1.
Barcelona, Març 2011

2.
Les TIC, una eina clau per assolir objectius estratègics de ciutat
Rol imprescindible Beneficis
Promoure la ciutat i donar
Facilitar l’accés a la informació a a conèixer serveis, equips
l’àmbit local i internacional i projectes
Crear nous canals de
Escoltar les demandes i conèixer les
comunicació
noves realitats de la ciutadania per
respondre millor a les seves necessitats
Millorar l’eficiència dels quotidianes i de futur
serveis públics
Potenciar el treball en xarxa entre les
Foment de la persones i facilitar l’accés al coneixement
innovació per facilitar la vida quotidiana, atendre millor a
les persones, oferir millors serveis públics,
mantenir la qualitat de l’espai públic

3.
Smart City Barcelona: Un model integral de desenvolupament de ciutat
Facilitar l’ús intensiu de les TIC a l’espai públic de la ciutat de Barcelona requereix
d’una actuació coordinada en tots aquells elements de la cadena de valor que facilita
la generació de nous serveis i una gestió avançada de l’espai públic.
Domini Públic Immaterial Desenvolupament TIC
Domini Públic Material Planificació de ciutat
L’Ajuntament de Barcelona ha desenvolupat aquesta cadena de valor:
• identificant els elements significatius materials i de desenvolupament software
• relacionant les activitats desenvolupades aquest mandat
• analitzant i planificant les activitats futures per completar el model i
• establint un programa que possibiliti la col·laboració amb tercers (públics i
privats) per continuar aquest procés

4.
Smart City: L’espai urbà
Una planificació de ciutat que
possibiliti la creació
d’infraestructures i faciliti la
generació de xarxes i el
Domini Públic Material
desplegament de dispositius a
la via pública és clau per al
correcte desenvolupament del
model de gestió de la ciutat
Elements constitutius de la cadena de valor:

5.
Espai Urbà: el 22@ un model d'adequació del territori
En una ciutat amb consciència de la importància
de les TIC, les infraestructures tradicionals han de 28 Km
xarxa elèctrica
ser redissenyades per facilitar la seva incorporació
a tots els nivells
Actuacions a gran escala (22@ o Sagrera) o
renovacions viàries parcials (Ronda del mig)
permeten modificar l’espai urbà i adequar-lo a les Noves xarxes elèctriques
noves necessitats
construïdes: 11,93 Km Calefacció 38,5MW 50 Km galeries
en construcció: 12,59 Km Refrigeració 59,5MW 36 Km fibra fosca
Recollida selectiva d’escombreries Nous sistemes de calefacció i
Funte: Proyecto 22@Barcelona. 100m€ invertidos. 50% completado Galeries soterrades
refrigeració
5

6.
Espai Urbà: Un model ordenat i adaptat a les TIC
1.
2.
Foto
Rojo
Parquímetre
Fibra
Inicial
Fibra
Final
Cruïlla
Una ordenació de
3. Bus
3
(WiFi) Coure
4.
5.
Bus
4
(f.o.)
Seu
(f.o.)
l’espai públic que
6. Càmara
TV
(f.o.) 6
permet reduir el
2 2 1 Bus
3
Canalización
perimetral
temps i inversió
necessaris per a la
incorporació de
nous serveis
2 2
5
6 Seu
Corporativa
A
central
Z ona
Concentrador
Wi-­‐Fi
Mesh
Bus
4
Wi-­‐Fi Mesh
U-­‐Ring
U-­‐Base
Sensor
Zona
Blava
Aplicació
Sensor
humitat
Sensors
Informació
Raw
contenidors dels sensors
Sensor
Cruïlles

7.
Infraestructures de comunicacions: la fibra òptica
La creació d’infraestructura de propietat
municipal és fonamental en la gestió i
desplegament de serveis urbans.
La fibra òptica és la base per al
desplegament de serveis a la ciutat:
§ Propietat de l’Ajuntament
§ Iniciada en 1994
§ 325 Km de fibra òptica
Desenvolupada a través de :
§ Xarxa de metro
§ Túnels
§ Galeries
§ Clavegueram
La gestió integrada de la infraestructura municipal de fibra òptica permet establir
sinèrgies entre els diferents gestors de serveis municipals, minimitzant inversions i
facilitant el procés de planificació

8.
Xarxes Municipals: La Xarxa WIFI Corporativa
Complementa la Xarxa Corporativa
basada en fibra òptica, donant
connectivitat a treballadors i serveis
necessaris a la Via Pública.
La nova xarxa permet estendre de
forma contínua la banda ampla pels
carrers de la ciutat, amb l’objectiu de
proporcionar serveis de connexió
fixes i en mobilitat.
§ 469 punts actius
§ 30% cobertura de la ciutat
§ Plenament operativa des de
La Xarxa WiFi Municipal permetrà la generació de noves oportunitats, aplicacions
innovadores i l’evolució a models de gestió de la ciutat més eficients en el marc del
desenvolupament de les ciutats intel·ligents (Smart Cities).

9.
Xarxes Municipals: La Xarxa WIFI Corporativa de Banda Ampla
• L’existència d’una infraestructura de banda ampla redundant ha permès la
creació d’una xarxa IP – amb enllaços a 1Gbps , 10Gbps o 100Mbps - que
dóna servei a pràcticament tot el grup municipal.
Sectors i districtes municipals
Serveis de Policia i Bombers de Barcelona
Instituts i empreses municipals
• 156 Edificis amb més de 6.200
ordinadors personals gestionats
centralitzadament
• 2 Centres de procés de dades
redundants que alberguen els Sistemes
d’Informació Corporatius
• 2 Centres de gestió del trànsit

10.
Sensors i actuadors
La xarxa WiFi Mesh permet dins del seu
entorn de cobertura la connexió de serveis Professionals mòbils Seguretat ciutadana i Serveis
de Mobilitat
de qualsevol tipus: fixes, nòmades i
mòbils, possibilitant que estiguin sempre
connectats.
4T 2010
La cobertura abasta àrea central de la
ciutat, on es concentra un major
Gestió infraestructura Gestió global, centralitzada i
nombre dels serveis potencials segura
estudiats.
Exemples de serveis:
§ Sensors
§ Parquímetres
Informació en temps real Informació “on-line”
§ Control d’enllumenat públic on és necessària
§ Pilones de control d’accés
§ Panels informatius
§ Càmeres de vigilància
§ Connexió de les flotes municipals
10

11.
Sensorització de la ciutat
Les unitats municipals responsables dels diferents serveis
que proporciona l’Ajuntament desenvolupen contínuament
iniciatives de millora:
Medi ambient: Detecció de sorolls, pol·lució, gestió de flotes, …
Mobilitat: 140 càmeres instal·lades, 1.080 sensors magnètics, …
TMB: 108 línies de bus, 361MM de viatges en metro anuals, …
Iniciatives per impuls propi o bé facilitant pilots per part
d’empreses innovadores que ofereixen solucions candidates
de ser aplicades a curt termini

12.
Sensorització de la ciutat: desenvolupament de projectes pilot
Mostrador Enllumenat Exterior Públic (2009):
§ Solució integral d’Infraestructures Urbanes
§ Desenvolupament dins del programa d’innovació
Urban Lab
§ Liderat per Endesa Network Factory i un conjunt
de més de 12 empreses
§ Pilot de lluminàries LED
§ Instal·lació de suports de
mobiliari urbà per a
enllumenat públic capaços
de contenir sensors
multiusos de diferents tipus,
accés WiFi, càmeres de
seguretat, …

13.
Sensorització de la ciutat: desenvolupament de projectes pilot
Càmeres per comptar vehicles (2009):
§ A la fase pilot del projecte europeu ICING, es van instal·lar 8 càmeres al districte 22@
§ Basades en l’ús de sistemes de visió artificial
§ Un cop ajustat, el sistema era capaç de comptar el nombre de vehicles que circulaven pel
carrer
8
3
1 4 7
2 5 6

14.
Plataforma de sensors
El creixement previst a mig termini d’instal·lació de nous dispositius a la
via pública planteja tendències mai observades fins ara
Internet
Mòbil
ADSL
GPS
2.0
Internet
de
les
coses
+4.000 Sensors
1.700 Semàfors
140 Càmeres
88 Pilones
462 Vehicles
6.200
PCs
+
1.000
PDAs
70 Fonts
6.000
PCs
>800
punts
63 Escales
WiFi
mecàniques
4.500
PCs
156
Edificis
68 Pàrking
144
Edificis
14 Radars
35
PCs
Etc...
55
Edificis
4
Edificis
1985 1995 2000 2009 2010 Futuro
Xarxes
actuals
Nova
generació
*
Edificis
connectats
a
la
xarxa
de
fibra
òp7ca
municipal

15.
Plataforma de sensors
Prova de
Concepte
Definició Model Especificacions
Objectius del projecte
• Determinació d’un marc de referència que permeti un
desplegament massiu de sensors i actuadors a la via
pública: Model constructiu i Model de dades.
• Validació dels mètodes previstos de transport de
dades (xarxa WiFi, xarxa sensorial).
• Validació dels mètodes per fer la informació
accessible a la ciutadania i institucions públiques i
privades que estiguin interessades.

16.
Plataforma de sensors: preparant-nos per al futur
Contempla un despliegue piloto de más de 120 sensores en el distrito 22@
Desenvolupat en distintes fases mitjançant fons,
subvencions i en col·laboració amb diferents entitats
públiques i privades

17.
L’autèntica evolució en el model
de gestió de l’espai públic es
Domini Públic Immaterial troba en la manera en què
gestionem els nostres serveis i
la informació associada

18.
Evolució de les xarxes a la ciutat
D’una visió vertical….
IMI IMI
GUB GUB
Transit BSMTransit Mediambient.
BSM Mediambient. Seguretat
Seguretat Rondes Rondes
Internet Internet
....
Internet Internet
Internet Internet WAN
WAN

19.
Plataformes integradores
…a una convergència tecnològica que permet la creació de plataformes multiservei i la
comunicació entre serveis
Semàfors Càmeres Transport
Accés remot Gestió Flotes
La xarxa IP com a
plataforma de serveis
Medi
Seguretat
Ambient
Sistemes
Informació Emergències
Corporatius Mobilitat

20.
Un model de creixement sostenible i d’avantguarda
+ Creixement Integració i convergència tecnològica
• Escalabilitat
Compatibilitat
entre xarxes sostenible • Eficiència econòmica i de gestió
• Potencial de creació de nous serveis
IMI Police Traffic Mobility Env. Security Mobility
Amb plataforma de futur
Internet
Internet
Internet
Comunicació
entre xarxes
Segregació
IMI IMI
GUB GUB
Transit BSM BSM Mediambient. Seguretat
Transit Mediambient. Seguretat Rondes Rondes
Internet Internet
....
Internet Internet
- Creixement • Gestió complexa per la diversitat de tecnologies i
l’absència d'estàndards
insostenible
Internet Internet WAN
WAN
• Dependència d’una despesa creixent
Amb les xarxes actuals • Limitació del potencial de creació de serveis

21.
Plataformes integradores
Una plataforma de futur que facilita eines per al desenvolupament
de serveis avançats i obre oportunitats per a la generació de valor
afegit per part de tercers:
• Interoperabilitat amb d’altres administracions o entitats
• Obertura de dades a tercers (Open Data)
• Eines per al desenvolupament de noves solucions

22.
Interoperabilitat
INTEROPERABILITAT INTRAOPERABILITAT
Altres AAPP Grup Ajuntament
PASSAREL .LA INTEROPERABILITAT
PADRÓ HISENDA ALTRES

23.
OpenData

24.
Nous serveis
Un nou entorn per desenvolupar
noves solucions de gestió de la
?
ciutat i d’informació i servei per qui
les fa servir ...
... gràcies a un model integral
de visió de la ciutat:
Smart City Barcelona

25.
Col·laboració amb empreses
Barcelona està interessada en col·laborar en el desenvolupament de
les TIC aplicades a la gestió de la ciutat, com a part fonamental en la
gestió de la via pública, i en el desenvolupament junt a la iniciativa
privada, de solucions i aplicacions.

26.
Programa Barcelona Urban Innovation Lab & Dev (BUILD)
El Programa BUILD sorgeix com a àmbit mixt de desenvolupament del model d’Smart
City.
És un programa orientat a fomentar la participació de les diferents iniciatives empresarials
privades que estiguin interessades en el desenvolupament d’activitats d’innovació dins del
model Smart City i relacionades amb la gestió de l’espai urbà.
Dins d’aquest programa es defineixen dos tipus de relació entre les entitats i l’Ajuntament
de Barcelona.

27.
22@Urban Lab
§ Model de suport bàsic per a l’estratègia d’innovació de
Barcelona: en funcionament des de 2008
§ Permet a les empreses usar l’entorn urbà del 22@ com a àrea
de testeig i pilot per a nous productes en fase precomercial i
serveis que fan de Barcelona una Smart City
Objectius
§ Eina d’apropament als serveis municipals de les noves solucions
que desenvolupa el mercat
§ Per a les empreses possibilita un banc de proves en el món real, facilita
l’accés al mercat i impulsa la competitivitat
Beneficis
§ Transforma les propostes d’innovació en projectes pilot. Molt útil per a les empreses
innovadores, en assegurar la viabilitat de les seves solucions en un entorn urbà complex
§ Font potencial de nous serveis capaços d’oferir millores als ciutadans de Barcelona i a la
gestió de la ciutat
Propostes
http://www.22barcelona.com

28.
Urban Research
§ Urban Research facilita un nou àmbit de treball conjunt
empresa - Ajuntament per a aquelles que vulguin realitzar
activitats d’investigació dins de la provisió de serveis i la
gestió intel·ligent de l’espai urbà
§ L’Ajuntament proporcionarà a l’activitat recursos humans i
materials en funció de la naturalesa, magnitud, aportació de
l’empresa i rellevància de la proposta
Objectius
§ Col·laborar amb empreses en la creació de nous productes
de marcat caràcter innovador i orientats a la millora de la
gestió urbana
Beneficis
§ La implicació del coneixement municipal a la generació del
producte
§ La possibilitat de generar patents sobre productes comercials
d’avantguarda testejats i validats per una ciutat
Propostes
§ imi@bcn.cat

29.
www.bcn.cat