1. TEMA 2: L’ATMOSFERA I
ELS CLIMES
CIÈNCIES DE LA TERRA
IES MONTSERRAT ROIG
PROFESSOR: CARLES CASAMORT
2. 1. COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA
• ATMOSFERA: Embolcall gasós de la terra
Segons la composició és pot dividir en :
a)Homosfera: 100 primers km.
Composició homogènia
b)Heterosfera: 100km a uns 10.000 km formada per
diverses capes amb diferents composicions
5. 2. HISTÒRIA DE L’ATMOSFERA
• Es forma fa uns 4500 M.a.
• L’atmosfera primitiva
– Té el seu origen en els gasos emesos pels volcans.
– 2 hipòtesis de la seva composició
a) Atmosfera Reductora:
85%H2O 10%CO2 5% restant NH3,CH4, N2,SH2,SO2
b) Atmosfera neutra formada per N2 i CO2
6. Fa uns 2600 M.a. no hi havia oxigen (atmosfera anòxica)
Els primers organismes fotosintètics protegits per l’aigua
dels raigs UV alliberen oxigen i comencen a canviar la
composició de l’atmosfera
NO HI HAVIA VIDA A LA TERRA, només
a l’aigua en forma de bacteris i
cianobacteris (primers organismes
fotosintètics)
No capa d’Ozó No filtratge raigs UV
impossible la supervivència a la terra
7. • Milions d’anys després aquesta activitat fotosintètica
aquàtica i l’alliberació d’ O2 a l’atmosfera:
canvia la composició de l’atmosfera
CARÀCTER OXIDANT
A l'estratosfera una part de l’O2 reacciona amb els raigs UV
formant la capa d’ozó (O3)
PROTECCIÓ NECESSÀRIA PER A LA COLONITZACIÓ DEL
MEDI TERRESTRE
O2 + Capa d’ozó = colonització del medi terrestre
8. ESCALA CRONOLOGICA DELS PRINCIPALS
ESDEVENIMENTS DE LA ATMÒSFERA TERRESTRE
0 Ma Alliberament per part de l’espècie humana de gasos contaminants que
comencen a alterar l’atmosfera
400 Ma Capa d’ozó totalment formada
1.000 Ma Atmosfera oxidant
2.600 Ma Origen dels organismes fotosíntesis alliberadors d’oxigen (cianobacteris)
3.000 Ma Encara hi ha una atmosfera primitiva (anòxica)
4.600 Ma Formació de la terra
9. 3. HISTÒRIA DEL CLIMA DE LA TERRA
• CLIMA: estat mitjà de l’atmosfera en un indret i un període
determinat ( mes, estació o any)
• EL canvis climàtics globals han estat molt freqüents al llarg de
la història de la terra.
• Els principals factors d’aquest canvis climàtics són :
a) ASTRONÒMICS
b) GEOLÒGICS
c) ANTROPOGÈNICS
10. a) Factors astronòmics: alguns són periòdics
i provoquen canvis en la quantitat d’E solar incident
i. Alineacions planetàries: Alteracions en l’orbita terrestre
ii. Cicles d’activitat solar: les taques de la superfície solar
varien. Té un cicle d’11 anys.
A + taques + activitat solar + E solar
iii. Cicles orbitals terrestres: l’excentricitat de la terra varia
lleugerament cada 100.00 anys.
iv. Moviment de precessió de l’eix terrestre: varia cada
25.800 anys.
v. Impactes de meteorits: generes períodes de
refredament breus a causa de la pols en suspensió
11. b) Factors geològics:no tenen periodicitat.
Provoquen canvis en la quantitat d’E incident a la
superfície Terrestre o en la seva distribució
i. Posició de les terres emergides: La presència de grans
àrees de terra (formació de supercontinents) produeix
oscil·lacions tèrmiques i un augment de l’aridesa.
Ex: Glaciació de Gondwana al carbonífer
fa entre 360 i 285 Ma
12. b) Factors geològics: (continuació)
ii. Erupcions volcàniques: Primer refredament degut a
les cendres en suspensió. Després augment de la Tª per
l’efecte hivernacle produït per l'emissió de gasos
hivernacle (CO2 i H2O). Ex:Tambora(1815), Krakatoa
(1883), Pinatubo (1991).
iii. Canvis d’intensitat i polaritat en el camp magnètic
terrestre: es creu que quan més dèbil el camp magnètic
més fred el clima, perquè hi ha menys intercepció de raigs
còsmics, que bloquegen part de la radiació solar.
- camp magnètic intercepció rajos còsmics rajos còsmics
FRED radiació solar bloqueig raigs solars
13. c) Factors antropogènics:
• ACTIVITATS HUMANES QUE AFAVOREIXEN
L’EFECTE HIVERNACLE COM:
- L’ÚS DE COMBUSTIBLES FÒSSILS (ALLIBERAMENT DE CO2)
- ALLIBERAMENT D’ALTRES GASOS CONTAMINATS (OZÓ,
ÒXIDS DE NITROGEN I SOFRE, ETC.)
La temperatura mitjana de la terra a augmentat 0’6 ° C la segona meitat del
S.XX.
Canvis en la pluviometria i freqüència d’alguns fenòmens meteorològics
també són deguts a l’activitat humana.
14. 4. FUNCIONS I BALANÇ ENERGÈTIC DE
L’ATMOSFERA
a) FUNCIONS DE L’ATMOSFERA:
– Filtra les RADIACIONS SOLARS
– Evita grans CONTRASTOS TÈRMICS
– Impedeix la caiguda de MATERIAL CÒSMIC
– Conté el CO2 necessari per a la fotosíntesi
– Conté O2 per a la respiració
– Completa el CICLE DE L’H2O
15. b) BALANÇ TÈRMIC DE L’ATMOSFERA
o L’atmosfera rep tanta energia tèrmica com la que emet: EQUILIBRI ENERGÈTIC.
o Per això a la terra no hi ha un escalfament ni un refredament global
o El 100% de l’E rebuda prové del sol:
- El 70% és absorbida
- El 30% és reflectida per la Terra: ALBEDO.
ESCALFAMENT DE L’AIRE:
i. -Radiacions infraroges: emeses per la superfície terrestres desprès de ser
escalfada per l’acció solar.
ii. -Processos de convecció tèrmica: elevació de l’aire superficial quan s’escalfa.
iii. -Transferència de calor latent: de l’evaporació de l'aigua.
16. Esquemes dels intercanvis energètics entre la superfície terrestre,
l’atmosfera i l’espai exterior (en W/m2). (La radiació d’ona llarga és la
radiació infraroja de baixa freqüència.)
Hi ha un balanç energètic entre l’entrada i la
sortida d'energia.
17. EFECTE HIVERNACLE
(com a procés energètic remarcable)
- Gasos com el CO2, H2O (g), CH4,
òxids de nitrogen tornen en forma
de radiacions infraroges part de l’E
emesa per la superfície terrestre.
- Aquesta calor queda retinguda a
l’atmosfera en lloc de perdre's a
l’espai.
Això és clau en les temperatures suaus de
la terra. Si no existís aquest efecte
passaríem d’una temperatura mitjana de
15° C a un valor de -27° C.
Aquest efecte s’està incrementant els
darrers anys degut a factors antròpics.
18. 5. EL CLIMA I EL TEMPS ATMOSFÈRIC
a) FACTORS QUE DETERMINEN EL CLIMA
1. LATITUD:
MOVIMENT DE TRANSLACIÓ + INCLINACIÓ EIX DE LA TERRA
DIFERENCIES EN L’ANGLE D’INCIDÈNCIA DE LA RADIACIÓ SOLAR I VARIACIONS DE LA
DURADA D’INSOLACIÓ DE LES REGIONS NO EQUATORIALS
DESEQUILIBRI TÈRMIC ( 2 regions molt fredes als pols i una càlida a l’equador)
LA TEMPERATURA A MESURA QUE ENS ALLUNYEM DE L’EQUADOR
19. 2. ALTITUD:
Altitud Temperatura a la troposfera
3. DISTÀNCIA AL MAR:
-Les zones properes al mar tenen oscil·lacions tèrmiques menors.
-Els corrents marins càlids o fred també influeixen.
4. ORIENTACIÓ:
-Els relleus afecten a la insolació (cara nord o sud d’una muntanya) i els
vents (ela frenen o els canalitzen).
5.HUMANITZACIÓ:
-Alteracions locals dels climes en zones molt industrialitzades degut a les
nombroses fonts de calor i de materials que capten les radiacions
20. 6. CIRCULACIÓ ATMOSFÈRICA GENERAL
- A la terra hi ha dos zones amb temperatures extremes:
Les regions equatorials- intensa radiació solar i constant i
altes temperatures
Els pols- radiació feble i llargs períodes sense insolació. Són
regions permanentment fredes que generen vents freds i
densos que formen corrents descendents
a) CÈL·LULES CONVECTIVES:
Els vents calents generats a l’equador
ascendeixen cap els pols per la part
superior de la troposfera, mentre que
els vents freds i densos dels pols
descendeixen cap a l’equador per les
zones baixes de la troposfera. Això
genera zones d’altes pressions i zones
de baixes pressions.
21. b) CÈL·LULES CONVECTIVES + FORÇA DE CORIOLIS
-El moviment de rotació de la terra provoca l’efecte CORIOLIS,
que desvia els vents de les cèl·lules convectives donant origen a
una circulació general més complexa.
- Formació de 3 CÈL·LULES
CONVECTIVES a cada
hemisferi que determinen la
creació de diverses franges
de pressió i de vents i que
determinen la distribució
geogràfica de les grans àrees
climàtiques de la terra
A: altes pressions (anticiclons)
B: baixes pressions (borrasques)
22. ZONACIÓ CLIMÀTICA
CLIMES FREDS: zones properes als
pols. Entre 60° i 90° de latitud N i S )
CLIMES TEMPERATS: entre 30° i 60°
de latitud n i S.
CLIMES CÀLIDS: zones properes a
l’equador. Entre 0° i 30° de latitud N i
S.
24. ZONES CLIMES TEMPERATURES PRECIPITACIONS
CÀLIDES
EQUATORIAL altes tot l’any Abundants i irregulars
TROPICAL ESTACIONAL altes amb poca variació estacionals
ESTEPARI altes amb poca variació. estacional
a les zones subtropicals
Estació de pluges molt curta
DESÈRTIC Grans oscil·lacions tèrmiques i
estacionals
escasses
TEMPERADES
SEMIÀRID Variacions estacionals importants escasses
TEMPERAT HUMIT Temperatures suaus amb estacions Abundants i regulars
TEMPERAT HIVERN SEC Estius calorosos
Hiverns suaus
Plujós a l’estiu.
Sec a l ‘hivern
TEMPERAT ESTIU SEC Estius calorosos. Hiverns freds Estiu sec. Poc abundants
CONTINENTAL SENSE
ESTACIÓ SECA
Forts contrastos tèrmics Abundants i regulars
CONTINENTAL HIVERN SEC Hiverns fred. Contrastos importants Hiverns secs. Moderades la resta de
l’any
FREDES
TUNDRA I SUBÀRTIC Estius curts i frescos. Hiverns llargs i
freds
moderades
POLAR Generalment per sota dels 0⁰ escasses
ALTA MUNTANYA fred Abundants però irregulars
geogràficament
25. 7. CATALUNYA I LA CIRCULACIÓ
ATMOSFÈRICA GENERAL
hi ha molts factors locals que determinen el clima o microclima de cada indret.
per determinar el clima s’ha de conèixer la localització geogràfica i l’efecte dels
efectes locals que el caracteritzen:
Catalunya està situada entre 40 ⁰ i 42 ⁰ N i per tant està dins de la zona de
domini anticiclònic dels 30 ⁰ precipitacions escasses.
• La major part d’aquestes són d’origen mediterrani (llevantades).
• Les que provenen de l’atlàntic es van desfent a mesura que travessen la
península.
• La conca mediterrània, amb un mar interior temperat i envoltat de
muntanyes, afavoreix la presència de masses d’aire humit i més aviat càlid
responsables de:
1. al final de l’estiu i a la tardor les pertorbacions atlàntiques tot i arribar
desgastades al Mediterrani, en entrar en contacte amb l’aire humit i càlid
que troba sobre el mar es reactiven i donen lloc a fortes precipitacions.
2. La massa d’aire fred provinent del golf de lleó quan entra en contacte
amb aquest aire calent i humit formi una depressió encara que no
produirà grans precipitacions perquè forment vents més aviat secs com la
tramuntana
26. 7.1. ELS CLIMES DE CATALUNYA
DOS GRANS DOMINIS:
A) DOMINI MEDITERRANI- Ocupa gairebé tot el
territori català (clima temperat d’estiu sec), que
Comprèn cinc zones amb característiques
climàtiques diferents: pirinenc, prepirinenc,
Continental, prelitoral i litoral
B) DOMINI OCEÀNIC- només a la Vall d’Aran
(clima temperat humit)