1.
1
Informe de Govern en relació amb les accions
interculturals i d’acollida d’immigrants en
l’àmbit educatiu.
9 de març de 2018

2.
2
Índex:
1. Presentació.....................................................................................................................3
2. Context i antecedents.....................................................................................................4
3. Dades sobre la diversitat en l’àmbit educatiu ..............................................................10
4. Accions d’Interculturalitat en l’àmbit educatiu i les escoles.........................................15
4.1 La mediació i la traducció a les escoles....................................................................15
4.2. Sessions informatives en escoles per a famílies immigrades. ................................17
4.3. Formació intercultural per a professors i AFAs........................................................18
4.4 El programa de noves famílies per a l’acompanyament a la reagrupació familiar...19
4.4.1 Servei d’acompanyament psicopedagògic per a la inserció al sistema
educatiu/formatiu i de lleure català ..............................................................................20
4.4.2 El Punt de trobada:..............................................................................................22
4.4.3 Servei de suport i acompanyament acadèmic. PREPARA’T .............................22
4.4.4 Xerrada “Estudiar a Barcelona” per a mares i pares..........................................23
4.4.5 A L’estiu Barcelona t’acull...................................................................................24
4.5 Projectes de suport en l’àmbit educatiu en els districtes..........................................26
4.6 Les Activitats Antirumor a les escoles.......................................................................29
4.7 Les promocions de les llengües d’Origen a les escoles...........................................30
4.8 Mentoria intercultural. ................................................................................................33
4.9 Suport a les entitats ...................................................................................................35
4.10 Promotors escolars Poble Gitano............................................................................37
4.11 Xarxa d’Escoles per la Igualtat i la No Discriminació..............................................39
4.12 Activitats en l’àmbit educatiu sobre diversitat religiosa...........................................40
4.13 Homologació i convalidació d’ensenyaments .........................................................40
5. Annex 1:........................................................................................................................43
6. Annex 2.........................................................................................................................45

3.
3
1. Presentació
El present informe de govern té per objectiu explicar i posar de manifest l’important
nombre d’accions que s’estan duent a terme des de les direccions d’Atenció i Acollida a
Immigrants, la direcció de drets de Ciutadania i Diversitat i el Programa d’Interculturalitat
que tenen un impacte directe en l’àmbit educatiu de la ciutat i en especial en els centres
escolars, tant les escoles d’educació primària, com de secundària i d’adults així com tant
en escoles públiques com en escoles privades concertades.
En els darrers anys, probablement un dels canvis socials amb més gran impacte a la
ciutat de Barcelona ha estat el canvi sociodemogràfic fruit de la immigració que ha
comportat un important augment de la diversitat d’origen a tots els barris de Barcelona.
L’arribada de persones immigrants a Barcelona no és un fet nou, ans al contrari: ha estat
el patró habitual d’evolució de la població de Catalunya i de Barcelona des de finals del
S.XIX, com ha explicat la demògrafa Anna Cabré al llarg de la seva obra. El que sí és una
novetat és la procedència i la superdiversitat d’aquest flux migratori, no només d’origen
sinó també dins dels propis col·lectius d’immigrants. Aquesta superdiversitat sovint es
percebuda com uniforme i monolítica per part de la societat d’acollida.
Un dels àmbits on aquesta diversitat ha impactat més, sens dubte ha estat en l’àmbit
educatiu.
L’arribada d’immigració, en especial des de principis del nou mil·lenni, també ha posat de
manifest la pròpia diversitat cultural i religiosa que la ciutat de Barcelona ja tenia. Ens
referim especialment al poble gitano, que amb una presència de més de 600 anys a
Catalunya, constitueix la principal minoria cultural pròpia catalana. D’altra banda la
diversitat religiosa és present històricament a la ciutat i és quelcom independent del fet
migratori: Per exemple, la presència del protestantisme, del judaisme, etc.
A mesura que passen els anys, des d’aquelles primers fluxos migratoris provinents de
l’estranger, els migrants es van anar incorporant a la vida de la ciutat, i van esdevenir
ciutadans de ple dret de forma cada cop més normalitzada. Moltes persones han pogut
accedir a la nacionalitat espanyola, per tant, actualment són ciutadans de ple dret. Moltes
parelles immigrants han tingut fills i filles que, un cop nascuts aquí, han adquirit la
nacionalitat espanyola i, per tant, són barcelonins i barcelonines que incorporen la seva
pròpia diversitat d’origen familiar. Finalment també cal esmentar un grup important, al
voltant de 20.000 nois i noies nascudes a Barcelona, Catalunya i Espanya, menors d’edat
que no han pogut accedir a la nacionalitat espanyola.
Alhora una part molt important de les persones immigrades, han arribat a Barcelona en
edats joves, i han constituït parelles mixtes. El nombre de matrimonis mixtos no para de
créixer any rere any, i al voltant del 16% dels naixements a la ciutat són fruit d’aquests
matrimonis i emparellaments mixtos.

4.
4
Tot plegat configura una realitat social diversa cada cop més gran. En la majoria
d’escoles de Barcelona, en qualsevol aula de primària, es pot observar una gran diversitat
d’orígens i contextos culturals diversos. Tanmateix, probablement la majoria dels alumnes
ja han nascut a la ciutat.
Aquesta diversitat d’orígens aporta al conjunt de la ciutat aspectes culturals com són la
creixent diversitat lingüística, o el creixent nombre de creient de diferents confessions
religioses. Aquests aspectes culturals no són aliens a l’àmbit.
2. Context i antecedents
L’any 1997 l’Ajuntament de Barcelona elabora el seu primer pla de convivència i escull
com a paraula definitòria conceptual la interculturalitat. En 2010 el Pla Barcelona
Interculturalitat de l’Ajuntament concreta la conceptualització del model intercultural,
influït per l’experiència canadenca de ciutats com Montreal així com pels plantejaments
teòrics del Dr. Carlos Giménez Romero, Catedràtic d’Antropologia de la Universitat
Autònoma de Madrid.
La interculturalitat, assumeix els punt forts del model assimilacionista (l’èmfasi en l’accés
als drets i els serveis socials universals i inclusius i la necessitat de complir amb les
obligacions) i del model multicultural (la necessitat de reconèixer la diversitat) però posa
l’èmfasi en el principi d’interacció voluntària entre persones diverses, així com en la
necessitat de construir una societat cohesionada – cultura pública comuna - basada en la
igualtat i el reconeixement de la diversitat com un actiu positiu pel conjunt de la societat.
El grup al que s’adreça les polítiques interculturals és el conjunt dels ciutadans. Es tracta
d’una invitació, una proposta voluntària, no s’obliga a ningú.
La introducció de polítiques interculturals així com de polítiques transversals amb una
perspectiva intercultural al llarg d’aquests anys ha contribuït a assolir resultats positius.
Podem destacar com un exemple reeixit de política general amb una clara mirada
intercultural la Xarxa de Biblioteques públiques de Barcelona. Les biblioteques han
esdevingut equipaments oberts i amigables que faciliten el dret d’accés a la cultura, però
a l’hora respecten la diversitat dels seus usuaris: per exemple disposen de fons de llibres
amb molts idiomes com el xinès, l’urdú, l’àrab, el rus, o l’ucraïnès, i realitzen moltes
activitats culturals on la diversitat és un component important. Les biblioteques
esdevenen llocs on persones de tots els origen conviuen i interaccionen de forma natural.
Arran de l’aprovació del Pla Barcelona Intercultural, en 2010, a la ciutat de Barcelona
s’han pogut anar desenvolupant polítiques específiques interculturals que han contribuït
al diàleg i a l’apropament i l’apoderament de les persones d’origen i contextos culturals
diversos. Per exemple s’han engegat molts projectes de suport en els barris, a les

5.
5
entitats, de joves mentors referents, 1
o s’ha impulsat l’Espai Avinyó de Llengua i Cultura2
.
En col·laboració amb els districtes també s’han iniciat molts projectes interculturals amb
incidència territorial.
Finalment entre les moltes iniciatives i projectes iniciats pel pla d’interculturalitat de
Barcelona podríem destacar una política especial que ha tingut un gran impacte
internacional en ser replicada per molts municipis d’arreu: la posada en marxa de
l’Estratègia Antirumors amb la finalitat de donar eines argumentatives i reflexives per
trencar rumors, estereotips prejudicis envers la immigració influir sobre les percepcions
negatives sense base certa, sobre la immigració i la diversitat d’una part important de la
població, per prevenir possibles situacions de discriminació. Una prova de l’èxit d’aquesta
innovadora política és que ha estat adoptada i replicada per infinitat de municipis arreu
d’Europa i fins i tot als EE.UU i al Canadà.
Les accions que es descriuen en el present informe de govern estan alineades amb el
paradigma intercultural, que l’Ajuntament de Barcelona va definir en el pla del 2010.
La interculturalitat es basa en el respecte a tres principis bàsics: en primer lloc el principi
d’Igualtat de drets i equitat on es fa un especial èmfasi en la importància de garantir
l’accés als drets, als serveis, equipament i programes municipals. Implica disposar de
serveis universals i inclusius on es garanteixi el dret de participació de tothom
independentment del seu origen sense demanar a canvi l’assimilació cultural. També
implica remoure barreres d’accés (equitat) i, si és necessari, efectuar canvis en la forma
que es proveeixen els serveis per garantir el dret d’accés. Per exemple, en alguns casos
la necessitat de disposar de mediadors o traducció en llengües d’origen es clau per
garantir el dret d’accés. Per això, en el present informe de govern s’explicarà el programa
de mediació i traducció intercultural i el seu impacte a les escoles de Barcelona.
El segon principi és el del reconeixement de la diversitat. Implica la necessitat de conèixer
i de reconèixer la diversitat que sovint la immigració ens ha aportat, però també el
reconeixement de la diversitat religiosa i del poble gitano. També implica promoure el
coneixement i la visibilització de la diversitat cultural en els diferents àmbits d’actuació,
posant en valor les diverses cultures, tradicions i creences que la formen, així com els
diferents interessos i necessitats. Aquest segon principi implica també la necessitat de
facilitar la seva expressió tant en l’àmbit privat com en l’espai públic. En aquest sentit
estaríem parlant, per exemple, de les llengües d’origen, de cultura, de religió, de
manifestacions públiques culturals i simbòliques en l’espai públic, però especialment del
reconeixement d’aquests aspectes com a propis també per part del conjunt de la ciutat.
1
El projecte XEIX. projecte guanyador del Diversity Advantatge Prize, del Consell d’Europa. XEIX és una
iniciativa d’inclusió social, educativa i comercial adreçada a tots els veïns i les veïnes del barri Forpienc amb
una importantimplicació de la comunitatxinesa impulsatpel Districte de l’Eixample.
2 L’Espai Avinyó-Llengua i Cultura es unespaique programa activitats culturals de diferents formats (xerrades,
projeccions, exposicions, concerts, etc.) adreçades a tota la ciutadania. Es unprojecte que parteix de la base que la
diversitat cultural és un factor fonamentalde la potencialitat creativa i productiva de l’espècie humana, un factor que
enriqueix la convivència i referma els valors d’igualtat i respecte. Es vol potenciar els valors de la interculturalitat creant
espais de reflexió i, alhora, visibilitzant i posant envalor la creació d’artistes d’orígens culturals diversos que, ambla
seva obra, interaccionen ambla ciutat.

6.
6
Finalment, la interculturalitat incorpora un tercer principi: el principi d’interacció positiva
entre persones diverses. Aquest principi promou les relacions i el diàleg, en un nivell
d’igualtat, entre tots els veïns i veïnes, independentment del seu origen, context cultural o
creences religioses, dins d’un barri o territori, a través del foment de les relacions actives i
la col·laboració. Es vol trencar l’esquema “Nosaltres / els altres”, per tal de construir allò
comú, treballant sobre interessos i aspectes compartits. En aquest marc, resulta clau
identificar els obstacles que impedeixen aquestes relacions, fent front de manera
proactiva a les dificultats i tensions, donant pas al diàleg.
Finalment, per fer operatius aquests tres principis, cal incorporar la dimensió participativa
i el sentiment de pertinença.
La participació de totes les persones independentment del seu origen o de la seva cultura
contextual hauria de ser possible i desitjable. En aquests sentit, la Mesura de Govern de
Participació diversa, recentment aprovada per la Comissió de Drets de Ciutadania va en
aquesta direcció.
A través de la interacció, l’entramat relacional. La cerca d’espais i interessos comuns es
pot anar construint un sentiment de pertinença al barri, a la ciutat, al país... construint un
relat històric compartit on tothom se senti representat.
El paradigma intercultural és el que ha de guiar l’acció de les polítiques públiques per tal
de crear una societat inclusiva i que eviti els perills evidents de les desigualtats, de
l’exclusió social i de la segregació per lloc d’origen, per creences religioses o per
elements culturals. Es important entendre que els tres principis són igualment importants
a l’hora, no hi ha una prelació ordinal el els mateixos. No pot haver Igualtat sense
reconeixement de la diversitat, perquè comportaria assimilacionisme. No pot haver-hi
reconeixement de la diversitat sense interacció, o estaríem promovent societats
multiculturals amb comunitats ètniques aïllades que es comunicarien poc entre elles i
amb el conjunt de la societat amb evidents riscos de segregació.
En el present mandat, les polítiques interculturals han rebut un impuls molt important en
consolidar l’equip d’interculturalitat dins de la direcció d’Atenció i Acollida a Immigrants i,
alhora, eixamplant el concepte d’Interculturalitat.
Per definició i, en especial, en relació amb el segon principi de la interculturalitat, el
principi de reconeixement de la diversitat, cal incorporar, per un cantó, la realitat de la
pròpia diversitat cultural de Barcelona com és la del poble Gitano, amb segles de
presència i, per un altre, la realitat de la diversitat religiosa present a la ciutat, entesa com
una manifestació cultural individual i col·lectiva.
El fet religiós transcendeix la variable migració, actualment ja hi ha moltes persones,
ciutadanes de ple dret, barcelonins i barcelonines nascudes a la nostra ciutat que
segueixen religions diferents a aquella que fins ara ha estat la religió més preponderant:
la religió catòlica, o bé no segueixen cap religió. Històricament, ja hi hagut molts
barcelonins i barcelonines que han seguit altres religions, per tradició familiar, cultural o
bé per opció individual; en el futur hi haurà generacions de barcelonins i barcelonines que
seguiran diferents religions fins fa poc minoritàries o poc presents a Barcelona.

7.
7
Finalment, volem recordar la idea de societat dinàmica, Barcelona és la capital de
Catalunya un país amb centenars d’anys d’història amb una llengua i cultura pròpies.
Tanmateix, la pròpia incorporació de fluxos migratoris és consubstancial a la naturalesa
de la ciutat de Barcelona i de Catalunya i, a través d’aquesta incorporació, la pròpia
societat evoluciona, canvia i s’enriqueix. Es tracta d’una societat dinàmica i en constant
transformació amb arrels profundes però que mira cap al futur.
Interculturalitat i àmbit educatiu:
El Pla Barcelona Interculturalitat3
aprovat per l’Ajuntament en l’any 2010 ja dedicava una
de les seves línies de treball exclusivament a l’àmbit de l’Educació, sota el títol 3, De
l’Aula diversa a la ciutat educadora. En concret el pla proposava:
En la darrera dècada, el sistema educatiu de la ciutat ha fet un gran esforç per donar una
resposta educativa adient a l’arribada de milers de nous alumnes procedents de tot el món
que s’han anat incorporant a les escoles al moment de la seva arribada. En deu anys, les
escoles han vist com l’alumnat estranger s’incrementava del 3% al 12%.
Però si les aules d’avui són molt diferents de les de fa 10 anys, no només és per l’arribada
de nouvinguts, sinó pels canvis a l’entorn social i cultural dels infants i joves autòctons que
viuen en un món complex i globalitzat en el que han variat els valors, les relacions
familiars, i sobretot l’accés a la informació, l’aprenentatge i la comunicació a partir de
l’adveniment d’internet.
Tot plegat aporta nous reptes i complexitats a la tasca educativa i s’emfatitza la necessitat
d’educar en els valors del respecte a la diversitat, la convivència i el diàleg. A l’escola hi
trobem, per dir-ho d’alguna manera, l’últim reducte de “cultura comuna”, d’espai
sistematitzat on totes les diversitats reals esdevindran aprenentatges comuns i compartits
que permetran els alumnes esdevenir futurs ciutadans.
Podem afirmar que l’escola, a casa nostra, és un bon exemple de convivència i que cal
aprofundir en la gestió de la diversitat per consolidar aquesta convivència en el futur i en el
conjunt de la ciutat.
En aquest sentit, un dels grans reptes és transferir la voluntat d’acollida i el reconeixement
de les aportacions de la interculturalitat de l’aula diversa a la resta d’agents educatius de
l’entorn: la ciutat educadora.
Garantir un sistema educatiu inclusiu i generador d’oportunitats per a tothom.
3.1 Compromís del Consorci d’educació, en l’exercici de les seves competències en
planificació i escolarització, de prendre mesures implicant els centres d’una mateixa zona
educativa per tal que tots els centres escolaritzin de manera equitativa la diversitat socio-
cultural del barri, tal i com la LEC ( Llei d’Educació) preveu a la definició del Servei
d’educació de Catalunya.
3
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2010). Pla Barcelona Interculturalitat. Barcelona, Ajuntament de
Barcelona.

8.
8
3.2 Incorporar als programes de suport a l’èxit escolar a l’etapa bàsica i obligatòria nous
instruments i metodologies per donar resposta a la major diversitat sociocultural dels
alumnes.
3.3 Incentivar la continuïtat dels estudis post-obligatoris i facilitar la transició escola-treball,
reforçant els programes d’orientació i acompanyament que tinguin present els diferents
contextos socioculturals dels alumnes.
El tractament de la diversitat cultural a les aules per reforçar els valors que
garanteixen una convivència en la diversitat
3.4 Constituir una taula de treball amb responsables del sector educatiu i experts per tal
d’introduir l’eix transversal de la interculturalitat en el currículum, partint del diagnòstic
sobre allò que ja s’està fent.
3.5 Formació del professorat en educació intercultural i coneixement dels processos
socialitzadors que viuen aquests nens i nenes als seus països d’origen.
3.6 Impulsar l’aprenentatge de les llengües maternes en un marc de multilingüisme i
reciprocitat pel que fa a l’aprenentatge del català.
La importància de l’entorn i la implicació de les famílies i del conjunt d’actors
socials en el procés educatiu.
3.7 Incentivar la implicació de les famílies en el procés educatiu dels fills obrint espais de
trobada entre famílies, entitats i escola.
3.8 Enfortir les polítiques que obren l’escola al barri i en fan una espai de trobada i de
convivència.
3.9 Incentivar la incorporació dels joves en activitats extraescolars i associatives de
manera que l’experiència quotidiana de convivència en la diversitat dins de l’aula tingui
continuïtat a l’entorn social.
Com es veurà a continuació, alguns d’aquest objectius s’estan executant a través dels
diferents programes de la direcció d’Atenció i Acollida a Immigrants i del programa
d’interculturalitat de l’Ajuntament de Barcelona.
Finalment, com a antecedents de les polítiques voldríem destacar el contingut aprovat en
el darrer mandat, el Pla de Treball d’Immigració 2011- 2015 aprovat amb el majoritari
suport de les forces amb representació al plenari. El Pla de Treball d’Immigració,
proposava el següents mesures concretes en relació amb l’àmbit educatiu:
22 Estudiar la implementació de projectes tipus Magnet Schools per als centres
que presenten una elevada concentració d’alumnat d’origen immigrant, aportant-hi
condicions específiques per assegurar-ne l’excel·lència, per tal de corregir la
segregació escolar.
23 Sensibilitzar el professorat sobre l’orientació educativa, per tal que l’alumnat
que té un rendiment suficient accedeixi a l’escolarització post-obligatòria, tant a la
secundària post-obligatòria com a la formació universitària. Fomentant així la
continuïtat d’aquells nois i noies que abandonen prematurament el procés
educatius.

9.
9
24 Garantir l’orientació, el reforç formatiu i el seguiment psicopedagògic inicial per
als nois i noies que arriben per reagrupament familiar, especialment en la franja
dels 14 als 17 anys, incrementant el reforç de català a través dels recursos
disponibles en el marc institucional.
25 Garantir que tots els infants que compleixen els barems establerts disposaran
de beques de menjador escolar.
26 Agilitzar els tràmits d’homologació de titulacions per tal de reforçar els elements
del talent que aporten les persones immigrades a l’economia.

10.
10
3. Dades sobre la diversitat en l’àmbit educatiu
Si bé com hem explicat anteriorment cada cop podem associar menys el concepte
diversitat a l’arribada d’immigrants, sinó que preferim parlar de conceptes com diversitat
d’origen, contextos culturals diversos i pluralisme religiós, sí que és interessant examinar
que està passant amb els fluxos migratoris d’arribades en el darrers anys a Barcelona
En el període 2008-2015, la crisi econòmica va comportar una frenada de l’increment de
població estrangera a la ciutat de Barcelona. Però seria fals dir que va aturar l’arribada de
persones estrangeres. El que es va produir va ser una disminució dels fluxos migratoris,
així com un efecte de compensació entre les arribades i les sortides de població.
Tanmateix la població estrangera no ha disminuït de forma significativa, la qual cosa ens
fa constatar que Barcelona participa en la dinàmica de les ciutats grans, que funcionen
com a punts d’atracció de persones que busquen oportunitats econòmiques, de benestar
o simplement un altre estil de vida.
D’altra banda, en els darrers anys ha tornat a augmentar l’arribada de persones a la ciutat
provinents de l’estranger, tant per part de immigrants econòmics com per part de
demandants de refugi i asil. Aquests darrers han pres importància a causa dels conflictes
bèl·lics en algunes zones del món (Siría, Ucraïna, etc.) o situacions polítiques i
econòmiques barrejades amb molta violència com en els casos d’Hondures i Veneçuela.
Un indicador interessant per veure el canvi de moment migratori de la ciutat és veure el
nombre de persones ateses pel SAIER4
en els darrers anys. L’increment d’usuaris global
ha incrementat un 26,9% entre 2016 i 2017.
2014 2015 2016 2017 Augment
2016/17
Persones ateses pel SAIER 10.379 11.369 13.347 16.936 +26,9%
Sol·licitants d’asil i Refugiats
Atesos al SAIER
811 1.374 2.299 4.405 +91,6%
% Refugi / total Persones
ateses
7,8% 12.1% 17,2% 26,0%
Font: SAIER
S’ha incorporat també l’indicador de persones sol·licitants d’asil i refugiades ateses en el
SAIER en els darrers anys atès que creiem que és molt rellevant la importància que està
emergint. En el darrer any han incrementat la seva presència en el SAIER un 91,6%. La
presència cada cop més de sol·licitants d’asil és una novetat respecte al passat on els
4 SAIER (Servei d’Atenció al Immigrant Emigrant i Refugiat). Es el principal equipament municipal
per atendre qualsevol necessitat relacionada amb mobilitat humana, ja sigui Immigració, Refugi,
Emigració o Retorn Voluntari a país d’Origen.

11.
11
fluxos migratoris eren quasi exclusivament de immigrants. En 2014 els sol·licitants d’asil
eren el 7,8% sobre el total d’usuaris del SAIER, mentre que en 2017 ja suposaven el 26%
del total de persones ateses al SAIER.
Una anàlisi de les darreres dades del padró continu de població ens permet analitzar més
concretament com ha evolucionat i en quina situació es troben els canvis demogràfics a
la ciutat. La població empadronada a la ciutat amb una nacionalitat estrangera era l’1 de
gener de 2017 de 288.675 persones, la qual cosa representava el 17,8% de la població.
Durant 2017, la població estrangera va augmentar 20.885 persones, un 7,8% en un any,
la qual cosa va confirmar amb certesa el canvi de tendència respecte als anys previs.
Una dada que confirma la importància del canvi estructural de la població de la ciutat de
Barcelona respecte a la diversitat d’orígens i contextos culturals diversos és l’anàlisi dels
residents que han nascut en un país estranger, independentment de la seva nacionalitat
(espanyola o estrangera).
A 1 de gener de 2017 la població nascuda a l’estranger era de 363.121 persones.
Aquesta xifra correspon al 23,7% del total de residents. En aquesta xifra s’incloïen moltes
persones nascudes a països llatinoamericans que amb els anys han anat aconseguint la
nacionalitat espanyola, i per tant, sortint de l’estadística d’estrangers. Els tres primers
països on han nascuts més residents a Barcelona són per ordre tres països
53,428
74,019
113,809
163,046
202,489
230,942
260,058
250,789
280,817
294,918
284,632278,320
282,178
280,047
267,578
262,233
267.790
288.675
0
50,000
100,000
150,000
200,000
250,000
300,000
350,000
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017
Evolucióde la població estrangeraaBarcelona
(2000-2017)

12.
12
llatinoamericans. Es tracta, en aquests casos, de persones majoritàriament amb
nacionalitat Espanyola. El quart país és Pakistan, on en aquest cas la majoria dels
residents són persones estrangeres que no han pogut nacionalitzar-se degut a la diferent
consideració per accedir a la nacionalitat segons el codi civil.
Població nascuda a
l'estranger
Nombre
1.Equador 23.546
2. Perú 23.015
3. Argentina 21.181
4. Pakistan 19.690
Font: Estadística municipal.
D’altra banda ens trobem en una situació totalment oposada, les persones que tot i haver
nascut a Barcelona o a Espanya, encara no han pogut nacionalitzar-se i per tant són
estrangeres.
En el cas de Barcelona a 1 de gener de 2017 hi ha 19.983 noies i nois, d’entre 0 i 17
anys amb nacionalitat estrangera però nascuts en territori espanyol. Aquesta situació
afecta sobretot a nois i noies d’origen Xinès, Marroquí i Pakistanès.
Joves entre 0 i 17 anys nascuts a espanya i amb nacionalitat estrangera residents a
Barcelona. (1 de gener de 2017)
País nombre
Xina 3.520
Marroc 1.774
Pakistan 1.645
Itàlia 1.530
França 1.160
Filipines 1.036
Bolivia 744
Romania 691
Equador 541
India 485
Hondures 457
Rep Dominicana 460
Bangla Desh 435
Regne Unit 405
Resta Món 5.100
Total 19.983
Font: Estadística municipal.
Un dada també interessant d’estudiar pel seu impacte en el sistema educatiu són els
naixements a Barcelona segons la nacionalitat dels pares i mares. En el darrer any del

13.
13
qual es disposa informació, 2015, el 16,7% dels naixements eren fills de pares i mares
estrangers, però és molt destacable que els fills de parelles mixtes, (un dels dos cònjuges
espanyol i l’altre estranger) se situava quasi a la par amb un 16,6% del total de
naixements.
Naixements 2015 %
TOTAL 14.120 100,0%
Pare i mare espanyols 8.581 60,8%
Pare i mare estrangers 2.351 16,7%
Parella mixta 2.348 16,6%
No consta algun del
conjugués
840 5,9%
Font: Estadística municipal.
Pel que fa a la diversitat a les aules, com ja hem vist actualment, a la majoria de les
escoles de Barcelona hi ha molta diversitat, ja sigui d’alumnes que han vingut a viure a
Barcelona des de l’estranger, o bé, ja són nascuts a Barcelona de pares i mares
nascudes a l’estranger o bé són fills de matrimonis mixtos.
Si bé la nacionalitat no és l’indicador més adient per recollir la diversitat d’origen i
contextos culturals diversos, sí que ens aporta informació interessant sobre l’evolució,
almenys d’una part dels alumnes diversos a les aules de Barcelona.
L’evolució del nombre d’alumnes amb nacionalitat estrangera matriculats a escoles de
Barcelona en educació no universitària ha estat la següent:
Evolució alumnes estrangers matriculats a Barcelona.
Alumnat de 0 a 17 anys
Curs Nombre
d’alumnes
estrangers
% Alumnes estrangers
respecte total alumnes no
universitaris a Barcelona
Curs 2001-2002 9.868 4,4%
Curs 2002-2003 14.357 8,1%
curs 2003-2004 18.510 9,0%
Curs 2005-2006 22.402 9,8%
Curs 2006-2007 24.097 10,5%
Curs 2007-2008 26.478 11,3%
Curs 2008-2009 27.357 11,6%
Curs 2009-2010 27.191 11,4%
Curs 2010-2011 26.896 11,2%
Curs 2011-2012 28.301 11,5%
Curs 2012-2103 28.260 11,5%

14.
14
Curs 2012- 2013 28.055 11,3%
Curs 2014- 2015 28.312 11,3%
Curs 2015-2016 29.248 11,6%
Font: Estadística municipal.
Si bé veiem que el nombre d’alumnes amb nacionalitat estrangera es manté estable en
els darrers cursos, al voltant del 11,6% del total d’alumnes del conjunt del sistema
educatiu no universitari de la ciutat, en canvi el repartiment en l’escolarització entre la
xarxa pública i la privada concertada és molt desigual.
El repartiment de la responsabilitat educativa de la gran majoria dels estudiants
estrangers correspon a l’escola publica. Al llarg dels anys tot i els esforços per equilibrar-
ho els percentatges no han canviat massa, excepte en el darrer curs.
Alumnes Estrangers. Escolarització Pública / Privada a Barcelona. Alumnat 0 a 17 anys
Total
Alumnes
estrangers
Pública Privada % Pública % Privada
Curs 2001-2002 9.868 7.261 2.607 73,6% 26,4%
Curs 2005-2006 22.402 16.767 5.635 74,8% 25,2%
Curs 2009-2010 27.191 20.080 7.111 73,8% 26,2%
Curs 2010-2011 26.896 19.684 7.212 73,2% 26,8%
Curs 2015-2016 29.248 20.192 9.056 69,0% 31,0%
Font: Estadística municipal.
En el curs 2015/16 el 69% dels alumnes estrangers estaven escolaritzats en centres
públics davant de un 31% en privats. En canvi el total de la oferta pública de places a
Barcelona suposava el 41% del total de places davant del 59% de places privades i
privades concertades. Es a dir, tot i que l’escola pública a la ciutat de Barcelona és
minoritària respecta la privada concertada, assumeix la responsabilitat de l’educació de la
gran majoria de alumnes estrangers (el 69%).
Aquesta és la informació que es disposa sobre les xifres globals, que dibuixen una
situació de desequilibri evident.
A continuació s’informarà sobre els diferents programes i polítiques.

15.
15
4. Accions d’Interculturalitat en l’àmbit educatiu i les
escoles.
4.1 La mediació i la traducció a les escoles
La diversitat d’orígens i cultures a moltes aules de Barcelona, fa que els centres
educatius demanin cada vegada més intervencions amb mediadors/es interculturals.
A més l’actual canvi en el moment migratori de la ciutat caracteritzat per un important
increment de les arribades de moltes famílies migrants, està fent que la demanda del
servei de mediació i traducció s’hagi incrementat substancialment.
Aquest fet ocasiona que el professorat necessiti el suport d’intèrprets i mediadors/es
interculturals a l’hora de, sobretot, comunicar-se amb les famílies dels alumnes, explicar
el funcionament del centre, l’evolució acadèmica del seu fill/a, o animar la participació de
les famílies immigrants en les activitats a l’escola i a les AMPA. En aquest sentit la
inclusió de les escoles com a demandants del servei és clau per facilitar els processos
educatius de l’alumnat d’origen cultural divers en l’àmbit escolar.
El Servei de Traducció i Mediació Intercultural té per finalitat donar suport als
professionals dels serveis municipals i dels centres educatius de la ciutat per treballar des
d’una òptica intercultural. Es divideix en 3 àrees: traducció, mediació interpersonal i
mediació col·lectiva, cadascuna de les quals atén un perfil de demanda diferent, com
s’explica a continuació.
Servei de Traducció: s’utilitza quan es necessita la presència d’un/a intèrpret per fer
possible la comunicació amb persones que encara no tenen fluïdesa suficient en català o
castellà. També es poden fer traduccions escrites d’algun document relacionat amb la
intervenció que s’està duent a terme amb aquella persona/família/grup.
Servei de Mediació Interpersonal: per a situacions específiques amb persones o
famílies on es requereix el suport d’un mediador/a intercultural ja que la falta d’entesa i/o
comunicació és deguda a aspectes que van més enllà de la llengua (com ara els
relacionats amb els valors, creences, diferents percepcions, etc.)
Servei de Mediació Col·lectiva: es realitzen sessions d’assessorament intercultural a
equips de professionals (mestres, treballador(e)s socials, educador(e)s, etc.),
intervencions amb grups d’usuaris (alumnes, pares i mares, usuaris de centres de serveis
socials, grups de joves, etc.), intervencions en comunitats de veïns o a l’espai urbà.
Aquest servei s’ofereix des de l’any 2002 i es finança des de la Direcció de Serveis
d’Atenció i Acollida a Immigrants per a professionals municipals. Des de l’any 2012 es va
començar a fer extensible també a centres escolars de la ciutat de Barcelona, tant
públics, dependents del Consorci d’Educació de Barcelona com privats concertats, ja
siguin escoles bressol, escoles d’adults, escoles de primària o instituts de secundària.

16.
16
Una part important dels serveis duts a terme són mediacions grupals, en què els
mediadors han donat suport en sessions informatives del professorat amb les famílies
estrangeres. Altres han estat assessoraments als equips docents dels diferents centres.
Aquests assessoraments han versat sobre les característiques de diverses cultures
presents en els centres (Pakistan, Marroc i Xina). S’expliquen també les característiques
que tenen els sistemes educatius en aquests països i quina és la percepció de l’educació,
de la figura del mestre i de l’educació dels seus fills/es.
L’activació del servei sempre ha de ser a través d’un de l’equip directiu del centre. Els
aspectes a destacar del Servei de Traducció i Mediació Intercultural en relació amb
l’àmbit escolar són:
A 31 de desembre de 2017 s’ha col·laborat amb 211 centres i serveis escolars de la
ciutat, entre els quals hi ha escoles bressol, escoles de primària, instituts de secundària,
batxillerat i formació professional i alguns EAP (Equips d’Atenció Psicopedagògica).
L’any 2010 no hi havia cap centre educatiu que pogués fer sol·licituds de traducció ni
mediació. En canvi, a partir d’obrir la porta d’entrada el 2012, el nombre de centres s’ha
multiplicat cada any. L’evolució dels centres que s’han donat d’alta com a demandants del
serveis ha experimentat un gran increment en l’actual mandat.
Any Escoles
activades
2012 4
2013 25
2014 52
2015 92
2016 145
2017 211
Font: Direcció Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants.
L’alt grau de satisfacció dels professionals que utilitzen el servei han quedat reflectits en
els qüestionaris de satisfacció recollits i en la memòria anual del servei.
A la propera taula es presenta el nombre d’intervencions realitzades a centres i serveis
educatius els dos darrers anys, per tipologies de servei. Durant 2017 s’ha dut a terme un
47% més d’intervencions que en 2016.
Tipologia de servei 2016 2017 % Variació
Traduccions presencials 269 430 60%
Traduccions documentals 6 8 33%
Mediacions interpersonals 65 64 -2%

17.
17
Mediacions col·lectives 40 56 40%
Total intervencions 380 558 47%
Font: Direcció Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants.
Tot i que 221 centres han realitzat sol·licituds, alguns centres han concentrat un gran
nombre d’intervencions, a continuació destaquem els centres més de 10 traduccions o
mediacions
Centre Districte Intervencions
Escola Drassanes Ciutat vella 41
Escola La Farigola El Clot Sant Martí 33
Escola Collaso i Gil Ciutat Vella 32
CFA La Pau Sant Martí 17
Escola Josep Maria de Sagarra Gràcia 18
Escola Sagrat Cor Eixample 17
Escola Elisenda de Montcada Nou Barris 14
Escola Milà i Fontanals Ciutat Vella 14
Escola Llacuna Sant Martí 13
Escola Ramon Berenguer Sant Andreu 13
Escola Mare de Déu del Roser Eixample 10
CEE Josep Pla Nou Barris 10
Escola Ramon Llull Sant Andreu 10
Font: Direcció Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants.
4.2. Sessions informatives en escoles per a famílies immigrades.
Voldríem també destacar les sessions informatives grupals que ha fet el SOAPI (Servei
d’Orientació i Acompanyament per a Persones Immigrades) en algunes escoles de la
ciutat.
El SOAPI té per objectiu principal oferir informació, orientació, suport i assessorament
sobre qüestions generals i específiques relatives a organització territorial, recursos
bàsics, drets i deures, aprenentatge de llengües oficials, principals tràmits d’estrangeria i
altres temes que es consideri necessari a tota la població immigrada de la ciutat.
Treballa fomentant l’autonomia personal, la presa de decisions i l’apoderament de les
persones ateses perquè puguin ser protagonistes actives de la seva situació i disposin
d’eines i estratègies per superar les dificultats que se’ls puguin presentar. També es
promou la participació social de les persones immigrades en la xarxa associativa de la
ciutat i es col·labora en activitats dirigides a enfortir la convivència i la cohesió social.

18.
18
Una de les activitats que ofereix actualment el SOAPI són les sessions itinerants: Es
realitzen a demanda de serveis, entitats, equipaments o col·lectius concrets i es
desenvolupen a la seu de les pròpies entitats o serveis (serveis socials, escoles, centres
de salut, religiosos, etc.).
El SOAPI col·labora amb més de 300 serveis i entitats de tota la ciutat. Amb centres
escolars s’inicia la col·laboració a finals de 2012. La majoria són escoles d’adults,
però també hi ha alguna escola de primària i algun institut. En 2017 s’han dut a terme 21
sessions informatives grupals en centres educatius de la ciutat.
En concret es tracta de xerrades informatives a pares i mares del centre, o bé en el cas
de les escoles d’adults, es tracta de sessions informatives grupals d’acollida a la ciutat de
Barcelona per al propis alumnes. És a dir, s’utilitza el propi grup-classe a petició del propi
docent. En aquests casos es tracta d’alumnes que estan fent aprenentatge de llengües a
les escoles d’adults.
Tipologia de servei 2016 2017 % Variació
Sessió informativa d'acollida en
centre escolar.
14 21 +50%
Font: Direcció Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants.
4.3. Formació intercultural per a professors i AFAs
Formació intercultural és la línia d’acció del programa BCN Interculturalitat que vol
acostar la perspectiva intercultural i la sensibilització antirumors als diferents àmbits
professionals i socials de la ciutat (entitats, equipaments, serveis, ciutadania en general,
etc.) a través d’una oferta gratuïta i de qualitat d’accions formatives.
Al llarg del 2017 s’han realitzat 26 accions formatives, de les quals 8 han estat
col·laboracions i demandes d’assessorament en matèria d’interculturalitat, 9 han estat
dissenys i realització de formacions a demanda i 9 han estat les edicions de formacions
periòdiques impulsades pel Programa BCN Interculturalitat.
La formació és una eina clau de transversalització de la perspectiva intercultural. Es
constitueix, per tant, en una estratègia de sensibilització, d’aportació d’eines i de
coneixements perquè persones de diferents àmbits i sectors, professionals i socials,
incorporin la perspectiva intercultural a la seva tasca diària.
En aquest sentit, és fonamental treballar dins de l’àmbit educatiu, amb la comunitat
educativa. Aquest és un àmbit on intervenen molts agents, un espai de trobada de
persones (de diferents edats) de diversos contexts i orígens culturals i que han de
participar de la vida educativa des de la igualtat, el respecte i el reconeixement de la seva
diversitat.
Al llarg de 2017 s’han iniciat accions formatives adreçades a aquest àmbit:

19.
19
Formació “Interculturalitat i participació a l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA)
Pau Claris”. Aquesta formació va ser una demanada dels membre de l’AFA i van
participar 14 persones.
Aquest 2018, s’ha posat en marxa conjuntament amb el Consorci d’Educació de
Barcelona una formació adreçada al professorat: Com fem una escola intercultural?
Aquesta és una línia de treball que es vol consolidar en col·laboració amb el Consorci
d’Educació de Barcelona.
Aquesta formació adreçada a professors està organitzada en 5 sessions on es treballen
les següents temàtiques:
1a. Sessió: Cultures i identitats. La construcció de la diversitat cultural.
2a. Sessió: Per què cal apostar per la interculturalitat als centres educatius?
3a. Sessió: Eines vivencials per a la reflexió intercultural a l’aula.
4a. Sessió: El mètode de l’incident crític com a eina de comunicació intercultural.
5a. Sessió: La mirada intercultural a la pràctica.
4.4 El programa de noves famílies per a l’acompanyament a la reagrupació
familiar
Al Programa Noves Famílies a Barcelona acompanya i orienta el procés de reagrupació
familiar de totes les famílies que han iniciat un procés de reagrupació familiar a
Barcelona. El programa treballa amb tot el nucli familiar ja sigui els adults que es troben a
Barcelona i demanen la reagrupació així com amb la resta del nucli familiar que ha de
venir de país d’origen ja siguin cònjuges o filles i fills.
El programa ofereix un espai de trobada perquè coneguin amb més detall els serveis
de la ciutat, l’àmbit educatiu, les entitats del barri a banda també es treballa perquè el
retrobament entre les persones que arriben reagrupades i les persones que ja hi som
sigui una experiència enriquidora i positiva.
Els immigrants que volen dur a terme un procés de reagrupació familiar poden procedir
amb els familiars directes: ja siguin marits o mullers, pares o mares o fills i filles.
La major part de les reagrupacions familiars es tracta de menors d’edat, la immensa
majoria dels quals en edat d’incorporar-se a l’educació obligatòria i post obligatòria. Es
molt important destacar els esforços que l’equip del programa noves famílies adreça en
especial a la franja d’edat entre 16 i 19 anys. Al tractar-se de nois i noies en edat post-
obligatòria, la seva escolarització no és tant automàtica com en els menors de 16 anys
que immediatament troben una plaça en un centre educatiu a través de la oficina de
Escolarització del Consorci d’Educació de Barcelona.

20.
20
Des del programa noves famílies es du a terme una feina molt important tant abans de
que es produeixi la reagurpació familiar dels menors, com a posteriori, un cop els menors
han arribat a la nostra ciutat.
Els aspectes educatius són claus, les diferències amb els sistemes educatius en països
d’origen solen ser molt grans i a més sovint el desconeixement per part de molts pares i
mares del funcionament del sistema educatiu català, fa imprescindible una feina
d’acompanyament i explicació.
Per l’altre cantó, també es pot dur a terme una feina prèvia amb els menors un cop
acaben d’arribar, per tal de facilitar el seu encaix en el sistema educatiu, ajudant en
l’elecció dels possibles itineraris escolars.
A continuació es repassa els diferents subprogrames i serveis dins del programa de
Noves Famílies que treballen específicament des de la reagrupació familiar l’àmbit
educatiu:
- Acompanyament psicopedagògic
- El Punt de Trobada
- Prepara’t
- Xerrades “Estudiar a Barcelona”
4.4.1 Servei d’acompanyament psicopedagògic per a la inserció al sistema
educatiu/formatiu i de lleure català.
Aquest servei presta una orientació individual i acompanyament específic per a
joves nouvinguts, derivats pels referents territorials, en el seu procés d’inserció
educativa i d’adaptació al nou entorn.
El Servei d’Assessorament i acompanyament psicopedagògic garanteix:
 L’acompanyament individual, en l’àmbit educatiu i de lleure, en la mesura del
que es valori necessari, a tots els joves de 15 a 19 anys arribats en el marc del
procés de reagrupació familiar:
o Acompanyament dels joves en procés de reagrupament a través
d’entrevistes i/o acompanyaments, en funció de les necessitats detectades
pels professionals.
o Informació, orientació i seguiment acadèmic - ocupacional ajustat a les
necessitats dels adolescents i joves nouvinguts.
o Proporcionar als adolescents i joves destinataris un referent en la seva
inserció al sistema educatiu/formatiu català.
 Assessorament i acompanyament a les famílies reagrupades en matèria
d’accés al sistema educatiu i de lleure dels seus fills a la ciutat.
o Es facilita el seguiment de l’itinerari d’accés en l’àmbit educatiu i de lleure
dels joves amb les seves famílies es farà via telefònica, entrevistes i/o

21.
21
acompanyaments, en funció de les necessitats detectades pels
professionals.
o Proporcionar a les famílies un referent en la inserció al sistema
educatiu/formatiu i de lleure català dels seus fills.
 Suport als professionals i la Direcció de Serveis d’Atenció i Acollida a
Immigrants en intervencions adreçades als joves reagrupats.
 Un sistema d’informació i documentació actualitzat referent al sistema
educatiu/formatiu i de lleure a Barcelona per poder oferir un servei
d’assessorament eficaç a la població diana i als professionals del Programa.
 Un sistema de coordinació amb els referents territorials per tal de compartir la
informació necessària relacionada amb el pla d’orientació individual/familiar.
 Un sistema de coordinació i/o derivació a serveis destinats a promoure i
facilitar l’accés al sistema educatiu i de lleure a Barcelona.
El servei psicopedagògic treballa en col·laboració amb el Consorci d’Educació de
Barcelona per tal d’establir els mecanismes de coordinació i /o derivació i facilitar l’accés
al sistema educatiu català dels jovers reagrupats i reagrupades a Barcelona.
Durant 2017 el nombre de joves atesos pels psicopedagogs del programa Noves
famílies ha estat de 282. Això implica un increment d’un 8,16%, respecte el 2016. S’ha
pogut acompanyar 282 joves nouvinguts/ nouvingudes per tal que puguin continuar el seu
itinerari educatiu, puguin crear les seves pròpies xarxes socials i el coneixement de la
llengua i la ciutat.
Tot i que la gran majoria de joves ateses/atesos són d’origen llatinoamericà, cal posar
especial atenció a l’augment progressiu any rere any dels joves de parla no romànica.
Això comporta un canvi en el tipus d’intervenció (temps, plans de treball, itineraris,
recursos...).
Es mantenen com a primera procedència: Bolívia sense increment significatiu respecte
l’any anterior (únicament 2 casos més). Augmenta significativament el nombre de joves
procedents de: Pakistan (17 casos més) i Hondures (10 casos més). Disminueixen: en 4
casos els joves de Filipines en referència al 2016.
Els tres districtes amb major concentració de joves atesos (47%) són: Nou Barris (46
joves 16%), Sants Montjuïc (44 joves 16%) i Horta-Guinardó (43 joves 15%).
Aquest 2017 s’equipara l’atenció entre nois (47%) i noies (53%).
El 83% de les / dels joves atesos se situen en la franja prioritària definida (15 als 19/20
anys), seguit d’un 15% amb edats superiors als 20 anys (ha augmentat un 6% les
atencions a majors de 20 anys respecte el 2016) i un 2% amb edats inferiors a la franja
definida.
Les intervencions que es realitzen amb joves menors de 15/16 anys des del servei de
suport psicopedagògic van encaminades a la inserció acadèmica en alguns dels casos,
l’assessorament per a l’homologació de la seva titulació acadèmica per accés sistema

22.
22
educatiu i a l’acompanyament psicològic i emocional dels processos vitals dels joves i de
les seves famílies.
4.4.2 El Punt de trobada:
Es tracta d’un servei que comporta l’acollida de 40 joves de 12 a 18 anys. Aquests grups
van adreçats a joves recent arribats a la ciutat de Barcelona per reagrupament familiar.
L’accés serà mitjançant la derivació dels referents territorials atenent a aquests criteris i/o
de valoració professional.
Es tracta d’espais de participació on els joves puguin mantenir un lloc de relació amb
altres joves que es troben en la mateixa situació, facilitin la creació de xarxes socials i
descobreixin els serveis i recursos educatius, socials i culturals que hi ha al seu abast en
els districtes de la ciutat de Barcelona. El punt de trobada es dur a terme durant 10
dissabtes al matí organitzat en dos torns al primer i darrer trimestre de l’any.
Aquest garanteix:
 El foment de la llengua catalana, vehicle de comunicació, llengua d’ús, d’acollida i
integració principal i en convivència amb les altres llengües d’ús, tant les cooficials del
territori com aquelles patrimoni dels joves i les seves famílies.
 La interculturalitat, com a valor d’enriquiment, d’intercanvi i coneixement mutu entre
tots els agents socials participants (monitors, coordinadors de reagrupament al
territori, joves, famílies, resta de membres de la comunitat, etc.) i provinents de
diferents i diversos territoris i/o entorns socials, culturals i lingüístics.
 La cohesió social, com a voluntat de “teixir”, consolidar xarxes de convivència, fruit de
la creació d’estructures tècniques i professionals en contacte i col·laboració activa
amb la realitat social individual i col·lectiva.
 Coneixement de l’entorn: Promoure un espai de descoberta conjunta de l’entorn del
seu barri, districte i de la ciutat de Barcelona per tal d’aconseguir autonomia i
seguretat en la recerca de recursos que donin resposta a les necessitats, afeccions i
inquietuds dels adolescents i joves participants.
 Treball en xarxa: Impulsar el treball en xarxa amb la resta d’equipaments, serveis i
entitats del territori per tal de facilitar el coneixement i la relació entre iguals,
implementant propostes conjuntes.
 Atenció i treball amb les famílies: Afavorir les dinàmiques de participació dels joves i
llurs famílies en el funcionament quotidià del servei per tal de facilitar el procés
d’integració dels joves i oferir espais de reflexió amb els professionals per enriquir la
funció educativa.
4.4.3 Servei de suport i acompanyament acadèmic. PREPARA’T
El servei PREPARA'T, te com a objectiu l'acompanyament i tutorització per a facilitar
l'accés a la universitat i/o cicles de grau mitjà o superior, als adolescents i joves que
acaben d'arribar a Barcelona i llurs famílies provinents del Programa Noves famílies:
Acompanyament al Reagrupament familiar. Es tracta de joves que ja estan en edats
superiors a l’educació postobligatòria i que el seu encaix en la oferta existent en el

23.
23
moment de l’arribada pot ser difícil atès el desconeixement del sistema educatiu i de la
llengua. No obstant, es tracta d’alumnes que solen tenir bons expedients acadèmics en el
país d’origen i que estan altament motivats per prosseguir els seus estudis a Barcelona.
A Barcelona no existeix cap tipus de recurs específic adreçat a aquest perfil i per això
s’ha hagut de crear aquest recurs.
Les sessions d’aprenentatge s’estructuren: Àrea de Ciències, Àrea de llengües,
Tractament i us de la informació i Competències transversals. Durant tot el curs, i de
forma transversal, s’han realitzat diverses sessions de tutoria individual amb cadascun
dels joves inscrit al servei. El principal objectiu del seguiment és poder acompanyar al
jove en la planificació d’un itinerari acadèmic. Aquest acompanyament es fa tant a nivell
psicopedagògic, com personal i emocional, i es combina entre el format grupal i
l’individual.
Al llarg del curs 2016-2017 s’han atès 25 joves, d’edats compreses entre els 16 i els 22
anys.
La procedència dels joves, tant pel que fa a país d’origen, majoritàriament provinents de
Llatinoamèrica, com pel districte de residència de la família a Barcelona, és força variat.
D’aquests/es el 52% són noies i el 48% nois. Durant aquest curs també hem tingut joves
de parla no castellana, en concret provinents de Pakistan (2 alumnes), Marroc (2
alumnes) i Filipines (1 alumne). S’ha tornat a fer, per tant, un esforç per integrar-los a
l’aula, i promocionar l’ús de la llengua catalana i castellana com a llengua principal de
comunicació tan formal com informal.
4.4.4 Xerrada “Estudiar a Barcelona” per a mares i pares.
L’objectiu principal és el de poder explicar i prevenir els pares i mares sobre la realitat
educativa amb què es trobaran els seus fills i filles quan arribin a viure a la ciutat de
Barcelona. El contingut principal que es tracta en aquestes xerrades informatives és el
següent:
 La tramitació dels documents per a l'escolarització dels nois i noies reagrupades.
 Legalització dels documents a país d'origen
 Procés d’homologació de documents a Barcelona
 Què suposa estudiar a Barcelona entre els 6 i els 16 anys?
 Itineraris d’ensenyament post-obligatori
 El català i el castellà les dues llengües del territori
 Hàbits i costums locals en referència als estudis
 El sistema educatiu i recursos de temps lliure
 Les responsabilitats compartides centre educatiu-pares
 Espai per la resolució de dubtes de les persones assistents.
El total de sessions informatives sobre el sistema educatiu realitzades durant l’any
2016 han estat 3 amb una participació de 40 persones. Cal destacar que dins d’aquest
total el grup a qui anaven destinades ha estat diferent, provocant una adaptació del

24.
24
contingut de les mateixes. Aquest any, s’ha millorat el contingut de les sessions afegint
més imatges que ajuden a entendre i connectar el discurs amb la realitat.
En 2017 s’ha procedit a canviar l’enfocament i s’han dut a terme 15 petites xerrades a
nivell de districte, per apropar la informació al usuaris. Hi ha assistit 63 persones, amb
una assistència mitjana de 4 persones.
4.4.5 A L’estiu Barcelona t’acull.
El servei està adreçat a 140 adolescents i joves entre 12 a 18 anys, arribats per
reagrupament familiar en el darrer trimestre del curs escolar vigent, membres de famílies
que han fet efectiu el reagrupament durant els últims mesos i han estat atesos pel
Programa Noves Famílies: Acompanyament al reagrupament familiar o han assistit a les
aules d’acollida temporal del Consorci d’Educació de Barcelona. Aquest és un programa
que es va iniciar l’any 2008.
Aquest servei és clau, atès que sovint, molts joves arribats per reagrupació familiar en els
mesos de maig i juny, ja no són escolaritzats fins setembre, i per tant sovint, si no van a
l’estiu Barcelona t’acull, solen romandre a casa durant 3 o 4 mesos perdent una gran
oportunitat per conèixer la ciutat i l’entorn social del barri.
El servei consisteix en l’organització i posada en marxa d’un conjunt d’activitats lúdiques i
alhora educatives que facilitin el procés de coneixement i adaptació positiva a la ciutat de
Barcelona d’aquests joves recent arribats.
S’organitza en 7 grups de 20 membres, en funció del districte on viuen i es prestarà a 7
biblioteques municipals mitjançant un acord de la Direcció de Serveis d’Atenció i Acollida
a Immigrants i el Consorci de Biblioteques de Barcelona.
Aquest projecte s’organitza amb la col·laboració del consorci de biblioteques de
Barcelona el propi Consorci d’Educació de Barcelona que deriva alguns alumnes
directament de les aules d’acollida dels darrers mesos del curs previ.
Tenen una especial atenció aquells adolescents i joves en la franja 15-18 anys, al límit de
l’escolaritat obligatòria, perquè les dificultats amb les que es troben impedeixen la
continuïtat dels seus estudis, encara que el nivell acadèmic en el país d’origen era bo i el
seu interès era continuar estudiant.
Aquest servei garanteix:
 El foment de la llengua catalana, vehicle de comunicació, llengua d’ús, d’acollida i
integració principal i en convivència amb les altres llengües d’ús, tant les cooficials del
territori com aquelles patrimoni dels joves i les seves famílies.
 La interculturalitat, com a valor d’enriquiment, d’intercanvi i coneixement mutu entre
tots els agents socials participants (monitors, coordinadors de reagrupament al
territori, joves, famílies, resta de membres de la comunitat, etc.) i provinents de
diferents i diversos territoris i/o entorns socials, culturals i lingüístics.

25.
25
 La cohesió social, com a voluntat de “teixir”, consolidar xarxes de convivència, fruit de
la creació d’estructures tècniques i professionals en contacte i col·laboració activa
amb la realitat social individual i col·lectiva.
 Coneixement de l’entorn: Promoure un espai de descoberta conjunta de l’entorn del
seu barri, districte i de la ciutat de Barcelona per tal d’aconseguir autonomia i
seguretat en la recerca de recursos que donin resposta a les necessitats, afeccions i
inquietuds dels adolescents i joves participants.
 Treball en xarxa: Impulsar el treball en xarxa amb la resta d’equipaments, serveis i
entitats del territori per tal de facilitar el coneixement i la relació entre iguals,
implementant propostes conjuntes.
 Atenció i treball amb les famílies: Afavorir les dinàmiques de participació dels joves i
llurs famílies en el funcionament quotidià del servei per tal de facilitar el procés
d’integració dels joves i oferir espais de reflexió amb els professionals per enriquir la
funció educativa.
 Es treballa especialment la incorporació en l’àmbit educatiu a partir del setembre.
L’activitat s’organitzarà de dilluns a divendres, tots els matins durant 4 hores, durant el
període estival, i contempla:
 Espais diaris de relació que afavoreixi la creació de xarxes de suport personal.
 Activitats encaminades al coneixement de la ciutat i el sistema educatiu
 Visites i contacte amb els recursos més adients pels joves en els seus districtes,
centres escolars, lleure, activitats en serveis públics i/o d’iniciativa social, etc..
 Coneixement i pressa de contacte amb la llengua catalana.
S’ha de puntualitzar que la participació és voluntària, però exigeix del compromís
d’assistència i el servei és gratuït pels participants.
En general, l’evolució dels nois i noies que passen per a l’estiu Barcelona t’acull és molt
positiva en els dos mesos que dura el programa. Els nois i noies solen agafar confiança
en ells mateixos, perden la por a la ciutat i a la societat i estan molt millor preparats per
afrontar la seva escolarització el mes de setembre en un nou sistema educatiu, per ells
desconegut.
Finalment, al mes de setembre es dur a terme una cerimònia de lliurament de diplomes al
Saló de Cent on es convida als nois i noies i a les seves famílies, però on també es dona
una benvinguda a la ciutat. L’impacte positiu per als nois i noies i les pròpies famílies és
molt gran, atès que és especialment motivador per a les famílies de cara afrontar els
reptes de la seva escolarització i futura vida a la ciutat.

26.
26
Indicadors:
Evolució del Programa Noves Famílies: Acompanyament al reagrupament familiar.
INTERVENCIÓ AMB JOVES-INCLUSIÓ SISTEMA EDUCATIU
2016 2017 %
d’increment
Suport psicopedagògic 259 282 8,16%
Punt de Trobada 73 76 3,9%
Servei de suport i acompanyament
acadèmic. PREPARA'T
40 34 -15%
Xerrades “estudiar a Barcelona” 40 63 57,5%
A L’Estiu Barcelona t’acull 140 140 0
Font: Direcció Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants.
4.5 Projectes de suport en l’àmbit educatiu en els districtes
Impulsem la Interculturalitat és una de les línies d’acció del Programa BCN
Interculturalitat que té com a objectiu final incorporar l’enfocament intercultural als
diferents serveis, projectes i accions que es duen a terme a la ciutat de Barcelona. A
través de les estratègies de territorialització i transversalització s’ha treballat tant amb

27.
27
els districtes de la ciutat, amb les àrees i àmbits temàtics més estratègics, amb col·lectius
i entitats.
Al llarg de l’any 2017 els diferents districtes han continuat amb l’aposta per promoure
projectes en matèria d’interculturalitat. En aquest sentit, des de la línia d’Impulsem s’ha
realitzat l’acompanyament i l’assessorament tècnic tant als diferents projectes impulsats
des dels districtes, com a les accions i processos que porta a terme cada territori.
Dins del Programa, és fonamental el treball que es fa a nivell territorial i amb l’objectiu de
transversalitzar la mirada intercultural a l’àmbit educatiu.
En aquesta línia s’ha donat suport a: 9 projectes, en 6 districtes: Gràcia, Ciutat Vella,
Sants – Montjuïc, Horta- Guinardó, Sant Martí i Sant Andreu.
Nom projecte o acció Perfil
destinataris
Barri /
Districte
Escoles / IES
1 El Món a la meva escola Infants i joves Districte de
Gràcia
l'Escola Montseny,
l'Escola Rius i Taulet,
l'Escola Josep M de
Sagarra i l'Escola Sant
Josep
2 Projecte de llengües
maternes a Trinitat Vella
(àrab i urdú)
Infants Districte de
Sant
Andreu
Ramón y Cajal
3 Projecte de extraescolars
de llengües maternes
(àrab i urdú)
Infants i joves
de 6-12 anys
El
Besòs/Sant
Martí
Eduard Marquina i
Concepció Arenal
4 Tallers de creació
Intercultural:
-Tallers antiracistes
- Tallers d’Art urbà
Joves de 13-
18 anys
Sants-
Montjuïc
Institut Consell de
Cent, Montjuïc,
Emperador Carles i
l’Espai Deures
5 Orquestra del Poble Sec.
Do d'acords
Joves de 4-18 Poble
Sec/Sants-
Montjuïc
Poble-sec, Mossèn
Jacint Verdaguer, Tres
Pins, Bosc de
Montjuïc, La
Muntanyeta
Instituts Consell de
Cent i XXV Olimpíada
6 Projecte Seguim! Joves amb risc
d’abandoname
nt dels estudis.
Ciutat Vella Impulsat pel Consorci
d'Educació i Districte
Ciutat Vella
7 Aprenentatge i ús social
del català per a mares i
pares/ Aprenentatge de la
llengua materna
Famílies de
diferents
contextos
culturals
Ciutat Vella Varis escoles del
districte

28.
28
8 Projecte Totes Fem
Xarxa
Famílies de
diferents
contextos
culturals
Poble Sec/
Sants-
Montjuïc
Escoles:
- Poble-Sec
- Mossen Jacint
Verdaguer
- Miquel Bleach
-Frances Macià
9 Interculturalitat als
centres educatius
Infants i joves
del districte
d'Horta -
Guinardó i
professionals
de l'ambit
educatiu
Horta -
Guinardó
Font: Direcció Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants.
A continuació es descriu amb més detall el projecte que es du a terme al Districte de
Gràcia.
El món a la meva escola.
Es tracta d’un projecte que vol promoure la incorporació de les diversitats familiars a la
comunitat educativa; de foment de la incorporació de la mirada intercultural a la
ciutadania, a través del treball amb l’AMPA, escoles i serveis, i entitats del territori, donar
suport a la inclusió social de les famílies immigrades i fomentar una mirada intercultural
envers la ciutadania.
Àmbits d’actuació:
 El projecte du a terme la seva tasca tant en l’àmbit escolar com en el comunitari.
 AMPA’s com a primer espai de relació per la participació de pares i mares en la
comunitat educativa.
 Centres educatius com a elements fonamentals en el procés d’inclusió de les
famílies immigrades.
 Entitats com a espai d’intercanvi cultural.
El projecte es dirigeix a la comunitat en general, ja que treballa els vincles comunitaris
amb famílies i persones d’orígens diferents.
Accions per al 2018:
El projecte es dur a terme des de l’any 2016, les escoles participants són l'Escola
Montseny, l'Escola Rius i Taulet, l'Escola Josep M de Sagarra i l'Escola Sant Josep i em
va comentar que està iniciant el contacte amb l'Escola Josep Maria Jujol.
 Inclou accions com la Recuperació de la llengua romaní i l’acostament a la
cultura del Poble Gitano. Les classes de romaní estan pensades per a infants de
primària de l'Escola Sant Josep (i possiblement també l'Escola Josep Maria Jujol) i
els tallers i activitats sobre cultura per les famílies.

29.
29
 El curs de costura es realitza a l'Escola Josep M de Sagarra. Va començar al
novembre i està previst que duri fins el Maig. La professora és la Sakina que és
mare de l’escola i marroquina. Per tal de treballar més explícitament la
interculturalitat amb el grup.
 La volta al món en cinc plats (l’Espai Avinyó està donant suport cedint el
projecte i les talleristes). Cicle de tallers de cuina (dues hores cada sessió) per a
un grup de 25 persones format per famílies de les diferents escoles
participants durant el març i l'abril. Es disposa de talleristes procedents de Marroc,
Iran, Argentina, Xina o Pakistan (es proposa Perú). Es podria preparar a les
famílies per a ser les formadores en possibles noves edicions. Si les famílies
volen ser formadores en aquesta edició ho podrien fer conjuntament amb un/a
tallerista extern/a. Es planteja la possibilitat que, per tal d'assessorar-los, puguin
quedar abans voluntari/a amb tallerista o, també, rebre una formació sobre
interculturalitat.
4.6 Les Activitats Antirumor a les escoles
El catàleg antirumors és un recurs clau a l’hora de treballar la interculturalitat,
principalment en tot allò que té a veure amb els rumors i els estereotips associats a la
diversitat cultural. En tractar-se d’un recurs que treballa amb eines i metodologies
lúdiques basades en les arts, facilita molt el treball dins de l’aula, tant amb activitats
adreçades cap a l’alumnat com cap al professorat.
Tota l’oferta d’activitats es posa a l’abast, gratuïtament, d’entitats, equipaments i serveis
de Barcelona que tinguin interès a treballar per una ciutat més intercultural i cohesionada,
lliure de discriminacions. L’Àmbit educatiu i en concret les escoles són gran demandants
de les activitats Antirumors.
Balanç de les activitats Antirumors al llarg de 2017:
S’han fet 33 activitats dins de l’àmbit educatiu, i han estat 24 els espais educatius que
les han demanat (molts centres educatius demanen més d’una activitat)
Centres
Nº total d’AMPAS 2
Nº total d’IES (Institut d’Educació Secundària) 15
Nº total de CFA (Centre de Formació d’Adults) 1
Nº total de CEIR (Centre autoritzat i concertat per la
Generalitat de la Catalunya)
2
Nº total d’escoles 2
Nº total de FEDAC (Fundació Educativa de les Dominiques de 2

30.
30
l’Anunciata a Catalunya
Total 24
Font: Direcció Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants.
A continuació es relaciones les activitats demanades dins l’àmbit escolar que s’han dut a
terme durant el 2017
Activitat Nombre
Act 2: Rumors de pedra 4
Act 5: Titelles antirumors: A Babel amb patinet 1
Act 6: Que no t'agafi el masclisme…ni el racisme! 1
Act 7: Jo no sóc racista, però… 2
Act 9: Rizomes 1
Act 10: Creació audiovisual d'un espot 3
Act 11: Taller de hip-hop "Rimant rumors" 5
Act 16: La cruïlla comuna 8
Act 24: Eines teatrals per a la reflexió intercultural a l'aula 1
Act 26: Els tres amics 2
Act 27: Em discrimines? 1
Act 28: Identitats: com gestionar l'acceptació de la diversitat en el grup 1
Act 34: El poder del llenguatge 1
Act 36: L'efecte Pigmaliò i el poder de les expectatives en l'èxit educatiu 1
Act 38: Planta cara al racisme 1
Total 33
Font: Direcció Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants.
4.7 Les promocions de les llengües d’Origen a les escoles
Els experts en educació i en polítiques de migració coincideixen en la importància d’un
bon coneixement de les llengües familiars, de les llengües d’origen per part dels fills de
les persones immigrades. En aquest sentit, institucions com el Consell d’Europa, s’hi ha
referit en els seus programes de manera explícita al llarg dels anys. El països amb llarga
tradició en la recepció d’immigració com és el cas del Canadà, hi ha molts exemples de
polítiques de promoció de les llengües d’origen. Per exemple la Comissió Escolar de
Toronto fa més de 30 anys que organitza els cursos de reforç de les llengües de la
immigració oberts a tots els estudiants5
.
5http://www.edugains.ca/resourcesILE/ResourceGuide/MergedResourceGuide.pdf

31.
31
Per la seva banda, els experts en educació han posat de manifest els avantatges del
bilingüisme o plurilingüisme com, per exemple, que els bilingües acostumen ser més
explícits, flexibles, creatius, originals o que tenen més facilitat quan responen preguntes
obertes.
A banda dels avantatges cognitius, es fa evident l’avantatge potencialment social i
econòmic que el domini d’aquestes llengües d’origen pot implicar per als seus parlants.
Aquests, en el futur, poden esdevenir agents privilegiats de les relacions internacionals
(de caire econòmic, empresarial, cultural, diplomàtic, etc.) del territori gràcies a les seves
competències multilingües i multiculturals.
Aquest fet, que no ha estat sempre prou valorat per les societats d’acollida, es va fent
més i més evident.
Des de Barcelona, l’educació bilingüe és una realitat ja que el sistema educatiu català
preveu l’aprenentatge de les dues llengües oficials (català i castellà), a més de
l’aprenentatge d’una tercera llengua estrangera. En aquest context, l’aprenentatge de les
llengües d’origen de la població del barri és una oportunitat educativa que pot contribuir a
reforçar l’aprenentatge de les llengües de l’escola.
La Declaració Universal de Drets Lingüístics, que va ser aprovada precisament a
Barcelona durant la Conferència Mundial de Drets Lingüístics en 1996, reconeix la
diversitat lingüística i cultural existent al món i rebutja l'homogeneïtzació cultural forçada.
Reconeix els drets lingüístics individuals: dret a ser reconegut membre d'una comunitat
lingüística i el dret a l'ús públic i privat d'una llengua entre altres; i els drets lingüístics
col·lectius: el dret a disposar de serveis culturals i el dret a la presència equitativa de la
llengua i la cultura en els mitjans de comunicació.
Per tant, una de les prioritats de l’Àrea de Drets de Ciutadania, Cultura, Participació i
transparència és facilitar, en la mesura que sigui possible, amb acord amb les comunitats
immigrants d’origen i les escoles, l’aprenentatge de llengües d’origen.
Algunes comunitats amb gran implantació com la xinesa, s’han auto-organitzat i ha anat
creant escoles d’aprenentatge del xinès a les quals hi assisteixen centenars d’alumnes.
Des del Programa d’Interculturalitat en concret s’estan donant suport els següents
projectes específicament dins de l’àmbit escolar:
Llengua Nom de
l'escola
Nom del projecte Districte Estat/observacions
Ucrainès Escola Lluís
Vives
"ENSEÑANZA DE
LA LENGUA
UCRANIANA" de
l'Associació
d'ucraïnesos a
Catalunya "Txervona
Kalyna"
Sants-
Montjuïc
Classes de llengua ucraïnesa
per a infants i joves de
diferents nivells (dissabtes de
15 a 17 h). És un projecte de
continuïtat.
Suport via subvenció

32.
32
Romaní Col·legi
Sant Josep
"L'ensenyança de la
llengua i la cultura
Romaní" del projecte
"El món a la meva
escola"
Gràcia Començarà al mes de febrer i
durarà fins a final de curs.
Suport via projecte de districte
Darija,
Wolof i
urdú
Es fa en
l'equipament
Nau Bostik.
Projecte de llengües
maternes amb joves
(PROLLEMA)
Sant Andreu Projecte de l'entitat La Muga,
de formació per a joves per a
que esdevinguin professors/es
de les seves llengües
maternes. Ha rebut subvenció
els anys 2016 i 2017. És el
segon any que realitzen
classes de darija impartits per
una jove que ha estat formada
en el marc del projecte.. Les
tastets (classes pilot perquè
els joves pugin practicar abans
de realitzar les classes de
forma remunerada) de wolof i
urdú començaran aviat.
Tagalo Escola Pia Iswelang Pinoy Ciutat Vella Projecte de l'entitat Centro
Filipino Tuluyan San Benito,
de classes de tagalo els
dissabtes a l'Escola Pia
(projecte de continuïtat, de
més de 20 anys). Ha rebut
subvenció l'any 2017.
Àrab i
Urdú
Escoles
Concepció
Arenal i
Eduard
Marquina
Classes
extraescolars d'urdú i
àrab
Sant Martí Segon any de les classes
extraescolars d'urdú. Primer
any que es realitzen
les classes d'àrab.
Dins del marc del projecte de
Barri Besòs Anisa. Suport via
projecte de districte.
.
Font: Direcció Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants.
En relació amb el darrer projecte de la taula, l’aprenentatge de l’Àrab i de l’Urdú, està
emmarcat dins del Projecte Anisa del Barri Besòs del districte de Sant Martí.
Un dels objectius del Programa Anisa és facilitar i reforçar la vinculació entre comunitat
educativa -escoles i AFA- i les comunitats pakistaneses del barri.
L’activitat de l’oferta de l’urdú com activitat extraescolar es presenta sota aquest últim
objectiu i es basa en aquests principis:
 L’aprenentatge de les llengües familiars dels veïns i veïnes dels nostres barris és
part d’un model educatiu de desenvolupament integral de la infància i
adolescència del Besòs.
 La incorporació de l’aprenentatge de l’urdú a l’activitat educativa de les escoles
del barri és una forma posar en valor una de les llengües familiars més parlades al
barri del Besòs.

33.
33
 La diversitat dels nostres barris és un element més de la seva identitat i
contribueix a configurar una ciutat lingüísticament diversa.
 Posar en valor aquesta diversitat implica generar espais on les llengües que en
formen part puguin seguir sent part activa del nostre projecte col·lectiu de futur.
Objectius de l’activitat extraescolar de l’aprenentatge de l’urdú
Objectiu general:
La finalitat última és oferir classes d’urdú en horari extraescolar pels alumnes de
l’escola Eduard Marquina i Concepció Arenal, alhora que reforçar la vinculació
entre les famílies, l’AMPA i l’escola. En resum, es vol incidir en la dinàmica
relacional de la comunitat educativa en el seu conjunt.
Objectius específics:
 Reforçar l’acostament entre les famílies participants i les escoles de manera
bidireccional.
 Incrementar el coneixement del sistema educatiu català alhora que l’escola
conegui les percepcions i expectatives de les famílies participants envers
l’escola.
 Establir vincles entre les famílies i l’AMPA dels centres.
 Enfortir les AMPES i pensar-les des de la mirada intercultural, de manera que
contemplin la diversitat de la comunitat eductiva.
 Oferir un espai per al desenvolupament més acadèmic de la llengua materna
 Incidir en l’èxit escolar i reforçar les competències comunicatives en urdú oral,
llegit i escrit.
A final d’aquest Informe, a mode d’annex, es relacionen totes les llengües d’origen de les
quals es té coneixement des de la Direcció de Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants
que es treballen a la ciutat, ja sigui impulsades per la pròpia direcció, pel Consorci
d’Educació de Barcelona o per altres entitats, com per exemple l’aprenentatge d’Àrab que
és fa a través d’un acord entre el Regne del Marroc i la Conselleria d’Ensenyament de la
Generalitat de Catalunya.
4.8 Mentoria intercultural
Projecte Rossinyol
El Rossinyol és un projecte de mentoria entre alumnat universitari o de grau superior i
alumnat d’estudis primaris o secundaris que es desenvolupa en l’àmbit del lleure i fora de
l’escola, i busca contribuir a la millora dels itineraris formatius i professionals de l’alumnat
de Barcelona, al mateix temps que afavoreix la cohesió social a la ciutat.
El concepte del qual parteix és el d’oferir al mentorat o mentorada un referent positiu dins
del marc dels estudis post-obligatoris amb qui compartir un espai de confiança on poder

34.
34
exposar els seus dubtes i angoixes, al mateix temps que els obre el ventall de
possibilitats existents pel que fa a itineraris formatius i laborals.
Aquest projecte, que es va iniciar l’any 2009, ha anat creixent i estenent-se pels diferents
barris de Barcelona, arrelant-se als districtes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, i Nou Barris.
Actualment, les dades per al curs 2017-18 són les següents:
Indicadors Nombre
Nombre de centres participants (2017-2018) 11
Nombre de joves participants (2017-2018) 55
Parelles (mentor/a – mentorat/da) (2017-
2018)
110
Barris (2017-2018) 10
Font: Direcció Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants.
L’entitat que gestiona el projecte amb suport municipal és El Servei Solidari, i la major
part dels mentors universitaris són alumnes de les Universitats catalanes com la UB,
l’UPC, Ramon Llull.
L'impacte del projecte Rossinyol es valora com a molt positiu, tant per a les persones
mentorades com per a les mentores.
En el primer cas, es destaca com a factors positius la millora en la inclusió social, el
coneixement de la ciutat i la seva oferta cultural, l'establiment de noves relacions, la
integració lingüística, el desenvolupament emocional, el rendiment acadèmic i les
expectatives de futur.
Pel que fa a les mentores i els mentors, es destaca la millora en habilitats interpersonals,
el coneixement d'altres realitats, el compromís social i les competències en
interculturalitat.
Aprenem, famílies en Xarxa
Es un projecte desenvolupat en coproducció amb Casa Àsia. El projecte inverteix el rol
dels i les alumnes, que es converteixen en tutores i tutors de familiars, veïns i veïnes del
barri d’origen cultural divers i, gràcies a aquest paper, acosten a les famílies als centres
escolars al mateix temps que ensenyen competències lingüístiques i informàtiques de
manera individualitzada.
Aquest projecte pretén complir diversos objectius: d’una banda, apoderar les famílies
d’origen cultural divers a partir d’una formació individualitzada a càrrec de l’alumnat
voluntari; d’una altra, acostar aquestes persones a l’escola, un àmbit en el qual sovint els
costa entrar per la barrera lingüística, i, finalment, seguint la filosofia de l’aprenentatge-
servei, que els alumnes puguin revertir la seva formació en la societat a través d’aquest
projecte. Al mateix temps reforcen les seves competències en comunicació intercultural i
aprenen a ensenyar a altres persones, se senten reconeguts i reconegudes pels adults a

35.
35
qui ensenyen i guanyen en autoestima, responsabilitat i compromís, mentre
s’introdueixen en el voluntariat.
Els centres on es porta a terme “Aprenem, famílies en xarxa” són: els instituts Milà i
Fontanals i Rambla Prim, i l’escola Poble Sec.
El nombre total de persones beneficiàries durant el 2017 van ser 53 persones, 19
d’adolescents i 34 d’adultes.
4.9 Suport a les entitats
A fi de donar un impuls al treball que es fa des de les entitats en l’àmbit de la
interculturalitat, la línia de subvencions per a la promoció de la diversitat des de la
mirada intercultural ha augmentat el pressupost passant dels 398.500 € el 2016, a
576.800 € per a la convocatòria del 2017. Aquest increment ha permès finançar un total
de 123 projectes amb una dotació mitjana de 4.700 €, distribuïts de la següent manera:
Projectes
Aprovats
Import Finançat
Accions específiques en l’àmbit de la
formació i l’educació en la diversitat
28 126.497 €
Accions en l’àmbit de la participació 14 66.303 €
Accions per promoure la interculturalitat 65 310.435 €
Accions per promoure la transferència i
l’aprenentatge de sabers culturals diversos
16 73.565 €
Total 123 576.800 €
Més específicament, els projectes que treballen en l’àmbit educatiu recauen
majoritàriament a en el programa de subvencions Ya: Accions específiques en l’àmbit
de la formació i l’educació en la diversitat, a través del qual es van aprovar un total de
28 projectes amb una dotació econòmica total de 126.497 €.
Alguns dels projectes més destacats dins d’aquest àmbit són els següents:
Gitanos amb futur (Associació de joves estudiants gitanos del Bon Pastor):
Aquest projecte, en concordança amb les línies d’actuació de l’Estratègia Local
amb el Poble Gitano, treballa per a l’èxit educatiu al barri del Bon Pastor. Amb
aquest objectiu, treballen al voltant de tres eixos:
Un taller intercultural als centres educatius, que serveix com a espai de reflexió on
afavorir la comprensió d’una societat complexa i diversa, entesa com a element
indispensable per a l’autoconeixement i per a l’èxit personal i educatiu.

36.
36
També s’ofereix reforç educatiu en diverses habilitats instrumentals a través del
lleure, dinamitzat per persones gitanes que serveixen, al mateix temps, de
referents positius en el seu entorn.
Finalment, es dona un servei d’acompanyament al canvi de cicle que busca
mantenir el compromís de l’alumnat en la seva futura etapa acadèmica i lluitar
contra l’abandonament escolar prematur.
Els centres involucrats són els següents: Les escoles Bon Pastor, Bernat de Boïl i
l’Esperança, i l’institut Cristòfol Colom.
Fronteres de la quotidianitat (Metromuster SCCL): Utilitzant com a fil argumental
l’elaboració d’un documental per part de l’alumnat, es pretén que tinguin contacte
amb les comunitats de persones migrades del barri, se’ls hi facin entrevistes, i
finalment, a través dels documentals creats, s’obri un espai de reflexió i debat que
permeti a l’alumnat ser conscients de la realitat i d’aquestes persones.
Els centres de Barcelona on es desenvolupa aquest projecte són els instituts Milà i
Fontanals, Miquel Tarradell, Pau Claris, Verdaguer, Bonanova, Narcís Monturiol, i
l’Institut de Mitjans Audiovisuals.
Aquest mateix projecte es desenvolupa en paral·lel a diversos centres d’educació
secundària de Granada, El Ejido, Ceuta i Melilla, resultant al final en un procés
d’intercanvi d’impressions i coneixements entre joves i adolescents sobre l’estigma
associat al procés migratori i les repercussions que això té.
Convivència i diversitat; diagnòstic participat (Associació Edualter): A través
d’un procés de col·laboració entre els diferents membres de la comunitat
educativa es pretén identificar les violències que dificulten la convivència i
l’aprenentatge de l’alumnat des d’un enfocament que posi de manifest la diversitat
existent.
En aquesta fase, es porta a terme un procés de reflexió, formació i detecció de
violències, que ha de resultar en una diagnosi participada, punt de partida que
servirà en el següent curs per iniciar una campanya d’accions que serveixi per
fomentar la convivència.
Aquest projecte es desenvolupa en col·laboració amb l’institut Quatre Cantons del
Poblenou i l’institut escola Turó de Roquetes de Nou Barris.
Finalment dins de la línia de subvencions de suport a les entitats d’acollida s’han donat
suport a alguns projectes d’entitats per l’acompanyament de joves immigrants en el
sistema educatiu. Durant 2017 des de la línia de subvencions Ka. Accions específiques
en l’àmbit educatiu i l’acompanyament es van atorgar subvencions als següents
projectes:
Acompanyament sociolaboral joves nouvinguts/des. Projecte Cruïlla
Salesians de Sant Jordi.

37.
37
El projecte combina la formació professional, el creixement transversal i el
contracte amb empreses per facilitar les pràctiques i la inserció laboral de joves
nouvinguts amb escolarització reglada en el seu país d'origen però amb poques
possibilitats de incorporació a la formació reglada i/o amb problemes de
convalidació del estudis realitzats.
Acompanyament pre-laboral joves i adolescents Nou Barris Salesians de Sant
Jordi.
El Projecte Pedraforca està dirigit a adolescents i joves amb edats compreses
entre els 16 i 20 anys, que tenen dificultats per accedir als recursos formatius i
ocupacionals que ja es duen a terme a la ciutat de Barcelona.
Aquests joves han tingut dificultats de relació amb el sistema escolar reglat,
abandonament dels estudis i/o dificultats per poder acabar els cursos que inicien.
Projecte de millora educativa-Aula d'acollida. Escola Pia Sant Antoni
Integració dels alumnes nouvinguts a l'escola i integrar a les famílies dins el
projecte de l'escola i de la cultura del nostre país ja siguin del nostre centre o
d'altres entitats del barri.
4.10 Promotors escolars Poble Gitano.
El projecte de promoció escolar gitana és una de les mesures prioritzades a l’Estratègia
Local amb el Poble Gitano, es finança des de l’Àrea de Drets de Ciutadania i es gestiona
des del Consorci d’Educació de Barcelona.
La figura del promotor escolar gitano té com objectiu la promoció de la cultura gitana i de
forma concreta la formació i suport al/ a les alumnes gitanos/es. per tal que el màxim
nombre possible de gitanos i gitanes tinguin l’oportunitat de situar-se en les mateixes
condicions formatives que la resta de la població.
Els objectius dels promotors i promotores són:
- Contribuir a l’èxit escolar i la promoció sociolaboral de l’alumnat gitano
- Aconseguir l’escolarització plena de l’alumnat gitano a les diferents etapes del
sistema educatiu mitjançant la prevenció, diagnosi i actuació precoç contra
l’absentisme escolar.
- Potenciar la visibilització i els valors de la cultura gitana dins el currículum escolar
i la vida del centre educatiu.
Per assolir aquests objectius els promotors i promotores duen a terme les següents
accions:
- Sensibilització als pares/mares i/o tutors/res dels nens/es i joves gitanos/es sobre
la necessitat i la funcionalitat de la formació reglada.
- Seguiment dels nens/es i joves gitanos/es matriculats als centres de primària i
secundària.

38.
38
- Sensibilització als professionals dels serveis i entitats sobre les capacitats i
possibilitats d’èxit de l’alumnat gitano.
- Col·laboració activa amb els professionals dels centres educatius
- Facilitació d’eines als i les professionals docents i de l’àmbit social per actuar amb
els nens/es i joves des de la seva especialitat cultural.
- Difusió de la cultura gitana, incorporar-la als centres educatius per què formi part
del mosaic cultural català i espanyol.
- Interrelació amb la resta de serveis del territori.
Actualment hi ha 9 promotors i promotores desplegades a la ciutat:
DISTRICTE Zona Centres
Sants-Montjuïc
2 promotors.
La Marina Escola Enric Granados
Esc. Domènec i
Muntaner
IES Montjuïc
Hostafrancs Escola Gayarre
Escola Francesc Macià
IES Joan Coromines
Sant Andreu
1 promotor
Bon Pastor Bon Pastor
Baró de Viver
Cristòfol Colom
Esc Esperança
Til·lers
Nou Barris
3 promotors
Roquetes Escola Turó de
Roquetes
Inst. Turó de Roquetes
IES Guineueta
Nou Barris Sud Esc. Santiago Rusiñol
IES Picasso
Escola Sant Andreu
Ciutat Meridiana Escola Elisenda
Montcada
Escola Ferrer i Guardia
Sant Martí
2 promotors
La Pau Esc La Pau
Eduard Marquina
Concepció Arenal
Besós Maresme Escola Prim
IES Barrí Besós
Esc. Arc de Sant Martí
Gràcia
1 promotora
Gràcia Escola J.M Jujol
Escola Sant Josep
IES Vila de Gràcia
Font: Direcció Serveis de Drets de Ciutadania i Diversitat.

39.
39
4.11 Xarxa d’Escoles per la Igualtat i la No Discriminació
El Programa “Xarxa d’Escoles i Instituts per la Igualtat i la No Discriminació” és un
programa de formació i acompanyament als centres públics i concertats per a la
innovació educativa basat en la Mesura de Govern de l’Ajuntament de Barcelona de juliol
de 2014 per a la implementació d’un programa de prevenció de les relacions abusives, la
violència masclista i la discriminació per diversitat funcional, sexual, de gènere i cultural,
adreçat a les comunitats educatives de centres públics i concertats d’infantil primària i
secundària de la ciutat de Barcelona.
La finalitat del programa és l'acompanyament dels centres seleccionats en un procés de
canvi per:
- Potenciar unes actituds i uns comportaments en les relacions interpersonals que
facin efectius els valors de la igualtat, l’equitat i el respecte en els infants i
adolescents de 3 a 16 anys i en el seu entorn proper.
- Evitar l’aparició i fer una identificació precoç d’actituds i comportaments abusius,
discriminatoris i/o xenòfobs en les relacions interpersonals.
- Oferir a les escoles i instituts accions i recursos per treballar determinades
temàtiques, dins els objectius i prioritats del seu Projecte Educatiu de Centre
(PEC), del Programa de Convivència i del Pla de Direcció.
- Implicar el professorat i les famílies, a través de les AFAS
- Donar resposta a les necessitats i als interessos d’escoles i instituts adaptant el
desenvolupament del Programa a la seva realitat.
- L'avenç del centre com una organització de pràctica reflexiva
- Aprendre en xarxa entre els centres d'un mateix territori per compartir pràctiques
de referència i avançar equilibradament.
El programa es va iniciar de forma pilot el curs 2014-2015 amb la participació de 11
centres educatius (6 escoles i 5 instituts) públics i concertats. El treball s’ha desenvolupat
en 2 fases, una primera a nivell intra-centre i una segona amb la comunitat educativa i
l’entorn. Aquest Programa implica un procés d’innovació i millora en la prevenció de les
relacions abusives de poder i la promoció de igualtat de tracte des de la diversitat. Pivota
sobre tres eixos fonamentals que contemplen la no discriminació, la detecció i superació
de prejudicis, estereotips i la promoció d’un tracte respectuós en les relacions
interpersonals en els àmbits següents:
- Diversitat afectiva sexual i de gènere
- Diversitat cultural, religiosa i interculturalitat
- Diversitat funcional.
Per tal de dotar de contingut a la Xarxa, hi participen la DS de Feminismes i LGTBI, la DS
de Drets de Ciutadania i Diversitat, la DS d’Atenció i Acollida a Immigrants i l’Institut
Municipal de persones amb discapacitat. El projecte es gestiona des del Consorci
d’Educació de Barcelona.
Per finals del 2017-2018 s’obrirà una convocatòria i s’espera implementar el programa en
uns 15 centres de la ciutat.

40.
40
4.12 Activitats en l’àmbit educatiu sobre diversitat religiosa.
Des de l’any 2008, l’Oficina d’Afers Religiosos disposa d’una proposta didàctica adreçada
a l’alumnat de secundària que té com a objectiu donar a conèixer la diversitat religiosa de
la ciutat i facilitar la trobada entre comunitats religioses i estudiants en els mateixos
centres de culte. Aquesta activitat està disponible al catàleg del PAE, tot i que moltes
escoles s’adrecen directament a l’OAR per dur-la a terme. Al llarg del 2017, un total de
109 alumnes de 3 escoles diferents han participat en aquesta activitat. També 4 entitats o
grups concrets han sol·licitat aquestes visites a centres de culte amb un total de 80
persones participants
A més, durant l’any 2017 s’ha actualitzat el material de suport a aquesta activitat, amb la
publicació de la micro-site “Coneix les religions”, accessible des de la pàgina web de
l’OAR (http://ajuntament.barcelona.cat/oficina-afers-religiosos/ca/visites-escolars).
4.13 Homologació i convalidació d’ensenyaments
Finalment, es vol destacar la importància del servei d’informació i tramitació
d’homologacions i convalidacions de titulacions acadèmiques estrangeres, tant les de
Universitàries com les no universitàries, en especial les titulacions de ensenyament
secundaris que s’ofereix al SAIER.
Cal distingir entre la homologació i la convalidació:
L’homologació és el Reconeixement oficial de l’equivalència (en nivell, contingut,
càrrega horària, etc.) d’uns estudis estrangers acabats respecte un títol o grau
espanyol.
La convalidació és el Reconeixement a efectes acadèmics d’estudis estrangers
(acabats o inacabats) respecte estudis espanyols parcials, a efectes de
prosseguir-los.
Es important saber que són Competència del departament d’Ensenyament de la
Generalitat de Catalunya les homologacions del següents títols: Educació Secundària
Obligatori, Batxillerats, Cicles formatius de Grau Mig i Superior, Ensenyaments Esportius i
els Ensenyaments Artístics
Per un altre cantó, el Ministeri d’Educació és l’Administració competent per homologar
Titulacions universitàries, els Graus, els Màsters i les Especialitats en ciències de la
Salut.
Finalment, els rectors de les Universitats són competents en la Homologació de Estudis
universitaris inacabats i els Estudis universitaris acabats.

41.
41
El SAIER disposa de tècnics especialitzats que expliquen el procediment d'homologació ,
és a dir, la validació dels estudis oficials realitzats al país d’origen i, per tant, que siguin
reconeguts com una titulació vàlida al territori espanyol. Aquest servei es presta en
col·laboració amb l’Entitat AMIC (Associació d’Ajuda Mutua al Immigrant a Catalunya) a
través d’un conveni.
El servei estudia els casos en concret, i es valora si hi ha possibilitats d'homologació. En
funció de quina sigui la finalitat d'aquesta, s'assessora sobre les possibilitats d’entre les
quals es pot optar i quines alternatives hi ha en cas de que no sigui possible homologar.
El servei acompanya l’usuari en tot el procés i facilita la consultar en qualsevol moment
sobre dubtes o en quin punt es troba la resolució del teu expedient.
A tall d'exemple, s'atenen qüestions com:
 Què cal tenir en compte per homologar un títol de batxillerat o de secundària a
Espanya?
 En el cas de persones extracomunitàries, com es pot accedir a estudis
universitaris a Espanya, quin són els requisits bàsics?
 S’ajuda en la compulsa i s’aclareixen dubtes sobre els documents acadèmics?
 S’informa sobre les professions que sí es poden homologar a Espanya?
 S’aclareixen les diferència entre Homologació i Equivalència?
 Aclarir informació sobre la documentació que es demana per fer l'Homologació o
l'Equivalència dels títols universitaris
Per a cada cas es treballa seguint la següent seqüència:
• Estudi previ del cas (finalitat, oportunitat i viabilitat de l’homologació)
• Avaluació de la documentació aportada des del país d’origen i valoració de la
possible equivalència a les titulacions espanyoles
• Validació de la documentació / requisits mínims necessaris per homologar
• Preparació i tramitació de l’expedient d’homologació
• Seguiment de l’expedient fins a la seva resolució final.
Aquest servei d’homologació convalidació, per exemple, treballa molt coordinadament
amb el Programa Noves Famílies per tal de facilitar, al més aviat possible, els títols
d’ensenyament de secundària dels països d’origen dels joves majors de 16 anys que
arriben per reagrupament familiar a la ciutat. En 2017, 76 persones derivats per
reagrupament familiar van tramitar la seva homologació no universitària a través del
SAIER.
Aquesta convalidació és molt important a l’hora de poder assegurar que els joves poden
seguir amb els seus estudis post obligatoris.

42.
42
Total consultes ateses per informació homologació / convalidació
Homologacions 2015 2016 2017
Homologacions No Universitàries 729 597 681
Homologacions Universitàries 379 402 359
Convalidacions
Convalidacions No Universitàries 4 1 5
Convalidacions Universitàries 37 43 43
Total Consultes ateses 1.149 1.043 1.088
Font: Direcció Serveis d’Atenció i Acollida a Immigrants.

43.
43
5. Annex 1:
Relació d’Activitats Antirumors realitzades a les escoles i instituts en 2017:
Nom de l'entitat sol·licitant Nom de l'activitat sol·licitada Barri Districte
1 Institut Príncep de Girona Act 7: Jo no sóc racista,
però…
El Baix Guinardó Horta-
Guinardó
2 Institut Doctor Puigvert Act 2: Rumors de pedra Sant Andreu del
Palomar
Sant Martí
3 Institut Doctor Puigvert Act 2: Rumors de pedra Sant Andreu del
Palomar
Sant Martí
4 INS Miquel Taradell Act 28: Identitats: com
gestionar l'acceptació de la
diversitat en el grup
El Raval Ciutat Vella
5 Institut Infanta Isabel
d'Aragó
Act 27: Em discrimines? Sant Martí de
Provençals
Sant Martí
6 INS Salvador Seguí ,
Barcelona
Act 7: Jo no sóc racista,
però…
La Verneda i la Pau Sant Martí
7 ESCOLA CAN FABRA Act 26: Els tres amics Sant Andreu Sant
Andreu
8 ESCOLA CAN FABRA Act 26: Els tres amics Sant Andreu Sant
Andreu
9 AMPA Escola La
Maquinista
Act 5: Titelles antirumors: A
Babel amb patinet
Bon Pastor Sant
Andreu
10 Escola Peter Pan Act 2: Rumors de pedra Sant Gervasi- La
Bonanova
Sarrià-Sant
Gervasi
11 IES Infanta Isabel d'Aragó Act 9: Rizomes La Verneda i la Pau Sant Martí
12 AMPA escola pública
Ramon Llull
Act 2: Rumors de pedra Sagrada Família Eixample
13 CFA El Carmel Act 11: Taller de hip-hop
"Rimant rumors"
El Carmel Horta-
Guinardó
14 FEDAC Sant Andreu Act 16: La cruïlla comuna Sant Andreu del
Palomar
Sant
Andreu
15 FEDAC Sant Andreu Act 16: La cruïlla comuna Sant Andreu del
Palomar
Sant
Andreu
16 FEDAC-AMILCAR Act 16: La cruïlla comuna Vila piscina i la
Torre Llobeta
Nou Barris
17 FEDAC-AMILCAR Act 16: La cruïlla comuna Vila piscina i la
Torre Llobeta
Nou Barris
18 Institut Menéndez I Pelayo Act 16: La cruïlla comuna Sant Gervasi-
Galvany
Sarrià-Sant
Gervasi
19 Institut Vila de Gràcia Act 16: La cruïlla comuna Vila de Gràcia Gràcia
20 Institut Vila de Gràcia Act 16: La cruïlla comuna Vila de Gràcia Gràcia
21 Institut Les Corts Act 10: Creació audiovisual
d'un espot
Les Corts Les Corts
22 Institut Les Corts Act 6: Que no t'agafi el
masclisme…ni el racisme!
Les Corts Les Corts
23 Institut Princep De Girona Act 11: Taller de hip-hop
"Rimant rumors"
El Baix Guinardó Horta-
Guinardó
24 CEIR-ARCO Aragó Act 16: La cruïlla comuna L'Antiga Esquerra
de l'Eixample
Eixample