a l’equip directiu
per al compliment de la programació anual del centre (PGA) i del projecte de direcció (PdD).
El Consell Escolar es reuneix una vegada al trimestre com a mínim i sempre que convingui.
Claustre de mestres
24

El claustre de mestres és l’òrgan de participació del professorat en el control i la gestió de
l’ordenació de les activitats educatives i del conjunt d’aspectes educatius del centre. Les seves
funcions són les establertes en l’article 146.2 de la LEC i dóna suport a l’equip directiu per al
compliment de la programació anual del centre (PGA) i del projecte de direcció (PdD), d’acord
amb l’article 144.4 de la Llei d’educació.
S’estableix un calendari de reunió de claustre, que com a mínim es reuneix una vegada al mes
i sempre que convingui.
5.1.2. Òrgans unipersonals de govern
El/la director/a, el/la cap d’estudis i el/la secretari/a formen
l’equip directiu que és l’òrgan
executiu de govern i que treballa de forma coordinada en l’exercici de les seves funcions.
L’equip directiu donat que assumeix el lideratge pedagògic de l’escola i dinamitza la tasca
educativa, setmanalment té reunions de coordinació.
5.1.3. Òrgans de coordinació
Equip directiu i coordinadors.
Cada cicle té un coordinador que es reuneix amb l’equip directiu un cop per setmana per
tractar temes pedagògics i/o organitzatius que van sorgint. És el responsable de
comunicar-ho al seu cicle.
Equips de cicle.
Són els òrgans de coordinació col·legiats del centre i la seva funció és la d’organitzar i
desenvolupar els ensenyaments dels cicle en el marc del Desenvolupament Curricular
del Centre aprovat pel Claustre. Estan representats pels Coordinadors de Cicle que
funcionen com a òrgans de coordinació unipersonals que realitzen les gestions
relatives al seu cicle, reben la informació donada per l’equip directiu i la transmeten al
seu cicle i recullen les inquietuds del cicle i les comuniquen a l’ equip directiu.
Els cicles es reuneixen setmanalment en horari no lectiu.
Òrgans de coordinació unipersonals.
Els òrgans de coordinació unipersonal del centre són a més a més dels coordinadors/es de
cicle, el/la Coordinador/a TIC, el/la Coordinador/a LIC i el/la Coordinador/a de riscos
laborals. Es poden crear altres òrgans de coordinació unipersonals per a la coordinació
25

d’algun projecte, activitat o tasca quan l’equip directiu ho cregui necessari (biblioteca,
aula de ciències,...)
A més, a l’escola, es realitzen:
Reunions de nivell.
Els tutors d’un mateix nivell es reuneixen setmanalment per a coordinar les activitats
pedagògiques del seu nivell i si s’escau, actualitzar les programacions.
Comissions
En funció de les necessitats del centre es creen unes comissions de treball que són formades
per mestres de cadascun dels cicles, els quals es troben els dies establerts per a dur a terme la
tasca encomanada.
5.1.4. Organigrama del centre
26

6. AVALUACIÓ
Considerem l’avaluació com a eina de tot el procés d’aprenentatge. Ens permet decidir i
adaptar les estratègies pedagògiques a les característiques de l’alumnat i constatar el seu
progrés a mesura que avança en els aprenentatges.
Avaluació dels alumnes
Per a l’alumnat, l’avaluació també és un element essencial per aprendre, compartirem amb
ells el procés avaluador fent-los protagonistes del seu procés d’aprenentatge.
Els exàmens seran una eina més per tal d’avaluar aquest procés d’aprenentatge i el resultat
numèric de les proves mai serà l’únic que es tindrà en compte a l’hora d’avaluar els alumnes.
També seran objecte d’avaluació el treball a l’aula, els deures i l’actitud de l’alumne/a.
Els exàmens es corregiran seguint els criteris establerts ens els Acords Metodològics.
L’escola realitza unes proves a nivell de centre:
● Educació Infantil. Proves de lectoescriptura.
● Proves inicials i finals de català, castellà i matemàtiques que es fan a inici i a final de
cada curs.
● Proves de comprensió (ACL) i de velocitat lectora.
● Les proves de CCBB a final de 6è, que marca el Departament d'Educació.
El resultat d’aquestes proves s’analitzarà cada vegada i es faran propostes de millora.
Avaluació del centre
L’avaluació del centre es farà a partir dels
indicadors de progrés que ens hem proposat que
faciliten informació mesurable i permeten analitzar l’evolució del centre i fer-ne valoracions
comparatives. Ens permeten també interpretar, explicar i millorar els processos
d’ensenyament-aprenentatge i els seus resultats.
Aquests indicadors es revisaran periòdicament en funció dels resultats de l’avaluació del
centre.
Es tindran en compte indicadors de progrés dels diferents àmbits que es concretaran i
revisaran en el Projecte de Direcció, en la Programació General Anual i en la Memòria Anual.
Aquests àmbits són de:
27

Context
Indicadors d’escolarització, absentisme escolar, mobilitat d’alumnat i de professorat,... (Es
poden extreure de les Dades Anuals de Centre que recull el Departament
d’Ensenyament).
Resultats
● Indicadors dels resultats acadèmics dels alumnes
o Percentatge de superació de les àrees per cicles/nivells.
o Índex d’alumnes de sisè que superen la prova CCBB.
o Índex d’alumnes que superi la prova diagnòstica (finals de 2n CI), en el cas que
l’escola hagi estat triada pel Departament d’Educació per a passar la prova als
seus alumnes.
● Grau d’implicació del professorat en la millora del rendiment escolar.
● Indicadors del grau de satisfacció d’alumnes, mestres i famílies.
Recursos
● Indicadors d’organització interna: espais, recursos (humans i materials),...
● Indicadors econòmics i pressupostaris (gestió econòmica anual del centre).
De processos d'aula
● Indicadors de les activitats educatives i la metodologia.
o Grau de concreció i desplegament del currículum.
● Procediments d’atenció a la diversitat.
● Utilització de les TIC a l’aula.
● Concreció de criteris d’avaluació.
De processos de centre
● Indicadors de coordinació
o Grau de coordinació dels diferents òrgans del centre (cicles, intercicles,
interetapes).
● Indicadors de participació
o Índex d’alumnat, mestres, famílies que participen en les activitats que promou
l’escola.
● Indicadors de convivència i acollida
o Grau de satisfacció dels plans d’acollida per part de l'alumnat, famílies i
mestres nous al centre.
28

7. ACTUALITZACIÓ del PEC
Aquest document s’ha elaborat a partir del PEC anterior, aprovat l’any 2014 i revisat l’any
2016, el qual ha estat actualitzat i adaptat a la normativa vigent.
A proposta de la directora i de l’equip directiu s’ha lliurat un esborrany als membres del
claustre perquè, es pugui conèixer, valorar i fer les aportacions que es creguin convenients
que seran valorades i que s’incorporaran, si és el cas, al document final.
El document també es lliurarà al Consell Escolar perquè el conegui, el valori, en faci les
aportacions adients i en doni el seu vistiplau.
Cada curs es farà una revisió del PEC per part de l’equip directiu que en promourà les
modificacions pertinents a partir de les decisions consensuades amb el claustre.
La Selva del Camp, 30 de gener de 2019
29

Projecte Educatiu de Centre (PEC)

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Projecte Educatiu de Centre (PEC)

Similar to Projecte Educatiu de Centre (PEC) (20)

More from Escola Abel Ferrater

More from Escola Abel Ferrater (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (9)

Projecte Educatiu de Centre (PEC)