1. L’aigua clara i els negocis obscurs:
La privatització de l’Aigua
Octubre 2012
www.plataformaaiguaesvida.wordpress.com
aiguaesvida@gmail.com

2. L’AIGUA
 T’has assabentat que volen privatitzar la gestió de
l’aigua des dels orígens fins a les poblacions?.
 T’ha explicat algun telenotícies que això ho han fet a
l’estiu perquè no t’assabentessis?.
 Has vist o llegit a algun lloc que l’empresa Aigües de
Barcelona t’està cobrant l’aigua il·legalment perquè no
té contracte?.

3. L’AIGUA
 L’AIGUA és ESSENCIAL per a la vida dels ecosistemes i les
persones, un dret humà fonamental (assemblea general
NNUU, 2010) i un servei bàsic per a una vida digna (UNESCO).

4. ELS SERVEIS PÚBLICS
D’AIGUA
 Necessitem l’aigua per viure, sí o sí. És un mercat
captiu on les persones estan obligades a pagar.
 Els serveis d’aigua i sanejament són un monopoli
natural. No pots triar qui et subministra l’aigua.
 A Catalunya els serveis públics d’aigua i sanejament són
de titularitat / responsabilitat pública municipal.

5. La situació a Catalunya
 La captació i distribució de l’aigua fins a
l’entrada dels municipis s’ha fet, fins ara, per
empreses públiques (p.ex. Aigües Ter Llobregat).
 El 80% de la població de Catalunya rep l’aigua
d’operadors / empreses privades.
 Catalunya és una de les zones del món amb uns
nivells de privatització més elevats.

6. Arguments per la privatització
 Eficàcia i eficiència de la gestió privada: cap estudi ho ha
pogut demostrar.
 Capacitat d’inversió del sector privat: traslladant a les tarifes
els costos financers.
 Competència: només inicialment durant el concurs; quan ja
tenen una concessió per a 50 anys no hi ha competència amb
ningú.
 Coneixement: hi ha empreses públiques arreu del món que
col·laboren i comparteixen coneixement.

7. Una gestió privada no garanteix la bona
gestió dels serveis bàsics
(aigua, llum, gas...)

8. Nous arguments pro-privatització
 Endeutament: sovint les empreses públiques
estan sobre-endeutades per decisions polítiques,
no per mala gestió.
 Situació de les finances públiques: es
malvenen empreses públiques amb capacitat de
donar beneficis (reinvertibles) cada any. Es
trasllada la càrrega financera a la butxaca dels
ciutadans.

9. El cas de l’empresa
Aigües Ter LLobregat
 És l’empresa pública responsable de portar l’aigua a 121
municipis i quasi 5 milions de persones.
 Té actius valorats en 1.800 milions d’euros: canonades, dipòsits,
estacions d’impulsió, centres de potabilització. El 2010 va ser
considerada la 2ª millor empresa pública del món.
 Deute acumulat de € 700 milions derivats de la incorporació de
dues empreses públiques i de les inversions durant la sequera.
 L’empresa generava € 7 milions de beneficis i reinvertia 35
milions anuals en la xarxa.

10. La situació d’ATLL
 En procés de licitació per tal de passar a una gestió
privada (AGBAR o FCC). Obert durant l’estiu de 2012.
 Preu de la concessió de 50 anys: € 1.000 milions. 300
milions ara i 700 al llarg dels propers 50 anys.
 La concessió dels serveis d'ATLL no servirà per pagar
els 663 milions d'euros de deute que arrossega la
companyia.

11. Algunes conseqüències previstes
 Pujada de tarifa prevista entre el 40 i el 60% segons el municipi.
 Pèrdua de capacitat de control sobre les tarifes i els costos de
subministrament.
 La gestió del cicle integral de l’aigua en mans privades:
 Utilització de les fonts de captació segons criteris econòmics vs. criteris
socials / mediambientals.
 Desincentivació de l’estalvi i la reducció de consum (els interessa que gastem
més per a pagar més)
 Possible situació de control absolut per part d’una mateixa empresa (si
guanya AGBAR el concurs): es compra l’aigua a sí mateixa.

12. Què s’està fent?
 Més d’una trentena de municipis ha votat una moció en contra
de la privatització d’ATLL.
 Al·legacions presentades al procés de licitació: la Generalitat
considera que les associacions de veïns no són part interessada
en el procés…
 Irònicament, AGBAR presentarà al·legacions a la valoració
de les ofertes. Per ara ACCIONA sembla la millor posicionada
però... ¿Quedarà fora AGBAR d’aquest negoci?

13. I a BARCELONA, QUÈ?
 L’Ajuntament de Barcelona és el responsable del servei. L’Àrea
Metropolitana de Barcelona és l’encarregada de supervisar-lo.
Des del 1917 l’empresa privada Sociedad
General de Aguas de Barcelona (SGAB) –
AGBAR realitza el subministrament de
l’AIGUA a tota Barcelona.
L’aigua clara i els negocis obscurs:
L’aigua a Barcelona

14. A BARCELONA, QUÈ?
• L’any 2009 “La Caixa” va vendre a la transnacional francesa SUEZ un 30%
d’AGBAR.
• AGBAR actualment està controlada per SUEZ (75,32% de les accions), “la
Caixa” (24,12%) i petits accionistes de la companyia.
L’aigua clara i els negocis obscurs:
L’aigua a Barcelona

15. El negoci de la gestió
privada de l’aigua
 L’any 2009 va repartir entre els seus
accionistes uns dividends de 389 milions d’€
en lloc de destinar-los a millorar el
rendiment de la xarxa.
 AIGÜES DE BARCELONA va comprar la
Torre AGBAR per 165 milions d’€ en lloc
de destinar-los a baixar la tarifa.
 Els beneficis d’AGBAR han servit per
privatitzar serveis arreu del món (p.ex.
Xile, Argentina, Xina, Regne
Unit, Colòmbia, Algèria,...)

16. Mentrestant…(I)
•AIGÜES DE BARCELONA ha acomiadat més de 200 treballadors/es des del 2010.
Extracte de la nota del Comitè intercentres AGBAR
L’aigua clara i els negocis obscurs:
L’aigua a Barcelona

17. Mentrestant…(II)
La Fundació AGBAR s’assegura “formar” els jutges en Drets d’aigua mitjançant un
acord amb el Consell General del Consell Judicial, el màxim òrgan de govern jurídic
estatal.
Impartir doctrina als jutges des del sector privat de l’aigua?

18. Mentrestant…(III)
 Les dietes del Consell d'Administració són de
3.300€ per reunió.
 Barcelona té una xarxa amb un rendiment que
ronda el 80%  20 litres de cada 100 es perden
o no es comptabilitzen. La ciutadania volem
menys repartiment de dividends i més millora
de la xarxa
Imatge extreta de l’informe de
Responsabilitat Social Corporativa
d’AGBAR de 2009
L’aigua clara i els negocis obscurs:
L’aigua a Barcelona

19. ...i ningú ha vist el contracte que permet tot això...
L’aigua clara i els negocis obscurs:
L’aigua a Barcelona

20. NO HI HA CONTRACTE
 AIGÜES DE BARCELONA NO TÉ CONTRACTE DE
CONCESSIÓ per GESTIONAR l’aigua a Barcelona.
 Així ho confirma la sentència judicial 298/2010:
“El servei d'abastament d'aigües a la ciutat de Barcelona i l’actuació
de la SGAB* en tant que concessionària del servei son actuacions
il·legítimes”
* Societat General d’Aigües de Barcelona
No t’ho han dit al Telenotícies?
L’aigua clara i els negocis obscurs:
L’aigua a Barcelona

21. NO HI HA CONTRACTE
Fragments de la sentència de 5 d’octubre de 2010 del jutjat
contenciós administratiu nº 12 de Barcelona
L’aigua clara i els negocis obscurs:
L’aigua a Barcelona

22. I què fan per solucionar-ho?
 Es passen dos anys dient que hi ha un contracte però no el fan
públic i…
 Durant l’estiu, a l’ajuntament decideixen crear una empresa mixta
en la que AGBAR es queda el 85% de les accions i la municipal
EMSSA el 15%.
 Donen 30 dies per fer al·legacions…. fins el 24 d’agost.
 Tornar a una gestió pública no és ni tan sols objecte de debat.

23. DAVANT D’AQUESTS FETS
DENUNCIEM
 La gestió de l’aigua com una mercaderia (i no com el
servei essencial que hauria de ser).
 L’opacitat de les empreses privades i la impossibilitat de
supervisar-les (encara més sense contracte).
 La total manca de transparència per part dels
responsables polítics.
 La hipocresia dels polítics, que “regalen” negocis a les
empreses mentre ens retallen els drets.
 La porta giratòria entre entitats públiques i privades
 El silenci dels mitjans de comunicació.

24. RECLAMEM: L’AIGUA UN BÉ COMÚ
I NO UNA MERCADERIA
 Una gestió directa per part d’empreses públiques de tots els
serveis d’aigua i sanejament. Una gestió directa amb participació
i control social.
 Transparència en la gestió i la taxa (actualment tarifa) de l’aigua.
 La reinversió de qualsevol benefici en la millora de la gestió de
l’aigua, en polítiques socials o en reduccions de tarifes.

25. NO COMENCEM DE ZERO...
 Al món més del 90% de les connexions domiciliaries d’aigua les
gestiona el sector públic; a Catalunya, el 10%.
 La capital de França, París, seu de la transnacional SUEZ va re-
municipalitzar el servei d’aigua el 2010; el 2011 va baixar les tarifes
un 8% i va tenir 20 milions d’€ de beneficis, que s’han destinat a la
millora del servei públic.
 A Itàlia més de 25 milions de persones varen votar el 2011 en
referèndum a favor de la no privatització de l’aigua.
 Recentment El Figaró – Montmany i Arenys de Munt també han
tornat a la gestió directa i pública del servei d’aigua, amb nombrosos
beneficis per a la població.

26. Més informació a:
www.plataformaaiguaesvida.wordpress.com
Contacte:
aiguaesvida@gmail.com