1. Progecte de informatica de 4r eso Ies Gorgs
DIFINICIÓ D'INFORMATICA
Definicións d'informatica:
La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el
tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes
computacionals. En el que avui dia coneixem com a informàtica hi influeixen moltes
de les tècniques i de les màquines que l'home ha desenvolupat durant la història
per donar suport i potènciar les seves capacitats de memòria, de pensament i de
comunicació.
La informàtica s'utilitza en múltiples tasques, per exemple en l'elaboració de
documents, en el control de processos i
robots industrials, en telecomunicacions i
vigilància, en el desenvolupament de jocs, etc.
El mot Informàtica prové del de informatique,
paraula francesa, creada per l'enginyer
Philippe Dreyfus als anys cinquanta, i que
deriva de la fusió de information i
automatique.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Informàtica
La informática (acrónimo de información automática) se puede definir como una
mezcla de ciencia y tecnología que estudia y posibilita el tratamiento automático y
racional de la információn por medio de computadoras (del inglés, "computer"),
también llamados ordenadores (del francés, "ordinateur") o equipos informáticos.
http://www.carlospes.com/minidiccionario/informatica.php
www.google.cat (cercador d'informació en la web)
Ciència que estudia el tratament automàtic de la informació en ordinadors,
dispositius electrònics i sistemes informàtics.

2. · www.yahoo.cat (cercador d'infomació en el web)
Conjunt de coneixements referits a l'ordinador.
· www.enciclopedia.cat (Diccionari d'Enciclopèdia Catalana)
Conjunt de ciències, tècniques o activitats relacionades amb el tractament
automatitzat de dades.
Mot d'nformatica:
El mot Informàtica prové del de informatique, paraula francesa, creada per
l'enginyer Philippe Dreyfus als anys cinquanta, i que deriva de la fusió de
information i automatique.
Àrees de coneixement de la informatica:
Encara que les tecnologies emprades en les computadores digitals han canviat molt
des que van aparèixer els primers models en els anys 40, la majoria encara utilitza
l'Arquitectura de von Neumann, publicada a principis dels anys 1940 per John von
Neumann, que altres autors atribueixen a John Presper Eckert i John William
Mauchly.
L'arquitectura de Von Neumann descriu un ordinador amb 4 seccions principals: la
unitat aritmètic lògica (ALU per les seves sigles de l'anglès: Arithmetic Logic Unit),
la unitat de control, la memòria central, i els dispositius d'entrada i sortida (E / S ).
Aquestes parts estan interconnectades per canals de conductors anomenats busos.

3. Sistemas operatius:
El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un
terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbil, etc.). El sistema operatiu
actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren
sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de
l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin
d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes
aplicacions.
La gran majoria d'ordinadors, des de telèfons mòbil, ordinadors personals,
videoconsoles fins a supercomputadors, usen algun tipus de sistema operatiu.
Algoritmia:
En matemáticas, ciencias de la computación y disciplinas relacionadas, un
algoritmo (del latín, dixit algorithmus y éste a su vez del matemático persa Al
Juarismi ) es un conjunto preescrito de instrucciones o reglas bien definidas,
ordenadas y finitas que permite realizar una actividad mediante pasos sucesivos
que no generen dudas a quien lo ejecute.Dados un estado inicial y una entrada,
siguiendo los pasos sucesivos se llega a un estado final y se obtiene una solución.
Los algoritmos son el objeto de estudio de la algoritmia.

4. Xarxa té aquests significats
En general el terme xarxa es refereix a qualsevol grup o sistema interconnectat
Comunicació:
• Xarxa informàtica, sistema de comunicacions electròniques formada per
ordinadors.
• Xarxa d'Àrea Local
• Xarxa sense fil
• Internet, "La Xarxa" o "Xarxa de xarxes", conjunt d'ordinadors
interconnectats.
• Xarxa radiofònica que distribueix la programació de múltiples canals
interconnectats.
• Xarxa televisiva que distribueix continguts televisius a través de multiples
canals interconnectats en una xarxa.
• Xarxa de telecomunicacions, una xarxa de comunicacions electròniques.
Cronologia de la informàtica:
• 1833: Charles Babbage
(1792-1871) presenta la
"màquina analítica", capaç
de realitzar totes les
operacions matemàtiques i
de Pograma mitjançant
targetes de cartró perforat.
1854: George Boole (1785-
1873) va desenvolupar la
"Teoria de l'àlgebra de
Boole" que peermitió el desenvolupament de l'àlgebra binària. Es considera
el pilar de l'electrònica de commutació i de l'electrònica digital actual.

5. • 1886: Herman Hollerith (1860-1929) inventa la "Màquina Censadora o Tab"
utilitzada per emmagatzemar la informació de les persones censades.
• Sistema basat en targetes perforades.
1935: IBM desenvolupa el "IBM 601" i la "màquina d'escriure electrònica".
1936: Alan M. Turing crea la "Màquina de Turing" capaç de resoldre tot tipus
de problemes amb solució algorísmica.
1938: William Hewlett i David Packard funden Hewlett Packard.
• 1940: Howard H. Aiken (1900-1973) va desenvolupar la idea de Babbage en
col.laboració amb tècnics d'IBM. El resultat dels seus
investigacions va donar lloc al "ASCC" (Automatic Sequence Controlled
Calculator) coneguda com "Harvard Mark 1". Era capaç de sumar dos
nombres en menys de 1 seg. i de multiplicar en 2 seg.
1938: Konrad Zuse (1910 -) inventa la "V1", posteriorment coneguda com
"Z1". Es tractava d'una calculadora programable en sistema binari.
1940: Konrad Zuse (1910 -) desenvolupa la "V2", després va passar a
anomenar "Z2".
1941: Konrad Zuse inventa la "V3", posteriorment coneguda com "Z3". Va ser
la primera calculadora
programable per fer
operacions.
1942: John Vicent Atanasoff i
Clifford Berry desenvolupen
la màquina "ABC" (Atanasoff
Berry Computer) la primera
màquina de calcular digital,
totalment electrònica. Tenia una velocitat de rellotge de 60 Hz

6. 1945: Crac Murray Hopper descobreix el primer "bug" en un ordinador mentre
treballava en un prototip del Mark II.
1946: John W. Mauchly i John Presper Eckert desenvolupen el "ENIAC"
(Electronic numeric Integrator And Calculator). Una màquina construïda a
base de vàlvules de buit, substituint els relés, aconseguint major rapidesa en
resolució de problemes. Tenia una velocitat de rellotge de 100 Hz
1951: John W. Mauchly crea el "Univac-1". Primer ordinador posat a la venda.
La nit de les eleccions dels EUA (4 novembre 1952), la CBS News va utilitzar
el Univac-1 per fer una prodicción sobre qui seria el guanyador de les
eleccions presidencials: Eisenhower o Stevenson.
1952: John Von Neumann, amb el "EDVAC" (Electronic Discreta Variable
Automatic Computer) concep una màquina predecessora dels ordinadors
moderns. L'EDVAC utilitzava ariméctica binària i permetia treballar amb un
programa emmagatzemat.
1954: IBM desenvolupa el "IBM 650", primer ordinador produït per vendre en
grans quantitats.
• 1954: A Earl Masterson es dissenya la impressora "Uniprint" capaç d'imprimir
600 línies per minut.
1956: IBM presenta el "305 Ramac". S'inicia l'era del disc magnètic com a
mitjà d'emmagatzematge.
1957: John Backus, i els seus companys d'IBM, creen el lenguje de
programació "Fortran" (Formula Translator).
1957: Kenneth Olsen funda Digital Equipment Corporation.
1958: Gràcies al desenvolupament de telèfon mòdem, Bell Labs aconsegueix
que les línies de telèfon transmetin informació binària.

7. • 1959: Xerox presenta la 1a copiadora.
1959: Texas Instruments anuncia el descobriment del circuit integrat.
1960: DEC anuncia el "PDP-1", un ordinador comercial amb pantalla
integrada.
1960: Un equip format per fabricants d'ordinadors i el Pentàgon desenvolupa
el llenguatge de programació "Cobol" (Common Business Oriented
Language).
1961: IBM llança la "Sèrie 1400". Segons la revista "Datamation" quan
comença a introduir aquesta sèrie d'IBM abasta el 81,2% del mercat
d'ordinadors.
1963: S'introdueix "ASCII" (American Standard Code for Information
Interchange), un codi que permet l'intercanvi d'informació entre màquines de
diferents fabricants.
1964: Dough Engelbart inventa el ratolí.
1964: IBM crea el "Sistema 360", format per sis ordinadors i 40 perifèrics que
podien treballar en conjunt.
1964: Thomas Kurtz i John Kemeny desenvoluparan el llenguatge de
programació "Basic".
1968: Robert Noyce i Gordon Moore funden Intel Corporation.
1969: Kenneth Thompson i Dennis Ritchie, de AT & T Bell Laboratories, creen
el sistema operatiu "Unix".
1969: S'introdueix l'standart "RS-232-C" per a intercanvi d'informació entre
ordinadors i perifèrics.

8. • 1971: Intel crea el processador "4004", un processador de 4 bits, a 108 Khz,
que feia 60.000 operacions i integrava 2.300 transistors.
1972: Es fan populars les calculadores portàtils.
1973: Gary Kildall presenta un sistema operatiu simple per a ordinadors
personals, basat en el llenguatge PL / M, conegut amb el nom 2 CP / M "
1974: Intel presenta el processador "8080", un processador de 8 bits, a 2 Mhz,
que integrava 6.000 transistors.
1974: Brian Kernighan i Dennis Ritchie creen el llenguatge de programació
"C".
• 1975: Bill Gates i Paul Allen concedeixen lincencia del seu programa "Basic"
per al PC Altair. Es tracta d'un dels primers programes dissenyat per a PC
que ha tingut més repercussió.
• 1976: Steve Wozniak i Steve Jobs van crear l'ordinador "Apple I".
• 1977: Apple Computer presenta "Apple II".
• 1978: Intel crea el processador "8086" de 16 bits.
1981: IBM presenta "IBM PC" (Personal Computer). Es van vendre més de
45.000 unitats en els primers 4 mesos.
1981: Microsoft presenta "MS-DOS" (Microsoft Disk Operating System) un
programa bàsic per al nou IBM PC.

9. Konrad Zuse
Konrad Zuse, va néixer el 22 de juny de 1910 a Berlin-Wilmersdorf, Alemanya. El seu
pare, Emil, era un administrador de l'oficina de correus. La seva mare, Maria Crohn,
era neboda del seu pare. Va créixer a
Braunsberg, Prússia Oriental, on va
estudiar humanitats. Després d'acabar els
seus estudis bàsics, al 1927 va ingressar a
l'Escola Tècnica (Technisches Hochschule)
de Berlin-Charlottenburg on va estudiar
enginyeria civil. Van ser aquests estudis
d'enginyeria que van dur a Zuse a
desenvolupar dispositius mecànics per al
càlcul el 1934. Zuse va notar que els
treballs de càlcul estadístic en la seva
professió consumien innombrables hores, que bé podrien emprar-se en el
desenvolupament de noves idees o en l'aplicació de nous conceptes.

10. Bill Gates
William Henry Gates III, KBE (nascut el 28 d'octubre de 1955), conegut com Bill
Gates, és un empresari americà de la branca de la informàtica. Juntament amb
altres, va programar l'Altair BASIC original per a l'Altair 880, una microcomputadora
primitiva. Va fundar Microsoft juntament amb Paul Allen, empresa de la qual Steve
Ballmer n'és president i Arquitecte de
programari en Cap.
Segons la revista Forbes, Gates és una de les
persones més riques del món. El juny de 2006
hom li calculava una fortuna de 46.000 milions
de dòlars, és a dir, uns 36.800 milions d'euros
(més de 6 bilions de les antigues pessetes), i
s'havia mantingut durant una dècada al
capdavant de la llista de les persones més
riques del món.
L'any 2008 la mateixa revista el feia baixar a la tercera posició del rànquing.

11. Steven Paul
Steven Paul Jobs (n. 24 febrer 1955 a San Francisco, Califòrnia, Estats. Units.) És un
famós empresari i informàtic nord-americà, president d'Apple Inc i màxim accionista
individual de The Walt Disney Company. És una de les més importants figures de la
indústria de la computació i l'entreteniment
digital.
Al costat del cofundador d'Apple, Steve
Wozniak, Jobs va ajudar a la popularització
de l'ordinador personal a finals dels anys
70. Va ser un dels primers a entreveure el
potencial dels sistemes de Interfície Gràfica
d'Usuari (GUI).
Després de tenir problemes amb la cúpula directiva de l'empresa que ell mateix va
fundar, Jobs va ser acomiadat d'Apple Computer el 1985, tornant a la companyia el
1997, on és director executiu des de llavors.
Steven Gary
Steven Gary Wozniak (San Jose, 11 d'agost del 1950) és un enginyer informàtic
esdevingut filantrop. Els seus invents i màquines
són reconeguts per haver contribuït enormement
a la revolució de l'ordinador personal als anys
setanta. Wozniak va fundar Apple Computer
conjuntament amb Steve Jobs i Ronald Wayne el
1976 i va crear els ordinadors Apple I i l'Apple II a
mitjans dels setanta. L'Apple II va ser l'ordinador
més venut dels setanta i principis dels vuitanta, i
és normalment referit com el primer ordinador personal. Wozniak té diversos
malnoms, com ara "(The) Woz" o "Wizard of Woz". El primer és també el nom de la
companyia que ha fundat. Wozniak és conegut també pel seu caràcter introvertit, i
ell mateix troba molest el seu nivell de popularitat.