Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×

AntologíA De PoesíA Catalana

Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 7 Anuncio

Más Contenido Relacionado

Anuncio

AntologíA De PoesíA Catalana

  1. 1. Antología de poesía catalana Carlos Marimón Quique Gimeno Carles Maldonado
  2. 2. Joan Brossa  Eco <ul><li>— Explica'm, tu, què és el sol. —El sol. —Explica'm què és la lluna. —La lluna. —I per què en Pere plora amb desconsol? —Perquè en sa vida no ha tingut fortuna. —I les muntanyes què són? I els estels? —No són més que els estels i les muntanyes. —I aquestes canyes? I aquestes arrels? —Doncs no són més que això: arrels i canyes. —I aquesta taula? I aquest balancí? I aquestes mans que fan l'ombra xinesa? Digues: i el món? I l'home?                             —Heus aquí l'última forma de la saviesa: Mira't a fons, afirma sempre el que és i aprèn amb seny que no pots fer res més. </li></ul>
  3. 3. Comentari  Eco <ul><li>Les coses tal com són, com diu en Joan Brossa, potser són més senzilles del que creiem. </li></ul><ul><li>Malgastem temps i esforços complicant-les inútilment, volent veure mes enllà del que hi ha. </li></ul><ul><li>En primera instància, el diàleg, amb una veu que inquireix i una altra que respon, amb la alternança pròpia del teatre </li></ul><ul><li>El lèxic és infantil com si el poema fos una lliçó de la vida com si un nen aprèn o pregunta a algú mes savi, les preguntes són molt evidents i l’autor les respon amb la mateixa paraula. </li></ul><ul><li>El poema està format per 14 versos, per tant es un sonet: 4-4-3-3. </li></ul><ul><li>El autor utilitza contínuament les preguntes retòriques, apareixen anàfores, polisíndeton i el poema en si es una metàfora. </li></ul>
  4. 4. Joan Maragall  La vaca cega <ul><li>Topant de cap en una i altra soca, avançant d'esma pel camí de l'aigua, se'n ve la vaca tota sola. És cega. D'un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre se li ha posat un tel: la vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el posat ferm d'altres vegades ni amb ses companyes, no: ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l'esquellot mentre pasturen </li></ul><ul><li>l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria. Topa de morro en l'esmolada pica i recula afrontada... Però torna, i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l'embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines, i se'n torna orfe de llum sota del sol que crema, vacil.lant pels camins inoblidables, brandant lànguidament la llarga cua. </li></ul>
  5. 5. Comentari  La vaca cega <ul><li>En el poema, Joan Maragall, explica els moviments d’una vaca cega, desprès de que un xicot de Sant Joan de les abadesses li hagués llençat una pedra. </li></ul><ul><li>Gairebé la personifica, donant-li un aire de “Noble”. </li></ul><ul><li>El autor expressa pena per la vaca. </li></ul><ul><li>Aparentment es un poema senzill i sense massa transcendència, hi ha un protagonista ben definit (Vaca) i una acció acotada </li></ul><ul><li>La base del poema es desplega en la descripció de la acció de l’animal, on s'esmenta la seva solitud a causa de la discapacitat. </li></ul><ul><li>El poema està format per 23 versos decasíl·labs, dividit per 2 parts, en quan a la rima es vers bàsicament blanc tot i que hi ha alguna rima assonant. </li></ul><ul><li>En quan a figures retòriques destacar la metàfora on diu que la vaca va a buscar aigua per veure el cel tota sola. </li></ul>
  6. 6. Josep Carner  Cançoneta incerta <ul><li>Aquest camí tan fi, tan fi, ¿qui sap on mena? ¿És a la vila o és al pi de la carena? Un lliri blau, color de cel, diu: -Vine, vine-. Però: -No passis! -diu un vel de teranyina. </li></ul><ul><li>¿Serà drecera del gosat, rossola ingrata, o bé un camí d’enamorat, colgat de mata? </li></ul><ul><li>¿És un recer per a adormir qui passi pena? Aquest camí tan fi, tan fi, qui sap on mena? </li></ul><ul><li>¿Qui sap si trist o somrient acull son hoste? ¿Qui sap si mor sobtadament, sota la brosta? ¿Qui sabrà mai aquest matí a què em convida? I és camí incert cada camí, n’és cada vida. </li></ul>
  7. 7. Comentari  Cançoneta incerta <ul><li>És un poema fàcil de comprendre. El significat del poema i la qüestió que planteja constantment és la que tothom es fa moltes vegades al llarg de la vida. Per tant, estic segur que és un poema amb el que qualsevol ens podem identificar. </li></ul><ul><li>parla dels diversos camins que podem agafar i dels dubtes que la vida ens planteja . </li></ul><ul><li>Per concloure dient que mai sabrem quin camí escollir, fins que no l’haguem ja triat, però que no ens preocupem que cada camí incert n’és una vida. </li></ul><ul><li>estrofes de 4 versos, on rima la primera amb la tercera i la segona amb la quarta, combinacions de versos octosil·labs i tetrasil·labs, i rimen es octosil·labs entre si i el tetrasil·labs entre si. </li></ul><ul><li>Al llarg del poema Carner introdueix moltes interrogacions retòriques que esmenten dilemes inconciliables. També trobem polisíndeton de conjuncions disjuntives: “o” i “o bé”. </li></ul>

×