Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Próximo SlideShare
La història d'Internet
La història d'Internet
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 60 Anuncio

Más Contenido Relacionado

A los espectadores también les gustó (20)

Anuncio

Más de Digital Granollers (20)

Anuncio

Más reciente (20)

C3 Navega

  1. 1. C3 – Navega Utilització dels serveis disponibles a la xarxa per a la recerca d’informació, aplicant criteris de restricció adequats i registrant i emmagatzemant la informació, si escau. Aplicació de les prestacions que ofereix Internet per a la comunicació interpersonal i l’intercanvi d’informació i serveis, la compartició del coneixement i la creació de xarxes. 1
  2. 2. Índex • Introducció • El navegador web • Navegació a Internet • La cerca a Internet • Ús del correu electrònic • Ús del calendari • La seguretat al món digital • Altres recursos que ofereix el món digital 2
  3. 3. Què és Internet? Des del punt de vista tecnològic, Internet és una xarxa de comunicacions que posa en contacte milions de sistemes informàtics, repartits per tot el planeta. Gràcies a aquesta multitud d'ordinadors que estan connectats entre si, a través d'Internet podem accedir a una enorme quantitat d'informació en diferents formats: text, imatges, imatges en moviment, àudio, vídeo, etc. Internet és una xarxa pública i global, i està descentralitzada: multitud de sistemes arreu del món ofereixen la informació que està a disposició (amb o sense limitacions) a través de la xarxa mundial. 3
  4. 4. Què és Internet? Aquesta interconnexió de sistemes es realitza seguint unes normes o protocols. Dos dels més importants són: • TPC: protocol de control de transmissió. • IP: Protocol d'Internet. Dit d'una manera més senzilla: en aquesta immensa xarxa hi ha elements encarregats del transport i l'ordenació del trànsit, i d'altres dedicats a la producció, l'edició i l'emmagatzematge de materials. 4
  5. 5. L’origen d’Internet El primer pas cap al que avui coneixem com a Internet es va donar l'any 1969 als Estats Units amb el projecte ARPANET. Fins aquell moment les xarxes telemàtiques connectaven amb un gran ordinador o “cervell” central que subministrava tota la informació a tota la xarxa. ARPANET va descentralitzar la xarxa, de manera que els diferents ordinadors interconnectats disposaven de la informació disponible. Si una de les màquines fallava, la resta podia continuar operant i subministrant les dades. L’any 1980, s’hi incorporaven les dues aportacions més significatives d'ARPANET: la transmissió de dades “per paquets” i la possibilitat de canviar sobre la marxa les rutes que han de seguir aquests paquets. Aquest va ser l'origen del que avui és Internet. 5
  6. 6. Què és un web? Un web o una pàgina web és un espai a Internet que ofereix serveis i informació en forma de text, d'hipertext i/o multimèdia (imatge, àudio, vídeo, etc). Tot simplificant, podríem dir que el web és un fòrum d'informació, de comerç, de comunicació i de coneixement col·lectiu. 6
  7. 7. Com funciona Internet? La xarxa està formada per milers d'ordinadors que es connecten entre si mitjançant eines molt diverses: línies telefòniques convencionals, xarxes locals, línies de fibra òptica, enllaços per ràdio, satèl·lits… En tots aquests ordinadors s'utilitza un protocol anomenat TCP/IP, que consisteix en un sistema d'identificació de les estacions i un mètode per a la transmissió de la informació. Cada ordinador present a la xarxa té una “matrícula” numèrica que l'identifica de manera única. Aquest identificador, anomenat adreça IP, s'acostuma a escriure descompost en 4 números separats per un punt. Per exemple 213.176.151.18. 7
  8. 8. Com funciona Internet? L'assignació d'adreces IP pot comparar-se a la dels números telefònics: tots els telèfons d'una zona geogràfica comparteixen el mateix prefix, i en un mateix barri o localitat els números acostumen a començar per les mateixes xifres. En el cas de les adreces IP, hi ha també una jerarquia de xarxes i subxarxes. Els ordinadors que estan connectats permanentment a la xarxa tenen una adreça IP fixa, mentre que els que ho fan esporàdicament (per exemple, quan truquem des del nostre ordinador amb un “módem” o des d'un ordinador de la xarxa amb “router”) se'ls assigna un número diferent en cada connexió. 8
  9. 9. Què ens ofereix Internet? Internet ens ofereix tot un món d'informació i de serveis. Informació: Podem accedir a multitud d'informació multiformat (també coneguda com la “teranyina de documents”). Gràcies a la col·laboració de persones i d´institucions, són moltes les prestacions que ens ofereix aquesta eina: informació d'entitats públiques i privades (governs, empreses, entitats sense ànim de lucre), de persones, productes, serveis… no hi ha límit. Serveis: A través d'Internet i dels seus protocols, podem accedir a múltiples utilitats i serveis. D'entre els més coneguts, trobem el correu electrònic i les llistes de distribució, la comunicació instantània (el xat, la conferència, la videoconferència), els taulers d'anuncis i fòrums, etc. 9
  10. 10. Quin maquinari necessitem per accedir a Internet? Tot i que ens centrarem en els ordinadors de sobretaula i/o en els ordinadors personals portàtils, cal tenir en compte que avui en dia hi ha d'altres dispositius que ens permeten la navegació per Internet, com ara alguns PDA (ordinadors de butxaca), i fins i tot alguns models de telèfons mòbils. Les constants innovacions en el món de les noves tecnologies fa molt difícil preveure com serà el futur i, per tant, quin és el temps de vida d'una configuració concreta d'equip informàtic. Cal tenir en compte que és molt difícil tenir al dia un equip informàtic, encara que el cost econòmic és cada dia més baix. 10
  11. 11. Quin maquinari necessitem per accedir a Internet? Per aprofitar al màxim les possibilitats multimèdia d’Internet, caldrà tenir una targeta de so i una targeta gràfica. Necessitareu tenir o bé Módem ADSL - Línia ADSL , o bé Módem 56 Kbps - Línia RTC, o bé Módem Cable - Cable fibra òptica, o bé Targeta XDSI - Línia XDSI. L'ordinador haurà de disposar d'una placa de xarxa, que la majoria de models ja porten incorporada amb velocitat 100/1000 Mbps, o d’una placa de xarxa wi-fi. 11
  12. 12. Quin programari necessitem per accedir a Internet? En els ordinadors personals és necessari: • Un sistema operatiu (Windows XP, Windows Vista, Linux, Mac-OS). • Un navegador: Mozilla Firefox, Opera, Safari, Explorer, etc. Altres programes que ens facilitaran l'accés a determinats serveis: • Un programari de gestió de correu electrònic: Mozilla Thunderbird, Microsoft Outlook o programes de correu web com Gmail. • Programari de missatgeria instantània: Skype, etc. Cal saber que per als dispositius mòbils (telèfons, PDA, etc.) existeixen diferents sistemes operatius i aplicacions, tot i que en aquest curs no hi aprofundirem. 12
  13. 13. Què és la web 2.0? “O'Reilly Media” va proposar el concepte Web 2.0 l'any 2004, per referir-se a una nova generació de webs, basades en comunitats de persones que comparteixen informació de forma molt fàcil i àgil, fent servir nous serveis que les empreses ofereixen de forma gratuïta als usuaris i usuàries d'Internet: els blocs, les “wikis”, els àlbums de fotografia digital, els repositoris de vídeos, els enllaços amb d'altres webs, etc. Gràcies a la web 2.0 la col·laboració entre grups de persones és més senzilla, i la web estàtica (on els continguts presentats no canvien gairebé) ha evolucionat cap a la web dinàmica (aquella on les persones usuàries poden introduir informació nova). Alguns serveis d'aquest tipus són Flickr, del.icio.us, Youtube, Blogspot, Picassa, Buzz, Twitter, etc. 13
  14. 14. Què és el web semàntic? El web semàntic encara és només un concepte. Es tracta d'un sistema d'intercanvi d'informació significativa (semàntica) d'una forma comprensible per a les màquines. D'aquesta manera, els sistemes podran operar de forma automàtica entre si, reduint la necessitat que les persones intervinguin en les transaccions d'informació. D'aquesta manera, les màquines podrien realitzar operacions intel·ligents i seleccionar i processar de forma correcta la informació que l'usuari precisa, evitant que aquest hagi de cercar-la personalment. 14
  15. 15. Recursos que ofereix Internet Obtenir informació de diferent tipologia: • D´institucions públiques i organitzacions i empreses públiques i privades. •De diferents persones. •De diferents serveis de la societat de consum. •De fonts de coneixement: diccionaris, enciclopèdies, articles, tesis, investigacions, mapes, etc. •Culturals i d'oci: música, cinema, llibres, etc. •Accedir als mitjans de comunicació: formats digitals de premsa, televisió, ràdio, etc. 15
  16. 16. Recursos que ofereix Internet Publicar informació. • Difondre informació personal, reflexions, idees, etc. • Distribuir coneixements. Comunicar-nos amb d'altres persones i institucions. • Intercanviar informació personal o d'altres tipus, de forma pública o privada. • Treballar de forma col·laborativa. Accedir i oferir diferents tipus de serveis i productes. • Compra i venda i accés de pagament o gratuït a determinats serveis i productes. • Realització de tràmits i gestions amb institucions. 16
  17. 17. Índex • Introducció • El navegador web • Navegació a Internet • La cerca a Internet • Ús del correu electrònic • Ús del calendari • La seguretat al món digital • Altres recursos que ofereix el món digital 17
  18. 18. Què és un Navegador web? Un navegador web o explorador web és una aplicació que ens permet accedir a documents disponibles a la xarxa d'Internet. Aquests documents estan disponibles en algun dels ordinadors connectats a la xarxa mundial. Aquestes aplicacions ens permeten mostrar i reproduir text, hipertext, gràfics, vídeos, sons, animacions i programes diversos en la pantalla del nostre ordinador o dispositiu mòbil. De la mateixa manera, els navegadors ens permeten interactuar i introduir informació a la xarxa d'Internet. La major part dels sistemes operatius incorporen un navegador, de manera que les persones usuàries no necessiten instal·lar-ne un altre. 18
  19. 19. Diferents navegadors Existeixen diferents navegadors o exploradors web i tots ells realitzen, aproximadament, les mateixes funcions. Alguns sistemes operatius presenten incompatibilitats amb certs tipus de navegadors; per això, és important consultar els espais web informatius de cada aplicació. D'entre els més coneguts i comuns podem trobar: • Internet Explorer • Mozilla Firefox • Google Chrome 19
  20. 20. Diferents navegadors En qualsevol cas, tots els navegadors permeten realitzar les funcions més bàsiques, que són, entre d'altres: •Navegar per Internet de forma simple, intuïtiva i ràpida. •Desar les adreces web que més ens interessen. •Configurar la pàgina d'inici. •Cercar dins d'una pàgina web. •Visualitzar el contingut a pantalla completa. •Configurar els elements de protecció i seguretat més adients al nostre ús. •Revisar i configurar l'historial de navegació. 20
  21. 21. Parts d’un navegador 21
  22. 22. Parts d’un navegador • La barra del títol: en ella es mostra el títol de la pàgina web que estem visualitzant. • Els menús: ens ofereixen les utilitats que ens permetran interactuar amb el programa i també personalitzar el nostre navegador. • La barra d'eines, que inclou: • Accés a les eines més freqüents: anar endavant o enrere en la navegació, recarregar una pàgina, anar a la pàgina inicial… • La barra de navegació: ens permetrà indicar al programa l'adreça de la pàgina web que volem visitar. • L'eina de cerca: es tracta d'una utilitat que no està present en totes les versions dels diferents navegadors, i que ens ajuda a cercar informació a Internet de forma àgil. 22
  23. 23. Parts d’un navegador • Les pestanyes, que ens ajuden a visualitzar diferents pàgines web de forma molt ràpida. • L'espai central o àrea de treball, on podrem visualitzar els continguts disponibles a Internet. • La barra d'estat: ens aporta informació que ens ajuda a la nostra navegació (si la pàgina ja està carregada, informació d´un enllaç sobre el qual passem el ratolí, si es tracta d'una pàgina encriptada, etc.) 23
  24. 24. Començar a fer servir el navegador Quan obrim el navegador es mostra la pàgina d’inici. Per accedir a una pàgina concreta, hem d’escriure la seva URL a la barra d’adreces. 24
  25. 25. Navegació per pestanyes Amb les pestanyes podeu navegar per diferents pàgines alhora en una sola finestra. Cada pàgina s'obre prement damunt la pestanya corresponent. Si voleu crear una pestanya nova, teniu diferents opcions: • Aneu a la barra del menú, a Fitxer | Nova pestanya. • Premeu sobre la icona si la teniu incorporada a la barra de navegació. Per tancar la pestanya activa, teniu diferents possibilitats: • Premeu la icona situada a la dreta de la barra de les pestanyes. • Situeu el punter sobre la pestanya i premeu el botó dret del ratolí: escolliu del menú contextual l'opció “Tanca la pestanya”. 25
  26. 26. Navegació per pestanyes Una icona davant el nom de la pàgina us informa que s'està carregant o actualitzant en una pestanya. Si no indiqueu que s'hagin d'obrir en una pestanya, les pàgines es carreguen a la mateixa finestra o en una de nova. Per obrir un enllaç en una pestanya nova, situeu-vos a sobre, premeu amb el botó dret del ratolí i, en el menú contextual, escolliu l'opció “Obre la pàgina en una nova pestanya”. 26
  27. 27. Personalitzar el navegador web Existeixen multitud d'opcions per personalitzar el vostre navegador. Des la configuració de la pàgina d'inici (per tal que en obrir el navegador es presenti la vostra pàgina web favorita) fins a la instal·lació de complements que es poden personalitzar, per tal de tenir accés a determinats serveis que aconseguiran que la vostra navegació sigui més atractiva, intuïtiva i eficaç. Aquestes opcions es poden configurar des del menú “Eines” del navegador. 27
  28. 28. Emmagatzemar adreces preferides Qualsevol navegador ens ofereix la possibilitat d'emmagatzemar les nostres adreces preferides, per tal de poder tornar-hi amb més facilitat. Per fer-ho hem d’accedir a la barra de Preferits, representada per una estrella i afegir-hi la pàgina desitjada. Podem crear carpetes per organitzar les nostres pàgines preferides. 28
  29. 29. Índex • Introducció • El navegador web • Navegació a Internet • La cerca a Internet • Ús del correu electrònic • Ús del calendari • La seguretat al món digital • Altres recursos que ofereix el món digital 29
  30. 30. El concepte d’URL Les URL van ser emprades, per primera vegada, per Tim Berners- Lee l'any 1991. Una adreça web o URL (Uniform Resource Locator, és a dir, un “localitzador uniforme de recursos”) és una seqüència de caràcters alfanumèrics que es fa servir per localitzar recursos a Internet de forma única. Així, cada pàgina web, document de text, imatge, vídeo, àudio, presentació, etc., té assignada una “URL” d'acord amb un estàndard. Gràcies a aquesta “URL” podem accedir a aquest recurs a través d'un navegador d'Internet. Només cal introduir en la barra de navegació els caràcters corresponents al document al qual volem accedir. 30
  31. 31. El concepte de domini De forma col·loquial, podem dir que un domini és una traducció de les adreces IP d'un conjunt de recursos, de manera que resulti fàcil de recordar per a qualsevol persona usuària. El sistema de noms de domini (DNS o Domain Name System) associa informació variada als noms de domini, de manera que tot i que es canviï d'ubicació geogràfica del servidor o amfitrió d'una informació, el nom de domini permetrà localitzar i accedir fàcilment al contingut desitjat. Sense el sistema de noms de domini, les persones usuàries haurien d'accedir a la informació d'Internet fent servir les adreces IP de cada node. Així, caldria utilitzar http://74.125.45.100 per poder anar a http://google.com 31
  32. 32. Navegar per la xarxa Navegar per la xarxa és com es coneix popularment l'acció d'entrar en una pàgina web i anar accedint a diferents tipus de recursos, que es mostren en diferents formats: text, imatge, vídeo, àudio, presentacions, etc. Qualsevol persona pot “navegar” a través de la xarxa mundial d'Internet i accedir a tota mena de recursos, serveis, comunicacions, informacions, etc., que estan enllaçades entre si o que són accessibles a través dels cercadors, dels quals parlarem més endavant. El fet de recórrer la “World Wide Web” -la Xarxa d'Internet- de forma intuïtiva o guiada és conegut com “navegar per Internet”. 32
  33. 33. Emplemar formularis a llocs web Sovint els serveis que se'ns ofereixen a través d'Internet requereixen omplir formularis en línia. Els formularis ens presenten: • Camps obligatoris, sovint marcats amb un asterisc (*) o en color vermell. • Camps optatius, sense cap marca especial. • Camps de text: es tracta d'espais en blanc que hem d'omplir amb informació. • Camps de selecció o desplegables: caldrà escollir-ne un o més d'un ítem. Si el formulari recull dades personals, és habitual que se'ns demani marcar l'opció d'acceptació de les condicions legals d'ús d'aquesta informació i que se'ns informi dels drets d'accés i rectificació corresponents. 33
  34. 34. Índex • Introducció • El navegador web • Navegació a Internet • La cerca a Internet • Ús del correu electrònic • Ús del calendari • La seguretat al món digital • Altres recursos que ofereix el món digital 34
  35. 35. Concepte de cercador web La xarxa mundial d'Internet està plena d'informació i recursos, de tipologia molt variada. Per a qualsevol persona usuària pot resultar difícil trobar aquella informació a la qual desitja accedir. Per això van néixer els cercadors o motors de cerca web. Es tracta d'uns programes informàtics que ajuden la persona usuària a cercar aquella informació que necessita. Podem considerar dues tipologies: • Índex temàtics: categoritzen la informació de manera que qualsevol persona pot navegar per les diferents categories o etiquetes fins a trobar la informació desitjada. • Motors de cerca: són sistemes que funcionen a partir de l'ús de paraules clau. Les companyies propietàries d'aquests motors disposen de “robots” que naveguen per la xarxa compilant informació sobre els continguts i indexant-la. 35
  36. 36. Els cercadors més utilitzats Tot seguit, mostrarem tres dels cercadors més utilitzats a Internet: • http://www.google.cat: es tracta d'un dels cercadors més populars i consolidats i ens permet navegar per la seva interfície en català. Google és conegut per la seva potent tecnologia i per la seva capacitat d'indexar pàgines web i de presentar-les a les persones usuàries de forma molt eficaç i satisfactòria. • http://es.search.yahoo.com. “Yahoo” ofereix altes prestacions en la recerca d'informació, fins i tot combinant diferents tipologies de cerca que aconsegueix presentar de forma molt senzilla. •http://www.bing.com/ és la marca del cercador de Microsoft. Un dels avantatges que ofereix és una interfície de cerca atractiva, senzilla i intuïtiva. 36
  37. 37. Realitzar una cerca ràpida Fer recerques emprant els cercadors d'Internet resulta molt senzill. Cal entrar a l'espai web del cercador, introduir les paraules clau i… esperar els resultats. No obstant, cal tenir en compte que la xarxa està repleta d'informació i que els cercadors automatitzen les seves recerques a través de bases de dades que estan en constant procés d'actualització. Per això, cal aprendre a “refinar” les nostres cerques, tot fent servir la combinació de paraules més adequada a les nostres necessitats. En el següent videotutorial, mostrarem alguns exemples de cerca bàsica fent servir els serveis de Google. 37
  38. 38. Índex • Introducció • El navegador web • Navegació a Internet • La cerca a Internet • Ús del correu electrònic • Ús del calendari • La seguretat al món digital • Altres recursos que ofereix el món digital 38
  39. 39. El concepte de correu electrònic En anglès email o e-mail, el correu electrònic és un sistema que permet intercanviar missatges fent servir eines de comunicació electrònica. És ràpid i eficaç i permet l'enviament i la recepció de documents digitals a través d'Internet. L'ús del correu electrònic permet a les persones usuàries comunicar-se entre si de forma gairebé instantània. Avui en dia es tracta d'un mitjà de comunicació molt popular, i el seu ús abasta els àmbits laborals i també personals. Cal tenir en compte que el seu cost és molt baix, i fins i tot inexistent, fet pel qual administracions, empreses, entitats i ciutadania fan servir aquest sistema de comunicació de forma massiva. 39
  40. 40. El concepte de correu electrònic L'intercanvi de missatges es produeix gràcies a l'existència de les adreces de correu que poden ser personals o institucionals o corporatives. Una adreça de correu electrònic està formada per tres components: • el nom de la bústia de correu o part local de l'adreça (sovint és el nom de l'usuari de la bústia), • el signe arrova (@), • el nom del domini que fa servir el sistema. A Internet hi ha un munt de serveis de correu electrònic gratuït, però és habitual que les institucions, entitats i empreses organitzin el seu propi sistema per tenir més garanties de qualitat i seguretat del servei. 40
  41. 41. Crear una adreça de correu electrònic Existeixen multituds de companyes que ofereixen comptes de correu electrònic gratuïts. A continuació es detallaen els passos per obtenir un compte de correu de Google: - Accedir a la pàgina de Gmail (gmail.com). - Seleccionar la opció “Crea un compte”. - Omplir tots els camps que ens demanen del formulari. - Acceptar el formulari i ja tenim correu electrònic! 41
  42. 42. Consultar el correu electrònic mitjançant la web Moltes de les aplicacions web, avui en dia, són intuïtives. La consulta del correu electrònic a través de la web ho és, i molt! En el cas de Google: - Accedir a la pàgina de Gmail (gmail.com). - Introduïr les nostres dades d’accés. - Per veure els nous correus, hem d’anar a Safata d’Entrada. - Per crear un nou correu hem d’anar a “Redactar”. 42
  43. 43. Funcionalitats del correu web El correu web ens permet redactar, enviar i rebre missatges, adjuntar documents, etc. Podem accedir als nostres missatges des de qualsevol ordinador o aparell connectat a la xarxa d'Internet. • Els missatges no es descarreguen al nostre ordinador i, per tant, estan sempre disponibles en el servidor de correu electrònic. A més a més, no ocupen espai en el disc dur del nostre ordinador. • El nostre correu estarà protegit sempre i quan tinguem presents unes mínimes precaucions, com ara el fet de no desar la contrasenya gravada quan hi accedim des d'un ordinador públic. • Podem gestionar el correu de la mateixa manera que amb un programari específic: crear carpetes per classificar-lo, desar les adreces electròniques que més ens interessin, crear filtres, esborrar missatges no desitjats, etc. 43
  44. 44. Índex • Introducció • El navegador web • Navegació a Internet • La cerca a Internet • Ús del correu electrònic • Ús del calendari • La seguretat al món digital • Altres recursos que ofereix el món digital 44
  45. 45. Utilització del calendari Per una bona gestió de la nostra agenda, podem optar per fer servir una aplicació electrònica: un programa que ens permetrà desar informació relativa a les nostres cites (reunions, trobades, visites, etc.). N'hi ha de diferents tipologies: • Aplicacions en línia, com per exemple les que ofereix la companya Google (el Google Calendar). • Programari que podem instal·lar en el nostre ordinador. En aquesta ocasió, treballarem amb Google Calendar. 45
  46. 46. Utilització del calendari Amb Google Calendar podem: - Definir una cita. - Definir una cita periòdica. - Configurar una alarma per una cita. - Personalitzar l’aparença de les cites. 46
  47. 47. Índex • Introducció • El navegador web • Navegació a Internet • La cerca a Internet • Ús del correu electrònic • Ús del calendari • La seguretat al món digital • Altres recursos que ofereix el món digital 47
  48. 48. Concepte de seguretat Quan parlem de seguretat, en general, ens referim a dos conceptes complementaris: 1.La seguretat en la protecció de les nostres dades personals: informació sobre la nostra persona com ara el número de telèfon, l'adreça de correu electrònic, la nostra imatge personal, les nostres dades bancàries, etc., són objecte d'una especial protecció en el món digital. 2.La seguretat dels nostres documents digitals i dels nostres sistemes informàtics. Si dipositem un important volum de treball i d'informació en aquests sistemes, cal garantir-ne la seva protecció: cal evitar robatoris d'informació i pèrdues que podrien resultar molt problemàtiques. 48
  49. 49. Concepte de seguretat No obstant, la seguretat de les nostres dades personals, i de la nostra informació i documents, depèn també de nosaltres. • Hem d'actuar sempre amb un criteri de prudència i prendre totes les precaucions que tinguem al nostre abast. • Hem de prendre consciència que les nostres dades personals són tan importants com les de les persones amb les quals ens relacionem. • És important saber que si tenim en compte un seguit de precaucions elementals, podrem gaudir més de l'experiència de la navegació, la cerca i la comunicació en el món digital. 49
  50. 50. La importància de la seguretat D'una banda, cal tenir en consideració que vivim una època en què la informació viatja al llarg del món amb una velocitat abans desconeguda. Fem un llistat d'un conjunt d'informació que podria ser perillós deixar en mans equivocades: • Dades bancàries: d'accés, de situació, moviments… • Informació de la nostra situació laboral. • Informació sobre els nostres viatges, i, per tant, sobre si estem o no a la nostra residència habitual. • Fotografies dels nostres fills i famílies a les platges, al parc, en situacions divertides (o no tant), en la intimitat… • Informació mèdica. •Comunicacions privades amb d'altres persones. 50
  51. 51. Emprar noms d’usuaris i contrasenyes Sempre que sigui possible, hem de protegir els nostres equips amb noms d'usuari i contrasenyes de bona qualitat. Les recomanacions generals són: • No fer servir dades personals com a part de la contrasenya. • És recomanable que la contrasenya inclogui lletres i números, majúscules i minúscules, i si és possible, que tingui com a mínim 8 o 9 caràcters. • Tenir cura d'aquestes contrasenyes: evitarem anotar-les o comunicar-les fins i tot als nostres familiars i/o amics (si nosaltres no cuidem les nostres contrasenyes… com podem estar segurs que ells sí que ho faran?). • És aconsellable tenir diferents contrasenyes, de tal manera que la pèrdua -l'oblit- d'una no afecti a totes les nostres eines. 51
  52. 52. Amenaces existents Detallar totes les tipologies d'amenaces existents podria ser excessiu, però sí que n'esmentarem algunes. En síntesi, estem parlant de problemes que poden perjudicar el nostre ordinador, fer malbé les nostres dades o robar informació de caràcter personal. El que més ens ha de preocupar és: • El robatori o la pèrdua d'informació rellevant, inclosa aquella que recull dades personals. • La invasió dels nostres sistemes informàtics per programari maliciós (que pot danyar el sistema, la informació que conserva o perjudicar- nos greument): virus informàtics, troians, cucs informàtics, “backdoors”, programari espia… etc. 52
  53. 53. Mètodes de prevenció Pel que fa a la protecció dels nostres sistemes informàtics i de les dades que hi tenim emmagatzemades, és recomanable instal·lar el programari de protecció antivirus, antiespies i tallafocs. Pel que fa a la protecció de la nostra informació personal és molt recomanable: • Contrastar i verificar l'autoria de les eines i recursos que fem servir amb certificats digitals. • Comprovar la protecció de les nostres comunicacions: verificar si la comunicació està protegida a través d'una connexió segura o encriptada i prendre mesures en cas contrari. • Emprar contrasenyes segures sempre que sigui possible. 53
  54. 54. Mètodes de prevenció Pel que fa a la protecció de la nostra informació personal és molt recomanable: • No enviar ni acceptar informació sensible per canals no habituals o no protegits adequadament. • Utilitzar “nicks” o pseudònims sempre que la seguretat no estigui garantida i en espais molt informals. • No intercanviar informació personal amb persones a les quals no coneixem personalment. I, finalment, mantenir-nos informats: és important tenir informació actualitzada sobre els riscos de seguretat, ja que estan en constant evolució. 54
  55. 55. Índex • Introducció • El navegador web • Navegació a Internet • La cerca a Internet • Ús del correu electrònic • Ús del calendari • La seguretat al món digital • Altres recursos que ofereix el món digital 55
  56. 56. Xat Un xat és una comunicació simultània entre diverses persones a través d’Internet. Hi ha dues possibilitats diferents i complementàries per emprar un xat privat: • Emprar una aplicació especialment dissenyada a tal efecte. D'entre les més conegudes trobem l'Skipe. Requereix ser instal·lat en el nostre ordinador. A més a més, serà necessari enregistrar-se i donar- se d'alta en el servei, per tal de tenir un compte personal. • A més a més, hi ha entorns privats que disposen de diferents eines associades i que, sovint, la funcionalitat del xat hi està incorporada. El seu funcionament és força similar al que ja hem descrit. Aquest és el cas del xat de Google (Google Talk, que està incorporat com a eina en el marc del correu electrònic Gmail). 56
  57. 57. Xarxes socials Una xarxa social, per a definir-la de forma senzilla i pràctica, és un grup de persones o organitzacions i els diferents vincles i relacions que existeixen entre elles. Actualment la xarxa social més utilitzada és Facebook. Per crear un perfil de Facebook, l’únic requisit és disposar de correu electrònic. 57
  58. 58. Crear un bloc Els blocs van nàixer com a diaris personals, per tal de poder expressar les opinions, les reflexions o les experiències dels seus participants. Els blocs són pàgines web que es construeixen de forma molt senzilla i que tenen certes peculiaritats: habitualment els seus continguts s'indexen de forma cronològica (el més recent és el primer en aparèixer a la portada del web) i es classifiquen, a través d'etiquetes (en anglès, tags) d'acord amb el seu contingut. També podem trobar que un bloc tingui diferents “pàgines”, és a dir, que classifiqui els seus continguts en diferents seccions, dins de les quals trobarem les aportacions distribuïdes de manera cronològica. El nostre usuari de Google també ens permet obtenir gratuïtament un bloc personal. 58
  59. 59. Bibliografia i recursos utilitzats • Balart, Laura; Bujalance, Susana; Pradas, Carlos. Acreditació de competències en TIC. Nivell 1 – bàsic. Publicacions Altaria, 2011. • C3 - Navegació, cerca i comunicació en el món digital. Generalitat de Catalunya - Departament d’ensenyament. http://www.xtec.cat/pas- centres/material/803976/c3n1/materials/index.html 59
  60. 60. Bibliografia complementària • Abaurrea, Jorge. Guía visual de internet. Anaya Multimedia, 2008 • Chatfield, Tom. 50 cosas que hay que saber sobre mundo digital. Ariel, 2012 • Gómez Francesc. El pequeño libro de las redes sociales. Medialive, 2010 • Lumbreras, Ana Isabel. Aprender a utilizar internet y el e-mail. Bayard, 2010 •Martos, Ana. Acceda al mundo sin salir de casa con Internet. Anaya Multimedia, 2009 • Martos, Ana. Cómo buscar en internet. Anaya Multimedia, 2009 • Martos, Ana. Internet. Anaya Multimedia, 2007 • Martos, Ana. Más internet. Anaya Multimedia, 2009 • Scott, Patricia. Manual imprescindible de internet. Anaya Multimedia, 2010 60

×