Publicidad
Guiatge_collerola_ex1.docx
Guiatge_collerola_ex1.docx
Guiatge_collerola_ex1.docx
Guiatge_collerola_ex1.docx
Publicidad
Guiatge_collerola_ex1.docx
Guiatge_collerola_ex1.docx
Guiatge_collerola_ex1.docx
Guiatge_collerola_ex1.docx
Guiatge_collerola_ex1.docx
Publicidad
Guiatge_collerola_ex1.docx
Guiatge_collerola_ex1.docx
Guiatge_collerola_ex1.docx
Guiatge_collerola_ex1.docx
Guiatge_collerola_ex1.docx
Publicidad
Guiatge_collerola_ex1.docx
Guiatge_collerola_ex1.docx
Guiatge_collerola_ex1.docx
Próximo SlideShare
Colònies escolars. Educació ambiental. Infantil i primària. Fundació Pere TarrésColònies escolars. Educació ambiental. Infantil i primària. Fundació Pere Tarrés
Cargando en ... 3
1 de 17
Publicidad

Más contenido relacionado

Publicidad

Guiatge_collerola_ex1.docx

  1. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Centre d’Alt Rendiment p’SORTIDA GUIATGE A COLLSEROLA Carles Sanchez Nom: Carles Sanchez Classe: 1rA Curs: 2022/23 Data: 7 de novembre 2022
  2. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Centre d’Alt Rendiment Introducció Aquest dilluns ens disposem a fer la sortida a collserola d’uns 17 km de recorregut. La ruta s'iniciarà a les 8:00 en punt del matí a l’ermita de Sant Crist de Llaceres i finalitzara al Monestir de Sant cugat. Dades tècniques - Distància: Aquesta ruta recorrer una distancia de 17km - Desnivell: Hi haurà un desnivell de 550m positius. - Durada: Seguirem un ritme que ens podra permetre dur a terme la ruta en 3:15h aproximadament. - Dificultat : Aquesta ruta és considerada de dificultat baixa. - Ubicació: Passarem per la part Obaga de collserola pel municipi de Sant Cugat a la comarca del vallès occidental.
  3. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Centre d’Alt Rendiment Descripció del recorregut Iniciarem la ruta a l’ermita de Sant Crist de Llaceres i des d'allà agafarem el PR C-38, seguint el camí atravessarem la rambla de Can Bell direcció Sant Vicenç del Bosc. Quan arribem ens trobarem la font de Sant Vicenç i haurem d’agafar un camí a mà dreta per pujar a l’ermita precticament en runes. Quan ho haguem visitat reconduir el camí un altre cop i seguirem el PR C-38. passarem per la font de l’Ermetà el turó de Can Borrell i arribarem a Can Borrell, un establiment on pots fer una parada i pendre algo. Un cop passat Can Borrell baixarem un tram de camí i abandonarem el PR C-18, agafem el camí vermell amb línies discontínues per anar cap al Forn Ibèric i Sant Adjutori, agafarem el camí just darrere de St. Adjutori i seguirem direcció coll de Torrefera, alla ens desviarem un moment per visitar la Font de la Rata. Un cop visitada retornem al camí i cap al Turó de la Torrefera alla ens trobarem amb el dipòsit Flor de Maig més endavant amb el patronat Flor de Maig. Alla agafarem el camí cap a la font de Sant Pau, on ens haurem de desviar i baixar unes escales per visitarla seguidament passarem pel costat de la institució Montserrat Montero i el Centre d’educació ambiental Can Coll, seguirem el camí per arribar a Can Codonyers i quan hi arribem baixarem pel camí direcció el punt on s’indica un Pi, baixarem un tram fins arribar al camí de Can Caldes, arribarem a Can Caldes i a escasos metres tindrem el Municipi de Sant Cugat passarem per el Parc de la Polancreda i seguirem el camí fins al Monestir de Sant Cugat on acabaria la nostra ruta.
  4. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Centre d’Alt Rendiment Recomanacions sobre la ruta Per arribar a l’inici de la Ruta ( Ermita de Sant Crist de Llaceres) queda a un 12 min caminant desde l’estació de ferrocarrils de Sant Cugat. Tot i que la ruta sigui d'una dificultat baixa és important portar bon calçat i vestimenta adecuada. També és important portar 1,5L d’aigua perquè l'únic punt on podràs trobar-ne es Can Borrell i hauras de tenir recursos economics. Meteorologia ç A priori farà un dia esplèndid sense cap precipitació i no gaires núvols, pot arribar a bufar el vent amb càrrega de temperatura baixa per això cal anar amb la vestimenta adecuada.
  5. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Centre d’Alt Rendiment Mapa amb la ruta marcada
  6. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Centre d’Alt Rendiment ASPECTES DE PATRIMONI I PAISSATGE A EXPLICAR. 1. Ermita Sant Crist de Llaceres. Es una església barroca construida al segle XVII, l’interior està decorat amb pintures del santcugatenc Grau Garriga. 2. Sant Vicenç del Bosc. Aquesta ermita construida al segle X, ara en runes, era el centre de l’antiga vila de Cercèdol i estava situada en la vall de can Gordi. 3. Font de l’Ermetà. Font que es troba al camí PR C-38 situada pràcticament sota de Sant Vicenç. Va ser trobada per un pastor i arreglada per el “Rabadà” (Ajudant d’un pastor.)
  7. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Centre d’Alt Rendiment 4. Sant Adjutori. Antigament anomenada Santa Maria de Gausac, l’ermita de Sant Adjutori va ser una de les parròquies de Sant Cugat, ha estat reformada 4 cops l'últim l’any 2003 que van reformar l'entrada el terra i la coberta. 5. Forn Ibèric. Construcció de l'època Romana (segles I i II a.c) molt a prop de Sant Adjutori, que servia per a la fabricació de peces ceràmiques, es conserva en bones condicions. Descobert l’any 1962 i reformat l'any 2003. 6. Font de la Rata. Font ubicada en un espai petit sense sortida on s’hi ha d'accedir per uncami apart. Davant de la font hi ha un mosaic amb el nom de la font.
  8. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Centre d’Alt Rendiment 7. Patronat Flor de Maig. Aquest centre construït l’any 1971 forma part del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya des del 1 de gener 2007 i és l’únic centre de Educació Especial d’educació secundària que té el Departament d'Ensenyament. 8. Font de Sant Pau. Font situada prop de el Patronat Flor de Maig, que va ser descoberta l’any 1997 i restaurada amb aigua potable l’any 1998. S’hi accedeix baixant unes escales de fusta amb branes. 9. Centre d’educació mediambiental de Can Coll. Masia senyorial del segle XV, restaurada. La finca té 200 hectàrees de bosc i conreus, amb granja, hort, vinya i arbres fruiters.
  9. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Centre d’Alt Rendiment 10. Monestir de Sant Cugat. Va ser construït entre els segles IX i XIV destaca pel seu claustre. Va ser el monestir més important de tot el comtat de Barcelona. L'edifici va ser declarat bé cultural d'interès nacional l'any 1931.
  10. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Centre d’Alt Rendiment USOS DEL TERRITORI 1. Forns ibèrics. Els forns ibèrics de collserola servien per coure-hi peces d’obra i teules d’argila. 2. Les Bòbiles : utilització de l’argila Forns per fabricar teules d’argila, on es formaven els maons, escalfaven al forn, es deixaven refredar i finalment es treien els maons. 3. Conreus: en estat d’abandonament. Al tram final de la ruta hi trobem camps de conreu sense utilitat.
  11. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Centre d’Alt Rendiment MEDI NATURAL 1. Geologia de Collserola tipus de roca formació La serra de Collserola s' aixeca entre dues conques sedimentàries: la fossa del Vallès i al sud-est i el pla del litoral. Les alçades discretes i les formes suaus ens indiquen l' antiguitat de la serra. És una unitat geològica integrada gairebé exclusivament per roques ígnies (granits) i metamòrfiques (pissarres i lutites) de l'era primària (paleozoic). Roques tipiques: - Argiles i Margues - Calcàries - Granit - Pissarres - Fillites Negres i Pigallades 2. Fauna cerca de petjades, rastres, restes… L' alzinar amb roure alberga mamífers com el porc senglar, la geneta i el ratolí de camp. El més comú és el senglar, que acostuma a sortir quan es fa fosc, però de dia podem veure les seves petjades en zones fangoses. 3. Flora
  12. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Centre d’Alt Rendiment Estepa Blanca Arbust de la família de les cistàcies. Les fulles són perennes i de color verd grisenc (ja que estan cobertes per pèls blancs), la qual cosa li dona l'epítet albidus i la diferència d'altres estepes. Borrera Es una planta característica del paisatge mediterrani, que apareix de manera abundant en marges de camins i sembrats des de principis de primavera. Es tracta d'una planta anual , de fins a 70 cm d'alt, recoberta tota ella d'una pilositat eritzada, molt visible. Marfull És un arbust mediterrani típic de l'alzinar litoral (la forma més típica del qual es coneix, precisament, com a alzinar amb marfull). També rep el nom de llorer bord, lloreret, mollfull o oriola. Rogeta Petita liana, planta enfiladissa, aspre al tacte i enganxosa (per uns pèls en tota la planta) que arriba a fer un metre d'alçada. La tija és quadrada i les fulles són lanceolades i disposades en agrupacions de 4 o 5 unitats al voltant de la tija. Les flors són grogues i els fruits en drupa negres quan són madurs.
  13. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Centre d’Alt Rendiment Romaní És un arbust mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris i medicinals. El romer posseeix en les seves fulles glàndules que contenen olis essencials que li confereixen una fragrant, fresca i forta olor, sobretot quan es trituren. És un condiment tradicional de la cuina mediterrània. Bruc El bruc és una planta herbàcia i de fulla perenne, que de fet és l’únic representant oficial de la família del bruc. Avui en dia, els criadors han criat unes cinc-centes varietats d’aquesta planta. I la majoria d’aquestes varietats tenen propietats i característiques decoratives increïblement atractives. Galzeran Les tiges tenen forma de fulla però no son fulles, fa unes flors solitàries i poc aparents de color verdós o lila els fruits són arrodonits i vermells, destacant força sobre el color verd de la planta.
  14. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Centre d’Alt Rendiment Garric És una planta semblant a l'alzina però de port arbustiu. El seu fruit és una gla. Històricament, el garric s'ha utilitzat com aliment per al kermes, per extraure un tint de color roig anomenat carmesí. Gatosa Arbust perennifoli molt espinós amb espines petites , les espines formen un angle molt obert respecte a la tija .Aquest arbust sovint és molt ramificat i pot arribar a 1 m d'alçada . Presenta unes fulles molt menudes de 4 a 5 mm de llargada . El fruit és un llegum petit i pelut que assoleix 1 cm de llargada. Lleteresa És una planta herbàcia anual que creix fins a una alçada d'entre 20 i 50 cm. Les fulles són llargues i estretes amb els marges finament serrats, d'ací el nom de l'espècie. La fulla serrada fa que aquesta planta es distingeix fàcilment altres lletereses. Les fulles prenen forma oval a les puntes de les tiges on hi ha les inflorescències.
  15. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Centre d’Alt Rendiment
  16. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Centre d’Alt Rendiment
  17. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Centre d’Alt Rendiment Fotografies de la ruta previa
Publicidad