Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.
ENTREVISTA 

Entrevista a Francisco Moya

President de l ’Ass0ciació de Familiars de Malalts
Mentals de les Terres de l ’E...
ENTREVISTA

 

Xrrruilir ri la l RI ll'l‘i'ex dr’ l 'l; /1rr'.  (mix 41 rl ‘Iii/ riviteiiri

— I-Zl que cls familiars (Fun...
ENTREVISTA o, ”

 

Ruuníii ¿le Jiuim General "Tau/ a Salut Jlenml Terres ¿le I'Iíbre"

-'ist el convuls t *tat actual del...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Entrevista f moya_rapita1

484 visualizaciones

Publicado el

Entrevista al President de l'Associació AFMMTE, Francisco Moya. Revista Ràpita febrer 2016

Publicado en: Salud y medicina
  • Sé el primero en comentar

Entrevista f moya_rapita1

  1. 1. ENTREVISTA Entrevista a Francisco Moya President de l ’Ass0ciació de Familiars de Malalts Mentals de les Terres de l ’Ebre A l'any 201.? a la comarca del Monrsía hi havien I . 106 persones a/ ectades ¿le nrala/ Iíes‘ menlals‘. í una de cada quatre persones les palets al I/ arg de la seva vida. Són molts els urganilsvnes‘ que treha/ Ien a les Terres ¿le I "Ebre per alavorir i ¡ni/ Iorar la qua/ ira! de vidad aquests‘ ¡Jacienlst ñuneisco Moya va eoneixer a ¡no/ les janzílies‘ que Ienien algun membre amb aquesta nuria/ ría i es va posar al eapzlavanl d una assvciaeíó que aglutina alsjamiliars‘ d aquests mala/ Is‘. A ixí va néiïei‘ l "Aszvociaeió ¿le ñnniliam de Mala/ Is Mentals de les Terres de l 'Ehre, dela Regió Sanitaria de Tortosa. on van eslablir la printera oficina. els EsIaIu/ s de la qual duren del 5 a’ octubre del I 998 i posreriorr11enr a la Rápira, on tenen un local al número I del carrer Lleida. Franeisu) Moya Reverte vu neixer a la Rúpira el desembre ¿le i948. Va esrmlittr‘ al CoI-Iegí Carles III í ¡zo. crer'iornienl a la legendaria Academia Almi del carrer Corría. on ens vam conéixer 1' vam enmparlir amis/ al i esmdis. .4 naves de la noslra revista vol tenir un reeord —que co/ nparreiro- per als nonres‘ amics, Juan Ramón Cartes, Paco Rafael Baluzla, Antonio Tomás‘. Balisre Borrás‘, Ramon San; Juan José Oliva, .4[fonso Reverte. Sir/ radar Sánchez, Tomás Si/ veslre i Pepi/ o Sancho. — Qué et va portar a la presiden- cia d'aquesta Associació? - (‘om a persona afectada. tenia la necessitat de compartir les mcves inquietuds i experiéncies personals. volia obtenir assessorament per saber cap a quin cami dirigir-me. Aixi vaig coneixer a un grup de families de persones amb algun trastorn mental. ¡ens vam unir per treballar la malaltia mental. — Quines activitats són les que soleu fer? - Les activitats que Ia nostra Asso- ciació pona a terme son: - Servei dacollida familiar. ‘Servei d‘atenció individualitzat als nostres usuaris. - Seguimem personalitzat. suport i assessorament de les families. rAtenció globalitzada tant al propi malalt com a les seves families. on sanalitzen els possibles recursos que poden ser perceptors. portant a terme totes aquelles prestacíons economí- ques de I‘INSS i del Dep. Benestar i Familia. -Activitats Iúdiques. formatives. tallers per als socis i població en ge- neral. amb la ¡ntenció de contribuir la LDUARIX) SÁNCHEZ Francisca Maya í Eduardo Sánchez a Rúdio Rápíta integrado’ de los persones afectades per una malaltia mental. rDetecció. recollida i canalització de les seves demandes. -Representació i interlocució da» vant de les administracions. < Sensibililzació de la població i els miljans de comunicació. 'Coordinació amb la xarxa de ser- veis especialitzats de Salut Mental, árees básiques d‘atenció social pri- mária i administracions implicades. Revista Ráfiíta’ Núm. 680 I Febrer 2016 PAG 25 — Que és el projecte Activa’! per la Salut Mental? - Esta impulsat pel Departament de Salut i la Federació Salut Mental Catalunya. en el marc del Pla integral de salut mental i addiccions. La finalitat es aconseguir que les persones amb problemes de salut mental i els seus familiars esdevin- guin agents actius en el procés de recuperació propi. i millorar així la seva qualitat de vida.
  2. 2. ENTREVISTA Xrrruilir ri la l RI ll'l‘i'ex dr’ l 'l; /1rr'. (mix 41 rl ‘Iii/ riviteiiri — I-Zl que cls familiars (Fun mai- lalt iricntril també hi ¡iatrticipcrr cn progratincs crini iiqucst. facilita una xirla familiar‘ más agradable i cñniorlzil’ - Si. pcrqire cx llïilïkllllll cines «¡tic et Iïicilitrtrzrtt CUHIPFCIILITL’ | ¿t pcrxoiitt ¿tlcctrttlit i gestrotirri‘ lil itirilatlttrt [lIl‘- lltlllllltllïhïlïl iitiformricio. rcctirsox (le stiport. grrics ttrrtctrtirics. plllllx tI>lI1lil'I1t. ’lCl0). — Qriitics soii It's ciitilatx qric Iii participar? ° lctlcrucrti Srtltir lcrtt; tl (. tl; i— ltrn_xrt. L-hsttcirtcrt» tlc l; iiitili. ti tlc lrtl; tltx l. ‘tll‘tlls tlc lex ICTICN tle lilzbrc I Irtl rriirlrtcii» Pcrc 1;tlri lCl't'C dc l'l. lii'e » I)i: quina titrittii Fuccús al co- nciwiticnt (lc Id iiiliirriiació. cuti- trihiicix millor ¡II prricóx (lo cura i rccupe "¿ició? ° I; .t xcllsllïllllliltlti I Leiirciiitticitt xcrs Izt Illlllillllll iticittirl itiillorrt L‘I11— pre cl proccs de iecripciticttt lL‘l itoxtrcs titrrLtlrs. L; l noxtrri HL'l'tlC|0 Lllxptiwll tl'ttitrt Pilglllil txelt: xx xxntiiiniclwtx‘ «try. iriritrtiiieitt rtttih lcs ¿ll'C xocirtlx " lxx ittcr" vl ‘ll ll i "l': tL'clittol" NNI| L'ILICIU rl ll ll . on totlioiti tinc cstrgrii tittcrcxsitt pot CÜHNIIILIFCIN tlrilitex xprc gcnerrt l; i ni. tlriltrrt ntentztl i rimplirtr-tic els (0ItClx. ‘I1lL‘I1l — Quim són cls organismos que truliallcii criiijiintatiiiciit a Icslcrrus rlc ¡‘l-Ilirr: solirc riquisstti niztlalliatl’ - ltrtttlzicitt Pere ixizirri lL‘| 'l‘x tic libre. l)cpiti'trimctir tlc Sriltrt I I)e- ¡iurttiiiiciit tlc IICITCNIIII’! Irtinilirt. I lil HLHIIJI hsociricit} l'lll'l I-Zm pots (lir iin noiiiliro apro- Ílll¡l| (lc persones ami) mulaltics incntails a la comarca (lol Wontxiál’ - UIHI‘I'L' dc persones rtiiili Llistar tiricrtrtr rlcrixrttlrt tlc ll (tin) ZIIIZ) . i | ;i coitiurcrr tlcl lotitiíi. xcgotrs l'| iistiritt «LI xtrttlistrcrt «le ( . tt: tlrrii_x; t rlI)l St‘ I I I lIJo PCTNUIICN. — Quiiics són lcs mtilaltics mori- tals que iiics afecten zicttialniciit lïwxci‘ Iiriiiiii? - l it. i tlc crttltt titraiitc pcrsoitcs tvrrtcix ; t|¿¿trii. t ttt. tl; tlti. i iiicittrrl . tl Ilrrrg tlc Irr C1l x rtlu. Ycxpcrri tinc til ZIIÉU lu tleprexxiii Revista Rapita Ntim (SUI) xigrii lri CQIIINLI Llt. ‘ nirrltiltirt titrnicio l. scgrtrl rlc l'rmxielur. cttiitriiiraciti ¡‘exqriisii/ rrïiiiii que . tl‘cct. t l tlc crtilzi IUU ¡tcrsorics . t lol el trion. €;1lll(lll— iitciii rlcl Iranxliirn hipo/ ur — ! .F"u tlc lri ¡solvlaiciiï xolirei JLIIICNI ttrixtitrn que tcntlctx al ¡IDLITCHCY cn llttltilcxv centrar o Izi PTHHCFLI ciripu tlc IX-tlatt zrtlriltu ¡entre els IN I els 15 : lli_). — Ifactiial crisi cconïimicri ha foi disparar zrqucxtcs malalties. sobre tota Iiljtnfllïul que nii troba Icii A‘? - l; i CHW ztlcctai tlolilcmertr til» ¡ox cs que porlcn itrtttr‘ Algtitiri lllillJlllál incittnl l ri general. els ¡t‘. ‘._I¿l xiricii trn itioiticiit tlc crm _tnilt el; czinx rs tle ¡‘ctripri tlc llitlttlexx-citrirt. crisi . i lri Lllllll (Jl rttcgri‘ hlllllk‘ I. i crisi gcitcrntl tinc ll Iri lClL‘lLll cn Llqllcxh ino— titcttix L| l|L’l¿l xCgüllll L'l'lI proxocri que (¿thrrixt Lt gtritrtliri I cx rcilricnrn Élx rccttrsm cn lirinilwit tlc lri xrtltrt i | .t prex envio. Jristrtiticiit trti rtntlttt cn cl tinc cal trclirillati‘ pct" Cll¿lI' IIIQIIN rnttittix I | rrehirll «le ¡xrexeiicio Clizr xlc ici’ rlcs «le Lll L‘l(is frottts. Potxcr‘ lilILIIIIIIIQIÓSUI)U>I1IIIIUN citniplicrrr. Febrer 2016 PAC» 27
  3. 3. ENTREVISTA o, ” Ruuníii ¿le Jiuim General "Tau/ a Salut Jlenml Terres ¿le I'Iíbre" -'ist el convuls t *tat actual del món. pot afectar també mental- nient a les persones? - I. a nostra societat és una font constant (tx-mes que lia portal a iiii uugmcnt dels trastorns tlïiiiaictat. Ii- ‘ CYlLlCHl que el mon no : i bé. Los di- lercnts lhrmex de ioléticiti i C15 grciis {lchcqllillbrls Sticlills pasen de iiianifest que cl mal esta present Cll el mou. La e si ‘actual ens Iizi ponat a tina «ieictut mi zilta". i de regado. » u una LilSlÏInClÓ social. que ens pot zilbetai" a tots. —’l'ant el “(InISÍaÏL com el Delta o la Badia dels Alfacs. d”una bellesa extraordina a. puden contribuir a paHiar en part aquestes malalt ’ La simple contcmplaciiï de la natura pot ser un revulsiu? - lista demostrat que el contacte amb la iiattirii te una influencia saltidahle cn el nostre cus i eii lu iioxtra ment. e ittiiit tziiii una malaltizi mental com tisiea, Pol zifzn orir Ia rcctiperacio de lestrés i cstaihlii‘ una milloni amb los ¡‘Cliltlnllh socials. — Com es detecta una malaltia d'aquestes caraeteristiquesï’ - És vital eonéixer el: bllllflltlnltï) i els signos inícizils que poden indicar que es pziteix una malaltia mciitzil. lil iiiotiii e. » que ¡Jcrmet tiettitii‘ ¿i temps i pot aitidai‘ a rcduir la gran clzit de la patología o tin» i tot Lt frenar-tie el seu tlcsclhnlllpíllllclll. Les patologies iiiciituls com l'us- qtti/ titrenizi o cl trastnrn bipolar poque. » vcgades aparcixeii del iio-res. PCI’ ewmple. quan es mzinilbsleit en Ïíltlolitscétlcikl Mllclt aer els. mateixm (lticclllh i el. » companys de classe els primers que «letceteii que ailgtiiia UNI no fiineioiizi. — Quan uns pares detectan que la conducta d'un till petit no es Phaliitual i sospiten (Falguna nialalti‘ mental, quins passos liaii de seguir? ° llun de ctiiitacttii‘ amb ¡irolbssiti- iials especiulit/ ata al me: ¿iiizit pos- slblt‘. per itilortir Fexistéiiciu ¡Yumi possible maltiltia mental. — A través de Fassoei eiii que tu Revista Rïapita Num 680 t Febrer 2016 PAG 28 presideixes. els pares que tenen fills amb una malaltia mental. poden estar una mica més tranquils si en el seu eslbrq amli vatros? ciitorn familiar adequttt i tranquil es molt important eii la rcciiperació (Hina iníilziltiti mental. Lai família es uii element clau pcr ajudar a la persona amh Ia maltiltia a seguir el lractzimeiit proposat per lbspecialista. Des dc ¡"Associació AFNÍMTE tilerim: Servei d’Atenció Social: Des «le Fatcncio tlireclei. ¿icnllim a les Iïiniilics i a Ica permites ¿item-titles clama iiialaltia mental. iiitkirititiiil del; FCCLIIÏNUS social: existciitn ajudaiit zi tramitar les ajude> tant econumititics. com sanitarios I socials. ÜlhftosCltl d'un espai per ¿i los tímiilies. un ¡wretcnem klklllïll’ resposta a partir dels tluhies que sorgciwit dos de la malaltiu mental. pci" una millora en la eomiiiiicaeitï. en Fam- hietit lïiiiiilitir. il partir de la nostra expcrieiiuia pclïxtüllill.

×