Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.
E
Ecologia Urbana
MESURA DE GOVERN PER APLICAR L’ERADICACIÓ DE L’ÚS DE GLIFOSAT EN ELS ESPAIS VERDS I
LA VIA PÚBLICA MUNIC...
2
MESURA DE GOVERN PER APLICAR L’ERADICACIÓ DE L’ÚS DE GLIFOSAT EN ELS ESPAIS VERDS I
LA VIA PÚBLICA MUNICIPALS DE BARCELO...
3
1. INTRODUCCIÓ
Els productes fitosanitaris, inclosos els herbicides, són un motiu de preocupació pel seu possible
impact...
4
 la necessitat d’estudis clínics per valorar els efectes tòxics
Atesa la implicació que la utilització del glifosat i d...
5
2. SITUACIÓ ACTUAL A BARCELONA
2.1. Marc de referència municipal
El context de referència per a la planificació, gestió ...
6
El glifosat és un herbicida organofosforat autoritzat, inclòs al registre de productes fitosanitaris
del Ministerio de A...
7
senyalitzen els trams de carrer o de zones verdes a tractar i es deixen senyalitzats fins a 2 hores
després del tractame...
8
3. OBJECTIUS
Amb la finalitat de reduir els riscos i efectes derivats de la utilització del glifosat i altres
productes ...
9
4. APLICACIÓ DE LA MESURA
Per assolir l’objectiu d’eliminar l’ús del glifosat s’ha establert un període màxim de transic...
10
Es vetllarà perquè en el manteniment dels espais verds i de l’arbrat s’apliquin bones
pràctiques de jardineria, en favo...
11
Escocells amb herbes espontànies, al districte
d’Horta-Guinardó.
Escocell amb encoixinat (escorça de pi), a la
pl. de l...
12
Acció 12. Fer una jornada de treball amb entitats públiques no municipals (AMB,
Generalitat, Diputació...)
Acció 13. Fe...
13
4.2. Fitxes de treball
Acció 1. Estudi de seguiment de l’evolució dels escocells i paviments sense tractament químic, p...
14
Acció 2. Aplicar tècniques per prevenir l’aparició d’herbes espontànies per avaluar la seva eficiència
Objectiu
Avaluar...
15
Acció 3. Assajar tècniques de desherbatge alternatives als tractaments herbicides per avaluar la seva eficiència
Object...
16
Acció 4. Modificar i incrementar les partides de neteja de residus destinades a les zones amb herbes espontànies
Object...
17
Acció 6. Elaborar una estratègia de reducció dels tractaments fitosanitaris químics
Objectiu
Continuar reduint progress...
18
Acció 7. Fer recerca de tècniques alternatives al control químic de les plagues i malures més freqüents a la ciutat
Obj...
19
Acció 8. Vetllar per una jardineria més respectuosa per al medi ambient i la biodiversitat, tot fent el seguiment
de le...
20
Acció 9. Fer una Campanya comunicativa de caire generalista per tractar els temes de gestió del verd i de la
biodiversi...
21
Acció 10. Fer una campanya comunicativa per explicar els beneficis per la salut i biodiversitat de deixar
d’utilitzar e...
22
Acció 11. Fer una instrucció de treball adreçada a tots els organismes municipals, empreses municipals i
empreses contr...
23
Acció 13. Fer una Jornada de treball amb col·lectius de jardineria i particulars
Objectiu
Conscienciar als col·lectius ...
24
15. Fer comunicació i formació sobre la presència de les herbes espontànies a tot el personal de jardineria que
manté e...
25
4.3. Calendari i pressupost
a) Calendari
ANY 2016
2017 2018-2020
ACCIONS
2n trim.
(abr-jun)
3r trim.
(jul-set)
4rt trim...
26
b) Pressupost
ACCIONS FINANÇAMENT 2016 PREVISIÓ 2017-2020
1.Estudi de seguiment de l’evolució dels escocells i paviment...
27
ANNEXOS
INDEX
Annex 1. Acta de la Comissió d’Ecologia , Urbanisme i Mobilitat, en Sessió de 22 de desembre
de 2015, sob...
28
1. Acta de la Comissió d’Ecologia , Urbanisme i Mobilitat, en Sessió de 22 de desembre de
2015, sobre l’acord de l’elim...
29
30
31
32
2. Normativa sobre l’ ús de productes fitosanitaris i plaguicides en zones verdes
L’Ajuntament de Barcelona actua d’aco...
33
3.Declaració de l’International Agency for Research on Cancer (IARC) de l’Organització
Mundial de la Salut (OMS) sobre ...
34
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Mesura de govern per aplicar l'eradicació de l'ús de Glifosat en els espais verds i a la via pública municipal de Barcelona

694 visualizaciones

Publicado el

Mesura de govern per aplicar l'eradicació de l'ús de Glifosat en els espais verds i a la via pública municipal de Barcelona presentada a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció del 17 de febrer de 2016.

Publicado en: Noticias y política
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Mesura de govern per aplicar l'eradicació de l'ús de Glifosat en els espais verds i a la via pública municipal de Barcelona

  1. 1. E Ecologia Urbana MESURA DE GOVERN PER APLICAR L’ERADICACIÓ DE L’ÚS DE GLIFOSAT EN ELS ESPAIS VERDS I LA VIA PÚBLICA MUNICIPALS DE BARCELONA
  2. 2. 2 MESURA DE GOVERN PER APLICAR L’ERADICACIÓ DE L’ÚS DE GLIFOSAT EN ELS ESPAIS VERDS I LA VIA PÚBLICA MUNICIPALS DE BARCELONA 1. INTRODUCCIÓ....................................................................................................................3 2. SITUACIÓ ACTUAL A BARCELONA .......................................................................................5 2.1. Marc de referència municipal ..............................................................................................5 2.2. Ús dels productes fitosanitaris i del glifosat a Barcelona ....................................................5 2.3. Informació a la ciutadania dels tractaments fitosanitaris i herbicides ................................6 3. OBJECTIUS .........................................................................................................................8 4. APLICACIÓ DE LA MESURA .................................................................................................9 4.1. Accions previstes...............................................................................................................11 4.2. Fitxes de treball..................................................................................................................13 4.3. Calendari i pressupost........................................................................................................25 4.4. Avaluació de la implantació de la Mesura .........................................................................26 ANNEXOS ............................................................................................................................27 1. Acta de la Comissió d’Ecologia , Urbanisme i Mobilitat, en Sessió de 22 de desembre de 2015, sobre l’acord de l’eliminació del glifosat en espais verds i via pública municipals de Barcelona ............................................................................................................................28 2. Normativa sobre l’ ús de productes fitosanitaris i plaguicides en zones verdes..................32 3.Declaració de l’International Agency for Research on Cancer (IARC) de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre el glifosat .........................................................................33
  3. 3. 3 1. INTRODUCCIÓ Els productes fitosanitaris, inclosos els herbicides, són un motiu de preocupació pel seu possible impacte en la salut de les persones i en el medi ambient. La UE i els estats que la conformen han legislat al respecte i s’han fet avenços per racionalitzar el seu ús amb l’objectiu de reduir els riscos i efectes en la salut humana i en els ecosistemes. Són especialment rellevants la Directiva 2009/128/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’octubre de 2009, i el Reial Decret 1311/2012 de 14 de setembre del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient del Govern espanyol, relatives a la racionalització de l’ús dels productes fitosanitaris per reduir els riscos i efectes de l’ús dels plaguicides en la salut humana i el medi ambient i el Pla d’Acció Nacional requerit per aconseguir-ho. Un dels productes més coneguts és el glifosat, herbicida organofosforat, usat arreu del món. El mes de març de 2015 l’Agència Internacional per a la Investigació sobre el càncer (IARC), adscrita a l’OMS (Organització Mundial de la Salut) va incloure el glifosat (herbicida organofosforat usat arreu del món) a la llista de substàncies probablement carcinògenes per a humans (Grup 2A). Nombroses administracions públiques, tant a nivell europeu com estatal, disposen de plans i tècniques per avançar en l’eliminació del glifosat en l’àmbit de la jardineria. L’any 2.008, el Govern francès va elaborar el Plan Ecophyto 2.018 amb l’objectiu de reduir fins a la meitat en 10 anys, sempre que sigui possible, l’ús de productes fitosanitaris (incloent els d’usos no agrícoles) i retirar del mercat determinats productes que contenen 53 principis actius de major preocupació, 30 d’ells abans del 2.008. El mes de març de 2.015, d’acord amb el desplegament d’aquest Pla, la ministra francesa d’ecologia va anunciar que França limitarà el permís de venda comercial per a jardineria als productes que continguin glifosat. A nivell local, cal destacar l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú que l’any 2.013 va aprovar una moció per retirar progressivament l'herbicida amb glifosat de l'ús en la jardineria pública. Més recentment, els Ajuntament de Tarragona i de Badalona han aprovat mocions presentades per diversos grups polítics, per eradicar l’ús del glifosat al municipi. El 22 de desembre de 2015, la Comissió d’Ecologia Urbana, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar per unanimitat la Proposició sobre l’ús del glifosat i altres herbicides en els espais verds municipals de Barcelona. El text pren diferents acords quant a:  l’eradicació de l’ús del glifosat i l’establiment d’un període màxim de transició d’un any  les alternatives  la transició cap a una jardineria ecològica  la informació i comunicació a la ciutadania  la inclusió dels altres municipis de l’àrea metropolitana  la gestió en jardins privats
  4. 4. 4  la necessitat d’estudis clínics per valorar els efectes tòxics Atesa la implicació que la utilització del glifosat i d’altres productes químics poden tenir sobre la salut de la ciutadania i el medi ambient, l’Ajuntament de Barcelona vol manifestar el seu posicionament i aprovar la present Mesura de Govern per aplicar l’eradicació de l’ús de glifosat i reduir l’ús de productes fitosanitaris en el manteniment de la jardineria pública de la ciutat.
  5. 5. 5 2. SITUACIÓ ACTUAL A BARCELONA 2.1. Marc de referència municipal El context de referència per a la planificació, gestió i manteniment dels espais verds de la ciutat és el Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2.020, presentat pel Govern Municipal a la comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient, a la sessió del 24 de gener de 2013. El pla, que va comptar amb la participació de tècnics municipals, de representants de grups polítics, d’entitats, d’empreses i d’organitzacions, és l’instrument estratègic que defineix els reptes, els objectius i els compromisos del govern municipal en relació a la conservació del verd i de la biodiversitat i en relació a com la població els coneix, en gaudeix i en té cura. En el seu desplegament consta de 10 línies estratègiques dos de les quals estan directament relacionades amb la mesura de govern que es proposa: la línia 1, conservar el patrimoni natural de la ciutat, i això vol dir, entre d’altres accions, evitar impactes sobre la fauna i els espais naturals i la línia 5, gestionar els parcs i jardins i la resta d’espais verds amb criteris d’eficiència i sostenibilitat a favor de la biodiversitat. L’acció 5.5. d’aquesta línia promou fer una gestió de les plagues, malures i herbes espontànies curoses amb la biodiversitat. 2.2. Ús dels productes fitosanitaris i del glifosat a Barcelona Des de fa uns anys l’ús de productes fitosanitaris s’ha anat reduint progressivament, prioritzant les tècniques preventives. Arran dels estudis científics que alerten sobre l’afectació dels productes químics sobre la salut humana i animal s’ha revisat la utilització i l’aplicació d’aquests productes en la gestió dels espais verds, estudiant les alternatives possibles amb l’objectiu final de reduir-ne l’ús. A la gràfica següent es pot observar l’evolució dels tractaments fitosanitaris químics i dels tractaments biològics en els control de plagues i malures dels últims 4 anys. Gràfica 1. Nombre de tractaments fitosanitaris en arbrat a Barcelona. Font: Parcs i Jardins de Barcelona IM (Gener 2016) 0 25.000 50.000 75.000 100.000 125.000 2012 2013 2014 2015 Unitatsd'arbrestractats Any Tractament Químic Tractament Biològic
  6. 6. 6 El glifosat és un herbicida organofosforat autoritzat, inclòs al registre de productes fitosanitaris del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. L’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona (IMPJB) ha usat Round Up Plus, una marca comercial que conté glifosat, per a l’eliminació de males herbes en la jardineria urbana des de fa més de 30 anys. L’Institut manté més de 300.000 arbres, dels quals 201.600 es troben en el viari i en places, majoritàriament en escocell. Per mantenir els escocells dels arbres nets de la presència d’herbes espontànies o no desitjades, periòdicament s’han fet tractaments fitosanitaris amb productes herbicides que poden contenir glifosat. El glifosat també s’usa en la neteja de paviments tous, bàsicament superfícies de sauló i en paviments durs. Aquests tractaments permetien l’estalvi de tasques d’alt desgast físic per al personal de la jardineria. El glifosat és un herbicida considerat de toxicitat Tipus A. S’usa en tractaments directes sobre les herbes no desitjades o espontànies i en dissolució. S’aplica directament sobre les fulles i actua per contacte i per absorció. Només exerceix l’efecte herbicida allà on s’aplica. No té efectes residuals ni és permanent. Fa dos anys l’Ajuntament va canviar el sistema d’aplicació d’herbicides, passant d’un sistema motobomba (basat en la polvorització mitjançant un vehicle amb producte dissolt dins d’un dipòsit) a un polvoritzador de molt baix volum amb campana, manejada per una persona que focalitza el tractament en el punt necessari, aconseguint aplicacions més localitzades i reduint molt significativament la dispersió del producte. L’any 2014, a Barcelona es va provar un sistema alternatiu de desherbatge, concretament el de gas amb flama directa i infraroig. Els resultats no van ser gaire favorables per a la seva implantació, bàsicament degut a la seva ergonomia i per l’elevat risc d’incendi que presentaven. 2.3. Informació a la ciutadania dels tractaments fitosanitaris i herbicides Tots els tractaments fitosanitaris que fa Parcs i Jardins s'ajusten a la normativa establerta pel Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente i la Generalitat de Catalunya, i s’actua d’acord al Conveni d’Aarhus sobre l’accés a la informació, la participació del públic en la presa de decisions i l’accés a la justícia en matèria de medi ambient (Directiva 2003/4/CE i Directiva 2003/35/CE del Parlament Europeu i del Consell). Els tractaments fitosanitaris i herbicides que es fan s'informen a la ciutadania amb 8 dies d’antelació, a través dels mitjans online, on es disposa d’àmplia informació dels tractaments fitosanitaris i l’ús d’herbicides en les tasques de manteniment de jardineria, i per cartelleria in situ a la via pública on es durà a terme l'actuació. En el moment del tractament fitosanitari es
  7. 7. 7 senyalitzen els trams de carrer o de zones verdes a tractar i es deixen senyalitzats fins a 2 hores després del tractament. L'Ajuntament treballa per la millora dels protocols d'actuació en relació a la planificació i comunicació dels dispositius per al tractament de plagues i malures a l'arbrat i als espais verds de la ciutat; i ho fa en col·laboració amb experts de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
  8. 8. 8 3. OBJECTIUS Amb la finalitat de reduir els riscos i efectes derivats de la utilització del glifosat i altres productes fitosanitaris, especialment en l’àmbit de la salut humana i del medi ambient, la mesura estableix els següents objectius: 1. Eliminar l’ús de glifosat i altres herbicides igualment tòxics als espais verds i la via pública municipals, gradualment en el període màxim d’un any. 2. Fer actuacions de comunicació i divulgació per sensibilitzar a la ciutadania de la necessitat d’un canvi en el model de gestió fitosanitària i del tractament de les herbes espontànies en espais verds i en escocells. 3. Conscienciar a la resta d’administracions públiques i privades que gestionen espais verds en el municipi de Barcelona, i a la ciutadania en general, que adoptin mesures al respecte i s’adhereixin a la Mesura. 4. Prioritzar les tècniques preventives o alternatives als tractaments fitosanitaris d’acord amb el model de gestió integrat de plagues i malures, tot reduint progressivament l’ús de productes químics. 5. Vetllar per la salut de les treballadores/ors del sector de la jardineria que estan en contacte amb productes químics.
  9. 9. 9 4. APLICACIÓ DE LA MESURA Per assolir l’objectiu d’eliminar l’ús del glifosat s’ha establert un període màxim de transició d’un any. Les actuacions començaran progressivament a l’abril del 2016i, en base als resultats obtinguts, s’ajustaran per a l’any 2017. Per afrontar la gestió de les herbes a la ciutat sense l’ús d’herbicides químics es duran a terme diferents accions que no són excloents entre elles i que es poden utilitzar a la vegada. El mes de març de 2016 un equip de treball establirà els criteris per decidir quines tècniques s’usaran i en quins espais. En aquest procés es faran consultes a districtes i a les administracions que treballen en el territori. Es tindrà en compte la tipologia dels espais i la seva ubicació, considerant diferents accions en espais emblemàtics, en eixos comercials, en grans avingudes i en aquelles altres tipologies que es determinin. En aquest procés és molt important l’acompanyament de la ciutadania. Generalment, la seva opinió sobre les herbes espontànies es fonamenta quasi exclusivament en la percepció que reben en veure-les, sovint associant-les amb deixadesa i brutícia. Cal, per tant, elaborar una Campanya de Comunicació, perquè el canvi de gestió cap a una jardineria més ecològica i més respectuosa amb la biodiversitat sigui valorat de forma positiva. L’any 2016 s’iniciaran les següents accions: a) Accions d’estudi i aplicació progressiva d’alternatives en zones verdes i escocells Per determinar quines són les millors tècniques a aplicar, a on i com s’han d’aplicar, amb quines freqüències i quins recursos requereixen. Inclou l’estudi de l’estratègia dels productes fitosanitaris i l’estudi clínic dels possibles efectes de l’ús del glifosat en els treballadors i en l'entorn. En els escocells dels arbres es deixaran les herbes espontànies, vetllant per una bona integració en l’espai urbà i pel seu bon estat, és a dir, evitant sensació de deixadesa o brutícia. Quan convingui s’eliminaran les herbes no desitjades que apareguin amb medis manuals o amb l’ús de maquinària específica. Les freqüències de desherbatge seran diferents segons la tipologia de carrer i la ubicació de l’escocell. L’aplicació començarà a l’abril de 2016, deixant d’usar el glifosat en 1 barri de cada districte i fent-ne el seguiment. En aquests 10 barris tampoc s’usarà glifosat en el desherbat de paviments i zones de sauló. En el manteniment dels arbres viaris, per evitar l’aparició d’herbes s’aportarà escorça de pi (encoixinat) en les ubicacions que es determini; l’actuació començarà al juliol, amb 1.000 unitats fins al desembre de 2016, i cada any s’actuarà sobre 1.000 escocells. En les obres d’urbanització de carrers que incloguin plantació d’arbres, en el projecte s’inclourà la partida de plantació de vivaces i gramínies en escocells. Es redactarà un document d’especificacions tècniques per dissenyar i determinar la mida dels escocells i el tipus de reg i de plantes.
  10. 10. 10 Es vetllarà perquè en el manteniment dels espais verds i de l’arbrat s’apliquin bones pràctiques de jardineria, en favor de la biodiversitat, i es continuarà treballant en la reducció dels productes fitosanitaris. b) Accions informatives i comunicatives S’iniciarà una Campanya, amb els següents eixos: - Sensibilitzar. Aprendre a tenir una nova mirada sobre la natura a la ciutat, especialment sobre la flora espontània. Despertar la curiositat, canviar el punt de vista i posar en dubte les idees preconcebudes de les mal anomenades “males herbes” - Ensenyar. Donar a conèixer la natura i en particular aquestes plantes espontànies i els seus beneficis - Explicar les actuacions municipals referent a: les noves tècniques de jardineria amb menys impacte sobre la natura i treballant per enriquir els hàbitats Per canviar la percepció de la ciutadania respecte l’ús de productes químics i per posar en valor els beneficis de la biodiversitat urbana i el canvi en el paisatge urbà, les accions s’adreçaran a tota la ciutadania i a col·lectius específics, i es treballarà informant al web municipal, senyalitzant, amb flyers informatius, cartells a equipaments, vídeo informatiu per la web i xarxes, mitjans digitals, ràdio i exteriors i amb mitjans corporatius. c) Accions col·laboratives i formatives Es faran sessions de treball amb altres administracions públiques i privades, entitats, col·lectius de jardineria i del sector, treballadors de parcs i jardins i en definitiva a tots els que gestionen espais verds, per compartir experiències i coneixement, ampliar l’eradicació del glifosat en altres espais i sumar esforços en l’objectiu de transitar cap a una jardineria més ecològica i biodiversa. Pel que fa a la participació, s’engegaran processos de cogestió amb entitats veïnals, escoles, ciutadans, que es vulguin implicar en la plantació dels escocells i amb la seva protecció i manteniment, principalment el reg. La implantació d’aquesta mesura a tota la ciutat serà gradual, i es farà en funció del seguiment dels resultats obtinguts en cada acció. A partir del 22 de desembre de 2016, un any després de l’aprovació de la proposició, s’eliminarà totalment l’ús del glifosat.
  11. 11. 11 Escocells amb herbes espontànies, al districte d’Horta-Guinardó. Escocell amb encoixinat (escorça de pi), a la pl. de les Glòries Plantació en escocell a la urbanització de Can Marcet. Octubre 2015 Maquinària específica per al desherbatge d’herbes: aplicació amb mousse d’aigua calenta 4.1. Accions previstes A continuació es proposen les accions a desenvolupar: Acció 1. Estudi de seguiment de l’evolució dels escocells i paviments sense tractament químic, per tal de concretar la seva gestió i manteniment en endavant Acció 2. Aplicar tècniques per prevenir l’aparició d’herbes espontànies per avaluar la seva eficiència Acció 3. Assajar tècniques de desherbatge alternatives als tractaments herbicides per avaluar la seva eficiència Acció 4. Modificar i incrementar les partides de neteja dels residus a les zones amb herbes espontànies Acció 5. Realitzar estudis clínics en treballadors/ores de Parcs i Jardins que hagin estat en contacte amb els productes fitosanitaris químics Acció 6. Elaborar una estratègia de reducció dels tractaments fitosanitaris químics Acció 7. Fer recerca de tècniques alternatives al control químic de les plagues i malures més freqüents a la ciutat Acció 8. Vetllar per una jardineria més respectuosa per al medi ambient i la biodiversitat, tot fent el seguiment de les accions del Pla del verd i de la biodiversitat que tracten aquests aspectes Acció 9. Fer una campanya comunicativa de caire generalista per tractar els temes de gestió del verd i de la biodiversitat a la ciutat Acció 10. Fer una campanya comunicativa per explicar els beneficis per la salut i biodiversitat de deixar d’utilitzar el glifosat als ciutadans/nes de Barcelona Acció 11. Fer una instrucció de treball adreçada a tots els organismes municipals, empreses municipals i empreses contractades per qualsevol ens municipal, que treballen sobre espais verds públics
  12. 12. 12 Acció 12. Fer una jornada de treball amb entitats públiques no municipals (AMB, Generalitat, Diputació...) Acció 13. Fer una jornada de treball amb col·lectius de jardineria i particulars Acció 14. Dissenyar una proposta de cogestió amb entitats, col·lectius i escoles per a la plantació i manteniment d’escocells i altres espais verds de la ciutat verds de la ciutat Acció 15. Fer comunicació i formació sobre la presència de les herbes espontànies a tot el personal de jardineria que manté els espais verds competència de Parcs i Jardins
  13. 13. 13 4.2. Fitxes de treball Acció 1. Estudi de seguiment de l’evolució dels escocells i paviments sense tractament químic, per tal de concretar la seva gestió i manteniment en endavant Objectiu Eliminar els riscos i efectes derivats de la utilització del glifosat, especialment en l’àmbit de la salut humana i del medi ambient Descripció Deixar d’utilitzar els herbicides químics en el control de les herbes espontànies de manera gradual fins la seva eliminació total al desembre del 2016. Això obliga a un canvi de gestió, i a cercar amb urgència altres sistemes alternatius que no són excloents entre ells i per tant, es poden utilitzar a la vegada: - aplicar mètodes preventius, - tècniques curatives, o - en alguns espais, deixar-hi les herbes, vetllant sempre per una bona integració en l’espai urbà i pel seu bon estat Moltes de les herbes són autòctones i algunes d’elles són refugi i recurs de fauna útil que contraresta les plagues. En el clima mediterrani les herbes sorgeixen massivament amb les primeres pluges de primavera i es mantenen uns mesos verdes fins al seu assecament en ple estiu (es podria fer llavors una actuació de retall de les herbes). Cal fer un esforç important en comunicació i en divulgació per tal de modificar la visió del ciutadà de l’herba espontània com una senyal de deixadesa. En el moment de deixar d’aplicar glifosat, cal avaluar com apareixen les herbes (distribució, espècies més freqüents, alçades...) i quins són els seus cicles. A partir de l’observació de l’evolució del creixement de les herbes, es podran anar ajustant les freqüències i tècniques de retirada de les herbes, en cada cas (carrer ó espai verd). Recursos Per fer el desherbatge alternatiu dels escocells i zones verdes es requerirà un increment de la mà d’obra. En el cas, que calgués fer tots els escocells manualment, caldria preveure un increment de recursos humans per atendre aquestes noves tasques.. Equip Direcció de Conservació d’Espais Verds i Biodiversitat (DEVB) Calendari - A partir de l’abril de 2016 es deixarà d’utilitzar el glifosat en 10 barris de la ciutat (1 per Districte) - En el segon semestre del 2016, es concretaran quins escocells/superfícies cal netejar manualment i amb quina freqüència i quins es deixen amb herbes espontànies - A partir del 22 de Desembre del 2016 no s’utilitzarà el glifosat a tota la ciutat
  14. 14. 14 Acció 2. Aplicar tècniques per prevenir l’aparició d’herbes espontànies per avaluar la seva eficiència Objectiu Avaluar el funcionament de dues tècniques preventives per a la gestió de les herbes espontànies Descripció Les tècniques preventives estan dirigides a evitar l’aparició d’herbes espontànies, i així disminuir les tècniques curatives, que són més costoses. Les més utilitzades són: a) L’encoixinat (o mulching): consisteix en cobrir el sòl amb una capa de material orgànic o inorgànic d’un gruix considerable. És una tècnica que s’utilitza des de fa anys pels nombrosos beneficis que presenta: reté la humitat i per tant estalvia aigua, protegeix dels canvis de temperatura, preveu l’erosió del sòl, si és orgànic aporta nutrients, és un producte reciclat, i sobretot evita el creixement d’herbes espontànies. També cal destacar el seu efecte decoratiu. És una de les tècniques més efectives per evitar l’aparició d’herbes. Fins ara els encoixinats han estat molt utilitzats en parterres d’arbustives i vivaces i, en menor freqüència en arbrat en escocell, on presenta la problemàtica de la necessitat de reposició constant per l’arrossegament continu i per la dificultat de neteja. b) Plantació de gramínies i vivaces en escocells: la plantació en escocells evita l’aparició de les herbes no desitjades, ja que competeixen per l’espai. N’hi ha de molts tipus, però principalment són vivaces. També es podrien considerar les plantes anuals i gramínies, molt aptes per la seva sembra o plantació en escocells (si bé en ambdós casos es requerirà d’una instal·lació de reg per degoteig). Quan s’usen plantes gramínies o vivaces com a reservori de fauna útil, a banda d’evitar la presència d’herbes no desitjades, ajuden al control fitosanitari de l’arbre o arbust cultivat. És a dir, compleixen dues funcions a la vegada. Aquestes tècniques no són excloents i es poden utilitzar simultàniament. Actualment en la gestió dels espais verds ja s’apliquen tècniques preventives de desherbatge, com la col·locació d’encoixinat o de teles antigerminants i la plantació d’entapissants, però tot i així s’ha d’actuar desherbant moltes superfícies. L’acció preveu les següents tasques: - Aplicació d’encoixinat orgànic o mineral - Plantació de plantes en escocells en diferents casos:  amb escoles voluntàries  amb associacions veïnals o altres  en les noves urbanitzacions que incloguin plantació d’arbrat viari En els projectes de nova urbanització, els escocells haurien de ser plantats o amb encoixinat, en cada ubicació caldrà buscar la millor solució. Per aconseguir-ho, cal incloure en el Plec de prescripcions tècniques per al disseny, execució i manteniment d’obra nova de jardineria, de PIJIM (amb instal·lació de reg per degoteig, la selecció d’espècies i la protecció dels escocells per evitar el seu trepig). Independentment de les noves urbanitzacions, s’incorporarà encoixinat a escocells existents: 1.000 unitats a l’any. Recursos Recursos interns i també aprofitant les noves plantacions d’arbres en projectes d’urbanització. Equip Direcció de Conservació d’Espais Verds i Biodiversitat (DEVB) Calendari 2016: definir on i com ha de ser la plantació d’escocells. Elaboració de Document tècnic de disseny 2016-2020: encoixinat de 1.000 escocells anuals 2017-2020: plantació d’escocells a la via pública
  15. 15. 15 Acció 3. Assajar tècniques de desherbatge alternatives als tractaments herbicides per avaluar la seva eficiència Objectiu Valorar el resultat d’aplicar tècniques de desherbatge alternatiu que es puguin aplicar tant a escocells com a paviments Descripció Excloent els mètodes químics, les tècniques més utilitzades per eliminar les herbes no desitjades són: a) Tècniques manuals: es basen en arrencar les herbes a mà i en l’escombrat de les herbes. Les eines que més es fan servir són: l’aixada, els ganivets i els rasclets, tot i que cal cercar altres eines més específiques i polivalents. L’escombrat regular de parterres i camins és una de les tècniques més efectives per reduir la presència d’herbes. La retirada de la matèria orgànica, llavors i fulles mortes, permet disminuir la germinació d’herbes espontànies. b) Tècniques mecàniques: la neteja mecànica consisteix en l’eliminació de les herbes amb maquinària. La més utilitzada és la desbrossadora, tot i que talla l’herba, però no la treu d’arrel, per la qual cosa torna a sortir ràpidament. També es pot utilitzar un vehicle-escombradora per eliminar les restes de llavors i l’herba tallada. c) Desherbatge tèrmic: hi ha diferents maneres d’eliminar les herbes no desitjades per xoc tèrmic, i totes elles requereixen de maquinària específica: desherbatge amb aigua calenta, amb vapor d’aigua, amb flama directa, amb infrarojos i amb mousse d’aigua calenta L’any 2014, a Barcelona es va provar un sistema de gas amb flama directa i infraroig, amb resultats no gaire favorables per a la seva implantació, bàsicament degut a la seva ergonomia (no molt bona per treballar durant tota la jornada laboral) i per l’elevat risc d’incendi que presentaven. Al 2015 es continuen provant màquines de desherbat amb propà i amb vapor d’aigua (i mousse). d) Usar productes químics ecològics: algunes substàncies semblen ser efectives per al control de les herbes, com el vinagre en dilució i alguns àcids orgànics. Aquests productes podrien ser utilitzats amb la maquinària de la que ja es disposa. L’acció preveu : - Compra de diferent maquinària per provar la seva eficiència en les condicions urbanes de Barcelona, per al control de les herbes espontànies: 2 màquines per desherbar amb propà i 1 màquina per desherbar amb vapor d’aigua i mousse - Apliació de productes ecològics Recursos Recursos interns i 138.000€ per a la compra de maquinària Equip Direcció d’Espais Verds i Biodiversitat (DEVB) Calendari 2016
  16. 16. 16 Acció 4. Modificar i incrementar les partides de neteja de residus destinades a les zones amb herbes espontànies Objectiu Evitar que la presència d’herbes espontànies es relacioni amb la brutícia Descripció La presència d’herbes beneficioses en els escocells, encara que sigui temporalment, farà que els serveis de Neteja no puguin escombrar la superfície de terra, com fan habitualment. D’altra banda, la presència de vegetació pot fer que papers i bosses hi quedin enredades, pel que la sistemàtica de Neteja s’haurà de modificar, ja que la brutícia haurà de ser retirada “a mà”. Recursos Els serveis de Neteja hauran de valorar l’increment de freqüència de pas i el cost que significa. Equip Direcció de Neteja Direcció d’Espais Verds i Biodiversitat Calendari 2016: planificació 2017: aplicació i incorporació dels criteris al plec de la nova Contracta de Neteja (que s’inicia al 2019) Acció 5. Realitzar estudis clínics amb treballadores/ors de Parcs i Jardins que hagin estat en contacte amb els productes fitosanitaris químics Objectiu Vetllar per la salut dels treballadors de parcs i jardins, que han estat més en contacte amb els tractaments herbicides químics Descripció Es seleccionaran els treballadors que han estat més en contacte amb l’aplicació de glifosat, i conjuntament amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona, es plantejarà l’estudi clínic més adient Recursos Recursos interns Equip Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) Direcció d’Espais Verds i Biodiversitat (DEVB) Calendari 2016
  17. 17. 17 Acció 6. Elaborar una estratègia de reducció dels tractaments fitosanitaris químics Objectiu Continuar reduint progressivament l’ús de productes fitosanitaris, per aconseguir el desenvolupament d’una vegetació sana amb la mínima alteració possible dels ecosistemes i sense risc per a la salut humana Descripció Redactar una Estratègia de reducció dels tractaments fitosanitaris químics, prioritzant les tècniques preventives o alternatives disponibles d’acord amb el model de gestió integrat de plagues i malures, on els mètodes químics seran l’últim recurs. S’inclourà una diagnosi de la situació actual, plagues habituals, productes i mètodes usats, tècniques alternatives, reducció de productes químics, calendari i pressupost. També es marcarà la priorització en cadascun dels tractaments, diferenciant les plagues que suposen un dany o risc a la ciutadania, les que suposen un dany per l’arbre o les que afecten al confort dels ciutadans. Aquesta estratègia s’emmarca en el context de les alteracions dels ecosistemes que es comencen a produir pel canvi climàtic, com ara l’increment de determinades plagues o l’aparició de noves. Recursos 10.000€ Equip Direcció d’Espais Verds i Biodiversitat (DEVB) Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) Calendari 2016-2017
  18. 18. 18 Acció 7. Fer recerca de tècniques alternatives al control químic de les plagues i malures més freqüents a la ciutat Objectiu Prioritzar les tècniques preventives o alternatives disponibles d’acord amb el model de gestió integrat de plagues i malures que impliqui el desenvolupament d’una vegetació sana amb la mínima alteració possible dels ecosistemes i sense risc per a la salut humana. Descripció Les tècniques de control biològic s’utilitzen des de fa anys, però algunes de les plagues més virulentes que hi ha actualment a la ciutat (el morrut, el tigre del plàtan o el benolòquil del plàtan) no tenen enemic natural conegut, pel que cal continuar investigant i assajant noves tècniques. Recursos Actualment es disposa de dos convenis anuals per a la recerca d’aquestes tècniques amb la Universitat de Barcelona (UB) i amb la Universitat de Lleida (UDL). Pressupost aprox. de 40.000€ anuals Equip Direcció d’Espais Verds i Biodiversitat (DEVB) Universitat de Barcelona (UB) Universitat de Lleida (UDL) Centres de Recerca Calendari 2016-2020
  19. 19. 19 Acció 8. Vetllar per una jardineria més respectuosa per al medi ambient i la biodiversitat, tot fent el seguiment de les accions del Pla del verd i de la biodiversitat que tracten aquests aspectes Objectiu Obtenir una vegetació sana amb la mínima alteració dels ecosistemes i sense risc per a la salut humana Descripció Aplicar i fer un seguiment les accions recollides al Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona que tenen un impacte directe sobre l’entorn. Les pràctiques culturals utilitzades en la jardineria tenen un impacte sobre el medi ambient i la biodiversitat gens menyspreable. A continuació s’esmenten les accions més destacables recollides en el Pla i que en la majoria de casos ja s’apliquen, i cal fer-ne un seguiment acurat: - Aplicació de tècniques que afavoreixen una major disponibilitat de nutrients i aigua, amb plantacions correctes, podes moderades, entrecaves,...per obtenir un millor estat de la vegetació amb plantes més sanes i menys vulnerables a plagues i malures - Diversificar les espècies arbòries i arbustives, seleccionant les més resistents a l’àmbit urbà de Barcelona i al canvi climàtic - Execució del manteniment amb recursos el màxim respectuosos amb el medi ambient: vehicles poc contaminants, utilització d’adobs orgànics, política de compra responsable... Recursos Recursos interns Equip Direcció d’Espais Verds i Biodiversitat (DEVB) Calendari 2016-2020
  20. 20. 20 Acció 9. Fer una Campanya comunicativa de caire generalista per tractar els temes de gestió del verd i de la biodiversitat a la ciutat Objectiu Conscienciar al ciutadà dels beneficis del canvi del model de gestió cap a una jardineria més ecològica, en pro de la biodiversitat i de la salut . Donar a conèixer el patrimoni del verd i la biodiversitat, posar en valor la natura urbana i posicionar Barcelona en el marc del compromís Barcelona pel Clima. Descripció Definir una Campanya de comunicació que reculli els objectius de la Mesura de Govern, i que engresqui als propietaris de jardins privats a adherir-se a la mesura. Que expliqui la nova cultura del manteniment i la conservació. La campanya inclou diferents accions encaminades a un objectiu comú. Dins d’aquest accions s’inclou la publicació i divulgació del document Bones pràctiques en jardineria a favor de la biodiversitat, on s’insisteix en els mètodes ecològics per a la lluita en el control de plagues i malures. Missatges a comunicar:  La natura és casa nostra  La natura és el suport de la vida  El verd proporciona espais de benestar i saludables  Els espais verds ofereixen oportunitats de relació amb la natura i les persones  La conservació i millora de la biodiversitat a la ciutat és una tasca compartida entre la ciutadania i l’administració que augmenta les possibilitats de gaudir-ne L’estratègia de comunicació amb el ciutadà passa per la utilització de diferents mitjans depenent de les accions a comunicar: · màrqueting digital · accions al carrer d’informació a la ciutadania · publicitat offline i on line Recursos Cost aproximat 72.000 euros Equip Direcció de Comunicació i Participació d’Ecologia Urbana Direcció d’Espais Verds i Biodiversitat (DEVB) Calendari Febrer 2016: inici tramitació administrativa pel concurs de la creativitat de la campanya de la gestió del verd i la biodiversitat de la ciutat. Març 2016: publicació del document 'Bones pràctiques en jardineria'. Maig 2016: inici accions de comunicació
  21. 21. 21 Acció 10. Fer una campanya comunicativa per explicar els beneficis per la salut i biodiversitat de deixar d’utilitzar el glifosat als ciutadans/nes de Barcelona Objectiu Conscienciar al ciutadà dels avantatges de no retirar les herbes espontànies de la ciutat, en pro de la biodiversitat i de la salut Descripció Realitzar una campanya de comunicació per informar a la ciutadania dels motius d’eradicar l’ús de glifosat i els avantatges que suposa la transformació del paisatge, ja que deixar créixer les herbes serà un benefici per la biodiversitat i la qualitat del medi ambient urbà i reportarà beneficis per a la salut. Aquesta campanya tindrà els següents objectius: - Sensibilitzar. Aprendre a tenir una nova mirada sobre la natura a la ciutat, especialment sobre la flora espontània. Despertar la curiositat, canviar el punt de vista i posar en dubte les idees preconcebudes de les mal anomenades “males herbes”. Reconèixer la infraestructura verda com una infraestructura de la ciutat tan necessària com les demés. - Ensenyar. Donar a conèixer la natura i en particular aquestes plantes espontànies - Explicar les actuacions municipals referent a: les noves tècniques de jardineria amb menys impacte sobre la natura i treballant per enriquir els hàbitats Es faran accions de comunicació adreçades a tota la ciutadania i a col·lectius específics: • Informació al web municipal • Flyer informatiu ciutadania • Cartells a equipaments • Vídeo informatiu per la web i xarxes • Mitjans digitals, ràdio i exteriors •Mitjans corporatius Recursos Cost aprox. 110.000€ Equip Direcció de Comunicació i Participació d’Ecologia Urbana Direcció d’Espais Verds i Biodiversitat (DEVB) Calendari Maig 2016: inici de les accions comunicatives
  22. 22. 22 Acció 11. Fer una instrucció de treball adreçada a tots els organismes municipals, empreses municipals i empreses contractades per qualsevol ens municipal, que treballen sobre espais verds públics Objectiu Fer arribar a totes les entitats municipals la proposició i la Mesura de Govern en relació a la prohibició del glifosat, per tal que ho incorporin en el manteniment de l’espai públic municipal. Descripció Redactar una instrucció de treball intern i fer-la arribar a totes les entitats municipals, i fer reunions de treball amb tots els àmbits municipals implicats, per tal d’explicar la situació. Recursos Recursos interns Equip Direcció Cultura de la Sostenibilitat d’Ecologia Urbana Direcció d’Espais Verds i Biodiversitat (DEVB) Entitats municipals que gestionen zones verdes (BSM, Cementiris, Museus, Escoles, Centres Cívics...) Calendari 1r semestre 2016: Difusió Mesura de Govern entre les entitats municipals que gestionen zones verdes per tal que comencin a preveure les accions d’adaptació dels seus processos de treball a partir del 2017 2on semestre 2016: Instrucció de treball per donar suport a l’adaptació a partir de 2017 Acció 12. Fer una jornada de treball amb entitats públiques no municipals (AMB, Diputació, Generalitat...) Objectiu Conscienciar a la resta d’administracions públiques i privades que gestionen espais verds dins el municipi de Barcelona, que adoptin mesures al respecte i s’adhereixin a la Mesura. Descripció Fer arribar la proposició de la prohibició del glifosat a totes les entitats públiques que treballen en zones enjardinades, per tal que s’hi adhereixin; preparar el contingut de les reunions i fer un seguiment de les entitats que s’adhereixen al compromís. En especial, tots els ajuntaments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i aquells Departaments/Àrees de la Generalitat de Catalunya o Diputació de Barcelona, que gestionin espais verds a la ciutat de Barcelona Recursos Recursos interns Equip Direcció d’Espais Verds i Biodiversitat (DEVB) Entitats públiques que gestionen zones verdes (AMB, Diputació, Generalitat,...) Calendari 2on semestre 2016
  23. 23. 23 Acció 13. Fer una Jornada de treball amb col·lectius de jardineria i particulars Objectiu Conscienciar als col·lectius de jardineria i al particulars que gestionen espais verds dins el municipi de Barcelona, que adoptin mesures al respecte i s’adhereixin a la Mesura. Descripció Fer arribar la proposició de la prohibició del glifosat a tots els col·lectius de jardineria i a particulars, que treballin en zones enjardinades. Organitzar una Jornada de presentació i resolució de dubtes. Fer un seguiment de les entitats que s’adhereixen al compromís. Recursos Recursos interns Equip Empreses de jardineria i del sector: viveristes, garden centers, floristeries, ....i ciutadans i cercar la col·laboració del Gremi Direcció d’Espais Verds i Biodiversitat (DEVB) Calendari 2on semestre 2016 Acció 14. Dissenyar una proposta de cogestió amb entitats, col·lectius i escoles per a la plantació i manteniment d’escocells i altres espais verds de la ciutat Objectiu Afavorir la responsabilitat i l’apropiació de la ciutadania sobre l’espai públic i el verd de la ciutat. Descripció Establir criteris per a treballar conjuntament amb entitats, col·lectius específics (gent gran, persones amb discapacitat...) i escoles per a la plantació i manteniment d’escocells en via pública, i altres espais verds de la ciutat. Redactar un compromís marc que reculli els criteris i les condicions de la cogestió. Fer un assessorament i seguiment del procés (manteniment) Recursos Recursos interns Equip Entitats, col·lectius i escoles, i membres de la xarxa Barcelona + Sostenible Direcció de Comunicació i Participació d’Ecologia Urbana Secretaria del programa Barcelona + Sostenible Direcció d’Espais Verds i Biodiversitat (DEVB) Calendari Actuació amb l’Escola Encants al carrer Cartagena (1er semestre 2016) Establir els criteris, redacció del compromís marc i seguiment del procés (2on semestre 2016) Aplicació de la cogestió amb entitats, col·lectius i escoles (2017-2020)
  24. 24. 24 15. Fer comunicació i formació sobre la presència de les herbes espontànies a tot el personal de jardineria que manté els espais verds, competència de Parcs i Jardins Objectiu El personal de jardineria que treballa diàriament en les zones verdes municipals, ha de conèixer els beneficis per a la salut i la biodiversitat que comporta l’acció de d’utilitzar el glifosat i altres herbicides químics. D’aquesta manera, podrà respondre i explicar aquests a la ciutadania que s’adrecin a ells. Descripció Dissenyar un paquet formatiu per tal d’explicar els beneficis per a la salut i la biodiversitat que comporta l’acció de d’utilitzar el glifosat i altres herbicides químics, a tot el personal de brigades que treballa en els espais verds gestionats per l’Institut Municipal de Parcs i Jardins. Aquesta acció va dirigida al personal de brigades de jardineria, brigades d’arbrat i totes aquelles persones que treballin en les zones verdes i espai públic municipal, sigui personal propi o contractes externes. Recursos Recursos interns Equip Direcció de RH de Parcs i Jardins Direcció d’Espais Verds i Biodiversitat (DEVB) Calendari 1r semestre 2016
  25. 25. 25 4.3. Calendari i pressupost a) Calendari ANY 2016 2017 2018-2020 ACCIONS 2n trim. (abr-jun) 3r trim. (jul-set) 4rt trim. (oct-des) 1.Estudi de seguiment de l’evolució dels escocells i paviments sense tractament químic, per tal de concretar la seva gestió i manteniment en endavant Deixar de tirar glifosat en escocells i paviments de 10 barris (1 per districte) per tal de fer el seguiment de la seva evolució Eliminació del glifosat a tota la ciutat 2. Aplicar tècniques per prevenir l’aparició d’herbes espontànies per valorar la seva eficiència Definició de criteris de plantació per incloure al Plec Encoixinat de 1.000 escocells Encoixinat de 1.000 escocells anuals Plantació d’escocells 3. Assajar tècniques de desherbatge alternatives als tractaments herbicides per valorar la seva eficiència 4. Modificar i incrementar les partides de neteja de residus destinades a les zones amb herbes espontànies Planificació Aplicació 5. Realitzar estudis clínics en treballadors/res de Parcs i Jardins que hagin estat en contacte amb els productes fitosanitaris químics 6. Elaborar una estratègia de reducció dels tractaments fitosanitaris químics 7. Fer recerca de tècniques alternatives al control químic de les plagues i malures més freqüents a la ciutat 8. Vetllar per una jardineria més respectuosa per al medi ambient i la biodiversitat 9. Fer campanya comunicativa de caire generalista per tractar els temes de gestió del verd i de la biodiversitat a la ciutat de Barcelona 10. Fer campanya comunicativa per explicar els beneficis per la salut i biodiversitat de deixar d’utilitzar el glifosat als ciutadans/nes de Barcelona 11. Fer una instrucció de treball adreçada a tots els organismes municipals, empreses municipals i empreses contractades per qualsevol ens municipal, que treballen sobre espais verds públics Difusió MG Instrucció 12. Fer una jornada de treball amb entitats públiques no municipals (AMB, Diputació, Generalitat....) 13. Fer una jornada de treball amb col·lectius de jardineria i particulars 14. Dissenyar una proposta de cogestió amb entitats, col·lectius i escoles per a la plantació i manteniment d’escocells i altres espais verds de la ciutat verds Actuació amb l’Escola Encants Establir els criteris, redacció del compromís marc i seguiment del procés Aplicació de la cogestió amb entitats, col·lectius i escoles 15. Fer comunicació i formació sobre la presència de les herbes espontànies a tot el personal de jardineria que manté els espais verds, competència de Parcs i Jardins
  26. 26. 26 b) Pressupost ACCIONS FINANÇAMENT 2016 PREVISIÓ 2017-2020 1.Estudi de seguiment de l’evolució dels escocells i paviments sense tractament químic, per tal de concretar la seva gestió i manteniment en endavant Recursos interns Increment de recursos humans (en el cas de fer tota la neteja manualment, si la maquinària no fos eficient) caldria preveure la incorporació de nou personal per atendre noves tasques 2. Aplicar tècniques per prevenir l’aparició d’herbes espontànies per avaluar la seva eficiència Recursos interns Recursos interns 3. Assajar tècniques de desherbatge alternatives als tractaments herbicides per avaluar la seva eficiència 138.000€ per l’adquisició de maquinària 4. Modificar i incrementar les partides de neteja de residus destinades a les zones amb herbes espontànies Recursos interns Caldrà calcular el cost addicional que implicarà a partir de 2017 i preveure cost a la nova Contracta de Neteja(a partir 2019) 5. Realitzar estudis clínics en treballadores/ors de Parcs i Jardins que hagin estat en contacte amb els productes fitosanitaris químics Recursos interns 6. Elaborar una estratègia de reducció dels tractaments fitosanitaris químics 10.000€ 7. Fer recerca de tècniques alternatives al control químic de les plagues i malures més freqüents a la ciutat 40.000€/any Per determinar en funció d’estudis i aplicacions 8. Vetllar per una jardineria més respectuosa per al medi ambient i la biodiversitat, tot fent el seguiment de les accions del Pla del verd i de la biodiversitat que tracten aquests aspectes Recursos interns Recursos interns 9. Fer campanya comunicativa de caire generalista per tractar els temes de gestió del verd i de la biodiversitat a la ciutat de Barcelona 72.000€ 10. Fer campanya comunicativa per explicar els beneficis per la salut i biodiversitat de deixar d’utilitzar el glifosat als ciutadans/nes de Barcelona 110.000€ 11. Fer una instrucció de treball adreçada a tots els organismes municipals, empreses municipals i empreses contractades per qualsevol ens municipal, que treballen sobre espais verds públics Recursos interns 12. Fer una jornada de treball amb entitats públiques no municipals (AMB, Diputació, Generalitat....) Recursos interns 13. Fer una jornada de treball amb col·lectius de jardineria i particulars Recursos interns 14. Dissenyar una proposta de cogestió amb entitats, col·lectius i escoles per a la plantació i manteniment d’escocells i altres espais verds de la ciutat Recursos interns Recursos interns 15. Fer comunicació i formació sobre la presència de les herbes espontànies a tot el personal de jardineria que manté els espais verds, competència de Parcs i Jardins Recursos interns FINANÇAMENT ESTIMAT 370.000 € + recursos interns Per determinar en funció estudis i aplicacions que es facin al 2016 4.4. Avaluació de la implantació de la Mesura L’Ajuntament es compromet a presentar un informe de seguiment i avaluació de la Mesura un any després de la data d’aprovació.
  27. 27. 27 ANNEXOS INDEX Annex 1. Acta de la Comissió d’Ecologia , Urbanisme i Mobilitat, en Sessió de 22 de desembre de 2015, sobre l’acord de l’eliminació del glifosat en espais verds i via pública municipals de Barcelona Annex 2. Normativa sobre l’ús de productes fitosanitaris i plaguicides en zones verdes Annex 3. Declaració de l’International Agency for Research on Cancer (IARC) de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre el glifosat
  28. 28. 28 1. Acta de la Comissió d’Ecologia , Urbanisme i Mobilitat, en Sessió de 22 de desembre de 2015, sobre l’acord de l’eliminació del glifosat en espais verds i via pública municipals de Barcelona
  29. 29. 29
  30. 30. 30
  31. 31. 31
  32. 32. 32 2. Normativa sobre l’ ús de productes fitosanitaris i plaguicides en zones verdes L’Ajuntament de Barcelona actua d’acord i donant compliment a la normativa actual:  La Directiva 2009/128/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’octubre de 2009, que conté les disposicions bàsiques relatives a la racionalització de l’ús dels productes fitosanitaris per reduir els riscos i efectes de l’ús dels plaguicides en la salut humana i el medi ambient i el Pla d’Acció Nacional requerit per aconseguir-ho.  El Reial Decret 1311/2012, de 14 de setembre, del Govern Espanyol, que estableix el marc d'actuació per aconseguir un ús sostenible dels productes fitosanitaris mitjançant la reducció dels riscos i els efectes de l'ús dels productes fitosanitaris a la salut humana i el medi ambient, i el foment de la gestió integrada de plagues i de plantejaments o tècniques alternatius, com ara els mètodes no químics; així com l'aplicació i el desenvolupament reglamentari de certs preceptes relatius a la comercialització, la utilització i l'ús racional i sostenible dels productes fitosanitaris. El Reial Decret entén que “la gestió integrada de plagues posa èmfasi en aconseguir el desenvolupament de cultius sans amb la mínima alteració possible dels agroecosistemes i en la promoció dels mecanismes naturals de control de plagues”. En aquest mateix decret s’entén per “productes fitosanitaris” els definits com a tals a l’article 2 del Reglament (CE) nº. 1107/2009, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’octubre de 2009, relatiu a la comercialització de productes fitosanitaris i que es transcriu a continuació: Art. 2 del Reglament (CE) nº 1107/2009 Se denominan “productos fitosanitarios”, en la forma en que se suministren al usuario, que contengan o estén compuestos de sustancias activas, protectores o sinergistas, y que estén destinados a uno de los siguientes usos: a) proteger los vegetales o los productos vegetales de todos los organismos nocivos o evitar la acción de estos, excepto cuando dichos productos se utilicen principalmente por motivos de higiene y no para la protección de vegetales o productos vegetales; b) influir en los procesos vitales de los vegetales como, por ejemplo, las sustancias que influyen en su crecimiento, pero de forma distinta de los nutrientes; c) mejorar la conservación de los productos vegetales, siempre y cuando las sustancias o productos de que se trata no estén sujetos a disposiciones comunitarias especiales sobre conservantes; d) destruir vegetales o partes de vegetales no deseados, excepto las algas, a menos que los productos sean aplicados en el suelo o el agua para proteger los vegetales; e) controlar o evitar el crecimiento no deseado de vegetales, excepto las algas, a menos que los productos sean aplicados en el suelo o el agua para proteger los vegetales.
  33. 33. 33 3.Declaració de l’International Agency for Research on Cancer (IARC) de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre el glifosat http://www.iarc.fr/en/media-centre/iarcnews/pdf/MonographVolume112.pdf
  34. 34. 34

×