Estudi de la viabilitat funcional de l’edifici de l’artesà

c/ Mare de Déu del Coll, 43, 1
er
, 2ª 08023 Barcelona
tel / fax 932 137 473 poliprograma@poliprograma.com
Estudi de la viabilitat funcional de l’edifici de l’Artesà
Desembre 2013

Ajuntament del Prat de Llobregat Estudi de viabilitat funcional del teatre l’Artesà
1
Índex
Introducció 3
1. Anàlisi d’equipaments actuals 4
1.1 Presentació de l’anàlisi 5
1.2 Descripció i anàlisi dels equipaments visitats 7
1.3 Dades generals comparatives d’altres equipaments teatrals 29
2. Les aportacions del Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya 2010-2020 31
2.1 Presentació general del PECCat 32
2.2 Característiques generals i recomanacions tècniques per als equipaments 34
escenicomusicals
3. L’edifici de l’Artesà, descripció i anàlisi funcional 41
3.1 Presentació de l’Artesà 42
3.2 Descripció i anàlisi funcional 47
3.3 Conclusió de l’anàlisi 54

2

3
Introducció
L’Ajuntament del Prat de Llobregat propietari de l’edifici de l’Artesà, té previst intervenir-hi
amb l’objectiu d’adequar-lo als usos relacionats amb les arts escèniques.
Ara bé, abans d’iniciar la gestió i la promoció d’aquest projecte, el consistori desitja
conèixer si en la seva configuració actual l’edifici de l’Artesà reuneix les condicions
necessàries per acollir el programa d’usos plantejats i més especialment les activitats
relacionades amb la difusió i la producció de les arts escèniques.
Amb l’objectiu d’ajudar a prendre les decisions més oportunes al respecte, l’Ajuntament ha
creat una comissió de treball que agrupa regidors i tècnics municipals i ha encarregat a la
consultoria especialitzada Poliprograma.sl, la redacció de l’estudi de viabilitat funcional de
l’edifici.
Aquest document reuneix el conjunt de la reflexió realitzada i s’organitza en tres capítols:
1. Anàlisi d’equipaments actuals.
2. Les aportacions del Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya 2010-2020 i
altres treballs de referència
3. Anàlisi i avaluació funcional de l’edifici de l’Artesà.
De forma complementària a aquest treball, l’Ajuntament ha encomanat dos altres estudis
tècnics sobre l’edifici, un sobre les condicions d’evacuació i de seguretat contra incendi i
l’altre sobre el sistema estructural.

4
1.
Anàlisi d’equipaments actuals

5
1.1 Presentació de l’anàlisi
L’anàlisi dels equipaments actuals s’organitza en dues parts:
• Els 8 equipaments visitats
• Les dades comparatives d’altres equipaments actuals
Els 8 equipaments visitats
Per tal de conèixer i analitzar altres experiències recents de rehabilitació o de construcció
d’equipaments teatrals, la comissió de treball ha visitat durant el mes d’octubre 2013 un
total de vuit teatres a Catalunya.
Es tracta, per ordre cronòlogic de les visites, de:
• L’Ateneu d’Igualada.
• El Kursaal de Manresa.
• El Teatre municipal de Lloret de Mar.
• El Teatre la Massa de Vilassar de Dalt.
• El Teatret de Salt.
• El Centre d’Arts Escèniques el Canal de Salt.
• El Teatre municipal de Roses.
• L’Àtrium de Viladecans.
Les visites acompanyades per tècnics o representants municipals locals han permès
conèixer les seves característiques arquitectòniques, espacials, funcionals i tècniques.
S’han abordat també altres aspectes relacionats amb les activitats que s’hi realitzen, la
gestió, i s’ha comprobat per exemple el interés o no de disposar d’una torre escènica i d’un
fosso sota l’escernari i les condicions de visibilitat de la sala.
Les diferents categories i tipologies dels equipaments visitats
Els vuit equipaments configuren en el seu conjunt un ventall prou important de diferents
tipologies constructives, espacials i tècniques especialment pel que fa a la seva antigüetat,
i la configuració de la sala i de l’espai escènic. Aquesta diversitat volguda en el moment de
seleccionar els equipaments ha permès a la comissió de treball ampliar la reflexió i
l’anàlisi.
D’aquesta forma, els vuits equipaments visitats es poden classificar en tres categories
bàsiques següents:
• Equipaments històrics rehabilitats: l’Ateneu Obrer Igualadí d’Igualada i el teatre
de la Massa de Vilassar de Dalt;
• Equipaments reconstruits de nova planta: El Kursaal de Manresa i el Teatret de
Salt;
• Equipaments de nova construcció: Els teatres municipals de Lloret de Mar i de
Roses, el Centre de les Arts Escèniques El Canal de Salt i l’Àtrium de Viladecans.

6
Pel que fa a la tipologia constructiva, es poden ordenar en dues:
• Teatre de tipus frontal o a l’italiana: l’Ateneu d’Igualada, el Kursaal de Manresa,
els teatres municipals de Lloret de Mar i Roses, el Teatret de Salt, l’Atrium de
Viladecans;
• Sala de volum únic: el Centre d’Arts Escèniques el Canal de Salt.
Cal remarcar que el Kursaal de Manresa i l’Àtrium de Viladecans disposen d’una segona
sala més petita que respon a la tipologia de sala de volum únic.
Pel que fa a la configuració de la caixa escènica, dos dels vuit equipaments visitats no
disposaven (almenys en la sala principal) de torre escènica: el teatre municipal de Lloret de
Mar i el Canal de Salt.
S’ha pogut visitar també sales de diferents configuració amb:
• Platea i amfiteatre amb butaques fixes: el Kursaal de Manresa i l’Àtrium de
Viladecans;
• Platea i llotges amb butaques desmuntables: l’Ateneu d’Igualada i la Massa de
Vilassar de Dalt;
• Platea amb grada retràctil: els teatres municipals de Lloret de Mar i Roses, el
teatret i el Canal de Salt.
L’Ateneu d’Igualada presenta també la particularitat que la inclinació del terra de la platea
es pot modificar fins a quedar totalment horitzontal.
De forma paral·lela, l’equip tècnic de Poliprograma que ha participat també a les visites, ha
desenvolupat una reflexió específica pel que fa a les necessitats funcionals i
arquitectòniques dels equipaments dedicats a les arts escèniques i musicals identificant els
criteris de referència per tal d’avaluar la viabilitat funcional de l’edifici de l’Artesà. D’aquesta
forma aquest primer capítol es complementa amb una anàlisi de les característiques
bàsiques d’altres teatres de Catalunya.
Dades generals del Prat de Llobregat
El municipi del Prat de Llobregat amb una extensió total de 32,23 km2
, se situa a la
comarca de Baix Llobregat. La seva població supera els 63.000 habitants. Després de
viure un important creixement demogràfic a partir de mitjans del segle XX, la població del
Prat resta més o menys estable des de 1980.

7
1.2 Descripció i anàlisi dels equipaments
visitats
La descripció de cada un dels equipaments visitats inclou una fitxa descriptiva i una anàlisi
de l’equipament posant especial emfàsi sobre les característiques de la sala principal i de
l’escenari.
La fitxa de cada equipament s’organitza en quatre parts:
• Les dades generals amb l’any de construcció, l’any de rehabilitació o
reconstrucció, la propietat, la gestió, i els usos principals;
• Les característiques de la sala principal amb la seva configuració la seva
capacitat total i repartida entre la platea, (eventulament) les llotges i l’amfiteatre, la
cabina de control, el(s) pont(s) de llums;
• Les característiques de l’escenari amb la seva tipologia, les dimensions globals,
les dimensions de la boca, l’altura sota el teler i del fosso d’escenari, el nombre de
passarel·les tècniques, la presència d’un teló tallafoc, l’accès de càrrega-
descàrrega;
• Els altres espais amb la presència o no d’una sala petita de difusió, de sales de
reunions i/o assaigs, de camerinos, de magatzems, de despatxos i altres espais o
serveis.

8
El teatre de l’Ateneu igualadí de la classe obrera
Façana principal La boca i la platea
La sala (Font l’Ateneu) Un camerino
El teatre Kursaal de Manresa
Façana principal La platea i amfiteatre
L’escenari El teler

9
El teatre municipal de Lloret de Mar
L’edifici L’escenari al mateix nivell que la platea
La platea amb la grada retràctil desplegada La platea amb la grada retràctil replegada
El teatre la Massa de Vilassar de Mar
L’entrada principal El fosso de l’escenari
La platea amb la cúpula La platea i les llotges

10
El teatret de Salt
L’entrada principal El darrera de l’escenari
L’escenari vist des de la galeria tècnica El control tècnic
El Centre d’Arts Escèniques el Canal de Salt
L’edifici L’espai escènic
Un espai versàtil El teler de tràmex

11
El teatre municipal de Roses
L’edifici El vestíbul o espai de reunió
La platea amb la grada retràctil desplegada L’interior de la torre escènica amb els equipaments
El centre cultural i esportiu l’Àtrium de Viladecans
L’edifici (Font l’Àtrium) La platea i l’amfiteatre
L’escenari La sala petitaannexa

12
Teatre l'Ateneu Igualada
Dades generals
Any de construcció 1915
Any de rehabilitació 1995
Propietat Ateneu Obrer Igualadí
Gestió Municipal
Usos principals Arts escèniques, música, congressos, balls, assaigs
Característiques de la sala principal
Configuració Platea i llotges
Capacitat total localitats 500
Platea o llotges amb grada fixa (capacitat) 234
Platea amb grada retràctil (capacitat) -
Amfiteatre amb grada fixa (capacitat) 266
Cabina de control Sí oberta
Pont de llums A les baranes de les llotges
Observacions El terra inclinat de la platea és amovible i es pot anivellar per
tal d'acollir balls o espectacles amb públic dret. Utilització molt
puntual (1 cop a l'any).
Característiques de l'escenari
Tipologia Frontal amb torre escènica
Dimensions de l'escenari (corbata no inclosa) 20,10m x 10,40m: 209 m2
Dimensions de la boca (ampladaxalçada) 9,10mx6,05m
Altura sota teler 14,00m
Altura fosso -
Nombre de passarel·les tècniques 3
Teló tallafoc Sí
Accés càrrega-descàrrega A nivell de l'escenari amb moll
Observacions Escenari clàssic en part actualitzat però que conserva el seu
teler de fusta original. Manca espai de magatzem més ampli.
El fosso té molt poc ús mentre que la torre s'utilitza de forma
puntual.
Altres espais
Sala petita de difusió No
Sales d'assaigs i/o de reunions Sí a l'Ateneu
Camerinos Sí però ajustats
Magatzems Laterals i fosso, insuficients
Despatxos Sí a l'Ateneu
Altres Bar-restaurant

13
Observacions
El Teatre construït al 1909 és propietat de l’entitat Ateneu Obrer Igualadí I va ser reformat
l'any 1995 per l’Ajuntament d’Igualada (que des de llavors el gestiona de forma directa) tot
respectant la seva configuració original amb platea i llotges sobre dos pisos I escenari
frontal a l’italiana.
La platea presenta la particularitat que el terra inclinat es pot anivellar i que es poden
desmuntar les butaques. S’obté un espai totalment pla que permet l’organització de ball.
Ara bé aquesta possibilitat s’utilitza només un cop l’any ja que implica força hores de
treball per desmuntar les butaques.
El teatre acull tota mena d’activitats des de reunions d’associacions a espectacles teatrals I
concerts de música clàssica. El seu aforament és més que suficient.
La manca de pendent de la platea i la distribució de les butaques hi generen unes
condicions de visibilitat de l’escenari no gaire bones per als espectadors. Aquest problema
es repeteix a diferents parts de la llotges. La qualitat de l’acústica a diferents indrets de la
platea i de les llotges tampoc resulta gaire satisfactòria.
La cabina de control com a tal no existeix i per això s’ha hagut de suprimir unes llotges per
a situar-hi els equipaments. Aquest espai no es comunica directament amb l’escenari
No hi ha cap pont de llum per damunt de la platea. Unes barres fixes de suport estan
col·locades contra les llotges I són de difícil manipulació.
L'escenari resta de dimensions acceptables amb uns espais “d’hombros” prou ampli en
relació a l’amplada de la boca, la qual resulta massa ajustada segons els espectacles.
Disposa de torre escènica amb el teler original de fusta (amb una alçada insuficient per
damunt per al treball dels tècnics), passarel·les tècniques I teló d’acer tallafoc. La utilització
de la torre per als moviments de decorats és força puntual ja que la majòria dels
espectacles en gira es limiten a elements situats sobre el pla de l’escenari. Ara bé, per al
posicionament de la il·luminació a sobre de l’escenari, l’alçada resultant resulta molt útil. El
fosso de l’escenari no s’utilitza per a les escenografies I serveix bàsicament com a espai
de magatzem.
Pel que fa als espais annexos, el nombre i les dimensions dels camerinos són una mica
ajustats. Els espais per magatzems són del tot insuficient I l’accés exteriors dels decorats
si bé és a nivell de l’escenari, es troba allunyat del carrer.
Els altres espais, bar-cafeteria, sales d’assaigs, despatxos, etc., són propietat i utilitzats
per l’Ateneu Igualadí.

14
Dades generals
Any de construcció
Any de rehabilitació
Propietat
Gestió
Usos principals
Configuració
Capacitat total localitats
Platea o llotges amb grada fixa (capacitat)
Platea amb grada retràctil (capacitat)
Amfiteatre amb grada fixa (capacitat)
Cabina de control
Pont de llums
Observacions
Tipologia
Dimensions de l'escenari (corbata no inclosa)
Dimensions de la boca (ampladaxalçada)
Altura sota teler
Altura fosso
Nombre de passarel·les tècniques
Teló tallafoc
Accés càrrega-descàrrega
Observacions
Altres espais
Sala petita de difusió
Sales d'assaigs i/o de reunions
Camerinos
Magatzems
Despatxos
Altres
Teatre Kursaal Manresa
1927
2007
Municipal
Empresa municipal
Arts escèniques, música, congressos, assaigs
Platea i amfiteatre
803
500
-
303
Sí a dalt
Sí, 2
Teatre a la italiana de configuració clàssica. Hi ha un fosso per
a orquestra (70 músics).
Frontal amb torre escènica
21,50m x 10,00m: 215 m2
14,00mx7,00m
17,00 m
3,00m
3
Sí
A nivell de l'escenari (sense moll)
Escenari molt ampli amb torre i totalment equipat. Els tirs
contrapesats són a evitar. El fosso té molt poc ús.
215 m2
configuració variable
3
Individuals i de grup
Sota l'escenari i fosso.
Sí
Bar-restaurant

15
Observacions
El Teatre orginal datava de l’any 1927 i tenia un aforament superior a les 1.500 butaques
amb un escenari molt petit. Després d’una consulta popular a final del segle XX i d’un
concurs d’arquitectura, es va decidir reconstruir completament el teatre dins el mateix
solar. El nou equipament es va inaugurar l’any 2007.
Es tracta ara d’un teatre modern amb escenari frontal a l’italiana que disposa de platea i
amfiteatre superior i un escenari molt més ampli amb fosso d’orquestra. Les condicions de
visibilitat i l’acústica de la sala són molt bones (deixant de banda algunes butaques a la
primera fila de l’amfiteatre). La distribució de l’aforament entre la platea I l’amfiteatre
permet de modular la capacitat de la sala en funció dels espectacles.
El fosso d’orquestra s’utilitza uns tres cops l’any per a els espectacles d’òpera.
La cabina de control situada per damunt de l’amfiteatre és oberta. Per a concerts, la taula
de control del so sol situar-se a la platea. La cabina es comunica directament per una
circulació específica amb els dos ponts de llum i la torre escènica.
L'escenari presenta unes dimensions importants tot hi les limitacions del solar, L’amplada
de la boca de 14,00 m permet acollir tota mena d’espectacles des del teatre amateur i
professional fins a la dansa o el cant coral. Aquesta amplada molt valorada pels tècnics del
teatre es pot reduir mitjançant arlequins laterals. Les dimensions dels “hombros” al contrari
són una mica ajustades en relació a l’amplada màxima de la boca. Disposa de torre
escènica amb teler, tres nivells de passarel·les tècniques (amb muntacàrrega) i teló d’acer
tallafoc. La utilització de la torre per als moviments de decorats és força puntual però els
tècnics la consideren com a indispensable. Permet situar-hi per exemple els panells de la
petxina acústica (indispensable per a la música clàssica) o el ciclorama I ofereix versatilitat.
Al contrari el fosso de l’escenari no s’utilitza I serveix de magatzem.
L’estacionament dels camions pel carrer de darrera obliga a tallar la circulació.
Pel que fa als espais annexos a l’escenari, el nombre i les dimensions dels camerinos I
dels espais del magatzem situats per sota de l’escenari resulten una mica ajustats.
L’equipament disposa també d’una sala petita de 180 butaques amb una configuraciñó
polivalent (terra pla o esglaonat) que permet acollir un gran ventall d’activitats, la qual cosa
permet dinamitzar encara més el conjunt.
El bar-restaurant, amb accés independent des de l’exterior, i les tres sales d’assaigs
polivalents complementen de forma encertada els espais fomentant d’aquest forma una
important dinàmica d’usos al llarg del dia.
El teatre gestionat a través d’una empresa municipal disposa d’una programació d’arts
escèniques i musicals molt important al llarg de l’any . Aquesta programació es realitza en
acord amb una associació cultural “el Galliner”. Tot i aquesta la forta ocupació generada, la
sala acull també assaigs i altres activitats com ara congressos I assemblees. Des de la
seva posta en funcionament el Kursaal s’ha consolidat com al teatre de referència de la
Catalunya central I un dels més dinàmics a tot el principat amb un nivell de freqüentació
molt alt.

16
Dades generals
Any de construcció
Propietat
Gestió
Usos principals
Configuració
Cabina de control
Pont de llums
Observacions
Tipologia
Altura sota teler
Altura fosso
Teló tallafoc
Observacions
Altres espais
Camerinos
Magatzems
Despatxos
Altres
Teatre Municipal Lloret de Mar
2011
Municipal
Municipal
Arts escèniques, música, congressos, banquets, balls, assaigs
Platea amb grada retràctil i amfiteatre
370
Si oberta
Sí 1
Teatre amb configuració frontal i grada telescòpica. Ha acollit
tota mena d'activitats amb banquet inclòs. La seva concepció
ha tingut en compte el seu possible ús de congressos i
convencions.
Frontal sense torre escènica
20,00m x 14,00m: 240 m2
15,00mx7,00m
9,50 m
Sense
1
Sí
Escenari molt ampli sense torre amb el terra situat al mateix
nivell que la platea (grada retràctil). Existeix la possibilitat
d'afegir una plataforma a 1,00m d'alçada.
-
125 m2
, 65 m2
Individuals i de grup
Amplis al costat de l'escenari
Sí, no ocupats
Servei de bar al vestíbul

17
Observacions
El teatre municipal de Lloret de Mar es de nova construcció I es va inaugurar l’any 2011.
Es tracta per tant d’un equipament nou I amb una experiència limitada. L’absència d’un
equip tècnic de gestió exclusiu no permet encara identificar clarament els seus punts forts i
els seus punts febles, especialment pel que fa a la configuració de la caixa escènica.
Es tracta d’un teatre amb escenari frontal a l’italiana (sense torre escènica) que disposa
d’una platea amb grada retràctil i amfiteatre superior amb butaques fixes i un ampli
escenari (sense torre escènica). Aquesta configuració respon a la voluntat de poder acollir
un gran ventall d’activitats des d’espectacles teatrals o dansa, congressos, fins a concerts
de música amb públic dret, balls i banquets amb una dotació tècnica suficient. Cal tenir en
compte que anteriorment Lloret de Mar disposava d’una sala molt petita que no li permetria
realitzar una programació teatral i també que la forta activitat turística del municipi genera
una demanda d’activitats molt variada.
La localització dels accessos a l’edifici i la seva configuració en dos nivells no permet una
identificació clara de l’entrada principal. Es tendeix a entrar per la part baixa corresponent
als camerinos i les sales d’assaig.
Les condicions de visibilitat i l’acústica de la sala són bones.
La cabina de control situada per damunt de l’amfiteatre és oberta i es comunica
directament per una circulació específica amb el pont de llum i la caixa escènica.
L'escenari força ampli es troba al mateix nivell que la platea ja que el pendent de la grada
retràctil permet una visió adequada de l’espai escènic sense necessitat d’aixecar-lo.
Aquesta confluència del pla de l’escenari amb el de la platea ofereix també més
polivalència, tot i que la poca antiguetat del teatre no permet encara valorar aquesta
possibilitat. Opcionalment es pot aixecar el nivell de l’escenari mitjançant la instal·lació de
palaformes “pràcticables”. L’amplada de la boca de fins a 15,00 m es pot reduir mitjançant
els arlequins laterals. L’amplada dels “hombros” és per tant variable. No disposa de torre
escènica però si d’un teler de tramex situat a 9,50 m sobre el nivell de l’escenari i d’una
passarel·la tècnica i teló d’acer tallafoc (dividit en tres parts).
Pel que fa als espais annexos a l’escenari, els camerinos es troben al contrari del gran
magatzem (accessible directament des de l’àrea de càrrega-descàrrega) una mica allunyat
de l’escenari.
L’equipament disposa també de dues sales d’assaigs les quals estan molt utilitzades i d’un
vestíbul amb servei de bar únicament a l’ocasió dels espectacles.
La localització del teatre dins un parc públic l’aïlla una mica de la ciutat, però també permet
l’organització d’espectales a l’aire lliure.
Per acabar cal assenyalar que la programació artística del teatre municipal de Lloret de
Mar es realitza en coordinació amb la del teatre de Blanes.

18
Dades generals
Any de construcció
Propietat
Gestió
Usos principals
Configuració
Cabina de control
Pont de llums
Observacions
Tipologia
Altura sota teler
Altura fosso
Teló tallafoc
Observacions
Altres espais
Camerinos
Magatzems
Despatxos
Altres
Teatre la Massa Vilassar de Dalt
1881
2002
Entitat Cultural La Massa
Consorci entitat/Ajuntament
Arts escèniques, música, assemblees, assaigs
Platea, platea circular i llotges
496
246 + 54 + 98
-
98 a llotges
Sí oberta
Sí a cupula
La sala presenta alguns problemes de visibilitat i d'acústica a
la platea i a algunes llotges.
16,40m x 8,42m: 138 m2
8,00mx5,00m
11,20 m
3,00 m
2
Sí
A través dels espais annexos (sense moll ni desnivells)
L'escenari és petit però ben aprofitat. Els "hombros" són de
menor alçada. L'equipament escenotècnic és nou. El
muntacàrrega de 16,00 m de desnivell per a l'accés de
decorats no està acabat.
-
200 m2
i 80 m2
Sí, 2 petits i el fosso
Molt limitats i ocupant el fosso
Al centre cívic de la Massa
Servei de bar al centre cívic

19
Observacions
El Teatre construït al 1881 és propietat de l’entitat cultural La Massa de Vilassar de Dalt .
L’Ajuntament es va encarregar de realitzar el projecte de rehabilitació i ampliació al final
del segle XX I l’equipament va tornar a obrir l’any 2002. L’edifici original va ser dissenyat
pel mestre d’obra d’orígen valencià Gustavo Guastamino i destaca per la seva cúpula. Per
aquest motiu forma part del catàleg de bens culturals d’interés.
El projecte de rehabilitació va respectar la configuració original de la sala i de l’escenari tot
enfatitzant la presència de la cupula i resolent en part els problemes acústics derivats.
El teatre com molts d’altres acull tota mena d’activitats, espectacles teatrals professionals i
amateurs, concerts, dansa, assemblees, etc. El seu aforament es considera com a
suficient. Amb els anys, el teatre s’ha consolidat com a equipament teatral de referència
del baix maresme.
La sala compta amb platea central, llotges a nivell de la mateix platea i al primer pis. Les
butaques de la platea es poden desmuntar però el terra no es pot anivellar. La manca de
pendent de la platea i la distribució de les butaques limiten de forma important la la
correcta visió de l’escenari. L’acústica a diferents indrets de la platea i de les llotges
tampoc resulta gaire satisfactòria.
La cabina de control com a tal no existeix i per això s’ha hagut de suprimir unes llotges per
a situar-hi els equipaments. Aquest espai no es comunica directament amb l’escenari.
El pont de llum es troba dins l’estructura central penjada per sota de la cupula. El seu
accés a través de la coberta de l’edifici resulta bastant complex.
Les dimensions de l’escenari original no s’han modificat amb el projecte de rehabilitació.
Són dimensions reduïdes però que permeten encara acollir un gran ventall d’espectacles,
gràcies també a la presència d’”hombros” de dimensions generoses. Disposa de torre
escènica amb un teler nou fet de “tramex” (amb una alçada massa ajustada per damunt),
passarel·les tècniques i teló d’acer tallafoc. La utilització de la torre per als moviments de
decorats és puntual. Ara bé, per al posicionament de la il·luminació a sobre de l’escenari,
l’alçada disponible resulta molt útil I el responsalbe tècnic del teatre valora indispensable la
seva presència. El fosso de l’escenari no s’utilitza per a les escenografies i serveix de
magatzem i espai de camerinos de grup.
Pel que fa als espais annexos, el nombre i les dimensions dels camerinos i dels espais de
magatzem són insuficients. L’accés dels decorats que es troba al mateix nivell que
l’escenari es fa a través dels espais annexos a l’espera que es pugui instal·lar el
muntacarrega de 16,00 m d’altura.
Els altres espais, bar-cafeteria, sales d’assaigs, despatxos, etc., són propietat i utilitzats
per l’entitat cultural La Massa.

20
Dades generals
Any de construcció
Propietat
Gestió
Usos principals
Configuració
Cabina de control
Pont de llums
Observacions
Tipologia
Altura sota teler
Altura fosso
Teló tallafoc
Observacions
Altres espais
Camerinos
Magatzems
Despatxos
Altres
Teatret de Salt
No precisat
1997
Municipal
Empresa privada
Arts escèniques, assaigs
Platea amb grada retràctil
300
75
120+72
-
33 a balcons
Sí oberta
La sala té una capacitat limitada. La grada retràctil i el
cobriment del fosso permeten modificar la seva configuració
acollint escenogràfies contemporànies o amb públic dret.
12,20m x 7,75m: 95 m2
8,40mx7,80m
12,00m
2,30m
2
Sí
Caixa escènica amb torre complerta i fosso de dimensions
reduïdes però ben resolta. Existeix la possibilitat d'ampliar
l'escenari cobrint les primeres files i facilitar escenogràfies
contemporànies o espectacles amb públic d'empeu. L'escenari
i la grada exteriors no s'utilitzen .
No
No
No
Al fosso i en l'extensió posterior. Superfície insuficient
Sí
Servei de bar

21
Observacions
La construcció del nou Teatret de Salt data de final del segle XX. Es va situar en el lloc
d’un antic “ateneu” que va ser totalment enderrocat menys la façana principal original.
El teatre acull principalment espectacles teatrals professionals i puntualment amateurs. És
una de la seu del festival “Temporada Alta”. El seu aforament es limitat però es considera
com a suficient en relació als espectacles que s’hi programen. El Teatre de Girona acull els
espectacles que requereixen un aforament més important I el Centre d’Arts Escèniques del
Canal els espectacles amb escenogràfies més específiques.
La sala compta amb platea amb la grada dividida en tres parts: la part baixa amb butaques
desmuntables i que es pot cobrir per tal d’ampliar l’escenari, la part central equipada amb
una grada retràctil i la part superior amb butaques fixes. Hi ha també dos balcons laterals
amb butaques fixes.
Aquesta configuració de la platea permet acollir escenogràfies contemporànies i/o
espectales amb públic dret. La visió de l’escenari i l’acústica són molt bones.
La cabina de control totalment oberta se situa per damunt i al fons de la platea. Es
comunica directament amb una passarel·la tècnica de llum als dos laterals de la sala. No hi
ha cap pont de llum frontal.
Les dimensions de l’escenari són reduïdes (boca, hombros, fondària) però proporcionals a
la importància de la sala i les característiques del solar. Ara bé una gestió tècnica
professionalitzada ha permès treure el màxim profit d’aquest espai. Disposa de torre
escènica amb un teler, 2 passarel·les tècniques i teló d’acer tallafoc. La utilització de la
torre per als moviments de decorats depèn de les escenogràfies però s’utilitza més aviat
poc. El responsable tècnic del teatre valora indispensable la seva presència. El fosso de
l’escenari s’utilitza de forma molt excepcional i serveix de magatzem i espai de camerinos.
Pel que fa als espais annexos, el nombre i les dimensions dels camerinos i dels espais de
magatzem eren inicialment insuficients. La construcció d’un edifici annex ha permès pal·liar
en part aquest problema. L’accés dels decorats es troba al mateix nivell que l’escenari. La
gran porta que tanca la paret del fons de l’escenari resulta ser un punt feble pel que fa al
control del soroll exterior. Es valora l’entrada de llum natural a l’interior de la caixa
escènica.
L’escenari exterior no s’utilitza.
Els despatxos situats a la primera planta són la seu de l’empresa Bitó produccions que
gestiona el teatre.
El bar-cafeteria té un accés independent des de l’exterior però és poc visible. No hi ha cap
sala d’assaig.

22
Dades generals
Any de construcció
Propietat
Gestió
Usos principals
Configuració
Cabina de control
Pont de llums
Observacions
Tipologia
Altura sota teler
Altura fosso
Teló tallafoc
Observacions
Altres espais
Camerinos
Magatzems
Despatxos
Altres
Centre de les Arts Escèniques el Canal Salt
2012
Consorci Centre de les Arts Escèniques el Canal
Consorci Centre de les Arts Escèniques el Canal
Arts escèniques, producció
Sala de volum únic
300
-
300
-
Sí oberta
Pinta a tota la sala
Sala de volum únic amb una configuració específica prevista
per a la producció i la difusió d'espectacles. La seva
configuració és completament variable.
Variable
17,00m x 10,00m: 170 m2
Variable
8,50m
-
1
No
L'espai escènic és totalment integrat al vòlum de la sala sense
torre ni teló tallafoc. S'obté d'aquesta forma una gran
variabilitat especialment adaptada a les escenogràfies
contemporànies amb une relació molt propera al públic. El teler
cobreix tot l'espai oferint múltiples opcions.
No però prevista
No però prevista
Sí
Amplis i situats als espais laterals i al soterrani
No
No

23
Observacions
El Centre d’Arts Escèniques el Canal de Salt és de construcció molt recent i es troba
integrat dins el complex cultural municipal de la Coma-Cros. Va ser concebut com a espai
de producció i puntualment de difusió. Ara bé, atès que el Centre d’Arts Escèniques encara
no ha entrat del tot en funcionament, la sala serveix bàsicament d’espai de difusió en el
marc principalment del festival Temprada Alta. El projecte inicial inclou també unes sales
d’assaig situades dins l’antic edifici industrial però que de moment no s’han realitzat.
Es tracta d’una sala de volum únic de planta rectangular (25,00mx17,00m), d’una alçada
sota el teler de 9,00m i completament fosca que integra l’espai escènic i la grada retràctil.
Està dissenyada per aportar la màxima polivalència pel que fa a la configuració de l’espai
escènic que pot ocupar tota l’amplada disponible i el posicionament del públic (frontal o al
voltant) i per afavorir una relació molt propera entre els actors i els espectadors responent
d’aquesta forma a la demanda dels directors teatrals i els escenògrafs contemporanis.
Permet també espectacles amb públic dret i altres activitats variades I també produccions
audiovisuals (la seva configuració és similar a la d’un plató de TV).
Es tracta per tant d’un espai concebut com una eina de treball professional molt polivalent
però que amb la seva configuració arquitectònica I tècnica senzilla pot acollir fàcilment
altres activitats de caire menys professional.
El teler de tramex cobreix la totalitat de la sala amb la qual cosa permet modificar el
posicionament de les barres de llum, del cortinatge i dels decorats. Una passarel·la tècnica
dona la volta a tot l’espai. S’hi troba l’espai de control de so i de la il·luminació. No hi ha
cap necessitat de teló tallafoc.
Els espais annexos incorporen magatzems (al soterrani, la planta baixa i al nivell baix del
teler), camerinos i despatxos i un vestíbul foyer pel públic.

24
Dades generals
Any de construcció
Propietat
Gestió
Usos principals
Configuració
Cabina de control
Pont de llums
Observacions
Tipologia
Altura sota teler
Altura fosso
Teló tallafoc
Observacions
Altres espais
Camerinos
Magatzems
Despatxos
Altres
Teatre municipal de Roses
2007
Municipal
Municipal
Arts escèniques, música, assemblees i congressos, balls,
Platea amb grada retràctil i amfiteatre
410
-
210+60
140
Sí oberta
Sí 2
Teatre amb configuració frontal i grada telescòpica. Possibilitat
d'anul·lar les 3 primeres files per ampliar l'escenari.
17,50m x 8,70m: 152 m2
12,00mx6,00m
17,45m
2,70m
3
Sí
Espai escènic clàssic amb dimensions mitjanes, torre molt alta
i completament equipada. Possibilitat d'ampliació a la platea.
No
114 m2
, 85 m2
2 dobles i 2 col·lectius
Als laterals i al fosso.
Sí
Servei de bar

25
Observacions
El teatre municipal de Roses és de construcció prou recent i se situa dins el casc urbà de
la ciutat. Un ampli espai públic permet valoritzar la seva presència amb una identificació
clara de l’entrada principal.
Es tracta d’un teatre prou similar al de Lloret de Mar però amb torre escènica I fosso
d’escenari. Compta també amb un escenari frontal a l’italiana ampli, i una platea amb una
grada retràctil en la part baixa i butaques fixes a la part superior. Aquesta configuració
respon també a la voluntat de poder acollir un gran ventall d’activitats des d’espectacles
teatrals o dansa, congressos, fins a concerts de música amb públic dret, balls i banquets
amb una dotació tècnica suficient.
Les condicions de visibilitat i l’acústica a l’interior de la sala són bones. Ara bé, el sistema
de climatització implica uns consums energètics molt alt.
La cabina de control situada per damunt de l’amfiteatre és oberta i es comunica
directament per una circulació específica amb els dos ponts de llum i la caixa escènica.
L'escenari força ampli es troba aixecat en relació a la platea. Ara bé les butaques de les
tres primeres fileres es poden desmuntar i cobrir-se per tal de conectar directament
l’escenari amb la platea (sistema similar al del teatret de Salt). L’amplada de la boca és de
12,00 m però l’amplada dels “hombros” és relativament limitada. L’alçada de la torre
escènica sota el teler és molt important (pràcticament 3 vegades l’alçada de la boca).
Disposa de tres passarel·les tècniques i de telò tallafoc. La torre permet emmagatzemar
una part de la petxina acústica. El fosso de l’escenari no s’utilitza i el fosso d’orquestra és
massa petit i no utilitzable.
La presència de la torre escènica es considera com a necessària.
El nombre i les dimensions dels camerinos són suficients però no l’espai de magatzem.
L’equipament disposa també d’una sala polivalent petita a la planta baixa, d’una segona
sala d’assaig a la planta segona, de despatxos i d’espai per a les entitats. Aquests espais
permeten dinamitzar l’equipament ja que la utilització de la sala gran resta encara limitada
als dies de funcions.

26
Dades generals
Any de construcció
Propietat
Gestió
Usos principals
Configuració
Cabina de control
Pont de llums
Observacions
Tipologia
Altura sota teler
Altura fosso
Teló tallafoc
Observacions
Altres espais
Camerinos
Magatzems
Despatxos
Altres
L'Atrium Viladecans
2002
Municipal
Empresa municipal
Arts escèniques, música, assemblees
792
518
274
Sí oberta
Sí 2
Teatre amb configuració frontal, platea i amfiteatre. La
distància entre el fons de la sala i l'escenari resulta un poc
excessiva però la visió de l'escenari i l'acústica són bones.
Frontal amb torre escènicia
25,40m x12,25m: 311 m2
18,00mx7,00m
20,00m
3,10m
3
Sí
A nivell de l'escenari amb moll i muntacàrrega
Espai escènic clàssic de grans dimensions amb torre molt alta
i completament equipada. L'amplada de la boca és molt
important però es pot reduir amb les bambalines.
305 m2
, 252 localitats
Sí
Sí, amb llum natural
Als laterals i sota l'escenari. Espais amplis
Sí
Bar-cafeteria, centre esportiu

27
Observacions
El complex cultural i esportiu de l’Àtrium va obrir les seves portes l’any 2002. Presenta la
particularitat d’agrupar en un mateix recinte un teatre i un grtan centre esportiu amb
piscines, poliesportiu, gimnàs i instal·lacions a l’aire lliure. La construcció d’aquest gran
conjunt arquitectònic ha permès articular definitivament el sector del Torrent Ballester i
crear un nou pol de dinamització urbana.
Des de la seva obertura i gràcies a uns recursos tècnics i humans i una programació
ambiciosa, el teatre de l’Àtrium s’ha consolidat com a l’equipament escenicomusical de
referència del Baix Llobregat.
El teatre presenta una configuració similar a la del Kursaal de Manresa amb un aforament
d’uns 800 espectadors i un gran escenari de tipus frontal i a l’italiana. La sala gran disposa
de platea i amfiteatre superior I un escenari molt ampli amb fosso d’orquestra. Les
condicions de visibilitat i l’acústica de la sala són molt bones (deixant de banda algunes
butaques). La distribució de l’aforament entre la platea I l’amfiteatre permet modular la
capacitat de la sala en funció dels espectacles.
El fosso d’orquestra s’utilitza regularment sense necesitat de suprimir butaques.
La cabina de control situada per damunt de l’amfiteatre és oberta. Per a concerts, la taula
de control sol situar-se a la platea (hi ha uns cables de connexió directa amb la cabina).
La cabina es comunica directament per una circulació específica amb els dos ponts de
llum i la torre escènica.
L'escenari presenta unes dimensions importants (les més grans dels equipaments visitats)
per tal que pugui acollir tota mena d’espectacles i adaptar-se a grans escenogràfies, a la
dansa, o bé acollir grans conjunts orquestrals i corals. L’amplada de la boca de 18,00 m
molt valorada pels tècnics del teatre es pot reduir mitjançant arlequins laterals. Les
dimensions dels “hombros” al contrari són una mica ajustades en relació a l’amplada
màxima de la boca. Disposa de torre escènica amb teler, tres nivells de passarel·les
tècniques (sense muntacàrrega) i teló d’acer tallafoc. La utilització de la torre per als
moviments de decorats és més aviat puntual però els tècnics la consideren com a
indispensable. Permet també situar-hi els panells de la petxina acústica (indispensable per
a la música clàssica) i el cortinatge de la cambra negra. Al contrari el fosso de l’escenari no
s’utilitza i serveix de magatzem.
L’escenari disposa de dos accessos perfectament adaptats per a la càrrega-descàrrega.
Pel que fa als espais annexos a l’escenari, el nombre i les dimensions dels camerinos I
dels espais del magatzem resulten força importants. Els artistes valoren molt bé el fet que
els camerinos tinguin llum natural.
El teatre gestionat a través d’una empresa municipal disposa d’una programació d’arts
escèniques i musicals molt important al llarg de l’any . La sala petita annexa de tipus volum
únic amb una aforament de 225 butaques permet acollir espectacles de petit format I actes
molts diversificats i complementa perfectament la sala gran.
El bar-restaurant, amb accés independent des de l’exterior complementa de forma
encertada el teatre i permet “lligar-ho” amb el centre esportiu.

28
Síntesi general de les visites
Els dos teatres més antics visitats, Igualada i Vilassar de Dalt, presentaven un interés
arquitectònic, patrimonial, cultural I social important que va permetre justificar la seva
rehabilitació. Ara bé, els projectes no van poder superar totes les limitacions funcionals,
espacials i tècniques que generaven les característiques originals dels dos edificis.
Pel que fa als teatres de construcció més recent, destaca en general les grans dimensions
del seu espai escènic (boca i torre inclosa), molt superior als teatres més antics i
considerades més adequades a les arts escenicomusicals actuals, oferint plena satisfacció
als seus tècnics.
Si bé la utilització de la torre escènica en les escenogràfies actuals és cada cop més
esporàdica, els tècnics entrevistats s’han posicionat tots a favor de la seva presència atesa
la versatilitat tècnica que ofereix. Pel que fa al fosso d’escenari, el seu ús és pràcticament
inexistent. Sol servir únicament per als espectacles populars tipus “els Pastorets”.
Diferents teatres disposen d’una grada retràctil a la seva platea amb més o menys èxit. Ara
bé, aquesta solució arquitectònica condiciona molt les característiques de la instal·lació
d’aire condicionat, la qual en diferents casos analitzats no acaba de donar plena satisfacció
com en el cas d’una platea fixa clàssica.
Es valora molt positivament la divisió de la sala entre platea i amfiteatre per tal de poder
modular l’assistència del públic en funció dels espectacles. En els teatres més recents, no
hi han llotges.
Els teatres més importants disposen d’una segona sala d’exhibició de tipus sala de volum
únic i que sol tenir una gran quantitat d’usos al llarg de l’any i/o d’altres espais annexos
com per exemple sales d’assaig, magatzems, despatxos, bar-restaurant. La presència
d’aquests espais ajuda a dinamitzar els equipaments al llarg del dia. Ara bé una gestió
propera és indispensable per aconseguir-ho.

29
1.3 Dades generals comparatives d’altres
equipaments teatrals
La majoria de les grans ciutats de la Regió Metropolitana i de Catalunya disposen d’un
teatre a la italiana i bona part d’aquests han estat construïts o rehabilitats aquestes dues
últimes decàdes.
El quadre següent permet comparar la capacitat de la sala i les característiques
dimensionals de l’escenari i de la boca de 16 d’aquests teatres.
Quadre comparatiu de diferents teatres a Catalunya
Font: Elaboració pròpia a partir de dades dels teatres i del programa MIRE, www.mire.net
La capacitat d’aquests 16 teatres és molt variable des d’un mínim de 450 fins a un màxim
de 1.057. El promig resultant és de 678 localitats. Si bé no existeix cap relació de
proporcionalitat entre el nombre d’habitants i l’aforament del teatre, es pot identificar tres
grups:
• Un aforament comprès entre 450 i 567 localitats (43,8%),
• Un aforament comprès entre 697 i 822 localitats (43,8%),
• Un aforament superior a les 1.000 butaques (12,5%).
La superfície mitjana dels escenaris és de 252 m2
. Cal observar que per als escenaris dels
teatres més recents com per exemple Lleida, Cornellà, Granollers, Vic o Sant Cugat del
Vallès (sense oblidar Viladecans o Lloret de Mar), en els quals les dimensions del propi
solar no condicionaven les de l’edifici, la superfície és superior, la qual cosa demostra la
tendència cada cop més clara de dissenyar un espai escènic ampli quan el solar ho
permet. Els escenaris amb una superfície inferior als 150 m2
corresponen bàsicament als
teatres més antics.
Municipi
Figueres
Lleida
Mataró
Vic
Sant Cugat del Vallès
Girona
Granollers
Cornellà
Tarragona
Rubi
Santa Coloma de Gramanet
Olot
L' Hospitalet de Llobregat
Sant Andreu de la Barca
Badalona
Vilanova i la Geltrú
Capacitat Escenari Boca
sala Amplària x fundària x alçària m2
Amplària x alçària
1.057 17,10 x 9,15 x 14,20 156,47 9,60 x 7,00
1.000 22,80 x 21,30 x 22,80 500,00 20,00 x 10,25
822 12,00 x 15,56 x 14,70 186,72 9,56 x 5,60
800 22,00 x 12,00 x 20,00 340,00 14,00 x 8,00
788 24,60 x 18,20 x 20,00 445,15 18,00 x 9,50
756 15,84 x 15,00 x 14,60 235,25 8,80 x 11,20
699 24,89 x 10,60 x 18,00 263,83 17,00 x 8,00
698 24,00 x 12,95 x 19,50 310,08 14,00 x 8,00
697 17,65 x 12,60 x 18,00 222,39 12,40 x 6,30
567 19,75 x 9,80 x 15,60 193,55 11,20 x 6,95
550 20,00 x 13,30 x 12,40 235,60 12,00 x 5,60
544 16,00 x 15,60 x 13,20 249,60 8,50 x 6,00
513 28,30 x 8,80 x 12,30 249,04 12,00 x 5,80
457 18,30 x 11,35 x 14,00 207,70 11,00 x 6,00
453 12,74 x 7,80 x 8,95 99,37 10,00 x 5,60
450 14,52 x 9,90 x 10,04 143,75 8,25 x 5,93

30
Per l’amplada de la boca de l‘escenari s’observa la mateixa tendència. Per als teatres més
recents, l’amplada se situa entre 11,00 m i 20,00 m. En els edificis sense limitacions
dimensionals derivades del propi solar, l’amplada mínima és de 14,00m.
Finalment pel que fa a la torra escènica, tots els teatres inclosos en el quadre disposen
d’una amb una alçada que supera sempre, menys algunes excepcions, el doble de l’alçada
de la boca.

31
2.
Les aportacions del Pla
d’Equipaments Culturals de
Catalunya
2010-2020

32
2.1 Presentació general del PECCat
L’any 2007, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de
Cultura va iniciar els treballs tècnics per a la redacció del Pla d’Equipaments Culturals de
Catalunya (PECCat) per a la dècada 2010-2020.
El Departament tenia la convicció que calia actuar en un marc global de planificació, que
pogués donar resposta global als dèficitis detectats en matèria d’equipaments culturals a
Catalunya i permetés coordinar les intervencions de les administracions públiques
catalanes en la dotació d’equipaments.
Després de la seva aprobació, la primera edició del Pla data del mes d’octubre 2010. Tot i
que des de llavors i per diferents raons, l’aplicació del Pla ha quedat sospesa, és d’interès
per a l’estudi de viabilitat funcional de l’Artesà repassar els objectius, la metodologia
emprada i el contingut del Pla i més especialment el que es relaciona amb els equipaments
escenicomusicals.
Objectiu i metodologia
La missió del pla era la d’impulsar la construcció i rehabilitació d’infraestructures
necessàries per completar un sistema d’equipaments públics que fomenti la igualtat
d’oportunitats de la ciutadania en l’accés a la cultura, la creativitat i la cohesió social.
Per dur a terme de forma satisfactòria aquesta missió es van determinar unes necessitats
tècniques i es van fixar uns estàndards de servei per a cada una de les tipologies
d’equipaments culturals considerats com a bàsics:
• Arxius;
• Biblioteques;
• Centres culturals polivalents;
• Espais d’art visual;
• Espais escenicomusicals;
• Museus i equipaments patrimonials.
Un cop determinades les necessitats es van contrastar amb les dotacions existents, fet que
va permetre elaborar el mapa de dèficits. D’aquesta forma el Pla es va estructurar com un
esquema director territorial que ordenava el sistema públic d’equipaments culturals bàsics.
Per conèixer i compartir les especificitats inherents als diferents sectors culturals, es van
constituir diferents taules de treball en què van participar tècnics i experts vinculats a
institucions i equipaments culturals amb predomini del món local.
A partir d’aquests grups de treball es van elaborar uns documents que van establir les
característiques bàsqiues de cadasuna de les tipologies d’equipaments culturals pel que fa
a funcions i usos, i perfilaven els quadres bàsics de necessitats en les diferents tipologies.
Aquestes tasques es van complementar amb la realització d’un grup de contrast format per
esepcialistes procedents tant de l’àmbit de la gestió cultural com de la planificació

33
terriotiral, i vinculats al món universitari així com als Departaments de la Generalitat
responsables de processos de planificació d’equipaments.
L’elaboració del pla va promoure també altres dispositius de participació com ara grups de
treball departamental, interdepartamental i institucional.

34
2.2 Característiques generals i
recomanacions tècniques per als
equipaments escenicomusicals
El PECCat va definir l’equipament escenicomusical com a l’espai de referència de l’activitiat
escenicomusical local i, com a tal, havia de poder acollir activitats d’exhibició i audició –
professionals i amateurs – així com activitats de creació, producció, formació i dinamització
comunitària.
El Pla va identificar tres variants d’equipament escenicomusical, que pretenien estar en
correspondència amb la lògica i la jerarquia que va establir el Decret 48/2009, del Sistema
d’Equipaments Escènics i Musicals de Catalunya:
• Espais bàsics escènics i musicals: equipaments escenicomusicals d’àmbit local que
disposen d’una sala d’exhibició o audició i, si s’escau, d’espais annexos. La
configuració es pot situar entre els dos tipus bàsics: la sala amb escenari frontal i la
sala de volum únic;
• Equipaments escènics i musicals, locals bàsics: equipaments escenicomusicals
d’àmbit local que poden acollir, de manera simultània, activitats d’exhibició i audició,
creació i producció, i dinamització comunitària. Contenen, com a mínim, dues sales
d’exhibició, dues d’assaig i creació, més la resta d’espais de dinamització
comunitària, serveis i gestió. Com en el cas anterior, es proposen també dos
subtipus;
• Equipaments escènics i musicals locals multifuncionals: equipaments
escenicomusicals d’àmbit local que, de manera simultània, poden incloure activitats
d’exhibició i audició, creació i producció, i dinamització comunitària. Contenen, com a
mínim, un recinte principal amb dues sales d’exhibició i dues d’assaig i creació, més
altres espais vinculats, propis o concertats, amb dues sales d’exhibició i dues
d’assaig i creació complementàries. En total, quatre sales d’exhibició i quatre d’assaig
i creació, més la resta d’espais de dinamització comunitària, serveis i gestió.
L’esquema global que determina el Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals es
completa amb els equipaments d’ambits territorials intermedis i/o de caràcter singular.
Determinació de les necessitats d’equipaments i delimitació dels
estàndards
Els estàndards d’equipaments es van establir una vegada analitzades les característiques
de l’oferta i la demanda de serveis culturals i dels principals factors que les determinaven.
Per establir els estàndards es va considerar:
• La determinació del llindar mínim de població municipal per a cada equipament i de
les franges de població respectives;
• L’establiment del mòdul bàsic d’equipament que coincideix amb el llindar mínim
depoblació;

35
• L’establiment dels mòduls complementaris d’equipaments en relació amb les franges
de població municipal respectives;
• La definició de les característiques i les funcions d’uns equipaments adequats a la
prestació d’uns serveis de qualitat propis del segle XXI.
En aquest marc el PECCat va establir el quadre següent d’estàndars d’equipaments
escenicomusicals:
D’acord amb aquesta taula, al Prat de Llobregat que compta amb una població superior als
50.000 habitants, li correspon un equipament escenico-musical local multifuncional del tipus
E3 (1 o 2) o eventualment un equipament escenico-musical bàsic local (E2b).
De forma complementària, el PECCat va definir les principals característiques funcionals i
espacials d’aquesta tipologia (amb una sala gran de 700 espectadors) amb l’esquema
d’organització funcional general, els esquemes tipològics de les diferents sales i els quadres
de superfície.

36
Organització funcional general topologia E3
Foyer del públic
Magatzems
i manteniment
Locals
tècnics
Accés
artistes i
personal
Sala de tipus frontal
Cabines de control
Accés
manteniment
Accés
material
Accés principal
Foyer
artistes
Coordinació
Escenari
Sala de
volum únic
Camerinos
Sales
d’assaigs
A partir d’un foyer o vestíbul general, l’equipament inclou dues sales d’exhibició (una de
tipus frontal i l’altra de volum únic), sales d’assaigs, espais de coordinació, camerinos i
foyer desl artistes, magatzems i locals tècnics.
Cal remarcar que aquest organigrama funcional és molt similar al del teatre de l’Àtrium de
Viladecans, al del Kursaal de Manresa i al del l’Atlàntida de Vic.

37
Secció i planta esquemàtiques teatre de tipus frontal
PlateaAmfiteatre Escenari
Lateral dret
Lateral esquerra
Escenari
Torre
Fosso escenari
Teler
Passarel·les
Cabina
de
control
Platea
Amfiteatre
2,00≥ A 25,00≤ 10,00 B 14,00≤ ≤
10,00C14,00≤≤DB/2≈DB/2≈
E3xB≈
I2,50≥Bx2/3Bx3/4≤G≤HD+1≥F2,50≥
J2xC+6,00≥
Teló tallafoc
Secció
Planta
Passarel·les i ponts de llum
Cabina
de
control
Aquesta tipologia correspon entre d’altres a la sala gran de l’Àtrium de Viladecans, del
Kursaal de Manresa, de l’Atlàntida de Vic, aíxi com al teatre municipal de Roses o el teatret
de Roses (sense la grada retràctil), etc. Els teatres d’Igualada i de Vilassar de Dalt tenen
també una configuració similar però amb llotges a la sala i uns escenaris amb unes
dimensions molt més reduïdes.
La caixa escènica disposa de torre (amb teló tallafoc) i fosso. La seva superfície mínima és
de 200 m2
per una boca de 10,00 m d’amplada com a mínim. Però pot assolir també
pràcticament 400 m2
.

38
La sala es divideix entre platea i amfiteatre. Aquest últim pot situar-se com en el cas del
Kursaal de Manresa en voladís per damunt de la platea. Va equipada amb diferents ponts
de llum i un espai de control obert.
Secció i planta esquemàtiques sala de volum únic de 300 a 400
espectadors
Configuració frontal
Secció
Grada telesc picaò
Cabinadecontrol
10,0014,00 a 15,00
10,00
a
12,00
9,50
a
10,50
Grada telesc picaò
Sostre tècnic, passarel·les, pont de llum
2,00≥
Accés sostre
tècnic
Cancell
Cancell
≥2,50
7,00
a
8,00
17,00
a
19,00
2,50
a
4,00
2,50
a
4,00
Accés
24,00 a 25,002,00≥
Accés
Accés
cabina
i sostre
tècnic
Foyer
Planta
Espai escènic frontal
Plataforma amòvible
(0,00 a 1,00 m)
Cabina
control
Magatzem
grada
Aquesta tipologia correspon per exemple a la sala del Centre d’Arts Escèniques el Canal
de Salt i a les sales petites de l’Àtrium de Viladecans i del Kursaal de Manresa.

39
Quadres detallats de superfícies
Grups funcionals i espais Sup. Sup.
útil Unitats útil
unitat total
Tipologia E3 (1) 4.265
Teatre de tipus frontal de 700 espectadors
i sala de volum únic de 300 espectadors
Foyer del públic 755
Cancells d’entrada NC mínim 2 NC
Foyer principal 460 1 460
Taulell informació i bitllets 15 2 30
Servei de bar 30 2 60
Office 15 1 15
Servei de guarda-roba 25 2 50
Magatzems de proximitat 15 2 30
Infermeria 10 1 10
Serveis sanitaris 25 4 100
Sala gran 685
Cancells d’accés del públic NC mínim 2 NC
Platea i amfiteatre 595 1 595
Passarel·les tècniques i ponts de llums 90 1 90
Escenari sala gran 675
Cancells d’accés personal i artistes NC mínim 2 NC
Corbata 25 1 25
Escenari 170 1 170
Laterals escenari 85 2 170
Locals tècnics annexos (dímers, racks, etc.) 10 2 20
Passarel·les tècniques 50 2 100
Teler 170 1 NC
Fosso escenari 170 1 170
Camerinos canvi ràpid 6 2 12
Serveis sanitaris de proximitat 4 2 8
Cabines de control sala gran 80
Cabines de control 25 2 50
Local armaris tècnics 10 1 10
Estudi de gravació annex 15 1 15
Serveis sanitaris específics de proximitat 5 1 5
Sala de volum únic 465
Cancells d’accés a sala NC mínim 2 NC
Espai espectadors 255 1 255
Escenari integrat amovible 165 1 165
Sostre tècnic, passarel·les, pont de llum NC 1 NC
Magatzem grada retràctil 15 1 15
Local dímers 10 1 10
Cabina de control 20 1 20
Camerinos 370
Foyer artistes 40 2 80
Despatx de proximitat 12 1 12
Camerinos individuals 10 4 40
Camerinos de grup 35 4 140
Serveis sanitaris i dutxes 12 4 48
Magatzems adjunts 10 5 50

40
Aquesta superfície útil total de 4.265 m2
correspondria una superfície construïda estimativa
de l’ordre de 6.400 m2
.
El PECCat va indicar com a cost orientatiu mínim de l’obra nova de la tipologia E3(1) amb
el 16% de l’IVA inclòs (però sense els costos derivats de la urbanització ni dels
equipaments escenotècnics no fixos ni dels honoraris), l’import de 14.720.000 €.
Ara bé, el PECCat deixa oberta la possibilitat que aquest programa de superfícies es pugui
reduir per tal, per exemple, d’adaptar-se a les característiques del solar, a la capacitat
inversora del promotor, etc., o situar una part del programa, com per exemple la segona
sala i/o les sales d’assaig a un altre edifici existent o per construir, configurant d’aquesta
forma un sistema local d’equipaments escenicomusicals.
Grups funcionals i espais Sup. Nº Sup.
útil unitats útil
unitat total
Sales d’assaigs 329
Sala gran 200 1 200
Sala petita 80 1 80
Magatzem annex 25 1 25
Camerinos i serveis sanitaris annexos 12 2 24
Coordinació 171
Despatx coordinador general 20 1 20
Despatx administració tècnics 25 3 75
Despatx polivalent 12 2 24
Sala de reunions 25 1 25
Arxiu, magatzem 15 1 15
Serveis sanitaris 6 2 12
Magatzems i manteniment 455
Àrea recepció decorats NC 1 NC
Cancell accés artistes i tècnics NC NC
Magatzems grans 100 2 200
Magatzem mitjans 50 2 100
Magatzems petits 20 3 60
Taller de manteniment 20 1 20
Local manteniment general i bugaderia 25 1 25
Locals de neteja repartits 4 5 20
Local de brossa 10 1 10
Vestidors personal de manteniment i tècnics 10 2 20
Locals tècnics 280
Escomeses NC - NC
Local transformador AT/BT NC - NC
Locals producció fred i calor NC - NC
Local electricitat NC - NC
Local aigua NC - NC
Local gas NC - NC
Altres NC - NC

41
3
L’edifici de l’Artesà,
descripció i anàlisi funcional

42
3.1 Presentació de l’Artesà
Situació
El conjunt de l’Artesà es troba al carrer del Centre núm. 31-33, al límit de l’Eixample del
1916, en el casc antic de la ciutat.
La parcel·la es troba delimitada al nord pel carrer del Pintor Isidre Nonell, a l’est per
finques privades, al sud pel carrer Maurici Vilamora i a l’oest pel carrer del Centre.
L’edifici es va construir l’any 1919, amb alguns afegits en els anys posteriors. L’autor del
projecte en va ser l’arquitecte municipal de l’època Antoni Pascual Carretero i el promotor
del projecte la Societat Centre Artesà. Progressivament, l’Artesà es va consolida al llarg
dels anys com a un centre cultural i social de referència a la Ciutat, acollint representacions
teatrals, projeccions cinematogràfiques, concerts, balls populars, etc.
Plànol de situació i ordenació urbanística
12
7bx
13b
12
12
12
7a
12
12
7a
6a
12
17-6
13b
12
13b
12
13b
12
13b
P e 17.4 0
P e 1 9.70
P e 16.20
Pe12
P e 16 .2 0
P e 23.40
Pe 11
6b
Pe 21
8
8
8
8
8
8
15
P e 16
P e 14 .40
P e 1 7.70
P e 12.3 0
P e 15
P e1 1
15
13b
Pe11
Pe11
10
Pe14
P e 16
8
4.97
8
Pe15
P e 12.30
8
Pe11.30
P e 13 .7 0
8
13b
8
B+2
B+2
B+2
B+2
B+2
B+2
B+2
B+4
B+2
B+4
B+2
B+2
B+2
B+2
B+2
B+2
B+2
B+2
B+2
B+4
B+2
B+2
B+2
B+2
B+1
B+2
B+2
B+2
B+2
B+4
B+4
PB
B+4
PB
B+2
B+2
B+2
15
B+4
B+2
B+2
B+2
B+2
B+2
B+2
B+2
B+2
B+2
8
B+2
7bx 12
Pe21
B+4
P e 19 .7 0
B+2
B+2+A
B+4
4
4
B
B+4
4
B+4+A
Sostr e: 15 85 m 2
B+2
A partir dels anys 70 l’equipament entra en la seva fase de decadència. L’any 1987, la
Junta de Propietaris de l’Artesà lloga l’edifici a l’Ajuntament per 25 anys. L’any 1988, es
decideix tanca la sala del teatre degut al perill estructural. Finalment l’any 2003,
l’Ajuntament adquireix tot el conjunt.
Si el teatre amb el seu vestíbul i els cossos annexos es troben en desús des de fa uns 25
anys, el bar-casino es va mantenir obert al públic fins fa pocs mesos i el final de la
concessió administrativa.

43
Davant del deteriorament dels elements arquitectònics i tècnics dels espais corresponent al
bar-casino, l’Ajuntament ha decidit endegar la seva rehabilitació amb l’enderroc dels
cossos afegits a la part est i la reconstrucció d’un espai per a la cuina.
L’Artesà que durant el segle passat ha estat un escenari destacat de la vida sociocultural al
Prat, és manté avui com un lloc emblemàtic de la ciutat.
Descripció general del edifici
El solar de l’Artesà té una forma rectangular de 105,50 m de llargària per 47,10 m
d’amplària i una extensió total de 4.970 m2
.
L’accés a l’edificació es realitza a través del jardí amb tres accessos al carrer del centre i
un al carrer Maurici Vilamora. El bar-casino té els seus propis accessos a la façana sud i
oest mentre que l’accés del públic al teatre a través del vestíbul se situa a la façana oest
on hi ha també l’accés de decorats i artistes que dóna directament a la caixa escènica.
El conjunt edificat de l’Artesà es troba dividit en tres parts:
• La primera part correspon al bar-casino i agrupa els espais situats a la part sud i est
del conjunt. Aquesta part és avui totalment independent del teatre si bé existia
anteriorment un accés directe entre el bar i el vestíbul-foyer.
• La segona part contigüa a la primera és la del teatre amb el vestíbul-foyer, la sala
amb espais annexos i la caixa escènica. Es totalment independent del bar-casino.
• La tercera part inclou tots els cossos annexos avui en desús i situats al llarg del
carrer del Pintor Isidre Nonell i a l’est de la parcel·la.
La distribució en planta del teatre amb el vestíbul i del bar-casino segueix un mateix eix
longitudinal, de tal forma que el vestíbul-foyer uneix el bar-casino al sud de l’edifici i el
teatre al nord.
Tot aquest conjunt edificat ocupa una superfície total de l’ordre de 2.010 m2
i el jardí uns
2.960 m2
. La superfície construïda del conjunt edificat és de 2.708 m2
.
Finalment, tota la part sud i oest de la parcel·la està ocupada per un ampli espai arbrat
parcialment pavimentat.
Entrada al vestíbul del teatre Façana del bar vista des del jardí

44
Façana lateral amb accés decorats a l’escenari Part posterior del solar
Carrer del Centre Carrer del Pintor Isidre Nonell
Els edificis auxiliars en desús i la torre escènica Els edificis auxiliars en desús
Visió parcial façana est La coberta del Teatre

Planta segona
Planta primera
Planta baixa
Llotjes
Galliner
Camerinos
Cabina de
projecció
Bar-casino
Bar-casino
Vestíbul
foyer
Escenari
Construccions annexes
Jardí
Platea i
llotjes
Caixa
escènica
Caixa
escènica
Accés públic
al teatre
Accés públic
al bar-casino
Accés decorats
Accés artistes
Carrer del Centre
CarrerdelpintorIsidreNonell
CarrerMauriciVilamora
Jardí
7,80
9,20 1,40
3,402,50
13,35
3,402,50
18,00
1,601,60
1,60
23,75
19,75

46
Quadre de superfícies del conjunt de l’Artesà
El quadre següent presenta les superfícies existents abans del projecte de rehabilitació del
bar-casino el qual ha permès una lleugera reducció de la superfície d’una part dels espais
annexos.
Superfíce
útil bruta
Planta -1 113
Teatre 113
Fossa escenari 113
Planta baixa 1.518
Teatre 842
Platea 225
Llotjes 79
Escenari 164
Camerinos 22
Local tècnic 33
Circulacions 104
Serveis sanitaris 19
Foyer 56
Vestíbul 107
Taquilla 9
Despatx 23
Bar-casino 510
Hall cafè 56
Cafè 228
Sala reunions 80
Cuina 67
Espais coberts patí 58
Espais en desús 167
Planta primera 342
Teatre 226
Llotjes 79
Circulacions 105
Local tècnic 24
Bar-casino 116
Sala de billars 108
Serveis sanitaris 8
Planta segona 262
Teatre 262
Galliner 204
Cabines control 37
Camerinos 21
Circulacions 11
Total teatre 1.442
Total bar-casino 626
Total espais en desús 167
Total edificació 2.235
Jardì casino 1.862
Espai exterior lateral 1.096
Total espai exterior 2.958
Superfíce
construïda
129
129
129
1.742
949
590
203
478
320
157
360
360
1.757
748
203
2.709

47
3.2 Descricpió i anàlisi funcional
La configuració del Teatre és de tipus a l’italiana amb escenari frontal i una sala amb forma
de ferradura que es divideix entre platea, llotges i galliner. Es tracta d’una configuració molt
habitual a l’epòca. El teatre es considerava com un lloc per assistir a actes culturals però
també per deixar-se veure.
De forma general, els materials i els acabats de la sala són d’aparència senzilla. Deixant
de banda la seva façana d’accés avui catalogada, no destaca cap element arquitectònic i/o
decoratiu d’interès a la resta de l’edifici tal com motllures, acabats artesanats, etc. i que
permeti atribuir a l’espai un valor arquitectònic i patrimonial rellevant.
La sala
Les dimensions màximes de la sala són al gallliner 23,75 m de fondària des de l’escenari
per 19,75 m d’amplària (16,60 m a la planta baixa) i 9,50 m d’alçària lliure màxima sota el
fals-sostre. Les butaques més allunyades es troben per tant a menys de 25,00m, distància
considerada com a màxima per tal de garantir la bona visió i audició dels espectacles.
L’alçada de les llotges és de només 2,00 m a la planta primera i de 2,20 m a la platea.
L’alçada del galliner és de 2,60 m. El volum de la sala és per tant de l’ordre de 3.000 m3
.
La capacitat original era d’uns 750 espectadors. Ara bé, la superfície útil disponible i la
configuració de la platea, de les llotges i del galliner representa amb un mobiliari actual una
capacitat màxima de l’ordre de 650 a 675 butaques. D’aquesta forma el volum de la sala
per espectador se situa per sota dels 5 m3
, volum considerat com a màxim per a la bona
acústica de la sala.
La platea original té un pendent de l’ordre del 3,5%. Si bé aquest pendent suau tenia
l’avantatge de permetre organitzar-hi balls i banquets desmuntant les butaques, resulta del
tot insuficient per tal que tots els espectadors gaudeixin d’una bona visibilitat de l’escenari.
Actualment el 65% de les butaques no disposen d’una visió complerta de la boca de
l’escenari. Es considera en efecte que el pendent (sense esglaó) ha de ser el més proper
al 10% (0,10m/1,00m) per tal que el cap de l’espectador situat al davant no molesti l’angle
de visió de l’espectador situat al darrera. A les llotges, el terra totalment pla i les
separacions entre llotges, generen també una visió menor per a les butaques situades més
en darrera (compensada en part per la presència d’uns bancs fixos més alt). Al galliner el
problema és idèntic amb una alçada massa ajustada entre les diferents fileres. Cal
remarcar també en aquest galliner l’amplada massa reduïda de les fileres inferior a 0,75m i
que caldria suprimir la primera filera situada davant de la barrana per tal de garantir una
millor accessibilitat i evacuació.
Tot i això, la planta en forma de ferradura permet una bona visió de l’escenari des de les
llotges laterals.

48
La cabina de control i de projecció es troba al fons de la sala per darrera del galliner. La
diferència d’alçada entre aquest i la cabina és insuficient per tal que els espectadors no
tapin la visió de l’escenari. Cal remarcar, a més a més, que la cabina disposa de només
petites obertures previstes únicament per a les projeccions de cinema i no està per tant
adaptada per al control de so i de la llum. Per resoldre aquesta situació, esdevé necessari
instal·lar les taules de control dins el galliner o la platea. No existeix tampoc cap relació
funcional directa entre la cabina i la caixa escènica, la qual cosa redueix molt la
comunicació entre els dos espais i eventualment l’optimització del personal tècnic.
La platea amb la boca de l’escenari La platea i les llotges
Les llotges El galliner
Els antics projectors de cine

49
Estudi dels angles de visió dels espectadors
Planta
Secció
La sala no disposa de cap pont de llum ni de cap sistema equivalent amb per exemple
barres metàl·liques de suport.
Atesa la configuració actual de la coberta i l’alçada disponible a l’interior la sala, la solució
per tal de millorar el control de so i de la llum passa (com per altres teatres antics) per

50
tancar el galliner al públic i transformar-lo en espai tècnic obert i col·locar un punt de llum
per damunt de la platea. Aquesta solució suposa limitar la capacitat de la sala a unes 450
localitats aproximadament.
És important destacar que la configuració de la sala de l’Artesà presenta característiques
similars a les del teatre Modern on el terra de la platea és totalment pla (amb una visibilitat
dolenta) i amb una capacitat total de 404 butaques. Dels dos balcons superiors, el segon
està avui utilitzat només com a espai de control del so i de la llum. Aquesta sala tampoc
disposa de pont de llum ni de connexió tècnica directa des de l’espai de control amb
l’escenari.
D’acord amb la diagnosi sobre les condicions d’evacuació i de seguretat contra incendi de
la sala, l’aplicació de la normativa vigent (CTE-DB-SI) requereix entre d’altres la creació
d’una sortida d’evacuació sobre l’exterior suplementària, l’eixamplament a un mínim d’1 m
de les dues escales situades al costat de l’escenari, la regularització de l’amplada de les
dues altres escales, la incorporació de sistemes d’extinció automàtica i la sectorització en
relació a la caixa escènica.
Cal remarcar finalment la necessària adequació de la sala a la normativa sobre
accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda. Amb això, caldrà resoldre
l’accessiblitat a la platea, a les llotges, al galliner així com a l’escenari. La instal·lació de
rampes i d’almenys un ascensor resulta indispensable.
La caixa escènica
El teatre de l’Artesà disposa d’una caixa escènica frontal dita també a l’italiana.
Les dimensions de l’escenari són les següents.
• Boca: 7,80 m d’amplària per 7,40 m d’alçària.
• Corbata, 1,40 m de fondària per 7,80 m d’amplària.
• Escenari: Situat a 1,10 m per damunt de la platea. 13,80 m d’amplària (amb un
màxim de 14,80m i presència de pilars) per 9,20 m de fondària i 10,70 m d’alçària
lliure sota la pinta. La superfície resultant és de 136 m2
.
• Fosso d’escenari: les mateixes que l’escenari i 2,10 m d’alçària.
El terra de l’escenari és pla i és de fusta (en mal estat de conservació) així com les galeries
laterals i el teler. No hi ha cap aïllament acústic ni tèrmic sobre les parets exteriors. El
paviment del fosso de l’escenari és aparentment de formigó lliscat. No hi ha cap teló
metàl·lic tallafoc. Les escales d’accés a les galeries i al teler no cumpleixen la normativa de
seguretat laboral.
La instal·lació elèctrica està totalment desfasada i no hi ha cap equipament escènic com
per exemple barres, cortinatge, llums, etc.
Es tracta per tant d’un escenari amb unes dimensions reduïdes similars a les del teatre de
de la Massa de Vilassar de Dalt i una mica més gran pel que fa a la superfície al Teatret de
Salt o a la del Teatre Modern (11,20 m x 8,00 m x 6,00 m). Ara bé, aquestes dimensions es
troben molt per sota de les dels escenaris de construcció més recents.

51
Visió parcial de l’escenari El mur del fons i el teler L’actual quadre elèctric
El fosso de l’escenari
L’amplada de la boca és inferior als 8,00 m la qual cosa limita les escenogràfies i el ventall
d’espectacles i activitats comunitàries que s’hi puguin programar. Si bé s’apropa molt de la
mida bàsica de 8,00 m per als espectacles teatrals de gira, resulta massa estreta en
relació a les necessitats de la dansa, els concerts de música (amplificada o no), les de
dinamització comunitària. La possibilitat d’ampliar-la a un mínim de 10,00 m implica
modificar també les llotges laterals.
L’alçada de la boca de 7,40 m és massa gran i supera les proporcions habituals. Ara bé es
pot reduir mitjançant un bambalí de boca. L’alçada sota el teler de fusta és insuficient per
situar-hi per exemple un teló tallafoc adaptat a l’alçada de la boca actual.
L’alçada per sobre del teler de fusta (màxim 1,50m) és també massa limitada per tal que hi
pugui treballar un tècnic. En aquestes condicions resulta del tot necessari si es vol
disposar d’una torre escènica correctament dimensionada, augmentar per una banda
l’alçada total disponible i per l’altra modificar les dimensions de la boca (més amplada i
menys alçada).
L’alçada del fosso menor de 2,10m resulta també massa ajustada. No s’adapta tampoc a
la normativa que requereix un mínim de 2,50m per als espais de treball. Tot i això, la seva
necessitat real resta per confirmar d’acord amb el seu ús molt esporàdic observat en els
altres teatres visitats i/o analitzats. Cal observar finalment que l’actual configuració de
l’espai escènic requereix una profunda reorganització especialment a les parets laterals i
del fons per tal de situar-hi els equipaments escenotècnics indispensables (teler,
passarel·les tècnicques, escales, barres manuals, contrapesades o motoritzades, cortines,

52
llums, dimmers, etc.). En aquesta línia, sembla del tot convenient suprimir les galeries
existents i els pilars estructurals d’obra vista, la qual cosa permetria obtenir una amplada
total de 19,80 m.
Els camerinos i locals tècnics se situen dins la caixa escènica (a nivell de l’escenari i de la
passarel·la tècnica). Aquesta presència limita la grandària de la caisa escènica i la
col·locació dels equipaments escenotècnics. Cal remarcar que aquesta configuració era
bastant habitual en els teatres de principi del segle XX.
L’escenari disposa d’un accés directe de càrrega-descàrrega amb l’exterior per als
decorats i altres equipaments escènics. Ara bé, la porta actual no disposa de cap aïllament
acústic.
D’acord amb la diagnosi sobre les condicions d’evacuació i de seguretat contra incendi de
la sala, l’aplicació de la normativa vigent (CTE-DB-SI) requereix la total sectorització de la
caixa escènica (zona de risc especial) en relació amb la sala, la qual cosa significa entre
d’altres la instal·lació del teló metàl·lica tallafoc amb cortina d’aigua, una resistència
mínima al foc dels tancaments RI90 sobre rasant i RI120 sotarasant (fosso d’escenari), la
creació de vestíbuls d’independència entre l’escenari i la sala, la creació de sistemes
d’evacuació automàtica de fum (exutoris o airejadors) i segons el cas d’extinció automàtica
d’incendi, la creació de sortides d’evacuació amb escales d’almenys 0,80 m d’amplada,
etc.
Les característiques de la caixa escènica se situen molt per sota dels criteris establerts per
exemple pel Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya i de les que presenten els teatres
construïts més recentment en municipis similars al del Prat del Llobregat així com la
normativa vigent. Cal recordar, a més a més, que aquestes característiques resulten força
similars a les del teatre Modern amb totes les limitacions que suposa.
Els espais annexos
Els camerinos estan mal situats dins la pròpia caixa escènica (al mateix nivell que
l’escenari i a la galeria tècnica superior). Si bé un camerino de canvi ràpid resulta
necessari al costat de l’espai escènic els altres camerinos no han de situar-se tant en
contacte directe amb l’escenari i han de ser correctament aïllats des d’un punt de vista
acústic i funcional. Els espais annexos situats a l’exterior podrien haver servit en el seu
moment de camerinos però, ara per ara, la seva localització i la seva configuració els fan
totalment inutilitzables.
El teatre no diposa com a tal d’espai de magatzem per als elements de decorats, els
equipaments de so i d’il·luminació, els atrezzos, etc. És possible que en el seu moment els
edificis annexos hagin estat utilitzats a tal fi però la seva configuració actual és del tot
inadaptada. Aquesta absència redueix molt el potencial d’usos del teatre i la seva
versatilitat funcional.
Les dimensions del vestíbul amb poc més de 163 m2
(ràtio de 0,23 m2
/butaca) és
insuficient en relació a la capacitat màxima de la sala. Ara bé l’eventual tancament del
galliner i la reducció de l’aforament a unes 450 localitats aproximadament permetrà
solventar en part aquesta manca d’espai. Existeix també la possibilitat d’ampliar el vestíbul
obrint un accès directe al bar-casino.

53
Els altres espais tal com serveis sanitaris, taquilla, etc., són del tot insuficients en quantitat
i qualitat.
Finalment, és important observar que el teatre de l’Artesà no disposa de cap espai o sala
complementària per a activitats de difusió i/o assaig, tal i com existeix en la major part dels
teatres visitats i estableix el PECCat.
Els accessos
La localització de l’Artesà a proximitat immediata del casc antic del Prat li permet una molt
bona accessibilitat per als vianants. Es troba també propera a la futura estació intermodal.
El carrer del Centre en la seva configuració actual permet l’accés de furgonetes i camions.
Ara bé és necessari preveure a l’interior del solar i a proximitat de l’escenari d’un espai
d’aparcament propi per aquests vehicles. Es recomana també realitzar una reflexió
específica pel que fa a la sortida dels vehicles més voluminosos (més especialment per als
camions articulats) i eventualment valorar la possibilitat de modificar de forma puntual el
sentit de la circulació en el carrer del Centre i/o els més propers o de crear un espai ce
maniobra en el solar.

54
3.3 Conclusió de l’anàlisi
La configuració actual del teatre de l'Artesà, si bé respon a les característiques de la
tipologia a l’italiana, presenta des d’un punt de vista funcional espacial, tècnic i normatiu
nombroses deficiències i punts febles que minven de forma important el confort dels
espectadors (sobre tot si es compara amb teatres construïts recentment), redueixen el
ventall d’activitats teatrals i de les altres que s’hi puguin celebrar, i finalment dificulten
considerablament el treball dels tècnics.
La configuració de la platea (amb un pendent insuficient) i de les llotges impideix una bona
visió de l’escenari per als 65% desl espectadors amb especial incidència a la platea i al
galliner. Degut a aquesta manca de visibilitat i l’inadequació de l’actual cabina de control,
es recomana transformar o suprimir tot l’espai del galliner per tal de situar-hi l’espai de
control tècnic del so i de la llum amb eventualment la instal·lació (si l’estructura de l’edifici
ho permet) d’un o dos ponts de llum per damunt de la platea (a 45º) i de la corbata.
Les característiques de l’escenari (força similars a les del teatre Modern) se situen per sota
de les necessitats de les arts escènicomusicals actuals (amb per exemple una boca
d’almenys 10,00m d’amplada), mentre que els (pocs) equipaments escenotècnics
disponibles i els acabats es troben totalment desfasats en relació a les necessitats i les
normatives tècniques vigents. Cal augmentar la seva alçada total i modificar les
dimensions de la boca. La sectorització de l’escenari en relació a la sala és d’obligat
compliment, la qual cosa implica modificar substancialment la seva configuració actual.
El nombre limitat o l’absència d’espais annexos (sala petita o d’assaig, camerinos,
magatzems, de suport i tècnics) incrementa aquest desajust entre les necessitats
funcionals i espacials d’un equipament teatral de qualitat i les característiques de l’Artesà.
La construcció d’aquests espais annexos (a la banda est i/o a la planta soterrani de l’edifici
actual) resulta del tot necessària per a millorar el funcionament global de l’equipament.
Per tant, la rehabilitació de l’edifici respectant la seva configuració actual implicarà
conservar la major part de les limitacions detectades (mala visibilitat pels espectadors,
espais i equipaments tècnics insuficients, dimensions de la caixa escènica massa
ajustades, espais annexos insuficients, etc.) i amb el tancament del galliner, una reducció
important del seu aforament a l’entorn de 450 localitats com a màxim. Es tendirà a
reconduir en part la situació actual del teatre Modern, limitant el potencial i la varietat
d’usos de l’equipament, el confort dels usuaris i la capacitat del teatre per acollir una
programació artística de qualitat així com activitats de dinamització comunitària pròpies
d’una ciutat com el Prat de Llobregat.

55
Les intervencions necessàries
Per a resoldre les principals mancances funcionals detectades, cal emprendre entre
d’altres les intervencions següents a la sala:
• Reestructurar la platea amb modificació del seu pendent ,
• Tancar o suprimir el galliner per tal d’instal·lar-hi l’espai de control i el(s) pont(s) de
llum i les passarel·les tècniques,
• Modificar dues escales i crear una nova sortida a l’exterior,
• Incorporar un ascensor dins el vestíbul per a l’accés a les plantes superiors,
• Renovar completament les instal·lacions d’electricitat, aigua, contra incendi, etc.
• Renovar tots els acabats,
• Resoldre l’aïllament acústic i tèrmic.
A la caixa escènica
• Ampliar l’amplada de la boca i reduir la seva alçada;
• Suprimir els espais existents al seu interior;
• Modificar el nivell de l’escenari en funció de la platea;
• Sectoritzar completament la caixa en relació a la sala (resistència al foc dels
tancaments, vestibuls d’independència, teló metàl·lic tallafoc, etc.);
• Augmentar l’alçada de l’espai situat sota l’escenari (fosso o magatzem);
• Augmentar l’alçada de la torre escènica a un mínim de 15,00 sota el teler més 2,50
m per sobre del teler;
• Actualitzar totes les instal·lacions;
• Resoldre l’aïllament tèrmic i acústic;
• Incorporar tots els equipaments escenicotècnics necessaris.
I per als espais annexos
• Enderrocar els cossos annexos;
• Construir en una o dues plantes els espais de suport necessaris com per els
camerinos, els magatzems i els altres espais de suport tal com despaxtos, sala
d’assaig, locals tècnics, etc.
Le conjunt d’aquestes modificacions suposa per tant modificar substancialment la
configuració actual de l’edifici.

56
Localització de les intervencions a realitzar per tal de millorar la configuració actual
del Teatre
A la planta i a la secció transversal següents, s’identifiquen i es localitzen (en color vermell)
les principals intervencions a realitzar per tal de millorar el funcionament del teatre i
adequar-lo a les necessitats actuals i futurs d’un equipament escenicomusical funcional i
de qualitat.
Teler
Ponts de llum
Espai de
control
Platea, pendent 10%
Fosso o magatzem
Caixa escènica
Llotjes
Supressió galliner
Ampliació per
a espais de
suport
1,5010,702,10
9,50
2,002,20
Secció longitudinal
2,502,5015,00
Supressió
cabina actual

Estudi de la viabilitat funcional de l’edifici de l’artesà

Recommended

Recommended

More Related Content

More from Ajuntament del Prat de Llobregat

More from Ajuntament del Prat de Llobregat (20)

Estudi de la viabilitat funcional de l’edifici de l’artesà