21. Mastabes Tombes més antigues. Des de l’exterior s’assemblaven a un rectangle amb les parets inclinades. A l’interior hi havia una cambra funenrària.
22.
23.
24.
25.
26.
27.
28. Va canviar molt poc durant els 3.000 anys que va durar la civilització. No podien innovar. Falta de perspectiva : les figures es representaven sense sentit de profunditat. Frontalitat : Els objectes es mostraven sempre de cara. Les figures humanes, cada part del cos es disposaven d’una manera: l’ull i les espatlles es dibuixaven de cara, però el rostre, els braços i les cames de perfil. La idealització : Representaven persones amb aspecte jove i atractiu. El cos humà es mostrava com hauria de ser, no com era en realitat. La immobilització i la rigidesa : són estàtiques, amb una sensació de permanència. Es conserven moltes obres en perfecte estat, gràcies al clima sec i que es mantenien amagades durant mil·lenis a l’interior de les tombes.
29. Les arts decoratives Ull d’Horus – era un amulet que els egipcis utilitzaven per protegir-se del mal d’ull. Escarabat – es feia servir com a protecció contra qualsevol mal visible o invisible.