UNITAT DIDÀCTICA 6
APROVISIONAMENT I GESTIÓ
D’EXISTÈNCIES

OBJECTIUS
 Valorar la importància de les funcions d’aprovisionament i gestió de
magatzem per al bon funcionament de l’empresa, com també de les
relacions entre elles i amb altres àrees funcionals com a part del sistema
logístic de l’empresa.
 Conèixer el concepte d’existències, els seus tipus i els mètodes de
valoració, de manera que sigui possible saber, en qualsevol moment, la
quantitat i el valor dels materials que emmagatzema l’empresa.
 Definir què és un inventari, conèixer-ne els elements, descriure la gestió
d’inventaris i analitzar els principals models de gestió.
 Calcular els costos d’emmagatzematge i conèixer les eines fonamentals
per a la seva reducció, amb la finalitat de prendre les decisions correctes
en l’aprovisionament.
 Identificar les conseqüències, per a les empreses i la societat, de la
globalització de l’economia i les possibles línies de conducta que cal
adoptar davant aquest fenomen en el camp de l’aprovisionament..

Competències
Competències específiques
 Competència en gestió i organització
 Analitzar l’administració de recursos (humans, tècnics i
materials) per a assolir els objectius marcats prèviament.
 Competència en estratègia
 Elaborar estratègies empresarials per a arribar a uns resultats
concrets.
 Utilitzar una metodologia determinada analitzant l’empresa
com un conjunt d’àrees interrelacionades entre elles i
enfocades cap a un propòsit.

Competències
Competències generals
 Competència digital
 Obtenir, seleccionar i interpretar informació,
utilitzant mitjans informàtics, i aplicar la informació
a la presa de decisions.
 Competència en el coneixement i interacció amb el
món
 Valorar críticament les conseqüències
mediambientals i socials de l’activitat empresarial i
la seva repercussió en els recursos naturals i la
necessitat d’aplicar-hi solucions.

ESQUEMA
1.La funció d’aprovisionament
1.1. Objectius de la funció d’aprovisionament
1.2 La logística
2. Les existències
2.1 Tipus d’existències
2.2 La valoració de les existències
2.3 La gestió de les existències

La funció d’aprovisionament
Definició de funció d’aprovisionament: consisteix a
subministrar en el moment oportú i en la quantitat necessària
els diversos elements requerits en l’activitat de l’empresa
1.1 Objectius de la funció d’aprovisionament
a) Mantenir la continuïtat de l’aprovisionament
b) Buscar les fonts de subministrament
c) Mantenir i conservar un nivell d’existències
d) Establir un sistema d’informació
e) Col·laborar i comunicar-se amb la resta de departaments de
l’empresa
f) Ser respectuós amb el medi ambient.

La funció d’aprovisionament
1.2 La logística
Definició de logística: el conjunt d’activitats que
ordenen el flux de materials de manera que estiguin
disponibles en la quantitat, el lloc i el moment
correctes, sense que es registrin interrupcions i amb
el mínim cost possible.
• La logística és més que el simple aprovisionament
 coordinació dels subsistemes implicats  una
bona comunicació

La funció d’aprovisionament
El departament de producció o el comercial comunica
a aprovisionament les necessitats de materials
PLANIFICACIÓ A DUR A TERME
DETERMINACIÓ DE LES NECESSITATS DE
L’EMPRESA
COMPRA

La funció d’aprovisionament
OBTENCIÓ
EMMAGATZEMATGE
DISTRIBUCIÓ
CONTROL RESIDUS

La funció d’aprovisionament
La logística integral
• Nou enfocament més ampli
• S’han de considerar 3 subsistemes a actuar de manera
complementària i coordinada:
a) Logística d’aprovisionament: obtenció de primeres matèries
i els components
b) Logística de producció: gestionar les activitats de producció
c) Logística de distribució: és la que s’encarrega de gestionar el
lliurament dels productes.
• La logística integral comença amb el client i acaba amb el
client. (llegir columna pàgina 148)

La funció d’aprovisionament
Sistema logístic
DISSENY DEL PRODUCTE
I DETERMINACIÓ DE LES
NECESSITATS DE MATERIALS
DETERMINACIÓ DE LES
NECESSITATS DEL
CLIENT
CLIENT
LOGÍSTICA
D’APROVISIONAMENT
LOGÍSTICA
DE PRODUCCIÓ
LOGÍSTICA
DE DISTRIBUCIÓ
PROVEÏDOR

La funció d’aprovisionament
Estratègies de logística integral
Estratègies en la logística
d’aprovisionament
Estratègies en la logística
de producció
Estratègia en la logística
de distribució
* Imposició
* Cooperació
* Partenariat
* Establiment de sistemes d’aprovisionament
eficients a l’interior de la planta
* Previsió de fluctuacions
* Triar una ubicació adequada per al magatzem
* Elegir el nombre de magatzems adequat a la seva dimensió
* Preveure la manera com es transportarà el material

La funció d’aprovisionament
Logística i globalització
• Les activitats de les empreses es fan a diferents països
• La globalització implica nous reptes: plataformes logístiques
• Plataforma logística: infraestructures en què les empreses
tenen a la seva disposició els serveis i instal·lacions
relacionats amb la logística que necessiten:
a) Sistemes en què es pot donar l’intercanvi dels quatre mitjans
de transport, i serveis complementaris
b) Nodes integrats en xarxes logístiques internacionals.
Veure Cas Pràctic 1 // Exercicis 1-6 pàgina 164// Ordinadors o
voluntari : cas pràctic per resoldre 1 pàgina 165.

2. Les existències
Introducció
• Definició: anomenen
existències les primeres
matèries, els productes
semielaborats, acabats, les
mercaderies,... que estan en
el magatzem en un moment
donat
• Estoc: volum d’existències
que es troba en el
magatzem de l’empresa en
un moment determinat.
2.1. Tipus d’existències
• Matèries primeres
• Components
• Productes en curs
d’elaboració
• Productes semiacabats
• Productes acabats
• Subproductes
• Recanvis i
subministraments
• Envasos i embalatges

2. Les existències
2.2 La valoració de les existències
• Definició inventari: és una relació valorada dels elements que
integren els estocs de l’empresa en un moment determinat
• Valor inventariat = preu unitari del material x quantitat del
material
• Els inventaris són dinàmics, canvien a cada segon
• El control dels inventaris es fa mitjançant una fitxa de
magatzem: document en què es registren les entrades i
sortides dels materials en el magatzem amb la seva valoració
corresponent.

2. Les existències
• Segons el PGC els criteris i mètodes de valoració dels
inventaris poden ser dos:
a) Si l’empresa ha comprat l’element: criteri del preu
d’adquisició
b) Si l’empresa ha produït l’element: criteri del cost de
producció
• Un dels problemes de la valoració dels inventaris es produeix
quan d’un mateix producte se n’han comprat o se n’han
fabricat a diferent preu. En aquets cas podem utilitzat dos
mètodes de valoració:
a) PMP
b) FIFO
• Si després de comprar o produir, el valor net
realitzable(pàgina 151) és inferior al cost de producció o
d’adquisició  pèrdues

2. Les existències
Criteris de valoració
Criteri del preu d’adquisició: l’estoc es valorarà pel valor de
compra de la mercaderia més les despeses addicionals que es
produeixen fins que entra en el magatzem (transports,...)
Preu d’Adquisició = valor de la compra + despeses addicionals
Criteri del cost de producció: es determina afegint al preu
d’adquisició de les matèries primeres els costos associats al
producte.
Cost de producció = preu d’adquisició + costos associats
Veure exemples. Fer cas pràctic 2 de la pàgina 165.

2. Les existències
Els mètodes de valoració PMP i FIFO
Mètode del Preu Mitjà Ponderat (PMP): també
s’anomena d’Inventari Permanent. Les entrades dels
materials es valoren segons el preu d’adquisició i les
sortides i els estocs al preu mig ponderat.
El preu mig ponderat = multiplicar cada entrada pel
preu de compra, sumar-les totes fins el moment, i
dividir entre l’estoc fins el moment
PMP =∑preu x quantitat / ∑ quantitat

2. Les existències
Entrades Sortides Estoc
/existències
Data Concepte
Q P V Q P V Q P V
Q = quantitat P = preu Valor = Q x P Exemple pàgina 153/cas resolt 2/cas pràctic 3
Fitxa de control d’estocs

2. Les existències
Mètode FIFO: First in, First out. PEPS. Les
entrades al magatzem es valoren al preu
d’adquisició i les sortides en l’ordre en què
s’han anat produint cronològicament, o sigui,
el preu de les primeres entrades que es varen
fer, serà el preu de les primeres sortides que es
produint. A diferència del PMP, l’estoc ens
queda valorat a diferents preus.
Exemple, cas pràctic 2 i cas per resoldre 2

2. Les existències
2.3 La gestió de les existències
• Definició: la gestió de les existències és aquella que
minimitza els costos del magatzem i evita una ruptura
d’estocs (dues coses contraposades)
• Ruptura d’estocs: quan el nivell d’existències d’un determinat
article no és suficient per a les necessitats de l’empresa i per
tant no pot afrontar els compromisos amb els clients o ha
d’interrompre el procés productiu.
• Estoc de seguretat: nivell d’existències mínim que l’empresa
ha de tenir perquè no s’interrompi la producció
• La gestió de les existències estarà molt lligada a la gestió de
la producció.

2. Les existències
Costos de la gestió d’existències
Cost d’aprovisionament:
Depèn de la quantitat comprada:
a) Cost de la comanda
b) Cost d’emissió de la comanda
a) Cost de la comanda = Cp
p = preu per unitat
Q = quantitat anual
Cp = p x Q
b) Cost emissió total = Ce
k= cost emissió per comanda
N = número de comandes que es
fan en un any
Ce = k x N
Cost d’emmagatzematge:
Depèn del volum d’estocs de que disposa
al magatzem
Es = estoc de seguretat (mínima)
Es + q (comanda) = màxima
Mitjana d’estocs en el magatzem=
(Es + (Es + q ))/2
Ca = cost d’emmagatzematge
c=cost anual de tenir una unitat
de material en el magatzem
Ca = c(Es + q/2)
Cost
Total
Del
Magatzem =
Cp = pQ
+
Ce=kN
+
Ca= c(Es + q/2)

2. Les existències
Com reduir els costos de les existències?
• Realitzant comandes que tinguin el mínim cost per
l’empresa, per tant:
a) Hem de conèixer el ritme que s’esgoten les existències
b) Quines són les necessitats reals de materials de l’empresa
c) En quin moment s’haurà de fer cada comanda
Tenim molts mètodes per gestionar els estocs, dels quals només
en veurem tres:
a) Wilson
b) ABC
c) Just-in-time (en el proper tema)

2. Les existències
El model de Wilson
• Pretén determinar el valor de la comanda que minimitza
el cost total d’existències.
• Suposa les següents hipòtesi:
a) La demanda de l’article és contínua (taxa constant)
b) L’empresa s’aprovisiona mitjançant quantitats fixes
c) Es coneix el període que triga el proveïdor a portar les
existències des de que es fa la comanda

Wilson va trobar, minimitzant la funció de costos del magatzem, quina havia
de ser la comanda òptima o lot econòmic i va desenvolupar la següent
fórmula:
q * = , a on,
q * = comanda òptima
k = cost unitari d’emissió d’una comanda
c= és el cost anual de tenir una unitat de material emmagatzemada
D= nombre d’unitats que es neessiten de l’article durant el període de gestió,
habitualment serà igual que la Q (quantitat annual que es compra)
c
kD/
2

2. Les existències
En quin moment cal fer la comanda? Si coneixem el que triga el
proveïdor a portar la comanda (d) per tal de que no s’acabin
els materials, si coneixem el que cada dia es consumeix
(Q/dies que l’empresa treballa), i coneixem l’Es (estoc de
seguretat), podem saber en quin moment s’ha de realitzar la
comanda per tal de no entrar en una ruptura d’estocs, que ho
anomenarem E * (E * = nivell d’existències del magatzem en
que s’haurà de fer una comanda)
E * = consum diari x d + Es
Exemple, pàgina 157// Cas pràctic 3// Cas per resoldre 4//

Representació gràfica
Representació gràfica de les existències.
Exemple 157/Cas pràctic 3/ Cas per resoldre 4

2. Les existències
El model ABC
• Model basat en la diferent importància dels estocs
• Com a indicador es pot agafar,per exemple el
consum anual (consum anual = cost unitari x volum
anual)
• Una vegada elaborat l’indicador dividim els articles
en tres categories:
a) Articles A
b) Articles B
c) Articles C

2. Les existències
Articles A:
• Representen un % elevat de la inversió en existències però
una petita proporció dels inventaris. (menys del 15 % dels
articles, però representen del 50 al 75 % dels inventaris)
Estratègies per utilitzar:
• evitar estocs grans per no immobilitzar recursos financers
• Revisar sovint nivells d’estocs
• Arribar a acords de subministrament amb els proveïdors
• Implantar sistemes de control informatitzats

2. Les existències
Articles B
• Tenen un pes monetari proporcional al volum
inventariat (són fins a un 50 %dels articles, i
amb un valor entre el 10 i el 40 % del total)
• Estratègies per utilitzar:
• Establir un estoc de seguretat
• Dissenyar un sistema de reposició automàtic a
partir un nivell determinat

2. Les existències
Articles C
• Representen la part més important dels inventaris,
però el seu valor és més reduït (són entre el 50 i 60
% dels articles,però el valor entre el 5 i el 10 % del
total)
Estratègies:
• Es poden comprar en quantitats importants per
obtenir descomptes
• S’han de situar en ubicacions on siguin fàcilment
accessibles.

2. Les existències

2. Les existències
Gestió mediambiental d’existències
• No només s’ha d’anar cap al compliment de la
legislació, sinó cap a la responsabilitat social
corporativa
• Recordem que pot ser un origen de beneficis a
llarg termini, ja que implica minimitzar l’ús
de materials i per tant el cost.

2. Les existències
Mesures a prendre:
a) Prestar atenció al canvi tecnològic
b) Comprovar la caducitat dels articles
emmagatzemats
c) Preveure el tractament mediambiental que es
donarà als residus
d) Identificar les existències aptes per a la
valorització o el reciclatge

2. Les existències
a) Gestionar correctament els envasos i embalatges
b) Utilitzar indicadors ecològics que permetin avaluar
els progressos mediambientals que tenen lloc en
l’àrea de magatzem
• Ràtio de reciclatge = consum de materials
reciclats/consum total
• Ràdio de residus = valora anual mitjà dels
residus/valor anual mitjà de les existències al
magatzem
Exercici 22 pàgina 164.