130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A

Pla de negoci de la PIME catalana
2013-16
Oportunitats empresarials a la Catalunya independent
Grup d Estudis del CCN. Febrer 2013

2
1.  Objectius del Pla de Negoci per a la PIME catalana
2.  Anàlisi de l’entorn
i.  Econòmic (macro)
ii.  Demogràfic
iii.  Legislatiu
3.  Consumidor-Clients-Mercats
4.  Fets socials diferencials
5.  DAFO Catalunya Estat i Resum executiu
6.  Annexes
Índex
The authors let others remix, tweak, and build upon this work even for commercial purposes, as long as they credit authors and
license their new creations under the identical terms.

3
ii.  Demogràfic
iii.  Legislatiu
3.  Consumidor-Clients-Mercats
5.  DAFO Catalunya estat i Resum executiu
6.  Annexes
Índex

4
Kenneth Rogoff
ExCap del Fons Monetari Internacional, Professor d’Economia a Harvard
La viabilitat econòmica de la Catalunya Estat ha estat
confirmada per economistes de renom
Font: El Periódico, Expansión, Ara, La Vanguardia
“Catalunya, independent, seria un dels països més rics del món"
"Una Catalunya independiente és viable económicamente"
"Europa le dirá a España que no moleste a Catalunya"
Santiago Niño-Becerra
Catedràtic d’Economia de la Universitat Ramon Llull
"Catalunya és viable com a país independent i el que no és viable és l'actual
model de relació amb Espanya"
Oriol Amat
Catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la Univ. Pompeu Fabra
James Mackintosh
Editor d’Inversions del Financial Times
“Una Catalunya independent tindria el producte interior brut (PIB) per càpita
més alt dels països mediterranis”

5
Enrico Spolaore
Catedràtic d'Economia de la Universitat de Tufts (Massachusetts, Estats Units).
Co-autor amb Alberto Alesina, ha publicat The Size of Nations (2003)
La viabilitat econòmica de la Catalunya Estat ha estat
confirmada per economistes de renom
Font: uoc.edu, economista.es, CNA.com
«Una Catalunya independent podria ser tan viable econòmicament com
qualsevol altre país»
“La independència de Catalunya de la resta d'Espanya no suposaria un
desastre econòmic per a la regió catalana”
Gary Stanley Becker
Premi Nobel d’Economia el 1992. Membre de l’Oficina Nacional d'Investigació
Econòmica i professor a les universitats de Columbia i Chicago
“Si Catalunya fos independent podria crear el mateix nivell de confiança que ha
permès a Irlanda créixer tan espectacularment en els últims 20 anys”
Erling Kydland
Premi Nobel d’Economia el 2004. Professor a la Universitat de California

6
La PIME catalana ha de preparar-se per a la nova situació a
curt termini que implica tenir un Estat propi
}  Fallar en preparar-se és preparar-se per fallar.
}  És molt necessari incloure el probable escenari d un estat independent en els
plans estratègics a 3 anys.
}  Els empresaris saben gestionar els canvis d’entorn i les transicions a nous
escenaris. Ara toca comptar amb un nou Estat català que defensarà el nostre
teixit econòmic i social.
}  Els qui estenen el discurs de la por entre els empresaris són els qui, en
paral·lel, van preparant un Pla “B” propi per beneficiar-se només ells quan es
produeixi la separació.
}  El CCN facilita informació, suport i assessorament per garantir que totes les
PIME catalanes tinguin en compte aquest escenari en els seus plans de
negoci futur.

7
Aquest document vol ser la base de treball per aprofitar les
noves oportunitats i superar els reptes que Catalunya oferirà
a curt termini
}  Avançar-nos a l’escenari de la independència
}  Estar ben preparats per aprofitar les grans oportunitats econòmiques que
ens aportarà el nou Estat català
}  Tenir prou base de coneixement per contrarrestar el discurs de la por que
envolta el petit empresari
}  Evitar els riscos de la paràlisi que provoquen els lobbys que volen evitar que
el poble decideixi el seu futur social i econòmic
}  Disposar de l’estratègia empresarial a mig termini (3-5 anys) i el pla
d’accions a curt termini (1-2 anys) amb les dades i tendències previsionals
del nou escenàri.

8
ii.  Demogràfic
iii.  Legislatiu
3.  Consumidor – Clients - Mercats
5.  DAFO Catalunya estat
6.  Resum executiu i Pla d’acció
Índex

9
§  Previsió de creixement del PIB
§  Exportacions i turisme
§  Atractiu i competitivitat del sector empresarial català per a la
inversió directa estrangera
§  Quantificació boicot comercial espanyol
§  Dèficit o superàvit, el pressupost de l’Estat català i la reducció
de la pressió fiscal
§  Deute i dèficit públic. Capacitat financera
§  Evolució de l’atur
§  Previsible evolució d’Espanya
i.  Anàlisi de l’entorn macroeconòmic amb un Estat
propi

10
El PIB anual català està establert per sobre dels 200.000
milions d’euros anuals i representa entre l’1,4% i l’1,5% del
PIB d’Europa
Font: Idescat / Eurostat

11
El volum del PIB català és comparable al d’altres estats que
formen part de l’Europa occidental:
Font: Eurostat
120.000
160.000
200.000
240.000
280.000
320.000
360.000
2.000 2.001 2.002 2.003 2.004 2.005 2.006 2.007 2.008 2.009 2.010 2.011
Norway Austria Denmark Catalonia Greece Finland Portugal

12
El component principal prové del sector serveis, com passa
en altres economies avançades, i representa uns 130.000
milions d’euros anuals
Font: Idescat
}  El model català, molt diversificat i amb milers de petites i mitjanes empreses, ja es
veu que és clarament diferent del model centralista espanyol, més enfocat a les
multinacionals financeres, constructores i de serveis públics regulats. Els dos models
no tenen res en comú.
}  La mentalitat espanyola és clarament centralista; està clar que els recursos limitats
de l’Estat espanyol es dedicaran a les estratègies que afavoreixin el model espanyol.
Per afavorir el model català és indispensable tenir un Estat propi.

13
El valor del PIB del sector industrial es manté al voltant dels
40.000 milions d’euros anuals i el seu pes en el conjunt del
PIB es manté als voltants del 20%
Font: Idescat
0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011

Indústria
%
PIB

14
El PIB del sector serveis se situa al voltant dels 130.000
milions d’euros anuals. El seu pes en el conjunt del PIB ha
assolit el 63% els darrers anys
Font: Idescat
52,0%

54,0%

56,0%

58,0%

60,0%

62,0%

64,0%

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011

Serveis
%
PIB
Serveis
%
PIB

15
propi

16
Els empresaris catalans tenen el món com a mercat perquè
saben que Espanya estarà en recessió per molts anys
n  Portem 30 mesos consecutius de creixement interanual de les exportacions
catalanes
n  Les exportacions catalanes superen al 2011 els 55.185 M€, batent el rècord de 2008
d’abans de la crisi
n  L increment d’exportacions del 2011 ha estat del 13,5%, més alt que el de països com
França, Alemanya o Holanda

17
L’economia catalana té un nivell d’obertura comercial a
l’exterior i un saldo comercial molt superior al d’Espanya
Grau d’obertura de l’economia el 2011
(exportacions+importacions sobre PIB)
Saldo de la balança de pagaments
respecte el PIB, any 2011
Font: Eurostat, Idescat

18
§  La geoestratègica situació de Catalunya, especialment dirigida a les àrees
econòmiques d’Àsia, amb els ports de Barcelona i de Tarragona en el Mediterrani i
el seu accés a la logística europea permet atraure inversió i beneficis a mig termini per
a tota l'àrea d'influència econòmica que genera.
§  Entre altres infraestructures és important considerar els holdings portuaris
d’Hutchinson, que seran capaços de moure fins a 2.65 milions de TEU, la xarxa
d’aeroports de Barcelona (Internacional Hub), Reus, Girona i Lleida Alguaire;
connexions per Tren d’Alta Velocitat i la connexió futura per a les mercaderies
conduïdes per la UE que connecta els centres industrials principals de la UE amb la
costa mediterrània.
§  L'àrea de Barcelona concentra l' interès per la ubicació de centres especialitzats en
línies o funcions globals empresarials i de centres de serveis compartits. La logística,
tecnologia de l' informació i comunicacions,
sectors de biotecnologia… enllacen amb la
creativitat, disseny i cultura, turisme i sectors
de serveis per persones amb alt valor afegit.
Disposem d’una plataforma logística pel comerç
internacional amb un gran potencial de creixement

19
L’oferta complerta de valor avui ja no depèn només de les empreses. En el context
actual d’una economia globalitzada basada cada cop més en el coneixement, les
relacions entre empreses, els clústers, les cadenes logístiques, l’ús intel·ligent de les
TIC, etc... el MARC social, institucional i d’infraestructures és determinant.
Pensem en un MARC que posi a disposició de les empreses:
q  Un enfocament de les decisions d’inversió pública que afavoreixi el teixit
industrial
q  Una xarxa de ports i d’aeroports catalans realment gestionats en funció de les
necessitats de la nostra indústria
q  La millora del nivell educatiu general
q  Unes universitats prou dotades per ser el primer esglaó de la I+D.
q  Un corredor ferroviari del Mediterrani que obri tota la costa mediterrània als
productes agrícoles i manufacturats
q  Un sistema fiscal que ajudi a les empreses a produir riquesa i la distribueixi
després amb justícia
q  Suport de l’Estat a la indústria exportadora pròpia
q  Uns costos administratius raonables
Un Estat català millorarà dràsticament l’entorn
competitiu dels mercats industrials

20
§  Barcelona, Número 8 de les Top-25 destinacions mundials.
§  Noms de reconegut prestigi: Pau Casals, Antoni Gaudí... JJOO 92, Barça, Salvador
Dalí, Picasso, Ferran Adrià, Manuel Castells, Andreu Mas-Colell, Xavier Sala i Martin,
Juan Ignacio Cirac...
§  Barcelona Top 5 European Cities i Catalonia Top 11 European Regions
§  Modernisme, Romànic, Gòtic, pobles medievals, Renaixença
§  Clima, geografia, Mediterrani, qualitat de vida, gastronomia, esports
§  Cuina catalana reconeguda internacionalment
§  Turisme de congressos i negocis (Mobile world Congress...)
§  Turisme Mèdic
§  Port de Barcelona líder en creuers i aeroports
El turisme ofereix oportunitats de creixement addicionals en
turisme de negocis, històric i cultural

21
§  Atractiu i competitivitat del sector empresarial català per
a la inversió directa estrangera
propi

22
§  El 2013 presenta una oportunitat d'invertir a Catalunya, atesos els costos de treball
baixos, l'augment de la productivitat i la capacitat competitiva provada d’establir
empreses amb una capacitat notable per a les exportacions.
Catalunya és un destí preferent per a les inversions
estrangeres directes (Foreign Direct Investment)

23
Tot i la competència deslleial, Catalunya atrau molt més els
inversors internacionals que Madrid
}  Moltes seus de multinacionals s han traslladat de Catalunya a
Madrid els darrers anys per l efecte de capitalitat: Merck (2007),
Abbott (2010), Deutch Bank (2010), Ausonia (2012), Cobega (2012),
Schlecker (2013)
}  Segons l estudi fet per ESADE La inversión estrangera en el área
de Barcelona (Abril 2012), els experts veuen com a debilitat per
invertir-hi que Barcelona no sigui capital d Estat
}  Un estudi fet per IESE (2008), no obstant constata que Catalunya és
la tercera destinació preferida per fer inversions de la UE i 12ena del
món, molt per davant de Madrid (30ena)
}  Segons FDI European Cities and Regions
del 2012-13, Catalunya és la 2a millor regió
d Europa després de North-Westfalia

24
§  En el període 2006-2010 el número d'empreses estrangeres a Catalunya va créixer
un 13%, assolint a finals de 2010 un total de 3.381 empreses, en un escenari on els
fluxos globals d'inversió directa estrangera estan dibuixant una escena internacional
nova.
§  És notable la concentració d'empreses estrangeres a Catalunya amb relació a les
implementades a Espanya. Això és particularment accentuat en el cas d'empreses
japoneses (85%), d’Itàlia (67%), nord-americanes i franceses (63% i 62%,
respectivament).
Catalunya és un territori geoestratègic com a plataforma
per a les empreses multinacionals
Foreign
investment in
Catalonia with a
total of 3,381
companies and
corporations

25
§  El Sincrotró Alba, centres tecnològics, l'UPC o comptar
amb el 4rt (IESE) i 7è (ESADE) MBA Global permet que
Catalunya sigui molt adient per serveis d'anàlisi,
desenvolupant i testatge.
§  Factors de valor són l'habilitat d'exportar, el desenvolupament
industrial, el capital humà especialitzat, el nivell
d'infraestructures, la ubicació geogràfica i les facilitats legals
per invertir. Juntament amb la marca "Barcelona“, que afegeix
valor i prestigi a la inversió.
§  Catalunya és una economia relativament ben col·locada dins
de la UE. Pel seu nivell de PIB per càpita (termes de PPS),
ha estat ja un 20% per sobre de la mitjana de la UE-27.
§  Fira de Barcelona és una porta comercial al món. Sectors
econòmics innovadors i generadors d’activitat com les
telecomunicacions poden gaudir d’un Mobile World
Congress que converteix Barcelona en la capital mundial del
sector.
Els inversors valoren especialment la capacitat de serveis, la
vocació exportadora, la formació, la marca i la flexibilitat

26
§  Malgrat la situació actual de Catalunya, la inversió és a punt pel seu creixement
potencial, ara condicionat per la crisi econòmica actual i l'estímul associat amb el
dumping d'Espanya al concedir fons públics a ubicacions a la capital d'Espanya.
§  Però Catalunya ha estat capaç de mantenir el seu PIB i és un iman per a projectes
prioritaris d'inversió directa estrangera (FDI).
§  El 2013 presenta una oportunitat d'invertir a Catalunya, atesos els costos de treball
baixos, l'augment de la productivitat i la capacitat competitiva provada d’establir
empreses amb una capacitat notable per a les exportacions.
§  De tota manera, és necessari enfortir el desenvolupament de productes financers no
bancaris, necessaris en el desapalancament requerit del sistema financer.
Catalunya és un destí preferent per a les inversions
estrangeres directes (FDI)

27
Catalunya pot liderar la 11a Megaregió mundial:
l’Eurosunbelt
}  Sigui quina sigui l’evolució politica de la UE, des de més integració política, fiscal i
bancaria fins l’altre extrem, amb una Europa consolidada a dues velocitats i
monedes, el model europeu es basarà en potenciar les zones d’alta eficiència
econòmica com Catalunya, que guanyaran un pes polític considerable.
}  Catalunya pertany a una Megaregió o unitat econòmica anomenada Eurosunbelt,
juntament amb València, Barcelona, Marsella i Lió com a ciutats principals però amb
un continu de rerepaís o hinterland1 molt important.
}  La Megaregió Eurosunbelt és l’onzena del món en potència econòmica, amb un
PIB de 610 bilions de dòlars i 25 milions d’habitants.
}  Els principals socis comercials de
Catalunya son avui: Aragó, França,
Madrid, València, Alemanya i Itàlia.
The Rise of the Mega Region.
Richard Florida, oct 2007

28
La nova administració pública haurà de definir-se en base a
la capitalitat de facto d’aquesta Megaregió
}  “La geografia i la localització importen molt pel desenvolupament econòmic... la
realitat és que tant l’activitat econòmica com la innovació segueixen molt
concentrades geogràficament”
}  La nostra Megaregió a més és veïna de la Milà-Roma-Turi: 1.000 bilions de dòlars i
48 milions d’habitants i la d’Stuttgart-Frankfurt-Mannheim amb 23 milions de
persones.
}  Barcelona és la capital natural d’aquesta Megaregió Eurosunbelt per la seva especial
posició geoestratègica pel comerç internacional.
}  Les comunicacions d’alta capacitat ja disponibles facilitaran un gran increment en el
fluxe de capitals, persones, serveis i mercaderies a la nostra Megaregió.
}  Cal doncs millorar el nostre coneixement d’idiomes pensant en el món i també en
França i Itàlia.
}  La nova administració pública haurà de ser business-friendly i amb les més
avançades capacitats de gestió i servei (a cost unitari reduït) pel nostre teixit
econòmic d’autònoms, pimes i multinacionals.

29
propi

30
Font: Pol Antràs i Jaume Ventura.
Modest Guinjoan i Xavier Cuadras (Sense Espanya, Ed. Pòrtic),
34% 60% 50% 10,2%
Balança comercial: càlculs dels efectes d’un possible boicot a
les exportacions a Espanya
Vendes a
l’Estat
espanyol
Efecte màx
boicot
sobre
vendes *
Efecte
sobre
PIB
català
Recuperació
altres mercats
16,7%
13,3%
Productes de consum (a)
§  (a) importància1/3 x 0,5)=16,7% productes de consum
§  (b) importància 2/3 x 0,2)=13,3% productes de capital
§  *Màxima probabilitat: 100% exportacions ESP - (40% Multinacionals a Catalunya) = 60%
Productes de capital (b)
3,06%
Pèrdua PIB
•  Modest Guinjoan i Xavier Cuadras analitzen diversos exemples històrics i l estructura de les
relacions comercials en matèries primeres, semielaborats i acabats, basant-se en les taules input-
output de 2005 i conclouen que en el cas de màxim boicot, recuperem més de 4,5% del PIB català

31
Els escenaris de boicot, més enllà del difús actual, es
preveuen de curta durada i compensables per l’Estat català
}  Fins i tot una enquesta directa feta sobre la població espanyola mostra que fer un
boicot per temes polítics en cap cas seria majoritari, si no que arribaria a un 20% de
la població.
}  Els boicots generalitzats no són factibles:
§  De molts productes no se’n coneix la procedència.
§  No tots els productes que oferim tenen alternatives amb un nivell de qualitat i preu similar
fabricats fora del territori català.
§  No és el mateix la relació de consumidor de producte final a comprador de materials per la
indústria on els criteris de rendibilitat són molt més importants que els polítics.
}  En definitiva, el possible boicot pot suposar inconvenients, en especial en alguns
sectors, però a nivell general no ha de suposar un problema superior als beneficis
directes de l’assoliment de l’Estat. A mig termini, els efectes indirectes encara seran
molt més importants i l’efecte d’un possible boicot haurà minvat gairebé fins a
desaparèixer

32
§  Dèficit o superàvit, el pressupost de l’Estat català i la
reducció de la pressió fiscal
propi

33
L’increment del PIB vindrà donat per la major inversió en
infraestructures, per l’augment de la demanda interna i per
l’augment del pressupost de la Generalitat
PIB de Catalunya
(milers de milions d’euros)
-0,5% +1,2% +3,1%
+4,8%
+6,0%
+5,3%
Font: http://stats.oecd.org/, http://www.conference-board.org/data/globaloutlook.cfm, estudi CCN:
“Els països petits son viables econòmicament”, “El pressupost del Estat Català 2013-2016”
En els primers 4 anys d’Estat propi, el PIB català tindrà un creixement anual
promig del 2,25%, dins les previsions de la UE i l’OCDE (0,9%-2,2%)

34
La Catalunya Estat seria el 4rt país amb major PIB per càpita
d’Europa
Fonts: Eurostat GDP per capita in PPS, Anàlisi CCN
PIB per càpita de països europeus el 2011
(100 = mitjana europea)

35
L’Estat català podrà reduir l’alta càrrega impositiva actual,
rebaixant el tipus mig de les cotitzacions socials, l’IRPF i
l’Impost de Societats un 10% en 3 anys
IRPF
Cotitzacions a la
Seguretat Social
Impost de societats
Patrimoni, successions, donacions
Ingressos per impostos directes
(milions d’euros)
Reducció
del tipus
mitjà de 5
punts
Reducció
del tipus
mitjà de 5
punts
Reducció
del tipus
mitjà de 3
punts
Reducció
del tipus
mitjà de 5
punts
Reducció
del tipus
mitjà de 2,5
punts
Reducció
del tipus
mitjà de 2,5
punts
Reducció
del tipus
mitjà de 7
punts
Font: CCN: “Pressupost del estat català 2013-16”

36
La demanda pública pujarà: el pressupost de despeses de
la Generalitat augmentarà un 127% en assumir totes les
funcions d’un Estat
2012 2013 2014 2015 2016 2017
Òrgans superiors i altres òrgans 85 88 88 88 91 91
Presidència 485 488 488 488 490 490
Governació i Relacions Institucionals 316 318 318 319 320 320
Economia i Coneixement 1.183 1.549 1.871 2.224 2.438 2.438
Ensenyament 4.611 4.820 4.983 5.072 5.232 5.232
Salut 8.685 8.691 9.558 9.559 10.322 10.322
Interior 1.148 1.232 1.232 1.232 1.286 1.286
Territori i Sostenibilitat 1.563 1.899 2.311 2.534 3.105 3.814
Cultura 302 317 331 346 348 348
Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural 502 513 517 556 563 563
Benestar Social i Família 2.087 2.354 2.445 2.445 2.392 2.347
Empresa i Ocupació 1.119 7.487 7.676 7.468 6.879 6.356
Justícia 887 967 967 967 1.048 1.048
Seguretat Social 0 22.392 23.332 23.332 23.530 23.530
UE, Afers exteriors i immigració 0 3.696 3.758 3.833 3.923 3.923
Despesa financera (Amortització + Interessos deute) 3.674 4.735 4.705 4.887 6.820 8.814
Participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat 2.670 2.937 3.231 3.231 3.231 3.231
Resta seccions no departamentals 161 161 161 161 161 161
Fons de contingència 250 250 250 250 250 250
Fons per pal·liar els efectes d'un possible boicot 0 1.000 500 250 0 0
Fons Seguretat Social Catalana 0 1.500 1.500 1.500 1.500 1.500
Total 29.727 67.393 70.222 70.741 73.928 76.062
Pressupost de despeses de la Generalitat
(milions d’euros)
Font: CCN: “Pressupost del estat català”

37
Catalunya podrà aplicar el seu propi model de creixement,
invertint en la prosperitat dels ciutadans catalans
}  El Govern català podrà invertir en el benestar i la salut dels ciutadans
}  Per exemple, de 2013 a 2016 podrà aplicar els següents increments de recursos:
§  Increment del 106% en Economia i Coneixement
§  Increment del 15% en Ensenyament
§  Increment del 19% en Salut
§  Increment del 15% en Benestar Social i Família
§  Increment del 12% en la recuperació de sous dels funcionaris
Salut
Ensenyament
Benestar Social i Família
Economia i Coneixement
Algunes partides de despesa de la Generalitat
(milions d’euros)

38
Catalunya podrà invertir en les infraestructures prioritàries
pel desenvolupament del país i el seu potencial econòmic
}  Per exemple, de 2013 a 2016 podrà aplicar els següents increments de recursos:
§  Increment del 99% pel creixement en Infraestructures, Territori i Sostenibilitat
2012 2013 2014 2015 2016
Personal 79 85 85 85 89
Habitatge 164 164 164 181 181
Carreteres 351 439 548 603 754
Infraestructures ferroviàries 452 564 705 776 970
Transport públic 296 370 463 509 636
Aeroports i transport aeri 18 22 28 31 38
Barris i nuclis antics 15 18 23 25 31
Medi ambient 11 14 17 19 24
Altres 178 222 278 305 382
Total 1.564 1.898 2.311 2.534 3.105
Pressupost d’infraestructures, territori i sostenibilitat
(milions d’euros)

39
Catalunya disposarà de recursos per impulsar la competitivitat
i internacionalització de les empreses catalanes
}  Per exemple, de 2013 a 2016 podrà aplicar els següents increments de recursos :
§  Increment del 153% en promoció econòmica, internacionalització, I+D+i
§  Increment del 32% en qualificació professional
2012 2013 2014 2015 2016
Personal 82 88 88 88 92
Promoció de l'ocupació 449 673 841 1.220 1.220
Qualificació professional 197 226 249 261 261
Foment empresarial 17 22 25 27 27
Internacionalització, promoció i foment del
comerç
42 55 63 69 69
Innovació 52 67 78 85 85
Suport a la indústria 111 145 166 183 183
Infraestructures 15 16 18 20 20
Prestacions atur 0 4.956 4.910 4.276 3.621
Altres 155 1.238 1.238 1.238 1.300
Total 1.120 7.486 7.676 7.467 6.878
Pressupost d’Empresa i Ocupació
(milions d’euros)

40
propi

41
Banc d’Espanya, A.Castells, Departament d’Economia i Finances de la
Generalitat de Catalunya 7.11.2009 - Generalitat de Catalunya Ecomomia i
Coneixement
La capacitat i solvència financera de la Generalitat ens
situa com un país capdavanter a Europa
Amb 7 anys
sense espoli
fiscal, no hi
hauria deute sinó
un superàvit de
84.968 MMEUR
§  Catalunya genera prou riquesa per ser un contribuïdor net a la UE, reduir el deute
ràpidament i proporcionar els serveis i infraestructures als seus ciutadans, en no
estar permanentment bloquejats per l’Estat espanyol.

42
Fiscal deficit - GDP VA
The fiscal deficit suffered by Catalonia grows steadily
Generalitat de Catalunya: Fiscal Balance of Catalonia with Spain public administration 2006-2009- Neutrañized fiscal balance. Monetary flow (attributes
the expense to the territory where materialises , that is to say, the activity of the public sector benefits to a territory).
3 3
4
4
5 5
6
7
7 7
7 7 7
8 9 9
14
13
14
1415
16
17
16
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
6,7%
6,9%
7,4%
7,6%
8,2%
7,9%
8,5%
10,0%
8,7%
7,6%
7,8%
7,3%
6,7%
7,4%
7,2%
6,7%
10,0%
8,9%
8,6%
8,3%
7,9%
8,1%
8,5%
8,4%
8,0%8,0%8,0%
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
Deficit in billions of € Deficit as% of GDP
No official data in Spain 2010-12 (data hiding); CCN projected average typical = 8,6% GDP

43
Catalunya tindrà un nivell de deute públic del 80%, per sota
de la mitjana europea (85%)
§  L'avaluació i la garantia de l’Estat català podria variar dramàticament. Més de 16.000
milions d'euros del dèficit fiscal amb Espanya serien comptats com a ingressos, els
multiplicadors tindria un efecte positiu en l'economia, més gran que l'impacte inicial del
guany fiscal, i fins i tot podria reduir la pressió fiscal amb l'augment esperat en el
consum i la inversió, afectant l'economia i les taxes d'ocupació, així com permetent la
millora de les polítiques socials
§  El dèficit públic serà els primers anys superior al fixat per la Unió Europea (3%), però
caurà ràpidament fins assolir l’1,4% el 2018

44
Catalunya presenta uns indicadors favorables per aconseguir
un crèdit força bo, entre AA i AAA, en ser Estat
Gràfic que només representa la posició relativa de millor (1) a pitjor, dins la llista del grup analitzat per cada variable econòmica
§  Catalunya presenta uns indicadors favorables per aconseguir un crèdit força alt.
§  La classificació inicial de l’Estat català pot estar entre AA i AAA.
§  Els països amb un rati de AA/AA+ tenien a data 15/08/2012 un tipus d'interès entre 2% i 3,5% i
una mitjana del 2,44%.
§  De manera que Catalunya podria veure reduït l'interès a pagar des del +6% actual (i 4% de
promig) fins a uns valors pròxims al 2,5 - 3%
Font: CCN: “La ratio del deute sobirà de Catalunya”

45
Amb aquest nivell de deute i de dèficit, la prima de risc de
l’Estat català serà baixa (uns 140 punts), semblant a la de
Bèlgica
Prima de riscPaís
Rati
Interès
S&P Fitch Moody's
Suïssa AAA AAA Aaa 0,634
Japó AA- A+ Aa3 0,854
Dinamarca AAA AAA Aaa 1,284
Suècia AAA AAA Aaa 1,514
Alemanya AAA AAA Aaa 1,534
Finlàndia AAA AAA Aaa 1,644
Regne Unit AAA AAA Aaa 1,674
EUA AA+ AAA Aaa 1,804
Holanda AAA AAA Aaa 1,834
Canadà AAA AAA Aaa 1,924
Àustria AA+ AAA Aaa 1,974
Noruega AAA AAA Aaa 2,094
França AA+ AAA Aaa 2,144
Rep. Txeca AA- A+ A1 2,464
Bèlgica AA AA Aa3 2,614
Catalunya AA/AAA AA/AAA Aa3 2,750
Xina AA- A+ Aa3 3,374
Austràlia AAA AAA Aaa 3,394
Malaisia A- A- A3 3,484
Nova
Zelanda
AA AA Aaa 3,684
Polònia A- A- A2 5,014
Itàlia BBB+ A- Baa2 5,804
Espanya BBB+ BBB Baa3 6,704
Hongria BB+ BB+ Ba1 7,454
Portugal BB BB+ Ba3 9,954
Grècia SD CCC C 24,564
Font: CCN: “La ratio del deute sobirà de Catalunya”

46
§  Dèficit o superàvit i el pressupost de l’Estat català i la
propi

47
La disminució de l’atur de la Catalunya Estat s’ha calculat
fent servir tres mètodes diferents
}  Mitjançant anàlisi estadística sobre dades de l’OCDE s’ha determinat quines són les
variables d’un país que més influeixen sobre el nivell d’atur
}  Aplicant mètodes estadístics sobre les variables significatives s’ha obtingut un model
estadístic
}  Aplicant aquest model sobre les dades de Catalunya s’obté l’atur de la Catalunya Estat
Model estadístic
1
Model matemàtic
2
Mètode comparatiu
3
}  Existeix una relació matemàtica directa entre la despesa pública i el PIB d’un país
}  En una Catalunya Estat, l’absència d’espoli fiscal permetrà una major despesa pública
}  Aplicant el mètode de valors autoregressius de Pons i Tremosa (2002) en una Catalunya
sense espoli fiscal s’obté l’atur de la Catalunya Estat
}  A partir del nivell d’atur de països amb magnituds semblants a Catalunya es dedueix el
nivell d’atur que tindria la Catalunya Estat
Font: CCN: “L’atur a la Catalunya estat”

48
Comparant els tres mètodes emprats per a estimar l’atur en la
Catalunya Estat en el període 2013-16 es conclou que estarà
al voltant del 12%
Taxa d’atur de CatalunyaTaxa d’atur de la Catalunya Estat
Seguir a Espanya implicarà un atur superior al 25%

49
La reinversió de les rendes recuperades de l’espoli fiscal a
través del pressupost del Govern obre noves oportunitats
}  Contractació personal altament qualificat pels serveis centrals estatals
}  R+D incrementada a través del pressupost de Defensa, Coneixement i Empresa
}  Recuperació de la capacitat de consum dels funcionaris
}  Inversió en infraestructures pendents
§  Corredor del Mediterrani, 4a pista aeroport, xarxa trens regionals, fibra òptica…
}  Espai propi telecomunicacions i audiovisual
}  Demanda de serveis per a l’administració
§  Serveis d'anàlisis, subministraments, TIC, equipaments, fungibles…

50
Això es traduirà en una pressió fiscal inferior al 35%, de les
més baixes d’Europa
Pressió fiscal sobre PIB de Catalunya

51
§  Dèficit o superàvit i el pressupost de l’Estat català i la
propi

52
La realitat era que en lloc d’un “milagro económico”,
“España no iba bien” i que el creixement econòmic era una
il·lusió temporal
}  Espanya es va concentrar en la construcció i en el turisme, activitats de baix valor
afegit
}  No es va apostar per la recerca, la innovació ni la indústria
}  No es va incrementar la productivitat ni la competitivitat
}  Els baixos tipus d’interès van fer que persones, empreses i institucions
s’endeutessin ràpidament
}  Van seguir entrant grans quantitats de diners procedents dels fons de la Unió
Europea
}  Es van llençar ingents quantitats de diners en inversions faraòniques no rendibles
}  Es va consumir desenfrenadament i es va crear una bombolla immobiliària
}  El model espanyol respon a interessos d'unes quantes famílies que han dominat
Castella i la resta de l’Estat des de fa segles: els señoritos i los barones

53
Espanya està immersa en una profunda crisi, d’arrels
estructurals i no simplement conjunturals
}  La situació econòmica d Espanya és dantesca
§  Forta caiguda del PIB
§  Morositat esfereïdora
§  Deute estratosfèric de l’Estat
§  Interessos financers que ja representen el 18% de les despeses de l’Estat
}  Els bancs espanyols han dedicat els diners del Banc Central Europeu a sanejar-se i a
comprar deute de l’Estat, enlloc de donar crèdit a les empreses
}  Com a resultat:
§  L’atur és el major de la Unió Europea
§  Espanya és líder en índex de misèria, que inclou dèficit públic i taxa d’atur
§  12 milions d’espanyols es troben en risc de pobresa o d’exclusió social
§  La manca de feina està impulsant a molts catalans i espanyols a emigrar a altres països
§  Centenars de milers de famílies han perdut el seu pis
}  El Govern espanyol està prenent decisions absurdes i contràries al que fan els altres
països europeus

54
En conclusió, Espanya s’enfonsa, fins i tot tenint a
Catalunya dins l’Estat
}  El model econòmic espanyol no és sostenible
§  Les altes despeses de subsidis d’atur, pensions i interessos del deute impediran dedicar
diners a reactivar l’economia
§  L’economia espanyola creixerà durant molts anys de forma insuficient per crear ocupació
§  L’atur generarà pobresa i emigració
§  Avui hi ha més funcionaris+aturats+pensionistes que assalariats no funcionaris, i aquest
desequilibri empitjorarà
§  L’Estat continuarà tenint dèficit, el qual augmentarà l’endeutament de l’Estat i els interessos
del deute
}  L’Estat espanyol no podrà pagar l’ingent deute que acumula i que seguirà acumulant
}  Els fons que l’Estat espanyol obté de Catalunya i de la Unió Europea són insuficients
per evitar el col·lapse econòmic d’Espanya
}  Tots els intents que ha fet Catalunya per intentar que Espanya prengui decisions en
base a criteris econòmics han estat infructuosos
}  Espanya s’enfonsa, fins i tot tenint a Catalunya dins l’Estat

55
A mitjà-llarg termini, la independència de Catalunya és el
millor que pot passar-li a Espanya
Serà el dinamitzador del canvi de model econòmic i polític
que necessita Espanya1
Permetrà a Espanya desenvolupar amb plenitud la seva
estratègia econòmica2
Focalitzarà el sistema polític espanyol en el progrés
econòmic d’Espanya3
La competència amb Catalunya impulsarà l’economia
espanyola4
Espanya aprofitarà les infraestructures que construeixi
Catalunya per augmentar les seves exportacions5
La fortalesa econòmica de Catalunya ajudarà a l’economia
espanyola6

56
§  Ratis de creixement poblacional
§  Esperança de vida
§  Piràmide poblacional
§  Emigració cap a l’estranger
ii.  Anàlisi de l’entorn demogràfic amb un Estat propi

57
Catalunya forma part d'un nombrós grup de nacions que
es mouen entre els 8 i els 12 milions d'habitants
Font: Eurostat
Entre 60 i 80 milions
Entre 5 i 6 milions
Entre 1 i 3 milions
Fins a 1 milió
Catalunya té una població
semblant a la de Suècia i
Suïssa, i superior a la de
Dinamarca, Finlàndia i
Noruega

58
La població de Catalunya s'estima que superarà els 8
milions a l'any 2020 i arribarà gairebé als 9 milions el 2040
Font: Institut d’Estadística de Catalunya

59
La població de Catalunya te un component d'edat més jove
que l’espanyol
n  A la franja de 20-39 anys el pes és molt superior també a la mitjana d'Europa.
n  Aquest percentatge global més jove d’edat dóna més temps a Catalunya per realitzar
canvis als programes públics i privats per assegurar les pensions futures dels
catalans.
Fonts: Dades 2011, Institut d’Estadística de Catalunya, Instituto Nacional de Estadística Español, Eurostat

60
La taxa de creixement de la població de Catalunya supera la
d'Espanya. Aquesta diferència és molt més clara quan ho
contrastem amb la de la Unió Europea
Fonts: Institut d’Estadística de Catalunya, Instituto Nacional de Estadística Español, Eurostat
n  Components d’edat més joves i taxes de creixement més altes generen menys
tensions de tresoreria al sistema de pensions català

61
Font: Institut d’Estadística de Catalunya
El creixement migratori (a l’entorn dels 150.000 hab/any)
s’ha aturat els darrers anys amb la crisi. En els darrers anys
el saldo migratori ha estat pràcticament neutre
§  Tan sols un de cada tres immigrants prové
d’Europa, dos terços ho fan de continents
allunyats.
§  En aquests darrers tres anys aquesta distribució
s’ha mostrat molt estable.
Europa UE Europa no UE Àfrica
Amèrica Àsia/Oceania

62
§  Nou sistema polític
§  Laboral
§  Fiscal
§  Civil
§  Immigració
iii.  Anàlisi de l’entorn legislatiu amb un Estat propi.
Canvis esperables.

63
La plena capacitat legislativa permetrà aconseguir els
objectius generals de la societat catalana
}  Aprovar una llei de transitorietat jurídica
§  Garantir el funcionament de l Estat
§  Garantir l’abastament energètic
}  Nova legislació
§  Adaptar les directives europees
§  Adaptar la legislació espanyola
}  Adaptació legislativa al nostre model econòmic i social:
§  Reduir l’atur a nivells europeus: Passar del 24% a l’11%.
§  Incrementar les oportunitats per als joves. Passar del 47% al 20% d’atur juvenil
§  Arribar a una R+D d’entre el 2% i el 3% del PIB
§  Arribar a un 20% del PIB en els sector industrial i energètic
§  Captar i retenir multinacionals
§  Fomentar les patents en l’àmbit universitari i empresarial
§  Simplificar el procés de creació d’empreses. Minimitzar procediments i temps
per crear una empresa

64
Es podrà legislar per potenciar les prioritats del teixit
econòmic català en benefici de tots
}  Llei de l’emprenedoria
}  Formació per adequar el treballador als nous llocs de treball
}  Plans de col·laboració Universitat – Empresa (sobretot microempresa),
mentoring, capacitar estudiants
}  Formació específica en emprenedoria a universitats i escoles de negoci
}  Facilitar l’accés a crèdits i mercats
}  Establir un pla de micro-finançament per start-ups
}  Millorar la fiscalitat per inversions i reduir i simplificar impostos per a PIMEs
}  Establir una quota de compres públiques a PIMEs per tota institució pública
}  Facilitar transferència de negocis (com Re-empresa de CECOT)
}  Reduir o eliminar sancions en cas de fallida (Llei de la segona oportunitat)
}  Simplificació administrativa
}  Promoure compres públiques a PIMEs reduint la mida dels contractes

65
L’administració pública canviarà a un model àgil i digital del
s.XXI i amb una legislació laboral moderna
Administració Pública
Les bases del règim jurídic de les
administracions públiques i del
règim estatutari dels seus
funcionaris (...), el procediment
administratiu comú, (...) i el
sistema de responsabilitat de
totes les administracions
públiques.
§  Estatut del funcionari públic del s.XXI
§  Simplificar les relacions amb l’administració, reduint tràmits,
burocràcia i costos
§  Digitalització de l’administració
Legislació laboral §  Nou contracte de treball
§  Llei concursal
§  Estatut del treballador autònom
§  Nova assegurança d'atur, treballs comunitaris segons el perfil
de l'aturat

66
El sistema financer català tindrà accés directe al BCE i
tindrà liquiditat per finançar les vendes al món dels
exportadors catalans
Sistema monetari: divises, canvi i
convertibilitat, bases de l'ordenació
del crèdit, banca i assegurances.
§  Adequació del mercat creditici
§  ICF Banc públic català
§  Llei de dació en pagament
§  Sortida estoc immobiliari
Règim duaner i arancelari; comerç
exterior.
§  Acords internacionals amb altres països europeus per
compartir economies d’escala i sinergies (França,
Holanda, Finlàndia, Irlanda...)
§  Agència Catalana d'Expansió Internacional
§  “Product of Catalunya”,“Made in Catalonia”: marca
internacional de qualitat
§  Els bancs catalans més grans (CaixaBank i B.Sabadell) han estat avaluats
positivament per la UE i estan classificats com a sistèmics amb CoreCapital >10%
actius. Això implica liquiditat directa a través del Banc Central Català.
§  La consolidació de la xarxa d’ACC1Ó a l’exterior i el potenciament de la marca
“Catalonia” apalancada amb la renombrada “Barcelona” multiplicarà la nostra
capacitat comercial al món.

67
L’Estat català possibilita reactivar l’economia amb una
reducció general d’impostos a l’activitat econòmica
Hisenda general i deute
de l'Estat
§ Impost de Societats, Impost sobre la Renda de
les Persones Físiques
§ Impost sobre el Valor Afegit
§ Impostos sobre els hidrocarburs
§ Reducció del tipus
§ Mínim superior a l'actual
§ Tipus únic aplicable fins a determinat nivell de
rendes del treball
§ Deducció als treballadors autònoms per
contractació de treballador
Legislació bàsica i
règim econòmic de la
Seguretat Social
§  Reduir quotes a la Seguretat Social
§  Crear el Fons de Reserva de Pensions Català
§  Catalunya, com a país europeu amb la capacitat i la voluntat de reinvertir en la seva
pròpia economia el superàvit generat, produiria enormes beneficis tant econòmics com
socials, sent un dels millors països de la Unió Europea pel seu benefici i pel de la zona
econòmica d'influència.

68
La Generalitat podrà posar en marxa un pla
d’infraestructures que resolgui el bloqueig generat per
Espanya
(...); ports d'interès general; aeroports d'interès
general; control de l'espai aeri, trànsit i transport
aeri, servei meteorològic i matriculació d'aeronaus.
§  Quarta pista a l’aeroport d’El Prat
Ferrocarrils i transports terrestres; règim general de
comunicacions; trànsit i circulació de vehicles de
motor; correus i telecomunicacions; cables aeris;
submarins i radiocomunicació.
§  Corredor del Mediterrani a Europa
§  Millorar xarxa d’autovies
§  Trens de mitja distància que uneixin els
centres poblacionals de Catalunya en xarxa

69
ii.  Demogràfic
iii.  Legislatiu
6.  Annexes
Índex

70
§  Mercats industrials (B2B)
§  Mercats de consum (B2C)
§  Segmentació tipologies de consumidors
§  Demanda pública
§  Noves oportunitats amb l’Estat propi als sectors B2B
§  Noves oportunitats amb l’Estat propi als sectors B2C
3.  Consumidors. Clients-Mercats: Variables de
Consum

71
§  En el camp del Màrqueting de Productes Industrials fa anys que es confirma com a factor
crític de la competitivitat industrial (com a resultat final de les diverses decisions
estratègiques, nivell de costos, qualitat, innovació, capacitat comercial, factors
d’ampliació del producte, etc...) l’existència per cada empresa d’una xarxa de contactes,
relacions, acords amb institucions i altres empreses.
Catalunya genera més de 86.000 milions d’euros dins el seu
sector industrial ampliat
Catalunya
C.N.A.E-20
09 Milers € %
TOTAL 86.035.898 100,0
10-11-12 Alimentació, begudes i tabac 17.919.482 20,8
13-14 Textil i confecció 2.896.498 3,4
15 Cuir i calçat 372.244 0,4
16 Fusta i suro 566.029 0,7
17-18 Paper, arts gràfiques i reproducció de suports gravats 4.271.206 5,0
19-20-21 Coqueríes, refi, químiques i productes farmaceutics 21.687.327 25,2
22 Manufactures de cautxú i plàstics 3.695.025 4,3
23 Productes minerals no metàlics 1.846.941 2,2
24 Producció, 1ª transformació i fundició de metalls 3.839.609 4,5
25 Productes metàlics 5.072.822 5,9
26-27 Productes informàtics, electrònics, òptics i elèctrics 3.525.320 4,1
28 Maquinaria i equipament 3.703.011 4,3
29-30 Material de transport 11.198.299 13,0
31-32 Mobles i altres industries manufactureres 1.435.689 1,7
33 Reparació e instal·lació de maquinaria i equipament 1.622.670 1,9
35 Producció d’energía eléctrica, gas i vapor 2.383.725 2,8
Vendes 2011 sectors industrials+la seva distribució

72
2,25%

4,73%

5,31%

6,99%

8,17%
8,46%

9,87%

11,28%

12,69%

0,00%

2,00%

4,00%

6,00%

8,00%

10,00%

12,00%

14,00%

2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016

Saldo
exterior/PIB

La globalització ha empès les vendes a l’exterior de
Catalunya i el comerç B2B
§  Aquest saldo comercial comprèn les vendes totals a l’exterior de Catalunya (a Espanya
i al món). Ja hem vist la tendència consolidada a la substitució de vendes a Espanya per
vendes al món, que porta a la nostra economia a la situació de normalitat desitjada de
vendre menys a un mercat amb recessió i mal pagador i vendre més a d’altres països amb
moltes més oportunitats comercials.
§  La tendència pel 2013-2016 no té en compte els multiplicadors fiscals de la
independència, cosa que implica un increment de les xifres projectades.
Tendència

73
La independència de Catalunya també aportarà millors
condicions de base pels mercats industrials (B2B)
§  La natural capacitat de generar contactes comercials a l’estranger per atraure
inversió i negocis cap aquí i relacions de partenariat amb altres economies, amb la
llibertat d’arribar a acords, sense les limitacions de l’Estat central
§  Una xarxa de ports i d’aeroports catalans realment gestionats en funció de les
necessitats de la nostra indústria
§  La millora del nivell educatiu general, amb unes universitats prou dotades per ser el
primer esglaó de la I+D
§  Un corredor ferroviari del Mediterrani que obrirà tota la costa mediterrània als
productes agrícoles i manufacturats
§  Un sistema fiscal que ajudarà a les empreses a produir riquesa i la distribuirà
després amb justícia
§  Major suport del nou Estat a la industria exportadora pròpia
§  Uns costos administratius més raonables

74
El creixement dels mercats de consum vindrà donat pel
increment del PIB per càpita i la disminució de l’atur
56,2%
55,8%

57,0%
57,0%
57,6%

58,9%

60,2%

61,5%

62,9%

64,3%

40,0%

45,0%

50,0%

55,0%

60,0%

65,0%

70,0%

2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017

%
Despesa
en
consum
de
les
llars
/PIB

125.025

136.662

149.383

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017

Despesa
en
consum
de
les
llars
(€)

§  La previsió ja té en compte en l’increment de la demanda interna el possible efecte d’un
canvi en el saldo comercial amb Espanya segons l’estudi sobre “el Pressupost de
Catalunya Estat 2013-2016” del CCN.
§  L’efecte en el consum de l’increment mitjà previst del PIB els propers 4 anys (2,25%),
passa de l’1,3% el 2012 a l’1,45% el 2017

75
n  La distribució de la població en els diferents
grups socials marca una primera pauta de
quines són les característiques de consum
d’una població.
n  Un pas posterior és el de quantificar el poder
econòmic de cada un d’aquests grups. Això ho
fem:
q  Analitzant quin és el nivell de renda mig
(ingrés brut anual) dels individus que
formen part de cadascun d’aquests grups
q  Multiplicant aquest nivell d’ingrés pel
nombre d’individus que formen part de
cadascun dels grups.
El potencial de consum creixerà de manera important amb
la independència
n  El proper mapa descriu de manera proporcional quin és el potencial absolut de
capacitat de consum anual de cada grup a l’entorn de l’any 2016. Estimem que en
aquell moment les llars de Catalunya assoliran el nivell de consum anual de 100.000
milions d’euros.
Despesa
de
les
llars
al
2016
(per
càpita)
Burgesia Establerta 12.554
Tradicionals 11.091
Populars precaris 6.914
Escaladors 12.563
Consumidors adaptats 12.065
Vanguardistes 7.715
Progressistes acomodats 18.061
Rebels reactius 6.739
Postmoderns 12.400
Total 100.103
A la distribució del PIB parlem de ingressos i aqui analitzem la despesa, la diferencia es acumulació de capital o estalvi.

76
La potencialitat de consum de tots els grups és prou important
per oferir productes específicament destinats a tots ells
Més

Alt

Mig

Més

Baix

Status

Social

Valors

bàsics

1

2

3

A
B
C

Tradicionals

SenIt
del
deure,
ordre

Modernitat

Status
/
Possessió
/
Plaer

“ser”
enlloc
de
“tenir”
/
Autorealització

Post-‐modernitat

SubjecIvisme

“Jo”

Tradicionals

Burgesia
establerta

Progressistes
acomodats

Escaladors

Consumidors

adaptats

Populars
precaris

Rebels
reacCus

Post-‐

moderns

Vanguar-‐

distes

©
Sinus
sociovision

12.554

11.091

6.914

12.563

12.065

7.715

18.061

6.739

12.400

77
Com a conclusió, la independència de Catalunya, aportarà
millors condicions de base pels mercats de consum (B2C)…
}  Afavoriment de les condicions per a la creació de noves empreses
}  Consolidació i ampliació del prestigi i valor de la marca Barcelona i Catalonia per a
instal·lar-hi serveis compartits europeus. Molt alta posició en el rànquing de les millors
ciutats per a viure-hi
}  Les multinacionals que s’han implantat a Madrid per estar aprop del govern
espanyol i dels centres de poder nacionals, decidiran ara d’obrir noves filials a
Catalunya, pel mateix motiu
}  Major capacitat d’obertura a la resta de cultures i països
}  Millores en els serveis i instal·lacions turístiques
}  Millora de les comunicacions amb Europa (logística), per l’efecte de la racionalització
de noves inversions (quarta pista aeroport El Prat, autovies, Corredor Mediterrani...)
}  Millora la capacitat d’actuar com a “pol” – “hub” logístic del sud d’Europa
}  Catalunya Estat tindrà un grau d'obertura de l'economia similar a la de Suècia i
Dinamarca, on les exportacions representen aprox. el 52% del PIB

78
ii.  Demogràfic
iii.  Legislatiu
6.  Annexes
Índex

79
§  Associacionisme
§  Capacitat i qualitat del treball: Educació / Competitivitat /
Innovació
§  Tradicions i Festes
§  Cultura i Esports
4. Fets socials diferencials de Catalunya

80
L’associacionisme a Catalunya és l’exemple paradigmàtic
d’una nació sense Estat que s’ha organitzat socialment
}  Actualment hi ha una associació per cada 152 persones.
}  L’aparició de l’associacionisme es correlaciona amb la pèrdua de l’Estat i la
sobirania catalanes. Als s.XVII i XVIII apareixen les acadèmies il·lustrades o els
gremis, i durant la revolució industrial del s.XIX, sorgeixen els cors, orfeons,
ateneus, grups de teatre…
}  És una eina d’acció col·lectiva per aturar les amenaces culturals i socials de
l’Estat espanyol i per resoldre moltes mancances de la societat que no tenen
resposta de l’administració pública.
Catalunya, país d associacions. Bernat Ferrer i Frigola. Òmnium Cultural, tardor 2009.

81
Els moviments civils que neixen i s'impulsen des de
Catalunya demostren la maduresa cívica i la capacitat
organitzativa del país
}  Alguns exemples cabdals són:
§  la ILP dels toros
§  la llei de dació en pagament
§  el moviment que va aturar el transvasament de l'Ebre
§  l'Assemblea Nacional Catalana

82
Catalunya políticament enfonsada, personalment desfeta,
serà alçapremada i refeta pel treball
Aquest sentiment tan profund en la societat és el que esperona Catalunya a fer la
revolució industrial el s.XVIII malgrat no tenir matèries primeres, ni energia, ni un imperi
exterior que li proporci un comerç de gran abast, ni una flota de vaixells pròpia. És aquest
sentiment, també, el que ajuda els catalans a sortir de la misèria després de la crisi socio-
política del s.XV, la Guerra dels Segadors (1640-52), la de Successió (1714), i la
Guerra Civil (1936-39).
"Corpus de Sang" d'Antoni Estruch i Bros (1907)
Ferran Soldevila i Zubiburu: Història de Catalunya,

83
En definitiva, és el treball el que reactiva l activitat econòmica i
permet salvar Catalunya de la decadència política dels darrers
tres segles
Concluidas las turbacions y guerras del siglo pasado (guerra dels Segadors) y las que
continuaron en el principio del corriente (guerra de successió) dexaron a esta Provincia
(el Principat) en la mayor miseria, pero la industria y porfiada fatiga de sus naturales se
dedicó con un esfuerzo increíble al cultivo de sus tierras,…, con tanta felicidad que a
pocos años se miraba a Cataluñua con muy diferente aspecto (1780)
És aquesta qualitat – l aptitud econòmica feta de bon sentit i d aferrissament en el
treball-, la que en definitiva ens salva … al llarg dels segles de la nostra decadència
política persistent, els Països Catalans sabran refer-se gràcies a una vigorosa represa
econòmica, tant més admirable que ha de tenir lloc enmig de les circumstànices més
desfavorables…
Història dels catalans, volum III, p 1282.

84
§  El primer ferrocarril de la Península.
§  Pionera a la Península en l ús de la força de
l'aigua per fer electricitat (s.XVIII).
§  Revolució dels processos de filat amb la creació
de la maixerina o berguedana.
§  Primer servei de transfusió del món; mètodes
d emmagatzematge i tractament de sang; hospitals
mòbils…
§  Pionera en el desenvolupament de l energia
eòlica.
§  Pionera en l urbanisme modern.
La manca de recursos i la necessitat de sortir de la misèria va
esperonar la innovació a Catalunya
L'Ictineu, el primer submarí de Narcís Monturiol, al
port de Barcelona, on es va fer la immersió inaugural
Ictineu 3, presentat a la fira l'Underwater Intervention
2013, a USA

85
Les inversions de Catalunya en recerca i desenvolupament
(R+D) respecte PIB superen amb escreix les d’Espanya
Inversió en R+D sobre PIB
(2011)
Patents per milió d’habitants
(2011)
Font: Idescat, Eurostats
El percentatge de patents tecnològiques per habitant i capital invertit
és molt superior a Catalunya que a la resta de l’Estat espanyol. El
retorn econòmic del R+D català és el doble de l’espanyol.

86
Catalunya treballa bé i pot competir a primera línia mundial
als sectors econòmics de futur
Source: González- Sastre, IEC.
q  La producció científica de Catalunya és superior a la mitjana internacional europea, i
comparable a la del Regne Unit.
q  L’informe “Indicadores bibliométricos de la actividad científica de Cataluña (Scopus,
2003-2008)”, situa Catalunya com la comunitat autònoma amb més impacte científic

87
}  En els darrers 10 anys Catalunya ha produït 19.500 patents.
}  Catalunya acull tres infraestructures de recerca importants: Supercomputador Mare
Nostrum, sincrotró Alba-Cells, i Centre Nacional per a l’Anàlisi Genòmic, així com un
centenar de plataformes tecnològiques.
}  El 29% de tot el volum econòmic d’aquest sector a l’Estat espanyol es genera a
Catalunya
}  L European Research Council Grants ha donat dins el programa CERCA des del 2007,
el 52% de totes les ajudes de la UE a Espanya.
Catalunya és el clúster de referència en activitat
biotecnològica del sud d’Europa i un lloc destacat dins la
recerca europea
21%
19%
12%
11%
10%
0% 5% 10% 15% 20% 25%
Catalunya
Madrid
Andalusia
València
País Basc
Empreses de biotecnologia (%)
Field Catalonia
Other
regions
Life Sciences 22 31
Physical Sciences
and Engineering
33 30
Social Sciences
and Humanities
19 9
Interdisciplinary
Research
2 0
Total 76 70

88
La literatura i llengua catalana tenen un alt potencial econòmic
§  El català és la 22a llengua més traduïda del món
§  El català és la 7a llengua més apresa a Europa
§  114 universitats d arreu del món ensenyen català, però només 3 a l Estat espanyol
§  A Catalunya l any 2010 es produeix el 43,1% del total editat a Espanya
§  Aquestes vendes representen el 49,6% de la facturació espanyola en el mercat
interior
§  3 milions i mig de teleespectadors miren televisió en català a Catalunya
§  Més de 2 milions d’internautes consumeixen webs en català a Catalunya
https://www.plataforma-llengua.cat/media/assets/
2559/informeCAT.pdf

89
•  Sardana: dansa popular catalana i ball
nacional de Catalunya. Possiblement apareix
cap al s.XIV
•  Castellers: són les torres humanes que es
construeixen tradicionalment. Al s.XVII
apareixen al Camp de Tarragona
•  Gegants i capgrossos: Els gegants són
figures de grans dimensions que
representen majoritàriament reis, nobles. Els
capgrossos són figures de cap que
representen personatges diversos. Aquesta
tradició ja apareix documentada el 1424
Catalunya té tradicions i festes úniques molt arrelades que la
identifiquen com a poble i nació. Són una part important
d'aquelles coses que marquen el nostre fet diferencial

90
La societat catalana és activa i vol excel·lir en totes les
àrees del desenvolupament humà
}  Cinema català
§  Documental en marxa, via mecenatge popular: Record europeu en recollida
de diners. “L’endemà”, per Issona Pasola. Rècord europeu de micro-
mecenatge.
§  Pa negre: arriba a la competició dels Òscars d’Hollywood
}  Música
§  Josep Carreras
§  Montserrat Caballé
§  Jordi Savall
§  Pau Casals
§  Benet Casablanca

91
La societat catalana és altament competitiva en els
esports de màxim nivell, malgrat que no disposa de
seleccions oficials
}  El català Eugeni Roselló guanya la Spine Race, la cursa més dura del Regne Unit,
de 430 km
}  Kilian Jornet, el rei de l’esport extrem
}  Pep Guardiola, exentrenador del FC Barcelona
}  Campions de motociclisme com Dani Pedrosa, Toni Elias o Marc Márquez
}  De les disset medalles espanyoles a Londres 2012 vuit són d’esportistes catalans
- individualment o la majoria de l'equip- o d'esportistes formats al país (1 d’or, 6 de
plata i 1 de bronze)
}  Pau Gasol té dos anells de la NBA, amb els LA Lakers
}  La participació catalana a la selecció espanyola de futbol, hoquei i bàsquet
és de més del 50%

92
REF: Memòria anual 2010-11
http://www.fcbarcelona.cat/club/junta-directiva/detall/fitxa/memories-anuals
•  Mètode “la masia”
•  Coneixement mundial de
Catalunya i Barcelona
•  Milions de seguidors
•  Feina ben feta
•  Excel·lència
•  No al joc brut
•  Honestedat, rigor,
professionalitat
•  Definir un nou paradigma
El model del Barça es reconegut internacionalment pels
seus èxits basats en el talent individual, el treball
d’equip i els valors compartits

93
}  Tèxtil i confecció: 1.750 empreses. Facturació: 12.500 milions €.
El “Barça” i Barcelona són un referent per la potència
de les marques catalanes al món
}  Vins: Al setembre 2011 les exportacions de vi de Catalunya totalitzaven 290,1 milions €
}  Altres
}  Alimentari: Catalunya és la segona regió europea en producció alimentària amb més
de 100 mil empleats, després de Lombardia

94
ii.  Demogràfic
iii.  Legislatiu
5.  DAFO Catalunya estat i resum executiu
6.  Annexes
Índex

95
§  Amenaces i Oportunitats per a les empreses catalanes
§  DAFO de Catalunya 2013
5. DAFO Catalunya estat i resum executiu

96
La renda corresponent a l’economia catalana augmentaria des
del primer moment de la independència
- 8,5 %
PIB
40% població
20% empreses
- 4 % PIB
- 2 % PIB
- 3 % PIB
20% població
10% empreses
30% població
15% empreses
¿Boicot comercial?
+ 8,5 %
PIB
Guanys Nets amb l’Estat propi
+ 4,5 %
PIB
+ 6,5 %
PIB
+ 5,5 %
PIB
Nohihariscd’exclusióeconòmica
n  L estudi de Modest Guinjoan i Xavier Cuadras (Sense Espanya, Ed. Pòrtic), analitza
diversos exemples històrics i l estructura de les relacions comercials en matèries
primeres, semielaborats i acabats, basant-se en les taules input-output de 2005 i
conclou que en el cas de màxim boicot, recuperem més de 4,5% del PIB català
Espoli anual
promig de CAT

97
En cas que preveiem un impacte del boicot sobre la nostra
empresa, cal preparar-se pels primers mesos
}  Eliminació de referències a l origen dels
nostres productes quan sigui possible
}  Campanya positiva als consumidors
catalans
}  Pressió als proveïdors espanyols
}  Transhipment
}  Analitzar la viabilitat d obrir empreses
paral·leles o crear productes específics
pel mercat espanyol
}  Però sense dubte el millor antídot és la
internacionalització de l empresa
}  El cava va vendre 93M ampolles a
Espanya i 129M d exportacions l any del
boicot. En 7 anys ha baixat a 82M i pujat
a 161M respectivament

98
La possibilitat que Catalunya quedi fora de l àrea de lliure
comerç europeu i que Europa li posi arancels no té cap
fonament
}  La UE tendeix a fer tractats d eliminació d arancels amb països
tercers com Magrib o Rússia
}  L objectiu de la UE és maximitzar l espai comercial comú, mai s ha
fet cap pas per reduir-lo
}  La figura dels arancels és d autoprotecció per als sectors interns poc
desenvolupats, no de càstig a les importacions
}  Quedar fora de la UE és una opció remota, però en cap cas
suposaria l adopció d arancels, que a més perjudicarien també les
exportacions espanyoles a Catalunya i a la resta d’Europa

99
Catalunya podrà seguir utilitzant l euro com a moneda
}  L euro ja és la moneda corrent a Catalunya, i la pesseta, que és una
moneda d origen català, en forma part
}  Hi ha estats que no són a la UE i que utilitzen l euro com Andorra,
Montenegro i Mònaco, i el mateix passa amb el dólar
}  Hi ha estats de la UE que no utilitzen l euro com UK
}  Més de 3.000 multinacionals establertes a Catalunya són les
primeres interessades a mantenir l euro, entre elles les de matriu
espanyola

100
Els mesos de transició poden ser complexes, cal
preveure ls i preparar-se
}  Amenaces de boicot
}  Amenaça de marxa d empreses
}  Tensions entre administracions
}  Possible interferència de països tercers
}  Possibles amenaces de comandaments militars
}  Campanya mediàtica intensiva i desagradable
}  Possible desatenció dels pagaments del govern espanyol
}  Reclamació del pagament dels impostos per part de les dues
administracions

101
El sector industrial tornarà a creixements importants
gràcies a les exportacions i al consum intern
}  Sector industrial
§  Clar enfocament a la internacionalització
§  Major demanda de productes de consum
§  Clar enfocamnet a clústers tecnificats
§  Retorn de polítiques industrials
§  Retorn del crèdit als empresaris
}  Valoració del CCN
§  El sector industrial viu moments agredolços. Les empreses amb un alt
grau d internacionalització sobreviuen bé o molt bé a la crisi, mentre
que les que depenen del mercat espanyol ho passen molt malament. El
futur immediat passa per potenciar la internacionalització de totes les
empreses que puguin, i les que no també es veuran afavorides per la
millora del consum.
§  El segon aspecte clau és el retorn del crèdit a les empreses que
només fluirà quan Catalunya com Estat tingui una qualificació de risc
AA/AAA

102
El sector comerç veurà com el consum torna a repuntar
}  Sector comerç i consum
§  Increment de la renda disponible per la baixada d atur i d impostos i increment
pensions
§  Increment de la immigració i retorn de catalans que han marxat per trobar un lloc
de treball
§  Il·lusió, confiança en el futur
§  Regulació per un model català de comerç
§  El procés de transició, quan arribi al punt en el qual s entengui clarament
irreversible per a la majoria, suposarà un increment de la confiança i, per tant,
una reactivació del consum dels ciutadans amb major nivell de renda
§  En quan comenci el creixement econòmic i la reducció d atur, es viurà un cicle
expansiu amb potenciament del consum, tot i que caldrà des de
l administració posar mesures per controlar la inflació
§  El model de comerç en un Estat català entenem que ha de potenciar el comerç
de proximitat, arribant a un equilibri lògic amb les grans superficies

103
La recerca i desenvolupament han de ser l aposta de futur
per als propers anys
}  Recerca i desenvolupament
§  Aposta clara per una forta inversió en R+D+i a nivells de països nòrdics
§  Suport a la producció científica i patents industrials
§  Enfocament de les universitats per col·laborar en l aplicació de la
recerca universitària
§  Potenciament de noves inversions en estructura tecnològica
§  Retorn del la indústria armamentística, actualment en mans de l Estat,
enfocada a seguretat i defensa
§  Potenciamnet de nous centres tecnològics i aprofitament dels existents
§  Tot i la poca ajuda estatal actual, Catalunya presenta unes xifres prou
bones en R+D+i, però està clar que el futur del nostre país passa
per un enfocamnet clar en aquesta àrea.

104
El sector de la construcció tornarà a dinamitzar-se per les
inversions públiques i a mig termini privades
Sector construcció
}  Inversions en infraestructures públiques (corredor mediterrani, xarxa ferroviaria de
rodalies, autovies, port, aeroport, comunicacions, edificis per administració,…)
}  Implantació d ambaixades de la major part d Estats del món
}  Seus de multinacionals que s instal·len a tots els estats
}  Noves inversions privades
}  Vivendes pel creixement demogràfic per l expansió econòmica
}  Activació del mercat mobiliari gràcies a l increment de renda i l emancipació dels joves
}  Restauració de monuments, castells, i altres recursos històrics
Valoració del CCN
}  El sector construcció es veurà dinamitzat des del dia D per tal de fer les
infraestructures prioritaries per rellançar l economia catalana, en especial el
corredor del mediterrani, els accessos al port, la N-II, els serveis de rodalies, i molts
altres
}  La construcció civil trigarà pel superàvit d habitatges actual però en pocs anys es
tornarà a dinamitzar pel creixement demogràfic, la millora del nivell de renda i
l emancipació dels joves

105
Les empreses de serveis hauran d atendre la nova demanda
de l administració i multinacionals
}  Sector serveis
§  Demanda important de sistemes informàtics per gestionar el nou Estat
§  Demanda de serveis d assessorament legal pel nou Estat
§  Millora dels transports públics
§  Potenciamnet de les xarxes logístiques
§  Demanda privada de consultories de tots tipus atès el potenciament del
sector industrial, multinacionals i administració
§  Actualment la demanda principal de serveis per a l administració i les
multinacionals està centrada a Madrid per l efecte capitalitat. En el
nou Estat una part d aquesta demanda es traslladarà a Barcelona i una
altra es generarà pel fet de l existència dels dos (o més) estats.
§  Serveis vinculats a la internacionalització.

106
Caldrà fomentar la competència en els sectors regulats,
actualment dominats per oligopolis estatals
}  Sectors regulats
• 
§  Caldrà redefinir i adaptar sectors regulats com l elèctric, radioelèctric, energètic,
bancari
•  Priorització a empreses catalanes
•  Potenciament de la competència i reducció de costos per ineficàcies
•  Implantació i inversions de les empreses espanyoles que vulguin continuar
donant servei
•  Retorn al sistema de les caixes catalanes
§  Foment de la competència
•  Lliberalitzar els sectors encara amb fort compenent oligopolístic
•  Foment de la creació de noves empreses catalanes que gestionin els
sectors estratègics
§  És evident que actualment la majoria de sectors regulats afavoreixen empreses
espanyoles amb seu bàsicament a Madrid. En el futur estat caldrà prioritzar la
competència i regular els sectors estratègics amb visió d Estat

107
Els serveis socials tindran definitivament els recursos per
exercir la seva funció
}  Sector social
§  Eliminació de les retallades
§  Potenciament de la llei de dependència i aportació dels recursos
§  Optimització de la seguretat social
§  Creixement del nombre de pensionistes i de l import de les pensions
§  Potenciament de la societat civil organitzada
§  Democratització dels sistemes de participació diutadana
§  Aquest sector té un alt potencial de desenvolupament ja que generem
riquesa per tenir serveis socials similars als països nòrdics i a poc a
poc caldrà anar-los construïnt a la Catalunya Estat. Això juntament amb
l envelliment de la població i l increment de la força de treball, assegura
que hi hagi un equilibri per poder pagar els serveis que ens mereixem.

108
El sector cultural ha d anar sustituint paulatinament part del
consum de productes
}  Sector cultural
§  Potenciament del català com a llengua d ús en tots els àmbits
§  Desenvolupament de la cultura com a pilar del futurs valors catalans a
recuperar
§  Aprenentatge d idiomes (4 llengües com a objectiu per a la propera
generació)
§  Recuperació de la memòria històrica
§  Desenvolupament de sectors amb recorregut com la cuina, el cinema,
teatre, etc…
§  La cultura serà sense dubte una de les àrees de més
desenvolupament econòmic en les properes décades com a
alternativa a la societat de consum desmesurat

109
Els mitjans de comunicació han de canviar clarament i
respondre a la realitat de la societat catalana
}  Mitjans de comunicació
§  Nous mitjans catalans que canibalitzaran alguns espanyols
§  Creixement de productores
§  Concessió de llicències a l espai radioelèctric
§  És evident que el cistell de mitjans de comunicació actual no representa
equitativament el sentiment de la societat civil catalana, sinó els
interessos de l oligarquia espanyola. La transformació cap a una
situació equilibrada generarà múltiples canvis, desaparició i aparició de
nous mitjans.

110
El DAFO resumit de l’Estat propi ens permet imaginar com
ens pot afectar dins el Pla Estratègic de la nostra empresa
Fortaleses
• Posició geoestratègica
• Marca Barcelona
• Societat civil mobilitzada
• Nivell de R+D+i
• Nivell formatiu
• Alta disponibilitat de ma
d’obra formada
• Cosmopolitanisme
Debilitats
•  Manca de informació
•  Manca de visibilitat del procés
•  Manca d’estructures i visió
d’Estat
•  Manca de preparació
•  Envelliment de la població
Oportunitats
•  Internacionalització
•  Baixa pressió fiscal
•  Millora del crèdit
•  Atractiu a inversions
extrangeres
•  Potencial turístic
•  Creixement del PIB
•  Adaptar la legislació a les
necessitats
Amenaces
•  No preparar-nos
adequadament
•  Por al canvi
•  Encaix polític de Catalunya
al món
•  Possible boicot comercial
espanyol
•  Moneda
•  Inflació deguda al creixement
sostingut

111
DAFO global… Hi ha molts més punts a favor de la
independència que en contra (1/2)
}  Fortaleses
§  El model econòmic estudiat demostra un cercle virtuós de creixement en aquestes
etapes:
•  Total capacitat del nou Govern de l’Estat català per pendre propies decisions
•  Disponibilitat de majors recursos econòmics públics amb un procés d'adaptació
temporal fins a l'estabilitat pressupostària.
•  Reducció de la imposició directa i indirecta
•  Augment de la renda disponible per a les famílies
•  Arribada de nous inversors i companyies multinacionals
•  Reducció de l´atur
•  Augment del comerç exterior amb la resta del món i reducció de la
dependència del mercat espanyol
§  Disposem de marques i reconeixement internacionals molt importants (BCN i
CAT)
§  Barcelona centre del sud d´Europa per a events, conferències, congressos i fires
§  Alta qualitat de vida en un país cosmopolita i obert a totes les cultures i
nacionalitats
§  Som un poble preparat mental, personalment i professionalment per sobreviure
a èpoques difícils, amb èxit

112
DAFO global… Hi ha molts més punts a favor de la
independència que en contra (2/2)
}  Oportunitats
§  Anticipar-nos al futur probable
§  Avançar-nos als qui no estiguin preparats
§  Vetllar pels interessos i continuïtat de la nostra empresa no ha d anar mai en
contra dels interessos del país, ni dels nostres personals
}  Debilitats
§  Desconeixement de les possibilitats reals fora dels mercats actuals
§  Manca de visibilitat del nostre voltant: ens amaguen molta informació important
}  Amenaces
§  No preparar-nos adequadament pel nou escenari, que serà l Estat propi català
§  Por al canvi, inseguretat en allò que vindrà i paralització d accions que volem fer
§  Potencial boicot que podrien fer alguns sectors espanyols en contra de
productes catalans (limitat en el temps i en l’impacte, com hem vist)

113
Un Estat propi obrirà una gran quantitat d’oportunitats
empresarials, com ja està manifestant l’alt nivell d’inversió
estrangera feta des de l’11S2012
}  Hi haurà voluntat de invertir a les infraestructures catalanes sense cap distorsió de
caire polític com fins ara.
}  El govern català podrà crear crèdit i lleis que ajudin les empreses a tirar endavant.
}  El govern català tindrà legitimitat per canviar les normes de contractació, els
impostos...

114
0,20
0,40
0,60
0,80
1,00
Participació en
el mercat
Competitivitat de
Preus
Posició
Financera
Qualitat del
Producte
Fidelitat del
Client
Bretxes respecte al nivell esperat
de Gerència Estratègica
Nivell Esperat Índexs Calculats
El CCN recomana a la PIME revisar el seu Pla de Negoci a
curt termini, tenint en compte la proximitat de l’Estat propi

MATRIU
QUANTITATIVA
PER
VALORAR
ESTRATÈGIES

ESTRATÈGIA
1
ESTRATÈGIA
2

ESTRATÈGIA
3

Factors
CríCcs
per
l'èxit

PES

QUALIFICAC
IÓ

QUALIFICAC
IÓ

PONDERAD
A

QUALIFICAC
IÓ

QUALIFICAC
IÓ

PONDERAD
A

QUALIFICAC
IÓ

QUALIFICAC
IÓ

PONDERAD
A

OPORTUNITATS

1.
Demanda
ascendent.
4%
3
0,12
4
0,16
3
0,12

2.
Baixos
costos
per
nova
tecnologia.
3%
2
0,05
4
0,1
3
0,075

3.
Disminució
taxes
d'interès
7%
0
0
3
0,21
2
0,14

4.
PolíIques
d'exportació
9%
1
0,09
4
0,36
3
0,27

Subtotal
23%

0,26

0,83

0,61

AMENACES

1.
Canvis
en
les
políIques
econòmiques
8%
2
0,15
4
0,3
3
0,23

2.
Sobre
oferta
al
mercat
10%
3
0,3
3
0,3
4
0,40

3.
Tractats
de
Lliure
Comerç
8%
4
0,3
2
0,15
3
0,23

Subtotal
25%

0,75

0,75

0,85

FORTALESES

1.
Talent
humà
qualiﬁcat
5%
4
0,2
4
0,2
2
0,1

2.
Costos
operaIus
baixos.
5%
3
0,15
3
0,15
1
0,05

3.
Experiència
en
el
sector
7%
3
0,21
4
0,28
1
0,07

4.
Estructura
jeràrquica
aplatada
7%
2
0,14
3
0,21
1
0,07

Subtotal
24%

0,7

0,84

0,29

DEBILITATS

1.
Inversió
en
Recerca
i
Desenvolupament.
6%
4
0,24
4
0,24
4
0,24

2.
Baixa
inversió
en
publicitat.
5%
3
0,15
4
0,2
2
0,1

3.
Defectes
del
pla
global
de
creixement.
7%
4
0,28
4
0,28
3
0,21

4.
Manca
servei
al
client
10%
4
0,4
4
0,4
2
0,2

Subtotal
28%

1,07

1,12

0,75

TOTAL
100%

2,78

3,54

2,50

Proporció
en
què
les
estratègies
inﬂueixen
en

cadascuna
de
les
variables
de
forma
posiCva.

4
Alt

3
Mitg

2
Baix

1
Sense

importànc
ia

Les dades son a tall d’exemple i no representan cap empresa

115
Cal preveure i analitzar les fortaleses i debilitats en el nou
entorn i la seva repercusió en l’operativa empresarial
VARIABLES A AVALUAR
(FORCES FINANCERES)+ VALOR SUMATORI SUMATORI
Solvència 5 EIX : X EIX : Y
Palanquejament 4 -0,17 0,2
Liquiditat 3
Capital Treball 3
Riscos Implicits del Negoci 3
Fluxes d'Efectiu 5
MITJANA 3,8
FORCES DE LA INDUSTRIA VALOR
Excés, diversitat d'entrades i proveïdors 4
Potencial de creixement 4
Coneixements Tecnològics 3
Productivitat, aprofitament de la capacitat 3
Demanda 5
Regulacions del sector 4
MITJANA 3,83
(AVANTATGES COMPETITIUS) VALOR
Participació en el mercat -4
Qualitat del producte -5
Fidelitat dels clients -3
Control sobre proveïdors i distribuïdors -4
Utilizació de la capacitat competitiva -2
MITJANA -3,6
(ESTABILITAT DE L'ENTORN) VALOR
Canvis tecnològics -5
Taxa d'Inflació -2
Variablitat de la demanda -4
Presió competitiva -4
Estabilitat política y social -5
MITJANA -4
Tendència factors interns / externs
(FORCES DE LA INDUSTRIA) + (ESTABILITAT DE L'ENTORN en -) =FACTORS EXTERNS
(FORCES FINANCERES) + (AVANTATGES COMPETITIUS en -) =FACTORS INTERNS
-0,17
0,2
-0,20
-0,15
-0,10
-0,05
0,00
0,05
0,10
0,15
0,20
0,25
0
0,5
1
1,5
2
2,5

Lineal (Tendència factors interns / externs)

116
Demani assessorament expert per a la seva empresa
mitjançant les “Conversa per Catalunya” a:
ConversaPerCatalunya@ccncat.cat
70%
Àrea
Principal

Ponderaci
ó
Area

Principal

Indicadors
o
Criteris
per
Àrea

Ponderació

Criteri

Puntuació

assignada

Puntuació

calculada

Àrea
Indic

Index

Calculats

per
Àrea
I.

Nivell

Esperat

per
Àrea
I.

Observació

Participació en el
mercat
0,20
Visió estratègica de
posicionament 0,20 4
3,1 0,62 0,70
SEGUIMENT
REQUERIT
Desenvolupament de mercats 0,30 3
Desenvolupament d'acords 0,20 4
Desenvolupament del producte 0,30 2
CompeIIvitat
de
Preus
0,10

Revisió
costos
0,25
5
3,75
0,38
0,35

APROVAT

Estratègies
de
preus
0,25
4

Cost
de
vendes
0,25
3

Estructura
operaIva
y
funcionalitat
0,25
3

Posició Financera 0,20
Revisió estructura financera 0,20 2 2,7 0,54 0,70
SEGUIMENT
REQUERIT
Gestió financera i comptable 0,30 3
Revisió de Estats Financers 0,20 3
Valoració de l'empresa 0,20 4
Qualitat del
Producte
0,20
Desenvolupament del producte 0,35 3 3 0,60 0,70
SEGUIMENT
REQUERIT
Millora de bondats 0,30 3
compliment especificitats 0,35 3
Fidelitat
del
client
0,30

CRM
0,35
4
3,65
1,10
1,05

APROVAT
Orientació
cap
al
client
0,35
3

Estratègies
de
ﬁdelització
0,30
4

AVALUACIÓ
DE
LA
GESTIÓ
DE
L'ESTRATÈGIA
3,23
3,50
SEGUIMENT

REQUERIT

117
En resum, els missatges claus a l'empresariat PIME són:
}  No tenir POR AL CANVI:
§  Els missatges sobre la major dificultat que tindran les empreses a Catalunya
estan basats en "implantar por" i no en fets demostrables
}  És crític disposar d’un Pla estratègic que contempli l’Escenari de la
Independència:
§  Totes les empreses que NO el tinguin fet, hauran perdut uns mesos/anys contra
els seus competidors que ja estiguessin preparats per haver-lo considerat com
una opció possible i probable
§  En un escenari de no voler assumir més riscos, el risc és justament NO
considerar com a possible l’escenari de la independència
}  Catalunya tindrà MÉS capacitat per decidir, que dins d’Espanya:
§  Només per aquest fet, ja val la pena viure la oportunitat, independentment del
partit polític que un defensi/voti.

Empresaris per l’Estat propi
www.ccncat.cat info@ccncat.cat
Només amb un Estat propi
Catalunya serà econòmicament viable

130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Similar a 130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A

Similar a 130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A (20)

Más de CCN Cercle Català de Negocis

Más de CCN Cercle Català de Negocis (6)

130606Ac-v130606-c5-pla-de-negoci-pime-catala-A