SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 27
TEMA 2: L’ATMOSFERA I
ELS CLIMES
CIÈNCIES DE LA TERRA
IES MONTSERRAT ROIG
PROFESSOR: CARLES CASAMORT
1. COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA
• ATMOSFERA: Embolcall gasós de la terra
Segons la composició és pot dividir en :
a)Homosfera: 100 primers km.
Composició homogènia
b)Heterosfera: 100km a uns 10.000 km formada per
diverses capes amb diferents composicions
Les capes de l’atmosfera
2. HISTÒRIA DE L’ATMOSFERA
• Es forma fa uns 4500 M.a.
• L’atmosfera primitiva
– Té el seu origen en els gasos emesos pels volcans.
– 2 hipòtesis de la seva composició
a) Atmosfera Reductora:
85%H2O 10%CO2 5% restant NH3,CH4, N2,SH2,SO2
b) Atmosfera neutra formada per N2 i CO2
Fa uns 2600 M.a. no hi havia oxigen (atmosfera anòxica)
Els primers organismes fotosintètics protegits per l’aigua
dels raigs UV alliberen oxigen i comencen a canviar la
composició de l’atmosfera
NO HI HAVIA VIDA A LA TERRA, només
a l’aigua en forma de bacteris i
cianobacteris (primers organismes
fotosintètics)
No capa d’Ozó No filtratge raigs UV
impossible la supervivència a la terra
• Milions d’anys després aquesta activitat fotosintètica
aquàtica i l’alliberació d’ O2 a l’atmosfera:
canvia la composició de l’atmosfera
CARÀCTER OXIDANT
A l'estratosfera una part de l’O2 reacciona amb els raigs UV
formant la capa d’ozó (O3)
PROTECCIÓ NECESSÀRIA PER A LA COLONITZACIÓ DEL
MEDI TERRESTRE
O2 + Capa d’ozó = colonització del medi terrestre
ESCALA CRONOLOGICA DELS PRINCIPALS
ESDEVENIMENTS DE LA ATMÒSFERA TERRESTRE
0 Ma Alliberament per part de l’espècie humana de gasos contaminants que
comencen a alterar l’atmosfera
400 Ma Capa d’ozó totalment formada
1.000 Ma Atmosfera oxidant
2.600 Ma Origen dels organismes fotosíntesis alliberadors d’oxigen (cianobacteris)
3.000 Ma Encara hi ha una atmosfera primitiva (anòxica)
4.600 Ma Formació de la terra
3. HISTÒRIA DEL CLIMA DE LA TERRA
• CLIMA: estat mitjà de l’atmosfera en un indret i un període
determinat ( mes, estació o any)
• EL canvis climàtics globals han estat molt freqüents al llarg de
la història de la terra.
• Els principals factors d’aquest canvis climàtics són :
a) ASTRONÒMICS
b) GEOLÒGICS
c) ANTROPOGÈNICS
a) Factors astronòmics: alguns són periòdics
i provoquen canvis en la quantitat d’E solar incident
i. Alineacions planetàries: Alteracions en l’orbita terrestre
ii. Cicles d’activitat solar: les taques de la superfície solar
varien. Té un cicle d’11 anys.
A + taques + activitat solar + E solar
iii. Cicles orbitals terrestres: l’excentricitat de la terra varia
lleugerament cada 100.00 anys.
iv. Moviment de precessió de l’eix terrestre: varia cada
25.800 anys.
v. Impactes de meteorits: generes períodes de
refredament breus a causa de la pols en suspensió
b) Factors geològics:no tenen periodicitat.
Provoquen canvis en la quantitat d’E incident a la
superfície Terrestre o en la seva distribució
i. Posició de les terres emergides: La presència de grans
àrees de terra (formació de supercontinents) produeix
oscil·lacions tèrmiques i un augment de l’aridesa.
Ex: Glaciació de Gondwana al carbonífer
fa entre 360 i 285 Ma
b) Factors geològics: (continuació)
ii. Erupcions volcàniques: Primer refredament degut a
les cendres en suspensió. Després augment de la Tª per
l’efecte hivernacle produït per l'emissió de gasos
hivernacle (CO2 i H2O). Ex:Tambora(1815), Krakatoa
(1883), Pinatubo (1991).
iii. Canvis d’intensitat i polaritat en el camp magnètic
terrestre: es creu que quan més dèbil el camp magnètic
més fred el clima, perquè hi ha menys intercepció de raigs
còsmics, que bloquegen part de la radiació solar.
- camp magnètic intercepció rajos còsmics rajos còsmics
FRED radiació solar bloqueig raigs solars
c) Factors antropogènics:
• ACTIVITATS HUMANES QUE AFAVOREIXEN
L’EFECTE HIVERNACLE COM:
- L’ÚS DE COMBUSTIBLES FÒSSILS (ALLIBERAMENT DE CO2)
- ALLIBERAMENT D’ALTRES GASOS CONTAMINATS (OZÓ,
ÒXIDS DE NITROGEN I SOFRE, ETC.)
La temperatura mitjana de la terra a augmentat 0’6 ° C la segona meitat del
S.XX.
Canvis en la pluviometria i freqüència d’alguns fenòmens meteorològics
també són deguts a l’activitat humana.
4. FUNCIONS I BALANÇ ENERGÈTIC DE
L’ATMOSFERA
a) FUNCIONS DE L’ATMOSFERA:
– Filtra les RADIACIONS SOLARS
– Evita grans CONTRASTOS TÈRMICS
– Impedeix la caiguda de MATERIAL CÒSMIC
– Conté el CO2 necessari per a la fotosíntesi
– Conté O2 per a la respiració
– Completa el CICLE DE L’H2O
b) BALANÇ TÈRMIC DE L’ATMOSFERA
o L’atmosfera rep tanta energia tèrmica com la que emet: EQUILIBRI ENERGÈTIC.
o Per això a la terra no hi ha un escalfament ni un refredament global
o El 100% de l’E rebuda prové del sol:
- El 70% és absorbida
- El 30% és reflectida per la Terra: ALBEDO.
ESCALFAMENT DE L’AIRE:
i. -Radiacions infraroges: emeses per la superfície terrestres desprès de ser
escalfada per l’acció solar.
ii. -Processos de convecció tèrmica: elevació de l’aire superficial quan s’escalfa.
iii. -Transferència de calor latent: de l’evaporació de l'aigua.
Esquemes dels intercanvis energètics entre la superfície terrestre,
l’atmosfera i l’espai exterior (en W/m2). (La radiació d’ona llarga és la
radiació infraroja de baixa freqüència.)
Hi ha un balanç energètic entre l’entrada i la
sortida d'energia.
EFECTE HIVERNACLE
(com a procés energètic remarcable)
- Gasos com el CO2, H2O (g), CH4,
òxids de nitrogen tornen en forma
de radiacions infraroges part de l’E
emesa per la superfície terrestre.
- Aquesta calor queda retinguda a
l’atmosfera en lloc de perdre's a
l’espai.
Això és clau en les temperatures suaus de
la terra. Si no existís aquest efecte
passaríem d’una temperatura mitjana de
15° C a un valor de -27° C.
Aquest efecte s’està incrementant els
darrers anys degut a factors antròpics.
5. EL CLIMA I EL TEMPS ATMOSFÈRIC
a) FACTORS QUE DETERMINEN EL CLIMA
1. LATITUD:
MOVIMENT DE TRANSLACIÓ + INCLINACIÓ EIX DE LA TERRA
DIFERENCIES EN L’ANGLE D’INCIDÈNCIA DE LA RADIACIÓ SOLAR I VARIACIONS DE LA
DURADA D’INSOLACIÓ DE LES REGIONS NO EQUATORIALS
DESEQUILIBRI TÈRMIC ( 2 regions molt fredes als pols i una càlida a l’equador)
LA TEMPERATURA A MESURA QUE ENS ALLUNYEM DE L’EQUADOR
2. ALTITUD:
Altitud Temperatura a la troposfera
3. DISTÀNCIA AL MAR:
-Les zones properes al mar tenen oscil·lacions tèrmiques menors.
-Els corrents marins càlids o fred també influeixen.
4. ORIENTACIÓ:
-Els relleus afecten a la insolació (cara nord o sud d’una muntanya) i els
vents (ela frenen o els canalitzen).
5.HUMANITZACIÓ:
-Alteracions locals dels climes en zones molt industrialitzades degut a les
nombroses fonts de calor i de materials que capten les radiacions
6. CIRCULACIÓ ATMOSFÈRICA GENERAL
- A la terra hi ha dos zones amb temperatures extremes:
 Les regions equatorials- intensa radiació solar i constant i
altes temperatures
 Els pols- radiació feble i llargs períodes sense insolació. Són
regions permanentment fredes que generen vents freds i
densos que formen corrents descendents
a) CÈL·LULES CONVECTIVES:
Els vents calents generats a l’equador
ascendeixen cap els pols per la part
superior de la troposfera, mentre que
els vents freds i densos dels pols
descendeixen cap a l’equador per les
zones baixes de la troposfera. Això
genera zones d’altes pressions i zones
de baixes pressions.
b) CÈL·LULES CONVECTIVES + FORÇA DE CORIOLIS
-El moviment de rotació de la terra provoca l’efecte CORIOLIS,
que desvia els vents de les cèl·lules convectives donant origen a
una circulació general més complexa.
- Formació de 3 CÈL·LULES
CONVECTIVES a cada
hemisferi que determinen la
creació de diverses franges
de pressió i de vents i que
determinen la distribució
geogràfica de les grans àrees
climàtiques de la terra
A: altes pressions (anticiclons)
B: baixes pressions (borrasques)
ZONACIÓ CLIMÀTICA
CLIMES FREDS: zones properes als
pols. Entre 60° i 90° de latitud N i S )
CLIMES TEMPERATS: entre 30° i 60°
de latitud n i S.
CLIMES CÀLIDS: zones properes a
l’equador. Entre 0° i 30° de latitud N i
S.
ATLES CLIMÀTIC
ZONES CLIMES TEMPERATURES PRECIPITACIONS
CÀLIDES
EQUATORIAL altes tot l’any Abundants i irregulars
TROPICAL ESTACIONAL altes amb poca variació estacionals
ESTEPARI altes amb poca variació. estacional
a les zones subtropicals
Estació de pluges molt curta
DESÈRTIC Grans oscil·lacions tèrmiques i
estacionals
escasses
TEMPERADES
SEMIÀRID Variacions estacionals importants escasses
TEMPERAT HUMIT Temperatures suaus amb estacions Abundants i regulars
TEMPERAT HIVERN SEC Estius calorosos
Hiverns suaus
Plujós a l’estiu.
Sec a l ‘hivern
TEMPERAT ESTIU SEC Estius calorosos. Hiverns freds Estiu sec. Poc abundants
CONTINENTAL SENSE
ESTACIÓ SECA
Forts contrastos tèrmics Abundants i regulars
CONTINENTAL HIVERN SEC Hiverns fred. Contrastos importants Hiverns secs. Moderades la resta de
l’any
FREDES
TUNDRA I SUBÀRTIC Estius curts i frescos. Hiverns llargs i
freds
moderades
POLAR Generalment per sota dels 0⁰ escasses
ALTA MUNTANYA fred Abundants però irregulars
geogràficament
7. CATALUNYA I LA CIRCULACIÓ
ATMOSFÈRICA GENERAL
hi ha molts factors locals que determinen el clima o microclima de cada indret.
per determinar el clima s’ha de conèixer la localització geogràfica i l’efecte dels
efectes locals que el caracteritzen:
 Catalunya està situada entre 40 ⁰ i 42 ⁰ N i per tant està dins de la zona de
domini anticiclònic dels 30 ⁰ precipitacions escasses.
• La major part d’aquestes són d’origen mediterrani (llevantades).
• Les que provenen de l’atlàntic es van desfent a mesura que travessen la
península.
• La conca mediterrània, amb un mar interior temperat i envoltat de
muntanyes, afavoreix la presència de masses d’aire humit i més aviat càlid
responsables de:
1. al final de l’estiu i a la tardor les pertorbacions atlàntiques tot i arribar
desgastades al Mediterrani, en entrar en contacte amb l’aire humit i càlid
que troba sobre el mar es reactiven i donen lloc a fortes precipitacions.
2. La massa d’aire fred provinent del golf de lleó quan entra en contacte
amb aquest aire calent i humit formi una depressió encara que no
produirà grans precipitacions perquè forment vents més aviat secs com la
tramuntana
7.1. ELS CLIMES DE CATALUNYA
DOS GRANS DOMINIS:
A) DOMINI MEDITERRANI- Ocupa gairebé tot el
territori català (clima temperat d’estiu sec), que
Comprèn cinc zones amb característiques
climàtiques diferents: pirinenc, prepirinenc,
Continental, prelitoral i litoral
B) DOMINI OCEÀNIC- només a la Vall d’Aran
(clima temperat humit)
Unitat 2. l'Atmosfera i els climes

Más contenido relacionado

La actualidad más candente (20)

CTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèrics
CTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèricsCTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèrics
CTMA2 Dinàmica i riscos atmosfèrics
 
Ud 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanismeUd 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanisme
 
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMALES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
 
CTMA2 La hidrosfera
CTMA2 La hidrosferaCTMA2 La hidrosfera
CTMA2 La hidrosfera
 
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUESCMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
 
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r BatxilleratRoques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
 
Atmosfera
AtmosferaAtmosfera
Atmosfera
 
70. Els agents mutàgens
70. Els agents mutàgens70. Els agents mutàgens
70. Els agents mutàgens
 
L'energia interna de la Terra
L'energia interna de la TerraL'energia interna de la Terra
L'energia interna de la Terra
 
U4.magmatisme
U4.magmatismeU4.magmatisme
U4.magmatisme
 
1. estructura i dinàmica de la terra
1. estructura i dinàmica de la terra1. estructura i dinàmica de la terra
1. estructura i dinàmica de la terra
 
UD 1 LA TAULA PERIÒDICA
UD 1 LA TAULA PERIÒDICAUD 1 LA TAULA PERIÒDICA
UD 1 LA TAULA PERIÒDICA
 
Tectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESOTectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESO
 
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTREUD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
 
30. La forma i la mida de les cèl·lules
30. La forma i la mida de les cèl·lules30. La forma i la mida de les cèl·lules
30. La forma i la mida de les cèl·lules
 
CTMA2 Impactes de l'atmosfera
CTMA2 Impactes de l'atmosferaCTMA2 Impactes de l'atmosfera
CTMA2 Impactes de l'atmosfera
 
El sòl
El sòlEl sòl
El sòl
 
Unitat 5
Unitat 5Unitat 5
Unitat 5
 
T2 catabolisme
T2 catabolismeT2 catabolisme
T2 catabolisme
 
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. AnabolismeBiologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U11. Anabolisme
 

Similar a Unitat 2. l'Atmosfera i els climes

CTMA2n_Atmosf Clima 09 00
CTMA2n_Atmosf Clima 09 00CTMA2n_Atmosf Clima 09 00
CTMA2n_Atmosf Clima 09 00tiotavio
 
CièNcies De La Terra
CièNcies De La TerraCièNcies De La Terra
CièNcies De La TerraMiguel
 
Ctma 2 1 Atmosfera Intro
Ctma 2 1 Atmosfera IntroCtma 2 1 Atmosfera Intro
Ctma 2 1 Atmosfera Introraimonjimenez
 
UNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdf
UNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdfUNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdf
UNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdfDanielSaezRamirez
 
Trabajo medi l'atmosfera david hernando con musica copia
Trabajo medi l'atmosfera david hernando con musica   copiaTrabajo medi l'atmosfera david hernando con musica   copia
Trabajo medi l'atmosfera david hernando con musica copiaPaz Peralta
 
Energia solar i dinàmica atmosfèrica ( tema 2 )
Energia solar i dinàmica atmosfèrica ( tema 2 )Energia solar i dinàmica atmosfèrica ( tema 2 )
Energia solar i dinàmica atmosfèrica ( tema 2 )yolandatorres
 
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPBjcorbala
 
Temps i clima_tema 5
Temps i clima_tema 5Temps i clima_tema 5
Temps i clima_tema 5jestiarte
 
L’ atmosfera
L’ atmosferaL’ atmosfera
L’ atmosferarafamoriel
 
Atmosfera i hidrosfera
Atmosfera i hidrosferaAtmosfera i hidrosfera
Atmosfera i hidrosferaJordi Morral
 
Circulacio en superficie 2
Circulacio en superficie 2Circulacio en superficie 2
Circulacio en superficie 2Berta Romera
 
batxillerat2
batxillerat2batxillerat2
batxillerat2gsardena
 
Els climes d'Espanya
Els climes d'EspanyaEls climes d'Espanya
Els climes d'EspanyaToni Raya
 
Introducció a la Meteorologia
Introducció a la MeteorologiaIntroducció a la Meteorologia
Introducció a la Meteorologiavirusdenespola
 

Similar a Unitat 2. l'Atmosfera i els climes (20)

CTMA2n_Atmosf Clima 09 00
CTMA2n_Atmosf Clima 09 00CTMA2n_Atmosf Clima 09 00
CTMA2n_Atmosf Clima 09 00
 
CièNcies De La Terra
CièNcies De La TerraCièNcies De La Terra
CièNcies De La Terra
 
Ctma 2 1 Atmosfera Intro
Ctma 2 1 Atmosfera IntroCtma 2 1 Atmosfera Intro
Ctma 2 1 Atmosfera Intro
 
UNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdf
UNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdfUNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdf
UNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdf
 
Trabajo medi l'atmosfera david hernando con musica copia
Trabajo medi l'atmosfera david hernando con musica   copiaTrabajo medi l'atmosfera david hernando con musica   copia
Trabajo medi l'atmosfera david hernando con musica copia
 
Canvis globals i canvi climatic
Canvis globals i canvi climaticCanvis globals i canvi climatic
Canvis globals i canvi climatic
 
Energia solar i dinàmica atmosfèrica ( tema 2 )
Energia solar i dinàmica atmosfèrica ( tema 2 )Energia solar i dinàmica atmosfèrica ( tema 2 )
Energia solar i dinàmica atmosfèrica ( tema 2 )
 
L’atmosfera terrestre
L’atmosfera terrestreL’atmosfera terrestre
L’atmosfera terrestre
 
L’atmosfera terrestre
L’atmosfera terrestreL’atmosfera terrestre
L’atmosfera terrestre
 
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB
 
Temps i clima_tema 5
Temps i clima_tema 5Temps i clima_tema 5
Temps i clima_tema 5
 
L’ atmosfera
L’ atmosferaL’ atmosfera
L’ atmosfera
 
Atmosfera i hidrosfera
Atmosfera i hidrosferaAtmosfera i hidrosfera
Atmosfera i hidrosfera
 
Ppt0000000
Ppt0000000Ppt0000000
Ppt0000000
 
Circulacio en superficie 2
Circulacio en superficie 2Circulacio en superficie 2
Circulacio en superficie 2
 
Atmosfera
AtmosferaAtmosfera
Atmosfera
 
Atmosfera
AtmosferaAtmosfera
Atmosfera
 
batxillerat2
batxillerat2batxillerat2
batxillerat2
 
Els climes d'Espanya
Els climes d'EspanyaEls climes d'Espanya
Els climes d'Espanya
 
Introducció a la Meteorologia
Introducció a la MeteorologiaIntroducció a la Meteorologia
Introducció a la Meteorologia
 

Unitat 2. l'Atmosfera i els climes

  • 1. TEMA 2: L’ATMOSFERA I ELS CLIMES CIÈNCIES DE LA TERRA IES MONTSERRAT ROIG PROFESSOR: CARLES CASAMORT
  • 2. 1. COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA • ATMOSFERA: Embolcall gasós de la terra Segons la composició és pot dividir en : a)Homosfera: 100 primers km. Composició homogènia b)Heterosfera: 100km a uns 10.000 km formada per diverses capes amb diferents composicions
  • 3.
  • 4. Les capes de l’atmosfera
  • 5. 2. HISTÒRIA DE L’ATMOSFERA • Es forma fa uns 4500 M.a. • L’atmosfera primitiva – Té el seu origen en els gasos emesos pels volcans. – 2 hipòtesis de la seva composició a) Atmosfera Reductora: 85%H2O 10%CO2 5% restant NH3,CH4, N2,SH2,SO2 b) Atmosfera neutra formada per N2 i CO2
  • 6. Fa uns 2600 M.a. no hi havia oxigen (atmosfera anòxica) Els primers organismes fotosintètics protegits per l’aigua dels raigs UV alliberen oxigen i comencen a canviar la composició de l’atmosfera NO HI HAVIA VIDA A LA TERRA, només a l’aigua en forma de bacteris i cianobacteris (primers organismes fotosintètics) No capa d’Ozó No filtratge raigs UV impossible la supervivència a la terra
  • 7. • Milions d’anys després aquesta activitat fotosintètica aquàtica i l’alliberació d’ O2 a l’atmosfera: canvia la composició de l’atmosfera CARÀCTER OXIDANT A l'estratosfera una part de l’O2 reacciona amb els raigs UV formant la capa d’ozó (O3) PROTECCIÓ NECESSÀRIA PER A LA COLONITZACIÓ DEL MEDI TERRESTRE O2 + Capa d’ozó = colonització del medi terrestre
  • 8. ESCALA CRONOLOGICA DELS PRINCIPALS ESDEVENIMENTS DE LA ATMÒSFERA TERRESTRE 0 Ma Alliberament per part de l’espècie humana de gasos contaminants que comencen a alterar l’atmosfera 400 Ma Capa d’ozó totalment formada 1.000 Ma Atmosfera oxidant 2.600 Ma Origen dels organismes fotosíntesis alliberadors d’oxigen (cianobacteris) 3.000 Ma Encara hi ha una atmosfera primitiva (anòxica) 4.600 Ma Formació de la terra
  • 9. 3. HISTÒRIA DEL CLIMA DE LA TERRA • CLIMA: estat mitjà de l’atmosfera en un indret i un període determinat ( mes, estació o any) • EL canvis climàtics globals han estat molt freqüents al llarg de la història de la terra. • Els principals factors d’aquest canvis climàtics són : a) ASTRONÒMICS b) GEOLÒGICS c) ANTROPOGÈNICS
  • 10. a) Factors astronòmics: alguns són periòdics i provoquen canvis en la quantitat d’E solar incident i. Alineacions planetàries: Alteracions en l’orbita terrestre ii. Cicles d’activitat solar: les taques de la superfície solar varien. Té un cicle d’11 anys. A + taques + activitat solar + E solar iii. Cicles orbitals terrestres: l’excentricitat de la terra varia lleugerament cada 100.00 anys. iv. Moviment de precessió de l’eix terrestre: varia cada 25.800 anys. v. Impactes de meteorits: generes períodes de refredament breus a causa de la pols en suspensió
  • 11. b) Factors geològics:no tenen periodicitat. Provoquen canvis en la quantitat d’E incident a la superfície Terrestre o en la seva distribució i. Posició de les terres emergides: La presència de grans àrees de terra (formació de supercontinents) produeix oscil·lacions tèrmiques i un augment de l’aridesa. Ex: Glaciació de Gondwana al carbonífer fa entre 360 i 285 Ma
  • 12. b) Factors geològics: (continuació) ii. Erupcions volcàniques: Primer refredament degut a les cendres en suspensió. Després augment de la Tª per l’efecte hivernacle produït per l'emissió de gasos hivernacle (CO2 i H2O). Ex:Tambora(1815), Krakatoa (1883), Pinatubo (1991). iii. Canvis d’intensitat i polaritat en el camp magnètic terrestre: es creu que quan més dèbil el camp magnètic més fred el clima, perquè hi ha menys intercepció de raigs còsmics, que bloquegen part de la radiació solar. - camp magnètic intercepció rajos còsmics rajos còsmics FRED radiació solar bloqueig raigs solars
  • 13. c) Factors antropogènics: • ACTIVITATS HUMANES QUE AFAVOREIXEN L’EFECTE HIVERNACLE COM: - L’ÚS DE COMBUSTIBLES FÒSSILS (ALLIBERAMENT DE CO2) - ALLIBERAMENT D’ALTRES GASOS CONTAMINATS (OZÓ, ÒXIDS DE NITROGEN I SOFRE, ETC.) La temperatura mitjana de la terra a augmentat 0’6 ° C la segona meitat del S.XX. Canvis en la pluviometria i freqüència d’alguns fenòmens meteorològics també són deguts a l’activitat humana.
  • 14. 4. FUNCIONS I BALANÇ ENERGÈTIC DE L’ATMOSFERA a) FUNCIONS DE L’ATMOSFERA: – Filtra les RADIACIONS SOLARS – Evita grans CONTRASTOS TÈRMICS – Impedeix la caiguda de MATERIAL CÒSMIC – Conté el CO2 necessari per a la fotosíntesi – Conté O2 per a la respiració – Completa el CICLE DE L’H2O
  • 15. b) BALANÇ TÈRMIC DE L’ATMOSFERA o L’atmosfera rep tanta energia tèrmica com la que emet: EQUILIBRI ENERGÈTIC. o Per això a la terra no hi ha un escalfament ni un refredament global o El 100% de l’E rebuda prové del sol: - El 70% és absorbida - El 30% és reflectida per la Terra: ALBEDO. ESCALFAMENT DE L’AIRE: i. -Radiacions infraroges: emeses per la superfície terrestres desprès de ser escalfada per l’acció solar. ii. -Processos de convecció tèrmica: elevació de l’aire superficial quan s’escalfa. iii. -Transferència de calor latent: de l’evaporació de l'aigua.
  • 16. Esquemes dels intercanvis energètics entre la superfície terrestre, l’atmosfera i l’espai exterior (en W/m2). (La radiació d’ona llarga és la radiació infraroja de baixa freqüència.) Hi ha un balanç energètic entre l’entrada i la sortida d'energia.
  • 17. EFECTE HIVERNACLE (com a procés energètic remarcable) - Gasos com el CO2, H2O (g), CH4, òxids de nitrogen tornen en forma de radiacions infraroges part de l’E emesa per la superfície terrestre. - Aquesta calor queda retinguda a l’atmosfera en lloc de perdre's a l’espai. Això és clau en les temperatures suaus de la terra. Si no existís aquest efecte passaríem d’una temperatura mitjana de 15° C a un valor de -27° C. Aquest efecte s’està incrementant els darrers anys degut a factors antròpics.
  • 18. 5. EL CLIMA I EL TEMPS ATMOSFÈRIC a) FACTORS QUE DETERMINEN EL CLIMA 1. LATITUD: MOVIMENT DE TRANSLACIÓ + INCLINACIÓ EIX DE LA TERRA DIFERENCIES EN L’ANGLE D’INCIDÈNCIA DE LA RADIACIÓ SOLAR I VARIACIONS DE LA DURADA D’INSOLACIÓ DE LES REGIONS NO EQUATORIALS DESEQUILIBRI TÈRMIC ( 2 regions molt fredes als pols i una càlida a l’equador) LA TEMPERATURA A MESURA QUE ENS ALLUNYEM DE L’EQUADOR
  • 19. 2. ALTITUD: Altitud Temperatura a la troposfera 3. DISTÀNCIA AL MAR: -Les zones properes al mar tenen oscil·lacions tèrmiques menors. -Els corrents marins càlids o fred també influeixen. 4. ORIENTACIÓ: -Els relleus afecten a la insolació (cara nord o sud d’una muntanya) i els vents (ela frenen o els canalitzen). 5.HUMANITZACIÓ: -Alteracions locals dels climes en zones molt industrialitzades degut a les nombroses fonts de calor i de materials que capten les radiacions
  • 20. 6. CIRCULACIÓ ATMOSFÈRICA GENERAL - A la terra hi ha dos zones amb temperatures extremes:  Les regions equatorials- intensa radiació solar i constant i altes temperatures  Els pols- radiació feble i llargs períodes sense insolació. Són regions permanentment fredes que generen vents freds i densos que formen corrents descendents a) CÈL·LULES CONVECTIVES: Els vents calents generats a l’equador ascendeixen cap els pols per la part superior de la troposfera, mentre que els vents freds i densos dels pols descendeixen cap a l’equador per les zones baixes de la troposfera. Això genera zones d’altes pressions i zones de baixes pressions.
  • 21. b) CÈL·LULES CONVECTIVES + FORÇA DE CORIOLIS -El moviment de rotació de la terra provoca l’efecte CORIOLIS, que desvia els vents de les cèl·lules convectives donant origen a una circulació general més complexa. - Formació de 3 CÈL·LULES CONVECTIVES a cada hemisferi que determinen la creació de diverses franges de pressió i de vents i que determinen la distribució geogràfica de les grans àrees climàtiques de la terra A: altes pressions (anticiclons) B: baixes pressions (borrasques)
  • 22. ZONACIÓ CLIMÀTICA CLIMES FREDS: zones properes als pols. Entre 60° i 90° de latitud N i S ) CLIMES TEMPERATS: entre 30° i 60° de latitud n i S. CLIMES CÀLIDS: zones properes a l’equador. Entre 0° i 30° de latitud N i S.
  • 24. ZONES CLIMES TEMPERATURES PRECIPITACIONS CÀLIDES EQUATORIAL altes tot l’any Abundants i irregulars TROPICAL ESTACIONAL altes amb poca variació estacionals ESTEPARI altes amb poca variació. estacional a les zones subtropicals Estació de pluges molt curta DESÈRTIC Grans oscil·lacions tèrmiques i estacionals escasses TEMPERADES SEMIÀRID Variacions estacionals importants escasses TEMPERAT HUMIT Temperatures suaus amb estacions Abundants i regulars TEMPERAT HIVERN SEC Estius calorosos Hiverns suaus Plujós a l’estiu. Sec a l ‘hivern TEMPERAT ESTIU SEC Estius calorosos. Hiverns freds Estiu sec. Poc abundants CONTINENTAL SENSE ESTACIÓ SECA Forts contrastos tèrmics Abundants i regulars CONTINENTAL HIVERN SEC Hiverns fred. Contrastos importants Hiverns secs. Moderades la resta de l’any FREDES TUNDRA I SUBÀRTIC Estius curts i frescos. Hiverns llargs i freds moderades POLAR Generalment per sota dels 0⁰ escasses ALTA MUNTANYA fred Abundants però irregulars geogràficament
  • 25. 7. CATALUNYA I LA CIRCULACIÓ ATMOSFÈRICA GENERAL hi ha molts factors locals que determinen el clima o microclima de cada indret. per determinar el clima s’ha de conèixer la localització geogràfica i l’efecte dels efectes locals que el caracteritzen:  Catalunya està situada entre 40 ⁰ i 42 ⁰ N i per tant està dins de la zona de domini anticiclònic dels 30 ⁰ precipitacions escasses. • La major part d’aquestes són d’origen mediterrani (llevantades). • Les que provenen de l’atlàntic es van desfent a mesura que travessen la península. • La conca mediterrània, amb un mar interior temperat i envoltat de muntanyes, afavoreix la presència de masses d’aire humit i més aviat càlid responsables de: 1. al final de l’estiu i a la tardor les pertorbacions atlàntiques tot i arribar desgastades al Mediterrani, en entrar en contacte amb l’aire humit i càlid que troba sobre el mar es reactiven i donen lloc a fortes precipitacions. 2. La massa d’aire fred provinent del golf de lleó quan entra en contacte amb aquest aire calent i humit formi una depressió encara que no produirà grans precipitacions perquè forment vents més aviat secs com la tramuntana
  • 26. 7.1. ELS CLIMES DE CATALUNYA DOS GRANS DOMINIS: A) DOMINI MEDITERRANI- Ocupa gairebé tot el territori català (clima temperat d’estiu sec), que Comprèn cinc zones amb característiques climàtiques diferents: pirinenc, prepirinenc, Continental, prelitoral i litoral B) DOMINI OCEÀNIC- només a la Vall d’Aran (clima temperat humit)