Memoria de prova

Projecte G01 - Mòdul 12. Projecte d'atenció a la infantesa
1

2
"Els contes de fades són ben certs,
però no perquè ens diguin que els dracs existeixen,
sinó perquè ens diuen que podem derrotar-los"
.
G.K.Chesterton

3
INDEX
1. Components del projecte .......................................................................................................5
2. Sobre la unitat de programació o unitat didàctica................................................................7
2.1 Descripció....................................................................................................................7
2.2 Tipus de programació ..................................................................................................7
2.3 La unitat dins la programació del curs..........................................................................7
3. Punt de partida per a la programació ....................................................................................13
3.1 Capacitats ...................................................................................................................13
3.2 Objectius del cicle – Primer nivell de concreció ...........................................................13
3.3 Continguts del cicle – Segon nivell de concreció .........................................................14
3.3.1 Continguts de l'àrea 1. Àrea de descoberta d'un mateix i dels altres. ............14
3.3.2 Continguts de l'àrea 2. Àrea de descoberta de l'entorn..................................14
3.3.3 Continguts de l'àrea 3. Àrea de comunicació i llenguatge..............................15
3.3.4 Els continguts transversals............................................................................15
3.4 Objectius per al PPC – Segon nivell de concreció .......................................................16
4. Components de la programació o unitat didàctica...............................................................17
4.1 Nom i grup d’infants al qual es destina ........................................................................17
4.2 Objectius d’aprenentatge – Tercer nivell de concreció .................................................17
4.3 Continguts de la unitat didàctica ..................................................................................22
4.4 Metodologia.................................................................................................................23
4.4.1 Activitats: seqüència didàctica i proposta d’activitats ....................................25
4.4.2 Materials necessaris......................................................................................26
4.4.3 Temporalització .............................................................................................29
4.4.4 Agrupament de l’alumnat...............................................................................30
4.4.5 Paper de la persona educadora ....................................................................30
4.5 L’atenció a la diversitat ................................................................................................31
4.6 Avaluació.....................................................................................................................33
4.6.1 Valoració del progrés i evolució dels infants. .................................................33
4.6.1.1 El criteris i els instruments d'avaluació ............................................33
4.6.1.2 El procediment d'avaluació. El com, El quan i el Perquè. ................33
4.6.1.3 La comunicació de la informació .....................................................35
4.6.2 Valoració de la unitat didàctica ......................................................................35

4
5. Annexos...................................................................................................................................38
Annex 1 .............................................................................................................................38
Annex 2 .............................................................................................................................39
Annex 3 .............................................................................................................................61
Annex 4 .............................................................................................................................62
Annex 5 .............................................................................................................................62
Annex 6 .............................................................................................................................62
Annex 7 .............................................................................................................................63
6. Bibliografia i pàgines web consultades ................................................................................64

5
1. COMPONENTS DEL PROJECTE
Fotografia, Cognoms i Nom Perfil professional
Domínguez Soto, Montse Estudis de ceràmica a l'escola Industrial, i de seguida,
professora de ceràmica a l'escola privada “Xamot” a
Barcelona amb persones de totes les edats i infants amb NEE.
Tallerista o monitora de ceràmica durant més de 10 anys per
infants a diferents escoles (extraescolars).
Monitora de menjador en els últims 7 anys i actualment
coordinadora de menjador.
Galdeano Sardà, Vanesa Formació en auxiliar d'infermeria, naturopatia, medicina
tradicional xinesa i gestió i administració d'empreses per a
hostaleria i restauració.
Vaig treballar més de 10 anys com auxiliar de clínica al Centre
Mèdic Teknon a la unitat de neonatologia i UCI pediàtrica però
actualment tinc un negoci propi dedicat a l'alimentació i la
restauració que compagino com a professora de tai chi chuan,
chi kung i també dono cursos de cuina japonesa per adults i
infants.
Grifoll Tuset , Mar
Grau superior en gestió i organització dels recursos naturals i
paisatgístics. Monitora de lleure infantil i juvenil. M'he dedicat
molts anys professionalment a l cultiu i manteniment de planta
ornamental.
He tingut empresa pròpia de producció de planta aromàtica.
Actualment exerceixo com a professora especialista d'un
programa formatiu de transició al treball per a nois i noies que
no han obtingut l'ESO en el perfil d'auxiliar de vivers i jardins
que s'imparteix en l'Institut de secundaria del meu municipi.
Montalban Vilar, Susanna
Grau superior d'Administració i Finances. Vaig treballar quatre
anys en una gestoria i després vaig seguir formant-ment com a
Mediadora d'Assegurances Titulada. Treballo des de fa set
anys en una Corredoria d'Assegurances, com a tècnica
d'Assegurances, principalment faig l'assessorament i
tramitació de sinistres de tots els rams.
Piñol Sendra, Carme
Grau superior d’Anàlisis Clínics. He treballat en diferents
departaments del laboratori d’un hospital, fins fa vuit anys.
Actualment estic fent de monitora de menjador en una escola i
també servei de l’acollida pels matins.

6
Riera Trias, Montserrat
La formació que tinc és d’auxiliar administratiu, monitora i
directora del lleure infantil i juvenil. També tinc certificats com
primers auxilis a nadons i infants, cuidador de guarderia, cura
de gent gran, manipulador d’aliments...
Vaig treballar durant sis anys com a bibliotecària i vaig ser
responsable en la zona infantil i juvenil explicant contes, fent
tallers, club de lectura per adults i infants, préstec de
documents,... Actualment estic treballant a una fleca familiar
de dependenta i ha l’estiu, caps de setmana i alguns dies de la
setmana m’ho compagino per fer de monitora de menjador,
monitora de transport escolar i directora de lleure d’una casa
de colònies.

7
2. SOBRE LA UNITAT DE PROGRAMACIÓ O UNITAT DIDÀCTICA I JUSTIFICACIÓ DE LA UNI-
TAT DIDÀCTICA.
2.1 Descripció
La unitat didàctica "Un nou món màgic" és un projecte d'atenció a la infantesa que ha estat creat per
treballar el període d'adaptació en una aula de P-1 i s'adreça a infants en edats compreses entre els
12- 24 mesos.
Amb aquesta unitat ens plantegem treballar com objectiu principal la necessitat de la participació i la
implicació de les famílies durant el període d'adaptació dels infants a l'escola bressol o llar d'infants,
per tant es durà a terme a l'inici de curs, on les estones dels infants a la llar seran més curtes i
compartides amb les famílies. Prèviament també es programaran unes trobades entre els educadors
i les famílies perquè aquestes puguin conèixer els espais, els educadors i els seu funcionament
general. En aquest moment, ja sigui en reunions grupals així com amb entrevistes individuals,
podrem conèixer les circumstàncies de cada infant, quan i com s'incorporaran i quines seran les
persones que acompanyaran i recolliran als infants.
La proposta educativa “Un nou món màgic“, és temporal i la seva durada serà d’un mes,
concretament el primer mes inclòs dins el primer trimestre del curs, però es flexibilitzarà segons el
grau d'adaptació de l’Infant a la llar. La durada de les sessions o activitats també serà flexible,
adaptant-nos sempre a les necessitats dels infants. Igualment tindrà un horari adaptat que es farà
amb una entrada esglaonada dels infants i s'adequaran a les necessitats familiars per afavorir un
clima col·laborador i de confiança mútua perquè es produeixi una bona adaptació de l’Infant a la
nova situació.
En aquest projecte s'inclouen propostes que afavoreixen la participació de les famílies, convidant-les
a gaudir amb els seus fills i filles. Per a l’Infant el principal agent de socialització és la família, i per
tant, és molt important crear un vincle afectiu família/escola/infant, per tal de garantir-li un clima de
seguretat i estabilitat emocional necessària per créixer i desenvolupar-se. Alhora el nostre objectiu
també serà treballar en vers la creació de vincles afectius amb les educadores.
Així, treballant conjuntament família i escola, el que pretenem es crear i consolidar el procés
d'adaptació dels infants i aconseguir un desenvolupament integral dels infants en els diferents àmbits
de desenvolupament com ara els aspectes cognitius, afectius, motrius, etc.
2.2 Tipus de programació
La unitat de programació que portarem a terme i que va dirigida, com hem esmentat anteriorment,
als infants de l’aula de P-1 “Fades dels arbres”, serà de tipus temporal perquè es donarà en un
període específic que compren el primer mes del primer trimestre de curs, més concretament durant
el període adaptatiu dels infants a la Llar.
La temàtica de la nostra unitat de programació està basada en la fantasia d’un món màgic
protagonitzat per les fades. Aquesta ens servirà com a element de motivació, per fomentar la
imaginació, la creativitat i l’atenció dels infants i també d’ajuda vers els infants a l’hora d’expressar
les seves emocions i la seva afectivitat.
2.3 La unitat dins la programació del curs
A les aules es treballarà a partir de centres d’interès, diferents cada mes, i sempre relacionats amb
les necessitats dels alumnes i el nostre entorn més proper. Per treballar aquests centres d’interès
s'utilitzarà una metodologia activa i experimental, on tots els infants hi puguin participar. Es portaran

8
a terme activitats més dirigides per l’educadora i d’altres més lliures, deixant que cada nen/a
progressi al seu ritme.
Aquests centres d’interès per aquest curs seran:
– setembre: l’escola – febrer: carnestoltes
– octubre: els sentits – març: la família i el mercat
– novembre: la tardor – abril: la primavera i l’hort
– desembre: el Nadal – maig: la granja
– gener: el hivern – juny: l’estiu
Quadre de la programació del curs on està ubicada la unitat didàctica:
1er
trimestre 2on
trimestre 3er
trimestre
UD1: L’adaptació UD2: El propi cos UD3 UD4 UD5 UD6 UD7
UD8: L’ acollida i l’acomiadament
UD9: Taller d’imaginació i creativitat UD10
UD11: Expressió
d’emocions
UD12: El musical UD13 UD14 UD15
CALENDARI 1er
TRIMESTRE 2014
setembre octubre
DL DM DC DJ DV DS DG DL DM DC DJ DV DS DG
1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5
8 9 10 11 12 13 14 6 7 8 9 10 11 12
15 16 17 18 19 20 21 13 14 15 16 17 18 19
22 23 24 25 26 27 28 20 21 22 23 24 25 26
29 30 27 28 29 30 31
novembre desembre
DL DM DC DJ DV DS DG DL DM DC DJ DV DS DG
1 2 1 2 3 4 5 6 7
3 4 5 6 7 8 9 8 9 10 11 12 13 14
10 11 12 13 14 15 16 15 16 17 18 19 20 21
17 18 19 20 21 22 23 22 23 24 25 26 27 28
24 25 26 27 28 29 30 29 30 31
Festius a la llar UD 9
UD 1 UD 11
UD 2 UD 12

9
HORARI DIARI GENERAL
Horari Treball
7h a 9h UD 8 – Horari no lectiu d'acollida i acomiadament. Joc lliure.
9h a 9:30h Acollida dels infants a l'aula, joc lliure.
9:30h a 9:45h Dinàmica de grup: passar llista i cançons de bon dia.
9:45h a 10:30h
Activitat de la unitat didàctica.
(UD1, UD2, UD8, UD9, UD11, UD12)
10:30h a 11:15h Hora del pati.
11:15h a 11:45h
Treball d'hàbits ( control d'esfínters, bolquers, netejar cara i mans, beure
aigua).
11:45h a 12h Preparar dinar, muntar taules i posar els pitets.
12h a 15h Dinar, treball d'hàbits i migdiada.
15 a 15:30h Joc Lliure
15:30h a 16:45h
Activitat programada: Psicomotriu (octubre), la castanyada (Novembre), el
Nadal (desembre).
16:45h a 17h Acomiadament dels infants.
17h a 19h UD 8 – Horari no lectiu d'acollida i acomiadament. Joc lliure.
UNITATS DIDÀCTIQUES
Desripció Activitats
UD 1
L’adaptació: A l’inici de curs i per tal que el
nen s’acostumi més fàcilment a la llar
d’infants, hi ha un horari especial d’adaptació.
El mes de setembre els nens tenen un horari
flexible. En aquest projecte enfocarem el
començament del curs com un procés durant
el qual hem d’acompanyar l’infant fent-li costat.
Aquest procés serà diferent per a cada nen/a.
Pares i educadores es posaran d’acord per
fer-lo el més fàcil possible.
L'acompanyament familiar: La primera
setmana els infants estaran acompanyats per
algun dels seus familiars durant tot l'horari
d'adaptació. Els primers dies d'assistència, els
infants i les famílies, participaran tots junts
descobrint l'escola així com en algunes de les
activitats que es realitzaran perquè l'infant
comenci a familiaritzar amb l'espai en un
- Horari del període d'adaptació (*Taula 1)
- Horari de la segona setmana: De 9h a 12h
fins la següent setmana que es començarà
amb horari normal de 9h a 17h.
La fada Xiela, la fada dels somriures, serà
el fil conductor d'aquesta unitat didàctica i
guiarà als infants pel nou món màgic que
comença a l'escola. Aquestes activitats
seran un apropament a les següents unitats
didàctiques:
– Dia 1, 2, 3 i 4: Dinàmiques de grups:
salutacions, cançons de Bon dia,
presentacions, etc.
– Dia 9 i 10: Guarnim l'aula per
ambientar-la amb els infants i fem la
presentació de les fades i el seu nou

10
entorn segur a prop dels seus familiars o
cuidadors. Els dies següents, els
acompanyants, estaran progressivament
menys estona i marxaran una mica abans de
l'hora de sortida segons l'adaptació de cada
infant. També es concretaran unes hores amb
les famílies perquè puguin acompanyar al seu
fill/filla en les estones del dinar i descans o
canvi de bolquers durant la segona setmana.
Aquests moments serviran a tothom per
conèixer-nos una mica més i donarà
continuïtat i coherència a la tasca educativa i
col·laboradora entre la família i l'escola.
món màgic.
– Dia 16: El conte de la Xiela.
– Dia 17: La Xiela viatgera.
– Dia 18: La fada Xiela i tu.
– Dia 23: Viatge al bosc màgic de les
fades.
– Dia 24: Llums i colors.
– Dia 25: Visitem el bosc (petita
excursió) i pintem amb la natura.
– Dia 30: Construïm un mural a l'aula.
UD 2
El propi cos: Consta de dos sessions
setmanals de 45 minuts on els infants
experimenten.
El fil conductor d'aquesta unitat serà la fada
Tianna, la reina de les fades, que anirà
conduint als infants per les diferents activitats
que es realitzaran.
SETEMBRE:
– Dia 8: La cançó de la Tianna sobre el
teu cos.
– Dia 15: Els sons del cos.
– Dia 22: Ens mirem al mirall com la
reina Tianna.
– Dia 29: Coneixem les làmines de parts
del cos.
OCTUBRE, NOVEMBRE i DECEMBRE es
continuarà la unitat amb les sessions de
coneixement del propi cos.
UD 8
L’acollida i l’acomiadament: L’escola ofereix
un servei d’acollida de 7 a 9 del matí i de 17 a
19 per a tots aquells pares que ho necessitin
ja sigui habitual o esporàdicament. Els
acomiadaments haurien de ser curts i decidits.
El fil conductor d'aquesta unitat didàctica serà
la fada Nerida, la fada de les Flors,que estarà
present a l'aula en l'ambientació de tota la
classe.
Durant l'acollida i l'acomiadament els
infants tindran joc lliure a l'aula.
UD 9
Taller d’imaginació, creativitat i
experimentació: consta de una o dos
sessions a la setmana depenent de si es fa
una o dos sessions de la UD11.
El fil conductor d'aquesta unitat didàctica serà
la fada Brucie, la fada del bosc, que conduirà
als infants amb la seva inspiració per totes les
activitats.
OCTUBRE:
– Dia 2 : Pintem el bosc de la Brucie.
– Dia 7: Les titelles de les fades del món
màgic.
– Dia 8: Taller de pintura de dits màgica.

11
– Dia 15: Taller de manualitat. Dibuixar a
la fada Brucie i guarnir-la amb diferents
materials
– Dia 23: El viatge màgic amb el pols de
les fades.
– Dia 30: Taller de les fruites del món
màgic.
NOVEMBRE i DECEMBRE es continuarà
la unitat amb les sessions de imaginació,
creativitat i experimentació.
UD 11
Expressió d’emocions: consta de una o dos
sessions a la setmana depenent de si es fa
una o dos sessions de la UD9.
La fada Campaneta, la fada dels Pirates, serà
el fil conductor d'aquesta unitat didàctica i
introduirà als infants al món màgic de les
emocions.
OCTUBRE:
– Dia 13: Coneixem l'alegria, la por i
l'enuig amb la fada Campaneta.
– Dia 20: Faig com si...
– Dia 22: Parlem de l'escola
– Dia 29: Joc simbòlic al món màgic.
NOVEMBRE i DECEMBRE es continuarà
la unitat amb les sessions de
desenvolupament d'expressió d'emocions.
UD 12
El musical: Consta d'una sessió setmanal de
30 minuts on nens, pares/mares i mestra
comparteixen el gust per a fer música en un
moment en què els infants són especialment
receptius a aquest llenguatge.
La fada de l'aigua, Naida, serà el fil conductor
d'aquesta unitat didàctica portant als infants
pel món màgic de la música.
SETEMBRE:
– Dia 5: Coneixem els pals d'aigua del
món màgic.
– Dia 12: Toquem instruments de
percussió.
– Dia 19: Mira com ballo Naida!
– Dia 26: La Naida ens canta la cançó
sobre anar a l'escola.
OCTUBRE, NOVEMBRE i DECEMBRE es
continuarà la unitat amb les sessions de
música.

12
TAULA 1: Horari esglaonat dels infants de la primera quinzena
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres
9:00-10:30h. Grup A Grup A i B Grup A. B i C Grup A, B, C i D Grup A, B, C, D i E
11-12:30h. Grup B Grup C Grup D Grup E Alumnes Nous
– Grup A: 3 infants
– Grup B: 2 infants
– Grup C: 2 infants
– Grup D: 2 infants
– Grup E: 2 infants
– 2 infants nous.

13
3. PUNT DE PARTIDA PER A LA PROGRAMACIÓ.
3.1 Capacitats
Les capacitats que els infants han de desenvolupar durant aquesta unitat de programació són les
següents:
Progressar en el coneixement i el domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot
adonant-se de les seves possibilitats
Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge
positiva de si mateixos i de les altres persones X
Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb
seguretat i eficàcia X
Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques
Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de
comunicació habituals per mitjà de diversos llenguatges
Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte
i participar, gradualment, en activitats socials i culturals
X
Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana identificant-ne els perills i
aprendre a actuar-hi en conseqüència
Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb les altres persones i iniciant-se en la
resolució pacífica de conflictes
Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que els portin cap a una autonomia
personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social
X
3.2 Objectius del cicle - (Primer nivell de concreció)
Els objectius de cicle que es tenen en compte de manera més significativa en la programació del
període d’adaptació de l’Infant a la Llar són els següents:
Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent
al seu moment maduratiu, i esforçar-se per manifestar i expressar les pròpies emocions i
sentiments
X
Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu entorn
immediat, iniciant-se en l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en
el grup
X
Participar amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d’alimentació, repòs i
higiene personal, iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les seqüències
temporals quotidianes i en els espais que li són habituals
Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a través
dels moviments, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral X
Dominar progressivament el cos i l’adquisició de noves habilitats motrius, augmentant la
seva autonomia en els desplaçaments, en l’ús dels objectes i l’orientació en l’espai quotidià
Actuar sobre la realitat immediata, descobrir-ne l’organització a partir de les pròpies
vivències i establir relacions entre objectes segons les seves característiques perceptives
Projectar les pròpies vivències a través de l’activitat lúdica, i anar-les representant a través
d’un incipient joc simbòlic
Iniciar-se en la descoberta i l’ús del llenguatge corporal, verbal, matemàtic, musical i plàstic

14
3.3 Continguts del cicle – (Primer nivell de concreció)
El punt de partida ha de ser trobar resposta a una pregunta bàsica i important: Què cal ensenyar als
infants perquè puguin assolir les capacitats plantejades? Un cop resolt, formalitzarem la redacció
d'aquests continguts interrelacionats entre ells per crear espais d'aprenentatge globalitzats.
Les àrees d'aprenentatge en les que es troben agrupats són:
– Descoberta d'un mateix i dels altres.
– Descoberta de l'entorn.
– Comunicació i llenguatge.
Dins les àrees d'aprenentatge trobarem tres tipus de continguts amb estratègies i recursos
d'ensenyament i aprenentatge.
Els podem classificar en:
1 - Continguts conceptuals: aquells que fan referència a els fets senzills i a les primeres
nocions que serveixen perquè els infants puguin comprendre i interpretar la realitat. És a dir,
perquè puguin construir “el saber”. Es tracten d'informacions a les que els infants s'acosten de
forma intuïtiva i globalitzada.
2 - Continguts procedimentals: inclouen habilitats, destreses i/o estratègies ordenades i
orientades a la consecució d'un fi. La seva finalitat és que els infants puguin aprendre “el
saber fer”. Els infants han de poder arribar a desenvolupar habilitats i/o capacitats bàsiques, a
les accions que s'han de dur a terme per arribar a la resolució de problemes diversos, a
activitats sistematitzades que tenen relació amb un aprenentatge concret, com per exemple:
l'exploració, la creació, la imitació, etc.
3 - Continguts actitudinals: aquells que fan referència a “el saber fer, estar i conviure”.
Saber ser i comportar-se d'una manera estable i duradora davant determinades situacions,
objectes, successos o persones.
Basant-nos en la proposta pedagògica de centre (PPC), a continuació detallem algun exemple més
concret per a els continguts de cada una de les àrees.
3.3.1 Continguts de l'àrea 1. Àrea de descoberta d'un mateix i dels altres:
Domini progressiu de les possibilitats expressives, perceptives i motores del propi cos i utilització
dels recursos personals de què disposa en la vida quotidiana
– Parts del cos i percepció de canvis físics de l'infant i dels companys
– Control de la postura i treball de l'esquema corporal.
Descobriment i identificació de les pròpies necessitats fisiològiques (gana, set, son, etc.) mostrant un
control progressiu d'aquestes.
– Creació d'hàbits de neteja, la higiene personal i el vestir
– Reconeixement i iniciativa en la satisfacció de les pròpies necessitats bàsiques
3.3.2 Continguts de l'àrea 2. Àrea de descoberta de l'entorn:
Comprensió i apreciació progressiva de l'entorn immediat, iniciant-se en el coneixement i l'adquisició
de comportaments socials que facilitin la integració en els diferents grups socials en què participa.
– Elements característics de les tradicions i el folklore
– Identificació d'elements i característiques dels components de l'entorn sociocultural habitual

15
Treball de l'adquisició d'autonomia en els espais habituals i quotidians així com en la iniciació de l'ús
de termes relatius a l'espai (aquí, allà, dins, fora, amunt, avall).
– Nocions relacionades amb l'ordenació temporal
– Nocions relacionades amb l'orientació estàtica i dinàmica: a davant - a darrera, dalt - baix,
amunt - avall, a dins - a fora , junt - separat.
3.3.3 Continguts de l'àrea 3. Àrea de comunicació i llenguatge:
Iniciació en la descoberta i l'ús del llenguatge corporal, verbal, musical i plàstic.
– Domini progressiu i utilització dels diferents tipus de comunicació
– Sensibilitat davant l'expressió dels diferents llenguatges
Interès per algunes de les tècniques més bàsiques (pintura, modelatge, dibuix, etc.) dels diferents
llenguatges expressius i formes de representació.
– Utilització d'instruments i materials seleccionats
– Iniciació de tècniques: dibuix, pintura, modelatge, collage, construccions
3.3.4 Els continguts transversals:
Per altra banda i de manera transversal treballarem els següents continguts: educació per a la salut,
educació per a la igualtat, educació per al consum, educació ambiental i educació moral i per a la
pau. De forma general, els treballarem directa o indirectament en cada una de les tres àrees
d'aprenentatge. Es consideren continguts funcionals i estan connectats amb situacions rellevants de
tipus personal i emocional i en relació amb la realitat immediata. De forma més concreta proposem:
– Treball de l'educació per a la salut: Es fomentarà l'adquisició d'uns hàbits adients per a
una bona salut, higiene i nutrició. Aquests hàbits es desenvoluparan amb les diferents
activitats de la vida quotidiana com ara aprendre a rentar-se les mans abans i desprès de
menjar, sentir-se net, etc. així com amb diferents recursos, activitats i tallers especialment
dedicats a desenvolupar la presa de consciencia i el sentit de la responsabilitat en matèria de
la salut la higiene i la nutrició com ara tallers d'alimentació, d'activitat física o sobre l'àmbit
hospitalari i les malalties.
– Treball de l'educació per a la igualtat: Es treballarà utilitzat formules del llenguatge no
sexista, intentant referir-nos personalment amb termes que incloguin els dos sexes sempre
que sigui possible (els nens i les nenes, la mare i el pare, els avis i les avies, etc) amb la
finalitat de fomentar una valoració igualitària. Es proposaran activitats, materials, recursos i
jocs que ens permetin treballar en vers la disminució d'estereotips per qüestió de gènere (jocs
de “cuinetes”, botigues, cotxes, nines, colors, pilotes, etc.) treballant aquest aspecte també,
amb les famílies proposant xerrades i tallers educatius per tal d’incidir en els condicionats
estereotipats des de casa en vers els infants i el seu gènere.
– Treball de l'educació per al consum: Es treballarà per tal d’assolir actituds responsables
pel que fa al consum, proposant activitats i treballs en els que s’utilitzin materials reciclats
sempre que ens sigui possible. Sol·licitarem la col·laboració de les famílies, en molts dels
casos, per tal de recollir aquest tipus de materials. Les disciplines de treball que establirem en
l’aula i els altres espais de l’escola estaran sempre encarats a fomentar l’adquisició d’hàbits
de respecte i cura en vers els materials i recursos didàctics i les joguines.
– Treball de l'educació ambiental: Per tal de sensibilitzar els infants vers un respecte
creixent cap a l'entorn natural i el medi ambient es proposarà realitzar treballs exteriors i en
l'aula que fomentin l’hàbit de mantenir l’ordre i de tenir cura dels diferents elements que en
formen part. Treballarem la recollida dels materials un cop acabat el joc lliure i la neteja i

16
l’ordre dels recursos utilitzats en les diferents activitats. Utilitzarem els contes com a recurs
per tal d’introduir als infants en el coneixement del medi ambient i iniciar-los en la presa de
consciència de la seva protecció i conservació.
– Treball de l'educació moral i per a la pau: Per tal d’incidir en la importància educativa de
valors propis com la justícia, la cooperació i la solidaritat es treballarà amb els infants i les
seves famílies en la promoció per a la participació de campanyes de solidaritat promogudes
des de la mateixa escola (recollida de roba, recollida d’aliments, recollida de joguines, etc.).
Les activitats diàries com el bon dia, el joc lliure i els tallers seran utilitzades per treballar
l’adquisició de responsabilitat, empatia, sentiment de cooperació, solidaritat i equitat
estimulant a la vegada el treball en equip que ens ajudarà a impulsa la comunicació i el
diàleg.
3.4 Objectius per a la proposta pedagògica de centre (PPC) – (Segon nivell de concreció)
En aquesta unitat didàctica per treballar les capacitats seleccionades es tenen en compte els
objectius del primer cicle d’educació infantil següents que ha d’assolir l’infant:
1. Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu
moment maduratiu, i esforçar-se per manifestar i expressar les pròpies emocions i sentiments.
2. Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu entorn
immediat, iniciant-se en l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en el grup.
3. Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a través del
moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral.
Objectius del centre (PPC) – Segon nivell de concreció
Àrea 1: descoberta d'un mateix i dels altres
1. Formar-se una imatge positiva d'un mateix i descobrir les pròpies capacitats en un ambient de
confiança i seguretat que respecta i accepta la seva singularitat.
2. Establir relacions afectives i positives amb els altres per tal de sentir-se segur i actuar amb
iniciativa.
3. Iniciar-se en l’adquisició progressiva dels hàbits i en l’autonomia personal , mediant el treball
conjunt família-escola, gaudint amb els seus avanços.
Àrea 2: Descoberta de l'entorn
1. Descobrir i aplicar totes les seves capacitats per interactuar i interpretar l'entorn amb curiositat i
a través del joc i la seva acció.
2. Iniciar-se en comportaments socials que facilitin la integració en el grup valorant el respecte cap a
ell i cap als altres i en un clima càlid i acollidor.
3. Reconèixer els seu entorn ampliant la descoberta a nivell social i cultural.
Àrea 3: Comunicació i llenguatge
1. Expressar sentiments i emocions explorant diferents llenguatges avançant en la comunicació
amb els adults i els altres infants, sentint-se escoltat.
2. Mostrar interès per comprendre el llenguatge adult i dels altres i responent als missatges segons
les seves possibilitats.

17
4. COMPONENTS DE LA PROGRAMACIÓ O UNITAT DIDÀCTICA.
4.1 Nom i grup d'infants al qual es destina
La unitat de programació va dirigida al grup d’infants de l’aula de P-1 “Fades dels arbres”.
A l’aula hi ha 13 infants, d’un a dos anys d’edat i dues educadores.
Dins del grup hi ha un infant amb una NEE de tipus motriu, concretament pateix una afecció d’espina
bífida de mode lleu, el que fa que presenti certes dificultats en la seva mobilitat funcional i també limi-
tacions en la postura i el desplaçament.
Per tant haurem de preveure la manera d’acollir les seves diferències individuals que millor s’adeqüin
a les necessitats d’aquest.
4.2 Objectius d'aprenentatge – (Tercer nivell de concreció)
Relacionant de forma específica i concreta els objectius proposats en el segon nivell de concreció
per a dur a terme la Proposta Pedagògica de Centre (PPC) s'han determinat de forma més definida
tres objectius d'aprenentatge a treballar per a cada Unitat Didàctica plantejada dins la programació
del curs. A continuació i mitjançant taules trobareu recollida tota aquesta informació.
En la primera taula s'expressen de forma conjunta i relacionada els objectius designats des del
primer nivell de concreció fins al tercer.
En la segona taula s'han recollit els objectius d'aprenentatge establerts per cada una de les Unitats
Didàctiques planificades per al curs i en relació a les àrees d'aprenentatge que estableix el
currículum.
En la tercera taula trobem relacionats els objectius proposats per assolir en el tercer nivell de
concreció amb les capacitats que els infants han de desenvolupar durant la unitat de programació.
TAULA 1.
Objectius del cicle - (Primer
nivell de concreció)
Objectius per a la proposta
pedagògica de centre (PPC)
– (Segon nivell de concreció)
Objectius d'aprenentatge –
(Tercer nivell de concreció)
Identificar-se com a persona,
assolir el grau de seguretat
afectiva i emocional
corresponent al seu moment
maduratiu, i esforçar-se per
manifestar i expressar les
pròpies emocions i sentiments
Àrea 1: descoberta d'un mateix
i dels altres
1. Formar-se una imatge
positiva d'un mateix i descobrir
les pròpies capacitats en un
ambient de confiança i
seguretat que respecta i
accepta la seva singularitat.
2. Establir relacions afectives i
positives amb els altres per tal
de sentir-se segur i actuar amb
iniciativa.
3. Iniciar-se en l’adquisició
progressiva dels hàbits i en
l’autonomia personal , mediant
el treball conjunt família-escola,
gaudint amb els seus avanços.
– Treballar de forma
individualitzada i durant els
primers dies l'entrada a l'escola
de l'infant i els seus familiars
acompanyants
– Desenvolupar seguretat
emocional i física per mitjà de
propostes d'activitats de treball
en petit grup (sessions de
massatge, circuits
psicomotrius, etc.)
– Potenciar l'expressió
simbòlica proposant racons de
joc temàtics establerts de
forma temporal (segons
l'interès dels infants)
–Experimentar les seves
emocions i sentiments a través

18
dels seus dibuixos i pintures,
així estimulen molt més la
seguretat i al mateix temps els
fa més sensibles i creatius
– Ajudar als infants a entendre,
controlar, canalitzar i expressar
emocions pròpies mitjançant
l’activitat lúdica
– Identificar les emocions
bàsiques pròpies i en els altres
Establir relacions afectives
positives, comprenent i
apreciant progressivament el
seu entorn immediat, iniciant-
se en l’adquisició de
comportaments socials que
facilitin la integració en el grup
Àrea 2: Descoberta de l'entorn
1. Descobrir i aplicar totes les
seves capacitats per
interactuar i interpretar l'entorn
amb curiositat i a través del joc
i la seva acció.
2. Iniciar-se en comportaments
socials que facilitin la integració
en el grup valorant el respecte
cap a ell i cap als altres i en un
clima càlid i acollidor.
3. Reconèixer els seu entorn
ampliant la descoberta a nivell
social i cultural.
– Introduir de forma progressiva
materials, jocs i recursos en el
nou espai, l'aula
– Fomentar l'expressió corporal i
el reconeixement de l'esquema
corporal propi per mitjà de la
dansa i les cançons
tradicionals
– Estimular l'ús de jocs,
joguines, recursos i materials
que permetin apropar-nos a la
realitat (materials reciclats,
materials d'ús quotidià, etc.)
–Experimentar amb diferents
materials (aigua, sal, fang,…)
amb la finalitat de potenciar la
seva curiositat
–Expressar lliurament a través
de l’art perquè desenvolupin
les seves capacitats
experimentant, tocant,
inventant
– Afavorir el gust i sensibilitat
envers el coneixement de la
cultura i el folklore popular a
través de les seves músiques i
cançons
Comprendre el llenguatge adult
i dels altres infants, comunicar-
se i expressar-se a través dels
moviments, el gest, el joc i la
paraula, amb una progressiva
millora del llenguatge oral
Àrea 3: Comunicació i
llenguatge
1. Expressar sentiments i
emocions explorant diferents
llenguatges avançant en la
comunicació amb els adults i
els altres infants, sentint-se
escoltat.
– Utilitzar suports visuals
(imatges, dibuixos, materials
concrets) per a fomentar el
vocabulari emocional (com et
sents? Trist, alegre, preocupat,
etc.)
– Treballar l'aprenentatge de les
parts del cos per mitjà

19
2. Mostrar interès per
comprendre el llenguatge adult
i dels altres i responent als
missatges segons les seves
possibilitats.
d'activitats psicomotrius
– Impulsar l'aprenentatge de nou
vocabulari per mitjà del racó
del conte (àlbums il·lustrats) i
cançons
– Utilitzar la llengua oral, el gest i
les imatges per expressar
desitjos, sentiments i emocions
– Descobrir, experimentar,
reconèixer, diferenciar i
reproduir les qualitats del so
(educació de l’oïda)
– Estimular el ritme de la música
on s'interpretarà petites danses
amb moviment a la regularitat
de diferents estímuls sonors
TAULA 2.
Objectius d'aprenentatge per cada Unitat Didàctica – (Tercer nivell de concreció)
UD1 L'Adaptació
– Treballar de forma individualitzada i durant els primers dies l'entrada a l'escola de l'infant i els
seus familiars acompanyants.
– Introduir de forma progressiva materials, jocs i recursos en el nou l'espai,l'aula.
– Utilitzar suports visuals (imatges, dibuixos, materials concrets) per a fomentar el vocabulari
emocional (com et sents? Trist, alegre, preocupat, etc.).
UD2 El propi cos
– Treballar l'aprenentatge de les parts del cos per mitjà d'activitats psicomotrius.
– Fomentar l'expressió corporal i el reconeixement de l'esquema corporal propi per mitjà de la
dansa i les cançons tradicionals.
– Desenvolupar seguretat emocional i física per mitjà de propostes d'activitats de treball en petit
grup (sessions de massatge, circuits psicomotrius, etc.).
UD8 L’acollida i l’acomiadament
– Potenciar l'expressió simbòlica proposant racons de joc temàtics establerts de forma temporal
(segons l'interès dels infants).
– Estimular l'ús de jocs, joguines, recursos i materials que permetin apropar-nos a la realitat
(materials reciclats, materials d'ús quotidià, etc.).
– Impulsar l'aprenentatge de nou vocabulari per mitjà del racó del conte (àlbums il·lustrats) i
cançons.

20
UD9 Taller d’imaginació, creativitat i experimentació
– Experimentar amb diferents materials (aigua, sal, fang,…) amb la finalitat de potenciar la seva
curiositat.
– Experimentar les seves emocions i sentiments a través dels seus dibuixos i pintures, així
estimulen molt més la seguretat i al mateix temps els fa més sensibles i creatius.
– Expressar lliurament a través de l’art perquè desenvolupin les seves capacitats experimentant,
tocant, inventant.
UD11 Expressió d’emocions
– Ajudar als infants a entendre, controlar, canalitzar i expressar emocions pròpies mitjançant
l’activitat lúdica.
– Utilitzar la llengua oral, el gest i les imatges per expressar desitjos, sentiments i emocions.
– Identificar les emocions bàsiques pròpies i en els altres.
UD12 El musical
– Afavorir el gust i sensibilitat envers el coneixement de la cultura i el folklore popular a través de
les seves músiques i cançons.
– Estimular el ritme de la música on s'interpretarà petites danses amb moviment a la regularitat de
diferents estímuls sonors.
– Descobrir, experimentar, reconèixer, diferenciar i reproduir les qualitats del so (educació de
l’oïda).
TAULA 3.
Objectius d'aprenentatge
Capacitats
1 2 3 4 5 6 7 8 9
Treballar de forma individualitzada i durant els
primers dies l'entrada a l'escola de l'infant i els
seus familiars acompanyants.
x x x
Introduir de forma progressiva materials, jocs i
recursos en el nou l'espai,l'aula.
x x
Utilitzar suports visuals (imatges, dibuixos,
materials concrets) per a fomentar el vocabulari
emocional (com et sents? Trist, alegre,
preocupat, etc.).
x x
Treballar l'aprenentatge de les parts del cos per
mitjà d'activitats psicomotrius.
x x x x
Fomentar l'expressió corporal i el
reconeixement de l'esquema corporal propi per
mitjà de la dansa i les cançons tradicionals.
x x x x x
Desenvolupar seguretat emocional i física per
mitjà de propostes d'activitats de treball en petit
grup (sessions de massatge, circuits
psicomotrius, etc.).
x x x x
Potenciar l'expressió simbòlica proposant x x x x

21
racons de joc temàtics establerts de forma
temporal (segons l'interès dels infants).
Estimular l'ús de jocs, joguines, recursos i
materials que permetin apropar-nos a la realitat
(materials reciclats, materials d'ús quotidià,
etc.).
x x x x
Impulsar l'aprenentatge de nou vocabulari per
mitjà del racó del conte (àlbums il·lustrats) i
cançons.
x x x
Experimentar diferents materials (aigua, sal,
fang,…) on és potenciar la seva curiositat.
x x
Experimentar les seves emocions i sentiments a
través dels seus dibuixos i pintures, així
estimulen molt més la seguretat i al mateix
temps els fa més sensibles i creatius.
x x x
Expressar lliurament a través de l’art.
Desenvolupin les seves capacitats
experimentant, tocant, inventant…
x x x
Ajudar als infants a entendre, controlar,
canalitzar i expressar emocions pròpies
mitjançant l’activitat lúdica.
x x x x
Utilitzar la llengua oral, el gest i les imatges per
expressar desitjos, sentiments i emocions.
x x x x
Identificar les emocions bàsiques pròpies i en
els altres.
x x x x
Afavorir el gust i sensibilitat envers el
coneixement de la cultura i el folklore popular a
través de les seves músiques i cançons.
x x
Estimular el ritme de la música on s'interpretarà
petites danses amb moviment a la regularitat de
diferents estímuls sonors.
x x x x
Descobrir, experimentar, reconèixer, diferenciar
i reproduir les qualitats del so (educació de
l’oïda)
x x x x
Les capacitats que els infants han de desenvolupar de forma específica durant aquesta unitat de
programació són les següents:
2. Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva de si
mateixos i de les altres persones.
3. Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb
seguretat i eficàcia.
6. Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i
participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
9. Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que els portin cap a una autonomia
personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

22
4.3 Continguts de la unitat didàctica
Els continguts generals seleccionats per a la nostra unitat de programació quedarien concretats en
cada àrea de desenvolupament, i segons la seva tipologia (conceptuals, procedimentals o
actitudinals) de la següent manera:
Area de descoberta d’un mateix i els altres
Continguts conceptuals
– Els sentiments i les emocions.
– Expressió i consciència corporal.
– El joc com a font de plaer, relació i aprenentatge.
Continguts procedimentals
– Creació e iniciació en els hàbits d'autonomia personal.
– Experimentació del propi cos i de l'expressió corporal.
– Expressió creativa i espontània de la realitat i la fantasia.
Continguts actitudinals
– Esforç per adquirir confiança en si mateix i en les seves pròpies possibilitats expressives.
– Interès per adquirir pautes de comportament adequades, establint relacions socials que el portin
a una autonomia personal.
– Satisfacció explorant les possibilitats cognitives i motrius, mostrant interès per les dels altres.
Area de descoberta de l’entorn
– L’aprenentatge en les relacions amb els altres, tant amb els adults com la resta d’infants.
– Expressió emocional de les seves vivències
– Participació activa en el grup
– Observació i exploració de l’entorn físic i social i establir relacions entre la pròpia actuació i les
conseqüències que se’n deriven.
– Reconeixement i diferenciació dels elements característics de les activitats.
– Comprensió progressiva de l’entorn immediat iniciant-se en el coneixement i l’adquisició de
comportament social que faciliti la integració en el grup.
– Interès per participar en les activitats.
– Interès per comprendre la realitat que l’envolta, establint una relació interactiva com a font
d'aprenentatge.
– Curiositat en relació amb les informacions que rep, partint del respecte als altres.

23
Area de comunicació i llenguatge
– Normes socials que regeixen l'intercanvi lingüístic: esperar torn...
– Llenguatge afectiu: to de veu, inflexions, intencions.
– Emissió de missatges referents a les seves necessitats, emocions i desitjos
– Utilització de vocabulari ajustat a les seves possibilitats d'expressió
– Comprensió de les intencions comunicatives dels adults
– Gust per escoltar i mirar un conte que l'adult explica.
– Curiositat per l'exploració de les propietats sonores del propi cos i de tot allò que l'envolta
– Interès per comunicar-se i representar la realitat tot establint relacions amb els altres.
4.4 Metodologia
Per a dur a terme aquest projecte d'atenció a la infantesa en el període d'adaptació és important que
totes les persones implicades tinguin en compte les característiques de l'infant, les necessitats de la
família, així com també, conèixer la metodologia que es seguirà al llarg d'aquest període.
Els horaris s'organitzaran en funció de les activitats quotidianes que estaran lligades a la satisfacció
de les necessitats bàsiques dels infants. Aquestes activitats tindran sempre amb una visió flexible i
reconeixedora del paper i el valor de les diferències, per part dels educadors i educadores, que
permetin una consciència major de les possibilitats de cada infant.
Per tal d'assolir els objectius generals i específics plantejats, aquests principis metodològics han de
seguir les característiques que defineixen el projecte «Un nou món màgic» i seran els següents:
– Principi de globalització: aquest principi estarà present en la formulació dels objectius, en
la seqüenciació de la planificació i la presentació dels continguts d'aquest projecte. Això farà
que totes les situacions, activitats, problemes, fets i esdeveniments formin part del mateix
context i permetrà als infants experimentar allò que aprenen en les diferents situacions de la
vida a l'escola, establint relacions, que construiran mica en mica la seva realitat.
En el Decret 101/2010 d’ordenació dels ensenyaments del primer cicle de l’educació infantil,
es parla de la interrelació de les diferents àrees per crear uns espais d’aprenentatge
globalitzats que contribuiran al desenvolupament integral dels infants, donant significat al que
fa i facilitant la participació activa ajudant-los en la interpretació del món.
– Aprenentatge significatiu: és aquell que permet que l'infant pugui establir relacions entre
les experiències i coneixements previs i els nous continguts d’ensenyament. Això
s’aconseguirà afavorint una intensa activitat de l’infant a través de l’observació directa, la
manipulació i l’experimentació. D’aquesta manera,afavorirem també la iniciativa, l'interès, la
motivació i la espontaneïtat dels infants.
També es tindrà en consideració les aportacions del psicòleg Lev Vigotsky (1896-1934) que
va considerar l’aprenentatge com un dels mecanismes fonamentals per al desenvolupament
dels infants. Segons la seva teoria el context de cada individu ocupa el primer lloc de

24
desenvolupament i la interacció social es converteix en el motor d'aquest desenvolupament.
També introdueix el concepte de “zona de desenvolupament pròxim”,on s'hauran de tenir
presents tant la importància del context social com la capacitat d’imitació, on l'aprenentatge i
el desenvolupament seran dos processos claus que interactuaran constantment. D’altra
banda, l'autor també va fer referència a l’aprenentatge escolar com una etapa molt important
per al desenvolupament de l’infant on aquest es facilita i es produeix més fàcilment en
situacions col·lectives juntament a la interacció dels pares.
– Afectivitat. L’escola ajuda els nens/es a eixamplar les seves relacions amb altres persones
i complementa l’àmbit familiar en la tasca educativa. Així que la interacció de l’infant amb els
seus companys/es i el joc constitueixen uns importants recursos metodològics ja que les
relacions amb els altres l’ajuden en el seu procés social, afectiu i intel·lectual. Així, una
metodologia socialitzada i vivencial aporta els avantatges del treball en comú i l’aprenentatge
cooperatiu, que en aquesta etapa evolutiva afavoreix l’assoliment d’actituds de col·laboració,
respecte, reciprocitat, etc.
– Metodologia activa que es realitzarà a través de l'observació i experimentació durant tot el
període. Les activitats o experiències s'organitzaran a partir dels interessos de cada nen i
nena per tal de què els infants participin directament i de manera vivencial.
– Mediació educativa. En aquestes edats, l'educador/a serà qui farà de mediador i donarà
exemple amb les solucions que es prenguin davant d'un conflicte, educant per la convivència,
mediant el diàleg i la cooperació per aconseguir un clima pacífic, on tothom es acceptat.
– El joc com a recurs didàctic. Utilitzarem el joc per al desenvolupament i l'aprenentatge
dels infants, com una activitat instintiva i espontània, on els infants practicaran el que saben i
experimenten . També, les situacions de joc planificades poden ser molt diverses segons les
capacitats que es vulguin potenciar o afavorir en cada moment. El material que s'ofereix
determinarà l'estil de joc que es desenvoluparà en cada situació i per tant els educadors i
educadores tindrem molt en compte el joc dels infants i proporcionant elements i materials per
potenciar uns o altres jocs, depenent de les capacitats que es volen desenvolupar.
– Tractament a la diversitat. Cada infant té una sèrie de característiques físiques, socials o
psicològiques que els fan diferents. Per tal d’assumir la diversitat dels infants, definirem
plantejaments i s'adequaran les actuacions atenen a la diversitat de l’alumnat adaptant la
programació a les necessitats per aconseguir que els nens i nenes desenvolupin al màxim les
seves capacitats.
– La família com a factor clau en el procés educatiu. La participació de les famílies en
aquesta etapa és molt important i en l'adaptació, què és el nostre propòsit, encara és més
imprescindible ja que els infants d'aquestes edats necessiten ser acompanyats per les
persones de referència quan comencen en un entorn nou. Amb la participació de les famílies
es donarà continuïtat a l'entorn familiar dins l'escola i seguretat als infants per minimitzar la
sensació de canvi d'entorn. També fomentarà la confiança i la comunicació, tant
individualment com col·lectiva, entre escola-família on es donarà suport en aquest moment
tant delicat per a tothom.
Tots aquest principis estan molt lligats amb els aprenentatges essencials que es pretén que
els infants adquireixin amb la forma natural que aquests tenen d'aprendre i amb els recursos
que els hi hem proporcionar per desenvolupar de forma equilibrada les seves capacitats. A
més les activitats que es proposen seran:
– Motivadores i engrescadores. Totes les activitats que es vagin realitzant promouran la
participació dels infants juntament amb les famílies. Això s'aconseguirà a través d'activitats
lúdiques que permetran a tots els infants participar-hi activament potenciant la cooperació
entre tots els infants i les famílies a través de la diversió. El fet d'emmarcar totes les activitats
del llarg del projecte dins d'un centre d'interès ens permetrà mantenir l'expectació de tots els

25
infants, és a dir, el nou món màgic que presentarem i la consecució d'un objectiu final ens
permetrà emmarcar totes les activitats dins d'un context motivador i engrescador.
– Reparadores, terapèutiques i/o assistencials. A través de totes aquelles activitats que es
proposen es realitzarà una intervenció per al període d'adaptació dels infants, centrant-se
principalment en la necessitat de la participació de les famílies durant aquest període, on
totes les activitats presentades estaran encarades a treballar la seguretat, la confiança i
l'adaptació a l'escola. Així la metodologia que seguirem anirà dirigida a pal·liar o solucionar
els problemes que pugui generar el moment de l'entrada a l'infant a l'escola.
– Flexibles. Totes les activitats que es realitzaran han de permetre la seva modificació per tal
de poder-les adaptar a les circumstàncies dels moment, i per tant, aquestes han de incloure
estratègies i tècniques que permetin fomentar la participació, col·laboració i aprenentatge en-
tre els infants, la família i l'escola.
4.4.1 Activitats: seqüència didàctica i proposta d'activitats
SEQÜENCIACIÓ DIDÀCTICA
Unitat 1: L'adaptació
ACTIVITAT D’AVALUACIÓ INICIAL
– ACTIVITAT 1 Dinàmiques de presentació:
Es faran activitats de presentació i coneixença, amb cantarella de salutacions, cançons de bon dia,
quadre amb imatges dels infants que han assistit a l’escola i els què es queden a casa, etc.
– ACTIVITAT 2: Imaginem on viu la Xiela:
Es guarnirà l'aula per ambientar-la amb els infants i famílies i es farà la presentació de les fades i el
seu nou món màgic.
– ACTIVITAT 3: El conte de la Xiela:
L'activitat que porta per títol "El conte de la Xiela" és una activitat per treballar les emocions
viscudes els primers dies a l'escola. Consistirà en explicar una adaptació del conte "La fada Xiela"(1)
i es realitzarà amb la col·laboració dels familiars d'alguns dels infants de la classe "Fades dels
arbres".
(1)
Robert, J. - Caupena, C. La fada Xiela. Arola Editors. Abril 2011
ACTIVITATS DE DESENVOLUPAMENT:
– ACTIVITAT 4: La Xiela viatgera:
S'entregarà una nina de drap als infants sense decorar i un diari. L'activitat tractarà de què cada dia
un infant es durà la nina a casa i la família li afegirà un complement. La nina anirà junt amb un diari
on els pares juntament amb l'infant escriuran el que li han afegit a la nina i qualsevol anècdota,
dibuix, sentiment o pensament que tinguin. El dia de l'activitat s'exposarà el viatge de la fada per les
llars dels infants a l'aula.
– ACTIVITAT 5: La fada Xiela i tu.
L'activitat "Com sóc jo", consisteix en la descoberta d'un mateix i dels altres, mitjançant
imatges/fotografies, dels propis infants i familiars, q hauran portat les famílies dels nens i nenes...
– ACTIVITAT 6: Viatge al bosc màgic de les fades:
L'activitat "Viatge al bosc màgic de les fades" consisteix en portar a terme el joc heurístic amb
materials naturals relacionats amb el bosc i la tardor. Aquesta tindrà lloc a la pròpia aula ,la qual

26
estarà ambientada amb murals que il·lustraran un bosc.
– ACTIVITAT 7: Llums i colors:
L’activitat de llums i colors està pensada perquè els infants i acompanyants experimentin amb la
llum i el color, observant i creant canvis en un mateix espai, estimulant la creativitat i el sentit de la
vista, gaudir de la interacció en la creació d'atmosferes diferents.
ACTIVITAT DE SINTESIS
– ACTIVITAT 8: Visitem el bosc (petita excursió) i pintem amb la natura.
Els infants en l'activitat "Visitem el bosc i pintem amb la natura" hauran d'observar la natura en un
parc del costat de l'escola. Una petita excursió per descobrir la natura i agafar tres fulles de plantes
diferents cada un d'ells. A l'aula es farà un mural amb les diferents fulles per tal d'observar-les i
comentar les diferències.
– ACTIVITAT 9: Construïm un mural:
Es construirà i es penjarà a l’aula el mural amb les fulles recollides a l'excursió.
4.4.2 Materials necessaris
A continuació indiquem la relació de materials específics necessaris per dur a terme la programació
establerta dins la unitat didàctica “Un nou món màgic”. Per tal de definir de forma més precisa la
relació de materials s'ha establert un llistat classificatori on es diferencia el material fungible del
material no fungible.
A continuació també s'adjunta la relació de materials didàctics que s'empraran.
Material fungible
1. Material convencional
– Cartolines de colors variats
– Folre adhesiu transparent
– Retoladors de colors
– Velcro adhesiu
– Gomets de diferents formes i colors
– Ceres de colors
– Paper d'embalar per a realitzar murals
– Cinta adhesiva
– Cola en barra
– Pintures per la cara
– Llibretes
– Paper de cel·lofana de colors
– Confeti lluent (platejats, daurats, etc.)
– Pintures de gel amb purpurina de diferents colors

27
2. Material de rebuig
– Caixes de cartró de diverses mides
– Rotlles de paper de WC
– Diaris vells
– Caixes de llet
– Envasos de productes (pots de xampú, iogurts, botelles d'aigua, etc.)
Material no fungible
1.Mobiliari i equipaments
– Catifa
– Coixins
– Cadires adequades als infants
– Taules modulars adequades als infants
– Equip de música
– Retroprojector
– Prestatgeries mòbils i adequades a l'alçada dels infants
– Mirall de paret
– Caseta de fusta adequada als infants
2. Material accessori per al joc
– Robes de diferents colors
– Disfresses i complements (barrets, mocadors, perruques, etc.)
– Ninots de peluix
– Materials de casa (estris de cuina, culleres de fusta, pots de plàstic, etc)
– Nina de drap
– Llanternes per a tots els infants (es demanaran a les famílies)
– Cistell de vímet
– Bosses de recollida
– Titelles de guant
– Fotografies (es demanaran a les famílies)
– Làmines amb imatges de parts del cos
– Corda usada com a guia per a les sortides exteriors
3. Materials naturals
– Pinyes

28
– Closques de petxines
– Taps de suro
– Fulles seques
– Branquetes
– Castanyes
– Garrofes
– Glans
– Pedres
– Herbes petites
Material didàctic
– Cançó Bon dia de la Dàmaris Gelabert
www.youtube.com/watch?v=k5x58tG4ElA
– Tema musical El sueño de las hadas d'Enya
www.youtube.com/watch?v=OKStJaD3wcE
– Tema musical Wim Mertens - Struggle for Pleasure
https://www.youtube.com/watch?v=LvZQOYzycVA
– Tema musical: Alegria de Cirque do soleil
https://www.youtube.com/watch?v=smkiSJf2cHE
– Conte La fada Xiela de Judit Robert
www.youtube.com/watch?v=Ew4kW2DbI5Q
http://www.arolaeditors.com/index.asp?sc=ficha&isbn=978-84-92839-13-2
– Nina de drap
http://www.hadasycuscus.com/como-hacer-munecos-waldorf-paso-a-paso-diy/

29
4.4.3 Temporalització
La nostra proposta educativa l'englobarem dins del primer trimestre del curs 2014-2015; es centrarà
en la unitat didàctica UD1, emmarcada al llarg del mes de setembre dins el període d'adaptació i
forma part de 15 unitats didàctiques programades al llarg dels tres trimestres de l'any 2014.
La temporalització de la unitat didàctica 1 període d'adaptació serà la següent:
Setembre
Primera setmana
Dilluns 1 de
setembre
Dimarts 2 de
setembre
Dimecres 3 de
setembre
Dijous 4 de
setembre
Divendres 5 de
setembre
ACTIVITAT 1:
Dinàmiques de
presentació i
salutació (T. 15 min)
Joc lliure als racons
(T. 45min)
ACTIVITAT 1:
Dinàmiques de
presentació i
(T. 45min)
ACTIVITAT 1:
Dinàmiques de
presentació i
(T. 45min)
ACTIVITAT 1:
Dinàmiques de
presentació i
Joc lliure als
racons (T. 45min)
ACTIVITAT UD12
Segona setmana
Dilluns 8 de
setembre
Dimarts 9 de
setembre
Dimecres 10 de
setembre
Dijous 11 de
setembre
Divendres 12 de
setembre
ACTIVITAT UD2 ACTIVITAT 2 :
Imaginem on viu la
Xiela (T. 30 min)
ACTIVITAT 2:
Imaginem on viu la
Xiela (T. 30 min)
Dia Festiu a la llar ACTIVITAT
UD12
Tercera setmana
Dilluns 15 de
setembre
Dimarts 16 de
setembre
Dimecres 17 de
setembre
Dijous 18 de
setembre
Divendres 19 de
setembre
ACTIVITAT UD2 ACTIVITAT 3:
El conte de la Xiela
(T. 30 min)
ACTIVITAT 4:
La Xiela Viatgera
(T. 30 min)
ACTIVITAT 5:
La fada Xiela i tu.
(T. 20-30 min)
ACTIVITAT
UD12
Quarta setmana
Dilluns 22 de
setembre
Dimarts 23 de
setembre
Dimecres 24 de
setembre
Dijous 25 de
setembre
Divendres 26 de
setembre
ACTIVITAT UD2
ACTIVITAT 6:
Viatge al bosc màgic
de les fades.
(T. 40 min)
ACTIVITAT 7:
Llums i colors.
(T. 15-20 min)
ACTIVITAT 8:
Visitem el bosc i
pintem amb la
natura.(T. 40 min)
ACTIVITAT
UD12
Cinquena setmana
Dilluns 29 de
setembre
Dimarts 30 de
setembre
ACTIVITAT UD2 ACTIVITAT 9:
Construïm un mural
a l’aula amb les
fulles recollides (T.
45min)
* Els colors de les graelles corresponen al CALENDARI 1
er
TRIMESTRE 2014, el qual, el trobareu a la pàgina 5.

30
El temps de realització, segons l'espai que s'utilitzi (aula, sala polivalent), serà de 20-45 minuts apro-
ximadament, sempre tenint en compte l'estat i la implicació dels infants i les seves famílies. Per les
activitats programades com sortides o representacions el temps de realització serà més ampli, se-
gons cadascuna de les activitats.
4.4.4 Agrupament de l'alumnat
Els infants s'agruparen per edat homogènia i amb poca diferència de mesos entre el més petit i el
més gran. El fet de formar els grups de nens per edats i que en un grup hi pugui haver diferències
de pocs mesos d’edat i tenir un nivell de competències similar fa que s’organitzin amb més facilitat
les activitats de grup.
La ràtio serà de 6 infants per educadora, ja que cal que els grups siguin reduïts perquè es pugui fer
una atenció individualitzada, perquè el nen pugui conèixer altres infants i l’adult i perquè no es trobi
perdut en un espai massa gran per a ell. I amb l’infant amb NEE que tenim a l’aula hem trobat con-
venient reduir el nombre d’infants del grup segons l’article 12.1 del Decret 282/2006, de 4 de juliol,
pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres a Catalunya.
Els agrupaments dels infants per a cada activitat són els següents:
Dia i nom de l’activitat Agrupacions
Dinàmiques de coneixença Serà en petits i grans grups (infants-famílies-escola)
Activitat d'ambientació de
l'aula
Es farà en gran grup (infants-famílies-escola)
Dia 16: El conte de la Xiela.
L'activitat es portarà a terme en gran grup amb la totalitat dels 13
infants que conformen l'aula de P1 “Fades dels arbres”
Dia 17: La Xiela viatgera.
Tots els infants s'agruparan junts en rotllana a l'aula “Fades dels
arbres.
Dia 18: La fada Xiela i tu Els infants s’agruparan junts a l'aula i es faria una rotllana
Dia 23: Viatge al bosc màgic
de les fades.
Es faran dos grups diferenciats, un de 7 infants i l'altre de 6. D'a-
questa manera, l'activitat es desenvoluparà en dues fases, primer
amb un grup i després amb l'altre. L'edat dels infants és homogè-
nia, ja que tots fan P1.
Dia 24: Llums i colors
L’activitat serà amb tots els infants, a més dels acompanyants dins
la sala de psicomotricitat,
Dia 25: Visitem el bosc i pin-
tem amb la natura.
L’activitat serà en grup conjuntament amb els pares/mares.
4.4.5 Paper de la persona educadora
Cal esmentar primer de tot que la incorporació de l’infant a un centre educatiu, en aquest cas, la Llar,
comporta un canvi en la seva vida, perquè passa d’un entorn reduït i conegut a un altre més ampli i
diferent per a ell. I dins aquest context educatiu l’educadora passa a ser per a l’infant el seu referent
afectiu, i com a tal, el paper que ha d’assolir és el següent:
– Ha de proporcionar-li seguretat, afectivitat, punts de referència i establir un vincle amb ell,
però sense treure importància al paper de la mare, perquè només així iniciarà la seva relació
amb els altres.

31
– Ha d’aportar una atenció adequada, de qualitat i una acollida emocional, creant d’aquesta
manera un vincle afectiu amb l’infant, el qual li facilitarà el desenvolupament de la seva
seguretat i autonomia.
– Ha d’establir amb l’infant una relació de comprensió, comunicació i d’escolta basada en
l’empatia.
– Ha de conèixer els interessos i necessitats de l’infant i també del grup, per tal de poder
adequar la intervenció als diferents nivells i ritmes d’aprenentatge.
– Ha de promoure la manipulació i experimentació en l’infant a partir del material que posi al
seu abast.
– Ha d’afavorir la socialització a l’aula.
– Ha d’observar comportaments i situacions que es donin durant l’activitat per poder tenir més
eines de treball i comprensió.
– Les activitats que proposi han de ser motivadores, significatives, socialitzants i lúdiques (
característiques específiques per el període d’adaptació dels infants) i que afavoreixin el
coneixement del seu entorn proper, és a dir, dels companys,de les educadores i de l’espai
que l’envolta.
– Ha de participar en les activitats però sense dirigir-les ni coartar-les.
– Ha de ser responsable de tot allò que succeeixi a l'aula.
– Ha de conèixer i disposar dels instruments de treball necessaris per a portar a terme les
diferents activitats.
– Ha de planejar, programar i avaluar les activitats, tant a nivell individual com de grup.
– I per últim, ha d’organitzar els estímuls ambientals per així afavorir les situacions
d’aprenentatge i de comunicació.
4.5 L'atenció a la diversitat
Dins del nivell d’educació infantil, és on juga un paper molt important el tractament de la diversitat.
Partint de la base que cada infant és diferent com a persona, la pràctica educativa s’ha d’organitzar
tenint en compte els elements bàsics d’una pedagogia de la diversitat: flexibilització en l’organització,
diversificació de situacions d’aprenentatge, adequació de materials...
Per això, tant el projecte educatiu com les programacions didàctiques han de ser flexibles, per tal de
que permetin portar a terme concrecions individuals i ajustades a les característiques, als ritmes de
desenvolupament i a les singularitats de cada infant.
Per dur a terme a la pràctica la diversitat com a tal, a l’aula es preveuen activitats en: racons, tallers,
petit grup, entre altres coses, que permeten l’atenció més individual, ampliant o reforçant els apre-
nentatges segons sigui més convenient.
Les mesures d’atenció a la diversitat que es tindran en compte en el nostre projecte són:
– Proposar objectius d’aprenentatge a diferents nivells i ritmes.
– Prioritzar els continguts procedimentals.
– Programar activitats amb la utilització de diferents llenguatges, ritmes i estils d’aprenentatge
i en diferents espais i amb diferents tipus de recursos.
– Utilitzar materials variats per a diferents ritmes, nivells i interessos.
– Coordinar els equips docents.
– Fer el seguiment del procés d’ensenyament- aprenentatge dels alumnes.
– Utilitzar metodologies diverses com el treball per projectes, el treball cooperatiu, el treball

32
individualitzat, etc., metodologies totes elles que faciliten l’atenció a la diversitat.
– Fer avaluacions inicials.
– Fer el seguiment dels alumnes.
– Diversificar les maneres d’avaluar.
Aquells infants que presenten necessitats educatives especials (NEE) han de rebre l’atenció
adequada a les seves capacitats individuals i els objectius a assolir des del moment en què aquestes
necessitats són detectades.
Un aspecte que cal tenir en compte és la necessitat d’assessorament d’un professional, que poden
tenir tant els pares com educadores, ja que aquests conten amb uns coneixements i recursos
necessaris per poder complementar la feina realitzada per les educadores.
Així doncs integrar a un infant amb NEE comporta:
– Dotar a la Llar de recursos humans i materials adaptats als infants.
– I un procés d’avaluació i seguiment de les seves necessitats partint de les seves
característiques individuals.
Per altra banda cal destacar també que l'Atenció a la Diversitat ha de ser enfocada en proporcionar
un ambient de treball igualitari per a tots els infants. Així doncs caldrà treballar en favor de millorar les
necessitats de l'infant que presenta la necessitat especial però sense oblidar en cap moment la resta
d'infants i les dificultats adaptatòries que pot suposar per ells compartir hàbits, rutines, activitats de
forma diària amb un infant amb NEE.
En aquest projecte es tractarà a un infant amb una NEE motriu, i per tant, acomodarem
l’organització de l’espai i de tot allò que l’envolta a les seves possibilitats motrius i de desplaçament
tenint especial atenció a les barreres arquitectòniques tan dins l'aula com a la resta de l'escola. Al
principi de curs es farà una avaluació psicopedagògica per valorar quines necessitats específiques
tindrà l'infant. D'altra banda a l'hora d'abordar l'avaluació cal considerar determinats aspectes de
crucial importància:
– Conèixer el quadre motor davant del qual ens trobem, sobretot per saber si estem davant
d'un retrocés en el desenvolupament evolutiu.
– Demanar tota la informació possible dels serveis sanitaris i socials que han vingut atenent a
aquest infant.
Les avaluacions han de ser multi-professionals i inter-institucionals i a través d'aquesta avaluació,
s'intentarà respondre a les següents preguntes:
– Com es desplaça l'infant?
– Com manipula?
– Com es comunica?
– Com anem a asseure'l?
– Requerirà adaptacions en el seu mobiliari escolar?
– Controla esfínters?
– Té crisis convulsives?
– Té altres deficiències associades?
En el cas futur que l'infant tingués dificultats i necessités recolzament es demanaria una nova
consulta psicopedagògica i si calgués ens adreçaríem al CDIAP per treballar conjuntament amb ells i
la família les dificultats detectades. El CDIAP és un servei gratuït d'atenció precoç públic integrat en
el Sistema Català de Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya on poden accedir les famílies i
professionals interessats o preocupats per algun aspecte relacionat amb el desenvolupament de
l’infant.

33
4.6 Avaluació
4.6.1 Valoració del progrés i evolució dels infants
4.6.1.1 El criteris i els instruments d'avaluació.
Per tal de dur a terme l'avaluació i el seguiment del infants de forma adient i el més objectiva possible
cal definir en primer lloc els criteris establerts per realitzar aquestes valoracions.
Els criteris seran comuns per a totes les àrees treballades a l’etapa d’Educació Infantil, puntualitzant
que en l’avaluació dels alumnes, es seguiran els criteris que estableix el Decret 181/2008 de 9 de
setembre pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments.
Donat que ens trobem en el primer cicle d'Educació infantil, l'avaluació serà global, contínua i
formativa. I per tal de realitzar aquesta avaluació acomplint els criteris esmentats s'utilitzaran els
següents instruments d’avaluació:
– Observació directa i sistemàtica, considerada la tècnica principal del procés d'avaluació en
aquesta etapa.
– Treball diari de classe: observació i coneixença
– Execució d’ordres donades
– Esforç en la realització de les activitats
L'avaluació ens ha de servir per identificar els aprenentatges adquirits, el ritme i les
característiques evolutives de cada nen o nena així com l’assoliment de les capacitats bàsiques
(sobretot en finalitzar l’etapa) que es desenvolupen entorn els eixos següents:
– Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma
– Aprendre a pensar i a comunicar.
– Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
4.6.1.2 El procediment d'avaluació. El com, El quan i el Perquè.
1- L'avaluació Inicial o avaluació durant el procés d'adaptació: Per tal de poder avaluar
de forma específica el període adaptatiu i per tant valorar infants, familiars i educadores, tots
ells protagonistes en el procés, creiem oportú fer un plantejament concret en vers aquest
aspecte.
Durant el temps establert que comprendrà aquest període, el primer mes de curs, plantegem
seguir una avaluació que ens sigui útil per treballar en la millora d'aspectes fonamentals que
conformen aquesta etapa d'inici a l'escola dels infants.
Les educadores realitzaran, per mitjà de l'observació directa dels infants i els seus familiars
participants, anotacions en unes graelles d'observació preestablertes (“annex 4”) de forma
expressa per a avaluar aquest procés on comentaran aspectes rellevants, de forma individual,
per cada un dels infants i els seus familiars. Per altra banda s'autoavaluaran exposant en un
altre document (“annex 5”) les sensacions que han viscut en aquells dies i els aspectes més
destacats de forma personal.
Entenem que aquesta tipologia d'avaluació realitzada de forma específica a l'inici de curs ens
servirà per documentar-nos, a l'hora, d'aspectes referents a les característiques dels infants,
els seus nivells de coneixement, habilitats, característiques i idees. Informació útil per enfocar
amb més seguretat el treball posterior de la resta de unitats didàctiques programades.

34
2- L'avaluació continua: L'avaluació pròpiament dita que es durà a terme durant el curs de
P1 es començarà a fer després del període d’adaptació dels alumnes. Mitjançant l’observació
directa dels nens/es, les educadores podran anar obtenint la informació més rellevant per
analitzar el procés dut a terme i reconduir-lo amb l'objectiu d'obtenir un millor resultat.
L'avaluació continua es realitzarà per tal de conèixer els progressos que efectua cada alumne
en el desenvolupament de les seves capacitats i el grau d’assoliment dels objectius
establerts. Les educadores tutores del curs seleccionaran les activitats d’ensenyament i
aprenentatge que faran servir amb finalitats valoratives. Els instruments d’avaluació dels
alumnes poden ser variats: observació d’un procés, comprovació d’una producció concreta,
etc. Les educadores elaboraran unes graelles o fulls de seguiment (“annex 6”) on registraran
el procés que segueix l’alumne en l’adquisició dels continguts programats, el seu interès, el
seu esforç i la seva participació.
A l’avaluació sempre es tindrà en compte el progrés personal de l’alumne i l’actitud mostrada
durant tot el procés d’ensenyament i aprenentatge.
Per altra banda aquest tipus d'avaluació ens ha de permetre valorar l'adequació de materials,
espais, activitats proposades i l'acompliment dels objectius proposats inicialment. A l'hora serà
també en aquesta avaluació on haurem de valorar la nostra pròpia motivació, implicació i
actitud personal i els seu condicionament vers els infants.
Un altre punt a tenir en compte és que en el grup d'alumnes hi ha un infant amb NEE. Aquest
aspecte caldrà reflectir-lo també en l'avaluació i es proposarà una avaluació individualitzada
en concordança a la NEE de l'infant i el seu pla individualitzat (PI) ja establert. Caldrà recollir
informacions rellevants del que pugui comportar tan de forma individual pel nen com per a la
resta de companys que composen el grup.
3- L'avaluació final: Es durà a terme al final del procés i ens permetrà recopilar informacions
referides a:
– El grau d'assoliment de les capacitats establertes per a l’etapa
– La concordança o discordança dels resultats amb els objectius de cicle
– L'adequació dels objectius proposats
– El context d'ensenyament
– El procés de l'aprenentatge
Totes les tipologies d'avaluació proposades ens han de permetre recollir la informació
necessària per tal d'elaborar els informes individuals (“annex 7”).
Amb una periodicitat quadrimestral, l’equip docent de l’etapa d’Educació Infantil elaborarà un
informe de cada infant que entregarà a les famílies. L'informe s’ajustarà als continguts
treballats al llarg del quadrimestre i reflectirà el progrés aconseguit pel nen o nena, juntament
amb les pertinents observacions individuals del seu procés d’aprenentatge, on es valoraran
els aspectes personals i evolutius que es considerin oportuns esmentant -hi les mesures de
reforç que s’hagin pogut adoptar.
Els informes estaran estructurats en diferents apartats. Uns referents de forma concreta a les
àrees curriculars, altres enfocats a destacar informacions referides a hàbits i rutines i uns
altres que expressaran punts concrets a destacar en relació a l'adaptació, el comportament i
l'actitud de l'infant.
La redacció dels informes es farà de forma planera, clara i concisa per tal de que la
informació arribi a les famílies de forma senzilla i entenedora.

35
4.6.1.3 La comunicació de la informació
El centre informà als pares i mares o als tutors dels infants de l’evolució escolar dels seus fills/es per
mitjà de:
1- Entrevistes Personals: A banda de l'entrevista individual prèvia a l'inici de curs, durant el
curs es realitzarà, com a mínim i obligatòriament, una entrevista amb cadascuna de les
famílies de cada alumne per tal de mantenir als pares informats del procés d’ensenyament i
aprenentatge i de l’avaluació.
En el cas que observem que un alumne presenta algun tipus de dificultat en el seu procés
d’ensenyament i aprenentatge, el mitjà de comunicació que utilitzarem amb les famílies serà
l’entrevista i se n'efectuaran tantes com sigui convenient.
2- Reunions col·lectives amb els pares: Se'n realitzarà una a l’inici del curs i una altra en
finalitzar-lo amb la finalitat de mantenir els pares informats del procés d’ensenyament i
aprenentatge, de l’avaluació dels seus fills i de la classe a la que pertanyen.
3- Informació diària: La comunicació diària amb les famílies es realitzarà de forma personal
entre educadores i pares a les entrades i sortides de l'aula sempre que sigui necessària i
mitjançant un suport escrit com és l'agenda de seguiment de l'infant. En l'agenda, que anirà i
vindrà cada dia des de casa a l'escola i de l'escola a casa, les educadores anotaran
informacions rellevants referents als hàbits, l'alimentació i el descans de cada nen o nena.
D'igual manera l'agenda serà una eina molt útil per fer arribar informacions puntuals des de
les famílies cap a la llar.
4.6.2 Valoració de la unitat didàctica
Per tal de valorar la intervenció que durem a terme a través del nostre projecte, creiem de vital
importància dur a terme una bona avaluació de l'aplicació d'aquest mateix. Per aquest motiu, tant
abans com durant i després de l'aplicació del projecte, durem a terme una acurada avaluació. A
través d'aquesta avaluació podrem veure quins han estat els punts forts del projecte i quins els punts
dèbils, fet que ens permetrà millorar-los en posteriors projectes.
Durem a terme tres avaluacions en moments diferents.
Per una banda, una avaluació inicial, la qual ja hem dut a terme durant la fase de diagnòstic i per tant
no matisarem en aquest apartat. També durem a terme una avaluació contínua durant la qual es farà
durant l'aplicació del projecte i que ens permetrà veure com evoluciona aquest i si s'han de fer
modificacions. I per últim, durem a terme una avaluació final, a través de la qual podrem veure si
hem assolit tots aquells objectius que ens havíem proposat i quins han estat els resultats finals de la
nostra intervenció.
Com educadores valorarem tot el projecte i la nostra feina:
– El desenvolupament de les activitats.
– La idoneïtat de l'espai, el temps i dels materials.
– El paper de l'educadora durant la realització de les activitats.
– L'adequació del procés ensenyament-aprenentatge als objectius i continguts fixats i també a
les necessitats dels infants.
– I la participació i la implicació per part de les famílies en les activitats.
Per fer de manera operativa l'avaluació de la unitat, és important establir criteris coherents amb la
definició dels objectius, continguts i activitats que tenen com a referent el desenvolupament de les

36
competències bàsiques.
Els criteris d’avaluació són els referents per al disseny dels instruments i graelles d’avaluació.
En relació al funcionament general de la unitat didàctica:
Si No Observacions
Les activitats proposades han afavorit la integració en
el grup de tots els participants.
Les activitats han fomentat l'expressió i comunicació
entre infants-famílies i educadores.
El procés d’ensenyament-aprenentatge ha estat
adequat a les capacitats dels infants.
L'organització del temps de les activitats ha estat
suficient i flexible adaptant-se a les individualitats dels
infants i de grup.
Les activitats programades han fomentat la participació
i interacció dels infants
Els espais escollits per les activitats han estat segurs i
adequats per les activitats treballades.
Els espais han estat acollidors i accessibles creant un
clima agradable.
Els recursos que s'han posat a disposició dels infants
han estat suficients i adequats a les necessitats.
En relació al paper de les educadores:
Si No Observacions
La intervenció per part de les educadors ha estat de
guia però deixant temps suficient als infants per iniciar-
se en les activitats.
Les propostes d’activitat han respost als interessos i les
necessitats dels infants.
S'ha facilitat i fomentat una relació afectiva positiva i
segura contribuint al desenvolupament des infant.
S'han dirigit les activitats adequant-les a diferents
nivells segons les necessitats dels infants.
S'han acompanyat i valorat els aprenentatges dels
infants encoratjant-los amb amabilitat i confiança.
S'han fet totes les observacions que calen al llarg de
tot el procés

37
En relació a les famílies:
Si No Observacions
Els mecanismes de relació família-escola: han estat
suficients i adequats als objectius.
S'ha aconseguit crear un clima de confiança on les
famílies es sentin escoltades i acceptades.
La participació de les famílies ha estat significativa
respecte a la assistència.
L'organització del temps ha estat assequible a les
famílies.
Les famílies han gaudit del temps d'estada a l'escola.

38
ANNEXOS
Annex 1: Justificació de la necessitat seleccionada
La incorporació dels infants a l'escola bressol o llars d'infants, suposa un canvi molt important en les
vides de les famílies i una base educativa per l'infant. És per l'infant la primera sortida de l'àmbit
familiar i, per tant, un allunyament dels models de referència. Fins i tot als nens i nenes que ja han
assistit amb anterioritat a la escola bressol o llar d’infants, els exigeix un esforç d'adaptació a uns
espais, ritmes, rutines, companys i adults amb els que hauran d'establir noves relacions.
Per tant a l'hora de planificar el període d'adaptació cal guiar-se per dos criteris fonamentals: realis-
me i flexibilitat que permetran adaptar-se a les característiques personals i familiars dels alumnes
facilitant una integració més idònia i amable. I no tan sols els infants són els únics implicats en
aquest procés, la família i l'escola inicien també una relació, i és molt important, que aquesta relació
arribi a una bona entesa, per tal de garantir la seguretat i l'estabilitat afectiva dels infants, tan neces-
sària per al seu aprenentatge i desenvolupament.
Per aquesta raó, proposem una programació on es demana la participació activa de les famílies du-
rant el procés d’adaptació, donant temps als infants, famílies i educadors, per a sentir-se més desin-
hibits i confiats amb els altres.
Tanmateix gairebé la totalitat de les necessitats detectades amb anterioritat per totes les membres
del grup, han coincidit envers la seguretat i l'estat emocional dels infants.
– Conscienciar als pares de la importància que té el període d'adaptació dels seu fills a la Llar.
– La manca d'educadores durant aquest període.
– Treballar la separació dels infants i els seus pares, després de les vacances i el inici de curs.
– Preparar als pares per aconseguir una bona manera de deixar als seus fills a la acollida.
– Preparar als infants a l'hora de dinar, perquè sàpiguen què han de menjar, de quina forma i
com respectar als companys.
– Regularitat en l'assistència de l’Infant a la Llar.
– La puntualitat en la recollida de l’Infant de la Llar.
– Establir relacions de confiança i coneixement entre família-Llar.
– La importància de la participació de les famílies en referència a l'assistència i l'adaptació de
les activitats i espais per part de la Llar.
– Treballar la inseguretat emocional de l’Infant oferint un acompanyament individualitzat tant
per l’Infant com per les famílies.
Després de debatre entre totes aquestes necessitats, la següent frase expressa en conjunt el que
creiem més important.
La importància de la participació i la implicació de les famílies en l'acompanyament dels in-
fants durant el període d'adaptació.
Amb el nostre projecte, volem donar resposta a aquesta necessitat, on es portaran a terme tota una
sèrie d'activitats, objectius, denominacions, reunions familiars, etc., les quals estaran programades
per explicitar amb els infants junt a les seves famílies en les primeres setmanes, fins que progressi-
vament els infants, es trobin més segurs i comencin a crear vincles afectius amb les educadores i
els seus companys de l’aula.

39
Annex 2 . Fitxes de les activitats de la Unitat didàctica
Activitats Inicials
ACTIVITAT 1 (1, 2, 3, 4 de setembre 2014)
Nom de l'alumne/a: Grup
Títol de l'activitat:
Bon dia, salutacions i presentacions.
Temporalització: 15'
Espai on es durà a terme:
Es durà a terme a l'aula de “Les fades dels
arbres” i els infants es distribuiran asseguts en
rotllana a terra.
Nombre d'infants i edat:
13 infants de P1 (1 a 2 anys).
Objectius d'aprenentatge:
– Adquirir valors com l’amistat i crear confiança entre els infants, la família i les educado-
res
– Gaudir del joc a través de les activitats proposades.
– Adquirir nocions i mostrar habilitats socials a través de l'activitat.
– Respectar els companys, els objectes, el material i l'espai durant l'activitat.
Continguts:
Àrea de descoberta d'un mateix i dels altres:
1. Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una
autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.
2. Disposició per establir relacions afectives positives amb els educadors, la família i els
altres infants.
Àrea de descoberta de l'entorn:
1. Reconeixement de pertinença a la família, a l’escola, al grup classe, i les relacions que
s’hi estableixen.
2. Participació i escolta activa en la presentació, les salutacions i la cançó de bon dia durant
l'activitat.
Àrea de comunicació i llenguatge:
1. Utilització de diversos tipus de comunicació: sons, gestos, actituds...
2. Iniciació en l’ús de diferents formes de comunicació, esforçant-se per fer-se entendre i
escoltant els altres.
Materials:
– Un reproductor de Cd.
– La cançó de Dàmaris Gelabert «Bon dia»
– Cartolina, fil i rotuladors.

40
Recursos:
– La cançó al canal de l'autora i la cançó mimada:
http://www.youtube.com/playlist?list=PLw1xHYr_oNTFykdj6fAWgxdqma7AfGb68
Desenvolupament de l'activitat:
Dia 1:
– Després de rebre als infants el organitzarem en rotllana i es presentaran les educado-
res.
– A continuació les educadores portaran a terme les presentacions de cadascun dels in-
fants, i els familiars que participin en l'activitat també ho faran, fent menció, a més a més,
de l'infant que acompanyen.
– Per finalitzar l'activitat posarem la cançó de bon dia i seguidament la cantarem dos cops
deixant que els nens ballin lliurement
Dia 2:
– Després de rebre als infants el organitzarem en rotllana i es presentaran les educadores
– Finalment posarem la cançó de bon dia i seguidament la cantarem un cop i després es
cantarà amb els gestos que té la cançó.
Dia 3 i 4:
– Després de rebre als infants el organitzarem en rotllana i es presentaran les educadores
– Finalment posarem la cançó de bon dia i seguidament la cantarem dos cops amb els
gestos que té la cançó.
Adaptació de l'activitat amb l'infant amb NEE: A l’aula de P1 hi ha un infant que presenta una
discapacitat de tipus motriu (concretament espina bífida lumbosacra), que li suposa només,
certes dificultats de mobilitat d’una manera bastant lleu. Per tant, haurem de tenir presents uns
criteris d’adaptació, de manera que ens permetin facilitar-li així, la seva participació en l’activitat
de joc:
– Delimitar l’espai per tal de compensar les seves dificultats de mobilitat.
– Que el terra sigui llis i pla per afavorir els seus desplaçaments.
– La presència d’una persona de suport, ja sigui familiar o la pròpia educadora per facili-
tar-li seguretat en la seva participació durant la sessió de joc.
– Si a l'infant li calgués es podria utilitzar la seva cadira per posar-lo a la rotllana i seure a
tots els infants en cadires perquè tots estiguessin a la mateixa alçada.
Avaluació dels infants:
– Ha adquirit valors com l’amistat i mostren confiança entre els infants, la família i les edu-
cadores
– Ha gaudit de l'activitat.
– Ha mostrat interès per l'activitat.

41
– Ha desenvolupat les habilitats relacionals i socials esperades.
– Mostra respecte pels companys, els objectes, el material i l'espai durant l'activitat.
Avaluació de l'activitat:
– Els materials han estat suficients per realitzar l'activitat.
– La supervisió de les activitats i els recursos humans han estat suficients.
– L'activitat exercita les habilitats de relació amb les famílies, els infant i l'escola.
– L'activitat permet una millor adaptació dels infants durant el període d'adaptació.
– La participació de la família ha estat activa.

42
ACTIVITAT 2 (9 i 10 de setembre 2014)
Nom de l'alumne/a: Grup
Títol de l'activitat:
Imaginem on viu la Xiela.
Temporalització: 30'
Espai on es durà a terme:
Es durà a terme a l'aula de “Les fades dels
arbres” i els infants es distribuiran segons
l'activitat que es durà a terme (més detall
l'apartat on es descriu el desenvolupament de
l'activitat)
Nombre d'infants i edat:
13 infants de P1 (1 a 2 anys).
Objectius d'aprenentatge:
– Adquirir habilitats motrius a través del dibuix, els colors i les manualitats.
– Gaudir del joc i dels treballs en equip.
– Exercitar la capacitat de concentració en l’activitat pròpia durant uns minuts
– Adquirir hàbits socials de relació i de respecte envers els altres infants
Continguts:
Àrea de descoberta d'un mateix i dels altres:
1. Satisfacció explorant les pròpies possibilitats cognitives i motrius a través de les
manualitats.
2. Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una
autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social
Àrea de descoberta de l'entorn:
1. Reconeixement de pertinença a la família, a l’escola, al grup classe, i les relacions que
s’hi estableixen.
2. Observació, exploració i manipulació dels materials per guarnir l'aula
Àrea de comunicació i llenguatge:
1. Interessar-se i apreciar les manifestacions artístiques de l’entorn i donar-lis un significat
proper.
2. Diversificar i enriquir les seves capacitats expressives i comunicatives utilitzant tècniques
i recursos bàsics.
Material fungible:
– Cartolines de colors variats, retoladors de colors, gomets, ceres de colors, paper d'em-
balar mural, cola en barra, pintures, paper de cel·lofana, pintures de gel amb purpurina
de diferents colors.
– 13 làmines amb una fada per decorar i pintar.

43
Material no fungible:
– Pinyes, branquetes, castanyes, pedres, fulles seques i qualsevol material natural que els
familiars puguin aportar per crear el bosc màgic.
Desenvolupament de l'activitat:
Dia 9:
– Asseurem als infants en rotllana i s'explicarà l'activitat. Es mostraran els materials, es
distribuiran els infants en tres grups i cada un farà una tasca juntament amb una educa-
dora i algun familiar de suport. Es tractarà d'una activitat força dirigida per les educado-
res i els familiars participants. L'edat dels infants condiciona aquest fet.
– Tasques a realitzar:
1.Grup 1: amb materials naturals guarniran l'aula com si fos un bosc.
2.Grup 2: amb les branquetes i fulles es farà l'arbre de les fades.
3.Grup 3: es farà un petit mural on prèviament haurem escrit «Un nou món màgic» i
es pintarà i guarnirà com els infants vulguin amb els materials que disposaran al
seu abast: ceres, pintures, retoladors, gel purpurina, trossets de cel·lofana, etc.
– Es recollirà l'aula i tots els materials.
Dia 10:
– Asseurem als infants en rotllana i s'explicarà l'activitat. Es mostraran les làmines de les
fades i cada infant la guarnirà i pintarà com vulgui. En aquest punt l'ajut dels familiars i
les educadores serà important per tal de realitzar la tasca.
– Un cop finalitzat penjarem les fades per l'aula i per l'arbre de les fades juntament amb el
mural que van fer el dia anterior.
– Es recollirà l'aula i tots els materials.
Adaptació de l'activitat amb l'infant amb NEE: A l’aula de P1 hi ha un infant que presenta una
discapacitat de tipus motriu (concretament espina bífida lumbosacra), que li suposa només,
certes dificultats de mobilitat d’una manera bastant lleu. Per tant haurem de tenir presents uns
criteris d’adaptació, de manera que ens permetin facilitar-li així, la seva participació en l’activitat
de joc:
– Delimitar l’espai per tal de compensar les seves dificultats de mobilitat.
– Que el terra sigui llis i pla per afavorir els seus desplaçaments.
– I la presència d’una persona de suport, ja sigui familiar o la pròpia educadora per facili-
tar-li seguretat en la seva participació durant la sessió de joc.
– Si a l'infant li calgués es podria utilitzar la seva cadira per posar-lo a la rotllana i seure a
tots els infants en cadires perquè tots estiguessin a la mateixa alçada.
Avaluació dels infants:
– Ha adquirit habilitats motrius i socials adequades per la seva edat.
– Ha gaudit de l'activitat.
– Ha mostrat interès per l'activitat..
– Ha mostrat concentració durant l'activitat.
– Mostra respecte pels companys, els objectes, el material i l'espai durant l'activitat.
Avaluació de l'activitat:
– Els materials han estat suficients per realitzar l'activitat.
– La supervisió de les activitats i els recursos humans han estat suficients.

44
– L'activitat exercita les habilitats de relació amb les famílies, els infant i l'escola.
– L'activitat permet una millor adaptació dels infants durant el període d'adaptació.
– La participació de la família ha estat activa.

Memoria de prova

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Similar a Memoria de prova

Similar a Memoria de prova (20)

Último

Último (8)

Memoria de prova