Informe del tema escollit del tema 2.

1. LES XARXES SOCIALS
A L’EDUCACIÓ
PRIMÀRIA
Marina Alcover
Aina Freixas
Aïda Pont
Xavi Benejam

2. ÍNDEX
1. Introducció………………………………………………....pàgina 1
2. Marc teòric…………………………………………………pàgina 1-5
3. Metodologia……………………………………………..…pàgina 5-7
4. Conclusió…………………………………………………..pàgina 7-8
5. Referències Bibliogràfiques……………………………….pàgina 8-9

3. INTRODUCCIÓ
Una xarxa social és una plataforma digital de comunicació global que posa en contacte a
una gran nombre d’usuaris. Les xarxes socials tenen la web com un lloc de conversa, un
espai per formar relacions d'una manera similar al món real. Aquestes xarxes permeten
crear un espai virtual propi de cada persona on pots crear-hi un perfil, pujar fotos, vídeos,
contactar amb amics i conèixer altres persones. D'aquesta manera es converteixen en un
lloc ideal per compartir continguts multimèdia.
El món educatiu no pot romandre aliè davant fenòmens socials com aquest que està
canviant la forma de comunicació entre les persones. El sistema educatiu treballa
fonamentalment amb informació, no tindria sentit utilitzar sistemes de transmissió i
publicació de la mateixa, basats en aquells que s'utilitzaven a principis i mitjans del segle
XX sense incorporar allò que la societat ja està utilitzant com a part de la seva vida
quotidiana. L'educació ha de formar les persones per a allò que seran i en el que
treballaran d'aquí a deu anys, no per menysprear la forma en què es treballava fa deu anys.
Sense cap dubte el potencial comunicador de les xarxes socials està encara per descobrir
i ha de ser estudiat en més profunditat (Suárez, 2010). És en aquests moments quan
comencen a crear-se xarxes amb finalitats educatives i, sense cap dubte, durant els propers
mesos hi haurà novetats interessants en aquest sentit.
Aleshores ens plantejam les següents preguntes… Quin ús poden aportar les xarxes
socials a l’educació primària? Quina o quines xarxes serien les més adequades per els
nostres alumnes?
PARAULES CLAUS: educació, xarxes socials, utilitat.
MARC TEÒRIC
A nosaltres ens agradaria que les xarxes socials estiguessin presents a l’educació, ja que
poden aportar moltes parts positives, tant per part dels alumnes com dels professors. A
més, seria una forma en que els alumnes es podrien adaptar a la societat actual.
A continuació farem una comparació d’algunes xarxes socials per saber si seria adient
introduir-les a l’escola i quina seria més aconsellable per utilitzar-la en l'educació dels
alumnes.
En primer lloc, definirem el Google Plus, ja que és una bona eina perquè els alumnes
puguin compartir les tasques fetes a classe o a casa.
 Google Plus:
López, B. (20 de Febrer del 2014). És un dels diversos serveis de Google i es pretén que
sigui el centre de tots ells, el que serveix de connexió a l'usuari amb serveis com GMail,
GMAP, Blogger, etc. És una xarxa social, però alhora és molt més que això. Les xarxes
socials tradicionals com Facebook, Twitter o Pinterest, permeten compartir informació
amb amics. En canvi, Google facilita compartir-la amb el món sencer.
Per això, Google es recolza en la integració d'aquesta xarxa amb els altres serveis que
ofereix, tots ells gratuïts.
-1-

4. Per exemple, podem compartir qualsevol lloc o recerca a Google Maps (el servei de
mapes més popular), qualsevol informació amb els nostres contactes de GMail (el servei
de correu més popular) o una publicació feta a Blogger (el servei de bloc més popular).
Facebook és una xarxa meravellosa, la ideal per trobar antics amics o coneguts, Twitter
la xarxa de la immediatesa de les notícies, els esdeveniments, Instagram on compartir
imatges, però Google Plus és molt més que tot això.
Gràcies a l'autoritat, el poder tècnic de Google (recentment 8 minuts de falla a Google
significa la caiguda del 40% del tràfic a internet) i a la popularitat dels seus serveis,
aquesta xarxa pot convertir-se en alguna cosa com el centre d'internet. Un "M'agrada" a
Facebook o un "Tuit" a Twitter, pots fer arribar una foto o una notícia a milers de
persones, un +1 a Google+, sense menysprear l'abast dels serveis anteriors pot ser un vot
al desenvolupament futur i futur d'una persona, una marca o una idea …
 Facebook:
Ricardo, C & Chavarro, A (2010). Facebook és una xarxa social que compta amb certes
característiques que ho fan únic i líder a les xarxes socials. A través de Facebook es pot
mantenir una interacció́ entre els individus, a més, existeix gran varietat d'aplicacions les
quals permeten realitzar una gran quantitat d'activitats en la plataforma.
Degut als avanços tecnològics, hem cercat informació sobre quina eina seria la més
adequada perquè els alumnes utilitzin alhora de fer feina en grup. D’aquesta manera hem
cercat la diferència entre Facebook i Google Plus, ja que són dues xarxes socials molt
semblants i en l’actualitat una té més pes que l’altre, però d’aquí a uns anys serà al revés.
Diferències entre Facebook i Google+:
 Mentre que els usuaris més enganxats de Facebook, passen hores a la xarxa, els
usuaris de Google+ estan creixent exponencialment al llarg dels mesos
 Entre els usuaris de Google+ trobem més presència masculina, aproximadament
uns 10 anys més jove que a Facebook, on està més repartit el gènere.
 Les diferències entre Facebook i Google+ més rellevants, és que mentre el
públic de Facebook és més genèric, és a dir, està menys especialitzat, el perfil
d'usuaris de Google+ són més tècnics.
 Les principals marques de Google+ són "Android, Mashable i Chrome", és a dir,
marques corresponents a la indústria tecnològica. A més, al Facebook tenim a
"Coca-cola, Disney i Starbucks", és a dir, està orientat clarament al consum de
diversitat industrial no especialitzada.
Infografia
-2-

5. Amb aquestes comparacions ens podem fer una idea de quina xarxa social ens convindria
més per a l’educació dels nostres alumnes, però nosaltres trobam interessants altres xarxes
socials i per això, volem trobar la que realment ens vagi millor.
El microblogging o el blog són altres propostes que podrien adaptar-se bé a l’educació.
Per això, analitzarem les seves possibles aplicacions educatives.
 Microblogging:
De Haro, J. J (2010). Les xarxes socials basades en el microblogging (també anomenades
nanoblogging) són les que es basen en missatges curts. L’exemple més conegut de
microblogging és el Twitter, encara que n’hi ha moltes més. El problema més important
que tenen de cara a l'educació és la limitació en la creació d'objectes digitals, ja que es
basen principalment en el text amb un límit de paraules.
El microblogging, a més, presenta el problema de la manca d'elements d'interacció social
i de mecanismes per desenvolupar una identitat pròpia a l'interior de la xarxa. Això és
especialment important amb els nens i adolescents als quals els agrada compartir fotos,
vídeos i tot tipus d'esdeveniments i activitats que es comenten uns als altres. També els
agrada poder personalitzar la pàgina del seu perfil per exposar davant dels altres la seva
pròpia forma de ser.
 Les aplicacions educatives del microblogging:
 En general es poden realitzar activitats on s'utilitzin textos curts:
• Elaboració entre els membres de la classe de microcontes.
• Explicació de les activitats que es fan a classe per fer partícips als pares de les
activitats.
• Debatre sobre temes d'interès.
• Compartir recursos com enllaços relacionats amb les matèries que s'estudien.
• Edmodo i Twiducate amplien les possibilitats a la realització de treballs amb
processadors de text, enviament d'imatges, etc. Així doncs aquests serveis
permeten la realització de tasques que incloguin la presentació de textos
extensos, vídeos, etc.
 Blog:
Toral, A. (2005).Un weblog (HISPANET, 2003) és una pàgina web en la qual un usuari
o un grup d'ells van donant compte, amb un ordre cronològic i amb un llenguatge més o
menys informal, de les notícies, reportatges, articles o altre tipus de continguts que troben
en la xarxa i que poden ser d'interès per a la resta dels internautes.
García-Piña, C. A. (2008). Aquest lloc web s'actualitza periòdicament; recopila
informació personal i funciona com un diari en línia. En ell s'escriuen dades sobre la vida
personal de cada usuari i d'aquesta manera els nens i els adolescents poden construir els
seus propis diaris electrònics gratis encara que és un lloc visitat freqüentment per
depredadors en línia.
-3-

6. Els principals usos dels blocs en el món educatiu incorporen elements propis de les
tradicionals pàgines web de presentació d'un curs i dels Learning Content Management
Systems (LCMS), plataformes de gestió acadèmica de les assignatures, com:
- Elements que tradicionalment formaven part de la pàgina web d'un curs:
Notificació als estudiants de les normes del curs, treballs a realitzar, lectures aconsellades,
gràfics, documentació complementària, exercicis i material pedagògic en general o
Enllaços a llocs web rellevants per al contingut de l'assignatura: dades reals (servidors
estadístics), pàgines d'altres docents i investigadors, principals institucions del ram,
working papers, notícies d'actualitat relacionades amb el curs, etc.
- Elements que formen part d'un LCMS (a més dels anteriors):
 Agenda d'organització del curs, amb el repartiment temporal de tasques i
activitats, exàmens parcials, visites, reunions i tutories acadèmiques.
 Índex del Fòrum de del curs, integrats amb els enllaços i la informació aportada
pel professor. Convergeixen en aquest punt les aportacions de professor i
estudiants, seguint les indicacions, límits i objectius marcats en un principi per a
l'activitat. La possibilitat de generar una discussió enllaçada, ofereix l'oportunitat
de reflexió madura a l'estudiant, i de preparació acurada de les seves aportacions
i argumentacions, facilitant el desenvolupament d'aquestes habilitats.
Una vegada hem definit i diferenciat les diferents xarxes socials, a partir de la següent
graella explicarem els pros i contres de cada xarxa.
Google Plus Blog Facebook Microblogging
Pros
-Usuaris
interactuar
amb les
marques
-Compta
amb el
suport del
gegant
cercador
-Hi ha
flexibilitat
-Aprens en el dia a
dia de la persona amb
la qual comparteixes
un projecte comú
-A través dels altres
et pots
complementar les
coses que no saps fer
-hi ha diferents punts
de vista
-Permet
centralitzar en un
únic lloc totes les
activitats docents,
professors i
alumnes d'un
centre educatiu.
-Facilita la
coordinació i
treball de diversos
grups
d'aprenentatge
mitjançant la
creació dels grups
apropiats.
-Potenciar la
relació entre
alumne/professor
-Permet emetre
missatges eficaços
i ràpids
-4-

7. Contres
-No serveix de
res si no hi ha
una comunitat
activa que
permeti que les
mateixes donin
els seus
profits.
-L'objectiu
principal i
irrenunciable
és promoure la
teva marca
personal amb
noms i
cognoms.
-Tots han de
posar de la
seva part, no
un pot fer-ho
tot i l’altre no.
-S’han de
trobar punts en
comú amb una
altre persona.
- No està
enfocat a
l’aprenentatge
-No tens
intimitat
-Aconseguir
molta
informació en
poc temps
combina el
maneig de més
dades però
menys
coneixem.
-S’ha d’anar
alerta amb la
intimitat, ja
que els menors
es poden
registrar
* A part dels diferents conceptes i comparacions de les xarxes socials citades
anteriorment, també hem cercat i llegit documents que ens podien ser útil i d’interès per
el nostre treball i així poder contestar amb més seguretat les preguntes que havíem
formulat.
Jesús Reina Estévez, Iris Fernández Castillo, Álvaro Noguer Jiménez a Revista
Internacional de Relaciones Públicas (2012)
Antonio Rodríguez Ruibal, Patricia Santamaría Cristino a Icono14(2012)
Antonio Rodríguez Ruibal, Patricia Santamaría Cristino a Revista ICONO14.
Revista científica de Comunicación y Tecnologías emergentes (2012)
Paloma Abejón Mendoza, Ana Sastre, Virginia Linares a Disertaciones: Anuario
electrónico de estudios en Comunicación Social (2012)
Miguel Ezequiel Badillo Mendoza a Entramado (2012)
METODOLOGIA
Per començar el nostre treball, ens hem formulat dues preguntes que són: Quin ús poden
aportar les xarxes socials a l’educació primària? i Quina o quines xarxes serien les més
adequades pels nostres alumnes?
Per a poder contestar aquestes preguntes hem cercat informació de diferents llocs i així,
poder arribar a una conclusió que doni resposta a les dues preguntes citades anteriorment.
La informació que tenim és la definició de les diferents xarxes socials, que són Facebook,
Microblogging, Blog i Google Plus, entre d’altres, que per a nosaltres són les que tindrien
més importància alhora de posar-les en pràctica a l’educació.
-5-

8. També hem esmentat les aplicacions que tenen aquestes xarxes a l’educació. Per ajudar-
nos hem fet una graella amb els avantatges i desavantatges d’aquestes. Finalment, com
que Facebook i Google Plus podrien tenir bastantes coses en comú, ens ha semblat
interessant posar les diferències entre elles per saber quina és la millor opció alhora
d’utilitzar-ho amb els nens a classe.
Per a trobar la informació que necessitàvem hem utilitzat diferents descriptors, com per
exemple, les característiques del Microblogging, el Facebook (en què consisteix i quines
finalitats té), Blog (per a què s’utilitza) i Google Pus. A més, com hem dit anteriorment,
hem cercat informació sobre les diferents xarxes socials així com, quines utilitzats que
tenen, els seus pros i contres i les diferències que hi ha entre elles.
Per trobar la nostra informació hem utilitzat el cercador més conegut com és el Google.
També hem utilitzat el Google Acadèmic per tal de trobar articles que fessin referència a
les xarxes socials a l’educació primària. I finalment com a metacercador el Dogpile.
Les paraules més utilitzades per a cercar la informació que utilitzem són: “diferències”,
“blog”, “microblogging”, “educació”, “Facebook”, “característiques”.
Amb la informació obtinguda, nosaltres hem llegit diferents articles i documents amb la
finalitat d’organitzar la documentació a fi de que es pugui entendre.
En algunes ocasions, nosaltres anàvem amb la intenció de trobar alguna informació
determinada i com que no ha estat possible, hem canviat la manera de formular la
pregunta a fi d’aconseguir el que desitjàvem.
El nostre grup de classe comparteix diferents articles al Mendeley relacionat amb el seu
tema d’estudi. Nosaltres creiem que a alguns els hi podrà servir els nostres articles si el
seu tema d’estudi també està relacionat amb les xarxes socials a l’educació. És evident
que si tenen un altre tipus de tema diferents, és molt probable que els nostres articles
cercats no els hi serveixin de gaire cosa.
Nosaltres hem organitzat a informació de la següent manera:
En primer lloc, hem fet una petita introducció explicant què són les xarxes socials i hem
formulat les dues preguntes.
A continuació, hem posat una petita definició de cada una de les xarxes que ens hem
centrat, posant les diferències que hi ha entre elles, avantatges i desavantatges i la utilitat
que poden tenir a l’educació primària.
Seguidament, hem explicat de manera redactada les passes que hem seguit per fer el
nostre treball.
Com a conclusió, posarem els que nosaltres pensam sobre els resultats obtinguts
anteriorment i contestarem les preguntes plantejades.
Finalment, hem posat les referències d’on hem trobat les diferents informacions.
-6-

9. Com que volíem aconseguir un bon resultat i hem cercat molta informació adient, això
ens ha permès tenir al abast molta informació i ens ha ajudat a tenir la capacitat per
contestar les preguntes plantejades.
CONCLUSIÓ
Les xarxes socials més adients en l’àmbit educatiu són el Blog i el Google Plus, ja que
són dues plataformes gratuïtes on no es tenen en compte aspectes comercials com és en
el cas de Facebook on tens molts recursos útils per ser aplicats a l’escola. Si ens centram
amb el Google Plus, cal destacar l’aplicació de ‘’Hangouts’’ que ens permet fer
videotrucades que per a l’educació poden servir per fer seminaris online, resoldre dubtes
amb el professor/a i altres alumnes, i fins i tot, fer un debat o reobrir-ne un ja començat
anteriorment a classe.
També feim menció a l’eina que ens permet fer cercles de contactes o de treballs, amb
això se’ns dóna la possibilitat de classificar els nostres contactes mitjançant cercles
temàtics i d’aquesta manera es pot tenir més ordre dins la xarxa social. A nivell escolar
el més recomanable és crear cercles específics per a cada classe, projecte o fins i tot per
a tot el centre educatiu, per exemple, si un alumne ha perdut una jaqueta al pati, pot posar
al cercle de contactes on estan tots el del centre educatiu que ha perdut una jaqueta i així
podrà obtenir una resposta per part dels seus companys.
Per finalitzar aquest incís amb Google Plus, cal dir que la xarxa social compta amb el
recolzament del gran cercador; Google, i alhora de fer un treball, quan s’ha de cercar
informació a Internet, la major part de la gent acudeix a aquest cercador i per això és un
fet important i útil on tan sols fent un ‘’clic’’ des de la nostra xarxa social podem accedir
a Google.
-7-

10. Ara parlarem sobre el Blog i perquè l’hem elegit, juntament amb Google Plus, que són
les xarxes socials més adients dins el món educatiu actual.
El Blog, és una eina senzilla i còmoda. És un mitjà excel·lent pel desenvolupament de la
competència digital, ja que ens mostra com aprofitar al màxim la web. Els alumnes,
mitjançant la creació de blogs aprenen a cercar, a processar, a obtenir i a comunicar la
informació que reben, a triar la que els serà útil i a rebutjar la que informació que serà
prescindida, així, d’aquesta manera s’evita el conegut fenòmen de infoxicació.
La participació interactiva és un altre factor decisiu per elegir els Blogs com a xarxes
adients en l’educació, ja que l’alumne pot fer comentaris sobre el que es publica. Un altre
fet important és que facilita l’autoaprenentatge dels alumnes mitjançant el denominat
efecte ‘’feedback’’ proporcionat pels comentaris i les crítiques.
Per una altre banda, hem rebutjar el Facebook perquè és una xarxa social de caire
comercial i personal on els usuaris prefereixen penjar fotos i vídeos enlloc de penjar i
compartir documents relacionats amb l’Educació. També cal dir que a Facebook hi ha
moltes empreses que fan publicitat i això també podria despistar als alumnes, susceptibles
del més mínim detall.
Les xarxes socials que hem rebutjat són el Microblogging, on la més coneguda es Twitter
i el Facebook. A aquestes xarxes les consideram no aptes per al sistema educatiu ja que
només pots compartir amb els teus seguidors un text, amb un límit de paraules i no et
permet compartir documents, ni articles ni treballs, com en el cas de Google Plus o un
Blog.
També igual que el Facebook, el Twitter s’ha associat a un ús personal.
Les xarxes socials que hem seleccionat com a més adients són el Google Plus i el Blog,
on creiem que serà útil per a l’Educació Primària perquè permet seguir la sessió per via
telemàtica en el cas que un alumne no hagi pogut acudir a classe, també per fer més
accessibles els treballs o articles que el professor penja a la xarxa.
A més, si estan dins un mateix blog o dins un mateix cercle (en el cas de Google Plus) els
alumnes ho podran trobar més fàcilment, perquè es barregen coneixements informàtics
amb acadèmics i perquè fa més amenes les tasques, ja que els alumnes poden interactuar
entre ells. En definitiva, les xarxes socials s’han d’integrar a l’Educació Primària.
-8-

11. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
 Toral, A. (2005). Nuevas tecnologías en la educación: análisis del caso de los
weblogs. V Congreso Internacional Virtual de Educación.
Recuperat de: http://sedici.unlp.edu.ar/handle/10915/24882
 http://comenzandodecero.com/principales-diferencias-entre-facebook-y-google/
 Requena, S. R. H. (2008). El modelo constructivista con las nuevas tecnologías,
aplicado en el proceso de aprendizaje. RUSC. Universities and Knowledge
Society Journal, 5(2), 6. Recuperat de:
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2799725
 Cuadrado, V. A., & Carballo, J. S. (2010). Análisis de las aportaciones de los
blogs educativos al logro de la competencia digital. Revista de investigación en
educación, (7), 83-90. Recuperat de:
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3216744
 del Moral Pérez, M. E., & Martínez, L. V. (2012). Presencia de los futuros
maestros en las redes sociales y perspectivas de uso educativo. RELATEC: Revista
Latinoamericana de Tecnología Educativa, 11(1), 41-51. Recuperat de:
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4162534
 Sans, A. G. (2009). Las redes sociales como herramientas para el aprendizaje
colaborativo: una experiencia con Facebook. Re-Presentaciones: Periodismo,
Comunicación y Sociedad, (5), 48-63.
 Vidal, C. E., Martínez, J. G., Fortuño, M. L., & Cervera, M. G. (2011). Actitudes
y expectativas del uso educativo de las redes sociales en los alumnos
universitarios. RUSC. Universities and Knowledge Society Journal,8(1), 171-185.
Recuperat de: http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3666719
 Adell, J. (1998). Redes y educación. Nuevas tecnologías, comunicación
audiovisual y educación. Barcelona: Cedecs, 177-211. Recuperat de:
http://app1.televisioneducativa.gob.mx/cete/snovo/pdf_investigaciones/redes_y_
educacion.pdf
 De Haro, J. J. (2010). Redes sociales para la educación. Ponencia Uso educativo
de las. Recuperat de:
http://www.cepazahar.org/recursos/pluginfile.php/6425/mod_resource/ conte
nt/0/redes_sociales_educacion.pdf
 http://mestres.ara.cat/delasocietatdigitalalesaules/2011/05/18/xarxes-socials-i-
usos-educatius/comment-page-1/
-9-

12.  Barreto, C. R., & Jimenez, A. C. (2010). El uso de Facebook y Twitter en
educación. Lumen-Instituto de Estudios en Educación-IESE, 11, 1-9.. Recuperat
de:
https://guayacan.uninorte.edu.co/divisiones/iese/lumen/ediciones/11/articulos/el
-uso-de-facebook-y-twitter-en-educacion.pdf
 García-Piña, C. A. (2008). Riesgos del uso de internet por niños y adolescentes.
Estrategias de seguridad. Acta pediátrica de México, 29(5), 273-279. Recuperat
de: http://www.imbiomed.com.mx/1/PDF/Ap085-06.pdf
 Reina Estevez, J., Castillo, I. F., & Jiménez, Á. N. (2012). El Uso de las Redes
Sociales en las Universidades Andaluzas: El Caso de Facebook y Twitter/The
Use of Social Media in the Andalusian Universities: The Case of Facebook and
Twitter. Revista Internacional de Relaciones Públicas, 2(4 (jul-dic)), 123-144.
 Ruibal, A. R., & Cristino, P. S. (2012). Análisis del uso de las redes sociales en
Internet: Facebook y Twitter en las Universidades españolas. Revista ICONO14.
Revista científica de Comunicación y Tecnologías emergentes,10(2), 228-246.
 Mendoza, P. A., Sastre, A., & Linares, V. (2012). Facebook y Twitter en
campañas electorales en España. Disertaciones: Anuario electrónico de estudios
en Comunicación Social, 5(1), 129-159.
 Mendoza, M. E. B. (2012). Propuesta de comunicación y educación ambiental a
través del Facebook y el uso de narrativas digitales. Entramado, 8(1), 128-139.
-10-