Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.

Annex 7 Morfosintaxi Altres LlengüEs

1.634 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Tecnología, Educación
  • Inicia sesión para ver los comentarios

  • Sé el primero en recomendar esto

Annex 7 Morfosintaxi Altres LlengüEs

  1. 1. Annex 7 ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES LLENGÜES ORDRE DELS ELEMENTS DE LA FRASE ALTRES ASPECTES • LLENGÜES ROMÀNIQUES : XINÈS CATALÀ, ESPANYOL La construcció de frases subordinades es fa per ROMANÈS ,FRANCÈS juxtaposició, sense l’ús de cap partícula. PORTUGUÈS ... S+V+O Els complements preposicionals precedeixen el verb. De vegades el complement apareix davant de la frase • XINÈS O+S+V La nena menja caramels. • RUS • WÒLOF – FULA TAGAL Nena menja caramels Generalment fan servir els verbs en forma passiva • TAGAL Els caramels són menjats per la nena ÀRAB Signes de puntuació: • BERBER - AMAZIG V+S+O És poc freqüent l’ús de la coma , en el seu lloc s’usa • ÀRAB molt la conjunció i . No fan servir ; : en el seu lloc utilitzen el punt i a Menja nena caramels. part. No té signes d’interrogació, d’admiració , ni cometes, ni guions. La subordinació es fa a través de l’entonació. • PANJABI • URDÚ PANJABI – URDÚ • MANDINGA S+O+V L’adjectiu i els complements de nom van davant del nom . No utilitza preposicions sinó postposicions. Casa a • SONINKE • JAPONÈS Nena caramels menja Bibliografia: Col·lecció: Llengua, immigració i ensenyament del català. Del Departament de Benestar i Família. Generalitat de Catalunya. Lluïsa Gracia, El Xinès. Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del xinès Lluïsa Gracia, Estudi comparatiu entre la gramàtica del wòlof i fula i la del català. Raquel Sánchez, Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la de l’àrab.. Marcos Orozco i Francesc Roca, Estudi comparatiu entre les gramàtiques del fula i el wòlof i la del català. Xavier Lamuela,Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i del berber o amazig www.xtec.es/acollida (recursos pel professorat) www.xtec.es/sedec
  2. 2. CARACTERÍSTIQUES MORFOLÒGIQUES DE DIFERENTS LLENGÜES LLENGÜES POSSIBLES ERRORS DELS PARLANTS RESPECTE DEL CATALÀ -ÀRAB L’article definit i indefinits no és un element • XINÈS, AMAZIG, URDÚ / PANJABI, independent ( al- ) (-n) TAGAL i RUS Dificultat a reconèixer i utilitzar els articles - AMAZIG No hi ha article. -XINÈS No hi ha articles , no té cap element lexical que • ÀRAB, MANDINGA/SONINKÉ i BENGALÍ, correspongui al nostre article. Dificultat a reconèixer: - l’article com a partícula independent ARTICLE -URDÚ/PANJABI No hi ha article. - la diferència entre els articles definits i indefinits. -MANDINGA/ SONINKÉ L’article definit i indefinits no és un element independent (-o) • WÒLOF/FULA -TAGAL No hi ha article Dificultat a reconèixer: - la diferència entre els articles definits i -BENGALÍ L’article definit i indefinits no és un element indefinits. independent -WÒLOF/FULA Només hi ha article definit. -RUS No hi ha articles.
  3. 3. -ÀRAB La majoria de noms són femenins Hi ha paraules ,però que admeten els dos gèneres. -AMAZIG Hi ha dos gèneres, però no coincideixen amb el català : la majoria de noms masculins comencen per la vocal a i els femenins comencen per la consonant t seguida de la vocal a. • ÀRAB, AMAZIG, URDÚ / PANJABI , RUS, XINÈS , TAGAL, MANDINGA / SONINKÉ, -XINÈS Hi ha dos gèneres, però no coincideixen amb el WÒLOF / FULA català. Dificultat de correspondència amb el gènere -URDÚ / PANJABI Hi ha dos gèneres que no sempre es de les paraules catalanes. corresponen amb el català. NOM Dificultat per distingir entre masculí i femení . - MANDINGA/ SONINKÉ Hi ha dos gèneres, però no GÈNERE coincideixen amb el català -TAGAL Hi ha dos gèneres , però no coincideixen amb el català -BENGALÍ .... -WÒLOF/FULA Hi ha dos gèneres, però no coincideixen amb el català -RUS Hi ha tres gèneres: masculí, femení i neutre, i sis casos de declinació. Mots molt usuals són neutres o de diferent gènere que en català .
  4. 4. -ÀRAB Hi ha tres nombres : singular, plural i dual. • ÀRAB -AMAZIG No té una formació sistemàtica del plural. Moltes Classificar les paraules duals en paraules tenen una forma particular de fer el plural. singular o plural. -XINÈS No hi ha flexió nominal . • AMAZIG, MANDINGA / SONINKÉ, WÒLOF / FULA, TAGAL Dificultat per a la formació dels plurals per -URDÚ / PANJABI Hi ha singular i plural mitjà d’un morfema com el català. • XINÈS NOM -MANDINGA / SONINKÉ No hi ha morfema de plural. Dificultat a distingir entre singular i plural. NOMBRE • URDÚ / PANJABI La terminació -a és -TAGAL No hi ha flexió nominal. El plural es marca amb marca de plural. Això pot portar confusions en una partícula independent, els mots en femení i singular. -BENGALÍ ... -WÒLOF / FULA No hi ha morfema de plural. -RUS Hi ha dos nombres com el català.
  5. 5. -ÀRAB No hi ha verbs copulatius. Es sobreentenen dins la frase. • ARAB , AMAZIG, XINÈS, MANDINGA / SONINKÉ, TAGAL, WÒLOF / FULA Omissió del verb en les frases atributives . - AMAZIG No hi ha verbs copulatius. Confusió en l’ús dels verbs estar, ser, haver i tenir. -XINÈS No hi ha verbs copulatius. -URDÚ / PANJABI No distingeixen entre ser i estar. • URDÚ / PANJABI VERBS No saber quan utilitzar els verbs ser i estar -MANDINGA / SONINKÉ No hi ha verb copulatiu. COPULATIUS -TAGAL No hi ha verbs copulatius • RUS Dificultat a utilitzar aquests verbs en present. -BENGALÍ ... -WÒLOF / FULA No hi ha verb copulatiu. -RUS No hi ha verbs copulatius en present, però sí en passat i futur.
  6. 6. -ÀRAB Només té una conjugació . Distingeix entre aspecte, mode, nombre, persona gènere i veu. No té • ÀRAB infinitiu (al diccionari entren per la 3ª pers. del sing. ) Confusió en els temps verbal, no domina el Té dos marques de temps: perfectiu i imperfectiu. sistema temporal . Utilització generalitzada del present. - AMAZIG Només té l’aspecte perfectiu i imperfectiu (accions acabades o no acabades) -XINÈS No té marques de concordança entre el pronom i • AMAZIG, MANDINGA / SONINKÉ , TAGAL el verb. No canvien de forma per expressar el temps i la Ús inadequat dels modes i dels temps persona. verbals. -URDÚ - PANJABI Tenen flexió verbal de temps, persona FLEXIÓ i gènere. • XINÈS Dificultat a reconèixer i usar les diferents -MANDINGA / SONINKÉ En els temps verbals només formes verbals adequada al temps i a la VERBAL tenen l’aspecte perfectiu i imperfectiu (accions acabades o persona. no acabades) MODE TEMPS -TAGAL No té marques de concordança entre el pronom i PERSONA el verb. No canvien de forma per expressar la persona i el nombre. Té tres marques de temps: perfectiu, imperfectiu i previst. - BENGALÍ -WÒLOF / FULA Hi ha flexió verbal. -RUS ...
  7. 7. -ÀRAB ... -AMAZIG ... -XINÈS Ús de preposicions i postposicions • XINÈS Tendència a no utilitzar la preposició a, amb, de... en els complements del nom. -URDÚ / PANJABI Utilitza de vegades postposicions en lloc de preposicions. • URDÚ / PANJABI, MANDINGA / SONINKÉ Tendència a no utilitzar les preposicions, posar-les en un lloc inadequat o confondre la PREPOSICIONS -MANDINGA / SONINKÉ Utilitza de vegades preposició que s’ha d’utilitzar. postposicions en lloc de preposicions. -TAGAL ... -BENGALÍ ... • WÒLOF / FULA -WÒLOF / FULA Tenen menys preposicions que el català. Confusió o omissió de preposicions. Hi ha paraules que poden funcionar com a preposició i com adverbi. • RUS -RUS Hi ha preposicions i marques de morfologia a més a Es pot deixar la preposició atès que ja l’ha dit més del cas de la declinació. en el mot.
  8. 8. -ÀRAB Els pronoms tenen flexió de persona, nombre i gènere. • ÀRAB , BERBER / AMAZIG, XINÈS, URDÚ - PANJABI, TAGAL - AMAZIG Hi ha pronoms forts i febles, però no té els Dificultats per a fer servir pronoms en i hi. els pronom febles i confusió en la utilització dels altres pronoms. -XINÈS No hi ha pronoms febles, només hi ha pronoms PRONOMS personals. PERSONALS I FEBLES -URDÚ - PANJABI Els pronoms forts no expressen gènere. Fan la funció de proximitat i llunyania que fan els demostratius. No tenen els pronoms febles li, hi, en -TAGAL Hi ha els pronoms personals forts. -MANDINGA / SONINKÉ, BENGALÍ, WÒLOF / FULA, RUS ...
  9. 9. -ÀRAB El possessiu és un sufix. Concorda en gènere i nombre amb el posseïdor i no amb la cosa posseïda. • ÀRAB Dificultat en la concordança - AMAZIG Generalment utilitzen la preposició de + POSSESIUS pronom després de la cosa posseïda. • AMAZIG -XINÈS Utilitza el possessiu darrere el nom Desconeixement dels possessius meu, teu, -URDÚ - PANJABI Fan la mateixa funció que el català. seu... • XINÈS No utilitzarà possessius davant el nom
  10. 10. ASPECTES MORFOSINTÀCTICS QUE CAL TREBALLAR DE FORMA SISTEMÀTICA EN ALUMNES DE LLENGÜES NO ROMÀNIQUES ÀRAB AMAZIG XINÈS URDÚ- SONINKÉ- TAGAL BENGALÍ WÒLOF - RUS PANJABI MANDINGA FULA ARTICLE X X X X X X X ? X NOM X X X X X X ? X X GÈNERE NOM X X X X X X ? X X NOMBRE VERBS X X X X X X ? X X COPULATIUS FLEXIÓ X X X X X ? ? VERBAL PREPOSICIONS ? ? X X X ? ? X X PRONOMS ? X X X ? X ? ? ? POSSESIUS X X X ? ? ? ? ? ESTRUCTURA X X X X ? ? DE LA FRASE

×