Programa electoral 2015 d'Acord+ERC per la Garriga del Nou País

Fem la
Garriga
del Nou
País
ELECCIONS MUNICIPALS
MAIG 2015
Programa electoral

Programa electoral. Eleccions municipals 2015
3Fem la Garriga del Nou País
ÍNDEX
Introducció ........................................................................... 5
1. Un poble republicà................................................................. 7
1.1. Municipis republicans per a un nou país......................................... 7
1.2. Dels nous ajuntaments naixerà la República catalana. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
1.3. Un nou país net, just i pròsper................................................... 8
2. UN POBLE PARTICIPATIU.......................................................... 10
3. UN POBLE COHESIONAT........................................................... 13
3.1. Educació......................................................................... 13
3.2. Cultura i patrimoni............................................................... 14
3.3. Acció social...................................................................... 16
3.4. Esports.......................................................................... 18
3.5. Joventut (Secció elaborada per les JERC - La Garriga).......................... 21
3.6. Mitjans de comunicació locals................................................... 27
3.7. Política lingüística................................................................ 28
4. UN POBLE SOSTENIBLE. TERRITORI I SOSTENIBILITAT........................ 29
4.1. Medi ambient i sostenibilitat..................................................... 29
4.2. Territori i urbanisme............................................................. 31
5. Un poble emprenedor.............................................................. 34
5.1. Comerç.......................................................................... 35
5.2. Empresa i indústria.............................................................. 36
5.3. Pacte local per l’ocupació........................................................ 36
5.4. Administració eficaç / administració electrònica / societat del coneixement..... 36
5.5. El turisme com a eix econòmic................................................... 37

INTRODUCCIÓ
Acord Independentista per la Garriga ha estat quatre anys al govern municipal perquè després dels
resultats electorals del 2011 va interpretar que el poble volia un govern estable i uns representants
dedicats al servei de la ciutadania, deixant enrere picabaralles polítiques.
Des de les àrees que ha gestionat Acord hem procurat dur a terme una gestió eficaç i responsable,
mirant sempre per al bé comú.
Aquest 2015 unim forces amb Esquerra Republicana de Catalunya. Units som molt més forts, molt
més experimentats i tindrem la força necessària per afrontar els grans reptes que tindrà el país i els
municipis en aquesta legislatura.
Som un equip de persones que estimem la Garriga i Catalunya i tenim molt clar el model de poble i de
país que volem.
ACORD+ERC vol que la Garriga esdevingui un municipi REPUBLICÀ:
 ENTENEM LA DEMOCRÀCIA DES DE BAIX: CREAREM CONSELLS DE PARTICIPACIÓ
CIUTADANA PER DONAR LA VEU A LA CIUTADANIA
 LA NOVA GARRIGA SERÀ TRANSPARENT, TINDRÀ UN MANUAL DE GOVERN I EL
CIUTADÀ TINDRÀ A MÀ TOTA LA INFORMACIÓ
 LA GARRIGA IMPULSARÀ I ENFORTIRÀ EL PROCÉS CAP A LA REPÚBLICA CATALANA
I per això ACORD+ERC vol:
Potenciar el creixement econòmic, dedicant tots els esforços en l’impuls de l’activitat als polígons,
així com la promoció del comerç i l’emprenedoria.
Millorar la qualitat de vida a la Garriga a través d’un creixement sostenible i una mobilitat ordenada,
connectant el teixit urbà amb l’entorn natural: farem del riu l’eix natural i el punt de contacte de les
persones amb la reserva de la biosfera del Parc Natural del Montseny, de la que ja formem part.
Aquests valors els convertirem en un dels motors de la promoció econòmica de la Garriga.
Millorar la qualitat de vida dels joves garriguencs.
Implicar l’equip de govern, corrent tots els riscos que calgui i sense cap senyal de dubte, en la
proclamació de la independència de Catalunya i en els primers passos de la nova República catalana.

1. UN POBLE REPUBLICÀ
1.1. Municipis republicans per a un nou país
En les eleccions municipals del 24 de maig del 2015 els garriguencs i garriguenques estem cridats
a decidir com volem que sigui el nostre municipi, en l’inici del procés constituent del nou país, de la
República catalana.
La independència és l’oportunitat per generar nous motlles per a la política municipal. Tenim
l’oportunitat de superar totes les barreres que avui condicionen els governs de les nostres viles
i ciutats, començant pel finançament, les competències per dur a terme noves polítiques socials,
culturals i econòmiques, per apoderar els ciutadans, propiciar la participació política, la transparència, la
lluita contra la corrupció, etc.; en definitiva, per posar la política al servei de les persones.
Així mateix, Acord Independentista de la Garriga i Esquerra Republicana de Catalunya (Acord+ERC)
vol que la Garriga, com la resta de municipis del país, empenyi el procés cap a la independència i sigui
protagonista de la imparable revolució democràtica que vivim. Tots som testimonis i protagonistes
directes de la il·lusió compartida del nostre poble. Es tracta d’una energia civil que també hem de posar
al servei del municipi.
1.2. Dels nous ajuntaments naixerà la República catalana
En les properes eleccions sorgiran els nous ajuntaments que protagonitzaran la fase decisiva del procés.
El país necessitarà alcaldes, regidors, consistoris i municipis compromesos amb l’exercici del dret a decidir
i l’assoliment de la independència, fent costat a la majoria social i a les institucions de la Generalitat:
el president i el Parlament. Sabem que el procés viurà fases decisives en els propers mesos i la
implementació del full de ruta cap a la independència no serà un camí planer. El desafiament democràtic
a l’Estat per poder fer la transició real, enllestir les estructures d’estat i referendar la futura constitució
catalana requerirà una fortalesa i un compromís personal i institucional dels càrrecs electes municipals.
Els ajuntaments i els organismes supralocals seran una eina, sens dubte, decisiva per engegar el procés
constituent i culminar-lo amb èxit amb la proclamació de la República catalana com a nou estat d’Europa.
En aquest sentit, els càrrecs electes municipals d’Acord+ERC es comprometen a dur a terme les
accions següents:
 Participar activament en l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).
 Impulsar mocions de suport al dret a decidir, suport a la sobirania individual i col·lectiva dels
ciutadans de Catalunya i de suport al procés cap a la independència.
 Exercir i fomentar la unitat d’acció amb totes les forces polítiques i representants electes
compromeses amb el procés i amb el dret a decidir.
 Facilitar l’acció i cooperar amb les organitzacions de la societat civil sobiranista: AMI, ANC,
Òmnium, Sobirania i Justícia, Catalunya Diu Prou, etc.
 Exercir la sobirania fiscal des de l’ajuntament en coordinació amb la Generalitat i la societat
civil sobiranista.

8 Fem la Garriga del Nou País
 Donar suport a l’acció de les principals institucions del país (Presidència del Govern i
Parlament) durant tot el procés constituent, i posar-s’hi a disposició, des de la declaració fins
la proclamació de la independència.
 Cooperar amb el Govern de la Generalitat en la realització de les estructures d’estat i la
internacionalització del procés constituent.
 Fomentar el posicionament de les organitzacions municipalistes (AMC i FMC) a donar
suport al procés.
 Participar pro-activament en la constitució d’una «Assemblea de càrrecs electes» com a eina
d’expressió de la voluntat democràtica.
Acord+ERC ha signat el compromís de les candidatures per la independència proposat per l’ANC i l’AMI.
1.3. Un nou país net, just i pròsper
La proposta d’Acord+ERC és la proposta dels activistes que defensem les causes de la ciutadania
compromesa amb el bé comú. És la proposta de progrés que sorgeix del batec ciutadà que no es
resigna i passa a l’acció, amb l’objectiu de coordinar l’acció de l’ajuntament de la Garriga o tenir-ne
una majoria suficient que ens permeti millorar la política, crear valor públic i augmentar la satisfacció
i la qualitat de vida de la ciutadania. Volem que la Garriga sigui encara molt millor, un lloc on valgui la
pena viure-hi, que enforteixi el sentiment d’identificació i de pertinença del ciutadà, un poble inclusiu.
La Garriga, amb Acord+ERC, pot ser un municipi on es projectin els millors valors democràtics: els
valors republicans. Un poble que dia a dia lluiti per fer-se un nom i un lloc propi en el nou país.
Tenim el deure i la responsabilitat de donar el millor de nosaltres per assolir una democràcia avançada.
Tenim l’oportunitat de fer foc nou i deixar enrere el frau i la corrupció. Tenim un projecte per bastir
un ajuntament nou, obert i transparent que reti comptes als ciutadans i volem que la ciutadania
formi part de la presa de decisions. El compromís amb el bé comú ens guia en l’anhel de forjar un
poble socialment avançat, d’acord amb el triple objectiu de viure en un poble més cohesionat, més
emprenedor i més sostenible.
Així doncs, el nostre programa per a la Garriga pren com a eixos aquells que entronquen amb el
republicanisme i per això s’estructura en:
 Un poble cohesionat: la necessitat de lluitar contra la pobresa i les desigualtats com a
garantia de l’exercici efectiu dels drets i les llibertats més bàsiques de les persones. La
cultura com a eina i motor de ciutadania lliure i compromesa amb la societat. La salut, l’acció
social i l’esport com a garantia de qualitat de vida i benestar de les persones. La qualitat
i el prestigi de l’escola pública com a eina per a la igualtat d’oportunitats efectiva i el bon
funcionament de l’ascensor social.
 Un poble emprenedor: la lluita contra l’atur com a política social més urgent que
prioritzarem. L’actitud emprenedora de l’Ajuntament i altres administracions a l’hora
de propiciar nous filons d’activitat econòmica, promoure l’economia cooperativa i
l’emprenedoria. Invertir en els eixos comercials com a nodes de vida civil i d’interrelació
social. Promoure les TIC i l’administració electrònica com a factor d’informació, participació,
transparència i simplificació de l’Administració.

 Un poble sostenible: des d’un urbanisme humanista que potencia l’àgora ciutadana i la
interrelació social fins a la sostenibilitat del patrimoni natural i cultural com a base de la
identitat col·lectiva. Potenciar la virtut cívica per a l’adopció d’energies netes i el residu
zero. Fer efectiu el dret a l’habitatge o poder viure en un poble on les TIC puguin potenciar
les actituds responsables dels ciutadans vers l’entorn, la reposició del mobiliari o el
funcionament dels serveis públics.

2. UN POBLE PARTICIPATIU
Acord+ERC sent la urgència d’obrir la democràcia al conjunt de la ciutadania i de la societat civil
organitzada. Cal que tornem la política a la ciutadania. Els impactes de la crisi econòmica que veiem
cada dia en els nostres municipis, juntament amb els episodis sistemàtics de corrupció que omplen els
mitjans, han accelerat la crisi de la política tradicional instal·lada en els grans partits, incapaços d’erigir-
se amb l’autoritat i la legitimitat necessària per posar remei als problemes més importants. S’han
acabat els temps dels partits que entreguen el poder als que no es presenten a les eleccions i que
s’enriqueixen amb els impostos i el poder que els hem lliurat.
Acord+ERC vol estimular el compromís social, el deure i la llibertat dels ciutadans per decidir en
tots els afers municipals. Volem protegir l’interès general dels abusos de poder de qualsevol tipus.
Volem preservar la integritat de l’espai públic, vetllar per la salvaguarda dels serveis públics i posar els
recursos de tots al servei de la igualtat d’oportunitats.
A diferència d’altres partits, considerem l’apoderament ciutadà i la participació efectiva com a eines
cabdals per assolir l’objectiu polític més preuat dels republicans: «repartir el poder entre el màxim
nombre de ciutadans possible». Obrint la democràcia a tothom, repartim el poder, el prenem de les mans
dels que l’usen per als fins particulars i el tornem on correspon, al servei de la llibertat i la igualtat.
L’allunyament entre ciutadania i polítics i el descrèdit de la política en general és un fet que a
Acord+ERC ens amoïna i creiem que és cabdal posar-hi remei perquè l’alternativa és una política
autoritària. Per tant, per salut democràtica s’ha d’escurçar aquesta distància i entenem que, en part, ha
de venir per la via de la promoció de la participació dels ciutadans en la vida pública en general. A la
pregunta de per què hem de promoure la participació, responem que per Dignificar la Política.
Per nosaltres, els pilars del govern obert i de la democràcia oberta són:
 La transparència i el retiment de comptes: obrir les dades públiques, obrir els plens, accés
a la informació, elaboració d’informes, infografies i informar dels processos de presa
de decisions. L’objectiu és proporcionar eines perquè la gent pugui exercir el control i
seguiment de les polítiques públiques. La transparència és el valor del bon govern i ha de
ser garantida mitjançant compromisos vinculants i acompanyada de la mirada crítica de la
ciutadania.
 La participació: consolidar i simplificar les eines de consulta directa, la concertació de
debats, la iniciativa ciutadana per determinar l’agenda i els programes de govern. Promoure
processos participatius per elaborar pressupostos compartits o adoptar projectes
estratègics. L’objectiu és el de co-construir les polítiques i el model de poble o ciutat amb els
ciutadans.
 La cooperació: superar les barreres dins els ajuntaments i els serveis municipals, i de cara
enfora amb els administrats. Cal superar estructures piramidals dins l’organització municipal.
Els objectius del govern obert són:
1. Confiança i apoderament ciutadà
2. Una administració més àgil, eficient i comprensible pels ciutadans, que millora contínuament
i aprèn dels errors.

3. Adopció de processos de participació política i d’informació pública de fàcil accés
4. Generació de capital social, major qualitat democràtica i compromís amb els afers públics
5. Estalvi de recursos i guanys d’eficiència
6. Major seguretat, control i confiança per lluitar contra la corrupció
7. Crear valor públic i satisfacció ciutadana
Els partits que acaben configurant el govern del poble tenen el dret i el deure d’aplicar el programa
amb què s’han presentat a les eleccions i per això els ciutadans els fan confiança, ara bé, hi ha temes
que depassen les legislatures o un programa electoral d’un partit o un govern municipal concret.
Aquests temes poden ser la definició del Model de poble que volem, o l’aparició de temes nous
que no previstos o temes concrets que afecten d’una manera important el conjunt del poble. Des
d’Acord+ERC defensem que en aquests casos és especialment important que les decisions que es
prenguin hagin estat configurades en un procés participatiu. En aquest sentit ens comprometem a:
1. Redactar el pla estratègic de la Garriga 2015-2030 amb un procés participatiu obert a tot
el poble i tutelat per l’ajuntament. Tindrem en compte els compromisos adquirits amb la
signatura de l’Agenda 21.
2. En temes clau, utilitzar l’eina que ofereix una Consulta Popular.
3. Promoure l’intercanvi d’experiències de participació d’èxit amb d’altres pobles de realitats
semblants a la nostra.
A més del descrèdit de la política, hi ha una percepció negativa que els ciutadans tenen de les
administracions públiques en general. A part de la millora en l’eficiència de la gestió que sempre es pot
i cal fer, pensem que és important millorar la qualitat de la relació que els ciutadans mantenen amb
l’ajuntament. Hi ha un camp molt gran per córrer en el terreny de les TIC. Les propostes que fem en
aquest camp són:
1. Millorar la pàgina web de l’ajuntament, per fer-la una eina útil per a la transparència, la
participació i la cooperació ciutadanes.
2. Desenvolupar l’aplicació del reglament de participació en tots aquells àmbits que sigui
possible, vetllant per una administració local oberta.
3. Ampliar i difondre l’ús de Twiter i Facebook i altres eines de les xarxes d’informació per
mantenir viva la informació i fer-la més interactiva.
4. Utilitzar les aplicacions de mòbil per tal que el contacte entre la ciutadania i l’administració
esdevingui més àgil, ràpid i eficaç.
5. Crear una app per a mòbil o tauleta, des de la qual es podrà consultar en tot moment el
pressupost de l’ajuntament i el seu estat d’execució. També permetrà veure el cost de les
principals obres de l’ajuntament així com el seu finançament i també el seu estat d’execució,
les retribucions polítiques, etc.
Cal utilitzar totes les eines de comunicació a l’abast per impulsar una política de transparència en la
gestió pública i municipal en particular. Per recuperar la confiança amb els partits polítics els ciutadans
han de poder comprovar el grau d’acompliment dels compromisos electorals. Per tant han de ser
informats i han de poder exercir un control sobre el desenvolupament dels programes. Les propostes
que fem en aquest camp són:

1. Crear el Consell del Poble. Un espai de debat obert entre la ciutadania i l’equip de govern,
de periodicitat semestral.
2. Crear la figura del Síndic de greuges local, estudiant prèviament les seves funcions i
atribucions.
La part culminant de la participació és la involucració dels ciutadans en la cogestió amb l’administració
en determinats àmbits. Això vol dir que sense voler desplaçar a qui, per votació universal ha estat
elegit per dur endavant un determinat projecte, no es puguin incloure persones o entitats que
enriqueixin i millorin el resultat final. Per tant apostem per la gestió compartida en algunes àrees que
es posaran a debat.
Promoure la participació ciutadana vol dir fer-la universal i que cap grup no utilitzi aquesta eina pel bé
del partit polític que representa ni com a eina de desgast de cap govern. Entenem la participació com
un fòrum constructiu, obert a tothom, que ha de tendir a acollir el màxim de sensibilitats possible.
Per aquest motiu, posarem a la taula de debat entre partits i ciutadania aquestes PROPOSTES:
1. Promoure un pacte local per a la millora democràtica i que aplegui el ple municipal, actors
socioeconòmics i ciutadania i que revisi els òrgans i instruments presents amb vista a la
seva adaptació a la nova realitat.
2. Revisar el Reglament d’Organització Municipal (ROM), amb vista a adaptar-lo a les
noves necessitats i donar la flexibilitat suficient per incorporar elements de democràcia
deliberativa i directa i una major implicació de la societat civil organitzada i la ciutadania en
general a la política municipal.
3. Comprometre’s amb la transparència quant a retribucions i càrrecs de designació política.
4. Enfortir la xarxa associativa i garantir-ne la interlocució, la comunicació i la participació en
els temes rellevants que afectin la Garriga, sent especialment sensibles a les reivindicacions
que es plantegin si són d’interès general i beneficien el conjunt de la població.
5. Dotar la ciutadania de les eines i de la formació (evitant fractura digital) per treure el màxim
partit a aquestes noves polítiques.
6. Assajar polítiques de democràcia 2.0: vot per internet, enquestes, consultes…
7. Assegurar que els mitjans públics estiguin al servei de la ciutadania i que reflecteixin la
pluralitat política i social de la Garriga.
8. Fer una part dels pressupostos participatius, tant en la fase d’elaboració com en la seva
posterior avaluació.
9. Evolucionar l’actual model de subvencions a les entitats locals a un model on els contractes
programa o els convenis de col·laboració siguin l’eix de la relació, allà on sigui possible.
10. Potenciar la prestació de serveis amb municipis veïns, si escau, com a mesura per guanyar
eficiència i possibilitar estalvis en la prestació de serveis públics municipals.

3. UN POBLE COHESIONAT
El foment i la millora de la qualitat de vida dels garriguencs és una aposta ferma i decidida de
les polítiques que volem impulsar a l’Ajuntament de la Garriga, centrades en el foment de la
universalització de l’accés als serveis socials.
Treballarem perquè la inversió social no sigui un àmbit infradotat del pressupost municipal, i li
atorgarem la importància que requereix per la repercussió que té sobre la població. En aquests
moments de dificultats econòmiques, la inversió social és més imprescindible que mai per fer front a
les necessitats de les persones.
El punt de vista republicà ens empenys a fer un programa on l’impuls de polítiques destinades
al foment de la cohesió sigui un dels nostres pilars bàsics de treball, i, per tant, lluitarem contra la
marginació i per la cohesió social, a partir del suport personalitzat i d’orientació de la ciutadania,
incorporant-hi o desenvolupant-hi plans de desenvolupament comunitari, plans d’interès social, plans
educatius d’entorn, plans de ciutadania i immigració, etc.
3.1. Educació
L’educació constitueix per a Acord+ERC un dels principals eixos de la seva acció política, amb un
destacat valor estratègic dins del projecte global de construcció nacional. L’escola és un dels àmbits
en el qual es reflecteixen de manera més evident les situacions de desigualtat. És per això, que
considerem que des de l’ajuntament s’ha de contribuir a estructurar un sistema educatiu propi amb
major capacitat de resposta als nous reptes educatius i socials des de la proximitat.
En concret, basarem les nostres accions en:
1. Consell Escolar Municipal. Actualment és bàsicament informatiu, com a molt es decideixen
les festes de lliure disposició dels centres. Farem d’aquest òrgan una base d’una coordinació
entre les escoles, de posada en comú de projectes que es poden compartir i enriquir-se
mútuament, per tal que esdevingui motor i intercanvi d’experiències.
2. Manteniment de les escoles. Les escoles són espais públics i no es poden anar deteriorant.
Millorarem el sistema de comunicació entre l’escola i l’ajuntament per tal de garantir un
manteniment ràpid i eficaç.
3. Activitats escolars de foment del coneixement local. El patrimoni cultural i arquitectònic
garriguenc es posarà a l’abast de les escoles de manera gratuïta. El centre de visitants serà
un dels catalitzadors d’aquest objectiu. Revisarem el llibre del poble per fer-lo una eina útil
per als docents.
4. Activitats culturals. Continuarem fomentant les activitats culturals a les escoles. Ho farem
d’acord amb la comunitat educativa a través del Consell Municipal Escolar.
5. Consell d’infants. Repensarem aquesta iniciativa, juntament amb el Consell Municipal
Escolar i les diverses escoles per tal que esdevingui una eina útil d’exemple de vida
democràtica dels infants. Buscarem accions sobre les quals puguin decidir després d’un
procés participatiu.
6. Prevenció i educació sanitària

– Dietes equilibrades, productes de proximitat, cuina pròpia... ajudar que totes les escoles
segueixin un programa comú.
– Assegurar un plat a taula per a tots els nens/es que tinguin problemes econòmics a casa.
– Seguir potenciant l’esport escolar.
7. Mobilitat. Treball comú entre les escoles per aconseguir uns itineraris escolars, potenciar
el fet d’anar a peu a les escoles. Marcar uns punts propers a les escoles on deixar i recollir
als nens/es i que hi hagin uns camins marcats amb petjades a terra que els nens/es han de
seguir.
8. Treballarem amb l’objectiu que l’administració del nou país potenciï la formació professional
a la Garriga, creant centres específics i integrats de FP, per això, iniciarem un diàleg
constructiu amb l’EMAD, l’EME i els Instituts garriguencs, a més dels agents industrials i
econòmics, per tal de racionalitzar l’oferta educativa dels cicles formatius de grau mitjà,
adaptant l’oferta dels programes de formació professional adreçats a joves sense titulació
a les necessitats de l’entorn, incrementar l’oferta dels cicles formatius de grau superior i
ampliar l’oferta general de les diverses formacions professionalitzadores.
9. Cooperarem amb l’administració eductiva per atendre de manera correcta i acurada
l’alumnat d’educació especial, tant pel que fa als ensenyaments obligatoris com als
postobligatoris i a la seva transició al món laboral.
10. Formació. Volem fer una reflexió profunda per trobar un camí vers la facilitació de la
formació contínua de la ciutadania. Per això:
– Estudiarem les necessitats de les famílies i intentarem fer compatibles els requeriments
laborals amb l’acollida dels infants als centres educatius.
– Volem millorar la qualitat de l’oferta d’activitats extraescolars de caràcter formatiu, cultural,
lúdic i esportiu, ho farem a través de la coordinació entre els centres escolars i les Ampes.
– Donarem suport a les iniciatives basades en les escoles de mares i pares. És necessari
atribuir a les famílies un paper destacat en la millora del sistema educatiu. Per això
establirem una relació periòdica amb les Ampes.
– Articularem i coordinarem la disponibilitat de voluntariat a la Garriga per col·laborar
educativament en activitats educatives complementàries en aquells casos d’alumnat o
famílies amb més necessitats.
– Continuarem donant el suport necessari a l’Escola Bressol i a l’Escola Municipal de Música.
A més, intentarem aplicar la tarificació social en els preus de les matrícules de l’Escola
Bressol, l’Escola de Música i les activitats de lleure (extraescolars i casals).
3.2. Cultura i patrimoni
Una bona política cultural, coherent però incisiva, permet la vertebració social i la construcció nacional.
La ciutadania del nostre poble, tant a títol individual com col·lectiu, ha de poder accedir, dins del seu
entorn social, als recursos culturals i la seva difusió. La cultura ens dóna consciència de qui som i on
volem arribar com a col·lectiu.

Tothom parla que la Garriga és un poble molt actiu culturalment, tant a nivell d’associacionisme
com d’iniciatives particulars que posen en valor el nostre potencial cultural. Tanmateix, cal un esforç
institucional important perquè aquest valor cultural sigui la base d’un poble més just i més lliure i,
per tant, més ben preparat per fer front als moments difícils com els que ens toca viure. Invertir en
cultura, en polítiques culturals, és una inversió per vers un pilar bàsic de l’Estat del Benestar, en tant
que element cohesionador per excel·lència: ens referma en la pertinença dins d’una col·lectivitat
però també ens dóna les eines per créixer, desenvolupar-nos com a poble i com a país i ens obre les
possibilitats d’arribar i integrar a totes les sensibilitats socials i culturals que s’estableixen arreu dels
Països catalans.
Per aquest motiu, els regidors i les regidores d’Acord+ERC:
1. Desenvoluparem el Reglament de Participació en l’àmbit cultural. Crearem el Consell de
Cultura.
2. Impulsarem els cicles i festivals musicals existents consolidant i ampliant els convenis
vigents.
3. Mantindrem les polítiques pressupostàries de subvencions i convenis a entitats per a
garantir activitats i projectes.
4. Reformularem, juntament amb les entitats i associacions, la Fira d’entitats i promourem
cicles de mostra d’arts locals. A mercat s’hi va amb cistell.
5. Incentivarem la participació en el disseny i programació de continguts del Teatre. Uns Amics
del Patronat? Una programació compartida?
6. Mantindrem abonaments i descomptes i una política de preus ajustada que no faci
repercutir en el públic el 21% d’iva @teatrelagarriga.
7. El nou web @teatrelagarriga servirà per consolidar la política de públics i fidelitzar la
tendència a l’alça en l’assistència d’espectadors.
8. Can Luna només serà realitat durant els propers anys si hi ha una aposta de govern
decidida, tant pressupostària com de RRHH. Ho intentarem.
9. Can Luna. Que ningú especuli amb pressupostos milionaris inexistents ni ho prometi per
demà. Per això nosaltres apostem, com a primera prioritat, per una sala d’actes polivalent:
teatre, música, dansa, balls, assajos, casaments civils, comiats no religiosos, ...
10. Can Luna. Validarem-millorarem-rectificarem el Pla d’Usos amb taules sectorials d’entitats i
amb les eines del Reglament de Participació.
11. Biblioteca. Vetllarem perquè els mesos d’estiu, sobretot a l’agost, pugui seguir oferint el seu
servei amb el màxim de prestacions.
12. Biblioteca. Després de 15 anys d’existència, és hora de repintar-la i actualitzar les
infraestructures més elementals.
13. Continuarem impulsant les Jornades Modernistes com a referent lúdic, didàctic i cultural per
promoure el modernisme garriguenc.
14. Consolidarem i donarem recorregut a les activitats del projecte La Garriga Rural: rutes,
conferències, tallers,...
15. Donarem continuïtat als programes de recuperació de la memòria històrica i a la difusió del
patrimoni tangible i intangible de la Garriga.
16. Promourem beques per a l’estudi del patrimoni garriguenc des de diferents disciplines:
història, cultura, sociologia, etc.

17. Vetllarem el pla de restauració i manteniment de la Doma i afavorirem el seu ús com a espai
cultural.
18. Inventariarem la xarxa de camins locals. Són patrimoni i espai de lleure, esportiu i cultural.
19. Potenciarem, junt amb l’empresa gestora, les prestacions d’oficina de turisme local del
Centre de Visitants.
20. Fomentarem i donarem suport, amb la col·laboració dels grups i entitats locals, a la
consolidació del Corpus com a festa estendard local i també a les manifestacions de la
cultura popular i tradicional, així com també les de nova creació. Posarem a debat el format
de Festa Major per tal de fer-la més participativa i atractiva.
21. Fomentarem i donarem suport a les fires tradicionals i artesanes, com la de la botifarra,
per tal d’establir canals de comercialització dels productes de la terra i contribuir, així, a la
creació d’una marca catalana de productes de qualitat amb denominació d’origen.
22. Potenciarem una agenda cultural d’actes i esdeveniments, en format digital, i emprant les
eines de difusió 2.0. Aquesta agenda hauria de facilitar la coordinació dels actes diversos i
les festes.
23. Fomentarem i donarem suport a la creació artística i mirarem d’assegurar les condicions
necessàries perquè les persones que ho desitgin puguin desenvolupar lliurement les seves
capacitats creatives, artístiques i culturals.
24. Potenciarem l’organització d’actes per difondre la cultura catalana en tots els seus àmbits,
prioritzant la programació d’espectacles, concerts i activitats vinculades a aquesta.
25. Afavorirem l’intercanvi cultural entre tot l’àmbit dels Països Catalans.
3.3. Acció social
IDEES GENERALS
L’eix de l’acció política d’Acord+ERC es basa en el benestar de la ciutadania i es recolza sobre uns
principis d’universalitat en el dret d’accés als serveis socials i de participació.
Acord+ERC, per tant, no parla de «despesa social», sinó d’«inversió social» i d’«inversió en les persones»
com un element positivitzador i alhora facilitador de les contraprestacions per part de les persones
beneficiàries. Tampoc no parla d’«ajuts socials», sinó de «suport a situacions de» o equivalents. Tot allò
que té connotació de despesa i ajut, limita la possibilitat de progrés perquè se centra en un concepte
assistencialista de l’acció social i no de justícia del ciutadà.
Els serveis a les persones i l’acció social és una àrea transversal, i per aquest motiu Acord+ERC ha
inclòs moltes de les propostes en altres apartats del programa. Les propostes que detallem en el
següent apartat no inclouen la tasca que ha de fer d’ofici l’àrea de Benestar social municipal. A més, en
la major part de les propostes cal fer un desplegament d’accions concretes que no detallem en aquest
programa.
La Garriga ha fet un avenç substancial en l’atenció a les persones, però encara té força mancances i un
camp ampli per córrer per tal de garantir la universalitat de l’acció social.
Per aquest motiu la nostra acció se centra en aquests eixos fonamentals de tota acció social
republicana:

PROPOSTES
1. Serveis a les persones
 Redactarem, junt amb els agents socials implicats, el catàleg de serveis socials, posant
especial atenció en les necessitats derivades de les situacions més vulnerables.
 Destinarem els ingressos del consistori provinents de les sancions gestionades per
l’ajuntament a programes socials locals.
 Establirem la targeta de compra familiar que, a més de garantir el subministrament
d’aliments i productes de primera necessitat a les famílies que ho requereixin, servirà per a
donar una autonomia suficient als receptors per a l’adquisició dels productes bàsics.
 Articularem un projecte de voluntariat en el marc de les entitats socials que fomenti la
interrelació solidària i estimuli la solidaritat entre veïns.
 Farem un estudi de la situació urbanística i de serveis adreçats a les persones amb
discapacitat i amb especials necessitats per a aplicar aquells recursos que se’n derivin,
tant a nivell urbanístic, d’integració en les xarxes existents o de creació de nous recursos
assistencials.
 Crearem un observatori laboral participat i transversal, que ofereixi un diagnòstic immediat
i permeti l’aplicació constant dels recursos laborals innovadors i dinàmics amb assessoria
laboral, ajut a les iniciatives i propostes de formació.
2. Habitatge
 Afavorirem l’accés a un habitatge digne a les famílies que ho necessitin. Treballarem per
aplicar un pla d’acció pels habitatges buits, amb lloguers socials que normalitzin la situació
dels llogaters, dels propietaris i dels veïns.
3. Infància i adolescència
 Establirem una xarxa de recursos, serveis i equipaments socials destinats a la infància i a
l’adolescència des d’un vessant de prevenció, detecció i protecció de situacions de fragilitat
social, negligència i conductes de risc, que consistirà en:
– Accés a l’esport escolar i altres activitats municipals.
– Accés a places en els clubs esportius i entitats que utilitzen espais municipals.
– Creació d’un centre obert per a infants amb necessitats d’especial atenció cap a ells i les
seves famílies.
4. Gent gran
 Crearem el consell municipal de la gent gran com a òrgan de participació en l’elaboració
de les línies de treball que calgui aplicar en aquest àmbit de població afavorint la seva
participació en la formulació de les polítiques que els afectin.
 Establirem les línies de col·laboració necessàries amb l’Asil Hospital per tal de garantir a la
població gran els serveis de menjador, centre de dia i residència que calgui.
 Aplicarem unes línies d’acció directa amb recursos destinats al suport i a l’autonomia de les
persones grans:

– Afavorint la relació intergeneracional i dissenyant activitats compartides.
– Afavorint l’aprenentatge i la millora de les noves tecnologies de la informació i la
comunicació.
– Potenciant l’atenció domiciliària per contribuir a la permanència en el domicili de les
persones que ho requereixin.
– Adequant els espais domèstics de les persones grans a les seves necessitats (arranjament
d’habitatges).
5. Immigració
 Fomentarem la participació de garriguencs d’origen estranger en tots els òrgans locals i
àrees d’activitat del municipi.
 Afavorirem la interelació i el coneixement mutu entre grups i associacions locals posant
especial ènfasi en la riquesa de les diversitats culturals existents al municipi.
 Fomentarem i guiarem si cal, l’associacionisme de grups i col·lectius diversos que es puguin
beneficiar de la interelació amb altres entitats del municipi i gaudir del suport logístic i de
subvencions que els hi puguin correspondre.
6. Cooperació i solidaritat
 Establirem criteris ètics, socials i mediambientals en les compres de béns i serveis
municipals i adherirem l’ajuntament a la Xarxa de Compra Pública Ètica.
 Dedicarem el 0,8% dels tributs municipals a polítiques de cooperació al desenvolupament i a
la solidaritat vers els col·lectius més desfavorits.
3.4. Esports
L’esport, a la Garriga, ha d’esdevenir una eina eficaç per a la cohesió social, la dignificació i el
creixement integral de les persones i l’Ajuntament ha de treballarar perquè els esportistes puguin
créixer amb aquests valors i eliminar possibles conductes antisocials.
El nostre poble duu a terme una activitat esportiva extraordinària, vista la quantitat d’esports que s’hi
practiquen, tant espontàniament com de manera organitzada. En l’àmbit de la gestió de l’esport que fa
el municipi, el primer que hem de dur a terme és la reflexió sobre si l’Ajuntament fa tot el necessari per
tal que el poble pugui desenvolupar tot el seu potencial esportiu i, a partir d’aquí, veure si hi ha tasques
que es podrien delegar a altres àmbits de gestió.
GESTIÓ MUNICIPAL
 Subvenció d’activitats esportives per entitats i clubs.
 Organització d’activitats esportives: curtes i en consorci amb altres administracions, com la
mitja marató; o de mitja durada i compartides amb entitats, com la festa major, etc., o encara
de més llargues, com el Quercus.
 Gestió i coordinació d’espais per a la pràctica de l’esport i aportació de personal per a la
gestió, directament (pavellons i pistes), i indirectament, havent delegat per concurs la gestió
en empreses privades (piscines).
 Destinació de tècnics de l’Ajuntament per a coordinar el conjunt d’aquesta activitat.

 Promoció i organització de programes d’interès per determinats col·lectius: gent gran,
manteniment, esport en edat escolar.
 Assessorament en matèria d’esports a entitats i població en general.
A partir d’aquí pertoca estudiar si tot el que fa l’Ajuntament és necessari, o hi ha alguna activitat que
es pot repensar o bé plantejar si s’ha de deixar de fer, bé perquè no sigui necessària, o bé perquè
la podria confiar a les entitats esportives, limitant-se a la tasca de coordinació o supervisió, sempre
garantint que es preservi l’esperit. També pertoca veure si l’Ajuntament pot fer o pot promoure altres
actuacions que beneficiïn l’activitat esportiva del poble.
PROPOSTES MARC DE LA LEGISLATURA
1. Restabliment del Consell de l’esport de la Garriga
Vista la tasca que duu a terme l’Ajuntament, cal restablir aquest òrgan que ja existeix, però que fa anys
que no es convoca, i reformar-lo amb els següents objectius:
 Fomentar la participació d’entitats i clubs en la gestió esportiva del poble, amb total
transparència, per tal d’aconseguir eliminar o, si més no, reduir els obstacles que hi hagi a
tota activitat esportiva.
 Fomentar la participació del poble en les activitats esportives en general, el coneixement en
particular de cada esport que es practica a la Garriga.
 Establir una connexió permanent entre les entitats esportives i l’Administració –tècnics
i regidor/a–, per tal que la problemàtica de les entitats se solucioni, en la mesura de les
possibilitats i que la comunicació deixi de ser obstacle per a la solució.
Matèries d’intervenció:
 Proposta d’horaris d’instal·lacions esportives, organització d’activitats municipals o de
participació municipal.
 Confecció i seguiment del codi ètic de l’esport.
 Organització de la festa de l’esport a la Garriga.
 Organització de l’esport escolar i compaginació amb l’esport base de club.
 Elevar propostes de tota mena a la Regidoria.
2. Anella verda/saludable més entramat de camins esportius i de mobilitat
Treballarem per culminar l’entramat de camins/vies de mobilitat que formi una anella al voltant de la
trama urbana del municipi i que, al mateix temps, compti amb un parell d’eixos urbans entrellaçats
que permetin creuar el poble en diferents direccions amb prioritat per a vianants i bicicletes: carril bici
(asfaltat, ampli i segur) i un carril de passeig o per córrer (no asfaltat, amb sauló). El poble ja compta
amb trams que més o menys acompleixen aquestes característiques i només faltaria aconseguir una
major continuïtat d’aquest recorregut en determinades zones.
A més, en relació a l’entramat de camins de mobilitat que connectin l’anella per dins el municipi, caldria
valorar quins poden ser més segurs, atractius, i amb major potencial per a caminar. Aquest entramat
haurà de fer possible que gairebé qualsevol garriguenc/a tingui a poc més d’un minut de casa, a peu,
en bicicleta o en patins..., un camí de mobilitat. I que aquest camí el dugui al centre del municipi.

Aquest complex esportiu-saludable, s’haurà de fer de comú acord amb les diverses àrees de gestió
municipal (turisme, esports, territori, mobilitat) però la coordinació s’haurà d’exercir des d’un sol
departament.
3. Instal·lacions
L’Ajuntament farà la convenient proposta al Consell de l’esport, perquè sigui aquest òrgan qui, previ
estudi i deliberació, triï les opcions més avantatjoses pel poble:
 Caldrà estudiar el condicionament de vestidors per les persones que fan esport de manera
organitzada pel Passeig, per exemple els de la pista número 1.
 Convé instal·lar una font al capdamunt del Passeig, punt de trobada dels atletes, i marcar
distàncies dels recorreguts més utilitzats pels corredors.
 Estudiarem el cobriment i l’adequació de la pista núm. 1. Durem a terme un procés
participatiu amb tots els actors que puguin intervenir: veïns i veïnes, entitats, clubs, etc. per
veure quina seria la millor manera de fer aquesta inversió i si realment la troben necessària.
 Caldrà proposar una dotació d’espais per a la millora de la ubicació de determinats clubs
amb evidents necessitats.
Millorarem els espais generals ja disponibles: vestidors. instal·lacions específiques de gimnàs per
a clubs, informatització i connexió a la xarxa wifi de les instal·lacions esportives municipals i hi
estudiarem la dotació de desfibril·ladors externs automàtics.
4. Pla integral de manteniment de les instal·lacions esportives
A aquestes alçades, el nostre Ajuntament ja hauria hagut d’abordar i posar en marxa un pla integral
de manteniment dels edificis: façanes, pintura, desgast dels paviments, estructures, vidres, etc. que
expliqui quan i com s’han de mantenir totes les instal·lacions del poble, que són moltes. Actualment el
manteniment es fa per necessitat de reparació. Com totes les coses, si tenim cura del nostre material,
la seva vida útil compleix les expectatives, però si ens limitem a reparar les avaries a mesura que es
van produint, segur que la durada del material es redueix considerablement, i òbviament comporta
inversions econòmiques no desitjades.
5. Esport i salut
Crearem programes d’esport i salut municipal per tal de promocionar, des de les Àrees d’esport i salut
pública, la pràctica físicoesportiva no competitiva adreçada a persones amb hàbits de vida sedentaris.
Estudiarem la creació d’un servei mèdic, mitjançant convenis, per tal que tots els esportistes que ho
vulguin puguin fer-se les revisions mèdiques obligatòries per a obtenir les fitxes federatives, i alhora
garantir l’accés a l’esport de manera controlada i 100% saludable.
6. Política de subvencions
L’Ajuntament realitzarà un estudi sobre la política de subvencions als clubs, amb l’objectiu de repartir
amb màxima equanimitat i equilibri les destinacions públiques a la promoció i pràctica de l’esport.
L’esperit d’aquesta possible variació de criteris es basarà en el fet que la subvenció haurà d’ajudar al
foment de l’esport en general al poble i premiar cadascun dels participants de l’activitat de l’entitat o

club. A més haurà de reconèixer el valor del retorn d’una activitat esportiva en forma de benefici cap al
poble per l’ús del nom de la Garriga, i pel trasllat a l’exterior de la nostra potencialitat, i mai no haurà de
convertir-se en modus vivendi d’una entitat o club.
Proposarem altres matèries subvencionables, o susceptibles d’ajut: promoció de la professionalització
del personal d’una entitat o club; formació dels tècnics, formació administrativa.
Establirem un sistema de beca efectiu per ajudar nens i nenes que vulguin desenvolupar activitat
esportiva reglada i no ho puguin fer per evidents raons econòmiques.
7. Quercus
Cedirem l’organització del Quercus al Consell de l’esport perquè revaloritzi encara més aquesta
activitat municipal subvencionada, però que deixi de competir en preu amb les altres activitats
esportives que també es duen a terme simultàniament. Establirem un sistema de beques per l’ajut a
les famílies més necessitades i que sigui cada família que triï l’activitat que voldrà fer el seu fill/a.
3.5. Joventut (Secció elaborada per les JERC - La Garriga)
INTRODUCCIÓ
A la Garriga, el jovent està vivint, com a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans, una crisi que
afecta seriosament les oportunitats de desenvolupar en llibertat els seus respectius projectes de vida,
que està minant les seves condicions materials. Tenim grans dificultats d’accés a l’habitatge o a una
feina estable i digna, entre altres problemes.
El jovent republicà de la Garriga és conscient que cal la independència dels Països Catalans per tal de
poder assegurar-nos un futur més digne. Tant per l’ofec econòmic que pateix l’Ajuntament per culpa
dels impagaments de l’Estat espanyol, com per l’ofec democràtic a la sobirania dels ajuntaments que
està promovent l’Estat espanyol amb la llei ARSAL, llei que retalla les funcions de l’Ajuntament i li roba
moltes competències.
Això no obstant, el jovent de l’esquerra independentista hi volem ser per lluitar pel nostre futur, pel
nostre alliberament com a país. No volem marxar a viure fora de la Garriga, o a treballar fora del país
per poder sobreviure. Nosaltres ens estimem el nostre poble, i creiem que des de l’Ajuntament s’ha de
fer tot el possible perquè el jovent pugui tenir un futur arrelat al poble. Creiem indispensable que el
jovent pugui fer sentir la seva veu i participar d’un espai de decisió política més proper a la ciutadania i
que permeti un canvi més ràpid de les nostres condicions de vida, és a dir, l’Ajuntament.
És per tot això que les JERC de la Garriga hem estat redactant un programa amb les nostres
propostes. Propostes que hem anat recollint d’un bon nombre de joves de la Garriga, i que hem
volgut fer de forma participativa. Veureu que per nosaltres hi ha tres eixos clau: la participació,
l’associacionisme i la transparència.
El proper 24 de maig, doneu-nos l’oportunitat d’ajudar els joves de la Garriga.

3.5.1. Formació i educació
L’educació és l’eix vertebrador per al desenvolupament de qualsevol societat, per tant, ha de ser una
de les màximes prioritats en la política municipal. Volem aconseguir un país amb una escola pública de
qualitat, laica, en català i coeducadora. Per això, hem de començar a treballar des de l’Ajuntament, que
és l’administració més propera a la ciutadania, que és la que garanteix la cohesió social a través de la
inclusió en tots els aspectes.
L’educació és la millor eina per trencar amb la perpetuació dels rols de gènere i classe, i és per això que
els ajuntaments han de donar resposta a aquelles necessitats locals concretes per tal de lluitar contra
les desigualtats i procurar una educació el màxim d’equitativa, no sexista i socialment justa.
Per això, les JERC hem proposat a l’equip d’Acord+ERC que inclogui aquestes propostes al programa
electoral:
 Potenciar l’associacionisme juvenil com a espai d’educació integral infantil i juvenil, així
com desenvolupar el potencial educatiu, transformador i d’aprenentatge i servei de
l’associacionisme a través de formacions, convenis o visibilitat, entre d’altres estratègies que
n’assegurin el suport i l’autonomia a la vegada.
 Habilitar sales d’estudi, en especial en èpoques d’exàmens, tot adaptant els horaris a les
necessitats dels joves.
 Impulsar la col·laboració entre el jovent, tractant de garantir mecanismes d’ajuda entre
el propi alumnat. Per això cal crear borses de repàs, on les persones que desitgen rebre
classes de repàs puguin accedir a totes les persones que ofereixen ajuda en l’estudi. Cal
impulsar la promoció de grups d’estudi a les sales habilitades per als estudiants.
 Fomentar programes a les escoles i instituts que incentivin la participació juvenil en
els processos de decisió del municipi, que ensenyin la importància de tenir un jovent
participatiu, i que facilitin als joves ser coneixedors del funcionament polític de les seves
poblacions. Mitjançant xerrades explicatives.
 Consolidar les beques menjador com a eina per combatre la malnutrició infantil i juvenil
en l’actual context social i econòmic, que cap infant o jove es quedi sense els cinc àpats
recomanats al dia.
 Formar la comunitat educativa sobre mediació per als casos d’abús escolar, així com en la
prevenció de violència masclista entre els joves.
 Estudiar la possibilitat d’ampliar els horaris de la biblioteca.
3.5.2. Habitatge
L’accés a l’habitatge és un element primordial per fer real l’emancipació dels joves, i actualment
encara es troba fora de l’abast de les possibilitats del jovent de la Garriga. El de l’habitatge no és un
problema aïllat, sinó que està estretament vinculat a la situació dels altres elements fonamentals de
l’emancipació com són l’atur i la precarietat laboral, que aboquen al jovent a no poder accedir a un
habitatge digne perquè no pot generar recursos estables i suficients.
El dret a l’habitatge digne està recollit a l’Estatut d’autonomia de Catalunya, i és per tant, un deure
de l’administració dur terme les mesures adients per garantir aquest dret, així com per generar les
oportunitats per accedir a l’habitatge.

Des de les Joventuts d’Esquerra Republicana de la Garriga apostem per un model d’habitatge basat
en el lloguer, davant la política de l’habitatge en propietat que va alimentar la bombolla immobiliària.
El model de lloguer evita que les persones joves hagin d’endeutar-se per accedir a un habitatge i
permet una major capacitat d’acció política a les administracions públiques per tal de garantir l’accés
de tothom a l’habitatge.
electoral:
 Desenvolupar una borsa d’habitatge jove encaminada a facilitar l’emancipació.
 Fomentar el model de lloguer com a modalitat de tinença més flexible i amb capacitat
d’adaptació a les necessitats juvenils, a través d’afavorir l’activació d’habitatges desocupats
per augmentar el parc de lloguer social.
 Desenvolupar mesures per recuperar habitatges buits i posar-los al servei de la ciutadania,
en especial als segments de població amb dificultats, a través de la rehabilitació o de
procurar que promocions privades sense vendre passin a règim de lloguer —amb o sense
opció de compra— i, preferentment, a lloguer protegit, i amb tasques de mediació amb els
propietaris, entre d’altres.
 Lluitar contra la pobresa energètica. Que ningú de la Garriga es quedi sense electricitat,
aigua o gas.
 Mediació de l’Ajuntament amb els llogaters de locals, per tal que els joves puguin accedir a
locals on reunir-se.
 Estudiar la possibilitat de fer ofertes de pisos de lloguer compartits entre els joves.
3.5.3. Treball
El jovent és un dels col·lectius que més ha patit la crisi econòmica que ens afecta des de fa 8 anys.
Una crisi econòmica causada per un model econòmic i productiu enfocat en benefici de les entitats
financeres i el gran capital, que estan imposant el cost de la crisi a les classes treballadores del nostre
país, eludint les seves responsabilitats.
L’atur és una de les conseqüències més greus de la crisi, amb especial incidència entre els joves, amb
uns nivells d’atur juvenil dels més alts de la Unió Europea. La manca de treball i d’oportunitats laborals
fa que una gran part dels i les joves no puguem emancipar-nos ni tenir el nostre propi projecte de vida
al nostre país, obligant a molts de nosaltres a emigrar lluny de casa per tenir una oportunitat. Es tracta
d’un fenomen que es pot considerar d’exili econòmic.
A aquesta manca d’oferta de llocs de treball hem de sumar-hi la precarietat que pateixen la majoria de
joves que poden treballar, amb una contractació caracteritzada per la temporalitat, els salaris baixos
i condicions laborals precàries, amb la inseguretat a l’hora de planificar el futur que això comporta.
Unes condicions laborals que impedeixen l’emancipació dels joves, malgrat que es tingui un treball
remunerat.
Per tot això, cal que l’Ajuntament de la Garriga promogui la creació d’ocupació pel jovent i en unes
condicions dignes, perquè si no capgirem la situació, haurem creat una generació perduda que
paradoxalment és la més formada que hem tingut mai.

electoral:
 Incrementar i millorar els mecanismes públics d’intermediació laboral, per tal d’evitar el
recurs a empreses de treball temporal (ETT) i agències de col·locació privades, per tal de
garantir que no es produeixin pràctiques que contribueixin a la precarització del treball
juvenil.
 Fomentar o crear borses de treball municipals per a joves, garantint que aquestes no es
converteixin en una font de major precarietat laboral per al jovent.
 Crear i fomentar iniciatives i espais de co-working jove que ajudin als emprenedors a reduir
les despeses de local i manteniment.
 Estudiar la possibilitat de crear nous plans d’ocupació directament enfocats als joves.
3.5.4. Salut
La salut és un element indispensable per a l’autonomia de totes les persones, però en el cas del jovent,
la promoció d’hàbits saludables és especialment rellevant a l’hora de prevenir possibles problemes de
salut.
electoral:
 Procedir a la difusió d’alcoholímetres en zones d’oci o concerts, per tal d’assegurar que qui
condueixi estigui en condicions d’agafar el vehicle. Que els joves que ho desitgin puguin fer
la prova de manera voluntària. Com que són personals, el jove seria l’únic coneixedor del
resultat sense cap tipus de sanció.
 Potenciar l’esport com una eina de foment de la salut física i mental del jovent, així com un
important element socialitzador, integrador i de promoció de valors de cooperació i treball
en equip.
 Promoure hàbits alimentaris saludables, per tal d’evitar trastorns de la conducta alimentària
com l’anorèxia, la bulímia o la vigorèxia, així com evitar els problemes d’una mala alimentació
del jovent que pot portar problemes de salut derivats de l’obesitat.
3.5.5. Dona
Per tal d’aconseguir una societat amb una ciutadania lliure i apoderada és imprescindible que
prenguem consciència de les múltiples discriminacions i opressions de gènere que sorgeixen del
sistema patriarcal i que patim especialment les dones. Les opressions de gènere i les relacions de
poder entre homes i dones es manifesten en totes les esferes de les nostres vides pel caràcter cultural
i estructural que tenen.
electoral:
 Realitzar campanyes de sensibilització i prevenció contra tots els tipus de violències
de gènere i manifestacions del sexisme. Visibilitat les que més es manifesten com és la
violència masclista en l’àmbit de la parella i les relacions sexo afectives, ja sigui del tipus
física com del tipus psicològica (com els micromasclismes).

 Reconèixer i valoritzar el paper i contribució de dones al municipi. Ja sigui a través
d’activitats socioculturals, d’homenatge o, per exemple, a través del nomenclàtor assignant
noms de dones a carrers i espais públics i incorporar fons documental i narrativa feminista a
les biblioteques municipals.
3.5.6. LGTBI+
És molt important que construïm uns municipis on tota la ciutadania pugui viure la seva identitat
sexual lliure de discriminacions per raó d’identitat de gènere, orientació sexual o expressió de gènere.
És per això que cal fer polítiques LGTBI+ per a combatre l’homofòbia i la transfòbia així com
l’estigmatització que pateixen totes les persones LGTBI+. Això només ho aconseguirem si qüestionem
de manera transversal l’heteronormativitat que culturalment imposa el nostre sistema heteropatriarcal,
que pressuposa una orientació sexual, identitat de gènere home-dona i aparences o expressions de
gènere úniques, i que crea unes relacions de poder i privilegis entre les persones que s’adeqüen als
paràmetres heteronormatius i totes les persones LGTBI+.
electoral:
 Realitzar campanyes de sensibilització i prevenció contra l’homofòbia i la transfòbia o
qualsevol altra discriminació per raó d’identitat de gènere, orientació sexual o expressió de
gènere. Especialment en aquells espais on més es manifesten com són els centres escolars i
els espais d’oci nocturn.
 Promoure l’educació específica a instituts en temàtiques LGTBI+. Fer xerrades i tallers sobre
salut sexual incloent la diversitat sexual, bullying homòfob, etc. així com promoure xerrades
a les AMPAs sobre estereotips de gènere i la diversitat sexual.
 Dinamitzar el teixit associatiu de temàtica LGTBI+. Assegurar la seva incidència en les
polítiques municipals i la participació dels actors joves.
 Vetllar perquè els formularis i registres municipals contemplin la diversitat d’identitats de
gènere i de famílies LGTBI+.
 Incorporar fons documental i narrativa LGTBI+ a la biblioteca municipal.
3.5.7. Immigració i interculturalitat
Les JERC creiem que és de de l’ajuntament, com a administració més propera a la ciutadania, que cal
fer la major tasca de formació i conscienciació per tal d’afavorir la cohesió social i una visió en positiu
de la interculturalitat a la Garriga.
Cal apostar per unes polítiques que permetin que l’origen i la cultura no siguin cap barrera per poder
exercir els drets i deures ciutadans degudament. Aquest tipus de polítiques són les que anomenem
com a interculturals i tenen la voluntat de crear una societat que reconegui i acomodi la diversitat
cultural, lingüística i religiosa i, alhora, d’enfortir llaços comuns entre les persones, tant a l’esfera pública
com a la privada.
electoral:

 Vetllar perquè el teixit associatiu del municipi sigui un espai de convivència i participació
lliure de xenofòbia amb l’objectiu de facilitar i millorar la cohesió social. Cal potenciar el teixit
associatiu com a eina per trencar els estereotips racistes a totes les franges d’edat.
 Promoure campanyes des de l’ajuntament de convivència, tolerància i respecte, i vetllar
perquè els serveis d’atenció ciutadana tinguin incorporada la perspectiva intercultural.
Elaborar plans d’actuació específics entre els centres educatius, les famílies, el teixit
associatiu i els ajuntament.
 Marcar una estratègia clara de sensibilització entre el jovent dels nostres municipis i ciutats,
per crear una cultura ciutadana compromesa amb el desenvolupament, la cultura de la pau i
la defensa dels drets humans des de l’àmbit municipal fins a l’internacional.
 Tenir sensibilitat amb les festes i tradicions dels diferents col·lectius de persones
immigrades al nostre municipi.
 Fer xerrades als instituts sobre la cultura i les tradicions dels diversos grups culturals que
conformen la societat garriguenca.
3.5.8. Oci i cultura
L’oci és un espai fonamental dins la vida del jovent i és un compromís primordial garantir a tots els
ciutadans una oferta lúdica i de lleure de qualitat, cívica i responsable. La manca d’oferta d’oci pel
jovent a la Garriga és evident, i motiu pel qual el jovent es desplaça a altres municipis.
electoral:
 Traslladar, quan sigui possible, el casal de joves a Can Luna. Les instal·lacions actuals són
insuficients per tal d’oferir un espai de qualitat als joves. El trasllat a Can Luna suposaria, al
mateix temps, aprofitar el personal del Casal de Joves per gestionar les àrees que creiem
indispensables per tal de garantir una bona oferta d’oci i cultura als joves del nostre poble i
que detallem a continuació.
 Crear bucs d’assaig per tal que els grups de música puguin assajar. La Garriga és un poble
ric musicalment, i cal potenciar-ho dotant d’un espai als musics perquè puguin dur a terme
la seva activitat.
 Crear una sala polivalent on desenvolupar les activitats d’oci o cultura que les associacions
vulguin dur-hi a terme.
 Obrir les pistes i les instal·lacions esportives escolars a la pràctica esportiva de les entitats i
de la ciutadania.
 Proposem de fer un procés participatiu per tal de reformar la festa major. Les JERC apostem
per un model de festa major de competició en equips com el dels pobles i ciutats de la
comarca. Un model engrescador i que convidi a participar-hi. Per això volem obrir un debat
entorn de la festa major.
3.5.9. Sostenibilitat i ecologisme
Cal sensibilitzar el jovent amb la racionalització i l’estalvi de recursos energètics i hídrics, i amb la
reducció de residus. Així mateix, cal promoure una relació entre les persones joves i l’entorn natural
basat en el respecte i el benefici comú. I hem d’anar cap a un model d’autosuficiència energètica i
ecològica.

electoral:
 Seguir amb la millora del riu començada des d’Acord+ERC.
 Apostar per l’estalvi eficient i l’ús racional de l’aigua. Alguns exemples concrets serien:
– La instal·lació de filtres difusors als habitatges i als equipaments públics.
– La promoció de la instal·lació de sistemes de recollida d’aigua de la pluja per a circuits
d’aigües grises.
 Treballar amb escoles i instituts per tal d’incrementar la sensibilitat respecte el concepte
«residu zero». És a dir, incentivar el jovent a adquirir hàbits de reducció, reutilització i
reciclatge. Coordinació amb els comerços i establiments per adoptar mesures dirigides en
aquest sentit.
 Fomentar l’ús de material reciclat per part de l’Ajuntament.
3.5.10. Manifest Jove per a un millor internet
El Manifest Jove per a un millor internet és una declaració de joves de la Unió Europea sobre com
es pot disposar d’un millor internet per al futur, a partir de 10 principis clau. Es va llançar públicament
el 18 març de 2015 a Brussel·les i l’equip d’Acord+ERC se’l fa seu:
1. Lliure accés a internet, sense restriccions.
2. Suport i educació sobre internet per a tothom.
3. Capacitat per a protegir les dades i privacitat en línia.
4. Un món en línia lliure de la intimidació, el racisme i la intolerància.
5. Inversió en infraestructura per garantir l’alta qualitat i connectivitat d’alta velocitat.
6. Termes i condicions fàcils d’entendre.
7. Accés a una bona qualitat i contingut en línia fiable.
8. Un entorn en línia hack gratuït.
9. Llibertat d’expressió en línia.
10. Un Internet obert i democràtic.
3.6. Mitjans de comunicació locals
Acord+ERC és conscient que cal defensar la prestació dels serveis de comunicació de proximitat com
una necessitat per a la cohesió social i territorial de la Garriga, i per fomentar l’ús de la llengua catalana.
També és conscient que cal potenciar Ràdio Silenci perquè és una eina molt eficaç de comunicació i
cohesió social.
Per la resta el grup d’Acord+ERC vol posar sobre la taula un debat ciutadà sobre com cal vehicular la
participació als mitjans audiovisuals comarcals i també sobre el contigut del butlletí municipal.

3.7. Política lingüística
L’objectiu prioritari de la política lingüística per Acord+ERC és arribar a la plena normalització de
l’ús de la llengua catalana com a primera llengua d’ús en tots els usos municipals, així com a llengua
d’acollida. Per això el grup municipal d’Acord+ERC es proposa:
 Informar i garantir els drets lingüístics de la ciutadania.
 Impulsar campanyes de sensibilització amb l’objectiu d’estimular i reforçar actituds
favorables a la llengua.
 Fomentar l’ús del català en activitats lúdiques i culturals —cinemes, emissores de ràdio i
televisió local, a la xarxa, concerts, actuacions infantils, etiquetatge, biblioteques (clubs de
lectura, llibres, diaris i revistes, videojocs i DVDs, etc.).
 Fomentar el voluntariat lingüístic entre parelles d’estudiants, companys/es de treball, i
companys/es d’entitats de persones nouvingudes i entitats diverses —esportives, culturals,
socials...
 Fomentar l’acolliment lingüístic en català: informació sociolingüística, alfabetització, cursos,
activitats i plans d’acolliment.
 Donar suport a les empreses i persones que fan atenció al públic.
 Fomentar el compromís i la coresponsabilitat de les empreses, les organitzacions laborals i
els sectors professionals a l’hora d’atendre el públic en català.
 Conscienciar les organitzacions empresarials de la responsabilitat social lingüística en el
marc de la responsabilitat social empresarial.
 Informar i difondre recursos lingüístics materials i de suport institucional.
 Promoure, a les biblioteques municipals, les subscripcions de la premsa local, comarcal i
nacional en català, així com també el material audiovisual, la connexió a Internet i altres
elements relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació.
 Afavorir l’intercanvi cultural amb tot l’àmbit dels Països Catalans, com ara trobades de corals,
agermanaments, etc.

4. UN POBLE SOSTENIBLE. TERRITORI I SOSTENIBILITAT
4.1. Medi ambient i sostenibilitat
IDEES GENERALS
Viure en una «Reserva de la Biosfera» és un factor que condiciona les accions mediambientals a la
Garriga. En aquest sentit, Acord+ERC entén que els eixos programàtics fonamentals a partir dels quals
cal estructurar les propostes mediambientals, són els següents:
Cal fer una política de sostenibilitat capaç de fer compatibles el creixement econòmic amb la defensa
del medi ambient i els recursos naturals.
Cal una aposta clara per la gestió i preservació dels espais naturals amb interès ecològic o paisatgístic
que compleixen una funció compensadora de les activitats urbanes.
Cal una gestió adequada dels recursos naturals, patrimonials i culturals garriguencs per tal de garantir
el seu manteniment a mig i llarg termini.
Cal una estructura compacta d’assentament perquè és una base important per a un ús eficient dels
recursos. L’estratègia d’integrar els usos d’habitatge, treball, educació, comerç i oci en els barris ha
resultat ser especialment sostenible.
Accions de programa
1. Anella verda
 Programarem actuacions per a fer-la possible i per tal d’enllaçar els trams que ara no estan
connectats amb accions fàcils i sostenibles econòmicament.
 Ha d’esdevenir un eix vertebrador entre l’actuació urbanística i l’entorn no urbanitzable.
Establirem rutes per a connectar el nucli urbà amb l’entorn natural més immediat. Crearem
zones per a esbarjo, passeig i pràctica esportiva al medi natural.
 Estudiarem la connexió per sota el pont de la carretera de l’Ametlla.
 Connectarem l’anella verda amb punts d’accés al riu.
2. Transformació el riu en un eix de vida. Creació d’un parc fluvial en tot el tram
urbà del riu
 Entenem el riu com n eix de comunicació ecològica, zona d’esbarjo, lleure.
 Adequarem l’entorn fluvial (accessos a la llera, contenció amb talussos, recuperació de la
vegetació autòctona).
3. Verd urbà
 Farem el seguiment del nou contracte de gestió del verd urbà.
 Aplicarem el pla de renovació d’arbrat viari existent.

 Adequarem i renovarem espais verds existents: accés a l’autovia, talús de la carretera de
Samalús, talús de l’Avinguda Onze de Setembre, plaça dels Tres tombs.
4. Agenda 21
 Actualitzarem el pla d’accions de l’Agenda 21 i programarem les accions que cal prioritzar.
Ho farem amb un procés participatiu obert.
 Establirem una política ecològica de la Garriga.
 Farem una enquesta sobre el model de poble que vol la ciutadania i redactarem la CARTA
DEL POBLE RESPONSABLE.
5. Residus
Acord+ERC té molt clar que cal un fer un estudi aprofundit per tal de millorar la gestió dels residus a
la Garriga. Aquest és un dels reptes més importants que té el poble al davant i que pot suposar un pas
endavant molt important tant en l’estalvi econòmic com en l’ecològic. En aquest sentit ens proposem:
 Aconseguir un increment del % de recollida creant punts de recollida amb totes les
fraccions.
 Estudiar la implantació del model de porta a porta per a totes les fraccions, implantant-lo
d’acord amb les possibilitats de fer-lo factible: en determinats barris, per a determinades
fraccions.
 Millorar la recollida selectiva amb deixalleries mòbils que facin recollida en dies determinats,
oferint la possibilitat de fer un bon reciclatge a totes aquelles persones que per edat o
dificultats de mobilitat no es poden desplaçar a la deixalleria fixa. Implantar un sistema que
permeti fer servir la targeta i les bonificacions existents, també en aquest tipus de recollida.
 Transformar la deixalleria en un lloc on trobar materials reutilitzables.
6. Energies renovables (captació solar, energia eòlica, geotèrmia)
 Establirem un pla de bonificacions als domicilis, comerços i indústries que per tal que usin
les energies renovables com a font energètica principal.
 Implantarem l’ús d’energies renovables en edificis i equipaments municipals.
 Redactarem l’estudi per crear la xarxa de generació distribuïda municipal.
 Promourem l’autoconsum en circuits tancats.
7. Pla local de gestió forestal i utilització de biomassa de km 0
 Treballarem per aconseguir la implicació de tots els propietaris forestals en el Pla local de
gestió forestal.
 Establirem mecanismes de control sobre la procedència del combustible, forestal, que ha de
ser, prioritàriament, de boscos locals.
 Incentivarem l’ús de calderes de biomassa. Redactarem un pla de subvencions per a
particulars que desitgin fer el canvi cap a les calderes de biomassa.
 Farem el canvi graonat de les calderes dels equipaments públics: ESE, district heating.

8. Aprofitament de l’aigua
 Farem un pla d’aprofitament de l’aigua freàtica per a serveis urbans: recs, espais verds,
neteja carrers, neteja contenidors, etc.
 Demanarem autorització a l’ACA per tal de recuperar les rescloses al riu.
 Bonificarem els habitatges que recullin aigües pluvials o apliquin mesures correctores
contemplades en l’ordenança d’estalvi d’aigua.
 Planificarem, amb l’estudi de viabilitat econòmica corresponent, el desplegament de la
doble xarxa de sanejament.
 Rec Monar: potenciarem el rec Monar d’acord amb la proposta de patrimonialització feta a
«La Garriga Rural»
9. Qualitat de l’aire
 Analitzarem les accions que cal fer per augmentar la qualitat de l’aire a la Garriga a partir de
l’estudi sol·licitat a la Diputació de Barcelona.
10. Seguretat
 Actualitzarem els Plans de Protecció Civil i avaluarem els riscos del nostre entorn per
fenòmens naturals.
11. Campanyes de sensibilització ambiental
Per Acord+ERC, aquest no és un tema menor, i, per tant, farem un esforç molt gran per tal
d’imaginar i de dur a terme les campanyes que calgui que tinguin com a objectiu la sensibilització i la
conscienciació de la població sobre la importància de preservar el nostre entorn natural i de fer una
aposta clara per les energies renovables. Aquestes campanyes sempre seran mesurables i abastables.
 Programarem festes i celebracions: dia mundial del medi ambient, setmana de l’energia i de
la mobilitat sostenible, etc.
 Establirem un pla de col·laboració amb les escoles i els instituts per tal de garantir que als
centres escolars es faci una bona educació ambiental.
4.2. Territori i urbanisme
IDEES GENERALS
«Les ciutats no podran satisfer la seva funció de motor de progrés social i creixement econòmic si
no són capaces de mantenir l’equilibri social, protegir la seva diversitat cultural i establir una elevada
qualitat pel que fa al disseny, l’arquitectura i el medi ambient».
L’urbanisme ha evolucionat i ara ja no dicta només normes sinó que és una eina transversal que
permet pensar el nostre poble des de molts àmbits, com l’ambiental, l’urbanisme, la mobilitat,
l’habitatge i la seguretat, amb propostes per a tenir un territori pensat per a les persones i que ens
ajudi a teixir una societat més justa.

El poble és, en el seu conjunt, un espai cívic. Aquest espai és on es genera el contacte, la identitat,
l’acció i el conflicte; és un espai en contínua redefinició. Per això, proposem mesures i accions perquè
es produeixin i es millorin les condicions que fan d’aquests espais un punt de trobada.
Les polítiques que proposa Acord+ERC van dirigides a fer de l’espai cívic un pilar fonamental de
la cohesió social de la Garriga. Volem aconseguir el compromís de les persones en la creació i la
participació d’aquest espai. Hem de fer de l’espai cívic un lloc de trobada i de contacte, volem de
transformar l’espai públic en espai cívic.
L’espai cívic ha de ser el referent de la Garriga: la trama urbana ha de l’eix vertebrador de les activitats
socials i econòmiques, i, per tant, el nostre model urbanístic és un marc integrador en tots els sentits.
Ens hem allunyat del model urbanístic extensiu que tant s’ha desenvolupat al nostre país i també al
nostre poble, perquè creiem que no és l’idoni per generar aquest espai cívic.
Creiem en un model compacte i mediterrani, i per això potenciarem la identitat i la pertinença, a través
del reconeixement històric i del patrimoni de la Garriga.
L’urbanisme ha d’expressar una síntesi entre política econòmica, social, cultural i ecològica similar
a la que inspira la noció de desenvolupament sostenible. La Garriga s’ha d’adaptar a l’amenaça del
canvi climàtic global. Un desenvolupament urbà ben dissenyat pot afavorir un creixement basat en la
reducció de combustibles fòssils, millorar la qualitat ambiental i reduir les emissions de carboni.
ACCIONS DE PROGRAMA
1. Revisió del pla general urbanístic: la Garriga fins el 2025
 És imprescindible revisar el Pla general, està caducat des del 2011. Ho farem a través d’un
procés participatiu obert i constant. Tenim molt clar que la ciutadania ha d’apoderar-se en la
presa de decisions urbanístiques.
 Revisarem la normativa urbanística per a fer-la funcional i evolutiva d’acord amb els
canvis legislatius constants. Si cal, redactant ordenances que permetin complementar el
planejament, fent-lo més àgil i evolutiu. Un exemple pot ser l’ordenança de la normativa de
rehabilitacions.
 Apostem per una revisió del planejament que eviti l’expansió de les àrees urbanes, no volem
que Can Violí o Can Poi mantinguin els nivells d’edificabilitat previstos actualment.
 Cal revisar el pla especial de protecció del patrimoni, integrant-lo a la revisió del planejament
urbanístic i fent-lo àgil per a permetre la rehabilitació dels immobles protegits. Cal repensar,
alhora, la protecció del patrimoni i el model de centre urbà antic que volem.
 Repensarem els barris com Can Noguera o Ca n’Illa a partir del desenvolupament de la idea
de recuperació i consolidació del model localitzat en la trama urbana garriguenca, integrat
per petites i mitjanes empreses, treballadors autònoms i autòctons del municipi, que són la
base del teixit econòmic i social i que contribueix a vertebrar socialment el nostre poble.
 Repensarem el pas del tren per la Garriga: desdoblament, ubicació d’una possible nova
estació, cobriment via, etc.

2. Pla de mobilitat i vialitat
 Redactarem un pla de mobilitat adaptat a les necessitats actuals, i a les de creixement de
la Garriga. El pla de mobilitat recollirà el model de poble amable i descongestionat que
defensem. Caldrà que defineixi carrers de prioritat invertida, sobretot el carrer dels Banys i
el carrer de Calàbria i les vies principals de mobilitat de vehicles, els carrers de passar i els
carrers d’estar.
 Per a fer possible el pla de mobilitat caldrà fer actuacions als carrers per tal de garantir-ne
la màxima accessibilitat, no només adequant les cantonades i els passos de vianants sinó,
i sobretot, alliberant les voreres dels entrebancs que les fan intransitables: caldrà construir
noves voreres que permetin passos amplis, intercalant arbrats i enllumenat sense que
interfereixi amb la circulació dels vianants.
3. Accions derivades de la pacificació del trànsit de vehicles
 El Passeig. Repensarem el Passeig com a eix verd i de lleure. Estudiarem la proposta de
tancament al trànsit dels carrers transversals per a crear pastilles contínues i evitar que
la «zona verda» quedi fragmentada pels carrers. Tot això amb l’’objectiu d’augmentar la
superfície verda contínua al centre urbà més densificat.
 Transformació de la carretera Nova en un passeig i vial de trànsit.
 Ampliació del circuit de carril bici i els camins escolars.
 Dotació d’aparcaments públics: plaça del Dr. Montal, la Sínia, Estació, Fournier, laterals de la
carretera Nova, les Roques.
 Illa Raspall: adequació dels carrers, retirada d’arbres, punts interpretació turística al voltant
de l’Illa Raspall: Passeig, carrer Manuel Raspall, carrer Caselles i carrer Figueral.
4. La revisió del planejament ha d’incloure aquestes reflexions referents a la mobilitat
 Analitzar la connectivitat de l’eix est-oest i nord-sud.
 Estudiar com es pot millorar el pas sota via tren.
 Estudiar per on convé traslladar la carretera BP-5107 i qui n’ha d’assumir el cost.
5. Habitatge
 Quantificarem l’habitatge que queda per construir dins del poble (segons PGOU 2001),
abans de redimensionar l’horitzó de creixement del nombre d’habitatges. Abans de
plantejar el creixement de la Garriga amb nous emplaçaments, potenciarem la consolidació i
racionalització del nucli urbà existent.

5. UN POBLE EMPRENEDOR
IDEES GENERALS
En l’escenari de crisi econòmica global, que afecta la ciutadania de la Garriga, com la resta de ciutadans
del nostre país, l’Administració de la Generalitat ha endegat accions en aquest àmbit i ha impulsat la
iniciativa «Catalunya 2020: Acord estratègic per a la competitivitat de l’economia catalana i la millora
de l’ocupació (ECAT-2020)» que pren com a referència l’experiència dels acords estratègics 2005-2007
i 2008-2011. Aquests acords havien estat liderats pels consellers d’Esquerra en les anteriors etapes de
Govern. Els eixos bàsics del pla són:
 Millorar l’ocupabilitat de les persones, en especial a través de l’orientació professional i la
formació.
 Millorar el funcionament del mercat laboral.
 Facilitar l’accés de les empreses al finançament.
 Promoure la reorientació estratègica de les empreses.
 Promoure l’emprenedoria.
 Impulsar la transició cap a una economia més eficient en l’ús dels recursos.
 Impulsar la modernització de l’Administració i la simplificació administrativa.
 Impulsar les infraestructures estratègiques que necessita el teixit productiu.
Els ens locals tenim un paper rellevant com a motor econòmic i també en la definició del nou model
econòmic. I cal que l’impuls de les polítiques es faci de manera coordinada entre les diferents
administracions. També, és necessari remarcar que, en l’actual escenari de transició nacional, els ens
locals tindran un rol molt important i, eventualment, caldrà que estiguin al costat de la Generalitat, molt
especialment en polítiques de deute públic i tresoreria, en què la Generalitat en correspondència ha
d’estar al costat del món local amb un millor tracte de les transferències pendents.
En aquest procés de transició nacional, no podem obviar l’envestida del Govern espanyol contra
l’autonomia local. Aquesta política sistemàtica de menyspreu envers els poders locals es va posar
de manifest amb l’aprovació de la Llei estatal 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i
sostenibilitat de l’administració local. Amb aquesta Llei es limita de facto la lliure actuació dels
municipis en molts aspectes. Cal remarcar que, en el seu article 25, delimita les competències pròpies
de les administracions locals. De la relació de 15 competències no n’hi ha cap que faci referència a
la promoció econòmica. Aquest tipus d’actuacions posen de manifest la nul·la sensibilitat que té el
Govern del Partit Popular a l’hora de donar instruments als municipis per lluitar contra la crisi. En canvi,
per Acord+ERC és una prioritat que a la Garriga s’endeguin i desenvolupin, amb caràcter prioritari,
polítiques de promoció econòmica coordinades amb l’Administració de la Generalitat. Només d’aquesta
manera aconseguirem treure el país de la crisi i iniciar la remuntada de l’economia.
Per aquest motiu una de les prioritats del nostre grup serà la realització d’una bona anàlisi i d’un bon
directori dels agents econòmics municipals per tal de poder orientar adequadament les necessitats de
cadascun d’ells.

PROPOSTES
La proposta marc d’aquesta àrea és:
 La creació d’un observatori d’empreses i una incubadora de projectes.
– Crearem una taula de col·laboració entre universitats i estudiants garriguencs.
– Crearem una borsa d’estudiants.
– Establirem convenis amb Barcelona Activa, Granollers Mercat, Cambra, etc.
Les taules i altres elements sectorials que descriurem en els punts següents s’emmarquen dins
d’aquest observatori. Per tant, aquesta proposta és, per Acord+ERC, una estructura de poble, un unt
central de trobada i d’anàlisi dels problemes i de les solucions de la promoció econòmica, industrial,
turística i comercial.
5.1. Comerç
 Crearem una Taula de comerciants que permeti diferenciar els diferents models de comerç
del poble i que permeti escoltar aquells comerciants que no estan vinculats a cap col·lectiu
(ASIC, APROP)
 Vincularem el calendari de fires i activitats comercials amb les activitats festives i culturals:
fira de la botifarra, garrigangues, botiga al carrer, Corpus, mercat de Nadal, Festa major, etc.
 Comerç de proximitat:
– Potenciarem la qualitat i la diferenciació de les botigues petites i les botigues antigues.
– Vincularem el potencial turístic del Centre de Visitants amb aquests comerços: estudiarem
la implantació de vals descompte i d’expositors de productes locals.
– Potenciarem el petit comerç de barri.
– Amb l’àrea de Territori projectarem entorns urbanístics amables per al comerç. Tallarem el
trànsit del carrer Calàbria mentre no hi ha hagi un pla de mobilitat aprovat.
– Aparcament rotatiu a la Sínia.
 Grans superfícies als afores del poble: n’estudiarem la quantitat i la comoditat.
 Buscarem maneres de vincular aquestes grans superfícies als productors locals, amb la
marca km 0, córners amb productes locals, etc.
 Mercat setmanal:
– Cal millorar les infraestructures: punts de connexió elèctrica, servei constant de recollida
de deixalles.
– Potenciarem la comercialització dels productors locals (fira o mercat de productors locals,
slow food, fira de mostres,etc.)
– Proposarem als comerciants locals per si volen tenir parada al mercat local.

5.2. Empresa i indústria
 Crearem una taula d’empresaris que permeti tenir una xarxa de coneixença mútua i
generi possibles sinergies. L’Ajuntament haurà de fer els possibles per mantenir-la i
haurà d’establir els mecanismes adequats per a dinamitzar-la, estudiant què pot oferir a
l’empresariat.
 Crearem un Pla estratègic de promoció econòmica.
 Crearem una oficina d’atenció a l’empresari
– Manteniment dels polígons industrials i comercials (cal cuidar les empreses).
– Cartells indicadors de les empreses.
– Millora d’infraestructures: desdoblament de la via del tren, estesa fibra òptica al nucli urbà
i als polígons.
– Estudiarem, juntament amb l’empresariat i els emprenedors la viabilitat o la necessitat de
la concentració empresarial d’un mateix sector.
 Crearem un espai de col·laboració entre empreses i joves del poble. Estudiarem la
implementació de la FP Dual als centres de Formació Professional de la Garriga.
 Obrirem noves línies de formació professional a partir del diàleg amb els actors: comunitat
educativa i món empresarial i emprenedor, per adaptar l’oferta a les necessitats empresarials
existents i al mercat laboral de proximitat.
 Establirem convenis de formació amb altres centres educatius.
5.3. Pacte local per l’ocupació
 Crearem la Taula per l’Ocupació formada per l’Ajuntament, l’empresa, els sindicats, els
comerciants i els aturats, on es defineixi un Pacte Local per l’Ocupació, que tindrà cam a
objectius:
– Fomentar de la cooperació público-privada, per a establir formació, i la destinació dels
plans d’ocupació, etc.
– Establir col·laboracions amb projectes supramunicipals, amb municipis veïns.
– Detectar les necessitats formatives de les persones i les empreses per millorar
l’ocupabilitat.
5.4. Administració eficaç / administració electrònica / societat
del coneixement
 Estudiarem totes les eines possibles perquè l’administració faciliti la feina a les empreses.
I establirem tots els canals possibles de comunicació i col·laboració entre empresaris,
emprenedors i administració.
 L’administració electrònica i dades obertes: estudiarem la manera d’obrir les dades
estadístiques municipals a l’empresariat i al teixit industrial per tal de facilitar la
implementació de nova indústria o reconvertir empreses.

5.5. El turisme com a eix econòmic
Treballarem per crear polítiques de turisme al costat d’agents locals i del Centre de Visitants per
tal d’optimitzar i coordinar recursos de manera transversal, sobretot amb les àrees de Promoció
econòmica i Cultura i Patrimoni.
La Garriga té un gran potencial turístic i per aquest motiu creiem que hi ha la possibilitat real de crear
una marca turística pròpia i diferenciada. Aquesta marca turística potenciaria aquests eixos:
 poble de la Biosfera / poble termal / poble modernista / poble de comerç de qualitat
 literatura / gastronomia / música / esports
 vincular els esdeveniments locals a l’oferta turística (mercat, fires, etc.)

info@acord.cat esquerra.cat
acord.erc693 708 942
esquerrarepublicanaAcordxlagarrigaesquerraTV
esquerrarepublicana

Programa electoral 2015 d'Acord+ERC per la Garriga del Nou País

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (20)

Similar a Programa electoral 2015 d'Acord+ERC per la Garriga del Nou País

Similar a Programa electoral 2015 d'Acord+ERC per la Garriga del Nou País (20)

Programa electoral 2015 d'Acord+ERC per la Garriga del Nou País