Raval Cultural

El Raval
Cultural
Síntesi del projecte
i proposta d’accions
Juny de 2013

EL RAVAL CULTURAL
Síntesi del projecte i proposta d’accions
Juny 2013

2

Som al Raval. Un dia, no fa gaire, vaig tenir l’oportunitat d’assistir als Jocs Florals del Raval, organitzats per la
incansable família Mena, la vint‐i‐dosena edició. Compartia taula amb la representant d’Edicions 62. Va parlar
del Raval com a barri literari. Em va agradar. Així volem que se’ns conegui també al Raval. És clar que sí! Jo hi
vaig afegir, literari i català! El Raval català és un Raval divers, però no confonguem la diversitat amb la
segregació. El respecte per la diversitat només es pot garantir des de la construcció comuna d’una mateixa
societat, d’un mateix barri, d’una mateixa ciutat, d’un mateix país a partir de marcs de referència comuns que
ens identifiquin en el que és col∙lectiu, en la vida pública. I quins són aquests marcs de referència? Aquells que
vulguem que siguin, aquells que els ciutadans –tinguem la procedència que tinguem‐ decidim, creem, utilitzem,
alimentem, barregem. Aquests marcs de referència són la nostra forma de relacionar‐nos, és a dir, la cultura
catalana en constant moviment, alimentada amb les aportacions de tots els que vivim en aquest petit país.

Les relacions que predominen al barri són de coexistència. Hem de passar de la coexistència a la convivència, a
la construcció comuna. La coexistència manté de forma passiva la diferència, però no mostra una societat amb
respecte actiu cap a la diversitat. Llengua i cultura catalanes tenen un paper fonamental i són oportunitat per
crear una societat cohesionada i no múltiples comunitats segregades i desiguals en drets i deures.

Som i tenim, doncs, un Raval cultural. És per això que tenim previst tirar endavant el projecte de Raval Cultural.
Volem ser el clúster cultural més important de la ciutat. Tenim tots els elements per fer‐ho. La transformació
urbanística de fa uns anys ens va deixar caure institucions de país com el MACBA, el CCCB, el trasllat de les
universitats, la recent Filmoteca.

I ajudava a posar l’accent en les existents: el Museu Marítim, la Biblioteca de Catalunya, el Liceu, el Teatre
Romea.

I feia néixer un sotabosc, el sotabosc cultural que serà el que de debò permetrà tirar endavant el projecte que
somiem. I serà amb l’Almazen, amb els Freedonia, amb els Original, amb els Vilaweb, amb el Teatre del Raval,
amb el Forn de Teatre Pa’tothom, amb el Paso de Zebra, amb les puntaires, amb la promoció i tradició cultural
catalana amb els seus bastoners i gegantons, com la Llum i el Led, amb els tallers i fàbriques reconvertides pels
creadors.

Tot això ens permetrà donar a conèixer el Raval per la cultura i la seva història. Amb noves vies d’entrada,
traçant ruta, promocionant i donant a conèixer una cosa pràcticament oblidada, i de les més meravelloses de la
ciutat: Sant Pau del Camp, una de les joies del romànic català. Hi heu estat?

Mercè Homs i Molist
Regidora del Districte de Ciutat Vella
Fragment de la Conferència pronunciada a l'Escola Milà
i Fontanals el 12 de juny de 2012

EL RAVAL CULTURAL
Juny 2013

3

ÍNDEX DEL DOCUMENT

1. Introducció 4

2. Breu Marc Teòric de Referència 5

3. Els recursos culturals del Raval 7

4. Objectius del projecte del Raval Cultural   9

5. Propostes d’actuació   12

a. Camp 1: potenciar l’acció cultural (activitats) 12

b. Camp 2: intervencions urbanístiques 14

c. Camp 3: comunicació i promoció conjunta 20

6. Seguiment del projecte 21

7. Annexes 22

EL RAVAL CULTURAL
Juny 2013

4

1. Introducció

L’objectiu de fer del Raval un barri cultural no és nou. L’origen de la transformació del Raval
com a barri cultural, el trobem a primers dels vuitanta, amb l’estudi “Del Liceu al Seminari”
(1980‐1981). Va ser un encàrrec que l’Ajuntament de Barcelona va fer a Lluís Clotet i Òscar
Tusquets i que preveia un ús cultural dels edificis de la Casa de la Caritat (un edifici del 1820
que havia estat un orfenat fins els anys 60). L’objectiu de recuperar edificis amb un
important valor patrimonial i històric i rehabilitar espais degradats, es va acabar convertint
en un itinerari urbà, que començava al Seminari Diocesà del carrer Balmes i acabava al Liceu,
a la Rambla. L’estudi “Del Liceu al Seminari” va ser previ a l’aprovació del nou Pla de Museus
de Barcelona (1985).

Ben coneguda és l’operació que se’n va desprendre, ubicant a la zona nord del Raval, a
l’entorn de la Plaça dels Àngels, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i el Museu
d’Art Contemporani de Barcelona (que s’inauguren respectivament el 1994 i 1995), i al
voltant dels quals es concentren el Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de
Barcelona al Pati Manning (1986), la Facultat Blanquera de la Universitat Ramon Llull (1994),
el Foment de les Arts Decoratives (el 1999 es trasllada al Convent dels Àngels) i la Facultat de
Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (2006).

Es va apostar doncs, per instal∙lar grans equipaments culturals que d’una banda havien
d’oferir nous serveis culturals a la ciutat, però que de l’altra, havien d’afavorir l’estratègia de
regenerar el barri.

Des de llavors s’ha anat en la direcció d’aglutinar el major nombre possible de recursos
culturals al barri, i per tant s’ha seguit el model de construcció d’un barri cultural basat en
augmentar la densitat dels equipaments.

Actualment, bona part de la transformació urbana traduïda en grans obres urbanístiques i en
la construcció de nous equipaments, ja s’ha portat a terme, i ens trobem a més, en un
context en què les circumstàncies econòmiques no permeten continuar en línia portar a
terme grans inversions.

El Raval ja és un barri amb més de 250 recursos culturals de diverses tipologies, entre els
quals grans equipaments de ciutat, de país i de projecció internacional. Ja no es tracta de
portar més equipaments al barri (que sempre hi seran benvinguts) sinó de donar una
projecció conjunta als que ja hi són, tant petits com grans, i permeabilitzar l’accés a la
cultura.

Sí que és cert que la concentració de recursos culturals no ha estat repartida d’igual manera
per tot el Raval, i que la ubicació de molt potencial al Nord, a vegades no ha permès que els
nous visitants ho fossin també del conjunt del barri. De totes maneres l’efecte és sens dubte
positiu i transformador i ara cal treballar perquè es traspassi al conjunt del Raval, on hi ha
també un important nombre d’equipaments amb un potencial immens.

Això farà que la transformació urbana ja iniciada acabi en una veritable transformació
integral del Raval, incloent en aquest canvi no només la millora de l’espai urbà si no la
millora social del barri i una major qualitat de vida pels veïns i veïnes del Raval.

El barri del Raval ha tingut moltes identitats diferents i se l’ha identificat sempre en unes
determinades dinàmiques, ha estat el Raval Assistencial (degut a l’alta concentració d’aquest
tipus de serveis al barri), ha estat el Raval Canalla‐El Xino (a causa de l’alta concentració de
determinats espais d’oci), ha estat el Raval Intercultural (arrel de l’onada immigratòria i del
gran volum de gent d’altres procedències que ha aglutinat el barri), però ara és el moment
de fer el canvi definitiu al RAVAL CULTURAL.

Per què potenciar el Raval com un Barri Cultural?

 Perquè la cultura és:

 Una identitat, una imatge i una marca atractiva.
 Un element que pot generar oportunitats inclusives per als veïns.
 Una opció proporcionadora de major benestar per a les persones.
 Un canal per formar ciutadans lliures, innovadors i compromesos.
 Una via generadora d’innovació.
 Un motor econòmic i creadora de riquesa.

 I perquè al Raval:

 Perquè és al centre històric de la ciutat. Barcelona ha explotat fins ara molt poc la
potencialitat que ofereix el fet de tenir un barri cultural al centre històric de la ciutat.
 Perquè el Raval és en una ciutat amb tant potencial com Barcelona.
 Perquè ja existeix la cultura de la col∙laboració entre els equipaments culturals.
 Perquè sovint no se li reconeix al Raval el gran potencial que té.
 Perquè el fet de ser un zona molt ben acotada facilita una estratègia conjunta. És un barri
amb uns límits físics molt clars. Això no treu que a l’hora de proposar estratègies culturals
conjuntes aquests límits no puguin ser flexibles, sobretot quan dues artèries que
delimiten el barri, la Rambla i el Paral∙lel, són també per si mateixos indrets d’una gran
concentració cultural.

EL RAVAL CULTURAL
Juny 2013

5

2. Breu Marc Teòric de Referència

La idea de crear‐li una identitat a un barri, al voltant d’una determinada temàtica sobre la
que té molts recursos i molt potencial, no és nova. Hi ha moltes experiències internacionals
que ens demostren que és possible canviar la imatge de barris estigmatitzats en els que s’hi
concentren determinades problemàtiques socials, i moltes que ho han fet al voltant de la
cultura.

Les Indústries Culturals a Europa

El sector de les indústries culturals i la creativitat ocupa uns 6’5 milions de persones a
Europa, aproximadament un 2’71 % del mercat laboral. Les àrees metropolitanes i regions
que tenen els índex més alts de concentració d’indústries creatives i culturals són també les
que tenen els nivells de prosperitat més alts d'Europa.

A Catalunya, el sector de les indústries culturals ocupa unes 153.000 persones. És la 6a àrea
d’Europa en importància pel que fa a ocupació de persones.

‐ Ile de France/París 300.000
‐ Londres (ciutat, no extraradi) 235.000
‐ Llombardia/Milà   196.000
‐ Holanda Oest/Amsterdam 196.000
‐ Madrid 172.000
‐ CATALUNYA/BARCELONA   153.000

Font de les dades sobre indústries culturals a Europa: “Priority Sector Report: Creative and Cultural Industries”. Dominic Power i Tobias
Nielsen. Europe Innova ‐ European Cluster University. European Commission‐Enterprise and Industry.

Alguns exemples europeus de Clústers Culturals

‐ Dublin, Temple Bar. Irlanda. Revitalització d’un barri del centre històric. La
conjunció d’inversions públiques i privades han revitalitzat aquest barri del centre
històric i el van potenciar com una zona d’alta concentració d’activitats culturals.

‐ Sheffield, Cultural Industries Quarter. Anglaterra. Reconversió d’una vella àrea
industrial. La reconversió de velles instal∙lacions industrials va fer néixer aquest barri
que s’ha convertit en un dels principals centres anglesos de producció i creació
innovadora.

‐ Karlsruhe, ZKM (Zentrum für Kunst und Medientechnologie). Alemanya. Creació de
nova zona urbana orientada a les noves tecnologies. La promoció de les noves
tecnologies en un context artístic i social ha originat el ZKM (Centre d’Arts i Mitjans),
una zona de creació i innovació que s’ha convertit en una imatge identitària
d’aquesta ciutat alemanya, orfe abans d’un ítem amb valor de marca.

‐ Florència. Itàlia. Connexió d’un clúster cultural amb un de Científic. Coneguda
durant segles pel seu patrimoni cultural, ha sabut fomentar la cohabitació i la relació
de complementarietat en una ciutat petita (370.000 habitants) entre el clúster
cultural dels grans monuments i els tallers artesanals dedicats a la restauració
artística i el clúster científic al voltant de l’Institut Nacional de Recerca, un referent
mundial en el sector i que té entre els seus grans actius el lideratge de la tecnologia
làser.

‐ Viena. Els Enzis, un element identificatiu del Clúster Cultural de Viena. Amb gairebé
50 equipaments culturals, el Museumquartier de Viena es troba entre els 10 clústers
de cultura més importants d’Europa. En els últims anys, el clúster ha anat associat a
la popularització d’un element identificatiu i, alhora, pràctic. Es tracta dels Enzis, unes
hamaques artístiques creades com si fossin peces que s’han desprès d’una escultura
de formigó. Els Enzis originals també van ser de formigó, però la seva popularitat ha
fet que se n’hagin fabricat de diversos materials.

Distribuïts per diversos punts del centre de Viena, els Enzis han esdevingut un
element identitari de la capital austríaca. El fet que moltes persones s’hi estirin a
llegir genera una imatge de relació amb el clúster cultural. La cultura són museus,
concerts, exposicions d’art... però segurament cap forma és tan central a la cultura
com l’hàbit individual de llegir, un fet que els Enzis contribueixen a propiciar al centre
de Viena, entre grans i petits equipaments culturals.

EL RAVAL CULTURAL
Juny 2013

6

Estratègies conjuntes de promoció dels equipaments culturals: París, Londres i Barcelona.

‐ PARIS MUSEUM PASS: Entrada lliure a 61 museus i monuments (40 de París ciutat i
20 més de l’Ile‐de‐France) durant els dies de vigència de la targeta. El web associat,
www.parismuseumpass.com, no és només una eina de consulta dels museus i
monuments que entren en la targeta, si no que integra tota l’activitat cultural de la
ciutat.

‐ LONDON PASS: Entrada lliure a 58 museus, monuments, equipaments culturals i llocs
d’interès turístic durant els dies de vigència de la targeta, i ofertes i descomptes en
37 espais més. L’oferta destaca per la seva heterogènia. El web
www.londonpass.com ofereix també diverses informacions d’actualitat sobre
equipaments, museus i llocs d’interès inclosos en la London Pass.

‐ BARCELONA CARD: Entrada lliure a 22 museus i espais d’interès turístic. Ofertes i
descomptes en 72 centres més. www.barcelonacard.com La presència del Raval a la
Barcelona Card és molt minsa. Del total de 94 indrets de la ciutat que, de manera
gratuïta o a través de descomptes, conformen l’oferta de serveis de la targeta, només
3 es troben al Raval: CCCB, MACBA, Gran Teatre del Liceu. En tots tres, la Barcelona
Card ofereix un 20% de descompte en la visita.

EL RAVAL CULTURAL
Juny 2013

7

3. Els recursos culturals del Raval

El projecte del Raval Cultural neix perquè hi ha una base molt sòlida perquè tingui sentit,
d’una banda, tots els recursos culturals que hi ha al barri, i de l’altra la voluntat demostrada
d’aquests de treballar conjuntament. A continuació s’apunten diverses dades, molt
significatives, en relació al potencial cultural del Raval i a les diverses xarxes culturals que ja
existeixen.

 Al Raval tenim 322 recursos culturals distribuïts ens les següents categories1
:

‐ 15 Institucions acadèmiques i de recerca.
‐ 6 Museus, grans equipaments i institucions culturals.
‐ 10 Biblioteques i llibreries.
‐ 15 Teatres.
‐ 13 Centres de creació artística‐formació.
‐ 6 Centres de formació musical.
‐ 24 Bars amb música en directe o associacions culturals amb programació en directe.
‐ 38 Col∙lectius artístics, espais de creació i galeries.
‐ 14 Patrimoni cultural‐arquitectura religiosa.
‐ 16 Patrimoni cultural‐arquitectura civil.
‐ 15 artistes i persones de referència vinculades al Raval.
‐ 47 Entitats i associacions.
‐ 7 Art públic (escultures, mitgeres, monuments, etc.).
‐ 26 Elements Singulars.
‐ 24 Festes populars i tradicionals.
‐ 46 Sector de la Comunicació.

Més una àmplia llista de Restaurants que representen la cultura gastronòmica del Raval.

1
Veure Annex 1. Inventari de tots els recursos cultural, i ubicació sobre plànol.

EL RAVAL CULTURAL
Juny 2013

8

 Al Raval ja s’han creat xarxes d’institucions culturals, per tant la voluntat de treballar
conjuntament és clara. Cal que l’administració també s’hi sumi i potenciar que en
formin part el major nombre possible d’espais culturals:

o El passat 10 de febrer de 2012, vuit institucions culturals públiques de
referència instal∙lades al barri del Raval van signar un conveni per establir una
col∙laboració entre centres i una col∙laboració dels centres amb la conselleria:

 Museu d’Art Contemporani.
 Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
 Virreina Centre de Creació Artística.
 Filmoteca de Catalunya.
 Biblioteca de Catalunya.
 Gran Teatre del Liceu.
 Institut d’Estudis Catalans.
 Arts Santa Mònica.

o El 7 de maig de 2012 es crea la Xarxa d’Institucions Culturals del Raval
(XICRA), constituïda per més de 30 institucions de l’àmbit de les lletres, de
l’àmbit de les arts i de l’àmbit científic.

o La Fundació Tot Raval compta amb una Comissió Cultural formada per 31
entitats i institucions, membres de la Fundació.

 L’Associació Institut de Promoció de la Cultura Catalana (AIPCC).

 De recent creació, l’Eix de Cultura Emergent de Ciutat Vella, que aglutina els espais
de creació més alternatius i multidisciplinars, bona part dels quals se situen al Raval.

 Actualment ja s’estan portant a terme diverses accions d’apropament de les
institucions culturals als veïns i veïnes del Raval, coordinades des de la Fundació Tot
Raval. Hi ha tres moments destacats, Sant Jordi, la Festa Major i el Festival de Cultura
Ravals(s), en què es concentren més activitats de relació dels centres culturals amb el
barri.

 També trobem diverses iniciatives de promoció conjunta entre equipaments del
Raval o amb altres equipaments de la ciutat.

 Cal destacar que a Barcelona tenen lloc diversos esdeveniments internacionals en els
que hi participen equipaments o entitats culturals del Raval.

EL RAVAL CULTURAL
Juny 2013

9

4. Objectius del projecte del Raval Cultural

1. MILLORAR LA IMATGE DEL BARRI COMUNICANT EL QUÈ TENIM

L’objectiu final i prioritari del Raval Cultural, és una millora del barri que repercuteixi en els
veïns i veïnes, millorant la seva qualitat de vida.

Això no es vol aconseguir promovent noves iniciatives culturals al barri si no, sobretot,
potenciant l’acció conjunta i transversal de la molta activitat relacionada amb la cultura de la
qual el barri ja gaudeix, a partir de la concentració de grans equipaments, espais de creació i
esdeveniments. Visualitzar els actius culturals ha de ser una contribució decisiva en la
millora de la imatge del barri, sovint encara marcada per una estigmatització que eclipsa i
perjudica aquests mateixos actius culturals.

Aquest cert grau d’estigmatització que encara pateix el Raval, fa que possiblement un cert
tipus de públic deixi de visitar‐lo, per tant, un dels objectius és que el reclam cultural suposi
una modificació en la tipologia de visitant que rep el barri. No es tracta tant de que vingui
més gent, si no un perfil de públic atret per la cultura.

Aquests sectors poblacionals atrets pel món cultural, poden generar efectes positius que
aniran més enllà dels propis equipaments culturals, i poden dinamitzar un altre sector tant
important com és el comercial. Per tant, cal que el flux de gent que ve atreta pels
equipaments culturals, consumeixin als establiments comercials del Raval. D’aquesta
manera, potenciar el Raval com un barri cultural ha de fer incrementar el poder adquisitiu
dels veïns i veïnes del barri i d’aquells que han apostat per obrir‐hi els seus negocis, generant
en darrer terme, una millora de la qualitat de vida.

També es persegueix que aquesta millora de la qualitat de vida pugui equiparar‐se a tot el
Raval, i deixin d’haver‐hi diferències substancials en quan al desenvolupament de
determinades zones. Trobem encara un cert desequilibri en la presència d’equipaments
culturals, trencat en certa mesura per l’obertura de la Filmoteca, ja que la ubicació del nou
equipament, en una situació intermitja entre el Museu Marítim i el conjunt patrimonial de
l’Antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, té potencialment el valor afegit d’establir una
ruta natural d’equipaments per tot el Raval, disminuint així l’aïllament entre el MMB i els
grans equipaments del Raval nord, el MACBA i el CCCB.

Aquest flux de gent entre equipaments i zones del Raval, possiblement no es donarà de
forma natural, si no que caldran certes intervencions urbanístiques i de senyalització que el
facilitin. El barri ja ha sofert en els darrers 10 anys una importantíssima transformació
urbanística, així que no es tracta d’això, si no d’estudiar bé el detall i portar a terme aquelles
petites intervencions en l’espai públic que més beneficiïn la vida de barri, posant èmfasi en
l’entorn dels equipaments culturals

El projecte no pot oblidar l’entorn, i la situació geogràfica del barri del Raval, així que per
assolir l’objectiu final de millorar la qualitat de vida, cal tenir en compte el potencial que
tenen dos eixos com són la Rambla i el Paral∙lel. Cal que siguin un flux d’entrada de
visitants, i que l’atractiu que suposen, tant en si mateixos com pels equipaments culturals
que hi ha en aquestes artèries, beneficiïn al Raval.



MILLORAR LA
IMATGE DEL
BARRI
COMUNICANT
EL QUÈ TENIM.
Millora de la
imatge del
barri a través
de la cultural
Modificar el
perfil dels
visitants
Dinamització
del sector
comercial
Trencar les
diferències
entre zones
del Raval
Intervencions
urbanístiques
que facilitin
els fluxes
Aprofitar el
potencial de
la Rambla i el
Paral∙lel

EL RAVAL CULTURAL
Juny 2013

10

2. POTENCIAR L’ACCIÓ CONJUNTA I TRANSVERSAL EN L’ÀMBIT CULTURAL

L’oferta cultural del Raval està formada per grans equipaments, però també per tallers i
espais de creació més petits. Així mateix, el barri acull també grans esdeveniments i d’altres
de format més reduït. Un dels reptes de potenciar el Raval com a barri de cultura passa
perquè els actius de més dimensió no només no eclipsin els més petits, sinó que el fet de
trobar‐se en un barri de cultura els ajudi. Per tant, cal aprofitar el fet que equipaments de
referència internacional i que mouen un nombre molt important de gent, estiguin ubicats al
barri, i que els visitants no només vinguin a consumir aquests grans equipaments culturals si
no que també vinguin als petits espais alternatius.

I no es tracta només de portar més visitants en aquests espais, si no promoure activitats
conjuntes, en les que puguin participar els espais més petits i que per tant els ajudin en la
producció dels seus continguts culturals o els hi donin facilitats des d’un punt de vista logístic
i d’espais.

3. REFORÇAR EL LLIGAM ENTRE ELS VEÏNS I VEÏNES DEL RAVAL I LA
CULTURA

Que els veïns i veïnes del Raval coneguin els recursos culturals amb els que compta al barri,
que siguin conscients que viuen en un barri amb els principals equipaments culturals de la
ciutat i del país, que els visitin, se’ls facin seus i se’ls sentin pròxims. Cal que la població
nouvinguda al barri també tingui accés a la cultura i hi contribueixin amb la seva participació.

I no només entenent per cultura els equipaments, si no que cal que coneguin la història del
Raval i el valuós patrimoni que tenen. De la mateixa manera, les festes i la cultura popular,
tant viva que hi ha al Raval, cal que estigui a l’abast de tothom.

Posar en valor tot el què tenim i donar‐ho a conèixer als veïns i veïnes, farà que estimin el
barri, que creixi el sentiment de pertinença i col∙lectivitat, saber que formes part d’un
conjunt amb un important valor cultural.

Conèixer la nostra història i identitat, qui som i d’on venim, ha de reforçar el sentiment de
barri universal, dins un país que és Catalunya. El Raval està format per veïns i veïnes de
múltiples procedències. De la diversitat se’n desprèn un Raval Català, que és el punt
d’encontre, el què ens uneix i el que construïm entre tots. La cultura ha de tenir un paper
fonamental en aquesta construcció de la identitat compartida, convertint‐se alhora amb un
pol d’atracció de les aportacions internacionals més innovadores i creatives.

El sentiment de pertinença i estimació ha d’acabar generant corresponsabilitat,
corresponsabilitat dels veïns i veïnes amb el seu entorn, però també corresponsabilitat
dels equipaments amb el barri. No cal oblidar que al barri del Raval s’hi concentren un
nombre important de problemàtiques socials, i diversos col∙lectius vulnerables o en risc
d’exclusió. Els equipaments culturals també han de sentir‐se corresponsables i col∙laborar en
la gestió d’aquestes problemàtiques. Així, cal promoure activitats de relació entre els
equipaments culturals i els col∙lectius socials en risc, i que els espais culturals puguin jugar
algun paper en la “inserció” social d’aquestes persones.

GRANS
EQUIPAMENTS
CULTURALS
CULTURALS
ESPAIS DE
CREACIÓ,
SOTABOSC
POTENCIAR
L’ACCIÓ
CONJUNTA I
TRANSVERSAL EN
L’ÀMBIT
CULTURAL
• Que els equipaments grans portin
visitants als més petits.
• Promoure activitats conjuntes.
• Ajudar‐los en la producció de
continguts culturals.
• Facilitats logístiques i d'espai.

EL RAVAL CULTURAL
Juny 2013

11

Els equipaments no ho han de veure només com que des de les seves institucions es
col∙labora amb el barri, si no que han de poder valorar que la diversitat cultural i social del
Raval aporta un valor afegit als continguts culturals. La complexitat del barri també pot
servir per enriquir la programació i els continguts dels equipaments culturals. El fet de ser al
Raval no només comporta als equipaments una sèrie de problemàtiques en l’entorn que
afecten el seu funcionament, si no que els proporciona una riquesa que no tindrien en cap
altra zona de la ciutat.

REFORÇAR EL
LLIGAM ENTRE
ELS VEÏNS I
VEÏNES DEL
RAVAL I LA
CULTURA
Apropar els
equipaments als
veïns i veïnes
del barri
Donar a
conèixer la
història i el
patrimoni del
Raval
Difondre la
Cultura popular
i les festes
Generar
autoestima,
sentiment de
pertinença i
col∙lectivitat
Un Raval Català
i Universal.
Reforçar el
sentiment de
barri universal,
dins un país que
és Catalunya.
Corresponsabilit
at. Dels veïns i
veïnes amb
l'entorn i dels
equipaments
amb el barri.
La diversitat
cultural i social
del Raval, un
valor afegit als
continguts
culturals.

EL RAVAL CULTURAL
Juny 2013

12

5. Propostes d’actuació (A treballar amb les institucions culturals del Raval)2

Camp 1: Potenciar l’acció cultural (activitats)

Aquest camp pretén impulsar accions de relació dels veïns i veïnes del Raval amb la cultura,
fomentar les activitats que relacionin els grans equipaments amb els més petits i amb els
veïns i veïnes, crear corresponsabilitat, posar en valor el patrimoni del Raval i el potencial
cultural del barri i que això generi lligams i una identitat compartida. Es tracta de l’ànima del
projecte, el què li dona la substància. Els 4 camps d’actuació són importants, i no tenen
sentit de forma separada, però n’hi ha que són el cos, mentre que aquest és l’ànima, el que li
dona el contingut al projecte.3


ACCIONS PER A TOT EL BARRI

1. Anàlisi sobre els hàbits culturals dels veïns i veïnes del Raval i sobre els usuaris dels
equipaments. El projecte parteix de la hipòtesi, que els veïns i veïnes del barri estan
allunyats de la cultura, però no es disposen de xifres que ho verifiquin. A través d’un
conveni signat amb la Universitat de Barcelona i en concret amb el Màster de
Planificació Territorial, es disposarà de 3 geògrafs que portaran a terme aquest
anàlisi.

2. Crear una línia específica d’ajudes per Projectes Culturals al Barri. Selecció en base a
uns criteris que, a part de la qualitat de la proposta, també valorin la relació entre
equipaments, la proximitat i relació de l’acció amb els veïns.

3. Moltes de les accions que es proposen requereixen d’un acompanyament als espais
culturals per poder‐les portar a terme. Des del Raval Cultural es donarà suport a les
institucions i espais culturals, en l’organització d’activitats o en diverses de les
accions que s’apunten.

4. Creació d’un banc de recursos tècnics i logístics per al barri (càmeres, escenografia,
material informàtic, instruments musicals, etc.). Potenciar la creació d’un banc de
recursos (espacials i materials) que permeti als petits equipaments utilitzar espais i
material escènic que sovint està infra‐utilitzat o que ja no necessiten els grans
equipaments. Que els espais grans esdevinguin espais d’escenari pels més petits.

2
Veure Annex 2. Recull de totes les reunions de presentació del projecte.

5. Relació entre els centres educatius i els equipaments culturals:

o Aprofitament de les institucions culturals per a la millora del projecte
pedagògic dels centres educatius del barri (Model Escoles Tàndem).
o Proporcionar recursos pedagògics als docents, formació en teràpies i mètodes
pedagògics lligats a la pràctica artística.
o Adaptar les “càpsules educatives” dels equipaments Culturals a la temàtica
cultural i relacionar‐les amb les entitats del barri.
o Apropar el teatre i els espectacles als centres educatius.
o Que les escoles incorporin activitats de teatre o de creació per treballar amb
els nens i nenes.
o Acompanyament dels programadors i equips educatius dels grans
equipaments culturals del barri per adaptar les seves accions d’aproximació al
públic al context del territori.

6. Apropament de la Cultura (popular i no popular) als veïns i veïnes del barri:

o Que hi hagi uns dies en els que els veïns i veïnes del Raval puguin accedir de
manera gratuïta als equipaments. Reproduir una iniciativa similar a la que es
va portar a terme al Casc Antic: durant els dies de la Festa Major, des d’una
entitat es donen entrades gratuïtes per alguns equipaments culturals, si
s’acredita ser veí o veïna del barri. També es podria arribar a acords amb
alguns equipaments perquè hi puguin haver determinats col∙lectius que
sempre tinguin accés gratuït a uns espais determinats (com per exemple
l’acord que tenen entre la Universitat de Barcelona i el MACBA, que permet
que tots els estudiants tinguin accés gratuït al Museu).

o Conscienciar els espais de creació sobre la importància de fer espectacles
“accessibles” per a persones amb problemes de disminució. Cal que facin
teatre accessible i programin activitats per nens i nenes amb disminució.

o Apropar els col∙lectius més desafavorits, treballant amb les entitats. Trobar
lligams per tal de poder fer visites a equipaments culturals amb els usuaris de
les entitats del barri.

o Es buscarà la vinculació entre les activitats culturals i les activitats socials
que s’estan portant a terme en altres projectes.

EL RAVAL CULTURAL
Juny 2013

13

o Vincular els equipaments amb les festes de barri (Festa de Cultura Popular
del Raval, cultura popular a les escoles, Festa Major...).

7. Buscar lligams amb el comerç.

‐ Vinculació entre la història i la cultura i els establiments comercials. S’està
desenvolupant l’acció Temps Raval: s’han escollint 20 espais significatius del
barri, sobre els quals s’informa a través d’uns codis QR situats als
establiments del voltant. Es portaran a terme visites guiades seguint aquests
punts.
‐ Treballar amb les associacions de comerciants i participar i impulsar accions
com la celebració dels 225 anys del carrer Nou de la Rambla.
8. Pla de foment de la lectura.

9. Posar en valor el barri, donar‐lo a conèixer:

o Organització i promoció d’accions de coneixement del barri (cultural i
històric), conjuntament amb els grans equipaments: itineraris, visites,
iniciatives artístiques, etc.
o Portar al Raval el Programa Quedem? d’Òmnium Cultural.
o Dinamitzar a través de visites guiades l’acció que s’ha portat a terme des de
comerç de senyalitzar espais emblemàtics amb codis QR ubicats en els
establiments comercials de l’entorn.
o Activitats de coneixement del barri (programades principalment per la Festa
Major): itinerari interreligiós, itineraris històrics, itinerari participatiu (CCCB),
itinerari persianes, entrades gratuïtes GEC.

10. Accions de suport als equipaments culturals més petits:

o Possible línia d’ajudes per reformar‐adaptar els locals d’equipament culturals
petits.
o Fer acompanyament a entitats culturals pel que fa a normativa, ajudes
disponibles, formació...
o Assessorament en temes d’accessibilitat als equipaments culturals.

11. Donar suport i impulsar alguns projectes culturals que diverses entitats han estat
elaborant i que ja s’han presentat a la convocatòria de subvencions del Districte de
Ciutat Vella:

o Raval Zirkus. Projecte presentat per Almazen.
o La Mar de Flors. Projecte presentat per Impulsem.
o Projecte de l’Espai Mer.
o Documental d’etnografia urbana al carrer de la Verge.

12. Noves tecnologies i cultura. Experiències amb la Biblioteca Sant Pau i el TEB.

13. Donar suport als grans equipaments culturals en la sensibilització del seu personal
professional, vers la responsabilitat social de l’equipament vers el territori.

14. Donar suport al  Festival Ravals.

15. Sumar i portar a terme accions conjuntes amb els projectes de l’entorn, tant amb el
Paral∙lel com amb la Rambla. Posar en marxa el Fem Paral∙lel! Fem Raval!

16. Potenciar l’obertura d’espais de creació en determinades zones on s’hi concentra
un volum important de locals buits. Es marquen com a prioritàries les zones de
l’entorn de la Filmoteca (Salvador Seguí) i l’entorn del Taller de Músics (Cendra i
Príncep de Viana). Plantejar la possibilitat d’obrir una línia d’ajudes per impulsar
activitats culturals.

ACCIONS PER ZONES
S’han definit com a prioritàries 4 zones del barri del Raval, en les quals s’actuarà de manera
integral. Hi haurà una intervenció urbanística i de millora física de l’espai, però amb un
objectiu que ha d’anar més enllà, fer que siguin espais de referència de l’activitat cultural.
Hi ha una cinquena zona, en la que no s’intervindrà des d’un punt de vista urbanístic, perquè
ja s’hi ha intervingut molt en aquesta línia, però que sí que es considera com una zona
prioritària a potenciar com a espai d’activitats culturals. És la zona de Salvador Seguí, en la
que trobem un dels equipaments més importants del barri, la Filmoteca de Catalunya.
Una de les voluntats del Raval Cultural és convertir aquests espais públics ens els nous espais
públics culturals del Raval. El Raval Cultural, per tant, potenciarà i ajudarà a que les activitats
programades per equipaments culturals es puguin desenvolupar en aquests nous espais,
donant a cada espai, una singularitat i una vinculació específica amb la cultura i el ciutadà.
Camp 2: Intervencions urbanístiques

EL RAVAL CULTURAL
Juny 2013

14

Criteris generals d’elecció de les zones

Dins el barri del Raval s’han escollit 4 zones d’acció prioritària, on la millora urbana d’un
àmbit concret pot suposar un valor afegit pel barri en general.

Intervencions de millora que reverteixin en noves dinàmiques d’ús de l’espai públic, que
afavoreixin un ús ciutadà del barri, que permetin relligar i connectar diferents teixits i
equipaments i que, en definitiva, apropin els veïns a espais que tenen un gran valor i que
potser, fins ara, no han estat del tot descoberts o utilitzats pels veïns i veïnes del Raval.

Els espais escollits no són espais qualsevol. Són espais públics vinculats a institucions
culturals de rellevància; espais, que ja tenen en certa manera una identitat d’espais
culturals”, però amb un potencial per esdevenir‐ho de forma molt més evident. Espais que,
millorats de forma puntual, poden convertir‐se en referents dins la memòria col∙lectiva.
Espais “base” per ser conquerits per les entitats i associacions culturals del barri i, de retruc,
pels veïns i veïnes del Raval.

Però la millora va més enllà de significar i millorar aquests nous nodes culturals, sinó que
pretén, a més, relligar‐los entre ells i connectar‐los amb el teixit cultural més informal del
barri a través d’un projecte de senyalètica. Un projecte de senyalètica que ha de garantir un
flux de gent entre equipaments grans i petits, que ha de provocar unes passejades de nord a
sud, que ha de generar enllaços entre la Rambla, el Paral∙lel i el Raval... En definitiva, aquests
nous espais culturals han de convertir‐se, no només en condensadors culturals, sinó també
en punts de punts de partida per conèixer i descobrir el Raval i la seva cultura.4


4
S’ha encarregat a 4 equips d’arquitectes l’anàlisi detallat d’aquestes zones i posteriorment
s’ha treballat conjuntament amb els equipaments culturals de l’entorn per proposar un full
de ruta de cara a millorar aquests espais i convertir‐los en nous nodes culturals de la ciutat.

Cal destacar que el full de ruta plasmat a les  4 propostes és precisament això: Un full de
ruta, una idea consensuada amb el Districte i amb les entitats que participen d’aquests
espais per, en un futur, poder transformar i millorar aquestes zones

EL RAVAL CULTURAL
Juny 2013

15

ZONA 1 – ENTORNS MACBA I CCCB

La Zona 1 compren l’àmbit cultural més consolidat del Raval. Una zona que va néixer amb la
implantació del MACBA al cor del Raval Nord i que, al llarg de 20 anys, ha anat acollint un
seguit de noves institucions (CCCB, FAD, Pati Manning, Blanquerna, UB...) configurant i
consolidant un teixit cultural importantíssim, barrejat a amb un seguit d’espais públics
places i placetes, no sempre evidents.
Les millores en aquesta zona pretenen relligar tots aquests espais intersticials entre
institucions culturals. Provocar recorreguts de vianants entre equipaments culturals, fer
descobrir als veïns nous racons públics i permetre un flux de gent des de la Pl. Castella fins a
c/del Carme, passant per la Pl. Terenci Moix, Coromines, Àngels i Caramelles. O des de tallers
a la Pl. Joan Coromines passant pels jardins de la UB.
Petites millores que passen per obrir nous passos i espais públics abans tancats, eliminar
barreres arquitectòniques per facilitar els recorreguts, il∙luminar de forma més adequada els
espais, millorar paviments i vetlladors... I el més important de tot, implicar les institucions
culturals que conviuen amb aquests espais per tal que s’impliquin en la dinamització i us
d’aquests espais. Que els visquin, els transformin, els utilitzin, se’ls apropiïn.
En aquest sentit, i en una primera fase, s’ha tingut una especial atenció amb la Pl. Joan
Coromines. Una plaça que ara mateix funciona com a darrera del CCCB, MACBA, Blanquerna,
Pati Manning i Rectoria i que la millora ha de convertir en un “davant”.  En aquest sentit el
full de ruta per una possible 1a fase plantejaria:

1. Recuperar aquest espai com a “vestíbul” d’accés a tots els equipaments culturals que
hi tenen façana. Convertir l’espai en un espai cultural en sí mateix. Un espai on
puguin desenvolupar‐s’hi intervencions artístiques. Un espai amb una atmosfera
artística a través d’una nova il∙luminació.
2. Generar un espai tou i verd on actualment hi ha el sauló per potenciar zones d’estar
tranquil∙les. Modificar puntualment les zones de paviment dur existent perquè siguin
més coherents amb els recorreguts.
3. Obrir els espais intersticials existents entre els equipaments i vincular‐los a la plaça,
aconseguint noves relacions amb l’espai exterior, noves terrasses, nous usos:  Nova
entrada des del Pati Manning i possible nou vetllador, possible terrassa al tester de la
Blanquerna, recuperació del passatge de les escultures entre el Macba i el CCCB…
4. Corresponsabilitzar als equipaments de la dinamització i dignificació d’aquests espais.
Implicar Macba i CCCB en l’acció artística a l’espai públic mitjançant la il∙luminació i
les projeccions artístiques. Exigir a la parròquia la rehabilitació de la façana de
l’església,  al Pati Manning que obri les portes a la plaça i a la Universitat Blanquerna
a girar el bar cap al tester.
5. Aquesta corresponsabilització de les institucions (i la mateixa acció de l’ajuntament)
es lligaran a través d’un conveni.

EL RAVAL CULTURAL
Juny 2013

16

ZONA 2 – JARDINS RUBIÓ I LLUCH
La Zona 2 compren l’àmbit dels Jardins de Rubió i Lluch i totes les institucions culturals que
hi tenen l’accés: Escola Massana, Biblioteca de Sant Pau i de la Santa Creu, Biblioteca de
Catalunya, Institut d’Estudis Catalans, La Capella (ICUB), Real Acadèmia de Farmàcia i Real
Acadèmia de Medicina.
És un àmbit força més tancat i controlat que la resta i configura, en sí mateix, un conjunt
arquitectònic propi. Els accessos a aquests Jardins es produeixen des del c/del Carme (pel
nord) i des del c/Hospital (pel sud). Actualment té un ús diürn.
Les millores busquen posar en valor el propi espai i les pròpies institucions culturals que
l’envolten En aquest sentit, el full de ruta per una possible 1a fase plantejaria:
1. Emfatitzar la potència del lloc. Posar en valor el claustre i el patrimoni arquitectònic
que envolta els jardins amb nova il∙luminació artística i funcional.
2. Repensar el sistema de circulacions i seqüència d’espais dins dels mateixos jardins
per adequar‐los als usos i necessitats actuals. Potenciar la idea de claustre recuperant
la circulació per les porxades (i limitant el creuament vertical), emfatitzar l’espai
central com a punt d’activitat cultural i permeabilitzar l’espai sud dels jardins per
facilitar les relacions entre La Capella i la Massana.

3. Traslladar el bar a un espai més central i convertir‐lo amb un bar cultural que
dinamitzi l’espai i serveixi de “punt d’informació” del Raval Cultural.
4. Estudiar l’espai per si en el futur es pot generar una connexió amb la Gardunya.
5. Millorar l’accessibilitat de l’espai, resoldre problemes puntals de tanques, portes i
graons.
6. Permetre un nou accés a La Capella a través dels Jardins.

De la mateixa manera que a la zona 1, la millora de l’espai ha de posar en valor les
institucions que hi donen façana, però a la vegada ha de permetre i potenciar que aquestes
participin culturalment de l’espai i es co‐responsabilitzin de la seva dinamització i control.
Punts de lectura de la Biblioteca, exposicions de la Capella, Activitats de la Massana, accions
de la companyia de teatre LaPerla29...

EL RAVAL CULTURAL
Juny 2013

17

ZONA 3 – ST PAU DEL CAMP

La Zona 3 compren l’àmbit dels Jardins de Sant Pau del Camp i la mateixa església, així com
les connexions amb del paral∙lel amb el Raval en aquests punts.
L’àmbit de la zona 3 és un àmbit molt més difús que les zones 1 i 2. És un dels pocs espais
verds que disposa el Raval i gira entorn de l’Església Romànica més antiga de Barcelona, St.
Pau del Camp. És un espai complex, amb desnivells importants provocats per l’aparcament
soterrat i que ara mateix genera unes barreres físiques i socials entre els seus extrems
importants.
En aquest àmbit és contemplava una acció del Pla de Barris del Raval Sud que plantejava
l’eliminació d’una planta de l’aparcament per solucionar el desnivell que actualment té el
parc. Aquesta acció a dia d’avui està en stand‐by i les millores van precisament en la línia
d’atacar la mateixa problemàtica però d’una forma més d’acord al context actual.
En aquest sentit, el full de ruta per una possible 1a fase plantejaria::
1. Posar en valor l’Església de St Pau del Camp a la vegada que es recupera l’espai públic
vinculat a l’església com a nou espai públic cultural.
2. Canvi d’accés del Collasso i Gil, provocant‐lo per la part posterior de l’església,
alliberant així un gran espai públic a la cantonada de St. Pau amb Abat Safont que
permetrà visualitzar millor el conjunt arquitectònic de St Pau del Camp.

3. Peatonalització del tram del c/St.Pau que connecta amb Paral∙lel per potenciar l’eix
del c/St Pau com a via de comunicació peatonal entre rambles i paral∙lel.
4. Obertura i millora de l’espai públic que actualment rodeja l’absis de l’Església: Nou
espai d’accés a l’escola, nova plaça pública i popular. Trasllat dels horts urbans, re‐
obertura de la comunicació entre la part baixa i la part alta del parc facilitant el
creuament tranversal del parc. Trasllat dels jocs infantils a la part superior per
dinamitzar‐ne l’ús.
5. Obertura de nou vetllador a la cantonada Tàpies / Hort de St Pau, vinculat al
conservatori del Liceu i a Impulsem per tal de dinamitzar la part nord‐est del parc.
Treball puntual amb les tanques del c/Tàpies.
Evidentment, coma en la resta de zones, aquestes millores han d’anar acompanyades de
noves activitats als jardins i a la plaça, que passen per propostes que ja han sorgit d’entitats
com Impulsem, o de noves que cal treballar amb el conservatori del Liceu o el centre
esportiu de Can Ricart.

EL RAVAL CULTURAL
Juny 2013

18

ZONA 4 – DRASSANES
La Zona 4 és la més extensa i difosa de totes. Compren tota la part sud del Raval, en
contacte amb el Museu Marítim i el Sta Mònica. L’encreuament entre el passatge de Sta
Madrona i l’Av. Drassanes.
És un àmbit caracteritzat per una escassa presència d’habitatge i per avingudes amples i de
poc ús ciutadà. És una de les entrades més potents al Raval, però curiosament la menys
utilitzada pels vianants. És també una de les connexions entre Rambla i Paral∙lel més
evidents, però també menys utilitzades.
Actualment tant el Museu Marítim com el Sta Mònica hi donen l’esquena. La presència de la
Sala de venopunció o el solar sense edificar de Pere Camps converteixen l’espai en una zona
força desèrtica.
La millora pretén dotar de significat aquest gran àmbit. Convertir‐lo en un gran eix ciutadà
vinculat a la cultura i als Museus adjacents. Un eix verd i cívic que comuniqui la Rambla i el
Paral∙lel. Un espai‐passeig on s’hi puguin desenvolupar petits festivals culturals o exposicions
a l’aire lliure.
En aquest sentit, el full de ruta per una possible 1a fase plantejaria:
1. Convertir el c/del Portal de Sta Madrona en un nou eix cívic i cultural que uneixi
peatonalment la Rambla i el Paral∙lel i potenciï l’entrada al Raval des del sud. Un nou
espai cultural que ha de permetre barrejar oci i cultura, esdeveniments culturals de
gran format i lleure.

2. Vincular el Museu Marítim i el Centre d’Arts Sta Mònica en la dinamització cultural
d’aquest nou espai.
3. Posar en valor la muralla, recuperar els jardins baluard i la pròpia sala per un ús
públic i cultural. Col∙locar un punt cultural amb vetlladors a la pl.Blanquerna que
ajudi a la dinamització contínua de l’espai.
4. Millorar la il∙luminació i el mobiliari de tot el passeig per afavorir l’ús ciutadà de
l’espai.
5. Estudiar la Instal∙lació d’una escultura a la Pl Blanquerna que serveixi de fita d’aquest
nou espai.

EL RAVAL CULTURAL
Juny 2013

19

PROPOSTA DE PROJECTE DE SENYALÈTICA
Com s’ha anunciat a la introducció, el Raval Cultural ha de dotar‐se d’una senyalètica específica que
permeti conduir els vianants des dels punts o equipaments de més afluència als punts o equipaments
culturals més amagats o més informals.
Aquesta senyalètica, ha de posar en valor el Patrimoni arquitectònic i cultural d’una forma clara i senzilla,
ha de generar recorreguts culturals i permetre connectar diferents entitats culturals del barri.
Ha de ser un projecte molt lligat a l’apartat de comunicació, ja que la senyalètica no només ha de conduir,
sinó que ha de poder informar en temps real sobre activitats culturals properes, ofertes culturals,
recorreguts especials... Cal vincular la senyalètica a sistemes QR per permetre també una senyalètica amb
informació actualitzable i consultable des d’aplicatius mòbils.
D’entrada, es plantegen diferents categories de senyalització:
1. SENYALÈTICA CONDENSADA – PUNTS D’INFORMACIÓ

o Tractar les 4 (o 5) zones de millora urbana com a “nodes” dins el raval cultural i com a
punts d’informació cultural:
 Instal∙lar en aquests punts “panells‐mapa” informatius de l’activitat cultural.
Col∙locar en aquests mapes QR’s que et linkin a les rutes culturals dissenyades, o
a l’agenda cultural dels punts propers.... etc... El fet de fer‐ho amb QR permet
tenir el panell sempre actualitzat.
 Valorar si són purament panells o puntualment hi ha suport humà.

2. SENYALÈTICA “DIFOSA”

o Pensar en una senyalètica més difosa que acompanyi i lligui les diferents zones culturals .
o Marcar les rutes culturals per tal de poder‐les seguir peatonalment de forma senzilla..
o Parlar amb Paral∙lel per consensuar i unificar criteris i connexions pel que fa a rutes
culturals.
o Possibilitat de QR’s a punts clau per tenir informació actualitzada de:
 Agenda cultural en “temps real” i propera al punt on et trobes.
 Propostes de rutes culturals properes al punt on et trobes
o Caldrà consensuar qualsevol tipus de senyalètica amb els estàndards
ajuntament, malgrat es planteja una senyalètica diferenciada, pròpia del Raval
Cultural.

3. SENYALÈTICA  PUNTUAL

o Senyalètica puntual a institucions culturals clau.
o Que cada institució que estigui al Raval Cultural disposi d’una senyalètica
estandarditzada per tal que tothom pugui identificar‐la.

Altres accions que caldria coordinar amb la senyalètica:
RUTES CULTURALS

‐ Dissenyar recorreguts culturals i senyalitzar‐los. Dotar‐los de guia en fulletó o aplicació mòbil per
seguir la ruta i anar tenint explicacions puntuals. Incloure aquestes rutes als panells‐mapa
informatius.
‐ Rutes possibles:
o Ruta patrimoni
o Ruta història
o Ruta espais de creació  escènica
o Ruta bars musicals
o Ruta Museus,  galeries i llocs de creació

EL RAVAL CULTURAL
Juny 2013

20

Camp 3: Comunicació i promoció conjunta

1. Elaborar una estratègia de sortida, un Pla de Comunicació Inicial, que determinarà
com seran totes les publicacions que s’editin en el marc del Raval Cultural.

a. Crear una marca, un nom, un eslògan, un logotip. Exemples: Ravaleja! El Raval
és Cultura! Per la Cultura Vine al Raval!
b. Aquesta marca serà un identificatiu que tindran tots els espais culturals.

2. Editar materials de difusió i comunicació amb una unitat gràfica, basada en la marca
o la imatge que s’hagi creat.

3. Pàgina web del Raval Cultural. www.ravalcultural.cat Recollirà tot el directori d’espais
culturals del barri i tota la programació d’activitats. Serà l’eina bàsica i central de
difusió del Raval Cultural.

4. Editar una guia que reculli tots els recursos culturals del barri, i que tingui diverses
opcions per visitar el barri:

i. El Raval en un dia!
ii. El Raval en tres hores.
iii. Les deu coses que no et pots perdre del barri del Raval. El què no pots
deixar de veure.
iv. Visita el Raval amb nens.

La guia es distribuirà per tota la ciutat. Molt important ressaltar la centralitat
del barri, la bona comunicació en transport públic.

5. Barcelona Card/Raval Card. Cal treballar amb els responsables de la Barcelona Card.
Hi ha molt poca presència del Raval. Del total de 94 indrets de la ciutat que, de
manera gratuïta o a través de descomptes, conformen l’oferta de serveis de la
targeta, només 3 es troben al Raval: CCCB, MACBA, Gran Teatre del Liceu. En tots tres,
la Barcelona Card ofereix un 20% de descompte en la visita. Cal treballar perquè se
n’incloguin més o crear la Raval Card, amb la que es podrien visitar diversos
equipaments del barri, oferir descomptes...

a. Promocions, descomptes, paquets d’entrades. Que amb l’entrada d’un dels
grans equipaments del barri se’t regali una entrada a un altre espai, que es
puguin comprar de manera conjunta més d’una entrada...

6. Estratègia pels veïns i veïnes del Raval. Que amb el DNI tinguin descomptes especials
per entrar als equipaments. Que puguin comprar la Raval Card a un preu més
assequible.

7. Panels informatius o pantalles als principals equipaments culturals on s’anunciï la
oferta dels altres equipaments. Inicialment se situarien als equipaments més grans o
més consolidats, perquè aquests donin a conèixer els més petits.

8. Elaborar el Quadern de Viatge del Raval. L’Ajuntament de Barcelona disposa d’una
col∙lecció de Quaderns de Viatge sobre diversos barris de la ciutat. En el marc del
Raval Cultural s’elaborarà el d’aquest barri posant un èmfasi especial en la vessant
cultural del barri.

9. Treballar amb els mitjans de comunicació, perquè coneguin el projecte del Raval
Cultural i perquè se sumin a la millora de la imatge del barri.

EL RAVAL CULTURAL
Juny 2013

21

5. Seguiment del projecte

Execució del projecte de forma conjunta als espais culturals:
Cal definir una metodologia de treball amb els equipaments culturals per tal d’anar
executant el projecte de forma participada.
Es preveuen reunions anuals informatives de l’estat del projecte i paral∙lelament reunions de
treball amb sectors concrets del teixit cultural per treballar aspectes concrets del pla.
La idea és poder involucrar cada equipament cultural en el camp o iniciativa on més
potencial pugui aportar.

EL RAVAL CULTURAL
Juny 2013

22

6. ANNEXES

1.   Localització, sobre el plànol del Raval, dels Equipaments
Culturals segons categoria.

2.   Detall de les reunions efectuades amb diferents
Equipaments Culturals del Raval per explicar el projectes i
intercanviar opinions i propostes.

3.    Estudis  i propostes d’intencions de les 4 zones de millora
urbana

EL RAVAL CULTURAL
Juny 2013

23

1. Localització, sobre el plànol del Raval, dels Equipaments
Culturals segons categoria

EL RAVAL CULTURAL
Juny 2013

24

2. Detall de les reunions efectuades amb diferents
Equipaments Culturals del Raval per explicar el projectes i
intercanviar opinions i propostes

1
EL RAVAL CULTURAL
Reunions de presentació i intercanvi del Projecte

Des que es va començar a elaborar el projecte del Raval Cultural, s’ha anat a presentar
de forma individualitzada a diversos equipaments culturals del barri, de tipologies i
dimensions diferents, amb l’objectiu de compartir‐lo, conèixer els espais culturals i
rebre les seves aportacions.

Així mateix, per treballar alguns temes específics, s’han fet algunes reunions amb
diversos equipaments culturals, com és el cas dels procés d’elaboració dels estudis
d’alternatives al voltant de les 4 zones que s’han determinat com a prioritàries i en les
que s’intervindrà urbanísticament.

També s’ha treballat internament amb tècnics del Districte de Ciutat Vella, de manera
informal i en el dia a dia, però també portant a terme sessions específiques de treball.

Aquesta és la llista de totes les visites i reunions de treball realitzades al voltant del
projecte del Raval Cultural.

23/10/2012 Facultat de Filosofia de la
UB
Doctor Norbert Bilbeny, Degà
26/10/2012 Filmoteca Esteve Riambau, Director
05/11/2012 Fundació Taller de Músics Lluís Cabrera, President
07/11/2012 Institut d’Estudis Catalans Salvador Giné, President
Rosa Franquesa, Cap del Gabinet de la
Presidència
07/11/2012 Arts Santa Mònica Vicenç Altaió, Director
07/11/2012 Gran Teatre del Liceu Rosa Bassedas, Cap de Gabinet de la
Direcció General i Relacions
Institucionals
08/11/2012 Blanquerna‐Ramon Llull Doctor Josep Maria Carbonell, Degà.
13/11/2012 Vilaweb Vicent Partal
Assumpció Maresme
19/11/2012 MACBA Bartomeu Marí, Director
20/11/2012 Almazen Macarena
Mar
21/11/2012 Centre de Cultura
Contemporània de
Marçal Sintes, Director.
Jaume Badia, Subdirector de
2
Barcelona programació.
Elisenda Poch, Gerent.
22/11/2012 Museu Marítim Roger Marcet, Director
27/11/2012 Reunió sobre la Plaça Joan
Corominas
Blanquerna: Dr. Josep Rom, Vicedegà de
Tecnologia i Equipaments.
CCCB: Elisenda Poch, Gerent.
MACBA: Isabel Bachs, Cap d’Arquitectura
i Serveis Generals.
Parròquia de Montalegre: Mn. Francesc
Perarnau.
29/11/2012 Escola Massana Gemma Amat, Directora
04/12/2012 Freedonia Coke
10/12/2012 Museu Marítim‐Reunió
sobre l’estudi d’alternatives
de la zona de Drassanes
Roger Marcet, Director
Teresa Soldevila, Responsabilitat Social,
Direcció General
13/12/2012 Direcció General de
Promoció i Cooperació
Cultural
Jordi Cabré, Director General
17/12/2012 Proposta sobre una Fàbrica
de Creació i Innovació Social
Artur Serra, Fundació i2Cat
Esther Subias, Associació per a Joves TEB
14/01/2012 Universitat de Barcelona Josep Vilalta, delegat rector relacions
laborals UB
17/01/2012 Reunió sobre l’entorn dels
Jardins de Rubio i Lluch
Real Acadèmia Medicina
Institut Estudis Catalans (confirmat Marc
Alcalà)
Escola Massana (confirmat Glòria Bonet)
Reial Acadèmia Farmàcia de Catalunya
Biblioteca de Catalunya (Confirmat
Eugènia Serra, Directora)
Biblioteca Sant Pau i Santa Creu
(confirmat Imma Solé, Directora)
La Capella
21/01/2013 Escola de Músics i Juan
Pedro Carrero.
Jordi Farrés, Director
22/01/2013 Associació Teatral
Pa’Tothom
Montse Forcades
23/01/2013 Centre d'Estudis i Recursos
Culturals de la Diputació de
Carles Prats, Director

3
Barcelona, Pati Manning
24/01/2013 Espai Mer Empar Rosselló
29/01/2013 El Arco de la Virgen Sergio Markovich
25/1/2013 Parròquia de Montalegre Francesc Perarnau, Rector de la
Parròquia de Montalegre
28/1/2012 Taller de Ideas Karol Bergueret
05/02/2013 Arts Santa Mònica‐Reunió
sobre l’estudi d’alternatives
de la zona de Drassanes
Vicent Altaió, acompanyat de l’arquitecte
del centre i de la responsable de
Comunicació
15/02/2013 Sessió de Treball amb la
Direcció de Serveis a les
Persones i amb Territori
Pilar Vallès
Judit Pruna
Núria Perez
Isabel Moreno
Clara Santamaria
Pilar Heras
Just Perez
Isabel Hernandez
19/2/2013 Estudis de Teatre Berty Tovías, Director
25/2/2013 La Sasteatreria Javier Manjarres
27/2/2013 FAD Jomi Morlans
19/3/2013 Teatre del Raval Empar López
21/3/2013 La Perla 29 Oriol Broggi/Anna Madueño
3/4/2013 ICUB Victoria Ochoa
16/4/2013 Telenoika Eduard Llorens
19/4/2013 Sant Pau del Camp Mn. Francesc Tort
Pendent
d’agenda
Teatre Romea Julio Manrique
29/5/2013 Teatre Tantarantana Ferran Murillo

EL RAVAL CULTURAL
Juny 2013

25

3. Estudis i propostes d’intencions de les 4 zones de millora
urbana

CARRERMONTALEGRE
CARRER VALLDONZELLA
CABRERAOLIVERSLPc.CardenaldeSentmenat,373r1a08017Barcelonapcabrera@coarquitectes.net
El projecte d’espai públic al centre històric ha de tenir, entre d’altres, l’objectiu de crear itineraris, tancar ferides, suturar,
donar protagonisme als recorreguts, on els espais d’ús i per tant de gestió pública són servidors de múltiples activitats, de la
mateixa manera que també espais privats d’ús col·lectiu es converteixen en llocs catalitzadors i de trobada. Un espai públic
estructurador del teixit urbà, d’itineraris que integra el patrimoni històric-arquitectònic, que vincula, si és el cas, noves
arquitectures i posa en valor el patrimoni urbà, considerant els requeriments derivats de la monumentalitat, les especificitats,
la història, les tensions del lloc.
L’ESPAI PÚBLIC. La plaça Joan Coromines és el resultat del buidat d’un conjunt d’edificacions a l’interior de l’antiga Casa de
la Caritat, és un espai que mai ha estat objecte d’un projecte unitari. Les condicions actuals de l’espai poden considerar-se
deficitàries, tant pel que fa a l’estat de conservació com d’ús de l’espai. Es detecten problemàtiques específiques en
l’enllumenat i el mobiliari urbà, senyalització..., així com en espais puntuals a la graderia existent a la vessant sud de l’edifici
de la URLL, en punts de contacte amb la façana del MACBA... que deriven en ús incívic de la plaça.
Si haguéssim de definir una primera impressió de la plaça segurament assenyalaríem com a principal mancança la falta de
confort, i si haguéssim de reproduir una primera imatge seria la d’uns arbres plataners centenaris envoltats d’uns edificis
notables. Una plaça a on a les deficiències detectades s’hi suma la poca interacció de les plantes baixes d’alguns dels seus
edificis.
L’ENTORN. Trobem a més a més de la mateixa
plaça i els seus accessos actuals un seguit d’espais,
recintes, que a banda d’actuar també com
accessos, tenen entitat i capacitat per actuar com
elements catalitzadors de l’entorn, és el cas de:
PATI MANNING
PATI MOSSÈN PUIG (actualment tancat)
PATI DE LES DONES CCCB
PASSATGE DE LES ESCULTURES (actualment tancat)
ESPAI DE TRANSICIÓ entre el carrer Ferlandina i la
mateixa plaça.
Aquests són espais d’origen estretament vinculats
a l’edificació, amb valors d’escala i posició, on la
seva identitat la trobem majoritàriament en les
edificacions que els acullen i en els carrers que hi
desemboquen. Són espais que per menors no
deixen de ser cabdals, són aquells que
s’identifiquen com a espais de connectivitat o
recintes, uns espais transcendents als quals
s’encomana la capil·laritat, la capacitat de
participar de manera decisiva en els itineraris,
aquells que marquen més acusadament el ritme
de “sístole” i “diàstole” dels nostres centres històrics.
DES DELS ITINERARIS cal destacar l’excessiva
dependència de La Rambla a l’hora d’accedir-hi:
Des de CARRER TALLERS per plaça Castella i
passatges existents a la Facultat de Geografia i
Història
Des de CARRER ELISABETS en direcció a plaça dels
Àngels i carrer Montalegre
Des dels CARRERS PINTOR FORTUNY I CARME en
direcció al carrer dels Àngels
ELSRECINTES
SITUACIÓ ACTUAL 0 2 5 10
FOTO AÈRIA 1979
INTERVENCIÓ A LA PLAÇA JOAN COROMINES I ACCESSOS: ANÀLISI I CONTEXTAjuntament
de Barcelona
Districte de
Ciutat Vella
Pere CABRERA i MASSANÉS, arquitecte
Sara HERRERO, Laia BAYLINA, arquitectes
març 2013
PATI MANNING PATI MOSSÈN PUIG PATI DE LES DONES PASSATGE DE LES ESCULTURES ESPAI D’ACCÉS DES DE FERLANDINA

Raval Cultural

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Raval Cultural

Similar to Raval Cultural (20)

More from Ajuntament de Barcelona

More from Ajuntament de Barcelona (20)

Raval Cultural