1. 1
Relat dels continguts de la jornada
23 de maig de 2017 de 10 a 14.30 h, a l’Auditori del Cèntric Espai Cultural.
El Prat de Llobregat
10.00 h Obertura de la jornada a càrrec de Lluís Tejedor, Alcalde del Prat i Marta
Mayordomo, Tinenta d’Alcalde de Promoció Econòmica, Comerç i Ocupació.
Presentació inicial a càrrec d’Ana Álvarez de la Cooperativa d’Activitats i
Emprenedoria (CAE) i conductora de la Jornada Internacional de Bones
Pràctiques de l’economia social en l’àmbit agroalimentari.
Benvinguda als assistents a la jornada organitzada per l’Ajuntament del Prat de
Llobregat, amb el suport del Parc Agrari del Baix Llobregat.
Aquest acte s’emmarca en dos contextos:
El primer és que es realitza sota el paraigua de l'Ateneu Cooperatiu del Baix
Llobregat, que és un espai de trobada, reflexió i cooperació sobre l'economia
social i que busca impulsar les cooperatives i les empreses d’economia social a
la comarca. Aquest Ateneu s'ha creat amb el suport de la Generalitat de
Catalunya que subvenciona a entitats per portar a terme projectes de
generació d'ocupació mitjançant la creació de cooperatives i altres empreses
d’economia social.
En segon lloc, dir-vos que ens trobem en ple Maig Cooperatiu, un cicle
d’activitats de difusió de l’economia social i cooperativa a la comarca impulsat
pels “Municipis Cooperatius” del Baix Llobregat, les entitats d’economia
social, l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat i les cooperatives de la
comarca que celebra enguany aquesta segona edició.
S’espera que aquest acte serveixi per promoure en el sector agroalimentari una forma
d'organització empresarial -la cooperativa- que promou la participació de les persones

2. 2
membres, l'ocupació estable, la innovació, l'arrelament al territori i el desenvolupament
local.
Paraules de benvinguda:
Marta Mayordomo, Tinenta d’Alcalde de Promoció Econòmica, Comerç i
Ocupació de l’Ajuntament del Prat de Llobregat.
Dóna la benvinguda a tothom i exposa que aquesta jornada s’emmarca en el Maig
Cooperatiu, un mes en què les entitats de l’Ateneu donen a conèixer i ens apropen
els valors i els projectes de l’Economia Social, Cooperativa i Solidària (ESS) que es
desenvolupa en el nostre país i a nivell internacional.
En la Jornada d’avui coneixerem experiències, com la del Parc Agrari del Baix
Llobregat, un actiu agrari de primer ordre que genera activitat econòmica així com
nous models productius. A la jornada també veurem d’altres experiències de l’entorn
del mediterrani per aquest sector de gran importància. Per la comarca es prioritari
posar en valor el Parc Agrari i les iniciatives d’ESS per a que el facin sostenible tant a
nivell econòmic com ambiental.
Lluís Tejedor, Alcalde del Prat
Benvinguda. L’Ajuntament del Prat ja fa anys que promou de forma organitzada i
sistemàtica el cooperativisme i l’ESS. És una bona noticia la creació de l’Ateneu del
Baix Llobregat. La raó fonamental d’aquesta creació és el fet de potenciar el caràcter
territorial, el Parc Agrari i la proximitat. Cal també garantir la renta agrària. És un repte
consolidar la relació dels consumidors de proximitat amb els productors locals.
Els objectius de la jornada són compartir, aprendre, encoratjar-nos i sumar esforços.
L’Ajuntament s’ha compromès amb tot això i iniciem un procés amb moltes
possibilitats que no és fàcil i pel qual cal professionalització. Les institucions han de
donar suport, empènyer i protegir. Avui és un moment per compartir i aprendre.
Agraïments als ponents i assistents.
10.15 h Ponència: “El Parc Agrari del Baix Llobregat, una oportunitat per
l’economia social”, a càrrec de Raimon Roda, Gerent del Parc Agrari del Baix
Llobregat.
L’Ana Álvarez presenta el Raimon Roda:
Raimon Roda i Noya és Enginyer Agrònom per la ETSEAL (1996) i funcionari de la Diputació
de Barcelona (2002). Ha cursat el Doctorat d’Urbanisme a l’ESAB fins a nivell de Suficiència
Investigadora (2004). Va participar en el procés de disseny i creació del Parc Agrari del Baix
Llobregat (1998-2004) i des de setembre 2013 és Gerent del Consorci que el gestiona. Ha
intervingut en la redacció de diversos plans d’ordenació municipal i territorial i plans estratègics
i ha dirigit i publicat estudis de desenvolupament local i rural.
Com tècnic de la Diputació de Barcelona ha donat suport a projectes de gestió d’espais agraris
i rurals de la regió metropolitana de Barcelona, centrant la seva activitat en programes de
desenvolupament local especialment referents a la temàtica de productes de proximitat,
agricultura metropolitana i relacions camp-ciutat. Ha participat en projectes i xarxes
transnacionals sobre Governança Alimentària en regions metropolitanes i, com a expert, en

3. 3
projectes de desenvolupament d’agricultura periurbana a l’Argentina amb finançament de
l’AECID. Té publicats diferents articles sobre agricultura, espais i parcs agraris metropolitans.
Ens parla del Parc Agrari com a zona econòmica especialitzada sense que això no signifiqui
que les empreses agràries no puguin i tinguin unes característiques determinades, sent una els
bens comuns que generen les explotacions a més dels aspectes ambientals, els aspectes
socials. Per això ens parlarà també del “Rol de les cooperatives” i de les “Empreses Agràries
amb objectius socials específics”.
Raimon Roda, Gerent del Parc Agrari del Baix Llobregat.
La seva presentació vol emmarcar territorialment on som i té el repte d’explicar coses
diferents. Comença amb una imatge de l’àrea de Barcelona de nit, amb la part urbana
amb llum i remarcant que a la part fosca no vol dir que no hi hagi vida. Recorda el què
passa als espai agrícoles que no són illes ni territoris tancats sinó que formem part de
projectes més grans i que sobrepassen l’agricultura per arribar a d’altres sectors com
la alimentació o el teixit social, així com la relació amb els Ajuntaments que componen
l’espai.
L’espai agrari és un punt d’activitat econòmica amb dos característiques:
La primera és que el que produïm és estratègic (alimentació).
La segona és que es generen externalitats com són els ecosistemes i béns
comuns, és a dir, coses que generen efectes positius a la societat (el paisatge,
els aqüífers, els talls verds...). A més a més, compleix una funció social, no és
un museu a l’aire lliure però no vol dir que no s’acumuli un patrimoni històric
(per exemples les masies), coneixement, saber fer, relacions socials...
Parla de referents cooperatius i dels rols socials que juga l’espai. Per jugar aquest
paper , cal que el Parc Agrari tingui un discurs propi que ha de sorgir del territori, tant
del sector agrari com dels projectes de ciutat. Si no tenim relat propi qualsevol altre el
pot fer per nosaltres.
Això implica la defensa social del sector productiu tant per part de la societat com dels
ens públics.
Remarca que aquest espai es productiu i hi ha empreses (60) que tenen dret a vot.
De les hectàrees del parc hi ha agrícoles i productives. També hi ha 5 cooperatives
i algunes han deixat de tenir activitat econòmica però continuen jugant un rol identitari
a municipis com Gavà o Viladecans.
El consorci del Parc Agrari té principalment tres eixos que podem transformar en
preguntes.
On? Pel que fa al pla especial urbanístic, les regles del joc. Què és pot fer i què no.
Qui? Un consorci amb un bon equip professional composat per 11 persones i un
pressupost aproximat d’un milió d’euros.
Què? Un pla de gestió amb 5 línies estratègiques. Repassant les línies podem veure el
rol que juga el parc.
1. Assolir l’eficiència de les infraestructures i els serveis generals del territori
agrari.
2. Promoure sistemes de producció i comercialització que afavoreixin
l’increment de les rendes generades per les explotacions agràries.

4. 4
3. Fomentar la implantació de serveis i la modernització de les explotacions
agràries per millorar-ne la viabilitat.
4. Aconseguir un espai de qualitat integrat en el territori i en harmonia amb el
medi natural.
5. Consolidar i donar a conèixer el patrimoni natural i cultural del Parc Agrari
sense interferències amb l’activitat agrària.
El parc és un lloc físic, però el més interessant és que també és un projecte, un
territori que val la pena gestionar i que és singular respecte d’altres. Per exemple, a
Lleida estan debatent idees semblants.
També comenta que val la pena protegir-lo i tenir una posició activa. No només a nivell
econòmic (el preu dels productes i el seu valor no és el mateix) sinó també social.
Remarca que el preu bo és quan al altres països hi ha gelades i que l’administració té
la responsabilitat de cobrir el cost de producció.
Parla de l’economia circular, de l’espai agrícola inserit en un espai més gran (àrea
metropolitana) i d’altres temes com l’aigua, el reciclatge i la connexió entre els
territoris.
Visió de ciutat amb parts diferents que treballen juntes i que funciona en el cas de
l’ESS al voltant d’una massa critica que impulsa projectes de recerca, sobre l’atur, per
recuperar sòls i d’inserció entre d’altres. També parlem de ciutat amb nous moviments
que estan entrant al Parc, com l’agroecologia que està fent que s’instal·lin empreses i
que la gent que comenci nous projectes. Alhora implica el repte dels aspectes
productius però també una càrrega social darrera (tot i que quan compres productes
ecològics pot ser que els treballadors estiguin explotats i això no es diu). La presa de
decisions públiques ha de canviar, ja que és l’agricultura que ve i ha de ser compatible
amb la tradicional i les grans explotacions especialitzades en un producte que
normalment s’exporta.
Tots els territoris tenen avantatges i desavantatges. Un dels nostres principals
avantatges és que tenim quatre milions d’habitants que viuen al límit del parc, fortalesa
que hem d’explotar comercialment i socialment amb la integració dels diferents
col·lectius.
Hi ha figures com la cooperativa que reforcen aquest paper i també altres iniciatives
amb la idea d’integrar l’agricultura en projectes més amplis.
Torn de preguntes:
Pregunta 1:
Pregunta per les corporacions i sobre el tema de la contaminació (qui contamina paga) que
podria generar molt diner.
Menciona que el 2008 Cristina Kirchner, presidenta d’Argentina, va fer una llei per frenar
l’expansió de la soja (gestionada principalment per multinacionals) i li van “cremar el país”. No
obstant va seguir amb la proposta i va arribar a crear 3 milions de llocs de treball.
El ponent comenta que ha estat 3 cops a Argentina. Un vegada per un congrés i les altres dos
per projectes de l’horta. Les municipalitats van incorporar el tema de l’agricultura periurbana i
urbana. Reconeix també que el problema soja ve de lluny però sembla que s’ha començat a
desmantellar una mica.
Als inicis de la periurbana i degut a la greu crisi econòmica la gent feia hort per menjar i fer
intercanvis, per després arribar a ser un projecte estatal amb inversió publica.

5. 5
Cal tenir una estratègia de desenvolupament urbanístic i fa un símil amb nosaltres amb el
problema del poder especulatiu que pateix el sòl. El problema de l’accés a la terra i el preu de
venda és el mateix que aquí però nosaltres encara no hem arribat a controlar-nos pel que fa a
la introducció de la soja.
Pregunta 2:
Consulta sobre el pressupost d’un milió d’euros, les 11 persones que formen part del parc i les
2.000 hectàrees productives. Quin és el volum econòmic de la zona? I de les 5 cooperatives i
de la resta d’empreses?
Resposta 2:
El Raimon comenta que de les 11 persones que formen part, 7 són funcionaris pagats per
Diputació, a part del milió d’euros del pressupost. Al 2014 van calcular 43 milions d’euros
generats aproximadament. Sobre les 5 cooperatives no sap dir el seu volum però sí que tan
sols dues comercialitzen la producció. Les cooperatives també fan proveïment de serveis
conjunts i tenen un lloc específic a Mercabarna on poden vendre, però la realitat diu que hi ha
un venedor col·lectiu per individu que fa més d’intermediari que agrupar productors.
10.45 h Ponència: “Anàlisi del teixit de les empreses agroalimentàries
d’economia social”, a càrrec de Pau López, de la Fundació Catalunya La Pedrera.
Pau López treballa actualment a l'Àrea d'Impuls Social de la Fundació Catalunya - La Pedrera
des d'on està posant en marxa l'explotació agrícola dels Horts de Sant Benet i la línia de
producte d’elaborats de la Cooperativa MANS de la que ens parlarà al llarg de la seva
intervenció.
La seva trajectòria professional ha estat estretament vinculada al sector agroalimentari, sector
en el qual ha dut a terme projectes ben diversos. Des de la producció i comercialització de
bolets, mitjançant la creació d'una cooperativa dedicada a l'elaboració de productes amb bolets,
la posada en marxa d'una iniciativa per comercialitzar productes elaborats per artesans de
proximitat o el desenvolupament d'una eina de fidelització de clients per a la Gran Distribució.
Disposa d’una passió per l'alimentació que transcendeix l'àmbit professional, tal com podem
veure al seu blog dedicat a la cuina www.factorgastronomic.com i el seu compte d'Instagram
amb més de 15.000 seguidors.
Ens parla de la seva experiència a la Fundació Catalunya - La Pedrera en relació a les
empreses agroalimentàries socials i la seva evolució: origen i missió de la Xarxa agrosocial
creada per aquesta Fundació, exemples ben emblemàtics d’aquesta xarxa i
noves tendències en les empreses agrosocials (compra d’unitats productives i associació a
empreses fabricants) així com els aprenentatges d’aquestes evolucions.
Pau López, de la Fundació Catalunya La Pedrera.
Fa els agraïments i explica que presentarà noves experiències i exemples de bones
pràctiques i també que fan a la fundació (principalment donar treball a les persones
amb discapacitats o en risc d’exclusió).
5 àrees de treball:
- Impuls social
- Cultura

6. 6
- Territori i Medi Ambient
- Coneixement i recerca
- Alimentació i ciència
Tenen les oficines a La Pedrera que és el motor generador de finançament per la
fundació, que és autònoma i ve de l’obra social de les antigues caixes.
També participen al Món Sant Benet del projecte de la Fundació Alícia, tenen varis
espais de natura i 25 espais socials on fan acompanyament educatiu i per la gent
gran entre d’altres.
L’any 2011, la Fundació Catalunya - La Pedrera crea la Xarxa Agrosocial per reunir
diverses entitats dedicades al social farming, moviment que busca l’impacte social
mitjançant pràctiques d’agricultura sostenibles. La Xarxa Agrosocial també inclou
empreses socials dedicades a la transformació de producte alimentari local i a la gestió
forestal.
Participen 30 entitats, totes socials (centres especial de treball, empreses d’inserció...)
amb projectes d’agricultura i forestals. Aquest procés va esdevenir en la cooperativa
Mans per comercialitzar els productes.
Veurem 5 exemples:
L’Olivera. Entitat amb 43 anys d’història i alhora fundació i cooperativa.
Ubicada a Vallbona de les Monges (Urgell) es dedica principalment al vi i l’oli.
Fomenta la integració de persones amb discapacitats i també espais
assistencials.
La Fageda. És el cas més conegut. Té 35 anys d’història. Ajuda al col·lectiu
amb trastorn mental i discapacitats de la Garrotxa, aconseguit ocupar fins a 300
persones (fins i tot la gent s’empadrona allà per poder treballar). També està
organitzada com a Fundació (per perdurar el projecte social) i cooperativa. Ens
recomana la seva visita.
Delícies del Berguedà. Fundació i Societat Limitada Unipersonal (Portal
Berguedà). Treballa amb joves amb patologia dual i les seves famílies i també
està dedicada als iogurts i els derivats làctics.
El molí d’en Puigverd. És un cas peculiar perquè fan moltes coses. És una
entitat privada d’iniciativa social i sense ànim de lucre orientada a la inserció
laboral i social de persones amb trastorns de salut mental. Fan horta ecològica
(són socis de la cooperativa Mans), gestió d’establiments comercials, jardineria,
obra i manteniment, neteja industrial i restauració de mobles. Ocupa més de
130 persones a la zona del Maresme i ja tenen 15 anys d’història. També són
una fundació.
Fundació Emys. Fundada el 1987 a Riudarenes (La Selva).
Entitat petita (però cas important) sense ànim de lucre dedicada a la
conservació de la natura, en especial a les zones humides i de la tortuga
d’estany (Emys orbicularis), mitjançant la recerca, la gestió, la conservació,
l’educació i la conscienciació.
És dedica a l’agroecologia (gestió forestal sostenible, educació ambiental,
ecoturisme, producció de melmelades i conserves ecològiques de Can
Moragues). Treballen 6 persones més voluntaris.

7. 7
Evolució de les empreses socials aquest anys. L’inici va ser en coses rudimentàries
(jardineria, neteja, bugaderia...) que requerien poca inversió i molta mà d’obra. Amb la
crisi i la disminució de l’activitat, les empreses socials que es dedicaven als serveis,
sobretot a la jardineria, es van reorientar cap a l’agricultura, sobretot l’ecològica per
diferenciar-se de la tradicional.
Una activitat que plantejava noves dificultats a les empreses socials que s’havien
reinventat.
- Manca d’experiència i coneixement del camp.
- Convenis laborals poc ajustats a les necessitats del camp.
- Activitat que requereix un nivell d’eficiència molt alt.
- Dependència de les condicions climàtiques.
Algunes van decidir complementar la producció agrària amb producte transformat.
Però aquest pas requeria:
- Més inversió.
- Més coneixement.
- Mà d’obra especialitzada.
I per aquest motius poques empreses s’han animat a fer el pas. Alguns exemples són
La Fageda i L’Olivera. Casos d’èxit o miracles? Comenta que també van haver
condicionants externs, a La Fageda per exemple tenien molta llet i van pensar fer
iogurts, tot això acompanyat d’una bona gestió.
L’Olivera, en un principi venia els seus productes a Vallbona de les Monges i donava
servei assistencial a persones amb discapacitats. Bona gestió, bon treball i bon
posicionament al mercat. Entitats consolidades i arrelades al territori amb llarga
trajectòria al mercat. Costa trobar exemples iguals.
Aquestes empreses han evolucionat, primer oferint serveis més bàsics (agrícoles) i
després desenvolupant productes elaborats. L’objectiu és garantir una vida digna pels
seus treballadors. Han vist que poden adquirir coneixement si no el tenen, comprant
petites unitats productives per tal d’adquirir el coneixement necessari per desenvolupar
l’activitat i afegint el balanç social. En aquest casos no comencen des de zero, agafen
una marca i la transformen en social. Per exemple el Rosal, empresa de Tàrrega que
fa neules, va comprar fórmula a un artesà i van començar a fer-les ells mateixos.
Una segona estratègia que estan seguint, és fer acords i aliances amb altres
empreses convencionals. A les empreses convencionals els falta la part social i a les
empreses socials tenen mancances per la part productiva, s’ajunten i així sumen (ja
que crear de zero té riscos). Per aquest motiu busquem empreses per associar-nos
que aportin ells la part productiva (col·laborar amb empreses del sector agroalimentari
que aportin know-how productiu).
Presenta la cooperativa “2147 Mans” que és un projecte social format per persones
que han unit esforços per treballar la terra i obtenir fruita i verdura ecològica, de
qualitat i d’origen local. Cooperativa fundada el 2013 per generar economies d’escala
entre els membres de la Xarxa Agrosocial i accedir a la Gran Distribució ja que van
detectar problemes de la comercialització individual. Els productes el produeixen
entitats socials catalanes de la Xarxa en les que treballen persones amb discapacitat
intel·lectual, malaltia mental o en risc d’exclusió i per això la preparació del producte
per a la venda a la central logística de la Cooperativa genera ocupació per joves en
risc. Cal envasar els productes (cosa que penalitza el concepte ecològic) per evitar
contaminació. Però ja que cal fer-ho, aprofitem-ho i fem-ho social. Com els petits

8. 8
productors sols no tenien prou mans per cobrir la comercialització van fer la Xarxa que
és molt més que un acord client-productor.
Té molt valor afegit per part dels distribuïdor i els productors.
Pels distribuïdors:
- Projecte social
- Varietat de producte fresc
- Servei de Picking
- Logística ràpida
- Condicions de pagament
- Interlocutor únic
Pels productors:
- Projecte social
- Accés a la Gran Distribució
- Accés a nous mercats
- Bon interlocutor
- Sinèrgies entre productors
Es creen sinèrgies entre productors (jornades, etc.) i pels distribuïdors també hem vist
que té valor afegit: participen de projectes socials, ofereixen més varietat, servei de
Picking per la gran distribució, logística ràpida, condicions de pagament que podia
perjudicar al petit productor, redueix els interlocutors...
Per altra banda també ajuda a la pagesia amb preus justos (com més producció més
força per pactar preus). Té molt futur, 30 treballadors (25 joves i 5 tècnics de suport) i
més de 60 productors (7 entitats socials i 13 pagesos de proximitat). Tenen un
creixement de la facturació i és un model d’èxit de comercialització i de treball amb els
pagesos.
Torn de preguntes:
Pregunta 1:
L’Ateneu té l’objectiu de crear empreses cooperatives, potser a la sala hi ha algunes persones
que ho estan pensant. Que els recomanaries i els alertaries?
Resposta 1:
Recomana sinceritat i transparència. Cal començar bé ja que qualsevol discrepància després
pot ser un conflicte. Tenir clar els òrgans de govern i acotar els àmbits de decisió per evitar
problemes. A vegades es difícil portar, conduir, cooperatives grans però Mondragon és un
exemple d’èxit a l’estat Espanyol. Òrgan de govern fort que prengui decisions àgils i ràpides.
Pregunta 2:
Comenta la visió holística del conjunt. Durant la dècada dels 80, l’abocador de Castelldefels, va
ser un punt negre. La reducció de residus és fonamental i el problema dels envasats és la
reutilització. Fa falta d’especialització i que les empreses grans paguin.
És un gran repte el tema dels residus per a la distribució. La normativa exigeix que fiquis plàstic
i a més a més hi ha un problema de consciència i institucional.
Es plantegen reutilitzar els envasos?
Resposta 2:

9. 9
No, per què té una complexitat logística el retorn. El que sí que fan és minimitzar l‘ús d’envasos
i fer servir productes biodegradables i el més sostenible possibles. Reconeix que és un tema
complicat.
Pregunta 3:
Quin son els principals obstacles que ha trobat la cooperativa Mans en diferents nivells?
Resposta 3:
Un obstacle és la comercialització, si ets petit i vas a un “gran”, encara que siguis social, has de
complir el mateix que la resta d’empreses. Cal negociar amb gent més gran que tu i adaptar-se
a les exigències en temes d’eficiència, preu... això els ha fet millorar.
Per altra banda, el principal obstacle és que treballen amb persones amb risc d’exclusió: calen
tècnics d’acompanyament, hi ha baixes i costos afegits i també problemes amb els productors
socials per a que acomplexin els objectius pactats.
11.15 h Pausa
11.40 h Ponència: “Les cooperatives agràries a Catalunya”, a càrrec de Jordi
Vives, Director de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya
En Jordi Vives és Enginyer Agrònom per l’ETSEA (Escola Tècnica Superior d'Enginyeria
Agrària) de Lleida i Enginyer Tècnic Agrícola, especialitat en explotacions agropecuàries a
l’Escola Superior d’Agricultura de l’UPC de Barcelona.
Disposa de diferents Cursos de postgrau:
Tercer curs sobre Agricultura Europea i Política Agrària Comunitària, impartit per la Càtedra
d’Economia Agrària de l’ETS d’Enginyeria Agrària de Lleida.
Curs d’especialització́ “Eines microinformàtiques per al maneig i gestió́ d’informació́”, impartit
per la UD Mètodes Informàtics del Departament de Producció́ Animal i Enginyeria Agroforestal
de l’ETSEAL..
Programa de Direcció́ d’Empreses Cooperatives (octubre 2009 – octubre 2010) d’ESADE
Business School.
Des de 2009 és director de la FCAC, havent estat prèviament director gerent d’Unió de
Pagesos (2008-09); Gerent d’Àmbit Rural (2006-08) i Director tècnic i de màrqueting de
producte a Agroxarxa (2002-05).
Ens presenta l’anuari del cooperativisme agrari; les seves principals magnituds, i l’estructura
social, econòmica i territorial amb dades comparatives del sector: També farà referència a
alguns casos d’èxit en diferents sectors.
Les cooperatives agràries contribueixen de manera significativa a l'activitat econòmica de la
indústria agroalimentària i conèixer les principals magnituds d’aquest sector és bàsic per
poder desenvolupar polítiques que millorin la seva competitivitat, assegurin el manteniment de
l'ocupació i reforcin el creixement empresarial.
L'Anuari socioeconòmic de les cooperatives agràries catalanes és l’eina que, a partir d’un
treball de camp i enquestes a les cooperatives federades, recull les dades principals, les
característiques, l’organització i les activitats de les societats cooperatives.

10. 10
Aquest document també posa de manifest la rellevància del cooperativisme agrari en la nostra
societat, la seva capacitat de generar ocupació i el pes preponderant en el teixit econòmic i
social català.
Jordi Vives, Director de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya
Presenta la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC),que agrupa
aproximadament el 90% de les cooperatives agroindustrials i ens presentarà les
principals dades de l’Anuari.
Presenta les cooperatives com a empreses que són objecte de donar compliment als
objectius dels seus socis, i on les decisions les prenen les persones i no el capital.
En el cas agrari es cooperativitza la producció (en altres cooperatives és el treball, el
consum...).
Parla de:
- Magnituds bàsiques
- Distribució territorial
- Activitats agroalimentàries
- Facturació
- Ocupació i composició social
- Internacionalització
- Activitats no alimentàries
La federació la formen 214 cooperatives, 13 són de 2on grau. Sumen esforços i fan
intercooperació, millors inversions i comercialització, i per tant són més eficients.
L’imperatiu moral de la cooperativa és aconseguir el millor preu pels seus socis.
Dades de les cooperatives agràries de Catalunya (anuari 2017).
Facturació 1.615 milions d’euros, increment del 6% de la facturació mitjana, més de
4.400 persones ocupades i més de 32.000 socis productors. El sector cooperatiu
agrari té una tradició important. Hi ha cooperatives amb més de 150 anys. Durant les
dècades del 10 i 20 del segle XX es creen moltes cooperatives.
Les cooperatives agràries tenen dues ànimes, per una banda són economia social i
per l’altra també són empreses i cal buscar el màxim benefici pels socis.
2 reptes principals:
1. Aconseguir un preu just que retribueixi al soci productor
2. Incorporar als joves al mercat laboral
El productors, al agrupar-se, busquen guanyar pes per tenir millors condicions (produir
és fàcil però vendre costa més).
Pel que fa a la distribució territorial veiem que el sud de Lleida, Tarragona i terres de
l’Ebre tenen molt pes. Sobretot a les zones de cultius secs (vi i oli) que tenien moltes
necessitats i s’agrupen.

11. 11
La Federació dóna capacitat d’incidència i representació als àmbits on tenen
interessos en joc. Facilita les relacions amb entitats públiques (moltes interlocucions
a diferents nivells). Dóna serveis, formació, assessorament, comunicació...
Una gran característica de les cooperatives és la multisectorialitat (arròs, cítrics,
fruita, horta, vi, oli...) Molta importància de l’oli (líders del sector amb el 84%) i el vi
(53%). També l’ametlla, l’arròs i d’altres productes.
El conjunt del sector té un pes del 37% (67% al sector agrícola i 23% al ramader que
té més pes).
Pel que fa a la facturació trobem gran heterogeneïtat, des de petites cooperatives de
poble que facturen 150.000 € a grans cooperatives que superen els 250 milions €.
Totes han de ser empreses ben gestionades que gestionin les decisions dels socis.
Respecte a l’ocupació: la majoria són fixes (60%) i hi ha una forta presència femenina
(47%).
Són multifuncionals i tenen moltes altres activitats. Un gran repte és el relleu
generacional (als jubilats se’ls permet continuar aportant). Pel que fa a la
concentració, un 75% de la producció està en mans del 10% de cooperatives.
Respecte la internacionalització sobretot s’exporta a països UE però també hi ha
exportació arreu del món.
Altres activitats no alimentàries que representen la seva multifuncionalitat són els
punts de venda minoristes (100) i les botiges i supermercats de poble de la pròpia
cooperativa (50) i d’altres cooperatives (intercooperació).
Les cooperatives no només ajuden a la comercialització sinó que faciliten
subministraments com són adobs, llavors, farratge... i altres serveis com
assegurances, formació, informació, veterinaris...
A la web de la FCAC podeu trobar més informació.
El paradigma és produir el que ens demana el consumidor, és important tenir un
projecte empresarial clar i un bon lideratge per tenir sostenibilitat. Comprar
productes de cooperatives ens dóna força al territori.
Torn de preguntes:
Pregunta 1:
S’han citat dos grans reptes: preu just i incorporar joves. Quines iniciatives s’estan fent a la
federació per assolir-los?
Resposta 1:
Produir és fàcil però comercialitzar és més difícil. Cal posar de relleu dues coses: els punts de
venda directa (140 punts) permet quedar-te els beneficis que es generen pel camí. També
comentar les dimensions del sector (via fusió o aliances per tenir més força alhora de negociar
per tenir millors preus).
Pel que fa als joves hi ha línies específiques dintre del programa d’ajudes i s’han incorporat 700
joves. També hi ha casos de traspàs de terres de gent gran a joves amb ajudes.
Pregunta 2:

12. 12
Com està la formació per joves? Formació professional a escoles agràries com la de Manresa
per exemple.
Resposta 2:
Hi ha 2 projectes en marxa. Formació per emprenedors i per àmbits sectorials. També aliances
i suport de l’administració (escoles agràries). També es disposa d’un departament de formació
a la federació per donar resposta a les necessitats que detecten els socis. Per exemple en
l’àmbit empresarial és molt important la formació. La formació la fan en funció de l’interès dels
socis.
Pregunta 3:
Històricament les cooperatives agràries han ajudat a vertebrar el territori i la societat. Parlant de
les activitats no directament agràries, hi ha potencial pels serveis pel que fa al tema de
l’envelliment de la gent gran i que pot ajudar a vertebrar serveis en l’àmbit rural?
Parla de la multisectorialitat, com veuen la incorporació de persones treballadores com a socis
del treball? No són directament productors però seria interessant incorporar-les.
Resposta 3.1:
Pel que fa a serveis hi ha iniciatives, exemple: la cooperativa d’Ivars d’Urgell.
Resposta 3.2:
Els socis treballadors tenen un impediment legal/formal. En base a la darrera modificació de la
llei de cooperatives deixarien de ser cooperatives agràries per ser mixtes i pot ser un entrebanc
per a les ajudes de l’UE. Hi ha cooperatives mirant com fer-ho però hi ha dificultats. El fre són
els requisits.
Pregunta 4:
Disposa de dades de l’evolució de la producció ecològica dins de la Federació?
Resposta 4:
Ara mateix no disposa de dades però si hi ha vàries cooperatives que estan treballant en el
sector. Hi ha demanda i consciència. Algunes ho fan de forma integral i d’altres treballen en
algunes línies.
Això ha creat disfuncions en algunes cooperatives. En general les cooperatives més
conscienciades estan fent esforços.
Pregunta 5:
Com porten el tema del preu amb les subvencions de Brussel·les? Que sigui més econòmic
portar coses de molt lluny en comptes de productes locals?
Resposta 5:
No ho porten bé, per poder ser cooperatives cal també ser empreses i s’ha de partir de donar el
millor preu als socis. Estem en un món de mercats oberts i globals i cal garantir que competint
en temes fitosanitaris i altres iguals, però en costos laborals no podem competir mai. Cal unir
esforços per tenir mes força al comercialitzar el productes i aprofitar la cadena de valor per
arribar amb més marge als consumidors. És important garantir la igualtat de condicions amb
inspeccions de les autoritats i guanyar eficiència per l’altra banda.
12.10 h Taula de bones pràctiques moderada per Ana Álvarez de la Cooperativa
d’Activitats i Emprenedoria (CAE)
El cooperativisme al sud de França: el cas de Jardins de Perpinyà i la
Cooperative Plaine du Roussillon amb Gilles Bertran. Director general de la
Cooperative Plaine du Roussillon

13. 13
Alguns exemples que mostren que la cooperativa és un actor major de bones pràctiques en
Economia Social i Cooperativa en l'àmbit agroalimentari del seu territori:
- Han impulsat una botiga de venda als particulars.
- Han desenvolupat un projecte social anomenat “Solidarité des producteurs agricoles et
des filières alimentaires”, basat en la donació alimentària: la seva funció és no llençar
els excedents de la producció un cop feta la tria, sinó donar-los a aquesta associació.
Per la cooperativa això suposa 15 tones de productes que han estat redistribuïts.
- Suc per a les escoles: la cooperativa desenvolupa des de fa alguns anys la
transformació d’albercocs (els que estan massa madurs) en nèctar que és venut en
ampolles d’un litre als menjadors escolars i centres de vacances de nens de les
proximitats.
- Conviden als jubilats agrícoles a continuar amb responsabilitats a la cooperativa per
fer una transmissió del saber fer als joves.
Resum de la intervenció: presentació de la cooperativa, qui són, què fan, reptes de futur
Ens explicarà els 4 exemples citats anteriorment.
Gilles Bertran. Director general de la Cooperative Plaine du Roussillon.
Cooperativa Plana del Rosselló. Un model de bones pràctiques de l’economia
social en l’àmbit agroalimentari. Algunes dades: més de 30 productors, 64 famílies,
170 assalariats a les explotacions i 60 a la cooperativa. 10.500 tones produïdes al
2016 amb l’objectiu d’arribar a les 16.000 al 2020.
És una cooperativa jove (25 anys) i moderna, amb bones instal·lacions que fa una
activitat econòmica de col·lecta, transformació i acondicionament tot l’any. Disposa
d’una estructura professional amb un alt nivell d’exigència. A més a més és un lloc
de vida.
Està situada en dos ubicacions del sud de França a prop de Perpinyà i la
complementarietat dels seus models els permet assegurar un servei els 12 mesos de
l’any i de diversos productes. Disposen de diverses certificacions de qualitat per
alguns productes.
Comercialització: des de 2016 la cooperativa comercialitza les seves pròpies
marques. Al 2015 la cooperativa comercialitza un 100 % de la seva producció
d'amanides en saquet “FlowPack” i al 2016 un 100 % de la seva producció de
cogombres sota la marca “Mistrane”. En el marc d’una col·laboració estreta en la
planificació, l’organització, l’estructuració i la comercialització, Plana del Rosselló
comercialitza els seus productes a través l’empresa “Ille Roussillon” i tenen clients
nacionals i internacionals.
Eixos prioritaris de desenvolupament:
Producció:
- Afavorir el desenvolupament dels seus productes líders.
- Reforçar els productes secundaris i particularment en període hivernal.
- Ser inventiu i sotmetre les oportunitats de desenvolupament a certs productes.
- Desenvolupar la branca BIO el 2017.

14. 14
Comercialització:
- Dominar el control dels seus productes: producció / transformació / comercialització.
- Invertir massivament en la proximitat.
- Explorar noves sortides comercials (transformació / restauració)
- Posada en marxa d’un pla polític de comunicació i màrqueting recolzant-se en les
nostres forces (les nostres marques)
4 exemples per apropar-ho a tothom
- Botiga de venda particular al cor de la cooperativa.
- Associació de donació de productes per gent amb dificultat.
- Transformació d’albercoc madur en suc i venda a les escoles.
- Transmissió de coneixement dels jubilats als joves (saber fer).
És un model de bona practica en l’àmbit agroalimentari.
Les dinàmiques rurals i col·lectives a Grècia després de la crisi, amb Mathilde
Woillez. Consultora
Mathilde Woillez és consultora en organització i desenvolupament rural. Ha viscut i treballat
durant 5 anys a Grècia, de 2006 a 2011. Ha estat convidada a col·laborar en diversos projectes
de cooperatives agràries de dones al país grec. A partir de l’inici de la crisi de 2008, també va
acompanyar en processos de creació d’assemblees rurals, amb l’objectiu de preparar la
tornada i l’acollida de joves urbans.
Entre 2011 et 2014, ha desenvolupat una tesi sobre qüestions de governança participativa en
els territoris rurals sent terrenys d’estudi Creta i Còrsega. En aquest context ha contribuït a
desenvolupar-se noves cooperatives agràries. Avui en dia, està instal·lada al sud de França i
continua donant suport a les xarxes de solidaritat gregues
Ens parla del cas grec que ha desenvolupat importants xarxes de solidaritat entre les ciutats i
els pobles, basant-se en el fort arrelament de les persones al lloc d’origen. A partir dels
anys 60, l’èxode rural ha contribuït al reforç d’aquestes xarxes de solidaritat: la gent dels pobles
instal·lades a les ciutats han generat una clientela privilegiada i fidel per les empreses
artesanes i agrícoles dels seus pobles d’origen.
Des de 2008, els rols s’han invertit. S’ha constatat un moviment sensible de replegament
de les poblacions urbanes més precaritzades per la crisi, en els camps, les muntanyes i
a les illes. Alhora, s’ha afegit un fenomen d’iniciatives de solidaritat gestionades
col·lectivament i la creació de noves cooperatives agràries gestionades per joves.
Mathilde Woillez. Consultora
Retrospectiva sobre Grècia per entendre les dinàmiques actuals. Tot i que el 60% viu
en grans ciutats hi ha molta cultura rural i la gent es pregunta sovint de quin poble és
quan es coneixen.
Sentit de pertinença al poble tot i l’èxode rural. Un fet de la independència de Grècia
és l’expropiació de grans terres als otomans que es van redistribuir entre la població
en moltes produccions petites. Encara que els grecs migren les terres no les venen.
Aquestes xarxes es reconcentren a escala regional i han pogut mantenir la producció
agrícola amb altres ocupacions.

15. 15
El govern no ha treballat gaire bé i molts cops s’han finançat els projectes gràcies a la
diàspora. En paral·lel la reforma agrària, va donar lloc a una concentració de terres per
afavorir la cooperació entre una família i va fer néixer aquestes cooperatives per posar
en comú els mitjans de producció, modernitzar-se, compartir pràctiques de cultiu...
L’entrada a l’EU va jugar un paper important amb el finançament de la PAC i les
subvencions, això comporta transformació de l’agricultura grega i prosperitat. Les
cooperatives s’han convertit en estructures de suport i gestió com a reserva de
clientela, com a gestor de subsidis (sovint amb problemes de corrupció i escàndols)
que va generar en una gran crisi de desconfiança en el model cooperatiu.
També hi ha cooperatives de producció però són marginals en el teixit de les
cooperatives que és molt dens (les cooperatives especialitzades són residuals).
Un fenomen nou dels 90 és un moviment amb molt suport dels fons europeus FEDER
per a les cooperatives de dones, relacionat amb el moviment d’alliberació de la dona
que a Grècia arriba molt tard. Dóna feina i socialització. Hi ha més de 110 i és un
autèntic fenomen de gran magnitud.
L’impacte de les crisis (país amb molta pobresa), com reaccionen i com s’organitzen?
La joventut té molt atur, necessitat de migrar per tenir futur professional i social. Molt
joves van tornar als pobles ja que la família havia mantingut la casa i la terra (petit
patrimoni) per tenir sostre i menjar. Com molts estan formats van decidir pensar en
desenvolupar una activitat econòmica i no reprendre les activitats tradicionals
(ramaderia amb molt costos i poc benefici social). Per això van inventar noves formes i
nous mercats.
El paper de l’estat ha estat força destruït (salut, escoles, habitatge...) i és per aquest
motiu que es creen les xarxes de solidaritat (per cobrir mancances de l’estat i de la
seguretat social). Això estava molt relacionat amb l’alimentació i va néixer el
“moviment de la patata” que en comptes de seguir venent amb els preus baixos, van
decidir obrir un mercat físic i mitjançant internet la gent contactava i comprava a preu
de cost i així tots guanyaven. Aquest moviment també arriba a altres sectors. Són
mercats informals i és un sistema de contacte i comandes amb noves tecnologies. No
són xarxes estructurades, són moviments flexibles (sistemes d’intercanvi de bens i
serveis per la poca liquiditat que hi havia).
Una plataforma important és Enallatikos, portal que enllaça informació i facilita
l’intercanvi. Durant l’arribada de Syrizas també es recullen a Solidarit4all. Hi ha també
tensions entre els moviments socials. Omikronproject també recull més de 400
iniciatives des de l’inici de la crisi.
Les noves cooperatives aporten innovació social al món rural i es crea l’assemblea
del poble oberta per acollir als joves neorurals. És un procés difícil ja que sovint tenen
visions diferents. Cal formar-los i l’estat no té capacitat així que s’organitzen els vells
agricultors per ensenyar als joves. També hi ha sortides econòmiques, com el turisme
que aporten liquiditat.
Conquesta del mercat d’exportació per part dels joves que històricament no es feia, ja
que es venia el producte a granel als italians (reis del màrqueting) i ells l’exportaven i
es quedaven el marge. També es donen processos de certificació i denominació
d’origen perquè els joves són punters a nivell de màrqueting i això els permet obrir

16. 16
mercat. Tot i que hi ha una mica de desconfiança al moviment cooperatiu últimament
s’està recuperant.
Els productes transformats són molt dinàmics i l’agroturisme també ha potenciat les
zones rural. Remarcar el paper de les dones a les noves empreses i cooperatives ja
que abans era un sector molt masculí (excepte les cooperatives de dones). Ara les
dones tenen un rol molt més actiu i estableixen el vincle amb les xarxes de solidaritat
que és un marc informal però flexible amb capacitat d’innovació. Degut al quart
memoràndum hi ha certa desconfiança del govern i un futur una mica incert.
Dóna dos exemples:
- Una empresa col·lectiva que desenvolupa plantes i medecines.
- Una cooperativa d’oli d’oliva que fa comercialització, producte de qualitat, té en
compte el màrqueting i li ha permès la conquesta de mercats internacionals.
Dirigida per una jove fundadora, molt implicada a les xarxes de solidaritat.
Actualment és la primera cooperativa d’oli, sense parlar de les tradicionals.
L’Associació Espigoladors i la lluita contra el malbaratament alimentari, amb
Mireia Barba
La Mireia Barba és diplomada en Ciències Empresarials i habilitada com Educadora Social. Ha
treballat al sector privat principalment en el món de la banca, en el sector social en diferents
organitzacions coordinant projectes d'inserció laboral de col·lectius en risc d'exclusió social i
empreses d'inserció, i a l'administració pública en l'àmbit de la promoció econòmica ,
emprenedoria i empresa.
Ha realitzat un postgrau en Emprenedoria Social i un curs d´expert en Responsabilitat Social
Corporativa i té un vincle pròxim amb el sector agrari ja que una de les aficions del seu avi era
ser pagès, qui li va ensenyar i transmetre la cultura del camp.
La Mireia aposta per un canvi social d'una manera sostenible i és gran defensora del poder del
ciutadà per canviar el món .
Vaig deixar la seva feina per muntar un model productiu que lluités contra el malbaratament
alimentari i fa una mica més de 3 anys va fundar juntament amb altres dos persones, l'empresa
social Espigoladors.
Ens parla de l´empresa social Espigoladors i les seves línies d´acció en l' àmbit del
malbaratament alimentari
Mireia Barba de l’Associació Espigoladors
La imperfecció de les persones depèn de com la miris i amb els aliments passa el
mateix. Avui en dia es demana la perfecció o sinó estàs fora del sistema però el mon
no és perfecte i 1 de cada 3 aliments es llença mentre que molta gent passa gana.
Espigolar, és art, cultura, solidaritat, compromís, activitat antiga on les persones amb
pocs recursos recuperaven les restes de les collites i les convertien en farines i altres
aliments.
També hi ha “espigoladors” urbans (que recullen dels contenidors el menjar que tiren
els supermercats).

17. 17
S’ha buscat crear un moviment ciutadà per recuperar aquest concepte, amb prou
gent per canviar la tendència. Van néixer al 2013. Al principi una persona volia
col·laborar i donar els aliments que no podia comercialitzar però no podia fer-ho
directament per por a un efecte crida. El punt important d’aquest fet és que va decidir
ser part de la solució.
Forma jurídica associació, inclusiva, participativa, innovadora i sobretot
sostenible.
Van començar 3 socis fundadors acompanyats d’un comitè estratègic amb persones
rellevants i amb experiència en el sector de l’alimentació.
Treballen sobre tres eixos:
- Malbaratament
- Accés a alimentació saludable dels col·lectius en risc.
- Generació d’oportunitats per persones.
A Espanya 7,7 tones es llencen a les escombraries, un alt percentatge està en risc,
amb un 50% d’atur juvenil i important atur de dones.
Aporten solucions: aprofitar fruites i verdures imperfectes.
Recuperar fruites i verdures que no siguin comercialitzades (per estètica, etc.)
El 95% la canalitzen a persones vulnerables (donacions a entitats socials) i 5% les
transformem en conserves d’alta qualitat sota la marca “Im-perfect” amb alt impacte
social i mediambiental.
Recuperen els productes del sector primari, gràcies a una xarxa de productors
col·laboradors que tenen excedents i signen un conveni. L’associació s’encarrega de
recollir els aliments imperfectes del camp. Això els dona visibilitat, estan a l’aire lliure,
en un entorn natural, treballant en equip. Van amb petos i donen una certificació per
visualitzar aquest procés.
Treballen basant-se en el model d’economia circular, reutilitzar envasos, donen idees
als productors...
Agraïment al Prat i a les empreses que col·laboren. Tenen aliances claus amb
empreses i institucions i són cofundadors de la Plataforma Aprofitem els Aliments.
També són co-fundadors de Vogadors, aliança comercial de vàries empreses socials
del sector de l’alimentació que comercialitzen productes de qualitat amb impacte
social, al fer-ho junts facilita la venda que és una de les principals dificultats. Per últim,
també participen de la Fundació Cotec per a la innovació, que presideix el Rei i on
participen 50 grans empreses, l’objectiu d’aquesta participació és aprofitar l’oportunitat
per fer incidència en empreses grans des de dintre.
Visió de futur, en quatre línies:
- Innovació i inclusió. A banda d’Im-perfect volen consolidar una marca blanca i
també crear un obrador.
- Replicabilitat, anar influint exponencialment mitjançant rèpliques del projecte a
altres llocs.
- Transformació i empoderament. També fan conscienciació i campanyes. Els
joves són el motor de canvi i per exemple llancen un premi per donar solucions
pensades pels joves.
- Canvis locals i globals. En aquest sentit també incidència a diferents nivells.

18. 18
Les Cooperatives d’activitat agrícola franceses: Terracoopa, Cooperativa
d’activitat agrícola ecològica i de protecció del medi ambient de Montpeller, amb
Joseph Le Blanc, gerent.
Joseph Le Blanc és un dels 9 socis de Terracoopa i des del 2012 és el gerent de la
cooperativa.
Va néixer i créixer a la finca familiar al nord de França, de la que va sortir per estudiar
agronomia a Paris, per després encetar la seva primera experiència laboral al Perú, on ha
viscut 3 anys treballant per a Agrònoms i Veterinaris Sense Fronteres, promocionant
l’agricultura camperola.
De tornada a França, va continuar treballant en desenvolupament rural, acompanyant projectes
d’instal·lació de nous camperols al Languedoc. La seva experiència reforça el seu
convenciment de que l’agricultura de pagès és la millor forma per a respondre als reptes
actuals: produir una alimentació de qualitat, mantenint els recursos del medi ambient i generant
ocupació digna i de qualitat.
Ens parla de la creació de Terracoopa a inicis de l'any 2012, els fundadors de la cooperativa
apostaven per transformar una demanda per aliments locals i orgànics en una font d'ocupació.
S'han nodrit de moltes experiències i organitzacions per implementar una cooperativa
d'activitats i emprenedoria única, dedicada a les activitats agrícoles i ambientals. Això
permet a persones provar el seu projecte professional i desenvolupar la seva activitat en un
marc empresarial i protector alhora.
A la cooperativa, els emprenedors comparteixen règim i cobertura legal, així com sinèrgies
comercials, però també recursos productius, en particular una finca orgànica de 10 hectàrees a
unes passes de Montpeller. Aquesta interpretació moderna de la cooperativa agrícola, cent
anys després de les primeres cooperatives vinícoles del Sud de França, obre noves
perspectives per a la cooperació en medi rural.
Joseph Le Blanc, Gerent de Terracopa
Terracopa és una Cooperativa d’Activitat Agrícola Ecològica i de protecció del medi
ambient a Montpellier i és una nova manera de fer cooperativisme.
A França tenen molta tradició de cooperatives agràries des de l’inici segle XX.
Aquestes cooperatives agrupen agricultors que tenen la seva pròpia empresa i també
participen de la cooperativa. A Terracopa és diferent, tots formen una única
empresa. Són 9 socis fundadors, amb una veu i un vot i ja agrupa a 40 emprenedors.
Tenen poder en decisions estratègiques i agrupa a agricultors, paisatgistes/jardineria i
consultors.
Terracoopa ofereix a agricultors orgànics i professionals en paisatgisme, jardineria,
medi ambient i desenvolupament rural crear i desenvolupar la seva activitat en el marc
d’una cooperativa de la qual són emprenedors-assalariats-socis.
Per què han fet aquesta cooperativa?
- Assegurar las trajectòries de reconversió professional i creació empresarial.
- Oferir aliments orgànics i locals.
- Reactivar el mercat de la terra.
- Crear ocupació en la economia verda.

19. 19
Els usuaris es converteixen en socis i gestionen conjuntament la cooperativa i també
en un futur es plantegen obrir la governança a consumidors i públic.
A la cooperativa comparteixen un marc legal. Ets emprenedor i assalariat el que et
proporciona una major protecció social. També ofereixen serveis professionals per a
la gestió i administració de l’empresa. Acompanyen i capaciten (no es tan fàcil
produir ni gestionar).
Un punt central del projecte és que comparteixen els mitjans de producció i els
recursos productius, comparteixen costos i alhora tenen autonomia tècnica i
comercial.
La Mancomunitat de Montpeller va comprar terres i les va cedir per 18 anys a
Terracopa i a la població local, aquest període els dóna marge i estabilitat per poder
fer inversions.
Les sinèrgies comercials els permeten tenir una oferta cada cop més amplia en els
mercats locals, fer intercanvis entre col·legues de la mateixa especialitat o
complementaris (jardiners) i presentar ofertes i candidatures comunes (no és veuen
com a competidors sinó com a socis i col·laboradors).
Remarca que és un procés llarg que porta temps. Pel que fa al finançament el 10%
de las vendes les aporten a la cooperativa i també compten amb un recolzament
públic sobretot inicial. Cada cop creix l’autofinançament però mai arribarà al 100% per
que tenen noves entrades que al principi són poc rentables i necessiten suport públic.
A banda també han contat amb una mica de finançament privat.
Estan activant un ecosistema al voltant del projecte i remarca que sol vas més ràpid
però junts vas més lluny i que també hi ha altres experiències similars a França.
L’11 juny hi ha una jornada de portes obertes a la finca.
Com a resum de la Jornada l’Ana Álvarez remarca el denominador comú de les
ponències: donar resposta a reptes socials, transformació i impacte social.
Torn obert de paraula:
Pregunta 1:
Reflexió sobre el que no s’ha dit. Ningú ha parlat del concepte sobirania alimentaria. Tampoc
de resiliència (capacitat d’adaptar-se als canvis en referència clara al canvi climàtic), petjada
ecològica i generació CO2.
Pregunta 2:
(Dirigida a Joseph Le Blanc de Terracopa)
Pel que fa a la producció, com gestionen les 10 Ha de terreny ?
Resposta 1:
(Mireia Barba de l’Associació Espigoladors)
Reconeix que hi ha paraules que no s’han dit i que encara falten més. En 15 minuts que duren
les ponències no pot sortir tot el que està relacionat amb l’alimentació.
Resposta 1:
(Mathilde Woillez consultora)

20. 20
Les Xarxes de Solidaritat donen capacitat de resiliència als seus integrants tot i que estan
qüestionades per les polítiques d’austeritat (confiscació de les petites propietats pel govern per
vendre a multinacional i poder pagar als creditors).
Resposta 1:
(Joseph Le Blanc de Terracopa)
Parla de xarxes socials i familiars per a fomentar la resiliència. L’estructura col·lectiva que han
creat dóna això i a més a més l’accés als mitjans de producció.
Resposta 2:
(Joseph Le Blanc de Terracopa)
Respecte el repartiment de la terra, parla d’una hectàrea per persona que és el càlcul que
tenen fet del que pot treballar una persona.
Sobre la formació parla dels centres de capacitació agrícola, però reconeix que fa falta més que
això i sobretot transferència de coneixement de la gent gran a les noves generacions.
La Fundació Cassià Just - Cuina Justa. explica el projecte de Can Tudela. Convida
als assistents a la jornada de portes obertes. Expliquen que fan menjar elaborat (5.000
racions de càtering principalment), que estan al parc agrari i que compten amb 300
treballadors, el 80% dels quals amb risc d’exclusió o discapacitat.
Cloenda a càrrec de José Ángel Carcelén, Conseller de desenvolupament econòmic i
agrícola del Consell Comarcal del Baix Llobregat
Agraïment als ponents, assistents i organitzadors i en especial a l’Ajuntament del Prat,
pel seu llarg recorregut liderant un política pública sobre economia social i cooperativa.
La jornada ens ha servit per reflexionar i informar-nos i recorda les accions de
sensibilització del Maig Cooperatiu i les accions de sensibilització que es fan.
Agraïment a la jornada per vincular ESS i àmbit agroalimentari i referència explicitat a
la Xarxa de de Municipis per a l’Economia Social i Solidaria (XMESS) i els
Ateneus Cooperatius i la seva tasca.