SlideShare a Scribd company logo
1 of 12
UNITAT DIDÀCTICA 1 L’ESCALFAMENT 4t
PRIMER TRIMESTRE
UD 1. LA SESSIÓ D´EDUCACIÓ FÍSICA
La sessió d’educació física consta de tres parts:
1. ESCALFAMENT: Conjunt d´exercicis físics previs
a l´activitat física principal
2. PART PRINCIPAL: És la part en la que anem a
treballar elsobjectius de la sessió d´Educació
Física.
3. TORNADA A LA CALMA: És la part a on es fan
estiraments I exercicis o activitats calmants i
relaxants.
UD 2. L’ESCALFAMENT
• L’escalfament és una activitat molt important,
com més intensa és l’activitat a realitzar,més
necessari és l’escalfament. L’escalfament és la
part inicial per qualsevol activitat física és el
preludi de la competició i de l’entrenament.
DEFINICIÓ: És el conjunt d’activitats o d’exercicis
realitzats amb la finalitat de preparar-nos
física, fisiològica i psicològicament per a
l’activitat posterior, reduint així la possibilitat
de lesió.
EFECTES EN L´ORGANISME DE L´ESCALFAMENT:
Si s’inicia l’activitat física mitjançant un
escalfament, s’aconsegueix que tots els nostres
sistemes (cardiocirculatori, respiratori, muscular i
nerviós) comencin a treballar de forma progressiva,
sense brusquedat. Els canvis i/o adaptacions de
l’organisme seran en els següents nivells:
A NIVELL FISIOLÒGIC:
 Augmenta els paràmetres fisiològics cardiorespiratoris:
Freqüència cardíaca (Fc), Freq. respiratòria, VMC (volum
de sang), etc.
 Augmenta la temperatura corporal.
 Prepara el sistema locomotor (músculs i articulacions)
A NIVELL NERVIÓS:
 Facilita la coordinació neuromuscular per realitzar un gest
tècnic específic.
 Permet un recordatori dels moviments a realitzar.
 Prevenir lesions
A NIVELL PSICOLÒGIC:
 Predisposapsicològicament per a l’esforç posterior.
 Elimina/disminueixl’ansietat pre-competitiva.
 Facilita la concentració en el treball a realitzar.
EFECTES EN L´ORGANISME DE L´ESCALFAMENT:
Els símptomes que permeten apreciar la realització
correcta de l’escalfament són molt objectius i
individuals (estar a punt psicològicament és el més
important).
Objectivament es pot apreciar a través de la
sudoració (senyal de pèrdua de calor) i arribar de
manera estable a unes120-180 pulsacions/1minut.
TIPUS D´ESCALFAMENT
GENERAL:
Exercicis globals independent de la part que
anem a treballar després.S’activen tots els
grans grups musculars i sistemes funcionals i
servirà per a qualsevol activitat física que anem
a realitzar. Consisteix en exercicis generals de
locomoció, de força, de mobilitat articular, etc.,
realitzats a una intensitat baixa.
ESPECÍFIC:
Exercicis específics que estàn relacionats amb
l´esport que practicarem després. Es realitza
sempre després del general. Es mobilitzen
especialment aquells sistemes orgànics, grups
musculars i articulacions que l’esportista utilitzarà
en la modalitat esportiva practicada. Són
moviments molt semblants al gest esportiu o
moviment real, desenvolupats a una intensitat
menor.
CARACTERÍSTIQUES D’UN ESCALFAMENT
DURACIÓ:
la durada pot ser molt variable, depèn de l’activitat que
es realitza i del nivell de l’esportista. Com a norma
general hi ha prou amb 10 a 20 minuts. Primer faríem l’
escalfament general i després l’específic.
INTENSITAT:
ha de ser progressiva i gradual, comença amb una
intensitat baixa o mitjana i augmenta progressivament,
que no provoqui fatiga.
PARTS DE L´ESCALFAMENT
1. Escalfament General :
– MOBILITAT ARTICULAR (2 MIN)
– CARRERA CONTINUA O JOCS PER AUGMENTAR
PULSACIONS (2 MIN)
– ESTIRAMENTS (2 MIN.)
– EXERCICIS AMB MÉS INTENSITAT (2 MIN)
2. Escalfament Específic:
 El seu objectiu és acostumar als músculs que intervindran directament en els
moviments específics, millorant els encadenaments tècnics i centrar l’atenció de
l’esportista en el moviment de competició. Es a dir, que el nostre organisme
recordi el gestos i accions tècniques concretes de la modalitat a practicar. Per
exemple, si mirem un partit de tenis, veuràs que abans d’iniciar el partit, els dos
jugadors es passen la pilota fent cops de dreta, revés...Això forma part d’un
escalfament específic. Estan preparant els seus músculs i articulacions amb colps
quals van a utilitzar en el partit i a més estan recordant la tècnica d’eixos colps.
 S’han de conèixer els gestos de la modalitat esportiva que anem a realitzar, així
com els sistemes orgànics implicats i les zones musculars més utilitzades per a
realitzar una correcta selecció d’exercicis.
 Si la modalitat esportiva a realitzar utilitza mòbil (pilotes, balons, raquetes...) cal
utilitzar aquest material en una part de l’escalfament específic.
 Ha de tenir una funció de preparació psicològica del jugador.
 Una vegada hem fet l ‘escalfament general, passarem a practicar exercicis per a
l’escalfament específic.
PAUTES PER A ELABORAR UN
ESCALFAMENT ESPECÍFIC.
 El primer que hem de fer és analitzar les qualitats físiques més necessàries i
gestos tècnics de la modalitat que vas a practicar, seleccionant així els
exercicis més idonis.
 Primer escalfarem les parts del cos que tenen més participació en l’activitat
que desenvoluparem a la sessió, fent moviments propis de la mateixa. Per
exemple un futbolista imitarà el gest del llançament a porteria sense baló. Un
jugador de bàsquet desplaçaments laterals defensius...
 En els cas que utilitzem material, com per exemple pilotes, passarem a fer
exercicis amb aquest. Farem exercicis propis de la tècnica que poden ser
individuals o col·lectius. Per exemple passes.
 Per últim, exercicis d’implicació tècnic-tàctica, per exemple encreuaments a
l’handbol, entrades a cistella al bàsquet, parets al futbol...Situacions reals de
joc 1x1, 2x2.
 Per últim, petita “Relaxació”: per recuperar la petita fatiga producte de
l’escalfament, per estar preparat i concentrati preparar-se i concentrar-se.

More Related Content

What's hot

Exercicis de transmissió de moviment amb politges
Exercicis de transmissió de moviment amb politgesExercicis de transmissió de moviment amb politges
Exercicis de transmissió de moviment amb politges
Glòria García García
 
Els aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutricióEls aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutrició
Melani GuePe
 
Equacions amb 2 incognites
Equacions amb 2 incognitesEquacions amb 2 incognites
Equacions amb 2 incognites
mbalag27
 
Materials
MaterialsMaterials
Materials
tecno76
 
T.6 les forces i el moviment 5e
T.6 les forces i el moviment 5eT.6 les forces i el moviment 5e
T.6 les forces i el moviment 5e
Raulcasti
 
4.2 esforços en les estructures
4.2 esforços en les estructures4.2 esforços en les estructures
4.2 esforços en les estructures
pepporca
 
5. el barroc característiques
5. el barroc característiques5. el barroc característiques
5. el barroc característiques
jgutier4
 

What's hot (20)

Exercicis de transmissió de moviment amb politges
Exercicis de transmissió de moviment amb politgesExercicis de transmissió de moviment amb politges
Exercicis de transmissió de moviment amb politges
 
Els aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutricióEls aparells que intervenen a la nutrició
Els aparells que intervenen a la nutrició
 
Equacions amb 2 incognites
Equacions amb 2 incognitesEquacions amb 2 incognites
Equacions amb 2 incognites
 
Materials
MaterialsMaterials
Materials
 
Energia i calor
Energia i calorEnergia i calor
Energia i calor
 
El teatre
El teatreEl teatre
El teatre
 
ELS SUBSTANTIUS
ELS SUBSTANTIUSELS SUBSTANTIUS
ELS SUBSTANTIUS
 
solucionari tecno industrial 2 batx
solucionari tecno industrial 2 batxsolucionari tecno industrial 2 batx
solucionari tecno industrial 2 batx
 
Alimentació saludable
Alimentació saludableAlimentació saludable
Alimentació saludable
 
T.6 les forces i el moviment 5e
T.6 les forces i el moviment 5eT.6 les forces i el moviment 5e
T.6 les forces i el moviment 5e
 
Graus de l'adjectiu
Graus de l'adjectiuGraus de l'adjectiu
Graus de l'adjectiu
 
Teixits, òrgans, sitemes i aparells
Teixits, òrgans, sitemes i aparellsTeixits, òrgans, sitemes i aparells
Teixits, òrgans, sitemes i aparells
 
4.2 esforços en les estructures
4.2 esforços en les estructures4.2 esforços en les estructures
4.2 esforços en les estructures
 
Tipus de textos
Tipus de textosTipus de textos
Tipus de textos
 
Estructures i funcions
Estructures i funcionsEstructures i funcions
Estructures i funcions
 
Moviments forces i màquines
Moviments forces i màquines Moviments forces i màquines
Moviments forces i màquines
 
Estructures 3r eso Tecnologia
Estructures 3r eso TecnologiaEstructures 3r eso Tecnologia
Estructures 3r eso Tecnologia
 
Aparell respiratori
Aparell respiratoriAparell respiratori
Aparell respiratori
 
5. el barroc característiques
5. el barroc característiques5. el barroc característiques
5. el barroc característiques
 
Politges
PolitgesPolitges
Politges
 

Similar to Ud1 escalfament 4t (20)

Escalfament
EscalfamentEscalfament
Escalfament
 
La Sessió
La SessióLa Sessió
La Sessió
 
La Sessió
La SessióLa Sessió
La Sessió
 
Escalfament
EscalfamentEscalfament
Escalfament
 
Stretching & Warm up Activities
Stretching & Warm up ActivitiesStretching & Warm up Activities
Stretching & Warm up Activities
 
Escalfament
EscalfamentEscalfament
Escalfament
 
Escalfament
EscalfamentEscalfament
Escalfament
 
TeoríA Batxillerat 08 09
TeoríA Batxillerat 08 09TeoríA Batxillerat 08 09
TeoríA Batxillerat 08 09
 
TeoríA Batxillerat 08 09
TeoríA Batxillerat 08 09TeoríA Batxillerat 08 09
TeoríA Batxillerat 08 09
 
L´escalfament
L´escalfamentL´escalfament
L´escalfament
 
La sessió i l'escalfament
La sessió i l'escalfamentLa sessió i l'escalfament
La sessió i l'escalfament
 
Escalfament ondara
Escalfament ondaraEscalfament ondara
Escalfament ondara
 
Cualitats físiques bàsiques
Cualitats físiques bàsiquesCualitats físiques bàsiques
Cualitats físiques bàsiques
 
Teoria 1a Avaluació 1r Eso
Teoria 1a Avaluació 1r EsoTeoria 1a Avaluació 1r Eso
Teoria 1a Avaluació 1r Eso
 
La càrrega física
La càrrega físicaLa càrrega física
La càrrega física
 
Qualitats fisiques basiques i Aerobic 01
Qualitats fisiques basiques i Aerobic 01Qualitats fisiques basiques i Aerobic 01
Qualitats fisiques basiques i Aerobic 01
 
Apunts[1]
Apunts[1]Apunts[1]
Apunts[1]
 
Escalfament
EscalfamentEscalfament
Escalfament
 
Ens mantenim en forma i tenim salut!
Ens mantenim en forma i tenim salut!Ens mantenim en forma i tenim salut!
Ens mantenim en forma i tenim salut!
 
C.fisica tots
C.fisica totsC.fisica tots
C.fisica tots
 

Ud1 escalfament 4t

  • 1. UNITAT DIDÀCTICA 1 L’ESCALFAMENT 4t PRIMER TRIMESTRE
  • 2. UD 1. LA SESSIÓ D´EDUCACIÓ FÍSICA La sessió d’educació física consta de tres parts: 1. ESCALFAMENT: Conjunt d´exercicis físics previs a l´activitat física principal 2. PART PRINCIPAL: És la part en la que anem a treballar elsobjectius de la sessió d´Educació Física. 3. TORNADA A LA CALMA: És la part a on es fan estiraments I exercicis o activitats calmants i relaxants.
  • 3. UD 2. L’ESCALFAMENT • L’escalfament és una activitat molt important, com més intensa és l’activitat a realitzar,més necessari és l’escalfament. L’escalfament és la part inicial per qualsevol activitat física és el preludi de la competició i de l’entrenament. DEFINICIÓ: És el conjunt d’activitats o d’exercicis realitzats amb la finalitat de preparar-nos física, fisiològica i psicològicament per a l’activitat posterior, reduint així la possibilitat de lesió.
  • 4. EFECTES EN L´ORGANISME DE L´ESCALFAMENT: Si s’inicia l’activitat física mitjançant un escalfament, s’aconsegueix que tots els nostres sistemes (cardiocirculatori, respiratori, muscular i nerviós) comencin a treballar de forma progressiva, sense brusquedat. Els canvis i/o adaptacions de l’organisme seran en els següents nivells:
  • 5. A NIVELL FISIOLÒGIC:  Augmenta els paràmetres fisiològics cardiorespiratoris: Freqüència cardíaca (Fc), Freq. respiratòria, VMC (volum de sang), etc.  Augmenta la temperatura corporal.  Prepara el sistema locomotor (músculs i articulacions) A NIVELL NERVIÓS:  Facilita la coordinació neuromuscular per realitzar un gest tècnic específic.  Permet un recordatori dels moviments a realitzar.  Prevenir lesions A NIVELL PSICOLÒGIC:  Predisposapsicològicament per a l’esforç posterior.  Elimina/disminueixl’ansietat pre-competitiva.  Facilita la concentració en el treball a realitzar. EFECTES EN L´ORGANISME DE L´ESCALFAMENT:
  • 6. Els símptomes que permeten apreciar la realització correcta de l’escalfament són molt objectius i individuals (estar a punt psicològicament és el més important). Objectivament es pot apreciar a través de la sudoració (senyal de pèrdua de calor) i arribar de manera estable a unes120-180 pulsacions/1minut.
  • 7. TIPUS D´ESCALFAMENT GENERAL: Exercicis globals independent de la part que anem a treballar després.S’activen tots els grans grups musculars i sistemes funcionals i servirà per a qualsevol activitat física que anem a realitzar. Consisteix en exercicis generals de locomoció, de força, de mobilitat articular, etc., realitzats a una intensitat baixa.
  • 8. ESPECÍFIC: Exercicis específics que estàn relacionats amb l´esport que practicarem després. Es realitza sempre després del general. Es mobilitzen especialment aquells sistemes orgànics, grups musculars i articulacions que l’esportista utilitzarà en la modalitat esportiva practicada. Són moviments molt semblants al gest esportiu o moviment real, desenvolupats a una intensitat menor.
  • 9. CARACTERÍSTIQUES D’UN ESCALFAMENT DURACIÓ: la durada pot ser molt variable, depèn de l’activitat que es realitza i del nivell de l’esportista. Com a norma general hi ha prou amb 10 a 20 minuts. Primer faríem l’ escalfament general i després l’específic. INTENSITAT: ha de ser progressiva i gradual, comença amb una intensitat baixa o mitjana i augmenta progressivament, que no provoqui fatiga.
  • 10. PARTS DE L´ESCALFAMENT 1. Escalfament General : – MOBILITAT ARTICULAR (2 MIN) – CARRERA CONTINUA O JOCS PER AUGMENTAR PULSACIONS (2 MIN) – ESTIRAMENTS (2 MIN.) – EXERCICIS AMB MÉS INTENSITAT (2 MIN)
  • 11. 2. Escalfament Específic:  El seu objectiu és acostumar als músculs que intervindran directament en els moviments específics, millorant els encadenaments tècnics i centrar l’atenció de l’esportista en el moviment de competició. Es a dir, que el nostre organisme recordi el gestos i accions tècniques concretes de la modalitat a practicar. Per exemple, si mirem un partit de tenis, veuràs que abans d’iniciar el partit, els dos jugadors es passen la pilota fent cops de dreta, revés...Això forma part d’un escalfament específic. Estan preparant els seus músculs i articulacions amb colps quals van a utilitzar en el partit i a més estan recordant la tècnica d’eixos colps.  S’han de conèixer els gestos de la modalitat esportiva que anem a realitzar, així com els sistemes orgànics implicats i les zones musculars més utilitzades per a realitzar una correcta selecció d’exercicis.  Si la modalitat esportiva a realitzar utilitza mòbil (pilotes, balons, raquetes...) cal utilitzar aquest material en una part de l’escalfament específic.  Ha de tenir una funció de preparació psicològica del jugador.  Una vegada hem fet l ‘escalfament general, passarem a practicar exercicis per a l’escalfament específic.
  • 12. PAUTES PER A ELABORAR UN ESCALFAMENT ESPECÍFIC.  El primer que hem de fer és analitzar les qualitats físiques més necessàries i gestos tècnics de la modalitat que vas a practicar, seleccionant així els exercicis més idonis.  Primer escalfarem les parts del cos que tenen més participació en l’activitat que desenvoluparem a la sessió, fent moviments propis de la mateixa. Per exemple un futbolista imitarà el gest del llançament a porteria sense baló. Un jugador de bàsquet desplaçaments laterals defensius...  En els cas que utilitzem material, com per exemple pilotes, passarem a fer exercicis amb aquest. Farem exercicis propis de la tècnica que poden ser individuals o col·lectius. Per exemple passes.  Per últim, exercicis d’implicació tècnic-tàctica, per exemple encreuaments a l’handbol, entrades a cistella al bàsquet, parets al futbol...Situacions reals de joc 1x1, 2x2.  Per últim, petita “Relaxació”: per recuperar la petita fatiga producte de l’escalfament, per estar preparat i concentrati preparar-se i concentrar-se.