Connectors capítol 1: Sols un estiu.

1. Connectors®
1. Sols un estiu
Va arribar un calorós juliol i per fi,
en Jim va poder era molt gran per estar situada en
famílies de gent no màgica. En Kai els anava escrivint i trucant
veia més animat, fins i tot va decidir que es quedaria dues setmanes a la casa,
potser quatre, fins que comencé
ja que volien veure el noi feliç que coneixien i donar-li suport perquè deixés
enrere el passat. Va arribar cap a les onze del migdia. Com cada cop va
Tothom se li va abraonar al damunt en el mateix moment en que es va acabar
de materialitzar.
- Hola Kai -van dir els seus amics .
- Hola, us he trobat a faltar.
sabien mai que dir-se així que els tres es van quedar mirant-se pensant que
eren estúpids.
- Pugem a la vostra habitació?- Va
habitacions.
La casa no havia canviat i allò va semblar-li a en Kai estrany. Podia ser
que després de tot el que havia passat les coses en algun lloc continuessin
igual? Va recordar totes les aventures passades en aquella llar i va fer-ne un
plànol mental per no oblidar-lo mai, en aquell moment eren un bri de llum en la
seva obscura ment. Pujant al pis de dalt hi havia dos lavabos i tres habitacions.
La verda donava a la part de darrere de la casa, al jardí de pomers. La lila i la
blava tenien vistes a l
capa de verd maragda tació taronja i la groga. Hi al
pis de dalt de tot unes golfes, el racó preferit dels nois. A baix de tot un gran
jardí amb piscina i una petita granja. A dins un menjador, una cuina i una petita
sala plena de llibres on no solien passar gaires hores, tan sols hi anaven per
treure en Jim quan el noi es despertava de matinada
Marès. i el seu germà, en Clive.
A la blava en Kai i en Jim així que tots estaven ben comunicats formant una
petita família.
Van deixar que la memòria els fes arribar fins la blava. Era una estança
rectangular decorada de manera rústica i senzilla. Els dos llits estaven orientats
cada costat del llit hi
havia una tauleta i a més un armari de suro que es camuflava amb la pintura de
la paret. Tot estava perfectament ordenat i quasi bé buit; no hi havia res sobre
1
PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com

2. Connectors®
les estanteries o el pupitre. En Jim no tocava quasi mai res, era com si el noi no
tingués cap
entrat en aquella habitació hagués pensat que no hi vivia ningú
dies no estarà que ni de bon tros era tan endreçat. Va
desfer la maleta sense mirar- aire i va començar a guardar la roba mentre
els seus amics li explicaven el que havien fet i el fantasiaven sobre el que
podien fer aquells dies que no portaven cap no escrit.
A la una del migdia van decidir baixar a la piscina. Després de fer el
préssec -
-
histèrica. Va comentar en Jim amb una rialla.
- Ja deia jo que et començava a sortir barba- va dir en Kai burleta.
- Jo continuo tan guapa com sempre.- Va fer orgullosa la noia.
- Voldràs dir tan creguda- va tornar a burlar-
- Si penseu això no cal que digueu res més, que ja us en podeu anar- va
replicar ella - .
- Ho dèiem de broma, si ja saps que ets la nostra noia preferida- i tots van
tornar a riure.
Van estar una estona desafiant-se, barallant-se i fins i tot escridassant-
.
- És evident que he guanyat jo la disputa, sóc el més intel·ligent- va
objectar en Kai mentre pujaven les escales.
- Ho dubto senyor músculs i poc cervell, la més intel·ligent sóc jo i per tan
la guanyadora.-
airós.
- Tranquils nois, en això no hi ha cap mena de dubte, que per el més tonto
sóc jo- va objectar en Jim irònicament, i tots van riure.
Van xerrar pels descosits sobre diverses anècdotes i van riure com
qualsevol amics. A les cinc van encaminar-se cap a la granja on
passaven hores donant de menjar als animals. En acabar van glaçar la piscina i
van estar patinant, però la feta no va acabar com esperaven.
ploure i van arribar a casa molls i plens de fang. Coses que passaven aquells
estiu. Quan la nit va arribar, però, la festa continuava, asseguts a la vora
del foc i explicant histories sobre tot tipus de criatures i de les seves aventures
its eren les que després recordaves per sempre.
- Podríem anar a fer un volt pel bosc ara i ens arribem fins al poble a fer
una volta-
2
PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com

3. Connectors®
- Nois, sabeu que en aquestes èpoques hi ha molta gent que no és de fiar,
no em fa gota de gràcia que tres nens surtin de nit a passejar pel bosc.-
Va dir preocupada la seva mare.
- Però mama...- va començar a replicar.
- Deixa-ho estar Alice la va tallar en Kai,- té raó, és perillós.
Tothom mirava en Kai com si acabés de dir una estupidesa. Aquell
comentari no lligava amb el noi que sempre estava a punt per posar-se en
embolics. Però ell els mirava molt seriós amb el semblant bell quasi tètric i una
mirada dura que no admetia rèplica. L no va poder evitar dirigir una
mirada a en Jim qui va assentir despreocupadament. Van continuar sopant en
silenci i ningú es va atrevir a trencar-lo
per poder parlar tranquil·lament.
- Kai estàs bé?- un cop les parets de la cambra els
resguardaven.
Ell la va mirar amb cara de sorpresa i va esforçar-se per lluir un somriure
despreocupat.
- Si, perquè ho dius?
- És que et veig, de vegades, una mica diferent... Sé que estàs passant un
mal moment però tinc la sensació que no té res a veure amb això, no sé
com dir-ho...
- rentat el
cervell.-
volia una altra resposta, una resposta perillosa que tenia a veure amb
la noia que la va estrènyer i es va obligar a deixar el tema. En Jim tenia
unes mans càlides que et curaven les inquietuds.
Les
seves vides eren com les de qualsevol altre, durant aquell estiu podien gaudir
De sobte, però van haver de callar perquè la mare de
un sofà. Els va trobar uns a sobre els altres, despentinats i entortolligats,
empenyent-se i donant-se cops per aconseguir el premi. No es van adonar de
seguida de la presència de la dona i quan ho van fer, els colors van pujar-los a
- Crec que ja seria hora que anéssiu a dormir, no creieu?- va dir la Rosa
fent veure que no havia vist res.
Ningú va dubtar desobeir-
les seves habitacions.
3
PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com

4. Connectors®
- Bona nit Alice- van dir-li els nois abans de separar-se i en Kai no va
poder somriure-li.
- Bona nit.
Els nois es van canviar i es van posar al llit. Quan ja quasi dormien es va
En el moment en el que la llum es
vestida amb un pijama de color
estar fent soroll una estona més; despreocupats, sense poder imaginar que
. Va ser llavors quan de sobte van sentir un
de dubte, eren passos. Algú estava baixant les escales. Es van mirar alarmats,
era molt tard i se suposava que havien estar
posar en un llit i tapar-se, però era impossible cabre-hi dues persones, així que
-se sota el llit mentre els nois tancaven
els llum i gràcies
a la penombra que entrava de la llum del passadís va poder veure dos nois de
setze anys dormint profundament. Va tancar la porta i van sentir com marxava.
amagatall amb la cara vermella de tan riure, però sobtadament la porta es va
Durant les dues setmanes en que van estar junts, van fer moltíssimes
malifet fer un
viatge al poble on van fer que,
sí que era mag. Un dia van anar a comprar a
un basar i, en regatejar amb el venedor, van aconseguir un filtre de levitació
tirat de preu. Van passar un dia dalt del turó del costat de la casa i en tornar a
casa sense energia ni gota de màgia en els seus amulets, els pares els van
. Com a premi pel seu magnífic comportament van
passar els dies següents netejant tota la parcel·la.
abans de que en Kai marxés, van decidir pujar a la teulada a
no feia gaire. Quan van arribar a la
part del darrere de la casa van trobar una dificultat.
- Com se suposa que hi pujarem?- va dir en Kai mentre mirava cap a dalt.
- És molt evident que no hi arribem amb una escala.
- Tornem, no hi podem pujar.-
- Espera, podem levitar-nos uns als altres- va dir en Jim com si res,- és
senzill.
4
PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com

5. Connectors®
Va agafar el seu amulet (un rellotge de butxaca una mica antiquat que
- -
- -
assolia.
- Ara no puc parar, ja quasi hi ets...
- Para!- I mentre cridava va aterrar suaument sobre la teulada.
- Millor?!- Van cridar-li des de baix.
- Molt bé. Vinga Jim, jo et pujo.
En Kai va accionar el seu amulet (un collaret amb un sol de plata que li
havia regalat la seva mare), i a poc a poc, sense entrebancs en Jim va quedar
- - va fer en Kai des de baix.
àvia) va elevar en Kai cap a ells. Quan e
intentar fer alguna cosa...
-se al canto de la teulada.
- Kai!!!- van exclamar els seus amics i el van pujar amb esforços.
- Gràcies per deixar-
lta baix. Es pot saber què ha passat?
- - -se van veure un niu
- Increïble...-
- Són preciosos!
Sense moviments bruscos i intentant
captar la seva atenció en la mesura correcta. Ja eren quasi a tocar... i de sobte
es van trobar amb un ocellot enorme amb les ales esteses i xiulant-los mentre
avançava cap a ells. Impressionats van retrocedir fins al f
rugia i estenia les ales.
- Alguna idea?- Va fer en Kai a qui els talons penjaven pel final de la
terrassa.
- Saltar...
- Gràcies Jim. Alguna idea que no comporti cap lesió ni la mort?
5
PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com

6. Connectors®
, ida. A contra
cor van decidir-ho.
- Molt bé. Quan?
- Ara!
, en Jim
- No ha anat mol bé, però...
- Jo no hi torno a pu
-
temps no espera a ningú. Així va ser com en Kai es va haver acomiadar de
tothom.
- Adéu- es van dir.
- Et trobarem a faltar- va afegir lice un pèl incòmode.
- No es un adéu per sempre, no us desempallegareu de mi tan fàcilment!-
el noi els va dedicar un somriure que del que fan oblidar tots els
problemes.
, un somriure trist.
-
- Ja , ..- De cop el noi semblava
molt cansat.
- Ho entenem,- va intervenir en Jim- -i
va afegir- a
Finalment en Kai es va acomiad
la Marta
petonejar de valent. En acabar en Kai es va dirigir cap a fora i es va col·locar al
i va
del mirall. Moments després van aparèixer al saló de casa en Kai.
Era una saleta rodona, molt càlida i bufona. Una llar de foc encesa que
il·luminava els sofàs rodons, el bufet i les columnes. En Kai es va abraçar al
seu pare, un home gros, alt i molt semblant al seu fill. Va deixar als dos adults
mentre parlaven i va anar a la seva habitació.
rars i estrafolaris, tots escampats de qualsevol manera, formant un caos en el
qual el noi es sabia moure. Líquids de tot tipus i colors, mucositats que es
movien amb certa densitat dins pots... El noi es va deixar caure al llit i sense
adonar-
6
PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com

7. Connectors®
Les s
company. Tot i això esperaven fervent
el dia. La gent de la casa esperava els dos nous hostes impacients, i a les onze
tothom estava davant a amb els nervis a flor de pell i un
gran somriure mal dissimulat. Van tocar les onze, les onze i deu, un quart de
dotze... però en el mirall tan sols es veia el reflex dels presents ara ja avorrits
cansats i mig adormits. A tres quarts però hi va
haver un canvi en el mirall. Primer la superfície es va ondular creant unes
, van veure
n Jim va córrer a buscar a tothom i
s del mirall. Va haver de
fer-lo dues vegades. Al final, i en un vist i no vist, en Kai i el seu pare van
creuar la superfície del mirall i van materialitzar-
Tothom els va rebre amb eufòria.
- Sentim el retard, a algú se li han enganxat els llençols-
Kai mirant-lo. El noi havia canviat; lluïa unes enormes ulleres i se li veien
podia deixar de mirar-les i li va fer falta una sola llambregada a en Jim
- No passa res, só - Va dir
amb un gran somriure la Rosa.
En Kai també va somriure i amb els seus amics,
abitació. Aquella estada va ser molt emocionant. Van xerrar pel descosits i
van haver de lluitar contra una plaga de bavoses gegants que volien menjar-se
tot el que hi havia al rebost. Cada nit feien una foguera i explicaven histories,
feien volar coets i focs artificials o cantaven tots junts. Tots van riure i gaudir
Però la cosa va
canviar una nit qualsevol en la que estaven els tres nois al pati, estirats a la
gespa de panxa enlaire, esperant que els cridessin per anar a sopar.
- És bonica la Lluna, oi?- V ,- la
- Sí, sí que ho es- va dir en Kai mirant-la com si fos la primera vegada que
ho feia.
Tots van riure. En aquells dies qualsevol comentari, per estúpid que fos
De cop
va notar com en Kai es sobresaltava i el músculs se li posaven tensos.
- Què et passa Kai?- va dir mirant-lo molt preocupada.- He notat com si...
7
PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com

8. Connectors®
- No sentiu una olor estranya,- va dir tallant-la a la meitat de la frase- com
a... cendres!- I va posar-se de peu tirant sense voler una mica de gespa
.
- No oloro res jo. Va, seu Kai s un bon
tros de terra.- Va objectar en Jim.
En Kai finalment va haver de resignar- -se
en el pit del noi. La noia v
sentia, va notar el seu alè càlid gronxant-li els cabells i va
saliva. Al cap de poc però tornaven a parlar animadament, oblidant
completament el comentari. No havia passat gaire estona quan de dins els va
arribar una veu que els cridava per sopar. Despreocupadament van aixecar-se
però en alçar el ca
columna de fum.
- Foc, foc! - Va cridar en Jim espantat,- hi ha foc al poble.
però no tenien temps per a
tonteries de nens petits.
- Correm, potser els podrem ajudar...
Abans que els seus pares arribessin on ells eren i veiessin què passava,
els nois ja havien sortit corrent, sense pensar que podia ser perillós i que seria
millor que hi anessin els adults ,
sense pensar en res van sortir de la seguretat de la finca. Al cap de poc van
arribar on començava el bosc que havien de creuar per arribar al poble.
en Jim van començar a endinsar-se al bosc quan
seguia. Es van girar i el van veure al llindar amb els ulls molt oberts i una
ganyota li demacrava
i allò els va semblar la cosa més
estranya que havien presenciat mai. El noi els mirava però no semblava
- Va Kai, no passa res. No ens passarà res, aquest cop serà diferent-
amb tendresa;- si arribem
aviat podrem salvar a algú.
Aquelles paraules va causar efecte en el noi i al cap de pocs moments
tots tres corrien pel bosc com ombres, com fletxes, sense aturar-se quan les
herbes els fregaven . Finalment van arribar a
una de les moltes clarianes i inconscientment es van aturar. El panorama
estava constituït per un petit arbre al mig i una catifa de bardisses que els
arribaven als turmells. La lluna il·luminava tènuement el lloc com a única font
8
PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com

9. Connectors®
de llum fent que tot agafés un contrast més tètric. El vent començava a bufar
fent-los arribar tot tipus de sons i sorolls.
- No us quedeu enrere!- Va cridar en Jim mentre es separava del grupet
per seguir el trajecte cap al poble.
Kai, parat al seu costat i atent; com si intentés escolar
alguna cosa, no, com si recordés. El noi estava brut i lluïa un tall a la galta del
qual sortia un mica de sang però no semblava importar-li. Tampoc semblava
que tingués fred tot i que la fina samarreta xopa de suor se li enganxava al cos.
Amb tot, continuava una mica pàl·lid. De cop el noi va aixecar el cap amb un
moviment brusc i la noia va saber que passava alguna cosa. Va veure que els
músculs del seu company es tensaven i va mirar cap a en Jim que continuava
caminant cap al llindar del bosc perpendicular a on eren ells.
- Jim vigila, no et...- en Kai no havia acabat de dir la frase quan
plantes va aparèixer una figura vestida de negre. Era més alta que en
Jim i en una dècima de segon, movent-se ràpidament va empènyer el
noi amb força
banda de la clariana.
- Jim!- V -lo, però no havia fet ni un pas
que una altra figura se li va aparèixer al davant.
temps de fer va ser tancar els ulls i esperar sentir un dolor intens... però
el dolor no va arribar. En obrir-los es va adonar que en Kai se li havia
plantat al davant i mirava a la figura encaputxada.
- Vaja, vaja que tenim aquí?- Va dir amb un veu melodiosa des del fons de
la túnica- una colla de marrecs connectors...
-ho, no era sols la veu aguda que la
feia estremir, era la forma com havia endevinat què eren.
La figura es va treure la caputxa i la llum de la lluna va il·luminar el seu
malaltís quasi transparent en la pell de la qual
robes fines que es movien segons el vent però allò no era el més característic,
el que la feia terrorífica i fascinant alhora eren el ullals descomunals que
amagava dins la boca així com les ungles esmolades que es va cuidar
. La dona s
acudit.
- Quan vulgueu ens podeu tornar el noi i el portarem amb els seus pares-
La
seva veu però va sonar estranya.
-li la mirada i va descobrir una tercera figura amb dos
sacs. No havia fet cap mena de soroll en arribar i es va preguntar com era que
9
PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com

10. Connectors®
feia sorollet.
- Que gracioset el noi- i amb una cara de fàstic la dona va escopir al peus
Kai, una saliva negre i viscosa. En veure la cara de fàstic que feien
els nois va proferir una rialla- vosaltres sempre tan encantadors...
- Ho repetiré només un cop més, doneu-nos el noi- va insistir en Kai i
, mai havia esperat que el seu amic
tingués tanta sang freda- no és que us vulgui amargar la festa, però no
em sembla - va afegir amb una mitja rialla.
en veure com li tremolaven les mans.
- Ho sento però el festí és per nosaltres. En acabar si vols et podem donar
una costella perquè la roseguis o...
La dona
encanteri estabornidor cap a la figura que tenia al darrera alhora que en Kai es
preparava per atacar a la dona que no va tardar ni un segon a tirar-se-li a
sobre. En Jim per la seva part va perseguir el dels sacs. Ben aviat una batalla
es lliurava en aquella petita clariana.
En Kai llençava sortilegis inmobilitzador a tort i a dret, però la dona els
esquivava tots amb un determinació i agilitat sobrehumana. Els tres nois
estaven en condicions molt inferiors. Era impossible vèncer aquells rivals i tots
dos bàndols sabien qui seria el guanyador
aquell moment de distracció, va anar- l que
la dona no li estripa tot el coll les ungles. -se just quan
amb qui lluitava
protegir-se. No ho aconseguirien mai... necessitaven un miracle. Llavors en Kai
-
La noia
els mateixos reflexes que el seu contrincant i
havia aconseguit ferir-li el braç.
que semblava que començava a cansar-se. Van veure com desapareixien entre
però va durar molt poc. Ho van notar, com tantes altres vegades, un estat de
esgotant
, va pensar en Kai mentre feia una ganyota de dolor en notar
sabent que podia ser del últims, va llaçar un conjur desesperat. Fent honor a la
seva destresa va encertar de ple la figura
encaputxada i aquest va deixar anar el sac. En Jim hi va acostar panteixant i
10
PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com

11. Connectors®
el va obrir. Només hi va trobar un munt de coses robades. Va maleir de sota
veu la seva mala sort; e seu
contrincant. Un espetec el va fer girar-
queia desplomat al terra. Els seus amics havien unit forces per treure- n un
de sobre. Ara potser podrien guanyar...
- Carles! - Va cridar la dona, un xiulet agut que els va ressonar dins el cap
fent cridar cada nervi. ulls
injectats de sang i dedicant-los un somriure va dir- serà un plaer acabar
amb vosaltres.
Va ser tan ràpid i sobtat que els nois no va poder reacionar fins que la
va caure a terra. En Kai va intentar ajudar-la però la dona va entomar-li un cop
de puny que el va
va trobar-se la dona sobre, immobilitzant-la.
- Digues adéu, bonica.
La noia hauria volgut xisclar però la por la paralitzava, va intentar fer
acabat. Va tancar els ulls
amb força i va respirar per última vegada. Un crit la va fer tornar a la realitat. No
havia estat ella: estava bé, estava viva. El que va veure la va deixar de pedra.
La dona havia sortit disparada metres enllà, empesa per un llamp. Va intentar
i en trobar-ho va notar com podia tornar a
respirar de manera normal. amb el bastó
fumejant, acompanyada pels pares dels altres. En Jim va apropar-se
.
- Estàs bé?- L intentar posar-se dempeus però va caure a terra;
tenia el turmell adolorit i li sortia sang de la boca. En Jim va agafar-la per
la cintura i junts van anar cap al seus pares que els van abraçar amb
força. Quan anaven a renyar-los algú va preguntar.
- I en Kai?- Era el seu pare que mirava a tot arreu buscant al noi. De cop
l
recordava era que la dona li havia assestat un cop de puny...
- El nen! Hi havia una tercera figura i tenia un nen en un sac...- va dir en
Jim i va veure com els pares es miraven entre ells, confosos i
preocupats.
- Vosaltres, nens, aneu a buscar heu deixat atordit. Rosa, tu i
la Marta vigileu a aquest altre, o més ben dit, aquesta. Jo i en Jaume
anirem a buscar en Kai i el que falta.-
amb determinació.
Els homes ben aviat es van perdre dins les ombres del bosc. Llavors, les
dues dones es van girar cap al lloc on hi havia la que la Marta havia deixat
11
PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com

12. Connectors®
estabornida però van veure amb horror com aquesta havia desaparegut. La
dona corria desesperada cap a un punt indefinit.
- No anirà gaire lluny.- La Rosa va fer un cop sec amb la mà i va tirar a la
fugitiva al terra.-Ves- no tornis
mai més!
La dona
mirada esfereïdora. Una ventada fortíssima va inundar la clariana en direcció a
la ella. Un últim cop de vent els va tirar a terra i els va obligar a tancar els ulls.
Quan van tornar a obrir-los, la dona
- t escapar?!-Va preguntar en Jim esverat.
- No teníem res a fer. No has vist com sagnava?
Llavors en Jim hi va caure. El llamp que havia conjurat la seva àvia havia
fet una ferida just a sota el pit de la dona i de la ferida havia sortit sang, és a dir,
a part de que significava que havia mossegat a algú, volia dir que estava
Això si la teoria
r primera vegada havia vist un vampir. Ara ja sabia
deixat. Un conjur com aquell hauria malferit, per no dir matat, a un simple
là amb una simple ferida
superficial. Amb tot hi havia una cosa que no lligava, la sang era negre i havia
què
havien estat lluitant?
_____________________________________________________________
En Kai corria a tota velocitat perseguint
Estava esgotat, li feien mal e , però ara
que estava tan a prop no podia rendir-se pares
nen
No es va parar a pensar que junts
tenien més oportunitats que ell tot sol, quan estava nerviós o enfadat solia
actuar sense pensar gaire, i no sabia perquè però no es podia treure aquell
sentiment de culpabilitat per tot el que havia passat: per no haver pogut protegir
sin emportant el nen.
Sentia que la màgia se li escapava i que estava més feble que mai, però un odi
sense descans a atrapar-los. Sabia que només
podria fer un o dos encanteris més, notava la pressió al pit i la vista se li
ennuvola, per tan no podia fallar. Amb aquesta idea al cap va prendre un
decisió. Va calcular el moment just i es va tirar a sobre de la figura que corria a
tota velocitat. Van rodolar per terra intentant malferir-se, esgarrapant-se i
donant-se coces mentre la terra i els vegetals saltaven al seu voltant . Al final
en Kai, desesperat, va llançar u
terra. En noi no va perdre ni un moment i se li va posar al costat, immobilitzant-
12
PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com

13. Connectors®
lo amb les mans i apuntant-lo amb el seu amulet, el sol de plata, que quasi
havia perdut la seva lluïssor.
adversari. Tenia unes dents llargues i esmolades, les mans eren blanques i
translúcides i podies veure com la sang negre li corria per les venes, però el
pitjor eren els ulls, totalment blancs, sense pupil·les, una mirada buida. En Kai
-
- Què irònic- va riure en veure, si és que podia veure-hi,
- Si et mous et mato!-Va dir en Kai amenaçant-lo. Sabia que les seves
paraules eren buides i que no pensava de debò allò que deia. No seria
pas capaç de fer-ho.
- Quina gràcia que em fas. Els humans sou així, quan trobeu una cosa
diferent o estranya i sentiu por, no intenteu comprendre res, passeu
-
allò en una rialla grutal.- Però això tu ja ho saps o ho experimentaràs
aviat. No has pensat que si em mates seràs un monstre, tal i com ho sóc
jo.
- Calla!- Va cridar en Kai però més que una ordre va sonar com una
suplica,- si us torno a veure aquí prometo que morireu tots, ho dic de
debò- i el va fulminar amb la mirada.
- Et creus molt valent,oi? Creu-me, el pròxim cop que ens trobem serà
molt diferent, avui no teníem temps per matar-
fer a estat jugar amb vosaltres, com un gat ho fa amb el ratolí i de tan
en tan el deixa escapar per continuar gaudint del joc- i abans que en Kai
pogués advertir-ho va bufar el vent al seu voltant i
va desaparèixer.
La veu
no se la podia treure del cap. Ressonava com un eco llunyà. Al cap de poc,
-se a la realitat. Es va aixecar i va obrir el sac que
havia caigut mentre forcejaven. Quan el va obrir va veure que a dins hi havia
amb la cara tota vermella i els ulls humits. Semblava a
punt de vomitar. En Kai va allargar-li la mà i aquest li va donar, per sorpresa
Va sortir a puc a poc i un cop fora el nen se
li va abraçar -li
paraules de consol i va tornar en direcció a la clariana, respirant ja més tranquil,
rebotant-li pel cervell.
13
PDF created with pdfFactory Pro trial version www.pdffactory.com