1. PRESENTACIÓ CRÍTICA
DE
Grup: Joan Vinyoli
Estudis: Batxillerat humanístic
Matèria: Literatura catalana
Professor: Pere Poy Baena
Curs: 2016–2017
2. OBJECTIUS
Presentació dl’autor Joan Vinyoli.
Presentació de les seves obres.
Presentació del seus premis.
Petita explicació de les conclusions.
CONTINGUTS
Portada
Objectius i continguts
Biografia
Obres de la primera etapa
La segona etapa i les obres
d’aquesta
Obres
Com són les seves obres?
Com és la seva poesia?
3. BIOGRAFIA
Joan Vinyoli fou un poeta català, va néixer a Barcelona
es 3 de juliol de 1914 i va morir el 30 de novembre de
1984.
Vinyoli va estar influenciat per Rainer Mariea Rilke.
La infantesa de Vinyoli no va ser fàcil, està marcada per
les penúries econòmiques familiars. El seu pare, metge
internista, va morir quan ell tenia quatre anys, el 1919.
En morir el seu pare es va traslladar a Sant Joan Despí.
El 1922 tornà a Barcelona, on va començar a estudiar als
Jesuïtes del carrer Casp i després al Colegio de la
Inmaculada. Vinyoli va estudiar comerç i als setze anys
entrà a treballar a l’Editorial de Labor, on va estar fins a
la seva jubilació el 1979.
4. En un principi concep la poesia com una eina de
coneixement sobre un mateix, la seva lírica, deutora del
romanticisme alemany i el post simbolisme evoluciona
progressivament cap a la poesia metafísica i existencial,
caracteritzada per un realisme de caràcter experiencial i
moral.
La reproducció poètica de Vinyoli es pot dividir en dues
etapes:
La primera que va de 1937 al 1963 i en la qual és fidel al
mestratge de Riba i Rilke,és la de formació i consolidació.
Aquesta es caracteritza pels constants replantejaments
poètics i per la ferma voluntat de contribuir-se una veu
lírica personal.
En la primera etapa Vinyoli publica cinc reculls poètics
5. OBRES DE LA PRIMERA ETAPA
1937 — Primer desenllaç. Ed. Residència d'estudiants.
Un llibremenos en què preval la voluntat d’art a l’autèntica
poesia
1948 — De vida i somni. Ariel.
Escrit segons una nova forma de concebre el quefer
poètic
1951 — Les hores retrobades. Els llibres de l'Óssa Menor.
De to marcadament elegíac i que inaugura l’etapa de
consolidació de Vinyoli, que comportarà el pas decisiu des
del descriptivisme paisatgístic inicial fins al procés de
simbolització tan característic de la seva obra posterior
6. 1956 — El Callat. Els llibres de l'Óssa Menor.
Es conforma com el volum central i més reeixit de la
primera època.
1963 — Realitats. Els llibres de l'Óssa Menor.
Un llibre irregular i heterogeni en què el poeta vacil·la
entre seguir als postulats poètics de l’escriptor d’El
Callat o adscriure’s al model de poesia realista i
engatjada que impera en aquell moment Catalunya.
7. LA SEGONA ETAPA
La segona etapa, que va de 1970 a 1984, és la de
maduresa i plenitud poètiques i coincideix amb el moment
de màxim reconeixement per part de la crítica i del públic
lector. és també la més fecunda: edita un total d’onze
llibres de poemes, a més de dos reculls d’obra poètica.
Obres de la segona etapa:
1970 — Tot és ara i res. Edicions 62
1973 — Encara les paraules. Edicions 62
1975 — Ara que és tard. Edicions 62
Formen un tríptic unitari, pel to desolat i ple plantejament
existencial que els caracteritza.
8. 1976 — Vent d'aram. Proa (Pròleg de Lluís Izquierdo).
S’inicia el darrer tombat de la seva poesia, molt intens i
productiu, malgrat els constants problemes de salut
1977 — Llibre d'amic. La Gaya Ciencia.
1978 — El griu. La Magrana.
1983 — Cants d'Abelone. Revista Reduccions.
Són llibres de emfàtica amorosa.
1984 — Domini màgic. Empúries.
1984 — Passeig d'aniversari. Empúries.
El tema central és el de la polarització entre la
consciència de la mort i la dimensió màgica i
trancendent de la paraula poètica.
9. OBRES
És possible que la grandesa de la poesia de Joan Vinyoli es trobi en la peculiar
confluència, en la seva obra, d’una actitud indagatòria de les pregoneses de l’ésser
humà abocat al conflicte vital, i de l’assumpció de la poesia com el procediment,
substancialment màgic, que haurà de permetre transcendir i assolir el que el poeta
anomenava “besllums de permanència feliç”.
L’obra poètica de Joan Vinyoli, influïda per les lectures de Carles Riba i de R.M
Rilke, la constitueixen més de 500 poemes distribuïts en 17 llibres. La seva veu
assoleix una primera culminació amb El Callat 1956), un dels poemàris més
profunds i rics en sentits de la poesia catalana de la postguerra.
La seva poesia, de to indagatori, es converteix en la crònica lírica d’una
personalitat vitalista i anheladant, i sedueix els lectors per la seva extraordinària
capacitat comunicativa i la seva autenticitat.
10. COM SÓN LES SEVES OBRES?
Vinyoli despulla els seus poemes d'elements superflus i artificiosos
sense arribar a un preciosisme de la simplicitat,busca una senzillesa
autèntica, comprensible per a tots. Ell es diferent a els altres
intel·lectuals de la poesia, perquè n'assimila les lliçons sense perdre's
en els laberints de la raó pura. Vinyoli té en compte el lector però no
rebaixa ni un pèl la seva autoexigència moral, una de les més
poderoses de la tradició europea. Sense gota de puritanisme, havent
començat catòlic i acabant, quan més s'enfila en les ales de l'esperit, en
un ateisme declarat, i sempre a la recerca de naufragar en l'altre. I
mai, mai, "avar de guanys d'hipòcrita domini".
11. COM SÓN LES POESIES DE VINYOLI?
Tota la poesia de Joan Vinyoli d'ençà els anys setanta té, malgrat
alguns canvis i diferències evidents, unes característiques comunes que
són, ja ara, les que ens permetran parlar d'una veu pròpia del poeta.
Vinyoli, que havia buscat en la paraula poètica els camins de la
investigació diguem-ne metafísica, no abandona pas el seu sentit de
recerca però li fa fer un tomb substancial: ara l'home és el centre del
seu univers, la mesura de totes les coses i, en conseqüència, els
horitzons de la seva poesia ens són més propers. Sobretot perquè
aquest home que es constitueix com a nucli poètic és un poeta que sap
aferrar-se a la vida amb totes les seves contradiccions, meravelles i
secrets.
12. VENT D’ARAM
EN BONA COMPANYIA
Molts jardins amb peònies,
lilàs i pèsols
d'olor, són lloc de bon estar,
quan ja la llum abaixa
la veu i, sense fer remor,
pels engorjats del vespre
s'allunya la tartana
del desesper.
El dia torça el coll
com una espiga plena.
La nit és tota per nosaltres.
Encén el vi.
PER MOLT QUE ENS ABRACEM
Per molt que ens abracem i que ens omplim
la boca
de boca i que ens mesclem els cossos,
mai no som un. Cada vegada
l'assaig de no gastar massa paraules,
que és el que més traeix.
Val més el gust de les petites coses
velades, que revelen.
Un dia clar de somnis i de foc
ens torna al lloc on vàrem començar.
TEMPS
Torna'm, ah, torna'm als anys
de la noiesa,
amb els amics
a la riera, amb els passeigs
i les pistes de tenis
i el ping-pong.
No. No.
Torna'm a la furiosa
passió que de mi va fer un altre.
Ja no seré mai més el noi
que feia jocs.
I me n'alegro.POLLETS
És encara de nit. Demà
serà el nou dia, que és un dir.
Ja tot és enterrat encara que fem veure
que vivim. No vivim. Som uns pollets
vagament escalfats per la bombeta roja
del sol, una mica de cosa que es va fent
no res,
pìulant mentre s'acosta
la nit encesa de la mort,
prou adorable.
NO HI HA CAP NOVETAT
No evocaré mai més els dies
del nostre amor.
No hi ha cap novetat.
La crosta ja resseca de la vida,
cal només arrencar-la, baldament
faci mal: trobareu el que som:
aiguavessants d'una mateixa soledat.
13. PREMIS
1951 — Premi Óssa Menor per Les hores retrobades
1974 — Premi Lletra d'Or per Encara les paraules
1976 — Premi de la Crítica de poesia catalana per Ara que és tard
1976 — Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya
1977 — Premi Crítica Serra d'Or de poesia per Ara que és tard
1977 — Premi Crítica Serra d'Or de poesia per Vent d'aram
1985 — Premi Crítica Serra d'Or de poesia per A hores petites
1984 — Premi de la Crítica de poesia catalana per Passeig d'aniversari
1985 — Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles per Passeig
d'aniversari
1985 — Premi Crítica Serra d'Or de poesia per Passeig d'aniversari
14. CONCLUSIONS
Joan Vinyoli va ser un poeta català importat dels segle XX, va escriure més de
500 poemes, distribuïts en 16 llibres, pel que fa als temes tractats destaquen la
reflexió sobre l’amor, la mort, el pas del temps i la mateixa poesia.
Va escriure diverses obres, les quals, es van classificar en dues etapes.
Com em dit Vinyoli concep la poesia com una eina de coneixement sobre un
mateix i sobre el món, es una via d’arrelament en la realitat i de trancendència
d’aquesta i el mitja òptim, de salvació, per superar l’estat d’indigència que el poeta
creu inherent a la condició humana.
I va rebre nombrosos premis fins a la seva mort, el qual al 1985 va rebre el Premi
Crítica Serra d'Or de poesia per Passeig d'aniversari
