1. 11

2. Í NDE X
1. ACTUA SCCL
2. CASA de JOVES VILA-SECA
3. INTRODUCCIÓ
4. JOVES QUE HAN RESIDIT A LA CASA
5. PROCEDÈNCIA DELS JOVES
6. OCUPABILITAT FORMATIU-LABORAL DELS JOVES
7. JOVES AMB DISCAPACITAT
8. JOVES AMB TRACTAMENT
9. BAIXA DELS JOVES RESIDENTS

3. www.actuasccl.coop
ACTUA és una cooperativa creada l’any 2005 per professionals del camp socioeducatiu.
Durant aquests anys ha desenvolupat projectes d’atenció a infants i adolescents tutelats, la inserció laboral de joves
amb dificultats socials, i la dinamització d’espais i àmbits educatius per la millora de la convivència i la prevenció de
situacions de risc.
El nostre desenvolupament organitzatiu vol respondre a principis de gestió professional, innovació participació de tots els
innovació,
actors
actors i disseny integral dels projectes que presentem.
.
SERVEIS
.
CASA de JOVES VILA-SECA: servei residencial amb atenció per 14 joves tutelats i extutelats que es troben a les portes de la seva
VILA-SECA:
emancipació i incorporació a la vida adulta. L’estada és voluntària i el temps d’estada depèn de l’assoliment dels objectius del seu pla de
treball individualitzat.
humà:
Equip humà 8 professionals
PENEDÈS:
CRAE ALT PENEDÈS: servei residencial amb atenció educativa per 22 joves adolescents barons, tutelats per DGAIA, ubicat al
municipi d’Avinyonet del Penedès (en procés de canvi d’ubicació).
humà:
Equip humà 20 professionals
TORREVICENS:
CRAE LLARS TORREVICENS: servei residencial amb atenció educativa per 32 infants i adolescents, tutelats per DGAIA, ubicat a la
ciutat de Lleida.
humà:
Equip humà 32 professionals
VILAFRANCA:
d’emancipació.
PIS de JOVES de VILAFRANCA: servei residencial amb atenció per 3 joves extutelats en procés d’emancipació. L’estada és voluntària i
el temps d’estada depèn de l’assoliment dels objectius del seu pla de treball individualitzat.
Equip humà: 1 professional
humà
INGLÉS:
tutelats
CRAE TONI INGLÉS: servei residencial amb atenció educativa per 20 infants i adolescents, tutelats per DGAIA, ubicat al municipi de
Vilafranca del Penedès.
humà:
Equip humà 19 professionals
VILANOVA:
ESPAIS VILANOVA: xarxa d’atenció a infants i joves de Vilanova i la Geltrú, partint de la proposta d’activitats educatives i
formatives en un espai integrador, on l’infant i el jove són protagonistes del seu procés d’aprenentatge i socialització.
humà:
Equip humà 9 professionals
VILAFRANCA:
AGENTS CÍVICS de VILAFRANCA: el projecte incorpora la figura de l’Agent Cívic com a informador i sensibilitzador de la
consciència cívica a la ciutadania.
humà:
Equip humà 1 professional
CIVISME:
TALLERS: CONVIVÈNCIA i CIVISME: servei que s’ofereix als ajuntaments per treballar la convivència i civisme amb els infants a
les escoles, mitjançant dinàmiques participatives.
Equip humà: 2 professionals
humà
COL—LABORADORS
—LABORADORS:
ASJTET,
Penedès,
CLIENTS i COL—LABORADORS Departament de Benestar i Família. DGAIA i ASJTET Ajuntament de Vilafranca del Penedès
Ajuntament d’Avinyó Nou, Ajuntament de Vila
Vila-seca, Ajuntament de Lleida, Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Diputació de
Geltrú,
,
Barcelona, Consells Comarcals del Penedès i Garraf, Departament de Justícia: Mesures Penals Alternatives
als
Alternatives.

4. CASA de JOVES VILA-SECA
VILA-
..
..
La Casa de Joves Vila-seca és un recurs de la Generalitat de Catalunya, que acull joves d’edats
compreses entre els 16 i 21 anys, on hi resideixen com la seva llar, contribuint econòmicament amb una
petita aportació per les despeses de la Casa.
L’objectiu de la Casa de Joves Vila-seca és la emancipació dels joves tutelats i extutelats que hi
resideixen. Un dels aspectes fonamentals que es tenen en compte i sobre el que més s’intervé, és la
recerca i inserció del jove en el món de la formació i/o en el laboral. Realitzant així una instrucció,
acompanyament i reforç al jove, que li permeti afrontar la seva recerca amb les millors condicions i
coneixements possibles.
Aquest procés finalitza en el moment en que el jove es pot desenvolupar autònomament en els aspectes
bàsics de la seva vida: formació/feina, salut, llar, hàbits quotidians, etc., podent així afrontar la vida
autònoma amb el màxim de garanties possibles d’èxit.

5. 3. INTRODUCCIÓ
Després de set anys de treball diari i intens, les dades mostren el treball que els joves que han residit a la
Casa de Joves Vila-seca han pogut realitzar, amb índexs d’èxit prou elevats.
seca
Es pot afirmar que un 77% dels joves deixen la Casa i s’incorporen a la societat amb un notable o alt grau
d’autonomia, havent realitzat tot o part d’un itinerari de futur establert amb la Casa de Joves Vila
Vila-seca, i que,
la majoria dels quals, s’estableix en el seu entorn més proper, contribuint així a la comunitat del municipi
municipiciutat de destí.
Tot i l’enorme dificultat que la crisi econòmica i laboral està suposant per l’inserció formativa i laboral del
risi
jovent, i en especial als joves amb necessitats especials, risc d’exclusió social i estrangers, el servei i suport
de la Casa de Joves, conjuntament amb Via Laboral de Tarragona, permet que aquests nois segueixin
tenint oportunitats de formació i incorporació al món laboral.
És aquest un dels àmbits claus d’intervenció i treball amb els joves, ja que és el què els permetrà sostenir
sostenirse econòmicament i social un cop emprenguin la seva pròpia vida de forma autònoma.
seva
Davant l’augment progressiu de presència de reconeixement de grau de discapacitat i trastorns mentals en
el perfil de joves proposats, l’Equip de la Casa de Joves està assumint aquesta nova realitat per oferir
l’atenció més adequada possible a aquests joves, dins les possibilitats del servei. S’està realitzant
s
mitjançant l’assessorament i formació, les coordinacions amb especialistes i l’establiment de paràmetres
comuns.

6. 4. JOVES QUE HAN RESIDIT A LA CASA
Un cop iniciada l’activitat al mes de maig de 2006, la Casa de Joves Vila seca ha donat servei, fins a dia
Vila-seca
d’avui, juny de 2013, a un total de 99 joves.
99 joves amb edats compreses entre els 16 i els 21 anys, que amb voluntat i capacitat d’autonomia uns i
amb necessitat de seguir essent atesos uns altres, la Casa de Joves ha ofert un itinerari de futur elaborat
conjuntament amb cadascun d’ells més enllà de la seva majoria d’edat.
Cada un d’aquests plantejaments ha estat individualitzat i treballat amb cada un dels joves, amb la intenció
cada
de traspassar i entomar la responsabilitat del seu propi projecte personal.
Aquests 99 joves representen una mitjana anual de 14 joves atesos al servei.
El número de joves atesos al recurs ha seguit un creixement ascendent, arribant al seu màxim a l’any 2009,
ascendent,
moment en que comença a descendir de forma gradual fins al 2012, on es viu una forta davallada de
propostes i ingressos de nois. La tendència que es detecta aquest any 2013 és la de l’augment de joves
residents a la Casa de Joves, tal i com ens indica la dada que només durant els primers sis mesos de 2013
sa
gairebé s’ha igualat el número de joves que s’han instal·lat a la Casa de Joves.
número de joves
23
20
16
13
9
6
7
2006
2007
5
2008
2009
2010
2011
2012
2013 fins
juny

7. 5. PROCEDÈNCIA DELS JOVES
Després dels 7 anys de funcionament, es recull que la major part de nois amb els que s’ha treballat han
provingut de Centres d’Acolliment, essent la Casa de Joves el recurs que ofereix la possibilitat de poder
poder-se
seguir preparant, formant, estalviant, apre
aprenent, adquirint hàbits, accedint al món laboral i regularitzant la
seva documentació; en definitiva, establir i seguir uns objectius de futur més enllà dels 18 anys als joves
que han entrat a la xarxa de protecció en aquestes edats properes a la majoria d’edat (16
(16-17 anys).
Immediatament després, els joves procedents de Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE d’ara
(CRAE,
endavant), són el següent grup de joves que accedeixen al servei. Són joves que acostumen a est a prop
),
estar
de complir els 18 anys, sense o amb poques possibilitats de retorn al nucli familiar i que plantegen una
intenció i motivació personal per continuar el seu procés educatiu i social.
La resta de nois provenen d’altres tipus de centres i mesures d’acolliment i acció educativa, tals com el
d’acolliment
Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI d’ara endavant), essent la Casa de Joves una possibilitat
(CREI,
),
de contactar de nou amb la societat en què haurà de conviure, establint un projecte temporal per poder
poder-se
establir posteriorment de forma autònoma.
ablir
procedència institucional
23%
9%
Centre d'Acolliment
9%
CRAE
altres centres i serveis
44%
7%
4%
2%
2%
CREI
carrer
acolliment familiar
Centre d'Urgència
Casa de Transeünts

8. Cal fer esment que un 7% dels joves atesos han estat acollits directament del carrer, joves majors d’edat
que ja havien deixat el sistema d’atenció i protecció infantojuvenil o que requerien l’atenció de Serveis
’atenció
Socials de la zona. La Casa de Joves ha atès a aquests nois oferint los la possibilitat d’optar a recursos
oferint-los
formatiu-laborals, econòmics i socials, per tal d’establir se una nova perspectiva de futur.
laborals,
d’establir-se
Més de la meitat d’aquests joves han estat d nacionalitat estrangera.
de
Molts d’aquests han accedit al país de forma clandestina, comportant això unes històries de vida i unes
seqüeles a tenir en compte.
La Casa de Joves ha proporcionat a aquests nois tota la ajuda, informació i acompanyament neces
necessari per
regularitzar la seva situació al país, transmetent los els passos, gestions i documentació necessaris per
transmetent-los
tramitar sol·licituds i renovacions de permís de residència, nacionalitat cèdula de residència, asil polític i
nacionalitat,
permís de treball.
nacionalitat dels joves
44%
nacionalitat espanyola
nacionalitat estrangera
56%

9. El 91% dels nois estrangers provenen de països africans, essent la nacionalitat marroquina la majoritària,
de forma destacada, sobrepassant la meitat del total.
La resta de nacionalitats, exceptuant la senegalesa, presenten un percentatge molt inferior.
país de procedència
Marroc
56%
Senegal
22%
Equador
3%
3%
2%
2%
2%
2%
4%
4%
Guinea Conakry
Afganistan
Ghana
Gàmbia
Argèlia
Regne Unit
Mali

10. 6. OCUPABILITAT FORMATIU-LABORAL DELS JOVES
LABORAL
Al llarg de tots aquests anys, la Casa de Joves Vila seca ha posat un especial interès i ha destinat molts
Vila-seca
recursos i esforços en l’intervenció en l’àmbit formatiu laboral de cada jove, entenent que és un dels pilars
formatiu-laboral
fonamentals per assolir la seva emancipació.
Un jove sense accedir al món laboral i obtenir uns ingressos amb la seva feina, perd les possibilitats d’optar
a qualsevol habitatge, necessitant mantenir
mantenir-se al recurs, tot i ser totalment autònom en la resta de la seva
tònom
vida.
Aquest procés s’inicia detectant el nivell de competències bàsiques i formatiu del noi, establint un itinerari
formatiu basat en els seus interessos i habilitats encarat a formar se per poder tenir opcions d’inserció
formar-se
laboral. Es dificulta el procés en el cas dels joves estrangers, ja que sense permís de treball no poden optar
ral.
a un lloc de feina.
Aquest treball es realitza conjuntament amb Via Laboral de Tarragona, amb constants coordinacions i
decisions conjuntes. La majoria de nois ja arriben a la Casa amb un itinerari formatiu
ia
formatiu-laboral establert amb
el responsable de Via Laboral.
Del recull de dades en resulta que la meitat de joves que han residit a la Casa han realitzat estudis en algun
moment de la seva estada. El tipus d’estudis avarca un ampli ventall, des de cursos de competències
bàsiques (llengua i matemàtiques) a estudis universitaris.
ocupabilitat formatiu
formatiu-laboral
51%
23%
26%
feina
estudis
inactiu

11. Una quarta part dels nois han accedit al món laboral, a qui una bona part d’aquests els ha permès deixar el
recurs per emancipar-se. Bona part d’aquests ha format part dels tres indicadors, havent estat inactiu en
se.
algun període i formant-se en un altre, per acabar trobant feina.
se
El 23% d’inactivitat es déu principalment al període en que els joves s’instal·len a la Cas i encara han
Casa
d’establir i iniciar el seu itinerari formatiu laboral, i també als períodes vacacionals d’estiu, en que disminueix
formatiu-laboral,
de forma dràstica el número de cursos i formacions ofertades.
El registre històric per anys mostra clarament les conseqüències de la situació social i econòmica que
conseqüències
s’estan vivint aquests anys, amb una davallada considerable de joves inserits laboralment. Com a
contrapartida no ha augmentat considerablement l’inactivitat dels joves sinó que el què ha augmentat ha
estat l’accés als estudis.
ocupabilitat formatiu-laboral
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
feina
20%
estudis
10%
inactiu
0%
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013

12. 7. JOVES AMB DISCAPACITAT
Tot i ser un recurs destinat a l’assoliment de l’autonomia personal per garantir se l’emancipació, la Casa de
garantir-se
Joves ha atès i està atenent a un alt percentatge de joves amb reconeixement de grau de discapacitat,
arribant a ser gairebé una quarta part del total.
El servei està oferint i treballant uns itineraris totalment diferents a aquests nois, variant l’objectiu final de
l’emancipació a assolir el major grau d’autonomia assolible pel jove i a poder accedir a un recurs que dóna
poder
servei i atenció a persones amb discapacitat.
joves amb discapacitat
81%
19%
joves amb discapacitat

13. 8. JOVES AMB TRACTAMENT
És d’especial rellevància l’alt percentatge de nois que requereixen seguir un tractament
psiquiàtric/psicològic; d’un total de 62 nois amb algun tipus de tractament mèdic, tres quartes parts han
seguit un tractament mental: Centre de Salut Mental i Juvenil (CSMIJ) i Centre de Salut Mental (CSM).
Se’ns presenta així un clar indicador de l’objectiu a treballar i els aspectes a atendre i intervenir en aquest
àmbit, posant especial cura i dedicació des de el recurs a la atenció d’aquestes necessitats.
L’intervenció s’estructura en l’explicació al jove i la comprensió d’aquest envers a la necessitat del
enció
tractament, i per altra part, conjuntament amb el noi, a la recerca, demanda i tramitació dels recursos i
serveis necessaris, amb la corresponent coordinació de seguiment posterior.
joves amb tractament
47%
27%
2%
18%
6%
CSM
CSMIJ
odontològic
traumatològic
drogodependència

14. 9. BAIXA DELS JOVES RESIDENTS
Dins la gran varietat de finalització de processos, s’han pogut agrupar en quatre tipus generals, dels quals el
de emancipació/autonomia aglutina el major número de casos, entenent com a emancipació/autonomia els
casos en que el jove ha establert i realitzat un itinerari conjunt acord amb la dinàmica i finalitats que ofereix
la Casa de Joves Vila-seca.
Al mateix temps, en aquest grup s’han de diferenciar els joves que finalitzen totalment el seu itinerari,
deixant la Casa amb tots o la major part d’objectius i propòsits assolits, i els que, per diferents raons
(personals, familiars, laborals), ho fan abans de finalitzar el procés establert.
La derivació de joves a altres serveis, es caracte
caracteritza en dues tipologies:
1. Els nois que s’impliquen en els seu procés vital i assoleixen certa autonomia, però que per
característiques personals (discapacitat, trastorn mental) requereixen seguir ateses en diferents aspectes
de la seva vida quotidiana.
2. Els joves menors d’edat que mostren no adaptar
ls
adaptar-se al recurs ni voler-ho fer, considerant llavors des de el
ho
servei, que aquest no els pot donar l’atenció requerida, retornant al centre de procedència o ingressant a
Centre d’Acolliment.
Els casos en que el procés finalitza de forma inadequada, en expulsió o per no
océs
no-retorn, sumen un
percentatge del 15% del total.
motius de baixa
77%
12%
3%
emancipació/autonomia
8%
expulsió
derivació
escapoliment/no-retorn

15. Així doncs, la majoria de processos són satisfactoris, tenint en compte les característiques i possibilitats de
cada noi, podent afirmar que la Casa de Joves garanteix l’assoliment d’un alt grau d’autonomia per tal que
els joves s’emancipin i iniciïn el seu propi procés vital, més enllà de l’assistència institucional.
u
Gairebé la meitat de joves emancipats de la Casa ho fa anant a residir en un pis compartit, amb algun amic,
conegut o company de la Casa en alguna ocasió, o amb persones desconegudes la maj
majoria de cops.
És significatiu l’alt índex de joves que retornen amb la família, ja sigui el nucli familiar o algun membre no
tan proper, tot i ser un recurs amb una clara projecció cap a l’emancipació. Aquest fet fa plantejar
estratègies i intervencions envers al treball amb la família.
vers
El número de joves que després d’haver realitzat part del seu itinerari, però que el finalitzen de forma
brusca, deixen el recurs sense dur a terme un pla de recerca d’habitatge conjunt i sense indicar el seu destí.
destí d'emancipació/autonomia
28%
29%
43%
pis compartit
retorn a la família
no se sap

16. Recollint el destí dels joves que s’emancipen i/o retornen amb la família, es detecta que la major part
d’aquests decideix quedar-se a residir al mateix municipi de Vila seca, on han establert cercles de relació,
se
Vila-seca,
on coneixen i dominen el terreny, on han establert el seu dia a dia i, en definitiva, on han arrelat.
La resta de destins són municipis i ciutats properes a Vila seca amb importància al territori.
Vila-seca
Així doncs, la Casa de Joves Vila-seca s’està convertint també en un agent d’arrelament al t
seca
territori, facilitant
la vinculació de bona part dels joves en el territori més proper.
població de destí
14%
Vila-seca
Tarragona
31%
Cambrils
Reus
14%
fora del Camp de Tarragona
17%
24%

17. Casa de Joves Vila-seca
C/ Onze de setembre 6 – 43480 Vila-seca
Tel.: 977 39 60 52 || Mòbil: 687775358
www.actuasccl.coop