1. 1.QUE ES L'INFORMÀTICA?
La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic
de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals.
http://ca.wikipedia.org/
La informàtica segons el diccionari de la Enciclopèdia Catalana és un Conjunt de ciències,
tècniques o activitats relacionades amb el tractament automatitzat de dades.
http://www.enciclopedia.cat/
El mot Informàtica prové del de informatique, paraula francesa, creada per l'enginyer Philippe
Dreyfus als anys cinquanta, i que deriva de la fusió de information i automatique.

2. 2.ÀREES DE CONEIXEMENT DE LA
INFORMÀTICA.
La informàtica s'utilitza en múltiples tasques, per exemple en l'elaboració de documents, en el
control de processos i robots industrials, en telecomunicacions i vigilància, en el desenvolupament
de jocs, etc. Les àrees més importants que distingim en informàtica són:
●L'arquitectura d'ordinadors és el disseny conceptual i l'estructura operacional fonamental d'un
sistema de computador. És a dir, és un model i una descripció funcional dels requeriments i les
implementacions de disseny per diverses parts d'una computadora, amb especial interès a la forma
en la qual la unitat central de procés (CPU) treballa internament i accedeix a les direccions de
memòria.
●L'algorítmia és la ciència que ens permet avaluar l'efecte que tenen diferents factors externs
sobre els algoritmes disponibles, de manera que sigui possible seleccionar el que més s'ajusti a les
nostres circumstàncies particulars.
●Llenguatges de programació :Un llenguatge de programació és un llenguatge informàtic usat
per controlar el comportament d'una màquina, normalment un ordinador. Cada llenguatge té una
sèrie de regles sintàctiques i semàntiques estrictes que cal seguir per escriure un programa
informàtic i que en descriuen l'estructura i el significat respectivament. Aquestes regles permeten
especificar tant la classe de dades amb què treballarà el programa com les accions que realitzarà .
● Sistemes operatius : és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal . El
sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren
sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del
maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil
així el procés de programació d'aquestes aplicacions.
●xarxa informàtica: és un grup interconnectat de computadors . Les xarxes es classifiquen segons
el nivell en què es du a terme la comunicació.
3.HISTÒRIA DE L'INFORMÀTICA.

3. 1975
Al gener la revista fa el llançament de l'Altair 8800, el primer computador personal reconegut com
a tal. Tenia una CPU Intel de 8 bits i 256 bytes de memòria RAM. L'usuari interactuava per mitjà
d'interruptors muntats al front de l'equip, i uns díodes lluminosos servien per llegir la sortida de
dades en forma binària. Costava 400 dòlars, i el monitor i el teclat calia comprar-los separadament.
Es funda Microsoft en fer un interpretador BASIC per a aquesta màquina.
1979
Donen Bricklin crea el primer full de càlcul, més tard anomenat VisiCalc, el qual va donar origen a
Lotus 1-2-3 (el 1982), Quattro Pro, i Excel.
1980
A l'octubre, la IBM va començar a buscar un sistema operatiu per a la seva nova computadora
personal que anava a llançar al mercat, cosa de la qual es van assabentar Bill Gates i el seu amic
Paul Allen, autors del llenguatge de programació Microsoft BASIC, basat en el ja existent
llenguatge BASIC. Ells van comprar els drets de QDOS (Quick and Dirty Operating System), un
sistema operatiu desenvolupat per Tim Paterson i basat en CP/M, un sistema escrit per Gary Kildall,
i el van negociar amb IBM com Microsoft DOS.
1981
El 12 d'agost, IBM presenta el seu primer ordinador personal, l'IBM PC, reconegut popularment
com a tal, amb el sistema operatiu PC-DOS i processador Intel 8088. IBM i Microsoft són coautors
del sistema operatiu PC-DOS/MS-DOS, ja que IBM va ajudar Microsoft a polir els molts errors que
el MS DOS tenia originalment.
1983
IBM presentà l'IBM XT amb un processador 8088 de 4,77 Mhz de velocitat i un disc dur de 10 MB.
Microsoft ofereix la versió 1.0 del processador de text Microsoft Word per a DOS i ARPANET i se
separà de la xarxa militar que la va originar, de manera que ja sense fins militars es pot considerar
aquesta data com el naixement d'Internet. És el moment en què el primer node militar es deslliga,
deixant obert el pas per a totes les empreses, universitats i altres institucions que ja per aquella
època poblaven la xarxa.
1984
IBM va presentar l'IBM AT, un sistema amb processador Intel 286, bus d'expansió de 16 bits i 6
Mhz de velocitat. Tenia 512 KB de memòria RAM, un disc dur de 20 Mb i un monitor
monocromàtic. En aquell moment el seu preu era de 5.795 dòlars.
Apple Computers presentà el seu Macintosh 128 K amb el sistema operatiu Mac OS, el qual va
introduir un Interfície gràfica d'usuari ideada per Xerox.

4. 1985
Microsoft presenta el sistema operatiu Windows, demostrant que els ordinadors compatibles amb
IBM podien utilitzar també un entorn gràfic, igual que el que ja utilitzaven els ordinadors Mac
d'Apple Computer.
1986
Compaq treu al mercat el primer ordinador basat en el processador Intel 80386, avançant-se a IBM.
1992
És introduïda l'arquitectura Alpha dissenyada per DEC i sota el nom AXP, com a substitució a la
sèrie VAX que comunament utilitzava el sistema operatiu VMS i que després originaria l'openVMS.
Compte amb una sèrie d'instruccions RISC de 64 bits especialment orientades al càlcul de punt
flotant. No es va fer fet gaire popular però si fou reconeguda la seva tecnologia en l'entorn
corporatiu.
1993
Un grup d'investigadors van descobrir que un tret de la mecànica quàntica, anomenat
entrellaçament, podia utilitzar-se per superar les limitacions de la teoria del com ('quàntum')
aplicada a la construcció de computadores quàntiques i a la teleportació (teleportation).
1995
Llançament de Windows 95. Des de llavors Microsoft ha tret al mercat diverses versions tals com
Windows 98, 2000 (Server i Professional), NT Workstation, NT SMB (Small Business Server), ME,
XP (Professional i Home Edition), Vista, Windows 7…
2000
És presentat el prototip de computador quàntic construït per l'equip d'investigadors d'IBM que
constava de 5 àtoms, es programava mitjançant polsos de radiofreqüència i el seu estat podia ser
llegit mitjançant instruments de ressonància magnètica, similars als empleats en hospitals i
laboratoris de química. En aquest computador, cada un dels àtoms de fluor que el componen actua
com un qubit; un qubit és similar a un bit en un computador electrònic tradicional, però amb les
diferències que comporta la seva naturalesa explícitament quàntica (superposició d'estats,
entrellaçament dels estats de dos qubits…).

5. 4.AVENÇOS TECNOLÒGICS.
4.Hardware i software
a)Esbrineu que és el CPU.
Una Unitat Central de Procés (UCP/CPU) anomenada col·loquialment com a processador és un
component electrònic digital capaç d'interpretar instruccions de forma ordenada, de processar dades
i generar la informació requerida.
Unitat aritmetico-lògica
(UAL o Arithmetic Logical Unit) Realitza una operació segons l'opcode (operation code) indicat per
la Unitat de Control. Aquesta operació pot ser aritmètica (Suma, Resta, Divisió, Multiplicació),
Lògica (AND, OR, XOR..), o un desplaçament dels bits de la variable (shift).
Unitat de control
Unitat incluida a la CPU encarregada de llegir les instruccions máquina guardades en la memoria
principal i de generar les senyals de control necessaries per controlar i coordinar la resta de les
unitat funcionals d'un ordinador amb el proposit de executar les instruccions llegides.

6. Registres
Són petites unitats que emmagatzemen dades del processador, la capacitat dels registres serà una o
una altra.
Memòria cau
Com que l'accés a memòria principal és molt lent en comparació amb les velocitats del processador,
en processadors amb certes prestacions s'acostuma a usar una memòria a mig camí que manté una
còpia de les dades de memòria, anomenada memòria cau, per suavitzar aquesta diferència de
velocitats.
b) és un processador miniaturitzat fins al punt de fer possible de tenir un únic circuit integrat amb
totes o la major part de les seves funcionalitats. Els primers microprocessadors van aparèixer al
principi de la dècada del 1970 a les calculadores electròniques, utilitzaven una aritmètica BCD amb
paraules de 4 bits.
Microprocessadors de 8 bits
A l'Intel 4004 va seguir el 1972 l'Intel 8008, un microprocessador de 8
bits que va ser concebut per encàrrec i destinat a ser utilitzat a
controladors gràfics en mode text, però a parer del client que l'havia
demanat no va resultar prou ràpid i va esdevenir un microprocessador de
propòsit general.
Microprocessadors de 16 bits
El primer microprocessador de 16 bits fou el IMP-16 de National
Semiconductor, del 1973, composat per diversos circuits integrats que
utilitzaven la tecnologia MOSFET.
El primer microprocessador de 16 bits en un únic circuit integrat, el
TMS 9900, va ser presentat per Texas Instruments el 1976. Una
evolució d'aquest xip va ser el TMS 9980, dissenyat per competir amb el 8080 d'Intel, posteriorment
van arribar els TMS 9995, 99105 i 99110.
Microprocessadors de 32 bits
Capes d'interconnexió d'un Intel 80486 DX2 .
Els microprocessadors de 16 bits van romandre al mercat poc temps a partir del moment que van
començar a aparèixer els dissenys de 32 bits.

7. Microprocessadors de 64 bits
La utilització de microprocessadors de 64 bits va
començar a principis de la dècada del 1990 en els equips
de gamma alta (servidors i estacions de treball), però no
va ser fins als primers anys de la dècada del 2000 que es
van introduir al mercat dels ordinadors personals.
Microprocessadors de diversos nuclis
Una via alternativa per tal de millorar la capacitat de procés
d'un ordinador és afegir processadors addicionals, com el el
cas dels dissenys de multiprocessament simètric que van ser
populars en els servidors i les estacions de treball des dels
primers anys de la dècada del 1990.
Microprocessadors RISC
Entre la segona meitat de la dècada del 1980 i els
primers anys de la dècada del 1990 va aparèixer una
nova sèrie de microprocessadors RISC (Reduced
Instruction Set Computer) d'altes prestacions, al principi van ser utilitzats principalment en
màquines de propòsit especial com els sistemes encastats i en estacions de treball equipades amb
variants del sistema operatiu Unix.
c)Els perifèrics són tots aquells dispositius que, tot i formar part de l'ordinador, es troben fora del
contenidor principal (anomenat "caixa" o "torre"). Actualment també es fa referència com a
perifèrics els dispositius que, tot i estar inclosos dins d'aquesta caixa són elements complementaris
al funcionament bàsic de l'ordinador. És el cas d'alguns dispositius inclosos en ordinadors portàtils,
com el monitor, el teclat, el ratolí, càmeres web, etc.
Perifèrics d'emmagatzemament
Perifèrics d'emmagatzemament o perifèrics d'entrada/sortida que permeten a un sistema
informàtic emmagatzemar informació per a ser recuperada posteriorment.
• Removibles (Llegeixen/escriuen medis portables)
• CD (Lector de disc òptic)
• CD-ROM
• CD-RW

8. • CD-R
• DVD (Lector de disc òptic)
• DVD-ROM
• DVD-RW
• DVD-R
• Memòria USB
• Unitat de cinta
• Disquet
• Tarja perforada
• No-removibles
• Disc dur
Perifèrics d'entrada
• Els perifèrics d'entrada són aquells dispositius que han estat construïts per enviar
informació cap a l'ordinador (obviant les senyals de control), com ara imatges, moviments,
etc...
• Manual
• Teclat
• Dispositiu assenyalador
• Ratolí
• Ratolí de bola (Trackball)
• Palanca de control (Joystick)
• Pantalla tàctil
• Comandament (Gamepad)
• Micròfon
• Escàner
• Terminal d'ordinador
• Reconeixement de la parla
• Càmera web
• Tauleta digitalitzadora
• Lector de codi de barres
Perifèrics de sortida
Els perifèrics de sortida són aquells dispositius que han estat construïts per enviar informació cap

9. a fora de l'ordinador (obviant les senyals de control), com ara imatges, senyals, etc...
• Impressió
• Traçador (plotter)
• Impressora
• Terminal braille
• So
• Sintetitzador de veu
• Targeta de so
• Altaveus
• Visual
• Càmera digital
• Targeta gràfica
• monitor
• Visualitzador braille
d)és un terme general emprat per descriure el conjunt dels programes informàtics, procediments i
documentació que fan alguna tasca en un ordinador. Comprèn el conjunt sistemàtic dels programes
d’explotació i dels programes informàtics que serveixen per a aplicacions determinades. El terme
inclou aplicacions com els processadors de text, programari de sistema com el sistema operatiu, que
fa d'interfície entre el maquinari i les aplicacions, i finalment el middleware, que controla i coordina
sistemes distribuïts.
Si bé aquesta distinció és, en certa manera, arbitrària, i de vegades confusa, prioritzant la finalitat
pràctica de l'objecte, el programari es pot classificar en tres grans grups:
1. Programari de sistema
2. Programari de programació
3. Programari d'aplicació
• Programari de sistema. El seu objectiu és desvincular adequadament l'usuari i el
programador dels detalls de l'ordinador que s'usi en particular, aïllant-lo especialment del
processament referit a les característiques internes com poden ser la memòria, els discs, els
ports i els dispositius de comunicacions, la impressora, la pantalla, o el teclat. El programari
de sistema us procura l'usuari i programador adequades interfícies d'alt nivell, eines i utilitats
de suport que permeten el seu manteniment. Inclou entre altres:
• Sistemes operatius. És el programari que s'inicia en engegar un ordinador, i que
controla l'execució de tots els altres programes.
• Controladors de dispositiu
• Eines de diagnòstic
• Eines de correcció i optimització
• Servidors

10. • Utilitats
• Programari de programació. És el conjunt d'eines que permeten al programador
desenvolupar programes informàtics, utilitzant diferents alternatives i llenguatges de
programació, d'una manera pràctica. Inclou entre altres:
• Editors de text
• Compiladors
• Intèrprets
• Enllaçadors
• Depuradors
• Entorns de Desenvolupament Integrats (IDE). Agrupen les anteriors eines, normalment
en un entorn visual, de manera que el programador no necessiti introduir múltiples
ordres per, entre altres coses, compilar, interpretar, i depurar. Habitualment compten
amb una avançada interfície gràfica d'usuari (GUI).
• Programari d'aplicació. És aquell que permet als usuaris dur a terme una o diverses
tasques específiques, en qualsevol camp d'activitat susceptible de ser automatitzat o assistit,
amb especial èmfasi en els negocis. Inclou entre altres:
• Aplicacions de sistema de control i automatització industrial
• Aplicacions ofimàtiques
• Programari educatiu
• Programari empresarial
• Bases de dades
• Telecomunicacions (com per exemple internet i tota la seva estructura lògica)
• Videojocs
• Programari mèdic
• Programari de càlcul numèric
• Programari de disseny assistit (CAD)
• Programari de Fabricació assistida per ordinador(CAM)
Con a complement al que s'ha dit, hi ha altres possibles tipus de programari que es poden
considerar:
• El microprogramari (firmware, en anglès) és el programari específic que controla un
dispositiu (un mòdem, una unitat de DVD, un microprocessador...)
• El programari portàtil és aquell que es pot ubicar normalment en un medi que es pot extreure
i que pot executar-se en qualsevol maquinari.
• Les biblioteques contenen funcions comunes del sistema operatiu, que són utilitzades des
d'altres programes.
• Les aplicacions són programes que executa un usuari amb una funció concreta; calculadora,

11. processador de textos, gestors de fulls de càlcul, videojocs, missatgeria...