SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 28
Descargar para leer sin conexión
EL MAPA DE FUTUR DE SITGES
Gestió interactiva de les 5 dimensions


             Juliol 2011
           Albert Bargues.
             Arquitecte
            Pla Estratègic

        Ajuntament de Sitges
La globalització de la economia

La globalització es un procés econòmic ,tecnològic, social i cultural a escala
mundial que consisteix en una intensa comunicacio i interdependència
entre els diferents països del mon unificant els mercats,societats i
cultures, a traves d’una sèrie de transformacions socials, econòmiques i
politiques que en donen un caràcter global .Es un procés dinàmic produït
principalment per les societats que han obert les seves portes a la
revolució informàtica politiques.
Es fonamenta en els avenços de la connectivitat humana els transports i
les telecomunicacions possibilitant la fàcil i lliure circulació de persones i
l’ús massiu de les Tics i de Internet el que comporta l’augment del
cosmopolitisme de les societats.
En aquest context global les nostres ciutats els pobles i les nostres viles
estan experimentant també processos de transformació molt importants i
profunds.




La combativitat entre ciutats
 Temes com la combativitat economica entre ciutats, la qualitat de vida de
la població,l’equilibri social, la capacitat per innovar i la sostenibilitat
ambiental dependran en gran mesura de la nostre capacitat per re
inventar , per dissenyar i per governar l’adaptació de les nostres les ciutats
i llurs entorns a aquesta nova realitat.
Les noves eines informàtiques
La globalització basada en las noves tecnologies informàtiques i de la
comunicacio junt amb la vertiginosa velocitat en la evolució dels sistemes
de informació,documentació i xarxes de comunicacio ens obliga a tots ha
adaptar-nos per no quedar fora del sistema econòmic.
 les noves generacions de tecnologies interactives ens permeten i ens
obliguen a una nova manera de entendre el territori i la ciutat.
Sistemes de gestió i tecnologies del coneixement del territori i la ciutat.

Aquest nou escenari tecnològic ens comporta una nova forma de
documentar-se que ha de permetre facilitar l’accés a l’ informació ,a les
noves formes de comunicacio, a nous sistemes de gestió del coneixement
de la ciutat.
El territori i la ciutat estan vinculats directament a la tecnologia del
coneixement.
El coneixement que es te del territori i de la ciutat , el seu
desenvolupament econòmic, social i urbà estan intrínsecament vinculats
amb els sistemes de representació cartogràfica,a la tecnologia del
coneixement, de la documentació, de la informació.

Una seqüència de imatges del territori i de la ciutat per il·lustrar com la
tecnologia de informació i documentació existent a cada moment de la
historia esta vinculada molt directament a la seva capacitat de creativitat,
de desenvolupament, de gestió, de planificació.

194 anys abans de crist. Erastotenes es el màxim exponent dels
coneixement geogràfics del mon grec en la seva obra Geografia es creen
les bases de la Cartografia científica i realitza el primer mapamundi de la
historia.
79 de la nostra era. Plinio de l’Escola de Rodas el seu objectiu no es
geogràfic com l’escola grega tenien una visió practica de la cartografia i
no li interessava l’estudi de la geografia des un punt de vista científic eren
plànols cadastrals i de itineraris per el seu us en el d’envolupament
econòmic.




1595. Francesco Valegio “Raccolta di le piu illstri e famose citta di tutto il
mondo “ llibre editat a Venècia. El renaixement amb el descobriment de
la perspectiva, en contraposició del romànic de figures planes la ciutat te
per primera vegada una imatge en 3d.Font Institut Cartogràfic Catalunya.
1716. Compte De Darnius. Descripció del Corregiment de Barcelona. La
informació no es geogràfica o científica es amb objectius militars, careners
de les muntanyes, fondalades de les valls ,carreteres per itineraris militars,
la representació i la informació del territori es molt minsa.
 Font Institut Cartogràfic Catalunya.




1803.Robert de Vaugondy Le principaut de Catalonogne les Royaumes de
Navarre et d’Aragon. Mapa militar. La informació es mes completa però
amb el mateix criteri de detalls.
Font Institut Cartogràfic Catalunya.
1856 Instituto Cartografico y Estadistico el 1863 es fa el primer plànol
militar amb corbes de nivell.
1860.M.Sola-Sagales Plànol de la ciutat de Barcelona .Imatge de la ciutat
Font Institut Cartogràfic Catalunya.




1860.I.Cerda. Plànol de Barcelona i voltants .Aixecament topogràfic amb
informació geogràfica, corbes de nivell,toponímies. Informació que
permetrà poder realitzar el concurs per el planejament del Eixample de
Barcelona.
Font Institut Cartogràfic Catalunya.
1893.Enric Vilaplana Plànol de Barcelona amb Topogràfic visió de la
estructura urbana de Barcelona amb el seu desenvolupament.
Font Institut Cartogràfic Catalunya.




1897.Planol de Sitges. Documentació que va servir per fer el projectes de
eixamples posteriors.
Font arxiu Municipal de Sitges.
1920. Fotografia de Sitges. Incorporació de la nova tecnologia : la
fotografia ,en la documentació e informació del territori i la ciutat. Primer
reportatge fotogràfic documentat sobre el territori de Sitges.
Font arxiu Municipal de Sitges.




1926. Diputació de Barcelona Plànol de la província cal fer menció a les
tasques desenvolupades per la Diputació en el precari panorama
cartogràfic des 1898 fins a 1913 i l’impuls donat en el decenni 1926-1935
Amb la creació del Servei del Mapa Geogràfic.




                   .
1941 Els primers vols aeris a l’estat Español van esser realitzats per
l’exèrcit americà i alemany a escala 1:50.000 com a informació militar per
si finalment participava en la 2ª guerra mundial. Com a conseqüència del
tractat de col·laboració d’ajut militar i econòmic entre España i EEUU de




1953 es va publicar el plànol de restitució fotogràfica en el 1954 completat
per vols posteriors els anys 1956 i 1957. A escala 1:35.000. 1956. primer
ortofotomapa realitzat amb aquesta tecnologia que permetia una
aproximació per primera vegada del territori a escala 1.5000 0
determinacions a escala 1/2000.
1953. Baldric. Pla general de ordenació de Sitges. El Pla General es va fer
amb una cartogràfica innovadora :amb la base del primer vol de
ortofotomapa publicat posteriorment el 1956 de la Diputació,

 Per la seves limitacions tècniques de la informació cartogràfica el pla es
limita nomes al sol urbà no estudiant ni a nivell de informació el sol
agrícola o no urbanitzable, amb sense massa precisió topogràfica el
document normatiu gràfic ,es un plano de taques, es el que s’anomenava
plano de zonificació, pràcticament orientatiu, tan es eixís que els redactors
ho fan pales en la seva memòria, deixant la concreció i les delimitacions
mes exactes per el desenvolupament parcial posterior.




La representació feta a ma sobre paper amb tinta i les informacions
virtuals a base de perspectives manuals, per la reproducció dels planells
es feien servir sistemes fotogràfics. Planells a escala 1/10.000
1.


Planell informatiu de la estructura urbana existent i el seu creixement
previst ignorant el resta del territori.




Visualització de la ciutat, perspectives fetes a ma transmeten l’encant
segons les seves descripcions del casc antic .
1985 ortofotomapa ICC. La tècnica de les fotografies àrees i el
ortofotomapes va anar millorant amb nous sistemes mes ajustat de
triangulació , mes capacitat de restitució de punts i mes exactitud.
1985 Pla general de ordenació urbana. Albert Bargues. Realitzat amb la
restitució gràfica del ortofotomapa, ja es recull tot el terme municipal amb
la zones agrícoles, les corbes de nivell, la toponímia .




La tecnologia cartogràfica ens va permetre fer un planejament de tot el
territori amb una precisió de escala 1/2000,que també permetia fer las
aproximacions de detall a escales inferiors.




Documentació e informació que ens va permetre poder confeccionar una
documentació gràfica normativa amb rigor de topografia i delimitacions,
mes precises i ajustades..
La representació feta a ma sobre paper amb tinta i les informacions
virtuals a base de perspectives manuals, per la reproducció dels planells
es feien servir sistemes de reproducció amb paper continu en les
reproductores d’amoníac.
2004. tecnologia de satèl·lit ortofotomapes. tecnologia digital ,informàtica




En el decenni 1995-2005 hi ha una revolució tecnològica substancial en
tots els àmbits que modifica els sistemes de treball de representació de
comunicació . La tecnologia cartografia,la tecnologia digital la
informàtica,el sistemes de representació i treball, els mecanismes
informàtics les tecnologies ens permeten fer treballs a l’escala de 1/1




    .
2004 Estanislau Roca. Pla Ordenació Municipal de Sitges, realitzat amb
aplicació de totes aquestes tecnologies, el rigor pot esser extremadament
precís en quan a documentació gràfica el sistemes de representació e
informació es modifiquen poden ser amb paper , amb web, amb i.mail.




 No esta desenvolupada encara la tecnologia de 3d per fer la imatge de la
ciutat, però la informació es tan precisa que si ens permet fer la maqueta
del eixample.
2005 Google Earth




                    2005.
Sitmun Diputació de Barcelona. Servei de Informació territorial municipal
es una eina de gestió que integra cartografia i base de dades. Permet la
visualització estructurada de cartografies temàtiques com el cadastre, el
planejament urbanístic, llicencies d’activitats




2007.UPC Laboratori modelització virtual de la ciutat. aixecament de les
façanes del casc antic amb tecnologia de punts per laser, captura de de
dades topogràfiques amb un escàner laser terrestre , realització de
ortoimatges en cad a escala 1/100 amb la georeferencia del núvol de
punts.
2009. Barcelona Fundació Barcelona-Media centre de innovació
tecnologia vinculada ala universitat Rovira i Virgili.

Tecnologia i serveis de visualització urbana. La vitalització en 3D urbana
presenta un entorn de representació fidedigne basat en la informació
tècnica ,cartografia horitzontal i vertical.
2009. Vilafranca Fundació Barcelona-Media centre de innovació Detall de
la qualitat de la visualització permet aquesta tecnologia recorreguts
peatonals amb vistes de 360 º.
2009.Interior Santa M del Mar Fundació Barcelona-Media centre de
innovació Detall de la qualitat i la tecnologia amb els motors de
visualització fàcils de manejar per al gran públic i sense necessitats de
grans i potents ordinadors amb molta capacitat , amb portàtil es suficient.




la conclusió d’aquesta seqüència de imatges ,les noves tecnologies
imposen una nova manera de entendre el coneixement del territori i de la
ciutat .

la seva fàcil aplicació la representació cartogràfica de la ciutat serà
inevitablement amb visualitzacions en 3D amb un interacció amb altres
programes informàtics de bases de dades ,de gestió, amb una substancial
evolució en els sistemes de informació .webs, xarxes,Internet.

Per exemple ,un cas molt clar es el del turisme i el comerç
Les eines informàtiques estan modifica’n substancialment el sistema ,el
mètode , fins hi tot els processos de l’activitat comercial.
Les innovacions en el comerç Electronic en el sistemes de ventes i
màrqueting per la xarxa :Internet junt amb la desaparició dels canals
clàssics de màrqueting de compra venda ,els intermediaris en el cas del
turisme, els Tours operadors, les agencies de viatges , les majoristes,
els conceptes de campanyes de publicitat han produït una situació nova,
sense antecedents casi es començar de nou.
Uns conceptes nous de publicitat de màrqueting de vendes per la xarxa
venen imposats per aquest nou escenari ,
la recerca del client final en la xarxa, arribar directament sense
intermediaris des el territori fins al consumidor final, i ajudar-lo a prendré
la decisió de visitar-nos fer una compra ,es l’objectiu.




Per poder continuar essent competitius com a territori, com a ciutat en
aquesta economia globalitzada, es necessari crear la documentació, la
informació, en fi les eines necessàries que permetin mantenir o millorar la
nostra capacitat de atracció turística ,

Estar en el mercat globalitzat,Esser competitius en aquest nou mon,es el
nostre objectiu per assolir-lo ha estat formalitzat un conveni de
col·laboració de l’Ajuntament amb Fundació Barcelona Media per amb la
seva tecnologia informàtica i la seva experiència poder conjuntament
realitzar el Plano de Futur de Sitges.
Objectiu ,finalitat del projecte mapa 3d virtual de sitges

El mapa del futur pretén aprofitar la tecnologia dels videojocs creada per
la Fundació Barcelona Media per crear un escenari tridimensional de la
ciutat.

El projecte pretén desenvolupar e implantar una solució tecnològica
integral creant les bases de una nova generació de mapes turístics i de la
ciutat, el mapa del segle XXI.

El projecte es centra en la creació d’automatismes per la creació de
continguts digitals i a la seva difusió per els diversos canals de distribució,
punts de informació, Internet, plataformes mobile i xarxes

En el àmbit territorial urbà , generar a partir de la informació prèvia,
tècnica i especifica aportada per les administracions i particulars sobre els
escenari tridimensional el mapa del futur ha de permetre unificar i
presentar de una forma inovadora la oferta turística, cultural i comercial
del municipi.

El projecte pretén convertir els escenaris tridimensionals, gestionats en
temps real en un interfaz gràfic que permeti facilitar la comprensió i el
accés a diferents tipologies de informació ,dades, gràfics, continguts
multimèdia, comercials,urbans
Pensada com una eina de divulgació de continguts digitals per el gran
públic.
 Per el que la visualització d’aquesta informació ha de realitzar-se de
manera que els usuaris finals puguin consultar-la de forma interactiva
però fàcil.
El mapa del futur ha de constituir una eina capaç d’aglutinar la informació
del diferents parts de la societat, la publica i la privada, que permeti en la
seva implantació la transferència de tecnologia i millorar el nivell del
comerç i de la industria del turisme.
El mapa del futur ha de permetrà la gestió de dades ,creant mètodes
senzills que permetin actualitzar la informació en temps real.
Objectius socials del projecte mapa del futur 3d de Sitges

Potenciar el coneixement i la difusió del patrimoni cultural com eix de
marketing turístic i comercial
Potenciar i millorar el teixit empresarial local relacionat amb la industria
del turisme , el comerç i els serveis.
Promourà la transferència tecnològica i la incorporació en el comerç i la
industria la tecnologia de la informació.
Explorar nous models de negoci
Oferir al consumidor un contingut atractiu i dinàmic per mitja de un suport
visual de ultima generació.
Reduir les barreres lingüístiques per mitja d’entorns visuals,que facilitin la
comprensió.
Access a paquets d’ofertes culturals i informació turística
Promoure el desenvolupament privat -comunitari de continguts digitals
Facilitar la distribució i el versionat de continguts en múltiples canals de
distribució
Crear un entorn ,context favorable que permeti complementar i enriquir
paulatinament les diverses capes de informació
Crear les bases per la digitalització avançada del territori
Desenvolupar una solució tecnològica que permeti abordar un model
sostenible lligat al manteniment Standard del ajuntament.
Introduir el concepte GLOCAL:oportunitat per revalorar a nivell global la
dimensió local.
Objectius tecnològics del projecte mapa del futur 3d sitges

Conceptualitzar una nova generació de eines enfocades a potenciar la
informació de la ciutat i el territori

Creació d’un entorn visual 3d que permeti millorar i facilitar l’enteniment
de la informació complexa.
 Crear las bases pe incorporar en futures fases models tridimensionals
desenvolupats per diferents empreses o entitats, aprofitant informació i
continguts
Recopilar i unificar diferents capes de informació
Creació de eines especifiques de manteniment de la informació
Explotar la interactivitat del mitja per permetre als usuaris personalitzar la
experiència virtual en 3d en funció de les seves necessitats especifiques.
Automatitzar el possessionat de la informació sobre el model virtual
Ampliar la distribució de continguts de una forma coordinada en diferents
suports tecnològics.
Creació de eines i mètodes que permetin la documentalitzacio,
l’actualització i la renovació de la informació dels comerços les seves
característiques, ofertes, qualitats.
Creació de mecanismes i mètodes que permetin millorar la gestió de
marketing i vendes dels comerços.




Objectiu econòmic

Millorar la combativitat i productivitat de les Pymes comerç ,serveis
industria turística Increment de la competitivitat i la productivitat.

Increment de la efectivitat de la promoció el marketing i la accessibilitat
a mercats Internacionales.

Promoció de la incorporació de tecnologies de la informació en tot el teixit
econòmic local

Desenvolupament de las infraestructures i els serveis de la societat de la
informació per les Pymes i el teixit econòmic local
Descripció del projecte

Desenvolupament del mapa de futur de Sitges amb la gestió interactiva de
les 5 dimensions
3 espaia’ls
1 de dades
1 de temps

Sitges 20 de juliol del 2011
Albert Bargues Grau
Arquitecte
Coordinador del Pla Estratègic
Sitges mapa del futur 07 2011

Más contenido relacionado

Similar a Sitges mapa del futur 07 2011

2 la urbanitzacio irene sílvia laura
2 la urbanitzacio irene sílvia laura2 la urbanitzacio irene sílvia laura
2 la urbanitzacio irene sílvia lauraToni Guirao
 
Esquema de L'Espai Urbà, Geografia Espanya
Esquema de L'Espai Urbà, Geografia EspanyaEsquema de L'Espai Urbà, Geografia Espanya
Esquema de L'Espai Urbà, Geografia EspanyaEmpar Gallego
 
Procés d'implantació del BIM dins el servei d'Espai Públic a l'Àrea Metropoli...
Procés d'implantació del BIM dins el servei d'Espai Públic a l'Àrea Metropoli...Procés d'implantació del BIM dins el servei d'Espai Públic a l'Àrea Metropoli...
Procés d'implantació del BIM dins el servei d'Espai Públic a l'Àrea Metropoli...ICGCat
 
Reflexions d'un professor d'aula 2
Reflexions d'un professor d'aula 2Reflexions d'un professor d'aula 2
Reflexions d'un professor d'aula 2hospitaletcrp
 
TEMA 12. Laciutat a Espanya i Catalunya (2). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 12. Laciutat a Espanya i Catalunya (2). GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTEMA 12. Laciutat a Espanya i Catalunya (2). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 12. Laciutat a Espanya i Catalunya (2). GEOGRAFIA 2n BATXILLERATRafael Palomero Caro
 
Tema 15 la ciutat i el mòn urbà
Tema 15 la ciutat i el mòn urbàTema 15 la ciutat i el mòn urbà
Tema 15 la ciutat i el mòn urbàFarré Reinalda
 
Material Ciutat Activitats
Material Ciutat ActivitatsMaterial Ciutat Activitats
Material Ciutat Activitatsmfolguer
 
Coneixement Local a La Societat Xarxa
Coneixement Local a La Societat XarxaConeixement Local a La Societat Xarxa
Coneixement Local a La Societat Xarxaeomer
 
Visual thinking i comunicació. Noves 'cartografies'
Visual thinking i comunicació. Noves 'cartografies'Visual thinking i comunicació. Noves 'cartografies'
Visual thinking i comunicació. Noves 'cartografies'Antoni
 
Ud 11 i 12 ciutats
Ud 11 i 12 ciutatsUd 11 i 12 ciutats
Ud 11 i 12 ciutatsmarcapmany
 
Lliçó 1.3. Els inicis de lexpansió urbana a Catalunya. La Barcelona dI. Cerdà...
Lliçó 1.3. Els inicis de lexpansió urbana a Catalunya. La Barcelona dI. Cerdà...Lliçó 1.3. Els inicis de lexpansió urbana a Catalunya. La Barcelona dI. Cerdà...
Lliçó 1.3. Els inicis de lexpansió urbana a Catalunya. La Barcelona dI. Cerdà...Ethan211
 
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERATRafael Palomero Caro
 

Similar a Sitges mapa del futur 07 2011 (20)

Geo 11
Geo 11Geo 11
Geo 11
 
2 la urbanitzacio irene sílvia laura
2 la urbanitzacio irene sílvia laura2 la urbanitzacio irene sílvia laura
2 la urbanitzacio irene sílvia laura
 
Esquema de L'Espai Urbà, Geografia Espanya
Esquema de L'Espai Urbà, Geografia EspanyaEsquema de L'Espai Urbà, Geografia Espanya
Esquema de L'Espai Urbà, Geografia Espanya
 
Procés d'implantació del BIM dins el servei d'Espai Públic a l'Àrea Metropoli...
Procés d'implantació del BIM dins el servei d'Espai Públic a l'Àrea Metropoli...Procés d'implantació del BIM dins el servei d'Espai Públic a l'Àrea Metropoli...
Procés d'implantació del BIM dins el servei d'Espai Públic a l'Àrea Metropoli...
 
Reflexions d'un professor d'aula 2
Reflexions d'un professor d'aula 2Reflexions d'un professor d'aula 2
Reflexions d'un professor d'aula 2
 
Unitat 12 ciutat
Unitat 12   ciutatUnitat 12   ciutat
Unitat 12 ciutat
 
Tema12
Tema12Tema12
Tema12
 
TEMA 12. Laciutat a Espanya i Catalunya (2). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 12. Laciutat a Espanya i Catalunya (2). GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTEMA 12. Laciutat a Espanya i Catalunya (2). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 12. Laciutat a Espanya i Catalunya (2). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
 
Tema 15 la ciutat i el mòn urbà
Tema 15 la ciutat i el mòn urbàTema 15 la ciutat i el mòn urbà
Tema 15 la ciutat i el mòn urbà
 
Material Ciutat Activitats
Material Ciutat ActivitatsMaterial Ciutat Activitats
Material Ciutat Activitats
 
Tema 12. ciutat
Tema 12. ciutatTema 12. ciutat
Tema 12. ciutat
 
Coneixement Local a La Societat Xarxa
Coneixement Local a La Societat XarxaConeixement Local a La Societat Xarxa
Coneixement Local a La Societat Xarxa
 
5.ciutat i món urbà
5.ciutat i món urbà5.ciutat i món urbà
5.ciutat i món urbà
 
Visual thinking i comunicació. Noves 'cartografies'
Visual thinking i comunicació. Noves 'cartografies'Visual thinking i comunicació. Noves 'cartografies'
Visual thinking i comunicació. Noves 'cartografies'
 
Ud 11 i 12 ciutats
Ud 11 i 12 ciutatsUd 11 i 12 ciutats
Ud 11 i 12 ciutats
 
Pla Director de les TIC
Pla Director de les TICPla Director de les TIC
Pla Director de les TIC
 
Geo 12
Geo 12Geo 12
Geo 12
 
Lliçó 1.3. Els inicis de lexpansió urbana a Catalunya. La Barcelona dI. Cerdà...
Lliçó 1.3. Els inicis de lexpansió urbana a Catalunya. La Barcelona dI. Cerdà...Lliçó 1.3. Els inicis de lexpansió urbana a Catalunya. La Barcelona dI. Cerdà...
Lliçó 1.3. Els inicis de lexpansió urbana a Catalunya. La Barcelona dI. Cerdà...
 
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
 
BIG BANG TIC
BIG BANG TIC BIG BANG TIC
BIG BANG TIC
 

Más de Albert Bargues i Grau

Exposicio centenari 1918-2018 Museo Maricel. Sitges
Exposicio centenari 1918-2018 Museo  Maricel. SitgesExposicio centenari 1918-2018 Museo  Maricel. Sitges
Exposicio centenari 1918-2018 Museo Maricel. SitgesAlbert Bargues i Grau
 
como abrir hueco (apeo) en una pared construida en piedra seca
como abrir hueco (apeo) en una pared construida en piedra secacomo abrir hueco (apeo) en una pared construida en piedra seca
como abrir hueco (apeo) en una pared construida en piedra secaAlbert Bargues i Grau
 
Projecte Restauració i museització del Palau Maricel de Terra .Sitges
Projecte Restauració i museització del Palau Maricel de Terra .SitgesProjecte Restauració i museització del Palau Maricel de Terra .Sitges
Projecte Restauració i museització del Palau Maricel de Terra .SitgesAlbert Bargues i Grau
 
RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL
RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL  RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL
RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL Albert Bargues i Grau
 
Sitges Rehabilitacio edifici biblioteca S.Rusiñol antic habitatge Miguel Utr...
Sitges Rehabilitacio edifici biblioteca S.Rusiñol  antic habitatge Miguel Utr...Sitges Rehabilitacio edifici biblioteca S.Rusiñol  antic habitatge Miguel Utr...
Sitges Rehabilitacio edifici biblioteca S.Rusiñol antic habitatge Miguel Utr...Albert Bargues i Grau
 
Turismo Sitges:Presentación de Sitges como ciudad Turística
Turismo Sitges:Presentación de Sitges como ciudad TurísticaTurismo Sitges:Presentación de Sitges como ciudad Turística
Turismo Sitges:Presentación de Sitges como ciudad TurísticaAlbert Bargues i Grau
 
Sitges restauracio biblioteca Santiago Rusiñol
 Sitges restauracio  biblioteca  Santiago Rusiñol Sitges restauracio  biblioteca  Santiago Rusiñol
Sitges restauracio biblioteca Santiago RusiñolAlbert Bargues i Grau
 
Conferencia plans estrategics sitges
Conferencia plans estrategics sitgesConferencia plans estrategics sitges
Conferencia plans estrategics sitgesAlbert Bargues i Grau
 

Más de Albert Bargues i Grau (9)

Exposicio centenari 1918-2018 Museo Maricel. Sitges
Exposicio centenari 1918-2018 Museo  Maricel. SitgesExposicio centenari 1918-2018 Museo  Maricel. Sitges
Exposicio centenari 1918-2018 Museo Maricel. Sitges
 
como abrir hueco (apeo) en una pared construida en piedra seca
como abrir hueco (apeo) en una pared construida en piedra secacomo abrir hueco (apeo) en una pared construida en piedra seca
como abrir hueco (apeo) en una pared construida en piedra seca
 
Projecte Restauració i museització del Palau Maricel de Terra .Sitges
Projecte Restauració i museització del Palau Maricel de Terra .SitgesProjecte Restauració i museització del Palau Maricel de Terra .Sitges
Projecte Restauració i museització del Palau Maricel de Terra .Sitges
 
RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL
RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL  RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL
RESTAURACIO EDIFICI BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL
 
Sitges Rehabilitacio edifici biblioteca S.Rusiñol antic habitatge Miguel Utr...
Sitges Rehabilitacio edifici biblioteca S.Rusiñol  antic habitatge Miguel Utr...Sitges Rehabilitacio edifici biblioteca S.Rusiñol  antic habitatge Miguel Utr...
Sitges Rehabilitacio edifici biblioteca S.Rusiñol antic habitatge Miguel Utr...
 
Turismo Sitges:Presentación de Sitges como ciudad Turística
Turismo Sitges:Presentación de Sitges como ciudad TurísticaTurismo Sitges:Presentación de Sitges como ciudad Turística
Turismo Sitges:Presentación de Sitges como ciudad Turística
 
Sitges restauracio biblioteca Santiago Rusiñol
 Sitges restauracio  biblioteca  Santiago Rusiñol Sitges restauracio  biblioteca  Santiago Rusiñol
Sitges restauracio biblioteca Santiago Rusiñol
 
Sitges Can Falç restauracio
Sitges Can Falç restauracioSitges Can Falç restauracio
Sitges Can Falç restauracio
 
Conferencia plans estrategics sitges
Conferencia plans estrategics sitgesConferencia plans estrategics sitges
Conferencia plans estrategics sitges
 

Sitges mapa del futur 07 2011

  • 1. EL MAPA DE FUTUR DE SITGES Gestió interactiva de les 5 dimensions Juliol 2011 Albert Bargues. Arquitecte Pla Estratègic Ajuntament de Sitges
  • 2. La globalització de la economia La globalització es un procés econòmic ,tecnològic, social i cultural a escala mundial que consisteix en una intensa comunicacio i interdependència entre els diferents països del mon unificant els mercats,societats i cultures, a traves d’una sèrie de transformacions socials, econòmiques i politiques que en donen un caràcter global .Es un procés dinàmic produït principalment per les societats que han obert les seves portes a la revolució informàtica politiques. Es fonamenta en els avenços de la connectivitat humana els transports i les telecomunicacions possibilitant la fàcil i lliure circulació de persones i l’ús massiu de les Tics i de Internet el que comporta l’augment del cosmopolitisme de les societats. En aquest context global les nostres ciutats els pobles i les nostres viles estan experimentant també processos de transformació molt importants i profunds. La combativitat entre ciutats Temes com la combativitat economica entre ciutats, la qualitat de vida de la població,l’equilibri social, la capacitat per innovar i la sostenibilitat ambiental dependran en gran mesura de la nostre capacitat per re inventar , per dissenyar i per governar l’adaptació de les nostres les ciutats i llurs entorns a aquesta nova realitat.
  • 3. Les noves eines informàtiques La globalització basada en las noves tecnologies informàtiques i de la comunicacio junt amb la vertiginosa velocitat en la evolució dels sistemes de informació,documentació i xarxes de comunicacio ens obliga a tots ha adaptar-nos per no quedar fora del sistema econòmic. les noves generacions de tecnologies interactives ens permeten i ens obliguen a una nova manera de entendre el territori i la ciutat.
  • 4. Sistemes de gestió i tecnologies del coneixement del territori i la ciutat. Aquest nou escenari tecnològic ens comporta una nova forma de documentar-se que ha de permetre facilitar l’accés a l’ informació ,a les noves formes de comunicacio, a nous sistemes de gestió del coneixement de la ciutat. El territori i la ciutat estan vinculats directament a la tecnologia del coneixement. El coneixement que es te del territori i de la ciutat , el seu desenvolupament econòmic, social i urbà estan intrínsecament vinculats amb els sistemes de representació cartogràfica,a la tecnologia del coneixement, de la documentació, de la informació. Una seqüència de imatges del territori i de la ciutat per il·lustrar com la tecnologia de informació i documentació existent a cada moment de la historia esta vinculada molt directament a la seva capacitat de creativitat, de desenvolupament, de gestió, de planificació. 194 anys abans de crist. Erastotenes es el màxim exponent dels coneixement geogràfics del mon grec en la seva obra Geografia es creen les bases de la Cartografia científica i realitza el primer mapamundi de la historia.
  • 5. 79 de la nostra era. Plinio de l’Escola de Rodas el seu objectiu no es geogràfic com l’escola grega tenien una visió practica de la cartografia i no li interessava l’estudi de la geografia des un punt de vista científic eren plànols cadastrals i de itineraris per el seu us en el d’envolupament econòmic. 1595. Francesco Valegio “Raccolta di le piu illstri e famose citta di tutto il mondo “ llibre editat a Venècia. El renaixement amb el descobriment de la perspectiva, en contraposició del romànic de figures planes la ciutat te per primera vegada una imatge en 3d.Font Institut Cartogràfic Catalunya.
  • 6. 1716. Compte De Darnius. Descripció del Corregiment de Barcelona. La informació no es geogràfica o científica es amb objectius militars, careners de les muntanyes, fondalades de les valls ,carreteres per itineraris militars, la representació i la informació del territori es molt minsa. Font Institut Cartogràfic Catalunya. 1803.Robert de Vaugondy Le principaut de Catalonogne les Royaumes de Navarre et d’Aragon. Mapa militar. La informació es mes completa però amb el mateix criteri de detalls. Font Institut Cartogràfic Catalunya.
  • 7. 1856 Instituto Cartografico y Estadistico el 1863 es fa el primer plànol militar amb corbes de nivell. 1860.M.Sola-Sagales Plànol de la ciutat de Barcelona .Imatge de la ciutat Font Institut Cartogràfic Catalunya. 1860.I.Cerda. Plànol de Barcelona i voltants .Aixecament topogràfic amb informació geogràfica, corbes de nivell,toponímies. Informació que permetrà poder realitzar el concurs per el planejament del Eixample de Barcelona. Font Institut Cartogràfic Catalunya.
  • 8. 1893.Enric Vilaplana Plànol de Barcelona amb Topogràfic visió de la estructura urbana de Barcelona amb el seu desenvolupament. Font Institut Cartogràfic Catalunya. 1897.Planol de Sitges. Documentació que va servir per fer el projectes de eixamples posteriors. Font arxiu Municipal de Sitges.
  • 9. 1920. Fotografia de Sitges. Incorporació de la nova tecnologia : la fotografia ,en la documentació e informació del territori i la ciutat. Primer reportatge fotogràfic documentat sobre el territori de Sitges. Font arxiu Municipal de Sitges. 1926. Diputació de Barcelona Plànol de la província cal fer menció a les tasques desenvolupades per la Diputació en el precari panorama cartogràfic des 1898 fins a 1913 i l’impuls donat en el decenni 1926-1935 Amb la creació del Servei del Mapa Geogràfic. .
  • 10. 1941 Els primers vols aeris a l’estat Español van esser realitzats per l’exèrcit americà i alemany a escala 1:50.000 com a informació militar per si finalment participava en la 2ª guerra mundial. Com a conseqüència del tractat de col·laboració d’ajut militar i econòmic entre España i EEUU de 1953 es va publicar el plànol de restitució fotogràfica en el 1954 completat per vols posteriors els anys 1956 i 1957. A escala 1:35.000. 1956. primer ortofotomapa realitzat amb aquesta tecnologia que permetia una aproximació per primera vegada del territori a escala 1.5000 0 determinacions a escala 1/2000.
  • 11. 1953. Baldric. Pla general de ordenació de Sitges. El Pla General es va fer amb una cartogràfica innovadora :amb la base del primer vol de ortofotomapa publicat posteriorment el 1956 de la Diputació, Per la seves limitacions tècniques de la informació cartogràfica el pla es limita nomes al sol urbà no estudiant ni a nivell de informació el sol agrícola o no urbanitzable, amb sense massa precisió topogràfica el document normatiu gràfic ,es un plano de taques, es el que s’anomenava plano de zonificació, pràcticament orientatiu, tan es eixís que els redactors ho fan pales en la seva memòria, deixant la concreció i les delimitacions mes exactes per el desenvolupament parcial posterior. La representació feta a ma sobre paper amb tinta i les informacions virtuals a base de perspectives manuals, per la reproducció dels planells es feien servir sistemes fotogràfics. Planells a escala 1/10.000
  • 12. 1. Planell informatiu de la estructura urbana existent i el seu creixement previst ignorant el resta del territori. Visualització de la ciutat, perspectives fetes a ma transmeten l’encant segons les seves descripcions del casc antic .
  • 13. 1985 ortofotomapa ICC. La tècnica de les fotografies àrees i el ortofotomapes va anar millorant amb nous sistemes mes ajustat de triangulació , mes capacitat de restitució de punts i mes exactitud.
  • 14. 1985 Pla general de ordenació urbana. Albert Bargues. Realitzat amb la restitució gràfica del ortofotomapa, ja es recull tot el terme municipal amb la zones agrícoles, les corbes de nivell, la toponímia . La tecnologia cartogràfica ens va permetre fer un planejament de tot el territori amb una precisió de escala 1/2000,que també permetia fer las aproximacions de detall a escales inferiors. Documentació e informació que ens va permetre poder confeccionar una documentació gràfica normativa amb rigor de topografia i delimitacions, mes precises i ajustades.. La representació feta a ma sobre paper amb tinta i les informacions virtuals a base de perspectives manuals, per la reproducció dels planells es feien servir sistemes de reproducció amb paper continu en les reproductores d’amoníac.
  • 15. 2004. tecnologia de satèl·lit ortofotomapes. tecnologia digital ,informàtica En el decenni 1995-2005 hi ha una revolució tecnològica substancial en tots els àmbits que modifica els sistemes de treball de representació de comunicació . La tecnologia cartografia,la tecnologia digital la informàtica,el sistemes de representació i treball, els mecanismes informàtics les tecnologies ens permeten fer treballs a l’escala de 1/1 .
  • 16. 2004 Estanislau Roca. Pla Ordenació Municipal de Sitges, realitzat amb aplicació de totes aquestes tecnologies, el rigor pot esser extremadament precís en quan a documentació gràfica el sistemes de representació e informació es modifiquen poden ser amb paper , amb web, amb i.mail. No esta desenvolupada encara la tecnologia de 3d per fer la imatge de la ciutat, però la informació es tan precisa que si ens permet fer la maqueta del eixample.
  • 18. Sitmun Diputació de Barcelona. Servei de Informació territorial municipal es una eina de gestió que integra cartografia i base de dades. Permet la visualització estructurada de cartografies temàtiques com el cadastre, el planejament urbanístic, llicencies d’activitats 2007.UPC Laboratori modelització virtual de la ciutat. aixecament de les façanes del casc antic amb tecnologia de punts per laser, captura de de dades topogràfiques amb un escàner laser terrestre , realització de ortoimatges en cad a escala 1/100 amb la georeferencia del núvol de punts.
  • 19. 2009. Barcelona Fundació Barcelona-Media centre de innovació tecnologia vinculada ala universitat Rovira i Virgili. Tecnologia i serveis de visualització urbana. La vitalització en 3D urbana presenta un entorn de representació fidedigne basat en la informació tècnica ,cartografia horitzontal i vertical.
  • 20. 2009. Vilafranca Fundació Barcelona-Media centre de innovació Detall de la qualitat de la visualització permet aquesta tecnologia recorreguts peatonals amb vistes de 360 º.
  • 21. 2009.Interior Santa M del Mar Fundació Barcelona-Media centre de innovació Detall de la qualitat i la tecnologia amb els motors de visualització fàcils de manejar per al gran públic i sense necessitats de grans i potents ordinadors amb molta capacitat , amb portàtil es suficient. la conclusió d’aquesta seqüència de imatges ,les noves tecnologies imposen una nova manera de entendre el coneixement del territori i de la ciutat . la seva fàcil aplicació la representació cartogràfica de la ciutat serà inevitablement amb visualitzacions en 3D amb un interacció amb altres programes informàtics de bases de dades ,de gestió, amb una substancial evolució en els sistemes de informació .webs, xarxes,Internet. Per exemple ,un cas molt clar es el del turisme i el comerç Les eines informàtiques estan modifica’n substancialment el sistema ,el mètode , fins hi tot els processos de l’activitat comercial. Les innovacions en el comerç Electronic en el sistemes de ventes i màrqueting per la xarxa :Internet junt amb la desaparició dels canals
  • 22. clàssics de màrqueting de compra venda ,els intermediaris en el cas del turisme, els Tours operadors, les agencies de viatges , les majoristes, els conceptes de campanyes de publicitat han produït una situació nova, sense antecedents casi es començar de nou. Uns conceptes nous de publicitat de màrqueting de vendes per la xarxa venen imposats per aquest nou escenari , la recerca del client final en la xarxa, arribar directament sense intermediaris des el territori fins al consumidor final, i ajudar-lo a prendré la decisió de visitar-nos fer una compra ,es l’objectiu. Per poder continuar essent competitius com a territori, com a ciutat en aquesta economia globalitzada, es necessari crear la documentació, la informació, en fi les eines necessàries que permetin mantenir o millorar la nostra capacitat de atracció turística , Estar en el mercat globalitzat,Esser competitius en aquest nou mon,es el nostre objectiu per assolir-lo ha estat formalitzat un conveni de col·laboració de l’Ajuntament amb Fundació Barcelona Media per amb la seva tecnologia informàtica i la seva experiència poder conjuntament realitzar el Plano de Futur de Sitges.
  • 23. Objectiu ,finalitat del projecte mapa 3d virtual de sitges El mapa del futur pretén aprofitar la tecnologia dels videojocs creada per la Fundació Barcelona Media per crear un escenari tridimensional de la ciutat. El projecte pretén desenvolupar e implantar una solució tecnològica integral creant les bases de una nova generació de mapes turístics i de la ciutat, el mapa del segle XXI. El projecte es centra en la creació d’automatismes per la creació de continguts digitals i a la seva difusió per els diversos canals de distribució, punts de informació, Internet, plataformes mobile i xarxes En el àmbit territorial urbà , generar a partir de la informació prèvia, tècnica i especifica aportada per les administracions i particulars sobre els escenari tridimensional el mapa del futur ha de permetre unificar i presentar de una forma inovadora la oferta turística, cultural i comercial del municipi. El projecte pretén convertir els escenaris tridimensionals, gestionats en temps real en un interfaz gràfic que permeti facilitar la comprensió i el accés a diferents tipologies de informació ,dades, gràfics, continguts multimèdia, comercials,urbans Pensada com una eina de divulgació de continguts digitals per el gran públic. Per el que la visualització d’aquesta informació ha de realitzar-se de manera que els usuaris finals puguin consultar-la de forma interactiva però fàcil. El mapa del futur ha de constituir una eina capaç d’aglutinar la informació del diferents parts de la societat, la publica i la privada, que permeti en la seva implantació la transferència de tecnologia i millorar el nivell del comerç i de la industria del turisme. El mapa del futur ha de permetrà la gestió de dades ,creant mètodes senzills que permetin actualitzar la informació en temps real.
  • 24. Objectius socials del projecte mapa del futur 3d de Sitges Potenciar el coneixement i la difusió del patrimoni cultural com eix de marketing turístic i comercial Potenciar i millorar el teixit empresarial local relacionat amb la industria del turisme , el comerç i els serveis. Promourà la transferència tecnològica i la incorporació en el comerç i la industria la tecnologia de la informació. Explorar nous models de negoci Oferir al consumidor un contingut atractiu i dinàmic per mitja de un suport visual de ultima generació. Reduir les barreres lingüístiques per mitja d’entorns visuals,que facilitin la comprensió. Access a paquets d’ofertes culturals i informació turística Promoure el desenvolupament privat -comunitari de continguts digitals Facilitar la distribució i el versionat de continguts en múltiples canals de distribució Crear un entorn ,context favorable que permeti complementar i enriquir paulatinament les diverses capes de informació Crear les bases per la digitalització avançada del territori Desenvolupar una solució tecnològica que permeti abordar un model sostenible lligat al manteniment Standard del ajuntament. Introduir el concepte GLOCAL:oportunitat per revalorar a nivell global la dimensió local.
  • 25. Objectius tecnològics del projecte mapa del futur 3d sitges Conceptualitzar una nova generació de eines enfocades a potenciar la informació de la ciutat i el territori Creació d’un entorn visual 3d que permeti millorar i facilitar l’enteniment de la informació complexa. Crear las bases pe incorporar en futures fases models tridimensionals desenvolupats per diferents empreses o entitats, aprofitant informació i continguts Recopilar i unificar diferents capes de informació Creació de eines especifiques de manteniment de la informació Explotar la interactivitat del mitja per permetre als usuaris personalitzar la experiència virtual en 3d en funció de les seves necessitats especifiques. Automatitzar el possessionat de la informació sobre el model virtual Ampliar la distribució de continguts de una forma coordinada en diferents suports tecnològics. Creació de eines i mètodes que permetin la documentalitzacio, l’actualització i la renovació de la informació dels comerços les seves característiques, ofertes, qualitats.
  • 26. Creació de mecanismes i mètodes que permetin millorar la gestió de marketing i vendes dels comerços. Objectiu econòmic Millorar la combativitat i productivitat de les Pymes comerç ,serveis industria turística Increment de la competitivitat i la productivitat. Increment de la efectivitat de la promoció el marketing i la accessibilitat a mercats Internacionales. Promoció de la incorporació de tecnologies de la informació en tot el teixit econòmic local Desenvolupament de las infraestructures i els serveis de la societat de la informació per les Pymes i el teixit econòmic local
  • 27. Descripció del projecte Desenvolupament del mapa de futur de Sitges amb la gestió interactiva de les 5 dimensions 3 espaia’ls 1 de dades 1 de temps Sitges 20 de juliol del 2011 Albert Bargues Grau Arquitecte Coordinador del Pla Estratègic