Pla local prevenció d'addiccions 2015 2018 ultim

PLA LOCAL DE PREVENCIÓ D’ADDICCIONS
AJUNTAMENT DE MARTORELLES
2014-2018

PLA PREVENCIÓ ADDICCIONS MARTORELLES 2015-2018
2
ÍNDEX PLA DE PREVENCIÓ D’ADDICCIONS MARTORELLES. Pàgina
1. PRESENTACIÓ 4
2. MARC TEÒRIC 5
2.1 Principis i valors que inspiren i donen forma al Pla de Prevenció
d’Addiccions.
3. MARC LEGAL 10
3.1 Internacional 15
3.2 Nacional 17
3.3 Europeu 18
3.4 Local 19
4 MARC PLANIFICADOR 20
4.1Europeu: estratègia de la Unió Europea (2013-2020) 20
4.2Nacional: estratègia Plan Nacional sobre drogas (2009-2016) 22
4.3Autonòmic: estratègia Nacional de prevenció a Catalunya. 29
4.4 Local: Xarxa local de prevenció de drogues de la Diputació de 29
Barcelona.
5 FUNCIONAMENT DEL PLA 30
5.1Grup Motor 30
5.2Comissió tècnica 30
5.3Comissió política 31

3
6 DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ I DETECCIÓ DE NECESSITATS 32
6.1Característiques de la zona 32
6.2Dades sociodemogràfiques 33
6.3Dades quantitatives 52
6.4Dades qualitatives 73
6.5Conclusions i necessitats detectades 75
7 OBJECTIU GENERAL 83
8 OBJECTIUS ESPECÍFICS ( Segons eixos d’actuació o àmbits) 83
9 PLA D’ACCIÓ (quadriennal) 86
10 PLA DE TREBALL (anual) 90
11 AVALUACIÓ: 94
11.1 Avaluació del disseny i la planificació 94
11.2 Avaluació del procés 95
11.3 Avaluació dels resultats 95
12 ANNEXES: 96
12.1 Model d’aprovació plenària per 97
L’elaboració del Pla local de prevenció de drogues.
12.2 Model de qüestionari utilitzat en el 98
Diagnòstic.
13. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES 102
14. AGRAÏMENTS 103

4
1. Presentació
Durant el darrer any 2014, i amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i l’impuls de l’Àrea
de Joventut de l’Ajuntament de Martorelles, s’ha impulsat la redacció d’aquest Pla de prevenció
d’addiccions. Aquest consta de la seva corresponent diagnosi, les propostes, els programes i els
projectes que s’integren com a eixos d’acció d’aquest mandat; Coordinació i planificació,
prevenció i educació, prevenció i lleure, i prevenció i comunitat.
El Pla parteix del principi que la prevenció es un instrument clau per abordar el fenomen de les
drogodependències, i que l’hem d’entendre des de la coresponsabilitat dels diferents agents
socials i la participació comunitària.
Aquest document és fruit del treball realitzat per un grup heterogeni de tècnics municipals i de
la Diputació de Barcelona, acompanyats d’experts en prevenció de drogodependències dels
serveis de salut territorials. Aquest grup, ha treballat per plantejar un instrument formal i
operatiu que permeti traslladar a la pràctica l’increment de l’efectivitat de les polítiques, els
programes i les actuacions plantejades per a la prevenció de les diferents addiccions.
La Llei de salut pública i el model de l’Àgencia de Salut Pública de Catalunya estableixen el
desenvolupament d’un marc de col·laboració i coordinació molt clar entre els diferents agents
que s’hi poden trobar afectats; les institucions públiques, les empreses privades i les
organització no-governamentals d’arreu de Catalunya. Amb aquest marc de col·laboració entre
els diferents agents, en el nostre cas a nivell municipal, es pretén facilitar el desplegament de les
diferents accions en matèria de prevenció que estableix el Pla.
Desitgem que aquest sigui útil a la ciutadania de Martorelles com per al propi Ajuntament, i què
amb la complicitat i participació mútua, esdevingui un instrument útil i eficaç al servei del
municipi i d’una part important de la nostra ciutadania.
Marc Candela i Callado
Regidor de Cultura i Joventut.

5
2. MARC TEÒRIC
2.1 PRINCIPIS I VALORS QUE INSPIREN I DONEN FORMA AL PLA LOCAL DE PREVENCIÓ
D’ADDICIONS (PLPDA)
Basant-nos amb les orientacions del Pla d’Actuació en Prevenció de Drogues de la
Comissió interdepartamental sobre Drogues a Catalunya 2012-2016 contemplem i
compartim:
2.1.1 VISIÓ
El PPDA vol garantir els drets constitucionals de la ciutadania a la llibertat personal; a la
protecció de la salut i la disminució dels danys evitables relacionats amb el consum de
drogues, i ampliant la seva visió de les addiccions no tòxiques.
Parteix d’una perspectiva de salut pública i té com a finalitats la promoció d’estils de
vida saludables tot garantint un entorn adequat que faciliti el desenvolupament
personal i social més lliure possible de les pressions per consumir drogues, la reducció
de la problemàtica social i sanitària relacionada amb les substàncies psicoactives i
l’atenció als sectors de població que es troben en situacions de més vulnerabilitat en
relació amb les drogues.
2.1.2 MISIÓ
En aquest marc, el PLPDA ha d’assegurar la valoració objectiva dels problemes, ha de
vetllar per la qualitat i l’objectivitat de les actuacions, no només garantint un diagnòstic
acurat, sinó també el desenvolupament d’una resposta planificada i consensuada que
permeti la implicació institucional adient, i l’avaluació tant dels processos com dels
resultats esperats en termes de millora dels indicadors de salut, de qualitat de vida i
d’integració social que es plantegin.
El Pla fa un plantejament global, integral, integrador i compromès amb les necessitats
i les expectatives de la ciutadania que, més enllà de la simple declaració de principis,
aconsegueixi el següent en la seva aplicació pràctica:

6
• Prevenir i reduir el consum de drogues així com minimitzar la morbiditat, la mortalitat
i la discapacitat evitables associades a l’ús de substàncies psicoactives.
• Coordinar, cohesionar i optimitzar els esforços institucionals i socials ja endegats a
Catalunya en el camp de la prevenció. Per això, ofereix una proposta d’organització
institucional que permeti fer operatives les línies estratègiques definides durant el
procés d’elaboració de l’Estratègia nacional de prevenció.
2.1.3 PRINCIPIS RECTORS
222dsdddjdjdj3. PRINCIPIS RECTORS
Tal com ja anticipa el Llibre blanc de la prevenció a Catalunya i d’acord amb els
plantejaments apuntats en el marc de l’Estratègia nacional de prevenció: consum
de drogues y problemes associats, les bases que regeixen el Pla d’Actuació en
Prevenció de Drogues de Catalunya ( PAPD) i que també inspiren el Pla Local de
Prevenció d’Addiccions (PLPDA) són aquestes:
PEL QUE FA A LA CIUTADANIA:
QUE FA A LA CIUTADANIA
• Universalitat. L’atenció i la cobertura completa dels problemes detectats i, alhora, la
resposta adequada per a cada necessitat plantejada.
• Equitat. L’accés igual de totes les persones a les diverses prestacions preventives
desenvolupades i la prestació d’una atenció especial als grups socials més exposats
a situacions de vulnerabilitat.
• Accessibilitat. L’oferta de prestacions previstes al Pla respon a criteris d’equilibri en la
distribució geogràfica, i es presta una atenció especial a les zones que es
troben en situació de més vulnerabilitat pel que fa a les drogues.
• Multiculturalitat. La resposta a les diverses necessitats d’integració preventiva que
plantegen les realitats culturals múltiples que formen el teixit social actual de la societat
catalana.

7
• Sensibilitat als aspectes de gènere. L’atenció a la perspectiva de gènere, tant pel que
fa a l’anàlisi dels factors de risc i protecció relacionats amb el consum de drogues com al
desplegament operatiu dels programes i les actuacions que l’integren.
• Adequació temporal. La resposta a les necessitats emergents i a les circumstàncies
que incrementen la vulnerabilitat dels diferents grups per patir problemas relacionats
amb les drogues.
• Participació. L’impuls de la intervenció activa de la ciutadania en general, i
especialment de joves, pares i mares i grups vulnerables per la seva situació de risc en
relació amb les drogues.
• Anticipació. La previsió dels fenòmens nous d’oferta i demanda de drogues, de
manera que en tot moment es puguin afrontar els reptes constants que sorgeixen en
aquest àmbit
PEL QUE FA A LES PERSONES QUE CONSUMEIXEN DROGUES I/O
PRESENTEN ADICCIONS NO TÒXIQUES:
• Respecte. Parteix de la consideració respectuosa per les opcions vitals de cada
persona.
• No-discriminació. Planteja l’accés de totes les persones que consumeixen drogues als
serveis i els programes existents.
• No-estigmatització. Promou la prevenció de plantejaments discriminatoris i el foment
d’una vida socialment integrada.
• Confidencialitat. Garanteix el tractament estrictament confidencial de totes les dades
recollides amb finalitats preventives i assistencials.
PEL QUE FA ALS DIFERENTS COL·LECTIUS PROFESSIONALS:
• Transversalitat. Les propostes previstes tenen en compte el desenvolupament de
dinàmiques i eines de treball que actuïn com elements de cohesió i integració entre els

8
diferents àmbits del coneixement i aportin un marc comú de referència vàlid per a totes
les disciplines.
• Interdisciplinarietat. L’impuls i la facilitació d’un enfocament interdisciplinari que
permeti l’actuació pautada, coordinada i complementària dels diferents sectors
professionals.
• Participació. El foment de la intervenció dels diversos sectors professionals i
mediadors en l’anàlisi dels problemes, així com en el desenvolupament de les actuacions
per afrontar- los. En aquest sentit, fa especial èmfasi en la participació territorial local.
ENVERS LES INTSTITUCIONS I LES ORGANITZACIONS SOCIALS:
• Formació i capacitació. L’oferta de formació especialitzada i capacitació en mediació,
segons les necessitats dels diferents grups professionals, per tal d’impulsar una
aproximació preventiva cohesionada i basada en l’evidència. I la facilitació de l’accés a
aquesta oferta formativa per tal de millorar la qualitat dels programes, les actuacions i
els serveis preventius que s’ofereixen.ES INSTITUCIONS I LES ORGANITZACIONS OCIALS
• Intersectorialitat. La inclusió de totes les institucions que representen tant les
diferents administracions públiques com les entitats i les xarxes de la societat civil
organitzada.
• Territorialitat. Participació clau dels ens locals com a agents nuclears d’elaboració i
desplegament de les actuacions i els programes.
• Consideració del marc legal i institucional. La resposta a les fites i la integració en les
línies generals marcades per la reforma de la salut pública a Catalunya, pel Pla director
de salut mental i addiccions, així com pels diferents instruments transversals de treball
desenvolupats pel marc normatiu general que tinguin alguna implicació en prevenció.
• Coordinació. L’impuls de la participació de les diferents institucions públiques
implicades (Comissió Interdepartamental sobre Drogues a Catalunya), així com la
cooperació entre les administracions i les xarxes socials en què s’organitza la societat
civil, especialment en l’àmbit territorial local.

9
• Qualitat. L’adopció de criteris de prioritat sociosanitària; coherència lògica i
conceptual entre les necessitats existents i la proposta que es fa per afrontar-les;
evidència d’efectivitat; coherència interna entre els objectius marcats, les actuacions
proposades i el pla d’implantació previst; els recursos disponibles, i el pla d’avaluació
dissenyat, inclosos els indicadors elegits per avaluar els resultats.
• Avaluació. La previsió de dues vessants avaluadores. La primera és l’establiment
d’indicadors i del calendari per mesurar de manera sistemàtica i objectiva la consecució
dels objectius i les actuacions previstos. La segona integra la dotació d’instruments,
recursos i procediments que facilitin l’avaluació dels programes i les actuacions
engegades.
• Innovació. La incorporació dels nous coneixements derivats de l’avenç de la
investigació i, per tant, l’actualització i la modernització de tots els aspectes que poden
contribuir clarament a afegir efectivitat, qualitat i eficiència a les actuacions previstes.
Tots aquests principis rectors s’han de preveure de manera transversal quan
correspongui en totes les actuacions desenvolupades en el marc del PLPDA.
2.1.4 VALORS .4. VALORS
El desplegament del Pla es regirà per un conjunt de valors coherents amb els anteriors
principis rectors així com amb el marc conceptual que ofereix el model de Promoció de
la Salut, en especial els següents:
• L’interès per les persones i la responsabilitat social.
• La cooperació dels sectors públic i la iniciativa comunitària en el desenvolupamentde
les estratègies, els programes i les actuacions.
• El plantejament per resoldre els problemes des d’una perspectiva integral i sostenible.
• La competència i la responsabilitat institucional i professional.
• La cerca de l’objectivitat, l’eficàcia i l’eficiència de les estratègies i les actuacions
empreses.

10
• Un enfocament ètic basat en principis d’integritat, transparència, comunicació oberta i
honestedat.
• El compromís amb la comunitat per a l’obtenció de resultats.
3. MARC TEÒRIC-LEGAL
MARC TEÒRIC, MARC LEGAL I MARC PLANIFICADOR
MARC TEÒRIC DE LA PREVENCIÓ DEL CONSUM DE DROGUES
L’elecció d’una estratègia d’intervenció per a la prevenció —i conseqüentment de
programes/projectes i actuacions específiques— ha d’estar suficientment avalada per la
teoria i la investigació.
A dia d’avui no hi ha una única teoria o model teòric que expliqui adequadament el
perquè del consum/abús de les drogues; sí que coexisteixen, però, diferents models o
perspectives teòriques que han servit i serveixen de base al desenvolupament de
programes específics de prevenció. En aquest pla s’adopta una perspectiva comunitària i
una sèrie de principis que han de guiar la prevenció. Per tant, mantenim que cal actuar
tant sobre les característiques individuals (el que s’anomena el model de competències)
com sobre les característiques interpersonals (model biopsicosocial) i les
característiques socioculturals (model ecològic o model social i cultural).
Model de competències
Aquest model relacionat amb la prevenció de drogues se centra en l’adopció i
manteniment d’estils de vida saludables, que al seu torn s’aconsegueixen amb la dotació
i educació en competències que els sostenen.
Enumerem de manera esquemàtica els criteris i principis bàsics d’aquest model:

11
1. El model de competències es basa en la creença que els nens i adolescents són
competents per créixer i desenvolupar-se i influir en el seu entorn, en la creença de la
capacitat per a l’aprenentatge i adquisició de competències com a estratègia per
prevenir problemes de consum de drogues. Es tractaria de desenvolupar intervencions
que permetin a les persones l’aprenentatge de les competències necessàries.
2. Es basa en un model pedagògic i educatiu, l’objectiu de transmissió de coneixements i
aprenentatges del qual se centra en les habilitats, destreses i competències que
constitueixen els recursos de tota mena per fer front al problema de les drogues
(habilitats per relacionar-se amb l’entorn, per afrontar dificultats, per resistir la pressió
social i de grup, per a la recerca d’informació, per a la presa de decisions, etc.).
3. El model té l’origen en els principis de la Teoria de l’Aprenentatge Social i utilitza
aquesta teoria per articular els procediments d’adquisició, incorporació i multiplicació
de les destreses, habilitats i competències necessàries.
4. En aquest model no es tracta de detectar ni d’aclarir els factors que expliquin els
dèficits i els problemes. Més aviat es tracta d’aportar el major nombre possible
d’habilitats als individus, els grups i les comunitats.
5. El desenvolupament de competències és un procés que es retroalimenta a sí mateix
i, per tant, constitueix un cercle virtuós. Una major dotació de competències
proporciona més probabilitats d’afrontar amb èxit els problemes i decisions que es
plantegen als joves; això ajuda a construir una autoestima més sòlida, s’incrementa la
seguretat del jove en si mateix, etc.
6. Les intervencions i estratègies d’intervenció per al desenvolupament de competències
requereixen normalment la participació i implicació activa de la població destinatària,
normalment nens i adolescents. La finalitat última de la intervenció és deixar en mans

12
del jove o nen recursos (en forma de competències) perquè actuï i decideixi
saludablement de manera autònoma fora de la intervenció.
El model de competències recolliria, per tant, totes les perspectives teòriques centrades
a promoure habilitats o competències individuals per afrontar situacions relacionades
amb el consum/abús de drogues; dins d’aquest model també es podria parlar del
desenvolupament de competències socials o comunitàries.
Model biopsicosocial
No hi ha un model psicològic pur que intenti explicar el consum i abús de drogues. El
model que més s’acosta al psicològic pur és el model biopsicosocial, el qual integra tant
característiques individuals com components afectius i cognitius o aspectes de l’entorn i
de la situació social. Aquest model se situa realment sota el paraigua de la psicologia
social posant l’accent en els processos socialitzadors de les persones, sobretot en la
socialització primària.
El model biopsicosocial aporta la perspectiva de la importància del nivell interindividual,
és a dir, de la interacció social. En aquest nivell s’assenyala, per exemple, que el consum
de drogues s’explica, es comprèn o es justifica millor com a resultat de les interaccions
establertes amb les persones del nostre propi entorn social. La personalitat i el conjunt
de valoracions, creences i actituds d’una persona sorgeixen durant el procés de
socialització, i són aquesta personalitat, valors, creences i actituds les que mostren en
peculiars estils de vida. Però els processos de socialització són bàsicament interaccions
socials amb els altres, i sobretot els altres significatius, intervenint en aquesta interacció
i socialització els factors ambientals de l’entorn vital de cada persona.
Els aspectes clau d’aquest model per a l’anàlisi del consum i abús de les drogues són
tres: la substància consumida, el subjecte consumidor i la situació social en què té lloc
el consum.
El model biopsicosocial proposa que el consum i abús de drogues sorgeix com a resultat
de la interacció entre diverses variables, sense que cap d’elles pugui ser considerada la

13
causa primària. Cadascuna de les variables i/o factors pot actuar aïlladament en
circumstàncies específiques o en combinació amb la resta d’elements implicats.
1. El primer aspecte fa referència a la substància consumida. Aquí són importants
tots els factors relatius al tipus de substància utilitzada, les quantitats
consumides, la freqüència de consum i les vies d’administració, tots ells enfocats
en els efectes farmacològics de les drogues que són els que desencadenen
efectes específics en l’organisme. Tot això ens portaria a classificacions
diferencials de les diverses substàncies segons la seva naturalesa i els seus
efectes. Aquesta és la via per la qual es prenen en consideració aspectes
estrictament bioquímics i altres de metabòlics relatius a les seves repercussions
en el funcionament biològic, fisiològic i neurològic de l’organisme.
2. El segon dels aspectes fa referència a la variable subjecte consumidor. Aquí
caldria contemplar factors com la personalitat de base del consumidor individual
de drogues, els diversos components integrats en les seves esferes cognitiva,
afectiva i motivacional (com ara la identitat personal, l’autoconcepte o
l’autoestima, les actituds, el locus de control i la impulsivitat) o les percepcions,
expectatives, interessos, necessitats, emocions, motivacions, etc. que puguin
influir en la seva conducta.
3. En el tercer dels aspectes es trobaria la variable situació social del consum. Aquí
es recullen tots aquells factors contextuals relatius a la situació social en què es
troba immers el consumidor de drogues. Per exemple, aspectes del medi
sociocultural, comunitari i familiar, i, d’una manera més específica com a
variables clau, les variables sociodemogràfiques, el conjunt de les relacions
interpersonals amb altres subjectes i dins de la família, l’escola o els grups de
referència; també el contingut ideològic de creences, valors, representacions,
prejudicis i símbols subjacents al comportament de l’individu o del grup, etc.

14
4. El model biopsicosocial afirma clarament la importància de les mesures de
prevencióprimària davant les corresponents als nivells secundari i terciari,
insistint en la importància de les mesures psicològiques, educatives i
sociocomunitàries davant les específicament sanitàries i/o legals.
5. Entre les nombroses mesures adoptades des del model biopsicosocial destaquen,
prioritàriament, les accions orientades al foment del suport i cohesió familiar, a
garantirunes condicions bàsiques de vida i desenvolupament o garantir la
igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació, l’ocupació i l’aprenentatge
professional. També hi ha altres accions, més específiques, dirigides cap al
control dels processos d’influència social, promovent entre els individus o grups
de major risc d’incidència el reconeixement de les influències socials a què es
poden veure exposats en un moment determinat.
Finalment, encara hi ha un grup d’accions focalitzades en l’aprenentatge i entrenament
d’habilitats específiques que capacitin l’individuo per fer front, resistir i rebutjar les
incitacions al consum, com ara: entrenaments en assertivitat, autocontrol o habilitats
d’afrontament; promoció de la competència personal i social a través d’accions
individuals o grupals dirigides a fomentar l’autoestima, l’autoconcepte positiu,
l’assoliment i el funcionament de l’individuo o del grup, i determinades habilitats
cognitives i comportamentals. Totes aquestes habilitats han de dotar la persona i la
família d’un sentit de pertinença, de control sobre els seus destins i d’accés a
l’oportunitat.
Com es pot veure, aquest model conflueix, en moltes de les seves aplicacions concretes
a la prevenció de drogues, amb les mesures derivades del model de competències.

15
Model ecològic o model sociocultural
Aquest model planteja un marc conceptual més ampli que tracta d’oferir una
comprensió sociològica i antropològica de la conducta cultural i de les normes socials en
relació amb el consum de drogues.
El model ecològic o sociocultural considera la conducta humana com el resultat de la
interacció entre factors biològics, socials i culturals, i reconeix fins a cert punt
l’existència d’una base biològica en l’explicació del comportament.
L’element biològic justifica el reconeixement d’una certa susceptibilitat individual a la
drogodependència, que remet directament al concepte de sensibilització com a oposat
al de tolerància. Alguns estudis han mostrat com sol haver antecedents familiars en
casos de drogodependents i per certes substàncies.
Però la base del model és la part cultural i social, en assenyalar la influència de l’entorn
sobre la conducta de l’individuo. Les normes i regles establertes per la societat
condicionen i, en alguns casos peculiars, arriben a determinar l’ús de drogues. D’altra
banda, els patrons culturals també són elements reguladors de l’ús de determinats tipus
de substàncies, disposant i imposant certs mecanismes, en uns casos de control i en
altres afavoridors del consum.
Pel que fa a la prevenció primària, des del model ecològic o sociocultural les
intervencions han d’anar dirigides prioritàriament al conjunt de la societat, considerada
globalment, i posant l’accent en la redefinició de l’ús de drogues.
Per tot això, des d’aquest model es creu que si no es canvien les estructures socials i
culturals que donen suport a l’ús de les drogues difícilment es faran canvis reals per
prevenir l’ús i abús de les drogues. En aquest sentit, a escala operativa es promouen
actuacions específiques per canviar les pautes culturals de consum utilitzant
intervencions educacionals, mesures legislatives i de control social, i promovent, en

16
última instància, el canvi cultural i la modificació de les normes socials que donen suport
o regulen el consum de determinades substàncies.
3.0 MARC LEGAL VIGENT EN MATÈRIA DE DROGODEPENDÈNCIES/ADDICCONS
3.1 Marc internacional
La integració d’Espanya a la Unió Europea ha tingut una influència clara en el fenomen
de les drogues. Entre els objectius del Tractat de Maastricht de 1992 hi ha el
desenvolupament d’una col·laboració estreta entre els estats membres en l’àmbit de la
justícia i en els assumptes d’interior, en matèries d’interès comú, com són la lluita
contra la toxicomania en totes les seves dimensions. En l’article 129 es reconeix la
toxicomania com un problema prioritari de salut pública, prioritat que també esmenta el
Tractat d’Amsterdam de 1997, que recull algunes modificacions. L’article 152 d’aquest
nou acord elimina el terme obsolet toxicomania utilitzat en el tractat de 1992.
L’article G del Tractat de Maastricht modifica l’article 129 del tractat constitutiu de la
Comunitat Econòmica Europea.
En relació amb la salut mental, l’any 2005 es va signar la Declaració europea de salut
mental –Declaració d’Hèlsinki– que reconeix que la promoció de la salut mental i la
prevenció, tractament, cura i rehabilitació dels problemes mentals són prioritat per a
l’OMS i la Unió Europea. Entre els compromisos assolits a Hèlsinki hi ha el d’abordar la
prevenció de l’alcoholisme i dels trastorns deguts al consum d’altres substàncies.
Igualment es va decidir donar suport a la creació d’organitzacions no governamentals i
organitzacions d’usuaris que treballen en el camp de la salut mental, especialment
aquelles que tracten trastorns derivats del consum de drogues.
El Tractat de Lisboa de 2009, que modifica els tractats de Maastricht i Niça, així com el
constitutiu de la Comunitat Europea, introdueix la competència compartida amb els
estats membres (article 2.c.2) en els assumptes comuns de seguretat en matèria de
salut pública. A aquest efecte afegeix un apartat cinquè a l’article 152 del tractat
constitutiu de la Comunitat Europea, que disposa que el Parlament Europeu i el Consell

17
poden acordar mesures de protecció de salut pública pel que fa al tabac i al consum
excessiu d’alcohol.
Quant a acords internacionals específics sobre substàncies concretes, cal fer referència a
la Carta europea sobre alcohol, adoptada a la Conferència Europea «Salut, Societat i
Alcohol» celebrada a París l’any 1995, convocada per l’Oficina Regional per a Europa de
l’OMS. Entre les deu estratègies per a l’acció sobre l’alcohol que es van acordar cal
destacar la desena, que planteja la necessitat de formular programes amplis sobre
l’alcohol en els estats membres i d’especificar-hi objectius clars i indicadors de resultats.
El Conveni Marc per al control del tabac és el primer tractat internacional de salut
pública elaborat sota l’auspici de l’OMS i el primer instrument jurídic destinat a reduir la
mortalitat i la morbiditat associades al tabac a tot el món. Va ser adoptat el 2003 per la
56a Assemblea Mundial de la Salut per unanimitat dels 192 països membres de l’OMS i
va entrar en vigor el 27 de febrer de 2005. El Conveni estableix normes i directrius
internacionals per al control del tabac a través, fonamentalment, de la intervenció sobre
el preu de venda i els impostos corresponents, la venda a menors, la publicitat i
patrocini del tabac, el tabaquisme passiu, la sensibilització sobre els riscos del tabac, etc.
En una segona conferència celebrada a Bangkok (Tailàndia) el 2007 es van adoptar
directrius per a l’establiment de llocs públics i llocs de treball exempts de fum de tabac.
Malgrat que es permet que les legislacions nacionals defineixin què entenen per lloc
públic, es recomana que «inclogui tots els llocs accessibles al públic en general o llocs
d’ús col·lectiu». Així mateix en 146 estats, existeix una regulació més estricta pel que fa
a etiquetatge, publicitat i a facilitar l’accés a les teràpies farmacològiques per a deixar de
fumar.
Finalment, pel que fa a organismes internacionals de recollida i anàlisi de dades,
destaquem l’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies (OEDT), amb seu a
Lisboa, que té com a finalitat recollir tota la informació estadística, documental i tècnica

18
relacionada amb el fenomen de les drogodependències i proporcionar als estats
membres de la Unió Europea una visió general que els permeti adoptar mesures i
accions en els seus àmbits respectius de competències. La constitució d’aquest
Observatori va ser establerta pel Reglament (CEE) núm. 302/93, de 8 de febrer de 1992,
pel qual es crea un Observatori Europeu de la Droga i les Toxicomanies.
3.2 Marc nacional
El marc normatiu que regula la intervenció dels municipis en matèria de prevenció de
drogodependències ve delimitat per alguns preceptes legals que apareixen a la
Constitució Espanyola, a la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim
local i a la legislació autonòmica.
• La Constitució Espanyola de 1978 reconeix a l’article 43 «el dret a la protecció de la
salut» de tots els ciutadans i responsabilitza els poders públics de l’organització i tutela
de la salut pública. L’article 148 estableix que les Comunitats Autònomes podran
assumir competències en la promoció de l’esport i de la utilització adequada del lleure, i
també en matèria d’assistència social, sanitat i higiene.
• La Llei 14/1986, de 29 d’abril de 1986, general de sanitat, que desenvolupa el dret
constitucional a la protecció de la salut, disposa en l’article 70 que «l’Estat i les
comunitats autònomes han d’aprovar plans de salut en l’àmbit de les seves respectives
competències». La Llei general de sanitat es va desenvolupar mitjançant el Reial decret
938/1989, de 21 de juliol de 1989, que estableix l’esquema dels plans de salut i regula el
procediment i els terminis per a la formació dels plans integrats de salut. Aquests han
d’incloure com a mínim els capítols següents: anàlisi i diagnòstic dels problemes
sanitaris, objectius, programes a desenvolupar, finançament, execució i avaluació.
També accions concertades amb altres administracions sanitàries o no sanitàries.

19
• La Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut,
regula en l’article 64 l’elaboració de plans integrals de salut sobre les patologies més
prevalents, rellevants o que suposin una càrrega sociofamiliar especial, i garanteix una
atenció sanitària integral que comprengui la prevenció, el diagnòstic, el tractament i la
rehabilitació.
De la normativa d’àmbit nacional relativa a les drogodependències cal esmentar la Llei
28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitàries enfront del tabaquisme i reguladora
de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac, per
el canvi qualitatiu que va suposar en l’abordatge d’un dels problemes de salut pública
més importants en la societat espanyola actual.
Marc autonòmic
El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 20/1985, de prevenció i assistència en
matèria de substàncies que poden generar dependència, el 25 de juliol.
És una llei pionera a l’estat espanyol que té per objecte establir i regular les mesures i
les accions de prevenció i d’assistència en les situacions produïdes pel consum de
substàncies que poden generar dependència i és l’eix normatiu vertebrador del conjunt
de mesures del Pla català de drogodependències.
Les regulacions rellevants en matèria de prevenció a Catalunya són les següents:
• Decret 160/1986, de 26 de maig, pel qual es crea l’Òrgan Tècnic de
Drogodependències.
• Decret 69/1987, de 20 de febrer, pel qual s’estableix la relació de coles i altres
productes industrials inhalants amb efectes euforitzants o depressius.
• La Llei 10/1991, de 10 de maig, que va modificar el règim sancionador introduint noves
mesures que limitaven el consum de tabac i begudes alcohòliques en atenció a les
circumstàncies socials del moment.

20
• Decret 235/1991, de 28 d’octubre, pel qual es regulen les advertències, els missatges
dissuasius, els logotips i la senyalització sobre el tabac i les begudes alcohòliques.
• Decret 266/1991, d’11 de desembre, pel qual es regula la capacitat sancionadora que
preveu la Llei 20/1985, de 25 de juliol, parcialment modificada per la Llei 10/1991, de 10
de maig.
• Llei 8/1998, de 10 de juliol, de segona modificació de la Llei 20/1985, de 25 de juliol,
que amplia la prohibició del consum de begudes alcohòliques en determinats
establiments i restringeix aquesta activitat i la de subministrament durant les hores
nocturnes en alguns establiments oberts al públic. També estableix la intervenció dels
municipis en la regulació de les limitacions esmentades.
• Llei 1/2002, d’11 de març, de tercera modificació de la Llei 20/1985, de 25 de juliol,
que estableix mesures limitadores noves amb vista a la protecció dels joves com un grup
social més vulnerable davant els productes que generen dependència (prohibició de
venda i subministrament de begudes alcohòliques a menors de 18 anys).
• Decret 32/2005, de 8 de març, pel qual es regula la senyalització de les limitacions en
la venda de begudes alcohòliques en establiments i màquines expenedores.
• Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència,
que limita la venda de begudes alcohòliques i tabac als infants i els adolescents i
estableix que han d’ésser protegits de la publicitat i d’aquests productes.

21
3.4 Marc local
Les competències legals que té l’administració catalana en matèria de
drogodependències estan determinades per les normes següents:
• Llei 20/1985 de 25 de juliol, de prevenció i assistència en matèria de substàncies que
poden generar dependència. L’article 4 estableix el següent: «Correspon a les
administracions públiques dins el marc de les competències que els reconeix aquesta
Llei, la realització de les actuacions de prevenció tendents a limitar l’oferta i la promoció
de substàncies que poden generar dependència i el desenvolupament de programes
d’educació per a la salut adreçats als diferents sectors de la població.»
• Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei
municipal i de règim local de Catalunya (articles 66 i 67).
. Llei ARSAL Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local 30/12/2013:
L’autonomia municipal per exercir competències és supeditada a la pròpia sostenibilitat
de l'hisenda i a que no existeixi duplicitat del mateix servei per part d’entitats
supramunicipals (Consell Comarcal, Diputació) o autonòmiques (Generalitat).
A més cal tenir en compte que els serveis municipals han de disposar de memòria
econòmica i han de complir criteris de sostenibilitat financera, pressupostària i
d’eficiència, i això val tant pel que fa a les competències pròpies com a aquelles que son
delegades per l'Estat o la Comunitat, fins al punt de que es prioritza el servei
mancomunat de diversos municipis a no ser que es justifiqui documentalment que surt
més a compte fer-ho de manera separada.
La Llei Arsal suposa un major control financer de la gestió dels municipis que deixen de
tenir una caràcter polític per passar a ser més un organisme de gestió de serveis.

22
Article 7.4
“Las Entidades Locales solo podrán ejercer competencias distintas de las propias y de las
atribuidas por delegación cuando no se ponga en riesgo la sostenibilidad financiera del
conjunto de la Hacienda municipal, de acuerdo con los requerimientos de la legislación
de estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera y no se incurra en un supuesto
de ejecución simultánea del mismo servicio público con otra Administración Pública. A
estos efectos, serán necesarios y vinculantes los informes previos de la Administración
competente por razón de materia, en el que se señale la inexistencia de duplicidades, y
de la Administración que tenga atribuida la tutela financiera sobre la sostenibilidad
financiera de las nuevas competencias”.
4. MARC PLANIFICADOR
4.1 Marc internacional- Europeu
Estratègia Europea en matèria de lluita contra les drogues 2013-2020
L’estratègia de la UE en matèria de lluita contra les drogues proporciona el marc polític
general i les prioritats d’actuació de la UE en aquesta matèria determinades per els
estats membres i les institucions de la UE per el període 2013-2020. Aquest marc ha de
servir de base per als dos plans quadriennals consecutius en matèria de lluita contra la
droga.
L’estratègia s’articula en torn a dos àmbits d’actuació: reducció de la demanda de
drogues i reducció de l’oferta i tres temes transversals: la coordinació, la cooperació
internacional i la investigació, informació, control i avaluació.
Àmbit de reducció de la demanda:
L’objectiu de reducció de la demanda de droga es persegueix amb la prevenció
(ambiental, universal, selectiva i indicada), la detecció a edats primerenques, la reducció
de riscos i perjudicis, el tractament, la rehabilitació i la reinserció social i el restabliment.

23
En l’àmbit de la reducció de la demanda de drogues, l’objectiu de l’estratègia de la UE
en matèria de lluita contra la droga ( 2013-2020) és contribuir a una reducció
quantificable del consum de drogues, de la dependència de la droga i dels riscos i
perjudicis socials i per la salut relacionats amb la droga amb un plantejament integrat,
pluridisciplinar empíricament contrastat, així com a través del foment i manteniment de
la coherència entre les polítiques de sanitat, socials i de justícia.
Àmbit de reducció de l’oferta:
L’objectiu de la reducció de l’oferta de droga es persegueix amb la prevenció i la
dissuasió i desarticulació de la delinqüència relacionada amb la droga, en particular la
delinqüència organitzada, a través de la cooperació judicial i policial, la prohibició, la
incautació dels bens de procedència delictiva, la investigació i la gestió de les fronteres.
En l’àmbit de la reducció de la oferta de droga, l’objectiu de la estratègia de la UE en
matèria de lluita contra la droga (2013-2020) és contribuir a la reducció mesurable de la
disponibilitat de drogues il·legals amb la interrupció del tràfic il·legal de drogues, el
desmantellament dels grups de delinqüència organitzada que participen en la producció
i el tràfic de drogues, la utilització eficaç del sistema judicial penal i l’aplicació eficaç de
la legislació penal basada en la informació i un major intercanvi d’informació. A escala
de la UE es farà incís en la delinqüència a gran escala, tranfonterera i organitzada.
4.2 Marc estatal
El 1985 el Ministeri de Sanitat i Consum va crear el Pla nacional sobre drogues (PNSD)
amb l’objectiu de coordinar i potenciar les polítiques en matèria de drogues que es
porten a terme a Espanya des de les diferents administracions públiques i entitats
socials.
A partir de l’avaluació i anàlisi de l’estratègia nacional sobre drogues 2000-2008 es va
elaborar l’estratègia nacional sobre drogues 2009-2016 i el pla d’acció.
Estratègia nacional sobre drogues 2009-2016. Ministeri de Sanitat i Política Social.

24
L’estratègia nacional sobre drogues 2009-2016 es configura com un marc de referència
per a totes les administracions públiques i les organitzacions socials.
Objectius generals
1er.- Reducció de la demanda
Comprèn des de la promoció de la salut fins a les estratègies de prevenció del consum i
problemes associats, passant per la disminució de riscos i reducció dels danys, i
l’assistència i inserció social.
2on- Prevenció
La prevenció del consum es proposa:
• Promoure una consciència social sobre la importància dels problemes, els danys i els
costos personals i socials relacionats amb les drogues, sobre la possibilitat real d’evitar-
los i sobre la importància que la societat en conjunt sigui part activa de la solució.
• Augmentar les capacitats i habilitats personals de resistència a l’oferta de drogues i als
determinants dels comportaments problemàtics que hi estan relacionats, és a dir,
promoure el desenvolupament de recursos propis que facilitin actituds i conductes de
rebuig.
• Aconseguir retardar l’edat d’inici del contacte amb les drogues, ja que la probabilitat
de desenvolupar problemes d’addicció és més gran com més jove és la persona quan
comença a consumir.
Poblacions diana
• La societat en conjunt. Si bé la societat espanyola no pot considerar-se un «sector»
sobre el qual s’ha d’actuar, la implicació de la ciutadania en general es pot promoure de
maneres diverses: reforçant la participació de la societat civil a través del moviment

25
associatiu, fomentant els valors culturals que incrementen l’autonomia personal i
familiar així com els factors de protecció en general, o mantenint accions informatives
sostenibles a llarg termini.
• La família. La família segueix constituint el nucli més important de socialització; encara
més, és una de les referències més sòlides per als adolescents que, en general, la
consideren, juntament amb els amics, com un dels àmbits més importants de la seva
vida. És per això que s’han de facilitar actuacions que impliquin una millora de les
competències educatives i de gestió familiar, i que afavoreixin la cohesió familiar.
• La població infantil, adolescents i joves. Es tracta de sectors de la població que per
diverses raons (major vulnerabilitat o curiositat) es poden veure més afectats per l’ús de
drogues. Cal assenyalar que els adolescents i joves són els que participen més en els
anomenats consums recreatius de drogues. És imprescindible comptar amb ells, tant a
l’hora d’aplicar les actuacions preventives com a l’hora de dissenyar-les i elaborar-les.
• La comunitat educativa. Per optimitzar els resultats de l’educació sobre drogues és
imprescindible tant la implicació d’alumnes, família i professorat com la coordinació
adequada entre tots ells, i amb els recursos socials i sanitaris del territori local.
• La població laboral. La població laboral inclou un estrat social molt ampli –població
activa– i té unes característiques comunes: estructuració social, territorial, temporal,
recursos humans, tècnics i econòmics. La prevenció del consum de drogues en l’àmbit
laboral exigeix estratègies i actuacions específiques en què és imprescindible la
implicació dels treballadors, sindicats i serveis de prevenció de riscos laborals.
• Col·lectius en situació d’especial vulnerabilitat. Aquesta Estratègia considera
imprescindible tenir en compte determinats col·lectius que, per diverses raons, es
troben en una situació d’especial vulnerabilitat. Es tracta de la població immigrant, les

26
minories ètniques o culturals, així com la població amb problemes de salut mental o
amb la justícia i, en general, aquells col·lectius amb dificultats econòmiques, socials,
familiars o personals.
Contextos d’actuació. Per assolir una prevenció eficaç del consum és imprescindible
comptar amb la implicació de sectors socials que compleixen funcions clau de mediació,
així com la cooperació dels professionals que hi treballen.
• Mitjans de comunicació. El paper dels mitjans és clau quant a la creació d’estats
d’opinió i també pel que fa a la formació del parer de la ciutadania sobre els principals
afers que afecten la societat.
• Sistema educatiu sanitari i social. Per aconseguir els objectius de la prevenció cal
comptar amb la implicació del sistema educatiu, dels serveis socials i sanitaris i,
especialment, del conjunt de professionals que participen en la prestació d’aquests
serveis.
• Indústria de l’oci i de l’entreteniment. Moltes persones, especialment els joves,
associen l’oci en general, i en particular l’oci nocturn, amb el consum abusiu d’alcohol i
altres drogues. Per tal d’incrementar la percepció de risc i promoure l’elecció d’opcions
personals i grupals dirigides a disminuir els riscos derivats del consum en contextos
recreatius, és fonamental que les administracions públiques promoguin la implicació
dels empresaris i agents econòmics relacionats amb el sector recreatiu, així com la
formació necessària del personal que treballa en aquest sector.
• Seguretat viària i ciutadania. Les forces i cossos de seguretat, ja siguin de l’àmbit de
l’Estat o de l’àmbit autonòmic o local, també tenen una funció preventiva important,
tant en la tasca de vetllar pel compliment del marc legal com en la de contribuir a
difondre la normativa vigent.

27
3er.- Disminució de riscos i reducció de danys
Els objectius de les intervencions en aquest àmbit són: evitar que el consum
experimental i l’ús esporàdic de drogues es converteixin en ús continuat, i sobretot,
evitar o limitar els danys a la salut de les persones que en consumeixen i, en general, els
efectes sociosanitaris indesitjables relacionats amb el seu ús.
Població diana
Els grups de població beneficiaris d’aquests programes i activitats són:
• Sectors de població consumidors de drogues, no susceptibles de ser inclosos en
programes dirigits a l’abstenció del consum.
• Consumidors d’heroïna de llarga durada.
• Col·lectius en situació d’especial vulnerabilitat.
Aquesta Estratègia considera imprescindible tenir en compte determinats col·lectius
que, per diverses raons, es troben en una situació d’especial vulnerabilitat. Es tracta de
la població immigrant, les minories ètniques o culturals, així com la població amb
problemes de salut mental o amb la justícia i, en general, aquells col·lectius amb
dificultats econòmiques, socials, familiars o personals.
Contextos d’actuació. Per assolir una prevenció eficaç del consum és imprescindible
comptar amb la implicació de sectors socials que compleixen funcions clau de mediació,
així com la cooperació dels professionals que hi treballen.
• Mitjans de comunicació. El paper dels mitjans és clau quant a la creació d’estats
d’opinió i també pel que fa a la formació del parer de la ciutadania sobre els principals
afers que afecten la societat.
• Sistema educatiu sanitari i social. Per aconseguir els objectius de la prevenció cal
comptar amb la implicació del sistema educatiu, dels serveis socials i sanitaris i,

28
especialment, del conjunt de professionals que participen en la prestació d’aquests
serveis.
• Indústria de l’oci i de l’entreteniment. Moltes persones, especialment els joves,
associen l’oci en general, i en particular l’oci nocturn, amb el consum abusiu d’alcohol i
altres drogues. Per tal d’incrementar la percepció de risc i promoure l’elecció d’opcions
personals i grupals dirigides a disminuir els riscos derivats del consum en contextos
recreatius, és fonamental que les administracions públiques promoguin la implicació
dels empresaris i agents econòmics relacionats amb el sector recreatiu, així com la
formació necessària del personal que treballa en aquest sector.
• Seguretat viària i ciutadania. Les forces i cossos de seguretat, ja siguin de l’àmbit de
l’Estat o de l’àmbit autonòmic o local, també tenen una funció preventiva important,
tant en la tasca de vetllar pel compliment del marc legal com en la de contribuir a
difondre la normativa vigent.
• Entorns de marginalitat o d’exclusió social.
•Col·lectius que per determinades circumstàncies es poden veure especialment afectats
pel consum de substàncies psicoactives.
Aquests programes comprenen una sèrie d’actuacions com: programes de manteniment
amb metadona, intercanvi de xeringues i kits sanitaris, tallers de sexe segur, etc.
Si bé al principi van estar molt relacionats amb la prevenció de la infecció del VIH i la
sida, i en estreta relació amb el consum d’heroïna, aquests programes han anat
evolucionant i actualment inclouen activitats de prevenció d’accidents de trànsit per
consum de drogues, i també actuacions de disminució de riscos, especialment en
contextos d’oci nocturn.

29
Contextos d’actuació
Per obtenir un resultat eficaç en la disminució del risc i en la reducció del dany, les
actuacions s’han de dur a terme, bàsicament a nivell comunitari, en dos grans àmbits: el
de l’atenció social i el sanitari.
Assistència i integració social
L’anàlisi i la revisió de les polítiques de drogues en els últims anys a Espanya permeten
observar l’evolució de la percepció social del fenomen del consum de drogues. Potser el
canvi més significatiu va relacionat amb la concepció de les addiccions com una malaltia
més, que comporta el seu reconeixement. L’atenció sanitària i social a les persones amb
problemes relacionats amb el consum de substàncies psicoactives s’ha d’adaptar a les
noves necessitats.
Població diana
• Persones amb problemes d’addicció que estan en tractament en els recursos de la
xarxa pública o específica d’atenció.
• Persones que consumeixen drogues i van a la xarxa sanitària general per problemes
relacionats amb el consum o per altres problemes de salut.
• Persones amb problemes d’addicció, o que ja han aconseguit l’abstinència i es troben
en vies d’inserció social.
• Persones que es troben internes en centres penitenciaris.
• Menors consumidors de drogues que estan internats en centres de protecció o
reforma.
• La família o entorn amb problemes d’addicció.
• Les persones afectades per patologia dual.
Contextos d’actuació
Els entorns des dels quals es desenvolupa aquest àmbit d’intervenció:
• El sistema sanitari. Mitjançant la implicació dels serveis d’atenció primària i dispositius
específics però mirant d’evitar la duplicació de xarxes assistencials.

30
• Els serveis socials. Mitjançant la coordinació dels treballadors socials amb el sistema
social i sanitari.
• L’àmbit laboral. Mitjançant la coordinació dels serveis de prevenció de riscos laborals,
comitès d’empresa i els sindicats amb els serveis socials i sanitaris.
• El sistema judicial. Mitjançant la coordinació amb el sector sociosanitari.
Reducció de l’oferta
Les actuacions en aquest camp seran diferents en funció de si es tracta de drogues
d’accés legal –tabac, alcohol i medicaments– o de drogues il·legals.
En el primer cas s’ha de posar èmfasi en la normativa sobre publicitat, venda i consum, i
s’ha d’incidir en les edats i els llocs on es poden vendre aquests productes i on és legal el
seu consum, juntament amb les circumstàncies aplicades en cada cas.
Pel que fa a les drogues il·legals, les forces i cossos de seguretat de l’estat, vigilància
duanera, els organismes judicials, i especialment la fiscalia antidroga, actuen en aquest
procés genèric oferta-demanda.
Millora del coneixement científic bàsic i aplicat
En aquest àmbit la nova Estratègia té l’objectiu d’«incrementar la quantitat i la qualitat
de la recerca, amb la finalitat de conèixer millor les diverses variables relacionades amb
les drogues i la seva capacitat de produir addicció, el seu consum i la seva prevenció i
tractament» i «potenciar l’avaluació sistemàtica de programes i actuacions».
Formació
Millorar les competències professionals de les persones que treballen en els serveis
socials, educatius i sanitaris, especialment en els contextos concrets on es realitzin
actuacions destinades a la promoció d’estils de vida saludables.

31
4.3 Marc autonòmic
El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va elaborar el 2008 l’estratègia
nacional de prevenció: consum de drogues i problemes associats, recollides en el Llibre
Blanc de la Prevenció a Catalunya que estableix les bases sobre prevenció de
drogodependències a Catalunya.
4.4 Marc local
La Xarxa local de prevenció de les drogodependències de la Diputació de Barcelona
Aquesta Xarxa neix amb la voluntat política i tècnica de desenvolupar un model de
gestió compartida de referència territorial. L’objectiu és impulsar els serveis i programes
de prevenció comunitària mitjançant sistemes d’informació consensuats, i també fer
possible i enfortir el compromís dels ens locals.
El document marc de la Xarxa, Prevenció municipal de les drogodependències: un
compromís institucional i social, estableix les bases tècniques i els criteris generals que
han de permetre el desenvolupament adequat de la prevenció comunitària de les
drogodependències.
Objectius de la Xarxa local de prevenció de les drogodependències
Per consolidar un treball en xarxa és indispensable un marc bàsic de coincidències,
d’integració de voluntats, de corresponsabilitat i de consens. En aquest sentit els
objectius de la Xarxa són:
• Impulsar la prevenció de les drogodependències en l’àmbit local i facilitar la
implementació i el desenvolupament de serveis i programes de prevenció de
drogodependències en el món local.

32
• Garantir l’equitat en serveis i programes de prevenció comunitària en el conjunt del
territori, de manera que en tots els àmbits d’intervenció preventiva que siguin
competència municipal tinguin ocasió de participar en propostes preventives
específiques, de manera equilibrada i ajustada a les necessitats locals.
• Implicar la societat civil en el desenvolupament de les actuacions, de manera que
participi activament en la definició de prioritats i en la implementació i avaluació de les
iniciatives preventives.
• Avançar en l’homogeneïtzació dels sistemes de gestió en el conjunt del territori tenint
en compte la realitat de cada municipi.
• Facilitar la gestió compartida entre tots els agents locals del coneixement amb
formació, innovació, protocols i avaluació.
5. FUNCIONAMENT DEL PLA LOCAL DE PREVENCIÓ D’ADDICCONS
Tant per elaborar aquest Pla com per implementar-lo i fer-ne el seguiment anual s’han
constituït les següents comissions:
5.1. Grup Motor
Aquest grup està format per: la tècnica referent de la Diputació, i la tècnica de Joventut,
tècnics/ques del municipi i agents externs de la xarxa (professional i tècnics). Serà funció
del grup motor presentar a la comissió tècnica propostes per l’elaboració del Pla local de
Prevenció d’addiccions ; el Pla de treball anual i fer-se càrrec de la redacció del Pla, el
seguiment de les accions que es duguin a terme i la seva avaluació. Aquest es reunirà els
cops que sigui necessari al llarg de l’any.

33
5.2. Comissió tècnica
Està formada per tècnics del municipi procedents de tots els àmbits implicats en la
implementació del Pla:
 Tècnic/a Serveis Socials
 Tècnic/a Educació
 Tècnic/a Esports
 Tècnic/a Salut Pública
 Tècnic/a joventut
 Tècnic/a Cultura
 Tècnic/a de Comunicació.
 Policia local
 ABS
 CAS
 Agents Educatius del Municipi
 - Agents Educació Institut Sant Fost
La comissió tècnica la coordinarà la tècnica de Joventut i la tècnica referent de la
Diputació aquesta es reunirà un cop l’any per avaluar les accions realitzades al llarg de
l’any i elaborar el pla de treball del següent any.
5.3. Comissió política
És el màxim òrgan de decisió del Pla Local de Drogues i està formada per representants
polítics amb veu i vot. La composen els següents membres:
 Regidoria de Joventut.
 Regidoria de Serveis Socials.
 Regidoria de Dones i igualtat.
 Regidoria de Salut Pública.
 Alcaldia

34
Aquesta comissió es reunirà per:
 Acordar criteris i aspectes de cooperació anual.
 Fer el seguiment i avaluació de les actuacions que es duguin a terme.
 Nomenar la comissió tècnica.
 Dotar anualment de suport econòmic al pla de prevenció d’addiccions per el
desenvolupament de les activitats.
 Aprovar, si s’escau, el pla de treball que presenti la comissió tècnica per l’any
següent.
6. DIAGNÒSTIC DE LSITUACIÓ I DETECCIÓ DE NECESSITATS
ÀMBIT DE REFERÈNCIA: Martorelles
6.1 CARCTERÍSTIQUES DE LA ZONA
Situació geogràfica: comarca i municipi
El Vallès Oriental és la comarca més extensa de l’àmbit metropolità amb 851,9 Km.2
Consta de 43 municipis i una població total de 402.989 habitants; i es troba situada a 30
quilòmetres de Barcelona. La seva capital és Granollers, amb 59.753 habitants. És un
territori que es caracteritza per la seva gran heterogeneïtat, ja que combina zones de
gran implantació industrial i urbana amb zones amb un marcat caràcter rural.
En termes demogràfics la comarca presenta dues polaritats clares, amb centre a
Granollers i Mollet del Vallès, les úniques ciutats amb més de 50.000 habitants a la
comarca i que concentren pràcticament un terç de la població comarcal total.
Predominen els municipis de caràcter mitjà i petit-mitjà, que són els que en els darrers
anys creixen més, i que concentren el 60% de la població comarcal (municipis entre
5.000 i 20.000 habitants). En aquest grup trobaríem Martorelles, que amb 4.882
habitants és un dels pobles petits de la comarca situat a la zona d’influència de Mollet
del Vallès, que exerceix de capital de la zona sud de la comarca, el Baix Vallès.

35
Els municipis més petits, de menys de 1.000 habitants presenten un dinamisme
demogràfic molt petit.
En termes generals però, el creixement demogràfic de la comarca en els darrers anys ha
estat constant i superior a la majoria de comarques que l’envolten, tot i que aquest
darrer any s’ha registrat un creixement molt més limitat,
Martorelles doncs, amb poc més de 4.800 habitants és un poble petit, que toca a Mollet
del Vallès, cosa que significa que aquesta ciutat actua de centre d’activitats i serveis per
a molts dels habitants de Martorelles. El municipi té una superfície territorial petita, de
3,61 km2 i una densitat de població elevada, que es situa en uns 1300 habitants per
quilòmetre quadrat.
Mapa 1. Localització del municipi
Font: Elaboració pròpia

36
6.2 DADES SOCIODEMOGRÀFIQUES
Context socioeconòmic
Les darrers dades del PIB per comarques (2013) indiquen que el sector amb més pes
econòmic en el conjunt del PIB vallesà és, com dèiem, el sector serveis amb un 53,56%,
important però molt per sota del de Catalunya, que es manté en el 70%. En canvi, a la
comarca hi ha un major predomini del sector industrial, que suposa el 37,56%, mentre
que al conjunt català aquest sector es situa en un 22%. L’agricultura mostra un pes més
elevat a Catalunya que a la comarca, tot i que el seu paper és el més testimonial en les
dades. Martorelles, tot i ser un municipi amb una diversitat econòmica important, es
troba, per ubicació geogràfica, dins la zona fortament industrialitzada del Baix Vallès, tot
i que també al municipi encara es manté una influència important de l’activitat agrícola.
Taula 1. Pes de cada sector dins del PIB
comarcal en %
Primari Indústria Construcció Serveis
Vallès Oriental 0,79 37,56 7,37 53,56
Catalunya 1,90 22,47 7,02 70,08
Font: Anuari Caixa Catalunya
(2014)
Anàlisi de la població
El municipi de Martorelles ha passat de tenir l’any 2003 una població de 4.915 habitants
a tenir-ne actualment poc més de 4.880 habitants, això vol dir que en els darrers deu
anys ha registrat un lleuger decreixement de la seva població, de poc més de l’1%

37
Taula 2. Evolució demogràfica
Padró Continu: Població segons sexe
Any Homes Dones Total
2014
2013
2394
2440
2412
2442
4806
4882
2012 2466 2461 4927
2011 2463 2440 4903
2010 2460 2440 4900
2009 2481 2441 4922
2008 2475 2430 4905
2007 2497 2396 4893
2006 2511 2427 4938
2005 2492 2411 4903
2004 2472 2440 4912
2003 2466 2449 4915
Font: Elaboració pròpia amb dades de l'IDESCAT
L’anàlisi per edat i sexe de la població indica que el municipi de Martorelles té un
important pes de població adulta, amb una estructura demogràfica relativament
madura, és a dir, amb un pes important dels grups d’edats compresos entre els 30 i 40
anys. S’aprecia una lleugera recuperació per la base (grups d’edat de 0-4 anys), fruit del
fet que el volum de població en edat reproductora (majors de 34 i fins a 44 anys) són els
grups d’edats on es concentra un major nombre de població del municipi. Dins de la
població jove, els grups d’edat més important són els d’entre 20-24 anys, tot i que la
dinàmica en els propers 4 anys serà de creixement de la població més jove (de 10 a 14
anys), per la lleugera recuperació de la base de la piràmide que abans esmentàvem.

38
Font: Elaboració pròpia. Idescat
Cal dir que el percentatge de joves (agafant les edats de 16 a 29 anys) del municipi es
situa l’any 2013 en el 16%, percentatge que és lleugerament inferior al que es registrava
fa deu anys, quan el percentatge de joves del municipi era del 22% respecte a la
població total. Aquest descens en el pes de la població jove respecte la població total té
a veure amb l’estructura demogràfica total, ja que al municipi han anat guanyant pes la
població adulta amb una edat propera o superior als 40 anys. S’ha de dir, que respecte
al conjunt comarcal aquesta pèrdua de població jove també s’ha registrat en altres
municipis de la comarca, ja que en els darrers 10 anys el creixement de la població ha
estat molt més moderat, per tant, el cas de Martorelles no és pas un cas extraordinari ni
molt diferent al de altres municipis. D’altra banda, si calculem el percentatge de joves
agafant les edats de 16 a 34 anys, el pes dels joves del municipi suposa el 25% de la
població total, o sigui, que 1 de cada 4 habitants del municipi és població jove.

39
Si analitzem un altre indicador com l’índex de recanvi de les poblacions actives (que
calcula el quocient entre els grups d’edat de 60-64 anys respecte el grup d’edat de 15-19
anys, és a dir, podríem dir que és l’indicador que mesura els qui surten del mercat de
treball respecte la generació que en un futur hi ha d’entrar), veiem que s’ha passat d’un
índex del 110% l’any 2009 al 133% l’any 2012: en termes demogràfics el moment actual
és lleugerament menys favorable al recanvi generacional, ja que el percentatge de
recanvi ha registrat un lleuger augment, pel creixement de la població adulta jove,
sobretot a partir dels 45-49 anys (és a dir, caldrien més joves per substituir les
generacions que surten del mercat de treball).
Cal dir també una altre de les característiques demogràfiques del municipi és que
Martorelles registra un saldo migratori negatiu, és a dir, que el nombre de residents que
marxen suposen un volum de població major al total de la població que arriba al
municipi, i aquest saldo negatiu s’ha doblat el darrer any (2013) respecte l’any anterior.
L’any 2011 es va registrar un saldo migratori positiu, tot i que lleuger. La població que
deixa el municipi es trasllada, majoritàriament, a altres punts de la comarca.

40
Taula 3. Evolució del saldo migratori de Martorelles
Mateixa Resta de la Resta de Resta
Any comarca província Catalunya Estat espanyol Total
2013 -59 -7 -1 6 -61
2012 -4 -1 -13 -13 -31
2011 -3 5 2 11 15
2010 -18 -4 -7 -4 -33
2009 -22 3 -8 -8 -35
2008 -20 14 -5 -23 -34
2007 -8 15 4 -28 -17
2006 -51 37 -10 -16 -40
2005 -36 51 -15 -16 -16
2004 -20 4 -22 -15 -53
Font: Elaboració pròpia. Idescat
Per edats, el saldo migratori negatiu afecta sobretot a la població jove. Segurament, en
el moment que decideixen emancipar-se escullen fer-ho cap a un municipi veí que
disposi de més serveis i recursos.
MOVIMENTS MIGRATORIS INTERNACIONALS
Pel que fa a la immigració estrangera, hem de dir que a Martorelles, d’acord a les dades
oficials recollides del darrer Padró d’Habitants, el pes de la població estrangera és molt
baix i suposa poc més del 4%.
Així, el total de població amb nacionalitat estrangera que es comptabilitza al municipi,
l’any 2013, és de 227 habitants. Si bé respecte a la població total la població amb

41
nacionalitat estrangera no suposa un pes molt significatiu si que si relacionem cada
col·lectiu respecte al total de població d’aquell mateix col·lectiu el pes dels joves és prou
important: pràcticament, el 36% d’aquesta població estrangera són joves entre 15 i 34
anys. I entre els joves de 15 a 29 anys, els joves estrangers suposen pràcticament la
quarta part de la població.
Taula 4. Joves i població estrangera. Any
2013
Població
% total pobl.
estrangera
% pobl.
Total
Joves de 15-29 53 23% 1,09%
Joves de 15-34 83 36% 1,70%
Font. Elaboració pròpia. Idescat
Si analitzem les dades d’immigrants amb nacionalitat estrangera segons lloc de naixement cal
destacar que sobretot destaca el pes dels immigrants procedents del continent africà, així com
d’altres països de la Unió Europea i immigrants procedents d’Amèrica del Sud. Cal dir també que
les darreres dades disponibles de població immigrada estrangera indiquen que hi ha una
marcada tendència a reduir-se la xifra d’immigrants estrangers que arriben al nostre país. i a
més en aquest context actual de crisi, també es constata un augment de la tendència a retornar
al país d’origen, sobretot per part de la població d’Amèrica del Sud, d’aquí probablement que en
els darrers anys el percentatge total de població estrangera hagi disminuït lleugerament en
aquest municipi: per exemple, l’any 2011 la xifra d’immigrants amb nacionalitat estrangera que
es comptabilitzava al municipi era de 274 residents, xifra lleugerament superior a l’actual, de
227.

42
Característiques de la població
(Algunes part de dades d’aquest apartat conté només dades a nivell comarcal, perquè
són les úniques disponibles. Difícilment però el comportament municipal serà molt
diferent al del conjunt de la comarca)
ESTAT CIVIL DE LA POBLACIÓ
Les dades relatives al Cens de Població 2011 ens aporten informació respecte a aquest
punt. Així, segons les principals dades que es desprenen d’aquesta, comprovem que
l’any 2011 a Martorelles predominava el conjunt de persones casades (50% del total) i
d’estat civil solter (38% del total). Les persones vídues, separades o divorciades
suposaven l’11% del total. Per sexes es detecten diferències entre homes i dones pel
que fa a les persones solteres, amb un major predomini d’homes solters, registrant una
diferència força superior al conjunt de dones solteres. La resta, població vídua o
divorciada, el predomini, tot i que lleuger, és femení. Molt problement aquesta
diferència es deu a l’augment de l’esperança de vida, que beneficia més a les dones que
arriben a viure més anys que la seva parella masculina.
Taula 5. Població segons estat civil i sexe Martorelles. Cens 2011
HOMES DONES TOTAL
Solters/eres 1.033 835 1.868
Casats/ades 1.257 1.218 2.475
Alguna vegada casats * 148 364 512
Font: Idescat i elaboració pròpia
* inclou vidus, separats i divorciats

43
Malgrat no poder disposar de dades que creuin l’estat civil amb l’edat, si més no a nivell
dels municipis, és important afegir que, com s’indica a l’Informe elaborat per
l’Observatori de la Joventut,1
el context de crisi actual dificulta amb força l’evolució de la
taxa d’emancipació a Catalunya. Les dades corresponents al segon trimestre de 2014,
mostren com la taxa d’emancipació de les persones joves d’entre 16 i 29 anys és del
25,4%, un 0,2% menys que el trimestre anterior. Així, es fa evident que la lleugera
recuperació de l’ocupació juvenil (respecte a la qual a l’apartat de Joves i mercat de
treball veure’m dades concretes) encara no ha arribat a l’emancipació, doncs. El
percentatge de joves que viuen fora de la llar d’origen, que havia crescut
considerablement des de l’any 2000, ha anat disminuint al llarg d’aquest període.
EDUCACIÓ
En els darrers anys, s’ha produït un increment notable dels nivells d’instrucció de la
població potencialment activa (15-64 anys), tant a la comarca del Vallès Oriental, com al
conjunt de les nostres societats. La principal causa d’aquesta evolució és la substitució
de les generacions nascudes als anys vint, amb uns nivells d’instrucció molt baixos, per
generacions nascudes als anys setanta i vuitanta, que s’han beneficiat de la
generalització de l’ensenyament reglat i obligatori.
Les darreres dades oficials (cens 2011) palesen com entre la població de la nostra
comarca i especialment entre els joves, encara es manté el pes predominant dels nivells
d’instrucció primaris i els qui han cursat estudis de formació professional de primer
grau, que els ha donat el grau d’aprenents. Val a dir també que l’augment de la població
comarcal influeix en l’augment de joves sense estudis o amb els estudis primaris i prou, i
això afecta encara de forma especial a molts joves de poc més de 20 anys. Les dades
més actuals, derivades del Cens de l’any 2011 no presenten una variació massa
substancial, en el sentit que el gruix de la població de la comarca té estudis fins a nivells
d’instrucció primaris.
1
Observatori Català de la Joventut (2014): Situació laboral de les persones joves a Catalunya, dades
relatives al segon trimestre de l’any 2014.

44
Taula Població de 16 anys i més segons nivell d’instrucció. Martorelles any 2011
Altres dades més actuals que ens ajuden a dibuixar la realitat educativa del municipi són
les relacionades amb centres educatius i alumnes per nivell d’estudis. Aquestes dades
les facilita el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya2
, i ens
permeten conèixer exactament quins centres educatius té el municipi i quants alumnes
hi ha per cada tipus d’ensenyament de règim general. Martorelles però és un poble
petit, només disposa de dos centres de primària, l’escola Les Pruneres i el col·legi Simeó
Rabassa, i per iniciar els estudis secundaris els joves s’han de desplaçar a Sant Fost de
Campsentelles.
Hi ha altres dades però que també ens són útils per comprovar si hi ha una major o
menor tendència a continuar els estudis després de l’ESO, tot i que malauradament
noes pot disposar d’aquestes dades a nivell municipal. La referència comarcal però
indica, tal i com veiem a la taula, un lleuger increment de la taxa d’escolarització als 16 i
als 17 anys:
2
Les dades del Departament d’Ensenyament estan actualitzades fins al curs 2012-2013.
No sap
llegir o Sense Educació Batxillerat FP grau FP grau Grau Llicenciatura
escriure estudis primària ESO superior mitjà superior Diplomatura universitari i doctorat Total
... 419 595 1265 501 373 476 242 .. 105 4125
… 10,18 14,42 30,67 12,15 9,04 11,54 5,87 2,60 100,00
Font: Idescat, a partir del Cens de població i
habitatges de l'INE.

45
Taula 9. Taxes específiques d'escolarització
Vallès Oriental. Sèrie temporal.
Taxes específiques per 100
hab.
Any Als 16 anys Als 17 anys
2011 82,99 74,66
2010 85,73 73,35
2009 84,99 72,28
2008 82,14 69,86
2007 84,42 69,64
2006 85,27 66,00
2005 80,61 65,72
Podem observar però que la taxa d’escolarització entre els 16 i els 17 anys cau amb
força: això indica una pèrdua important d’alumnat en el moment de transició del pas de
l’ensenyament secundari obligatori al no obligatori.
Mercat de treball
L’inici de la crisi econòmica l’any 2008 provoca que des de ja fa uns anys parlem del mal
comportament de les dades referents al mercat de treball. En concret, les dades d’atur
han registrat forts increments generalitzats a tota la comarca i per tots els grups d’edat.
En el període 2009-2013 i primers de l’any 2014 tots els municipis del Vallès Oriental
han obtingut resultats negatius en l’àmbit del mercat de treball.
El càlcul de la població activa estimada3
ens permet disposar, cada any, de dades
relatives al volum de la població en edat de treballar que hi ha a la comarca i als
municipis que la composen. Aquesta estimació ens permet disposar de xifres que
s’acosten més a la situació actual i superar el desfasament de les dades oficials,
derivades del Cens del 2001.
3
Elaboració de la Xarxa d’Observatoris de la Diputació de Barcelona, a partir de les dades del padró municipal (web
INE), i l’Enquesta de Població Activa de la província de Barcelona (Hermes en base a microdades de l’INE).

46
Taula 11. Població Activa Local Estimada. Martorelles 2013
Edat Homes Dones Total
16-19 23 14 37
20-24 105 80 185
25-29 127 116 243
30-34 196 173 369
35-39 212 164 376
40-44 173 145 318
45-49 185 161 346
50-54 155 143 298
55-59 127 101 228
60-64 69 47 116
TOTAL 1.372 1.144 2.516
Font de les dades: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i elaboració pròpia
D’acord a aquest càlcul, la Població Activa Local Estimada (PALE) l’any 2013 al municipi
de Martorelles suma un total de 2.516 persones. Això suposa un descens lleuger
respecte a les dades de població activa de l’any 2009, la pèrdua de població activa ha
estat d’unes 80 persones. De fet, al conjunt de municipis de la comarca és comú el
descens d’aquesta dada, ja que la tendència a l’envelliment de la població activa és un
element clau de les societats actuals. Martorelles però al ser un poble petit ha registrat
potser un descens relatiu superior al de altres municipis de la comarca.
La PALE dels grups d’edats més joves suma un total de 465 persones amb edats entre els
16 i els 29 anys, i un total de més de 830 joves si ho ampliem fins al grup dels que tenen
entre 30 i 34 anys. Així, els joves representen el 33% del total de la població activa
estimada, és a dir, un terç de les persones actives a Martorelles està format per joves
que es troben en disposició de buscar feina i/o treballar.

47
Pel que fa a l’atur, si analitzem l’any 2013 en el seu conjunt, podem dir que ha viscut un
elevat augment respecte l’any 2009, increment registrat a tots els municipis de la
comarca i a tots els àmbits superiors (Catalunya, Estat, UE...). Si analitzem les dades de
l’Enquesta de Població Activa corresponents al segon trimestre de l’any 2014, pel
conjunt de Catalunya, indiquen que l’atur juvenil registra xifres molt elevades: del grup
de joves actius de 16 a 19 anys el 64,5% està buscant feina. L’atur afecta amb més força
als més joves. Tot i que cal dir que en aquestes edats és on hi ha menys població activa
(perquè molts estan estudiant), el percentatge és molt alt i indica que el que s’ha tornat
realment complicat durant la crisi és trobar una primera feina, especialment entre les
persones joves sense qualificació.
Pel que fa a les dades de les que disposem en l’àmbit local, molt més limitades, hem de
dir que el municipi de Martorelles va registrar el mes de setembre de l’any 2014 un total
de 415 persones a l’atur, de les quals una seixantena eren joves entre 16 i 29 anys, xifra
que augmenta en 32 joves si ampliem la selecció dels joves aturats als qui tenen de 30 a
34 anys. És a dir, que 1 de cada 5 aturats al municipi és una persona jove.
Si mirem les dades registrades un any abans, és a dir, el mes de setembre de 2013 veiem
que s’ha registrat un lleuger descens de l’atur, que era de 476 persones davant les 415
del mes de setembre passat. Aquest descens de l’atur ha afectat a tots els grups d’edats
i a ambdós sexes, i d’una manera especial als joves, sobretot als de 30 a 34 anys. Aquest
descens en l’ocupació dels joves es pot relacionar amb el fet que en un context
d’escassa ocupació i elevada crisi, els joves, sobretot els de menor edat, no es registren
a l’atur, no ho veuen com un tràmit necessari per buscar feina perquè en general el
context és de manca de feina. En molts casos, s’ha constatat un allargament del període
formatiu i/o una recerca de feina més vinculada a l’economia submergida. Per tant, la
situació envers els joves encara s’agreuja més, en el sentit que la predisposició a buscar
feina queda limitada a les escasses expectatives que ofereix l’entorn laboral i econòmic.

48
Taula 12. Atur registrat per edats i taxa d’atur. Setembre 2014
Font de les dades:
Departament d’Empresa
i Ocupació de la
Generalitat de Catalunya
i elaboració pròpia
A la taula anterior podem observar les dades absolutes i les taxes d’atur registrades per
grups d’edat. Veiem que entre els joves els qui registren unes taxes d’atur més elevades
són els joves menors de 20 anys (el 19%!), i els joves de 20 a 29 anys, amb una taxa que
supera el 13%. Les taxes d’atur més elevades les trobem entre les persones de més de
50 anys, i especialment els majors de 59 col·lectiu entre el qual es troben les persones
que majoritàriament si que s’inscriu a l’atur.
L’anàlisi de les taxes d’atur registrades per edat i sexe indiquen que no hi ha diferències
notables entre nois i noies, les diferències per sexes es fan més visibles a partir dels 25
anys. De fet, en general però és segueix la tònica registrada a altres municipis de la
comarca o al conjunt comarcal, on les noies registren nivells d’atur més elevat a partir
dels 25-29 anys. Normalment, les noies allarguen el seu període formatiu (d’aquí que
entre els menors de 20 anys els nois siguin els qui tinguin una taxa d’atur més elevada,
Atur registrat Taxa atur
Homes Dones Total Homes Dones Total
Menors de 20 anys 4 6 10 20,60% 15,84% 18,65%
De 20 a 24 anys 14 14 28 13,63% 12,52% 13,11%
De 25 a 29 anys 10 16 26 12,38% 14,50% 13,40%
De 30 a 34 anys 16 16 32 12,33% 14,40% 13,31%
De 35 a 39 anys 24 29 53 13,14% 16,45% 14,66%
De 40 a 44 anys 20 22 42 14,43% 17,52% 15,85%
De 45 a 49 anys 30 37 67 16,08% 18,91% 17,37%
De 50 a 54 anys 28 25 53 18,43% 22,35% 20,27%
De 55 a 59 anys 32 40 72 21,99% 34,99% 27,68%
Majors de 59 anys 10 22 32 27,06% 48,07% 35,85%
TOTAL 188 227 415 15,59% 19,34% 17,32%

49
ja que estan més actius en la recerca de feina, mentre que les noies segueixen
estudiant) i un cop acabat aquest és quan de forma activa es posen a buscar feina dins
del mercat laboral normalitzat. Val a dir però que la crisi ha produït una igualtat en
termes d’atur que fins ara no s’havia registrat, amb uns nivells d’atur elevats i amb
tendència a igualar-se entre homes i dones, bàsicament entre els 25 i els 50 anys, quan
tradicionalment es partia de valors d’atur força més baixos entre els homes.
Un altre element que val la pena analitzar en temes de mercat de treball és el volum de
contractació, que ha anat patint una variació important des dels inicis de la crisi
econòmica. Així, el total de contractes registrats l’any 2013 ha estat de 860 i l’any 2009
aquest total es situava en 1.997, és a dir que s’ha registrat un descens notable de
pràcticament 1.000 contractes, el que en termes relatius significa un descens del 15%
en la xifra total de contractes. Aquest descens en els contractes afectat a tots els grups
d’edats. Si analitzem el que ha passat entre els joves, veurem que de 16 a 25 anys l’any
2009 es comptabilitzava un registre de 407 contractes; l’any 2013 la xifra de contractes
registrats entre els joves d’aquestes edats puja poc més d’un total de 155 contractes, el
que significa un descens superior al 50%.

50
D’altra banda, és evident que aquestes dades encara es poden analitzar des d’una altre
punt de vista, així, si analitzem la “qualitat” d’aquesta ocupació, veurem com és la
contractació temporal i més precària la que ha augmentat de forma més generalitzada, i
en aquest sentit, el municipi no s’escapa d’aquesta realitat. Així, si per exemple
analitzem les dades corresponents al mes de setembre de 2014, mes en el qual es van
registrar un total de 243, el 25% es van fer a joves menors de 30 anys. Ara bé, si mirem
la durada dels contractes, podem observar com el 92% del total de contractes fets són
de caràcter temporal; més concretament, de fet, vora la meitat del total de contractes
són de durada inferior a un mes i són als quals en molts casos s’acullen els més joves. i hi
ha un altre volum important de contractes que són de durada oscil·lant entre els 3 i els 6
mesos. Malauradament aquesta és la tònica que es registra també al conjunt comarcal i
altres àmbits superiors com Catalunya, on les dades més recents de contractació
indiquen que la temporalitat s’enfila cap al 85% dins del total de contractes.
A la taula següent hem posat les dades relatives al mes de setembre dels anys 2013 i
2014. Podem veure com aquest darrer any la contractació ha augmentat amb força (de
76 contractes registrats el mes de setembre del 2013 s’ha passat als 193 d’aquest
setembre) tot i que la nota negativa estaria en el fet que l’augment de la contractació és
un reflex de l’augment de la precarietat laboral, ja que la xifra de contractes de menor
durada s’ha doblat en aquests 12 mesos.

51
Taula 14. Contractació per edat. Setembre 2013-2014
Edat 2013 2014 Variació
Menors de 20 anys 1 7 6
De 20 a 24 anys 12 18 6
De 25 a 29 anys 17 25 8
De 30 a 44 anys 24 89 65
Majors de 45 anys 22 54 32
TOTAL 76 193 117
L’anàlisi dels contractes en funció dels grups d’edat fa encara més visible el que fins ara
hem comentat; les persones més joves (especialment, els que tenen edats entre 20 i 30
anys) pateixen una elevada temporalitat quan aconsegueixen accedir a un contracte, si
bé és cert que la precarietat laboral s’ha fet extensiva a tota la població i tots els grups
d’edat, malauradament.

52
Per tal d’acabar de tenir una foto de quina és la situació de la contractació al municipi,
cal que observem com ha anat la contractació ha través de les empreses de treball
temporal (ETT), empreses on sovint molts joves cerquen la possibilitat de treballar. En
aquest sentit, les dades entre l’any 2013 i les disponibles del 2014 indiquen cert
augment de la contractació ha través d’aquestes empreses, tot i que no és pas entre els
joves on es registra un increment més notable de contractes via ETT: la població adulta
és la que de forma majoritària busca feina a través d’aquestes empreses i es beneficia
de ser contractada.
Taula 15. Contractació per ETT. Comparativa anys 2013 i 2014 (setembre)
Edat 2009 2012 Variació %Variació
Menors de 20 anys 0 0 0 0 %
De 20 a 24 anys 2 5 3 60%
De 25 a 29 anys 4 6 2 33%
De 30 a 44 anys 2 23 21 91%
Majors de 45 anys 1 5 4 80%
TOTAL 9 39 30 77%
En resum,
 Martorelles és un municipi on es registra un creixement demogràfic força limitat.
Tot i això, en aquests moments i encara en els propers 5-10 anys, el volum de
població jove i infantil pot registrar un relatiu augment, amb tot el que això
implica de necessitats i serveis.
 La situació recent del mercat de treball de Martorelles, igual que la resta de
municipis, bé determinada pel context de crisi econòmica, per l’ augment

53
significatiu dels d’aturats registrats del municipi i pel mateix context d’escàs
creixement i dinamisme del municipi. Aquest context dificulta l’entrada al mercat
de treball dels joves i el creixement econòmic del poble.
 Els joves són el col·lectiu amb més problemes per entrar al mercat de treball
especialment els menors de 20 anys i els joves de 20 a 24. Les diferències
registrades per sexe no són especialment significatives, tot i que l’atur per sexes
tendeix a igualar-se a partir dels 25-29 anys. En general però es segueix força la
tònica comarcal, amb uns nivells d’atur superiors entre les nois en les edats més
joves, i amb un predomini, entre les noies, d’allargar els estudis i assolir formació
superior (tot i que la tendència a aquest allargament dels estudis també s’està
donant entre els nois).
 També cal destacar l’elevada taxa de temporalitat en les contractacions, que
afecta de manera especial als joves, que normalment quan entren al mercat
laboral ho fan de forma temporal i amb un contracte de durada ínfima. Per això,
tenint en compte que els contractes temporals que més es signen són els d’obra
o servei i els eventuals per circumstàncies de la producció, no és estrany el fet
que la rotació en la contractació també sigui molt més elevada en els joves, és a
dir, que un mateix jove pugui tenir dues o més possibilitats que una persona
adulta de disposar d’un contracte temporal dins del mateix any.
Temporalitat i precarització laboral, dos elements que influeixen i molt, en el
dia a dia dels joves del municipi i per extensió de la comarca, cosa que accentua
també la seva vulnerabilitat, davant del sistema i la situació imperant.

54
6.3 DADES QUANTITATIVES
Les dades sobre l’abast del consum de drogues entre la població que es mostren a
continuació provenen del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i del Pla
Nacional sobre Drogues del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.
ESCA – ENQUESTA DE SALUT DE CATALUNYA 2013
CONSUM DE TABAC
El 26,5% de les persones de 15 anys i més són fumadores (diàries o ocasionals), el 32,2%
dels homes i el 20,9% de les dones. Es manté el descens del percentatge de població
fumadora en el període 1990-2013. Els homes tenen prevalences de tabaquisme
superiors a les dones en totes les edats. El consum és menor entre els homes de grups
socials més benestants i entre els que tenen estudis universitaris, i entre les dones amb
estudis primaris o sense estudis. En relació amb els comportaments relacionats amb la
salut, entre els anys 2010 i 2013 disminueix el percentatge de consum de tabac en la
població de 15 anys i més, i és significatiu el descens entre el 2011 i el 2013.
El 26,5% de les persones de 15 anys i més són fumadores (diàries o ocasionals), el 32,2%
dels homes i el 20,9% de les dones.
Consum de tabac en la població de 15 anys i més, per sexe. Catalunya, 2013.

55
Els homes tenen prevalences de tabaquisme superiors a les dones en totes les edats,
amb percentatges molt propers entre els joves de 15 a 24 anys i més allunyats a mesura
que els grups són de més edat.
El percentatge de població fumadora en el període 1990-2013 ha disminuït,
especialment entre els homes, i es manté el descens (gràfic 12).
La proporció d’homes fumadors és més baixa en els grups socials més benestants i entre
els que tenen estudis universitaris. Per nivell d’estudis, el consum és menor entre les
dones amb estudis primaris o sense estudis.
Prevalença de població de 15 anys i més fumadora, per classe social i sexe, i per nivell d’estudis i sexe.
Catalunya, 2013

56
El 44,7% dels homes de 65 anys i més són exfumadors. La població que no ha fumat mai
és superior, en termes relatius, en les dones, amb diferències poc rellevants entre els
adults joves però molt importants a mesura que els grups són de més edat. Nou de cada
deu dones de 65 anys i més no han fumat mai. La taxa d’abandonament en la població
de 15 anys i més és del 43,5%, amb valors molt similars per sexe.
CONSUM D’ALCOHOL
El 3,9% de la població de 15 anys i més fa un consum de risc d’alcohol (el 6,0% dels
homes i l’1,9% de les dones; vegeu l’annex B). El 62,4% de la població fa un consum de
baix risc (el 69,4% dels homes i el 55,5% de les dones).
Consum d’alcohol en la població de 15 anys i més, per sexe. Catalunya, 2013

57
La prevalença de bevedors de risc és superior en els homes en totes les edats. El
percentatge més elevat de bevedors de risc s’observa en el grup de 15 a 24 anys, amb
una prevalença del 13,8% per als nois i del 6,2% per a les noies.
Consum de risc d’alcohol en la població de 15 anys i més, per grup d’edat i sexe. Catalunya, 2013
El consum de risc d’alcohol és més elevat en la classe social alta i entre les persones que
tenen estudis universitaris, tant en homes com en dones (vegeu les taules de resultats a
l’apartat 8).
Consum de risc d’alcohol en la població de 15 anys i més, per classe social i sexe i per nivell d’estudis i sexe.
Catalunya, 2013
Criteri de consum de risc:
Homes: superior o igual a 28 UBE/setmana o 5 consumicions seguides al menys un cop
al mes.

58
Dones: superior o igual a 17 UBE/setmana o 5 consumicions seguides al menys un cop al
mes.
CONSUM DE MEDICAMENTS
A l’enquesta que realitza el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, l’any
2013 es van incloure preguntes relacionades amb el consum de medicaments.
D’aquestes dades es poden extreure les següents conclusions:
El 63,0% de la població de 15 anys i més (el 55,6% dels homes i el 70,2% de les dones) i
el 30,0% dels menors de 0 a 14 anys (el 33,0% dels nens i el 26,8% de les nenes) han
consumit algun medicament durant els dos dies anteriors a l’entrevista. El consum de
medicaments en la població adulta és més elevat en les dones que en els homes en tots
els grups d’edat, llevat del grup de 65 a 74 anys, en què el percentatge de consum de
medicaments és més elevat en els homes).
Població general que ha consumit algun medicament els dos dies anteriors a l’entrevista, per grup d’edat i
sexe. Catalunya, 2013

59
El percentatge de població de 15 anys i més que ha consumit algun medicament no
presenta diferències per classe social. El consum és més baix entre les persones que
tenen estudis universitaris.
En la població de 0 a 14 anys, la proporció de menors que han consumit algun
medicament els darrers dos dies és més baixa entre les classes socials més desfavorides.
Els medicaments que la població adulta ha consumit en proporcions més elevades són
l’aspirina o similars per alleujar el dolor i/o antiinflamatoris (el 27,2%), seguits dels
fàrmacs per a la hipertensió arterial (el 20,7%) i els medicaments per al control del
colesterol (el 14,3%; gràfic 74).
Gràfic 74. Consum de medicaments els dos dies anteriors a l’entrevista en població de 15 anys i més
segons tipus de medicament, per sexe. Catalunya, 2013

60
ESTUDES – ENQUESTA ESTATAL SOBRE L’ÚS DE DROGUES EN ENSENYAMENTS
SECUNDARIS 2012/2013
L’ESTUDES és una enquesta que realitza el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat
cada dos anys entre estudiants de 14 a 18 anys de tota Espanya. L’última enquesta
publicada ha estat la corresponent als anys 2012/2013.
Aquesta última enquesta es va realitzar a més de 27.000 estudiants de 747 centres
educatius públics i privats de tota Espanya, per tant ens aporta una amplia informació
sobre la situació i les tendències dels consums de drogues, patrons de consum i actituds
que tenen els joves estudiants davant les drogues.
CONSUM DE TABAC
El consum de tabac a Espanya s’estabilitza després de la tendència descendent que es va
iniciar al 2004. El consum des de fa anys és més estès entre les dones que entre els
homes, però la tendència dels últims anys és a que cada vegada sigui més similar. La
percepció del risc davant el consum diari de tabac augmenta i més d’un 90% de joves
opina que pot produir molts problemes de salut.

61
L’evolució del número de cigarretes que fumen els joves diàriament ha disminuït, tot i
que va haver un augment en 2010 i 2012, les xifres es mantenen per sota de les del
2004.

62
CONSUM D’ALCOHOL
La tendència del consum d’alcohol presenta un repunt al 2012, en el que el 81,9% dels
joves enquestats ha consumit alcohol en l’últim any i un 75% ho ha fet en l’últim mes.
L’evolució del percentatge de joves consumidors d’alcohol en els últims anys:
La tendència a emborratxar-se és ascendent. Més de la meitat dels joves de 16 anys s’ha
emborratxat en l’últim any i el percentatge d’estudiants que s’emborratxen augmenten
amb l’edat, arribant als 17 anys a més d’un 60% en noies i més d’un 65% en nois.
Tot i que als 17 anys el percentatge de noies que s’emborratxa és menor que el de nois,
als 14, 15 i 16 anys el nombre de noies que s’emborratxa supera al de nois.

63
El consum de tipus intensiu (binge drinking), que es considera consumir 5 o més
gots/copes en unes dues hores, també presenta una tendència a l’alça. Com podem
observar al gràfic, un 55,8% dels nois de 17 anys ha fet binge drinking en l’últim mes i
més d’un 45% de noies.
Aquest consum intensiu es realitza més entre els joves de més edat, essent superior el
percentatge de noies que el fan amb 14 i 15 anys, però superior en els nois de 16 i 17
anys.
El supermercat (61,8%), bars o pubs (57,7%) són els llocs on amb més freqüència els
escolars aconsegueixen l’alcohol, malgrat que la venda menors està prohibida. També hi
ha un 16,8% que consumeixen alcohol al propi domicili.
6 de cada 10 menors consumeixen alcohol en bars/pubs i 5 de cada 10 en discoteques.
El 57% consumeix alcohol en espais oberts.

64
La tipologia de begudes que es consumeix varia segons els dies de la setmana, ja que els
caps de setmana beuen més combinats i entre setmana predomina la cervesa.
CONSUM DE CÀNNABIS
El cànnabis és la droga il·legal més consumida per un major percentatge de joves. Al
2012 es va frenar la tendència descendent iniciada al 2004, tot i que el nombre
d’estudiants que consumeix cànnabis continua essent elevat, tenint un 2,7% dels joves
un consum diari.

65
Tot i que s’aprecia una estabilització en el consum de cànnabis en els últims anys,
s’observa una tendència ascendent del consum de risc.
El consum de cànnabis s’associa a un pitjor rendiment escolar. El 44% d’adolescents que
han consumit cànnabis ha repetit curs enfront a un 27,9% repetidors entre els no
consumidors.

66
CONSUM DE MEDICAMENTS
En quant al consum de medicament, l’ESTUDES presenta dades del consum
d’hipnosedants en joves, i s’observa que són la substància que més joves consumeix
després de l’alcohol, el tabac i el cànnabis.
En el consum d’hipnosedants s’observa una tendència ascendent del seu consum,
essent més prevalent en noies que en nois en una proporció de 1,5.
CONSUM GLOBAL DE DROGUES
L’alcohol, el tabac i el cànnabis són les 3 drogues més consumides pels joves d’entre 14 i
18 anys, seguits dels hipnosedants, la cocaïna i l’èxtasi.

67
Respecte al gènere, les dades demostren que el consum de tabac, alcohol i
hipnosedants està més estès entre les dones, mentre que el consum de drogues il·legals
està més estès entre els homes.
També observem que en relació a l’edat de consum de drogues, el percentatge de
consumidors augmenta amb l’edat. El consum d’alcohol en joves de 14 anys és d’un
63,1%, de 84,2% amb 16 anys i d’un 91,3% amb 18 anys.

68
En relació al cànnabis el 10,5% dels joves enquestats amb 14 anys són consumidors, un
26,4% amb 16 anys i un 38,4% amb 18 anys.
En quant a l’edat mitjana d’inici de consum es situa entre els 13 i els 16 anys, observant-
se una tendència estable de l’evolució.
En quant a la informació que reben els joves sobre drogues i els seus efectes associats,
l’ESTUDES detecta que el 77,2% se senten suficientment informats, davant el 22,8% que
diuen no estar-ho.
En quant a les vies principals d’informació mitjançant reben informació, el 67,3% reben
informació de les mares, un 61,1% dels pares, un 61,4% diuen que reben informació dels
professors, un 67,5% de xerrades i cursos i un 61% diuen que reben informació dels
mitjans de comunicació. Malgrat els joves diuen que reben informació per diferents
canals, manifesten que s’estimarien més rebre informació sobre drogues mitjançant els
professionals sanitaris, mitjançant cursos i xerrades i mitjançant internet.

Pla local prevenció d'addiccions 2015 2018 ultim

Pla local prevenció d'addiccions 2015 2018 ultim

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (14)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to Pla local prevenció d'addiccions 2015 2018 ultim

Similar to Pla local prevenció d'addiccions 2015 2018 ultim (20)

Pla local prevenció d'addiccions 2015 2018 ultim