1. Butlletí del Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO
11
Celebració
2007
de la
diversitat
lingüística
Sumari
DE FONS...
Educació plurilingüe. La promoció del multilingüisme i el respecte de la diversitat
Catalunya com a exemple 2 lingüística s’han convertit en un dels principals objectius
d’organitzacions internacionals com la UNESCO. Les llengües
EXPERIÈNCIES! 4 constitueixen un dels tresors del patrimoni immaterial més rics
del planeta, i la fragilitat de moltes d’aquestes expressions —que
QUÈ HEM FET? 7
recullen una manera d’anomenar i de pensar el món i la vida—
QUI SOM? 8 representa un desafiament que, juntament amb les qüestions del
desenvolupament sostenible i de la cultura de la pau, constitueix
un dels majors reptes del segle XXI.
Des del Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO,
amb el lema «Llengües: entendre’ns és possible» hem volgut
dedicar el Mes de la Pau 2007 a la celebració de la diversitat
lingüística. És per aquest motiu que durant tot el mes de febrer
s’han desenvolupat a les biblioteques diverses activitats en què
les llengües, i els textos d’arreu, han protagonitzat espais de diàleg
on aquest patrimoni comú que fa possible l’apropament entre les
cultures ha estat el principal protagonista.
Durant aquest Mes de la Pau s’ha celebrat amb una especial
atenció el dia 21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna.
Per això, en col·laboració amb Linguapax —organització internacional
dedicada a la promoció de la diversitat lingüística i la pau— s’ha
elaborat per a l’ocasió una guia de recursos que esperem que sigui
del vostre interès. També us convidem a compartir la reflexió de
l’il·lustre professor Miquel Siguan sobre l’educació plurilingüe i
(quid, secret, nus, essència...) l’exemple de Catalunya.

2. Educació plurilingüe:
Catalunya com a exemple
de llengua familiar castellana utilitza
el català com a llengua principal
d’ensenyament. Aquest sistema,
deixant a banda protestes puntuals,
ha funcionat raonablement bé i acon-
segueix els objectius proposats. A
aquest objectiu primari d’assegurar
el coneixement i la capacitat d’ús de
les dues llengües a Catalunya, com
a molts altres llocs del món, s’hi
suma la necessitat d’aprendre aviat
llengües estrangeres, i en primer lloc
l’anglès. Això ha portat a establir un
pla pilot per introduir l’anglès ja al
començament de l’ensenyament obli-
© www.istockphoto.com
gatori, un pla que, quan es generalitzi,
permetrà parlar d’un sistema d’en-
senyament trilingüe.
Però una vegada arribats aquí sor-
Queda lluny el temps en què es con- sols aprendre’n la gramàtica. A partir geixen nous problemes. Catalunya,
siderava que l’educació havia d’aquests principis és possible pro- com molts llocs d’Europa, rep una
d’utilitzar una sola llengua per asse- posar sistemes d’ensenyament quantitat molt nombrosa d’immigrats
gurar un desenvolupament equilibrat bilingüe, o trilingüe, adequats a les procedents de diferents parts del món
de la personalitat de l’alumne i també necessitats de cada lloc. Catalunya i que parlen llengües diferents, i això
per assegurar la seva integració en n’és un bon exemple, en aquest sentit. fa que la proporció de l’alumnat que
una comunitat nacional. L’ensenya- arriba a les escoles amb un coneixent
ment d’altres llengües tenia en tot insuficient del català i del castellà
cas un caràcter complementari i re- (...) el fet que els immigrats és cada vegada més gran. Cal, doncs,
servat a una minoria d’alumnes. es familiaritzin amb establir sistemes que permetin a
la llengua de l’ensenyament aquests alumnes adquirir al més aviat
Diferents raons han fet variar aquest no vol dir que renunciïn a possible un coneixement de la llengua
punt de vista, entre les quals el reco- d’ensenyament que els permeti incor-
neixement dels drets de les minories
la seva primera llengua (...) porar-se a les aules regulars com més
lingüístiques a l’interior de molts aviat millor. Un problema gens fàcil
estats, però també la creixent neces- Catalunya té el català com a llengua de resoldre.
sitat de conèixer i utilitzar llengües pròpia que comparteix amb el castellà
estrangeres. Avui sabem que un nen el caràcter de llengua oficial, i el El problema es complica encara pel
es pot familiaritzar molt aviat amb castellà, a més de ser la llengua fet que parlen llengües diferents i,
dues o més llengües sense perdre el comuna de l’Estat espanyol, és una per tant, troben dificultats diferents
seu equilibri personal i també sabem de les grans llengües del món. El en el seus aprenentatges. Per altra
que per arribar a dominar una segona sistema educatiu català proposa que banda, és evident que el fet que els
llengua és millor començar el més al final del període de l’ensenyament immigrats es familiaritzin amb la
aviat possible. I sabem també, i això obligatori tots els alumnes coneguin llengua de l’ensenyament no vol dir
és especialment important, que per i siguin capaços d’utilitzar les dues que renunciïn a la seva primera llen-
familiaritzar-se amb una nova llengua llengües, però per assegurar l’adqui- gua i, de fet, és desitjable que la
el més important és utilitzar-la i no sició del català per part de la població mantinguin.
2

3. Finalment cal tenir en compte que La integració lingüística dels immi- una eina d’entesa i no una arma de
al sistema escolar de Catalunya no grats no passa sols per l’escola, sinó confrontació.
sols hi ha una proporció molt alta que en bona part té lloc en les seves
d’immigrats que parlen altres relacions amb el medi social en què Per acabar, no sols els que es preparen
llengües, sinó que la proporció és habiten. La col·laboració entre el per ser ensenyants de llengua s’han
diferent a cada centre docent i, per centre escolar i les institucions locals de fer conscients d’aquesta funció
tant, també són diferents els proble- no sols és desitjable sinó necessària. comunicativa i integradora de les
mes i la manera de posar-hi remei. llengües, sinó que tot els que avui, a
En una societat plurilingüe les qualsevol lloc d’Europa, s’estan pre-
llengües han de ser instruments de parant per ser ensenyants de qualsevol
En una societat plurilingüe col·laboració i no de confrontació, i matèria en l’ensenyament primari o
les llengües han de ser això ha de quedar clar ja en el seu secundari han de rebre informació
instruments de col·laboració ensenyament. Els professors de llen- sobre la problemàtica lingüística amb
gua, com que són professors d’una què es trobaran a l’hora d’exercir i
i no de confrontació, i això
llengua determinada, tendeixen a sobre la responsabilitat que els co-
ha de quedar clar ja creure que la seva tasca es redueix rrespon en la construcció d’una socie-
en el seu ensenyament. a ensenyar aquesta llengua i que el tat plurilíngüe i solidària.
coneixement i l’ús d’altres llengües
Resumint, el plurilingüisme en per part dels seus alumnes més aviat Res del que he dit és fàcil i tot exigeix
l’ensenyament, tant per la part de perjudica l’èxit del seu ensenyament. un gran esforç col·lectiu, però tot és
les llengües parlades pels alumnes Però en un context plurilingüe el absolutament necessari si de veritat
com per les llengües que es pretén professor de llengua ha de pensar i volem un món que respecti la plura-
que coneguin a l’acabament dels ha de deixar clar al seus alumnes litat lingüística.
seus estudis, constitueix en l’ac- que el seu ensenyament està al servei
tualitat un problema important en el de la pluralitat lingüística i, per tant, Miquel Siguan, Professor emèrit de la
sistema educatiu de tots els països. que la llengua que ensenya ha de ser UB i membre de la Junta de Linguapax.
Per fer-hi front convé tenir en compte
els següents punts.
Biblioteca Central de Cornellà
Les autoritats educatives han de for-
mular un planejament que fixi amb
claredat els objectius que es pretén
aconseguir i els mitjans per aconse-
guir-los. El pla ha d’incloure proce-
diments per avaluar periòdicament
els resultats aconseguits i les man-
cances observades.
Malgrat que la planificació s’ha
d’establir per tot el territori, el fet
que la proporció d’alumnes immigrats
i les llengües predominants entre ells
siguin diferents a cada centre signi-
fica que cada centre docent ha de
disposar d’autonomia per adequar la
planificació lingüística a les seves
necessitats específiques.
3

4. Contem i cantem en les llengües del món Mostra bibliogràfica del
Aquest és el títol d’un recital que la Biblioteca de Rubí va organitzar
Dia de la Llengua Materna
amb motiu del Mes de la Pau, que enguany hem dedicat a les llengües
La Xarxa de Biblioteques Municipals
del món. Diferents usuaris de la biblioteca, que pertanyen a cultures
de Vilanova i la Geltrú, el dimarts 30
molt diverses —catalana, castellana, basca, portuguesa, francesa,
de gener, va obsequiar els seus usua-
italiana, txeca, àrab i cubana—, van llegir un poema en la seva llengua
ris amb un punt de llibre amb el lema
materna i després el van traduir o van explicar la seva temàtica. La
«Llengües, entendre’s és possible»,
majoria van ser recitats, però també vam comptar amb la presència
editat per Unescocat.
de dos cantautors de la població que van interpretar algunes cançons
de la seva cultura. L’acte va ser molt entranyable. La temàtica dels
El dia 21 de febrer les dues bibliote-
poemes, que ells mateixos havien escollit, era sobretot de contingut
ques de la ciutat, la Joan Oliva i Milà
social o humanitari, i tots plegats vam poder apreciar els matisos i la
i l’Armand Cardona Torrandell, van
musicalitat de les diferents llengües que conviuen a la nostra població.
exposar una selecció del seu fons per
commemorar el Dia Internacional de
Respecte als infants, vam organitzar dues activitats referents a aquesta
la Llengua Materna.
temàtica. D’una banda, una Hora del Conte especial, amb el títol
«Contes d’arreu del món», en què van participar narradors locals de
Del 2 al 15 de març, la Biblioteca
tres cultures diferents —la catalana, la xilena i la mexicana—, i, de
Joan Oliva va acollir l’exposició «To-
l’altra, un taller de cal·ligrafia àrab en què els infants van poder tenir
thom pels drets humans», una col·lec-
un primer contacte amb aquesta llengua tan diferent a la nostra.
ció de cartells que han elaborat reco-
neguts dissenyadors per mostrar
A més, durant tot el mes vam poder comptar amb una exposició de
gràficament els articles de la Declaració
diferents alfabets del món, procedents, la majoria, de la Biblioteca
Universal dels Drets Humans del 1948.
Can Butjosa de Parets del Vallès, entre els quals hi havia l’àrab,
l’hebreu, el xinès, l’indi, el fenici, el grec, l’egipci, el braille, el
Teresa Forcadell, Biblioteca Joan Oliva
llenguatge de signes, etc. També vam distribuir entre tots els nostres
de Vilanova i la Geltrú
usuaris el punt de llibre del Grup de Biblioteques Catalanes Associades
a la UNESCO «Llengües, entendre’ns és possible», amb l’esperança
que aquest lema sigui una realitat en el nostre món.
Victòria Mateo, Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí Joc de preguntes
a Can Manent
La Biblioteca de Can Manent, a partir
de l’obra de Carme Junyent Gimcana
de les llengües ha creat un joc de
preguntes sobre la diversitat lingüís-
tica. El joc consisteix a resoldre una
pregunta continguda dins d’un dels
llibres d’un lot pensat com a obsequi
per als concursants. Si es resol bé la
pregunta, el concursant rep el llibre
com a regal.
Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí – Eduard Fraile.
Amb aquest joc es dóna suport a la
promoció de la diversitat lingüística
com a patrimoni comú que fa possible
l’apropament entre les cultures.
Maribel del Molino, Biblioteca
de Can Manent de Premià de Mar
4

5. Diaris del món a Cervera Celebració de la diversitat lingüística
Presentació del nou servei «Diaris del
món» de la biblioteca als alumnes
de l’aula d’acollida, nois i noies pro-
cedents del Marroc, Ucraïna, el Brasil
i Romania. Tenir a l’abast a la biblio-
teca premsa diària en diversos idio-
mes i diversos alfabets ens facilita
una eina normalitzadora i educadora
de la diversitat lingüística, tant per
als nouvinguts com per al públic
habitual. Durant 15 dies del febrer
també vam tenir exposats els diccio-
naris de diverses llengües del fons
de la biblioteca.
Tot i que encara és aviat per fer-ne
una valoració precisa, es van selec-
cionant per a la impressió diaris que
es considera que poden interessar
als usuaris de la biblioteca i es va
presentant el servei de manera molt
personalitzada. Fins avui ja tenim
lectors fixos del Perú (Líbero o Co-
mercio), Turquia (Hürriet), el Marroc
(no tenim accés a diaris del Marroc,
imprimim Al-Jazira i Al Hayat, del
Líban), Polònia (Gazete Prawna) i el
Brasil (Agora Sâo Paulo). Altres lectors
més esporàdics fullegen Le Monde o
premsa dels EUA.
Biblioteca Can Butjosa de Parets del Vallès.
També tenim sempre damunt la taula Durant el 23è Mes de la Pau en el marc de «Llengües, entendre’ns és possible»
premsa escrita en indi, japonès, xinès hem comptat amb la col·laboració de la campanya «Parets creix en civisme»,
i rus. No hem observat que hi hagi que dedica el mes de febrer a la convivència entre cultures.
encara cap lector. Tanmateix, consi-
derem que la presència física damunt Cada divendres d’aquest mes, durant l’Hora del Conte, una persona de fora
la taula de tanta diversitat d’escrip- de Catalunya va venir a explicar-nos un conte en la seva llengua: Walter Oswald
tures i idiomes és una eina molt bona d’Àustria, Judith Post d’Holanda, Ionela Cojocaro de Romania i, com a cloenda,
per fer de la diversitat la normalitat Natàlia Cabezas i Nàdia, de «Parets creix en civisme», ens van explicar el
del dia a dia. conte Els conills de tots els colors, que van escriure per a l’ocasió.
Àgata Alegre, Biblioteca Comarcal Durant tot aquest mes i el següent ens ha acompanyat un mural fet amb els
Josep Finestres de Cervera coloms de la pau duent la paraula pau escrita en més de 100 llengües diferents,
així com l’exposició «Contes d’arreu del món», que reuneix els contes comuns
en totes les llengües diferents que tenim en el nostre fons.
La relació entre llengües ens continuarà acompanyant durant tot l’any.
Acompanyats del Tintin, hi haurà una exposició d’informació de diferents
països en diverses llengües i hem estrenat un mural nou de paraules enllaçades.
Mercè Escardó i Bas, Biblioteca Can Butjosa de Parets del Vallès
5

6. Llengua i pau Els usuaris i la seva
llengua materna
Amb aquesta activitat, duta a terme en dues parts, la BD2 s’ha sumat a la
celebració del Mes de la Pau i del 21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua
Materna. L’objectiu ha estat sensibilitzar els infants sobre la fragilitat de milers
de llengües.
En la primera part, una educadora va fer una breu introducció sobre la diversitat
lingüística al món: quantes llengües es parlen al món actualment, quantes
poden desaparèixer al llarg del segle XXI, quin percentatge de llengües del
món es parlen a Europa, etc. Els infants, per la seva part, servint-se de llibres
de consulta, van recollir informació sobre la diversitat lingüística dels seus
països d’origen o dels països o regions d’origen dels seus pares: on es parla
aquella llengua, quants parlants té, com és el sistema d’escriptura, quina
llengua s’utilitza a l’escola, si és llengua oficial... També es van treballar
llengües que presenten una grafia diferent a la nostra: el grec, l’àrab, el copte,
l’hebreu, etc., i es va buscar, per exemple, com es compta de l’1 al 10, com
es diu «gràcies», «hola» i «pau», i, de cada país, la capital i el nombre
d’habitants.
Biblioteca Ernest Lluch de Girona.
La segona part va consistir en l’elaboració d’un mapa de la Mediterrània on Les biblioteques públiques són un
s’hi van exposar els resultats obtinguts en la recerca de la sessió anterior, i bon reflex de la diversitat social i
el mural resultant va estar penjat a la sala infantil. L’activitat va comptar amb lingüística existent avui en dia. A la
la participació d’una vintena d’infants, que van col·laborar-hi molt activament. vista d’aquesta realitat, i amb motiu
de la celebració del Dia Internacional
Maria Gental, BD2 de Terrassa de la Llengua Materna i pensant
alhora que el Mes de la Pau es dedi-
BD2 de Terrassa.
cava justament al tema de la diversitat
lingüística, a la biblioteca Ernest
Lluch de Girona es va engegar un
projecte que va consistir a posar-se
en contacte amb persones procedents
d’altres països d’arreu del món per
demanar-los que ens diguessin una
frase, una dita o un acudit en la seva
llengua, i també que ens recomanes-
sin un escriptor, un músic o un di-
rector de cinema de la seva terra.
Així mateix, es va fer una fotografia
a la gent que hi va col·laborar.
La resposta va ser prou positiva i amb
els resultats es va poder fer una
exposició, a base de fitxes personals
on apareixia cadascuna de les perso-
nes col·laboradores, que va provocar
l’interès i la curiositat de la gent,
que s’aturava a mirar-la. També po-
saven de manifest la sorpresa en
veure la gran quantitat de procedèn-
cies i idiomes que hi ha al barri: 50
llengües diferents!
Biblioteca Ernest Lluch de Girona
6

7. Gener, febrer i març
Contes
Activitat infantil | Hora del conte en llenguatge de signes, amb Víctor Capdet i Susanna Peix. A la
Biblioteca Armand Cardona de Vilanova i la Geltrú.
Activitat d’adults | ¡Que viva la vida! Homenatge a Frida Kahlo, amb Martha Escudero. A la Biblioteca
Mestre Martí i Tauler de Rubí.
Activitat d’àmbit familiar | 10a Festa del Llibre Gegant de la Massagran. A la Biblioteca d’en Massagran.
Exposicions
Activitat d’adults | Armes sota control. A la Biblioteca Districte 2 de Terrassa.
Activitat infantil | Contes comuns d’arreu del món. A la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa de
Parets del Vallès.
Activitat d’àmbit familiar| El placer de leer. Recull de fotografies premiades al 12è certamen fotogràfic
convocat per les biblioteques municipals de Salamanca. A la Biblioteca Infantil i Juvenil Can
Butjosa de Parets del Vallès.
Activitat d’adults | Mirades, organitzada per l’Associació El Trampolí. A la Biblioteca de Palafrugell.
Activitat d’adults | Mostra de llibres amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua. A la Biblioteca Comarcal
Josep Finestres de Cervera.
Activitat d’adults | Tothom pels drets humans. A la Biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú.
Activitat d’adults | Un viatge ple de veus. A les biblioteques Jaume Vicens Vives de Roses i Armand
Cardona de Vilanova i la Geltrú.
Tertúlies literàries
Activitat d’adults | Presentació del llibre Mala sangre, d’Empar Fernández. A la Biblioteca Central
de Cornellà.
Activitat d’adults | Tast de llibres al voltant del llibre Pandora al Congo, d’Albert Sánchez Piñol. A
la Biblioteca Municipal de Binissalem.
Activitat d’adults | Tertúlia amb Enric Larreula, Els arbres passaven ran de la finestra. A la Biblioteca
Mestre Martí Tauler de Rubí.
Activitat d’adults | Tertúlia al voltant del llibre La muntanya de l’ànima, de Gao Xingjian. A la
Biblioteca Ernest Lluch de Girona.
Xerrades
Activitat d’adults | Anàlisi de la violència vers les dones en els informatius. A la Biblioteca Poble
Sec-Francesc Boix de Barcelona.
Activitat d’àmbit familiar | Creixent llegint, amb Miquel Àngel Alabart i Mercè Palay. A la Biblioteca
Infantil i Juvenil Can Butjosa de Parets del Vallès.
Activitat d’adults | Responsabilitats ciutadanes públiques i privades, amb Arcadi Oliveres. A la
Biblioteca de Palafrugell.
Activitat d’adults | La societat com a escenari i les matemàtiques com a actors, amb Joan Gómez.
A la Biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú.
Mes de la pau
Durant el mes de febrer totes les biblioteques de la xarxa van obsequiar els seus usuaris amb
un punt de llibre amb el lema «Llengües: entendre’ns és possible», en commemoració del Mes
de la Pau.
7

8. Quisom?
BIBLIOTECA CAN CASACUBERTA BIBLIOTECA JAUME VICENS VIVES BIBLIOTECA SANTA OLIVA
Mn. Anton Romeu, 40 Girona, 22-30 Salvador Casas, 22
08912 Badalona 17480 Roses 08640 Olesa de Montserrat
Tel.: 934 643 400 Tel.: 972 150 928 Tel.: 937 786 699
Fax: 934 640 213 bibros@ddgi.es b.olesam.so@diba.es
b.badalona.cc@diba.es
BIBLIOTECA JAUME VILA I PASCUAL BIBLIOTECA PÚBLICA DE LA BISBAL
BIBLIOTECA CAN MANENT Major, 51 DEL PENEDÈS
Camí Ral, 54 08790 Gelida Centre Municipal de Cultura de la Bisbal
08330 Premià de Mar Tel.: 937 792 809 del Penedès
Tel. i fax: 937 510 145 Fax: 937 790 100 Major, 11-13
aj172.biblioteca@premiademar.org biblio.gelida@gelida.e.telefonica.net 3717 La Bisbal del Penedès
Tel.: 977 16 99 17
BIBLIOTECA CENTRAL COMARCAL DE TÀRREGA BIBLIOTECA MESTRE MARTÍ TAULER cmc@bisbalpenedes.com
Plaça Sant Antoni, 3 Joaquim Blume, s/n
25300 Tàrrega 08191 Rubí BIBLIOTECA PÚBLICA CASA NOVA DE SEGUR
Tel.: 973 500 428 Tel.: 936 998 453/935 887 000 Dinamarca, 8
Fax: 973 500 552 Fax: 935 883 167 43882 Segur de Calafell
biblioteca@ajtarrega.es b.rubi.mmt@diba.es Tel.: 977 161 864
bcn.calafell@altanet.org
BIBLIOTECA CENTRAL DE CORNELLÀ BIBLIOTECA MUNICIPAL DE BINISSALEM
Mossèn Andreu, 15 CENTRE DE CULTURA CAN GELABERT BIBLIOTECA PÚBLICA MUNICIPAL DE SALOU
08940 Cornellà de Llobregat Portella, s/n Ponent, 16
Tel.: 933 760 111 07350 Binissalem (Mallorca) 43840 Salou
Fax: 933 760 009 Tel. i Fax: 971 870 486 Tel.: 977 388 809
b.cornella.c@diba.es biblioteca@binissalem.org Fax: 977 384 114
bm.salou@altanet.org
BIBLIOTECA CENTRAL JOAN OLIVA I MILÀ BIBLIOTECA POBLE SEC-FRANCESC BOIX
Plaça de la Vila, 13 Blai, 34 BIBLIOTECA PÚBLICA VENTURA GASSOL
08800 Vilanova i la Geltrú 08004 Barcelona Passeig de la Unió, s/n
Tel.: 938 932 039 Tel.: 934 430 105 43820 Calafell
Fax: 938 142 425 Fax: 934 414 752 Tel. i fax: 977 691 284
b.vilanovag.jo@diba.es b.barcelona.ps@diba.es bvg.calafell@altanet.org
BIBLIOTECA COMARCAL JOSEP FINESTRES
Passeig Jaume Balmes, s/n
25200 Cervera
Tel. i fax: 973 530 813
bibliocervera@bcjf.e.telefonica.net
Coordinació: Consell de redacció:
BIBLIOTECA D’EN MASSAGRAN
Major, 204
17190 Salt Unescocat Susanna Martí
Tel.: 972 405 062 Centre UNESCO de Catalunya Roser Ginesta
massagran.salt@ddgi.es Mallorca, 285 Carme Fenoll
08037 Barcelona Mercè Escardó
BIBLIOTECA DE PALAFRUGELL Tel.: 934 589 595 Àlex Cosials
Sant Martí, 18 Fax: 934 575 851
17200 Palafrugell A/e: a.cosials@unescocat.org
Tel.: 972 304 809 s.marti@unescocat.org
Fax: 972 304 809
Web: www.unescocat.org
bibpalaf@ddgi.es
BIBLIOTECA DISTRICTE 2
Sant Cosme, 157 Edita:
08222 Terrassa
Tel.: 937 869 162
Fax: 937 869 163
bibliotecadistricte2@terrassa.org
BIBLIOTECA ERNEST LLUCH
Saragossa, 27
17003 Girona
Tel.: 972 426 368
Fax: 972 426 391
bibliolluch@ajgirona.org Col·labora:
BIBLIOTECA INFANTIL I JUVENIL CAN BUTJOSA
La Salut, 52
08150 Parets del Vallès
Tel.: 935 622 353
Fax: 935 623 760
bibut@parets.org
Disseny gràfic: clic traç [www.clictrac.coop]
DL: B-32684-2003
ISSN: 1697-3003
8