Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.

Informe de conclusions de la Comissió no permanent d’estudi per avaluar la situació econòmica actual de Barcelona

179 visualizaciones

Publicado el

Informe de la comissió no permanent d’estudi per avaluar la situació econòmica actual de Barcelona que inclou proposta de mesures extraordinàries de suport als sectors econòmics afectats, com el comerç, els autònoms, la restauració, impulsar la revisió o modificació del PEUAT, la promoció turística i la modificació de l’Ordenança de Terrasses.

  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Informe de conclusions de la Comissió no permanent d’estudi per avaluar la situació econòmica actual de Barcelona

  1. 1. Consell Plenari, juliol 2018 Informe de conclusions de la Comissió no permanent d’estudi per avaluar la situació econòmica actual de Barcelona
  2. 2. 1www.barcelona.cat PROPOSTA DE MESURES EXTRAORDINÀRIES DE SUPORT ALS SECTORS ECONÒMICS AFECTATS SORGIDES DE LA COMISSIÓ NO PERMANENT D’ESTUDI DE LA SITUACIÓ ECONÒMICA ACTUAL DE BARCELONA El Plenari del Consell Municipal, en sessió de 24 de novembre de 2017, va aprovar la proposició del Grup Municipal Socialista de Catalunya, de creació d’una comissió no permanent d’estudi per avaluar la situació econòmica actual de Barcelona i de proposta de mesures extraordinàries de suport als sectors econòmics afectats, com el comerç, els autònoms, la restauració, impulsar la revisió o modificació del PEUAT, la promoció turística i la modificació de l’Ordenança de Terrasses. L’acord aprovat en el Plenari del Consell Municipal va ser el següent: El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona acorda: La creació d’una Comissió no permanent d’estudi que analitzi la situació econòmica actual de Barcelona i proposi mesures extraordinàries de suport als sectors econòmics afectats, com el comerç, els autònoms, la restauració, impulsar la revisió o modificació del PEUAT, la promoció turística i la modificació de l’Ordenança de terrasses, d’acord amb els paràmetres següents: 1.1. Objecte de la Comissió: Estudiar i avaluar la situació econòmica actual de Barcelona i proposar mesures extraordinàries de suport als sectors econòmics afectats. Més específicament, la Comissió haurà de: a. Analitzar la situació econòmica actual a la ciutat, a través dels indicadors disponibles elaborats per les diferents institucions i organismes. b. Analitzar la situació fiscal de l a ciutat de Barcelona en relació amb el comerç, la restauració i als autònoms, i proposar mesures. c. Valorar l’aplicació del PEUAT (Pla especial urbanístic d'allotjaments turístics) des de la seva posada en marxa i els indicadors de conjuntura pel que fa a l’activitat turística, i elaborar propostes de
  3. 3. 2www.barcelona.cat modificació i una nova metodologia d’actualització d'aquest pla. d. Adaptar les mesures de promoció turística de la ciutat al moment actual. e. Valorar les modificacions que són necessàries de l’Ordenança de terrasses i impulsar-ne la tramitació immediata. 1.2. Composició: La Comissió d’estudi serà presidida per un regidor/a de l’Ajuntament escollit pel Plenari del Consell Municipal a proposta de l’alcaldessa (article 39 ROM) i estarà integrada per dos regidors/es de cada un dels grups municipals del consistori. 1.3. Règim de funcionament: La periodicitat de les reunions s’establirà en el marc de la mateixa Comissió i el calendari de treball serà d’un màxim de sis mesos. La Comissió prendrà els acords per majoria ponderada, les seves sessions tindran caràcter públic i podrà requerir la presència de les persones que consideri adients per complir la seva comesa, d’acord amb criteris anàlegs als establerts a l’article 39 ter del ROM. 1.4. La Comissió no permanent d’estudi s’extingirà en el moment que s’elabori l’informe amb la proposta de les mesures extraordinàries de suport als sectors econòmics i s’hagi acomplert el calendari de treball. Posteriorment, en el Plenari del Consell Municipal, en sessió de 23 de febrer de 2018, va designar, de conformitat amb el disposat als articles 38 i 39 del Reglament Orgànic Municipal (en endavant ROM), la Presidència i Vicepresidència de l’esmentada comissió. Així mateix, per Decret de l’Alcaldia de 9 de març de 2018, es van nomenar els seus membres. Presidenta: Sònia Recasens i Alsina Vicepresident: Agustí Colom i Cabau Membres de la Comissió: Gerardo Pissarello, Raimond Blasi, Carina Mejías, Koldo Blanco, Alfred Bosch, Trini Capdevila, Jaume Collboni, Montserrat Ballarin, Xavier Mulleras, Eulàlia Reguant, Gerard Ardanuy.
  4. 4. 3www.barcelona.cat En data 19 de març de 2018 es va constituir la Comissió no permanent d’estudi de la situació econòmica actual de Barcelona i de proposta de mesures extraordinàries de suport als sectors econòmics afectats i es va aprovar els criteris generals de funcionament de la Comissió i el calendari de sessions i temes a tractar. Aquest calendari va ser modificat a posteriori, acordat per tots els membres de la comissió, i el calendari definitiu va ser el següent: DIA HORA TEMA 19 DE MARÇ DE 2018 16:00 SESSIÓ DE CONSTITUCIÓ DE LA COMISSIÓ, APROVACIÓ DE NORMES I CALENDARI 13 D’ABRIL DE 2018 10:00 COMERÇ, RESTAURACIÓ, MODA I VENDA I MERCATS AMBULANTS 19 D’ABRIL DE 2018 16:00 TURISME 4 DE MAIG DE 2018 10:00 PROMOCIÓ INTERNACIONAL, EMPRENEDORIA, AUTÒNOMS I MERCAT LABORAL 18 DE MAIG DE 2018 10:00 IMPACTE ECONÒMIC DE MESURES URBANÍSTIQUES (PEUAT, MORATÒRIES, PLANS D’USOS I LLICÈNCIES 1 DE JUNY DE 2018 10.00 FISCALITAT 15 DE JUNY DE 2018 10:00 SESSIÓ DE CONCLUSIONS
  5. 5. 4www.barcelona.cat DIA HORA TEMA 19 DE MARÇ DE 2018 16:00 SESSIÓ DE CONSTITUCIÓ DE LA COMISSIÓ, APROVACIÓ DE NORMES I CALENDARI 13 D’ABRIL DE 2018 10:00 COMERÇ, RESTAURACIÓ, MODA I VENDA I MERCATS AMBULANTS 19 D’ABRIL DE 2018 16:00 TURISME 4 DE MAIG DE 2018 09:30 PROMOCIÓ INTERNACIONAL, EMPRENEDORIA, AUTÒNOMS I MERCAT LABORAL 18 DE MAIG DE 2018 09:30 IMPACTE ECONÒMIC DE MESURES URBANÍSTIQUES (PEUAT, MORATÒRIES, PLANS D’USOS I LLICÈNCIES 1 DE JUNY DE 2018 10.00 FISCALITAT 13 DE JULIOL DE 2018 09:30 SESSIÓ DE CONCLUSIONS Les sessions han comptat amb un total de 64 compareixents. Sessió de 13 d’abril de 2018 sobre comerç, restauració, moda i venda i mercats ambulants Sr. Juan Ignacio Diaz, en representació de Marcas de restauración Sr. Roger Pallerols, en representació de Gremi de restauració de Barcelona Sr. Fermín Villar, en representació d ‘Amics de la Rambla. Sra. Neus Soler, en representació de l’Associació de marxants del Maresme. Sr. Gabriel Jené, en representació de Barcelona Oberta. Sr. Joan Carles Calbet, en representació de Comertia. Sr. Miquel Donnay, en representació de Consell de gremis de comerç, turisme i serveis Sr. Salvador Vendrell, en representació de Fundació Barcelona Comerç. Sr. Àlex Goñi, en representació de Pimec-Comerç. Sra. Isabel Roig, en representació de Barcelona Centre del Disseny. Sr. Francesc Maristany, en representació de Clúster Català de la Moda.
  6. 6. 5www.barcelona.cat Sr. Josep Maria Donat Sr. Xavier de Balaguer Sessió de 19 d’abril de 2018 sobre turisme Sr. Daniel Pardo, en representació de l’Assemblea de Barris per un turisme sostenible (ABTS) . Sr. Neal Shanahan, en representació d’ACABA Sra. Marta Ventura, en representació d’ACATUR Sra. Catiana Tur, en representació d’ACAVe Sra. Begoña Blanco, en representació d’AGUICAT Sr. Enrique Alcántara, en representació d’APARTUR Sra. Elena Aguarta, en representació d’AUDICA Sr. Pau Guardans, en representació de Barcelona Global Sr. Joan Gaspart, en representació del Consorci de Turisme de Barcelona Sr. Manel Casals, en representació del Gremi d’Hotels de Barcelona Sra. Luz Amparo Suiza, en representació de les Kellys Unión Catalunya Sra. Dámaris Rojas, en representació de Veïns i Amfitrions de Barcelona Sessió de 4 de maig de 2018, promoció internacional, emprenedoria, autònoms i mercat laboral Sr. Eloi Palà, president de l’Associació Independent Joves Empresaris (AIJEC) Sr. Albert Cañigueral, consultor Sr. Oscar Tamarit, fundador i president de l’Associació de Professionals Autònoms i Empreses (APAE) Sra. Ma. Dolores Sánchez, en representació de l’Associació Dones Emprenedores de Barcelona (ASODAME) Sr. Miguel Vicente, en representació de Barcelona Tech City Sr. Jaume Fradera, vicegerent de la Cambra de Comerç
  7. 7. 6www.barcelona.cat Sra. Gina Argemir, responsable de l’àmbit d’Economia, de la Secretaria de Treball i Economia de CCOO Sr. Enric Rius, en representació de la CECOT Sra. Ana Nuñez, vicepresidenta de la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (FIDEM) Sr. Salvador Guillermo, en representació de Foment del Treball Sra. Clara Navarro, en representació de la Fundació Ship2B Sra. Cecilia Navarro, en representació de l’Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX) Sr. Jordi Marin Puigpelat Sr. Lluís Viguera, en representació de la PIMEC Sr. Josep Sancristòfol, en representació de la UGT Sessió de 18 de maig de 2018 sessió sobre impacte econòmic de mesures urbanístiques ( PEUAT, moratòries, plans d’usos i llicències) Sra. Sara Rodríguez, Associació Española d’Economia Digital (ADIGITAL) Sr. Enrique Alcántara, President d’APARTUR Sr. Josep Donés, Secretari General de l’ Associació de Promotors de Catalunya (APCE) Sr. Bernat Giral, Associació de residències d’Estudiants i Col•legis Majors de Catalunya (ARECMAC) Sr. Francesc Sibina, President de la Cámara de Concesionarios y inculad inculades al Sector Públic; Sr. Òscar Gorgues, Gerent de la Cambra de la propietat urbana de Barcelona; Sr. Daniel Romeo, representant de la demarcació de Barcelona del Col•legi Arquitectes de Catalunya Sr. Miquel Morell, Col•legi d’Economistes de Catalunya
  8. 8. 7www.barcelona.cat Sr. Albert Recio, representant de FAVB Sr. Manel Casals, Director General del Gremi d’Hotels de Barcelona Sr. Roger Pallarols, Director General del Gremi de Restauració de Barcelona Sr. Jordi Garcia Brustenga Sr. Luís Falcón Martínez de Marañon Sr. Pablo Molina Alegre Sr. Vicenç Gasca, President de Sant Antoni Comerç Sessió d’1 de juny sobre fiscalitat Sr. Joaquim Solé Vilanova Sr. Enric Enrech , President del Col·legi d’Agents Comercials Sr. Josep Ma Duran Sr. Antoni Duran-Sindreu Sra. Cecile Barbeito, representant de Fiscalitat Justa Sr. Climent Fernández, en representació del Gremi de Garatges Sra. Teresa Ribas, Gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda Sr. José Mª Tovillas Sr. Xavier Carbonell, Director Gerent de la Cambra de Comerç Totes les sessions consten d’actes amb les intervencions dels diferents compareixents. A la última sessió de la Comissió, s’acorda elevar al Consell Plenari l’adopció de les següents mesures:
  9. 9. 8www.barcelona.cat COMERÇ, RESTAURACIÓ, MODA I VENDA I MERCATS AMBULANTS 1. Invertir per mantenir i millorar la projecció de Barcelona com a ciutat cosmopolita i d’oportunitats. 2. Continuar impulsant, amb un acord públic i privat, la marca Barcelona a Europa i al món, i també al conjunt de l’estat. 3. Potenciar la marca Barcelona i la seva reputació. Suport a la implementació d’iniciatives singulars creatives amb marca Barcelona. 4. Posar en valor els casos d’èxit i aprofitar la campanya Always Barcelona en esdeveniments com la Barcelona Design Week o la MWC, entre altres, per fer-la arribar a la ciutadania. 5. Suport a la implementació d’iniciatives singulars creatives amb marca Barcelona, tant entre els visitants com els habitants de la ciutat. Indica que com s’ha fet a la Barcelona Design Week amb el binomi disseny- gastronomia, dos sectors a l’alça en la creació de riquesa i ocupació, volent generar sinergies amb altres sectors; en tant que el disseny forma part de l’experiència gastronòmica i és un model a per exportar Barcelona al món. 6. Potenciar esdeveniments que s’alineïn amb la promoció econòmica de la ciutat sense perdre oportunitats. 7. Reforçar la campanya de Comerços singulars, emblemàtics, Unique Shops . 8. Alinear Turisme de Barcelona i les polítiques de promoció de la ciutat.
  10. 10. 9www.barcelona.cat 9. L’aplicació de l’ordenança de terrasses ha de ser un element de convivència amb els veïns i l’entorn; alhora que ha de promoure la creació d’ocupació de qualitat. 10. Que es desenvolupi el projecte de remodelació del Port Olímpic, segons el consens que s’està treballant amb els sectors econòmics i socials afectats. 11. Estudiar com plantejar un compromís del sector privat amb el públic per millorar i estimular les condicions d’accessibilitat als establiments de restauració. 12. Posar fre a l’intrusisme i de l’afectació de la competència deslleial quan algunes activitats complementàries no compleixen la norma. 13. Millorar els tràmits, agilitzant els permisos, llicències i altres gestions administratives vinculades a l’obertura de noves empreses a la ciutat amb l’objectiu de reduir el temps entre que aquests s’inicien i es pot iniciar de forma efectiva l’activitat. Oferir suport i ajuda sota el concepte d’una administració propera al ciutadà. 14. Potenciar la capitalitat de la Ciutat. Fer sentir la veu de Barcelona a la Comissió Europea davant els interessos globals a de la Unió Europea. Treballar per modificar aquells aspectes de les grans lleis i directives grans lleis i directives per tal de fer-les compatibles amb el model de ciutat , per tal de fer-les compatibles amb el model de ciutat, per exemple: la Directiva de serveis i la regulació On-line.
  11. 11. 10www.barcelona.cat 15. Introduir els BID’s /Apeu’s com elements de gestió comercial de determinats espais de la ciutat i poder adaptar el comerç a les realitats turístiques i/o de promoció per enfortir el model de comerç de Barcelona. 16. Es proposa una demanda sectorial que suposa impulsar els canvis legislatius a l’Estat i a la Generalitat per poder establir, mitjançant ordenança municipal, els BID’s/APEU’s i les quotes obligatòries per finançar-les. Els BID’s/APEU’s són zones delimitades dintre de la ciutat a les que, amb col•laboració público-privada i en concordança amb la resta d’actors dels barris, es portin a terme actuacions per millorar-ne la seva competitivitat i atractiu. El seu finançament es preveu amb quotes obligatòries que haurien de pagar tots els agents econòmics situats a la zona, pel fet de beneficiar-se directament d’elles. Aquestes quotes podran tenir la forma de recàrrec sobre l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) o la configuració jurídica que es consideri més convenient. 17. Fer una gestió més professional dels eixos comercials, considerem que els BID’s/APEU’s és una de les millor manera per assolir eixos comercials urbans potents i competitius, una fórmula de col•laboració públic-privada, en què l’administració té un paper molt important. 18. Treballar per avançar en els BID’s/APEU’s, com a model responsable i sostenible de col·laboració público-privada que sigui garantia per al comerç de proximitat i la viabilitat de l’activitat –amb l’obligatorietat de finançament per part dels seus establiments comercials-, l’adequació normativa necessària i entenen que amb les característiques de Barcelona suposa una oportunitat única de demostrar que es pot fer un bon ús i responsable de l’espai públic en concordança amb la resta d’actors dels
  12. 12. 11www.barcelona.cat barris, en definitiva, un model responsable i sostenible que permeti tirar endavant amb il•lusió. 19. Reiterar que la venda ambulant de productes il·legals no està autoritzada en cap espai de la ciutat i que l’Ajuntament treballarà amb els diferents cossos policials per mantenir i intensificar a l’estiu els operatius per abordar aquest fenomen. 20. Utilitzar totes les eines que té l’Ajuntament per abordar el fenomen del top manta, perquè s’aturin i cessin aquestes activitats de venda ambulant il·legal. Abordar la dimensió complexa del fenomen i en coordinació amb les altres administracions, per tal que es prenguin mesures de caràcter social i per vetllar per l’espai públic, exigint les dotacions adequades, entre altres, de plans d’ocupació i d’efectius policials. 21. Defensar els comerços de la ciutat davant la venda ambulant il•legal i la competència deslleial que produeixen als comerços de la ciutat que paguen els seus impostos. 22. Participar activament en campanyes de comunicació per conscienciar al comprador que no adquireixi productes de forma irregular. 23. Treballar per evitar els campaments en espais públics, abordant aquest problema d’arrel social. 24. Facilitar la presència al carrer de les iniciatives creatives efímeres, ocupant l’espai públic de manera puntual en esdeveniments.
  13. 13. 12www.barcelona.cat 25. Fer promoció per evitar la degradació de l’espai públic, especialment pressionat al centre de la ciutat, potenciant la singularitat de cadascun dels barris. 26. El Govern Municipal continuarà consolidant les Fires de Nadal a la ciutat de Barcelona i la Fira Solidària de Nadal d'Economia Social iniciada l’any 2012 mitjançant la Fira d’Economia Social i Consum Responsable, i revisarà la proposta artística-cultural per a la campanya de Nadal 2018-2019 a Plaça Catalunya, perquè incentivi el comerç de proximitat i sigui un reclam per a les famílies perquè puguin gaudir de moments màgics, plens d’il•lusió i que fomenti els valors de l'amistat, la bondat, l'amabilitat, la tendresa, la pau, l'harmonia, la natura i la família, tant per als petits com per als grans, propis dels dies de Nadal. 27. Crear plataformes logístiques perquè el petit comerç pugui implementar la digitalització. 28. Creació de taules de treball conjuntes, així com interlocutors vàlids que garanteixin una organització i un control efectiu dels mercats setmanals de la ciutat. En el marc d’aquestes taules es tractaran qüestions com horaris d’accés per a càrrega i descàrrega, que les parades estiguin als seus llocs assignats, augmentar el control per part de la Guàrdia Urbana i millorar les prestacions administratives i la informació clara dels impagaments. 29. Facilitar la informació a la web municipal sobre els petits mercats setmanals (Zona Franca, Besòs, Provençals, Canyelles...).
  14. 14. 13www.barcelona.cat 30. Aplegar els agents implicats, de la Fira, de la moda, administracions, associacions i escoles de disseny i, entre tots, treballar amb l’objectiu de tornar a posar de moda el mercat amb innovació i emprenedoria, i que generi riquesa i ocupació a la ciutat, implicant un sector de serveis també molt ampli. 31. Tirar endavant els projectes que es derivin del pla estratègic per al sector de la moda impulsant un entitat en col•laboració público-privada. 32. Treballar la col·laboració entre l’Ajuntament, Generalitat i Fira, per tal de crear sinèrgies i estudiar propostes d’accions conjuntes. 33. Aplicar estrictament l’ordenança de civisme quan calgui i on calgui. 34. Plantejar exposicions temporals sobre el comerç de la ciutat. 35. En el marc de l’observatori de comerç, disposar de dades globals més concretes que poden proporcionar les entitats i els mateixos gremis. 36. Promoure espais de col·laboració amb el sector privat que generin confiança i complicitat. Millorar la comunicació i el diàleg entre els operadors privats i el sector públic. Difondre i promoure l’activitat econòmica.
  15. 15. 14www.barcelona.cat TURISME 37. Reflexionar sobre les externalitats positives i negatives al voltant del pes que té l’activitat turística en l’economia i l’impacte social i ambiental que pot generar, en el marc del Pla Estratègic de Turisme 2020 i d’altres eines que ens puguem dotar. 38. Instar a la Generalitat de Catalunya a què endureixi el règim sancionador dels habitatges d’ús turístic il·legals. Avançar cap a una major entesa en l’espai de diàleg i treball conjunt existent amb entre l’Ajuntament de Barcelona i les plataformes de lloguer turístic per explorar una major regulació del sector. 39. Emplaçar a les Administracions competents a actualitzar el marc jurídic existent que regula els albergs, fent-lo més exigent en les requeriments turístics, tot promovent claredat en la normativa. 40. Treballar amb les associacions d’albergs l’elaboració de guies o mapes amb els albergs legals que hi ha a la ciutat de Barcelona, i que es distribueixin per tots els punts d’informació municipal. 41. Continuar intensificant els recursos corresponents a lluitar contra la il•legalitat en l’allotjament turístic i el control mitjançant l’augment del nombre d’inspeccions. 42. Replantejar la mobilitat turística a la ciutat per tal de comptar amb un transport públic d’alta capacitat amb una gestió sostenible i eficient de l'oferta i la demanda, en la línia de l'Estratègia de Mobilitat Turística.
  16. 16. 15www.barcelona.cat 43. Estudiar els emplaçaments actuals dels aparcaments per autocars, i reubicar-los si es creu convenient, per tal d’evitar aglomeracions en carrers propers a punts d’interès turístic de la ciutat, en la línia de l'Estratègia de Mobilitat Turística. 44. Estudiar i prendre mesures per solucionar els problemes d’aglomeració i de mobilitat turística a la zona de Montjuïc. 45. Continuar intensificant la presència d’agents cívics als Espais de Gran Afluència. 46. Redactar i portar a aprovació l’ordenança municipal de guiatge turístic, fent que el decàleg de bones pràctiques en el guiatge sigui d’obligat compliment. 47. Potenciar eines de descentralització del turisme impulsant i potenciant els BID’s/APEU’s, amb casos d’èxit a Nova York o Londres, i el programa BCNésmoltmés, d’acord amb l’estratègia territorial de gestió turística. 48. Implantar eines tecnològiques concretes que permetin gestionar la mobilitat dels turistes i dels residents a la ciutat de manera intel•ligent. 49. Destinar recursos destinats des de les administracions i altres institucions a la dinamització i la promoció nacional i internacional de la oferta cultural de la ciutat, amb especial atenció a la música 50. A partir de l’anàlisi del sistema fiscal existent, plantejar la viabilitat d’introduir noves taxes en l’àmbit turístic de la ciutat, especialment a aquelles activitats vinculades a un ús intensiu i lucratiu de l’espai públic.
  17. 17. 16www.barcelona.cat 51. Impulsar una agenda concreta que reculli i reconegui les bones pràctiques que els operadors turístics de la ciutat implementin sobre la base dels diferents conceptes d’igualtat (igualtat de gènere, igualtat salarial, igualtat entre personal intern i extern, etc.), per exemple, la certificació Biosphere o la línia de subvencions Impulsem el que fas!, entre d’altres. 52. Dur a terme accions per explicar a la ciutadania i fer visible el retorn de l’impost sobre les estades en establiment turístics. 53. Treballar per mantenir la primera posició de Barcelona al rànquing ICAA, en el marc del suport especial al turisme de negocis i convencions i l’Estratègia de Màrqueting Turístic. 54. Elevar a les Administracions competents la necessitat de revisar les condicions laborals i salarials del col•lectiu de les cambreres de pis, per tal de garantir la igualtat salarial del personal subcontractat amb els treballadors de l’empresa principal de la seva mateixa categoria segons el conveni sectorial, treballant per evitar la pràctica de les externalitzacions dels serveis fonamentals de l’activitat hotelera, el reconeixement de patologies específiques com a malaltia laboral o l’establiment de programes de formació continuada. 55. Fer possible un diàleg amb el nou govern de la Generalitat de Catalunya sobre el decret de Turisme, abans de la seva aprovació, per tal de regular de forma conjunta i amb proximitat al territori el fenomen turístic. 56. Apostar decididament per la qualitat i el turisme responsable. Impulsar campanyes de foment de bones pràctiques, que posin de relleu els impactes positius d’un turisme responsable. Perseguir les males pràctiques.
  18. 18. 17www.barcelona.cat PROMOCIÓ INTERNACIONAL, EMPRENEDORIA, AUTÒNOMS I MERCAT LABORAL 57. Sol•licitar al CESB que abordés un altre estudi, en acabar el dictamen sobre el salari de ciutat, i com a element de continuïtat, sobre com abordar la millora de la qualitat de l’ocupació a Barcelona (establiment d’un sistema d’indicadors, mesures a prendre, reconeixements a empreses...) per fomentar la qualitat a l’ocupació. 58. Posar més èmfasi en els programes de consolidació i creixement empresarial de Barcelona Activa, per tal de mantenir activitat econòmica a la ciutat i contribuir a la reducció de la mortalitat empresarial. 59. Intensificar les relacions amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per tal de coordinar i complementar les polítiques de promoció econòmica que, cada cop més, tenen una dimensió metropolitana. 60. Barcelona Activa, apostarà per impulsar iniciatives socioeconòmiques a la ciutat, és a dir, projectes, serveis o productes que volen donar resposta a necessitats socioeconòmiques a partir de nous models transformadors. 61. Barcelona Activa potenciarà la compra pública amb criteris socials, dissenyant recursos específics per tal que l’Ajuntament pugui aplicar aquests criteris, assessorant i donant suport per al seu compliment. 62. Barcelona Activa reforçarà les estratègies de lluita contra la precarització laboral a la ciutat, mitjançant el suport de serveis i l’establiment de criteris de gestió dels recursos a disposició de les empreses i la ciutadania.
  19. 19. 18www.barcelona.cat 63. Reforçar els mecanismes d’intermediació entre centres formatius, en especial centres de Formació Professional, i el teixit productiu de la ciutat, format essencialment per autònoms, pimes i iniciatives de l’economia cooperativa, social i solidària per tal de millorar els índexs d’ocupabilitat dels i les alumnes que finalitzen els estudis. 64. Impulsar a nivell internacional, amb eines com la Marca Barcelona, la visió d’una ciutat emprenedora, innovadora i acollidora, que potenciï Barcelona com a referent internacional en els sectors vinculats a les tecnologies disruptives. Qualsevol campanya, acció o ajuda de la ciutat ha de tenir clar que el principal objectiu d’atraure activitat econòmica a la ciutat ha de ser reduir les desigualtats existents a la ciutat i millorar la cohesió social. 65. Reforçar la col•laboració en temes de Promoció, tal com ja s’està fent en la Taula de Coordinació Internacional per coordinar accions econòmiques exteriors, en algunes missions internacionals i en el Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries que promociona Barcelona com a destinació de vols intercontinentals. 66. Potenciar la col•laboració amb la ciutat en temes d’agenda econòmica internacional. 67. Incorporar en el Consell de Promoció de la Ciutat els agents implicats en la promoció econòmica de la ciutat, incloent aquells agents que representen a les anomenades altres economies.
  20. 20. 19www.barcelona.cat 68. Potenciar la col•laboració entre tots els agents públics, socials i privats amb l’objectiu de posar les persones al centre del projecte de ciutat i posar l’economia al servei de les persones. 69. Vetllar pel nivell de concertació, que sempre s’ha defensat a l’Ajuntament i a tots els organismes. La concertació en si no crea ocupació, sinó que acorda una sèrie de mesures que posen una situació objectiva per crear ocupació. Els resultats no es veuen l’endemà, però sí que es veuran a llarg termini. 70. Fer de Barcelona el hub d’innovació social del sud d’Europa i un referent mundial en innovació social. Per tant, d’entitats que tenen per missió resoldre un problema social o mediambiental i que mesuren el seu èxit no solament en funció d’indicadors econòmics, sinó també en funció d’indicadors d’impacte social. Valorar en el conjunt de laboratoris i iniciatives per la innovació social que l’Ajuntament està impulsant des de diferents àmbits. 71. Possibilitar la creació d’un espai físic emblemàtic que faci tangible la innovació socioeconòmica i la pròpia al ciutadà. Una casa per a tots els que treballen en la innovació social, però també un espai on qualsevol que es vulgui apropar a la innovació social ho pugui veure com és i implicar-s’hi. S’ha de fer una casa accessible i oberta a tothom perquè la gent pugui anar- hi a aprendre què és innovació social i com ells poden fer-la, siguin qui siguin i treballin per a qui treballin. 72. Facilitar que Barcelona, en el sentit ampli de l’àrea metropolitana, sigui un laboratori d’experimentació per a la innovació socioeconòmica. Diferents
  21. 21. 20www.barcelona.cat actors municipals estiguin oberts a plantejar col•laboracions publico- privades més àgils, que sigui fàcil fer un conveni. 73. Finançament: alinear les capacitats financeres que té l’Ajuntament i tot el seu ecosistema amb aquesta visió d’innovació socioeconòmica. Indica que els incentius de la creació d’empreses o a la inversió s’han d’enfocar al fet que siguin empreses o inversió alineats amb impacte social o amb les prioritats que té la ciutat. Bons d’impacte social, que permeten generar incentius econòmics per als que inverteixin mesurant el seu impacte social i amb resultats d’impacte social, és a dir, que guanyen més diners si tenen millor impacte social, i si tenen menys impacte social són menys rendibles. Fer possible que l’Ajuntament i tot el seu ecosistema comprin en funció de criteris socials. 74. Fer de Barcelona una ciutat socialment justa i ser una ciutat preocupada per l’equilibri social i ser culturalment avançada, per fer de Barcelona una ciutat competitiva. 75. Posar les tecnologies disruptives i mobile al servei dels col•lectius vulnerables, per exemple, la gent gran, la gent que pateix situacions de dependència, de diversitat funcional, etc. Pensa que hi ha una oportunitat perquè les tecnologies siguin una aportació a tot això. L’Ajuntament ha de poder liderar aquest discurs i alinear els actors de la ciutat perquè tots sàpiguen quines són aquestes 2, 3 o 4 oportunitats on es vol ser líder i que es puguin alinear els esforços cap aquí.
  22. 22. 21www.barcelona.cat 76. Convertir l’Àrea metropolitana com un hub mundial del talent en formació, en talent en aquest nou món, pensat i format en aquest nou món, que pot competir en aquest nou món. 77. Fer de Barcelona un hub mundial en innovació i recerca, tenint en compte que tradicionalment la ciutat ja ho ha estat. Pel que fa a la recerca, Barcelona té centres mundials. Per això, cal fer apostes veritables per seguir competint mundialment en això, cosa que requereix molts elements. 78. Continuar fent apostes per convertir Barcelona ha de ser un hub mundial en emprenedoria, i reforçar Barcelona Activa o les escoles de negoci. 79. Facilitar l’ajuda de l’Administració, pels esdeveniments socioeconòmics de les entitats i associacions de la ciutat que facin de manera altruista. 80. Treballar per endreçar la transició escola – treball. 81. Potenciar la formació i la formació continua, perquè és l’eina que possibilita que els treballadors actius entrin al mercat de treball i que l’atur desaparegui. 82. Cal fer un esforç de gran dimensió, econòmicament i pel que fa a l’abast, immediat i prolongat en el temps, per dotar una part important de la ciutadania d’habilitats digitals bàsiques. Un punt d’assessorament pràctic i que els continguts han de ser bàsics per combatre la segona onada digital. 83. Foment dels cursos d’idiomes gratuïts de les escoles d’adults.
  23. 23. 22www.barcelona.cat 84. Potenciar els sectors estratègics actuals i de futur: intel•ligència artificial, robòtica i indústria, les vocacions científiques, tecnològiques, matemàtiques i art, la creativitat i la innovació. 85. Potenciar la internacionalització de les empreses, per competir globalment i perquè les empreses i els emprenedors puguin sortir al món i competir-hi. 86. Liderar el discurs sobre quin és el propòsit de les tecnologies disruptives i exponencials i integrar aquest discurs a la Marca Barcelona. Que es mostri al món que Barcelona és la prova que es pot fer tecnologia i economia millorant el món, que es pot fer tecnologia disruptiva però alhora ser inclusius, i que el rendiment econòmic no va renyit amb el fet d’aprofitar això per fer un món millor, un planeta millor i perquè d’això se n’aprofitin tots els estaments de la societat. Afegeix que tot això és compatible i que la marca Barcelona pot representar això. 87. Activar els ponts empresarials o business bridge, les missions institucionals, si es lliguen amb les missions empresarials, es poden crear sinergies i complexitats en el sentit de generació de valor afegit en tots els sectors, afegint elements als estudis estratègics de sectors, com ara tecnologia, salut i alimentació. Diu que es pot ajudar les empreses a arribar a fer els contactes que per si mateixes no poden aconseguir i reforçar els sectors estratègics en què la ciutat de Barcelona i entorn pot donar aquesta ajuda a les empreses que per si mateixes a vegades no ho poden assolir. 88. Estudiar vies de col•laboració més estretament amb la MedaWeek. És una iniciativa que es fa cada any juntament amb l’Associació de Cambres de Comerç del Mediterrani (ASCAME), és un marc incomparable per treballar el
  24. 24. 23www.barcelona.cat desenvolupament econòmic i social de la Mediterrània, per promoure la diversitat com a conductor de creixement regional. La col•laboració de l’Ajuntament de Barcelona i de tothom que vulgui participar en la promoció de Barcelona com a capital del Mediterrani amb estructures que ja estan muntades pot tenir una aplicació pràctica en el temps 89. Aprofitar que determinats pols d’atracció com ara els grans esdeveniments firals que té Barcelona també puguin ajudar a atraure talent, al qual se li ha de millorar l’ecosistema. Tant per potenciar un coworking, com per l’estada, l’habitatge, l’acollida. 90. Donar valor a l’Oficina d’Atenció a les Empreses i promoure la difusió per donar a conèixer l’OAE entre les entitats, associacions i plataformes de la ciutat que treballen amb emprenedors, autònoms i empreses per aclarir i facilitar dubtes sobre la normativa. Cal que es doni a conèixer l’OAE, en faci publicitat i que la gent sàpiga que la ciutat té aquest gran recurs. 91. Millorar l’accés a la informació a la internacionalització per totes les empreses amb el Servei Internacionalització OAE i per això, l’Ajuntament impulsi entre altres mesures, la recopilació dels serveis que s’ofereixen de suport a la internacionalització disponible a Barcelona. 92. Que Barcelona Activa continuï sent una plataforma per la resta d’actors emprenedors, empresarials i econòmics. Considerem que és una bona eina, que amb l’ajuda de tots pot tenir un ús molt més intens i molt més transversal.
  25. 25. 24www.barcelona.cat 93. Nova web d’emprenedoria que pugui recollir tota la informació útil i que, a més, sigui intel•ligible. S’ha de buscar l'optimització, la rendibilitat de tots els recursos que existeixen o puguin existir en un futur. 94. Vetllar per la consolidació de les empreses i dels projectes empresarials. Consolidació i creixement són realment importants. És el punt a partir del qual una empresa comença a aportar més a la societat en forma de distribució de la riquesa. Un dels eixos és la generació d’ocupació, és a dir, si una empresa no creix no genera ocupació i no aporta riquesa a través de la generació de llocs de treball. Per tant, preocupa l’alt índex de mortalitat d’aquest tipus de projecte dintre del camp startup. 95. Promoure l’agilitat administrativa i en els quals els tràmits siguin més senzills i menys burocràtics. 96. Promoure l’accés a la contractació pública aprofitant les eines de l'Ajuntament que poden donar força i suport a projectes d'Emprenedors / es a través dels seus diferents projectes, concursos, entre d’altres. 97. En les relacions bilaterals existents amb les principals entitats financeres (públic, privat, alternatiu), cercar fórmules perquè les entitats de finançament es mostrin més flexibles amb els nous emprenedors. Estudiar possibilitats des de l'Administració perquè les entitats creditícies siguin més flexibles, per exemple. 98. Estudiar com promoure que hi hagin més acceleradores a la ciutat.
  26. 26. 25www.barcelona.cat 99. Acostar el sector worker tech que està emergint, als serveis d’Emprenedoria que són universals i accessibles per a qualsevol 100. Potenciar la iniciativa del Reempresa, per crear un mercat de traspàs de negoci. La gran disrupció d’aquesta iniciativa ha estat simplement crear aquest espai, aquest mercat, aquest punt de trobada, la qual cosa demostra que a vegades són iniciatives relativament simples quant al concepte, però que, en canvi, tenen un resultat molt efectiu. 101. Continuar amb el programa d’ajuts per a nous emprenedors «Llança’t». 102. Desenvolupar algun programa d’autònoms des de l’Ajuntament de Barcelona i des de Barcelona Activa, igual que s’ha desenvolupat el programa «Llança’t», tot garantint la plena execució pressupostària del programa anul·la. Es demana que hi hagi unes ajudes durant com a mínim un any per a aquests autònoms de tota la vida, per poder continuar amb el seu negoci tot i les davallades. Estudiar estendre els ajuts més enllà de l’inici de nova activitat. 103. Formació en l’àmbit tecnològic, destaca que es van creant nous llocs de treball, en què els autònoms s’han d’anar reinventant i canviant conceptes. 104. Fer un estudi sobre el tema a les economies de plataforma per estudiar lluitar contra els falsos autònoms, que diuen que són emprenedors, però considera que és un frau de llei.
  27. 27. 26www.barcelona.cat 105. Donar suport als emprenedors i als autònoms i instar a adaptar normatives als a les diferents administracions competents a les noves formes de treball independent. 106. Treballar a nivell estatal per aconseguir una quota per autònoms més justa i adequada. 107. Coordinar la infinitat d’activitats per a la dinamització empresarial. L’Ajuntament ha de seguir mantenint una relació permanent, amb diàleg i coordinació entre tots els organismes que desenvolupen activitats relacionades amb la internacionalització empresarial (Cambra, ACC1Ó, ICEX...) 108. Vetllar perquè els nous temps i les modes no facin perdre de vista el que encara és actualment la gran estructura productiva de la ciutat i del país com les empreses tradicionals, les microempreses, les pimes de tota la vida i els autònoms. 109. Recuperar l’activitat industrial de valor afegit i crear mesures a la supervivència del teixit tradicional empresarial, encara que es cregui protegit. 110. Aportar les eines necessàries perquè una activitat empresarial tingui assessorament i acompanyament durant tota la seva vida. Perquè per una empresa, és tan important el seu creixement com la seva continuïtat.
  28. 28. 27www.barcelona.cat 111. Elaborar una guia pràctica i fàcil per sensibilitzar i promoure dins de l’empresa la lluita contra l’assetjament i la violència de gènere i que es pugui detectar. 112. Facilitar la reindustrialització del teixit urbà. 113. Instar a la Generalitat que els indicadors de qualitat de l’ocupació es detallin a nivell de ciutat per poder analitzar què està passant amb la salut laboral, amb la conciliació, entre d’altres, igual que ja existeixen dades de temporalitat, calen altres dades, com per exemple de desigualtat de gènere. És necessari crear nous instruments i nous indicadors de qualitat de l’ocupació. Així mateix, impulsar un salari mínim de la ciutat i/o metropolità. 114. La normativa laboral es competència estatal i la inspecció autonòmica, però via sensibilització, contractació pública o protocol d’ofertes, seguir treballant per Buscar fórmules per erradicar la temporalitat en la contractació. Més d’un 86% dels nous contractes s’han produït de forma temporal i més de la meitat d’aquests amb durades de menys d’un mes. 115. Formació en digitalització que serà absoluta condició necessària de l’ocupabilitat de totes les persones i intentar evitar la dualitat del mercat de treball, que expulsa els més joves i els més grans i és clau per a la viabilitat de qualsevol projecte d’autoocupació actual que qualsevol persona es pugui plantejar, independentment del fet que sigui de base tecnològica o no.
  29. 29. 28www.barcelona.cat IMPACTE ECONÒMIC DE MESURES URBANÍSITQUES (PEUAT, MORATÒRIES, PLANS D’USOS I LLICÈNCIES) 116. Estudiar mecanismes, en els districtes més saturats per tal d’agilitzar els tràmits d’atorgament de les llicències. 117. Treballar per Establir uns criteris unificats per tots els districtes en el procediment reglat d’atorgament de llicències. 118. En el marc dels treballs del PDU en l’AMB, Cal abordar un anàlisi de la normativa urbanística amb perspectiva metropolitana, per veure com es poden harmonitzar més els criteris d’aplicació. 119. Seguir treballant per protegir els llogaters que viuen en edificis vells alhora que s’afavoreixi la seva rehabilitació. 120. Potenciar l’ús de les plantes baixes per realitzar-hi activitats comercials, professionals, artesanals, de restauració i de serveis, incentivant que les activitats que ara es realitzen en plantes superiors, baixin a planta baixa. 121. Activar el cens de propietats municipals i evitar que hi hagi patrimoni públic en desús sense justificar. 122. Continuar intensificant la intervenció pública alhora en l’activació del sector de rehabilitació i construcció d’habitatges, que defineix una política de manteniment i conservació del parc d’edificis per garantir l’habitabilitat dels habitatges.
  30. 30. 29www.barcelona.cat 123. Augmentar el grau d’aprofundiment en els estudis econòmics preceptius com a eina imprescindible en la tramitació del planejament. Cal que els instruments de planejament analitzin la transcendència econòmica de les mesures que proposen, avaluant l’impacte econòmic. 124. Que l’Ajuntament promogui la innovació a través de la “compra pública innovadora”, la interrelació entre els actors, el canvi d’hàbits i cultures i la potenciació d’ecosistemes innovadors.
  31. 31. 30www.barcelona.cat FISCALITAT 125. Promoure la transparència en les dades pressupostàries, posant a l’abast el detall dels ingressos i de les despeses d’un ajuntament, és un requisit essencial per fer-ne un control democràtic. IMPOSTOS 126. Vetllar per una despesa responsable i transparent dels diners públics. 127. Els tributs locals tenen molt poc pes en el conjunt de la fiscalitat de les activitat econòmiques. Cal una major autonomia fiscal dels ajuntaments, donat que les mesures que es podrien considerar més efectives en matèria fiscal local escapen a la capacitat competencial dels ajuntaments o necessiten la modificació de la legislació estatal. 128. Instar a les administracions competents que trobin una solució respecte als sectors que es troben perjudicats pel tractament de les subvencions amb l’iva que estant alterant greument el fiançament local i autonòmic: recerca, cultura, transport públic, televisions públiques, entre d’altres. 129. Fer un pla global antifrau, focalitzat en els ingressos que s’obtenen dels principals contribuents de la ciutat en IBI i IAE, per tal de revisar si utilitzen buits legals o apliquen l’”enginyeria fiscal” per eludir impostos. Caldria també i incrementar l’obligació sancionadora de l’administració en cas de frau fiscal amb multes. Aquest pla pot aprendre d’experiències d’altres ciutats i hauria de suposar un increment del número de persones dedicades
  32. 32. 31www.barcelona.cat a inspeccionar el frau fiscal a la ciutat, tal i com es va fer per a la detecció de pisos turístics il•legals. 130. Per millorar la informació als ciutadans de Barcelona sobre l’IBI i estar millor informats tots els ciutadans per igual, es proposa que l’Ajuntament faci un full informatiu per explicar cada any els trets bàsics de l’impost local més important i l’impost amb més contribuents de tot el sistema tributari. 131. Revisió de les exempcions i bonificació, que s’haurien d’anar aplicant amb progressivitat. • IBI. 132. Es proposa crear una taula per aconseguir un pacte de ciutat sobre l’afectació de la nova ponència cadastral i l’aplicació de les bonificacions per topalls, per tenir una visió de futur per saber cap on anem per no trobar-nos en una situació futura no desitjada ni prevista. 133. Pel tipus de gravamen urbà: a) Treballar per aconseguir una tributació diferencial l’ús residencial de la vivenda habitual respecte els altres usos. b) Continuar treballant amb el Gremi de Garatges amb la seva situació respecte l’IBI en ares de buscar una solució definitiva. 134. Propostes de nous recàrrecs sobre el rebut de l’IBI:
  33. 33. 32www.barcelona.cat a) Exigir que l’Estat reglamenti la declaració d’habitatge desocupat, condició legalment necessària per poder gravar aquesta situació amb el recàrrec previst a la legislació. b) Exigir una modificació legislativa que permeti un recàrrec pels pisos legalitzats per ús turístic i també estudiar-ho per les segones residències. 135. Bonificacions: a) Estudiar la simplificació dels criteris per atorgar la bonificació per a família nombrosa. b) És una necessitat urgent que la legislació permeti bonificacions per nivells baixos de renda en l’IBI de l’habitatge habitual. De moment, es cobreix aquesta necessitat mitjançant un ajut fiscal equivalent per a famílies amb escassos recursos econòmics, però mai pot tenir l’abast d’una bonificació de la quota. • IAE 136. Es proposa bonificar l’IAE segons diferents criteris, com per exemple, segons l’ocupació que crea l’empresa. En aquest sentit, cal indicar que l’Ajuntament bonifica el màxim legal (95%) a les cooperatives, el màxim legal (50%) per a inici d’activitat professional (els 5 anys posteriors als 2 primers anys exempts) i el màxim legal (50%) per a empreses generadores d’ocupació estable. 137. Revisar les exempcions i les bonificacions en l’IAE, per vetllar que no s’utilitzin fraudulentament.
  34. 34. 33www.barcelona.cat • Turisme. 138. Fer una avaluació adequada de com pot contribuir el turisme a la finances públiques. 139. Estudiar que els ajuntaments puguin decidir si apliquen un recàrrec de l’impost sobre les estades en establiments turístics. 140. L’Ajuntament rep una participació reduïda de l’IVA i d’impostos especials per què els càlculs de la participació en aquests impostos es realitza segons un coeficient de consum de les CC.AA. ponderat per la població del municipi. Barcelona no n’està beneficiada d’aquesta metodologia de càlcul perquè té una important població flotant i perquè té un coeficient de consum superior al del conjunt català. Demanar al Govern de l’Estat una distribució de l’IVA que es transfereixi a Barcelona i que s’ajusti amb més exactitud al consum real. 141. L’ajuntament hauria de tenir autonomia fiscal, com tenen altres ciutats europees, per poder establir tipus diferenciats d’IVA a les activitats econòmiques en funció de les externalitats positives i negatives de l’activitat al conjunt de la ciutat. TAXES I PREUS PÚBLICS 142. A les taxes i preus públics, s’han d’anar introduint aspectes de progressivitat. S’ha d’anar introduint el cofinançament segons el nivell de renda, perquè hi ha un beneficiari directe que és l’usuari del servei públic.
  35. 35. 34www.barcelona.cat 143. Fer un anàlisi de com les taxes s’han d’anar adaptant progressivament als costos efectius que representa el servei que financen. 144. En relació a la taxa utilització del domini públic es planteja estudiar com resultaria si es calcula sobre el benefici que se n’obté per aquest ús i, si s’escau, aplicar-ho a Barcelona. 145. En referència a la col•laboració públic-privat, s’estudiarà com el sector públic ha de tenir un retorn dels ajuts que obté el sector privat. Les ajudes no poden tenir retorn 0. MESURES PER AUTÒNOMS I EMPRENEDORS 146. Seguir treballant per fomentar a les empreses la professionalització de les PIME, l’accés a les noves tecnologies, la seva internacionalització, i la formació i creació de llocs de treball de qualitat. 147. Seguir aplicant mesures fiscals pels autònoms per reduir les despeses pels emprenedors que comencen d’inici d’una activitat econòmica i amb la finalitat de potenciar el seu futur. 148. Es proposa també racionalitzar i simplificar els procediments de tramitació de les taxes i preus públics que es troben a l’inici de l’activitat empresarial. 149. Tot i que no es tracta d’una problemàtica tributària, recollim que se sol•licita estudiar un procediment per prorrogar les llicències de gual provisional sol•licitades dins del procediment de les llicències d’obra. L’objectiu és que, amb una tramitació reduïda al finalitzar aquestes obres,
  36. 36. 35www.barcelona.cat es pugui obtenir la pròrroga corresponent i consolidar la llicència de gual amb caràcter permanent, sense que aquesta gestió interrompi o paralitzi el bon funcionament de l’activitat econòmica mercantil, comercial o de serveis que es desenvolupa en l’indret corresponent, i evitar conflictes veïnals.
  37. 37. 36www.barcelona.cat CONSIDERACIÓ ADDICIONAL En relació als aspectes de la concreció de la mobilitat a la ciutat, del pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (PEUAT) i dels horaris comercials, ens remetem a les actes dels diferents intervinents en les compareixences, atès la diferència de plantejaments dels grups municipals.

×