SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 60
Descargar para leer sin conexión
C3 – Navega 
Utilització dels serveis disponibles a la xarxa per a la recerca 
d’informació, aplicant criteris de restricció adequats i registrant i 
emmagatzemant la informació, si escau. Aplicació de les prestacions 
que ofereix Internet per a la comunicació interpersonal i l’intercanvi 
d’informació i serveis, la compartició del coneixement i la creació de 
xarxes. 
1
Índex 
• Introducció 
• El navegador web 
• Navegació a Internet 
• La cerca a Internet 
• Ús del correu electrònic 
• Ús del calendari 
• La seguretat al món digital 
• Altres recursos que ofereix el món digital 
2
Què és Internet? 
Des del punt de vista tecnològic, Internet és una xarxa de 
comunicacions que posa en contacte milions de sistemes informàtics, 
repartits per tot el planeta. 
Gràcies a aquesta multitud d'ordinadors que estan connectats entre 
si, a través d'Internet podem accedir a una enorme quantitat 
d'informació en diferents formats: text, imatges, imatges en moviment, 
àudio, vídeo, etc. 
Internet és una xarxa pública i global, i està descentralitzada: multitud 
de sistemes arreu del món ofereixen la informació que està a 
disposició (amb o sense limitacions) a través de la xarxa mundial. 
3
Què és Internet? 
Aquesta interconnexió de sistemes es realitza seguint unes normes o 
protocols. Dos dels més importants són: 
• TPC: protocol de control de transmissió. 
• IP: Protocol d'Internet. 
Dit d'una manera més senzilla: en aquesta immensa xarxa hi ha 
elements encarregats del transport i l'ordenació del trànsit, i d'altres 
dedicats a la producció, l'edició i l'emmagatzematge de materials. 
4
L’origen d’Internet 
El primer pas cap al que avui coneixem com a Internet es va donar 
l'any 1969 als Estats Units amb el projecte ARPANET. Fins aquell 
moment les xarxes telemàtiques connectaven amb un gran ordinador 
o “cervell” central que subministrava tota la informació a tota la xarxa. 
ARPANET va descentralitzar la xarxa, de manera que els diferents 
ordinadors interconnectats disposaven de la informació disponible. Si 
una de les màquines fallava, la resta podia continuar operant i 
subministrant les dades. 
L’any 1980, s’hi incorporaven les dues aportacions més significatives 
d'ARPANET: la transmissió de dades “per paquets” i la possibilitat de 
canviar sobre la marxa les rutes que han de seguir aquests paquets. 
Aquest va ser l'origen del que avui és Internet. 
5
Què és un web? 
Un web o una pàgina web és un espai a Internet que ofereix serveis i 
informació en forma de text, d'hipertext i/o multimèdia (imatge, àudio, 
vídeo, etc). 
Tot simplificant, podríem dir que el web és un fòrum d'informació, de 
comerç, de comunicació i de coneixement col·lectiu. 
6
Com funciona Internet? 
La xarxa està formada per milers d'ordinadors que es connecten entre 
si mitjançant eines molt diverses: línies telefòniques convencionals, 
xarxes locals, línies de fibra òptica, enllaços per ràdio, satèl·lits… En 
tots aquests ordinadors s'utilitza un protocol anomenat TCP/IP, que 
consisteix en un sistema d'identificació de les estacions i un mètode 
per a la transmissió de la informació. 
Cada ordinador present a la xarxa té una “matrícula” numèrica que 
l'identifica de manera única. Aquest identificador, anomenat adreça 
IP, s'acostuma a escriure descompost en 4 números separats per un 
punt. Per exemple 213.176.151.18. 
7
Com funciona Internet? 
L'assignació d'adreces IP pot comparar-se a la dels números 
telefònics: tots els telèfons d'una zona geogràfica comparteixen el 
mateix prefix, i en un mateix barri o localitat els números acostumen a 
començar per les mateixes xifres. En el cas de les adreces IP, hi ha 
també una jerarquia de xarxes i subxarxes. 
Els ordinadors que estan connectats permanentment a la xarxa tenen 
una adreça IP fixa, mentre que els que ho fan esporàdicament (per 
exemple, quan truquem des del nostre ordinador amb un “módem” o 
des d'un ordinador de la xarxa amb “router”) se'ls assigna un número 
diferent en cada connexió. 
8
Què ens ofereix Internet? 
Internet ens ofereix tot un món d'informació i de serveis. 
Informació: Podem accedir a multitud d'informació multiformat 
(també coneguda com la “teranyina de documents”). Gràcies a la 
col·laboració de persones i d´institucions, són moltes les prestacions 
que ens ofereix aquesta eina: informació d'entitats públiques i 
privades (governs, empreses, entitats sense ànim de lucre), de 
persones, productes, serveis… no hi ha límit. 
Serveis: A través d'Internet i dels seus protocols, podem accedir a 
múltiples utilitats i serveis. D'entre els més coneguts, trobem el correu 
electrònic i les llistes de distribució, la comunicació instantània (el xat, 
la conferència, la videoconferència), els taulers d'anuncis i fòrums, 
etc. 
9
Quin maquinari necessitem per accedir a 
Internet? 
Tot i que ens centrarem en els ordinadors de sobretaula i/o en els 
ordinadors personals portàtils, cal tenir en compte que avui en dia hi 
ha d'altres dispositius que ens permeten la navegació per Internet, 
com ara alguns PDA (ordinadors de butxaca), i fins i tot alguns 
models de telèfons mòbils. 
Les constants innovacions en el món de les noves tecnologies fa molt 
difícil preveure com serà el futur i, per tant, quin és el temps de vida 
d'una configuració concreta d'equip informàtic. Cal tenir en compte 
que és molt difícil tenir al dia un equip informàtic, encara que el cost 
econòmic és cada dia més baix. 
10
Quin maquinari necessitem per accedir a 
Internet? 
Per aprofitar al màxim les possibilitats multimèdia d’Internet, caldrà 
tenir una targeta de so i una targeta gràfica. 
Necessitareu tenir o bé Módem ADSL - Línia ADSL , o bé Módem 56 
Kbps - Línia RTC, o bé Módem Cable - Cable fibra òptica, o bé 
Targeta XDSI - Línia XDSI. 
L'ordinador haurà de disposar d'una placa de xarxa, que la majoria de 
models ja porten incorporada amb velocitat 100/1000 Mbps, o d’una 
placa de xarxa wi-fi. 
11
Quin programari necessitem per accedir a 
Internet? 
En els ordinadors personals és necessari: 
• Un sistema operatiu (Windows XP, Windows Vista, Linux, Mac-OS). 
• Un navegador: Mozilla Firefox, Opera, Safari, Explorer, etc. 
Altres programes que ens facilitaran l'accés a determinats serveis: 
• Un programari de gestió de correu electrònic: Mozilla Thunderbird, 
Microsoft Outlook o programes de correu web com Gmail. 
• Programari de missatgeria instantània: Skype, etc. 
Cal saber que per als dispositius mòbils (telèfons, PDA, etc.) 
existeixen diferents sistemes operatius i aplicacions, tot i que en 
aquest curs no hi aprofundirem. 
12
Què és la web 2.0? 
“O'Reilly Media” va proposar el concepte Web 2.0 l'any 2004, per 
referir-se a una nova generació de webs, basades en comunitats de 
persones que comparteixen informació de forma molt fàcil i àgil, fent 
servir nous serveis que les empreses ofereixen de forma gratuïta als 
usuaris i usuàries d'Internet: els blocs, les “wikis”, els àlbums de 
fotografia digital, els repositoris de vídeos, els enllaços amb d'altres 
webs, etc. 
Gràcies a la web 2.0 la col·laboració entre grups de persones és més 
senzilla, i la web estàtica (on els continguts presentats no canvien 
gairebé) ha evolucionat cap a la web dinàmica (aquella on les 
persones usuàries poden introduir informació nova). 
Alguns serveis d'aquest tipus són Flickr, del.icio.us, Youtube, 
Blogspot, Picassa, Buzz, Twitter, etc. 
13
Què és el web semàntic? 
El web semàntic encara és només un concepte. Es tracta d'un 
sistema d'intercanvi d'informació significativa (semàntica) d'una forma 
comprensible per a les màquines. D'aquesta manera, els sistemes 
podran operar de forma automàtica entre si, reduint la necessitat que 
les persones intervinguin en les transaccions d'informació. 
D'aquesta manera, les màquines podrien realitzar operacions 
intel·ligents i seleccionar i processar de forma correcta la informació 
que l'usuari precisa, evitant que aquest hagi de cercar-la 
personalment. 
14
Recursos que ofereix Internet 
Obtenir informació de diferent tipologia: 
• D´institucions públiques i organitzacions i empreses públiques i 
privades. 
•De diferents persones. 
•De diferents serveis de la societat de consum. 
•De fonts de coneixement: diccionaris, enciclopèdies, articles, tesis, 
investigacions, mapes, etc. 
•Culturals i d'oci: música, cinema, llibres, etc. 
•Accedir als mitjans de comunicació: formats digitals de premsa, 
televisió, ràdio, etc. 
15
Recursos que ofereix Internet 
Publicar informació. 
• Difondre informació personal, reflexions, idees, etc. 
• Distribuir coneixements. 
Comunicar-nos amb d'altres persones i institucions. 
• Intercanviar informació personal o d'altres tipus, de forma pública o 
privada. 
• Treballar de forma col·laborativa. 
Accedir i oferir diferents tipus de serveis i productes. 
• Compra i venda i accés de pagament o gratuït a determinats serveis 
i productes. 
• Realització de tràmits i gestions amb institucions. 
16
Índex 
• Introducció 
• El navegador web 
• Navegació a Internet 
• La cerca a Internet 
• Ús del correu electrònic 
• Ús del calendari 
• La seguretat al món digital 
• Altres recursos que ofereix el món digital 
17
Què és un Navegador web? 
Un navegador web o explorador web és una aplicació que ens permet 
accedir a documents disponibles a la xarxa d'Internet. Aquests 
documents estan disponibles en algun dels ordinadors connectats a 
la xarxa mundial. 
Aquestes aplicacions ens permeten mostrar i reproduir text, hipertext, 
gràfics, vídeos, sons, animacions i programes diversos en la pantalla 
del nostre ordinador o dispositiu mòbil. De la mateixa manera, els 
navegadors ens permeten interactuar i introduir informació a la xarxa 
d'Internet. 
La major part dels sistemes operatius incorporen un navegador, de 
manera que les persones usuàries no necessiten instal·lar-ne un 
altre. 
18
Diferents navegadors 
Existeixen diferents navegadors o exploradors web i tots ells realitzen, 
aproximadament, les mateixes funcions. Alguns sistemes operatius 
presenten incompatibilitats amb certs tipus de navegadors; per això, 
és important consultar els espais web informatius de cada aplicació. 
D'entre els més coneguts i comuns podem trobar: 
• Internet Explorer 
• Mozilla Firefox 
• Google Chrome 
19
Diferents navegadors 
En qualsevol cas, tots els navegadors permeten realitzar les funcions 
més bàsiques, que són, entre d'altres: 
•Navegar per Internet de forma simple, intuïtiva i ràpida. 
•Desar les adreces web que més ens interessen. 
•Configurar la pàgina d'inici. 
•Cercar dins d'una pàgina web. 
•Visualitzar el contingut a pantalla completa. 
•Configurar els elements de protecció i seguretat més adients al 
nostre ús. 
•Revisar i configurar l'historial de navegació. 
20
Parts d’un navegador 
21
Parts d’un navegador 
• La barra del títol: en ella es mostra el títol de la pàgina web que 
estem visualitzant. 
• Els menús: ens ofereixen les utilitats que ens permetran interactuar 
amb el programa i també personalitzar el nostre navegador. 
• La barra d'eines, que inclou: 
• Accés a les eines més freqüents: anar endavant o enrere en la 
navegació, recarregar una pàgina, anar a la pàgina inicial… 
• La barra de navegació: ens permetrà indicar al programa l'adreça de 
la pàgina web que volem visitar. 
• L'eina de cerca: es tracta d'una utilitat que no està present en totes 
les versions dels diferents navegadors, i que ens ajuda a cercar 
informació a Internet de forma àgil. 
22
Parts d’un navegador 
• Les pestanyes, que ens ajuden a visualitzar diferents pàgines web 
de forma molt ràpida. 
• L'espai central o àrea de treball, on podrem visualitzar els continguts 
disponibles a Internet. 
• La barra d'estat: ens aporta informació que ens ajuda a la nostra 
navegació (si la pàgina ja està carregada, informació d´un enllaç 
sobre el qual passem el ratolí, si es tracta d'una pàgina encriptada, 
etc.) 
23
Començar a fer servir el navegador 
Quan obrim el navegador es mostra la pàgina d’inici. 
Per accedir a una pàgina concreta, hem d’escriure la seva URL a la 
barra d’adreces. 
24
Navegació per pestanyes 
Amb les pestanyes podeu navegar per diferents pàgines alhora en 
una sola finestra. Cada pàgina s'obre prement damunt la pestanya 
corresponent. 
Si voleu crear una pestanya nova, teniu diferents opcions: 
• Aneu a la barra del menú, a Fitxer | Nova pestanya. 
• Premeu sobre la icona si la teniu incorporada a la barra de 
navegació. 
Per tancar la pestanya activa, teniu diferents possibilitats: 
• Premeu la icona situada a la dreta de la barra de les pestanyes. 
• Situeu el punter sobre la pestanya i premeu el botó dret del ratolí: 
escolliu del menú contextual l'opció “Tanca la pestanya”. 
25
Navegació per pestanyes 
Una icona davant el nom de la pàgina us informa que s'està carregant 
o actualitzant en una pestanya. 
Si no indiqueu que s'hagin d'obrir en una pestanya, les pàgines es 
carreguen a la mateixa finestra o en una de nova. 
Per obrir un enllaç en una pestanya nova, situeu-vos a sobre, premeu 
amb el botó dret del ratolí i, en el menú contextual, escolliu l'opció 
“Obre la pàgina en una nova pestanya”. 
26
Personalitzar el navegador web 
Existeixen multitud d'opcions per personalitzar el vostre navegador. 
Des la configuració de la pàgina d'inici (per tal que en obrir el 
navegador es presenti la vostra pàgina web favorita) fins a la 
instal·lació de complements que es poden personalitzar, per tal de 
tenir accés a determinats serveis que aconseguiran que la vostra 
navegació sigui més atractiva, intuïtiva i eficaç. 
Aquestes opcions es poden configurar des del menú “Eines” del 
navegador. 
27
Emmagatzemar adreces preferides 
Qualsevol navegador ens ofereix la possibilitat d'emmagatzemar les 
nostres adreces preferides, per tal de poder tornar-hi amb més 
facilitat. 
Per fer-ho hem d’accedir a la barra de Preferits, representada per una 
estrella i afegir-hi la pàgina desitjada. 
Podem crear carpetes per organitzar les nostres pàgines preferides. 
28
Índex 
• Introducció 
• El navegador web 
• Navegació a Internet 
• La cerca a Internet 
• Ús del correu electrònic 
• Ús del calendari 
• La seguretat al món digital 
• Altres recursos que ofereix el món digital 
29
El concepte d’URL 
Les URL van ser emprades, per primera vegada, per Tim Berners- 
Lee l'any 1991. 
Una adreça web o URL (Uniform Resource Locator, és a dir, un 
“localitzador uniforme de recursos”) és una seqüència de caràcters 
alfanumèrics que es fa servir per localitzar recursos a Internet de 
forma única. 
Així, cada pàgina web, document de text, imatge, vídeo, àudio, 
presentació, etc., té assignada una “URL” d'acord amb un estàndard. 
Gràcies a aquesta “URL” podem accedir a aquest recurs a través d'un 
navegador d'Internet. Només cal introduir en la barra de navegació 
els caràcters corresponents al document al qual volem accedir. 
30
El concepte de domini 
De forma col·loquial, podem dir que un domini és una traducció de les 
adreces IP d'un conjunt de recursos, de manera que resulti fàcil de 
recordar per a qualsevol persona usuària. 
El sistema de noms de domini (DNS o Domain Name System) 
associa informació variada als noms de domini, de manera que tot i 
que es canviï d'ubicació geogràfica del servidor o amfitrió d'una 
informació, el nom de domini permetrà localitzar i accedir fàcilment al 
contingut desitjat. 
Sense el sistema de noms de domini, les persones usuàries haurien 
d'accedir a la informació d'Internet fent servir les adreces IP de cada 
node. Així, caldria utilitzar http://74.125.45.100 per poder anar a 
http://google.com 
31
Navegar per la xarxa 
Navegar per la xarxa és com es coneix popularment l'acció d'entrar 
en una pàgina web i anar accedint a diferents tipus de recursos, que 
es mostren en diferents formats: text, imatge, vídeo, àudio, 
presentacions, etc. 
Qualsevol persona pot “navegar” a través de la xarxa mundial 
d'Internet i accedir a tota mena de recursos, serveis, comunicacions, 
informacions, etc., que estan enllaçades entre si o que són 
accessibles a través dels cercadors, dels quals parlarem més 
endavant. 
El fet de recórrer la “World Wide Web” -la Xarxa d'Internet- de forma 
intuïtiva o guiada és conegut com “navegar per Internet”. 
32
Emplemar formularis a llocs web 
Sovint els serveis que se'ns ofereixen a través d'Internet requereixen 
omplir formularis en línia. 
Els formularis ens presenten: 
• Camps obligatoris, sovint marcats amb un asterisc (*) o en color 
vermell. 
• Camps optatius, sense cap marca especial. 
• Camps de text: es tracta d'espais en blanc que hem d'omplir amb 
informació. 
• Camps de selecció o desplegables: caldrà escollir-ne un o més d'un 
ítem. 
Si el formulari recull dades personals, és habitual que se'ns demani 
marcar l'opció d'acceptació de les condicions legals d'ús d'aquesta 
informació i que se'ns informi dels drets d'accés i rectificació 
corresponents. 
33
Índex 
• Introducció 
• El navegador web 
• Navegació a Internet 
• La cerca a Internet 
• Ús del correu electrònic 
• Ús del calendari 
• La seguretat al món digital 
• Altres recursos que ofereix el món digital 
34
Concepte de cercador web 
La xarxa mundial d'Internet està plena d'informació i recursos, de 
tipologia molt variada. Per a qualsevol persona usuària pot resultar 
difícil trobar aquella informació a la qual desitja accedir. 
Per això van néixer els cercadors o motors de cerca web. Es tracta 
d'uns programes informàtics que ajuden la persona usuària a cercar 
aquella informació que necessita. 
Podem considerar dues tipologies: 
• Índex temàtics: categoritzen la informació de manera que qualsevol 
persona pot navegar per les diferents categories o etiquetes fins a 
trobar la informació desitjada. 
• Motors de cerca: són sistemes que funcionen a partir de l'ús de 
paraules clau. Les companyies propietàries d'aquests motors 
disposen de “robots” que naveguen per la xarxa compilant informació 
sobre els continguts i indexant-la. 
35
Els cercadors més utilitzats 
Tot seguit, mostrarem tres dels cercadors més utilitzats a Internet: 
• http://www.google.cat: es tracta d'un dels cercadors més populars 
i consolidats i ens permet navegar per la seva interfície en català. 
Google és conegut per la seva potent tecnologia i per la seva 
capacitat d'indexar pàgines web i de presentar-les a les persones 
usuàries de forma molt eficaç i satisfactòria. 
• http://es.search.yahoo.com. “Yahoo” ofereix altes prestacions en 
la recerca d'informació, fins i tot combinant diferents tipologies de 
cerca que aconsegueix presentar de forma molt senzilla. 
•http://www.bing.com/ és la marca del cercador de Microsoft. Un 
dels avantatges que ofereix és una interfície de cerca atractiva, 
senzilla i intuïtiva. 
36
Realitzar una cerca ràpida 
Fer recerques emprant els cercadors d'Internet resulta molt senzill. 
Cal entrar a l'espai web del cercador, introduir les paraules clau i… 
esperar els resultats. 
No obstant, cal tenir en compte que la xarxa està repleta d'informació 
i que els cercadors automatitzen les seves recerques a través de 
bases de dades que estan en constant procés d'actualització. Per 
això, cal aprendre a “refinar” les nostres cerques, tot fent servir la 
combinació de paraules més adequada a les nostres necessitats. 
En el següent videotutorial, mostrarem alguns exemples de cerca 
bàsica fent servir els serveis de Google. 
37
Índex 
• Introducció 
• El navegador web 
• Navegació a Internet 
• La cerca a Internet 
• Ús del correu electrònic 
• Ús del calendari 
• La seguretat al món digital 
• Altres recursos que ofereix el món digital 
38
El concepte de correu electrònic 
En anglès email o e-mail, el correu electrònic és un sistema que 
permet intercanviar missatges fent servir eines de comunicació 
electrònica. 
És ràpid i eficaç i permet l'enviament i la recepció de documents 
digitals a través d'Internet. L'ús del correu electrònic permet a les 
persones usuàries comunicar-se entre si de forma gairebé 
instantània. 
Avui en dia es tracta d'un mitjà de comunicació molt popular, i el seu 
ús abasta els àmbits laborals i també personals. Cal tenir en compte 
que el seu cost és molt baix, i fins i tot inexistent, fet pel qual 
administracions, empreses, entitats i ciutadania fan servir aquest 
sistema de comunicació de forma massiva. 
39
El concepte de correu electrònic 
L'intercanvi de missatges es produeix gràcies a l'existència de les 
adreces de correu que poden ser personals o institucionals o 
corporatives. 
Una adreça de correu electrònic està formada per tres components: 
• el nom de la bústia de correu o part local de l'adreça (sovint és el 
nom de l'usuari de la bústia), 
• el signe arrova (@), 
• el nom del domini que fa servir el sistema. 
A Internet hi ha un munt de serveis de correu electrònic gratuït, però 
és habitual que les institucions, entitats i empreses organitzin el seu 
propi sistema per tenir més garanties de qualitat i seguretat del 
servei. 
40
Crear una adreça de correu electrònic 
Existeixen multituds de companyes que ofereixen comptes de correu 
electrònic gratuïts. 
A continuació es detallaen els passos per obtenir un compte de 
correu de Google: 
- Accedir a la pàgina de Gmail (gmail.com). 
- Seleccionar la opció “Crea un compte”. 
- Omplir tots els camps que ens demanen del formulari. 
- Acceptar el formulari i ja tenim correu electrònic! 
41
Consultar el correu electrònic mitjançant la 
web 
Moltes de les aplicacions web, avui en dia, són intuïtives. La consulta 
del correu electrònic a través de la web ho és, i molt! 
En el cas de Google: 
- Accedir a la pàgina de Gmail (gmail.com). 
- Introduïr les nostres dades d’accés. 
- Per veure els nous correus, hem d’anar a Safata d’Entrada. 
- Per crear un nou correu hem d’anar a “Redactar”. 
42
Funcionalitats del correu web 
El correu web ens permet redactar, enviar i rebre missatges, adjuntar 
documents, etc. 
Podem accedir als nostres missatges des de qualsevol ordinador o 
aparell connectat a la xarxa d'Internet. 
• Els missatges no es descarreguen al nostre ordinador i, per tant, 
estan sempre disponibles en el servidor de correu electrònic. A més a 
més, no ocupen espai en el disc dur del nostre ordinador. 
• El nostre correu estarà protegit sempre i quan tinguem presents 
unes mínimes precaucions, com ara el fet de no desar la contrasenya 
gravada quan hi accedim des d'un ordinador públic. 
• Podem gestionar el correu de la mateixa manera que amb un 
programari específic: crear carpetes per classificar-lo, desar les 
adreces electròniques que més ens interessin, crear filtres, esborrar 
missatges no desitjats, etc. 
43
Índex 
• Introducció 
• El navegador web 
• Navegació a Internet 
• La cerca a Internet 
• Ús del correu electrònic 
• Ús del calendari 
• La seguretat al món digital 
• Altres recursos que ofereix el món digital 
44
Utilització del calendari 
Per una bona gestió de la nostra agenda, podem optar per fer servir 
una aplicació electrònica: un programa que ens permetrà desar 
informació relativa a les nostres cites (reunions, trobades, visites, 
etc.). 
N'hi ha de diferents tipologies: 
• Aplicacions en línia, com per exemple les que ofereix la companya 
Google (el Google Calendar). 
• Programari que podem instal·lar en el nostre ordinador. 
En aquesta ocasió, treballarem amb Google Calendar. 
45
Utilització del calendari 
Amb Google Calendar podem: 
- Definir una cita. 
- Definir una cita periòdica. 
- Configurar una alarma per una cita. 
- Personalitzar l’aparença de les cites. 
46
Índex 
• Introducció 
• El navegador web 
• Navegació a Internet 
• La cerca a Internet 
• Ús del correu electrònic 
• Ús del calendari 
• La seguretat al món digital 
• Altres recursos que ofereix el món digital 
47
Concepte de seguretat 
Quan parlem de seguretat, en general, ens referim a dos conceptes 
complementaris: 
1.La seguretat en la protecció de les nostres dades personals: 
informació sobre la nostra persona com ara el número de telèfon, 
l'adreça de correu electrònic, la nostra imatge personal, les nostres 
dades bancàries, etc., són objecte d'una especial protecció en el món 
digital. 
2.La seguretat dels nostres documents digitals i dels nostres sistemes 
informàtics. Si dipositem un important volum de treball i d'informació 
en aquests sistemes, cal garantir-ne la seva protecció: cal evitar 
robatoris d'informació i pèrdues que podrien resultar molt 
problemàtiques. 
48
Concepte de seguretat 
No obstant, la seguretat de les nostres dades personals, i de la nostra 
informació i documents, depèn també de nosaltres. 
• Hem d'actuar sempre amb un criteri de prudència i prendre totes les 
precaucions que tinguem al nostre abast. 
• Hem de prendre consciència que les nostres dades personals són 
tan importants com les de les persones amb les quals ens 
relacionem. 
• És important saber que si tenim en compte un seguit de precaucions 
elementals, podrem gaudir més de l'experiència de la navegació, la 
cerca i la comunicació en el món digital. 
49
La importància de la seguretat 
D'una banda, cal tenir en consideració que vivim una època en què la 
informació viatja al llarg del món amb una velocitat abans 
desconeguda. 
Fem un llistat d'un conjunt d'informació que podria ser perillós deixar 
en mans equivocades: 
• Dades bancàries: d'accés, de situació, moviments… 
• Informació de la nostra situació laboral. 
• Informació sobre els nostres viatges, i, per tant, sobre si estem o no 
a la nostra residència habitual. 
• Fotografies dels nostres fills i famílies a les platges, al parc, en 
situacions divertides (o no tant), en la intimitat… 
• Informació mèdica. 
•Comunicacions privades amb d'altres persones. 
50
Emprar noms d’usuaris i contrasenyes 
Sempre que sigui possible, hem de protegir els nostres equips amb 
noms d'usuari i contrasenyes de bona qualitat. 
Les recomanacions generals són: 
• No fer servir dades personals com a part de la contrasenya. 
• És recomanable que la contrasenya inclogui lletres i números, 
majúscules i minúscules, i si és possible, que tingui com a mínim 8 o 
9 caràcters. 
• Tenir cura d'aquestes contrasenyes: evitarem anotar-les o 
comunicar-les fins i tot als nostres familiars i/o amics (si nosaltres no 
cuidem les nostres contrasenyes… com podem estar segurs que ells 
sí que ho faran?). 
• És aconsellable tenir diferents contrasenyes, de tal manera que la 
pèrdua -l'oblit- d'una no afecti a totes les nostres eines. 
51
Amenaces existents 
Detallar totes les tipologies d'amenaces existents podria ser excessiu, 
però sí que n'esmentarem algunes. En síntesi, estem parlant de 
problemes que poden perjudicar el nostre ordinador, fer malbé les 
nostres dades o robar informació de caràcter personal. 
El que més ens ha de preocupar és: 
• El robatori o la pèrdua d'informació rellevant, inclosa aquella que 
recull dades personals. 
• La invasió dels nostres sistemes informàtics per programari maliciós 
(que pot danyar el sistema, la informació que conserva o perjudicar-nos 
greument): virus informàtics, troians, cucs informàtics, 
“backdoors”, programari espia… etc. 
52
Mètodes de prevenció 
Pel que fa a la protecció dels nostres sistemes informàtics i de les 
dades que hi tenim emmagatzemades, és recomanable instal·lar el 
programari de protecció antivirus, antiespies i tallafocs. 
Pel que fa a la protecció de la nostra informació personal és molt 
recomanable: 
• Contrastar i verificar l'autoria de les eines i recursos que fem servir 
amb certificats digitals. 
• Comprovar la protecció de les nostres comunicacions: verificar si la 
comunicació està protegida a través d'una connexió segura o 
encriptada i prendre mesures en cas contrari. 
• Emprar contrasenyes segures sempre que sigui possible. 
53
Mètodes de prevenció 
Pel que fa a la protecció de la nostra informació personal és molt 
recomanable: 
• No enviar ni acceptar informació sensible per canals no habituals o 
no protegits adequadament. 
• Utilitzar “nicks” o pseudònims sempre que la seguretat no estigui 
garantida i en espais molt informals. 
• No intercanviar informació personal amb persones a les quals no 
coneixem personalment. 
I, finalment, mantenir-nos informats: és important tenir informació 
actualitzada sobre els riscos de seguretat, ja que estan en constant 
evolució. 
54
Índex 
• Introducció 
• El navegador web 
• Navegació a Internet 
• La cerca a Internet 
• Ús del correu electrònic 
• Ús del calendari 
• La seguretat al món digital 
• Altres recursos que ofereix el món digital 
55
Xat 
Un xat és una comunicació simultània entre diverses persones a 
través d’Internet. 
Hi ha dues possibilitats diferents i complementàries per emprar un xat 
privat: 
• Emprar una aplicació especialment dissenyada a tal efecte. D'entre 
les més conegudes trobem l'Skipe. Requereix ser instal·lat en el 
nostre ordinador. A més a més, serà necessari enregistrar-se i donar-se 
d'alta en el servei, per tal de tenir un compte personal. 
• A més a més, hi ha entorns privats que disposen de diferents eines 
associades i que, sovint, la funcionalitat del xat hi està incorporada. El 
seu funcionament és força similar al que ja hem descrit. Aquest és el 
cas del xat de Google (Google Talk, que està incorporat com a eina 
en el marc del correu electrònic Gmail). 
56
Xarxes socials 
Una xarxa social, per a definir-la de forma senzilla i pràctica, és un 
grup de persones o organitzacions i els diferents vincles i relacions 
que existeixen entre elles. 
Actualment la xarxa social més utilitzada és Facebook. 
Per crear un perfil de Facebook, l’únic requisit és disposar de correu 
electrònic. 
57
Crear un bloc 
Els blocs van nàixer com a diaris personals, per tal de poder 
expressar les opinions, les reflexions o les experiències dels seus 
participants. 
Els blocs són pàgines web que es construeixen de forma molt senzilla 
i que tenen certes peculiaritats: habitualment els seus continguts 
s'indexen de forma cronològica (el més recent és el primer en 
aparèixer a la portada del web) i es classifiquen, a través d'etiquetes 
(en anglès, tags) d'acord amb el seu contingut. També podem trobar 
que un bloc tingui diferents “pàgines”, és a dir, que classifiqui els seus 
continguts en diferents seccions, dins de les quals trobarem les 
aportacions distribuïdes de manera cronològica. 
El nostre usuari de Google també ens permet obtenir gratuïtament un 
bloc personal. 
58
Bibliografia i recursos utilitzats 
• Balart, Laura; Bujalance, Susana; Pradas, Carlos. 
Acreditació de competències en TIC. Nivell 1 – bàsic. 
Publicacions Altaria, 2011. 
• C3 - Navegació, cerca i comunicació en el món 
digital. Generalitat de Catalunya - Departament 
d’ensenyament. 
http://www.xtec.cat/pas-centres/ 
material/803976/c3n1/materials/index.html 
59
Bibliografia complementària 
• Abaurrea, Jorge. Guía visual de internet. Anaya 
Multimedia, 2008 
• Chatfield, Tom. 50 cosas que hay que saber sobre 
mundo digital. Ariel, 2012 
• Gómez Francesc. El pequeño libro de las redes 
sociales. Medialive, 2010 
• Lumbreras, Ana Isabel. Aprender a utilizar internet y el 
e-mail. Bayard, 2010 
•Martos, Ana. Acceda al mundo sin salir de casa con 
Internet. Anaya Multimedia, 2009 
• Martos, Ana. Cómo buscar en internet. Anaya 
Multimedia, 2009 
• Martos, Ana. Internet. Anaya Multimedia, 2007 
• Martos, Ana. Más internet. Anaya Multimedia, 2009 
• Scott, Patricia. Manual imprescindible de internet. 
Anaya Multimedia, 2010 
60

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Internet Power
Internet PowerInternet Power
Internet PowerBertaEli
 
La Xarxa Internet-Mireia y Andrea
La Xarxa Internet-Mireia y AndreaLa Xarxa Internet-Mireia y Andrea
La Xarxa Internet-Mireia y Andreamireiia
 
La història d'Internet
La història d'InternetLa història d'Internet
La història d'Internetnoemicamps
 
Redacció tic
Redacció ticRedacció tic
Redacció ticosnoga
 
La Xarxa Internet
La Xarxa InternetLa Xarxa Internet
La Xarxa InternetEcodfue
 
Presentació software lliure 2008
Presentació software lliure 2008Presentació software lliure 2008
Presentació software lliure 2008Angel Paino Garcia
 
L'internet
L'internetL'internet
L'internetalbitaa6
 
Tema 5 Internet i Comunicació
Tema 5 Internet i ComunicacióTema 5 Internet i Comunicació
Tema 5 Internet i Comunicaciójordipuigp
 
Història de la informàtica i components dels ordinadors
Història de la informàtica i components dels ordinadorsHistòria de la informàtica i components dels ordinadors
Història de la informàtica i components dels ordinadorsAitor Ruiz Santiago
 
Presentació 5
Presentació 5Presentació 5
Presentació 5marc368
 
Resumxarxessocials
ResumxarxessocialsResumxarxessocials
Resumxarxessocialsnaoopodea
 
Internet,Serveis BàSics
Internet,Serveis BàSicsInternet,Serveis BàSics
Internet,Serveis BàSicsAleksei Baz
 

La actualidad más candente (17)

Internet Power
Internet PowerInternet Power
Internet Power
 
La Xarxa Internet-Mireia y Andrea
La Xarxa Internet-Mireia y AndreaLa Xarxa Internet-Mireia y Andrea
La Xarxa Internet-Mireia y Andrea
 
La història d'Internet
La història d'InternetLa història d'Internet
La història d'Internet
 
Xarxes
XarxesXarxes
Xarxes
 
Redacció tic
Redacció ticRedacció tic
Redacció tic
 
Informàtica bàsica
Informàtica bàsicaInformàtica bàsica
Informàtica bàsica
 
La Xarxa Internet
La Xarxa InternetLa Xarxa Internet
La Xarxa Internet
 
Presentació software lliure 2008
Presentació software lliure 2008Presentació software lliure 2008
Presentació software lliure 2008
 
L'internet
L'internetL'internet
L'internet
 
Xarxes i emmagatzemament
Xarxes i emmagatzemamentXarxes i emmagatzemament
Xarxes i emmagatzemament
 
Sistemes operatius & Email
Sistemes operatius & EmailSistemes operatius & Email
Sistemes operatius & Email
 
Tema 5 Internet i Comunicació
Tema 5 Internet i ComunicacióTema 5 Internet i Comunicació
Tema 5 Internet i Comunicació
 
Història de la informàtica i components dels ordinadors
Història de la informàtica i components dels ordinadorsHistòria de la informàtica i components dels ordinadors
Història de la informàtica i components dels ordinadors
 
Presentació 5
Presentació 5Presentació 5
Presentació 5
 
Resumxarxessocials
ResumxarxessocialsResumxarxessocials
Resumxarxessocials
 
Components dels ordinadors
Components dels ordinadorsComponents dels ordinadors
Components dels ordinadors
 
Internet,Serveis BàSics
Internet,Serveis BàSicsInternet,Serveis BàSics
Internet,Serveis BàSics
 

Destacado

Personal Branding Reno AMA Workshop
Personal Branding Reno AMA WorkshopPersonal Branding Reno AMA Workshop
Personal Branding Reno AMA WorkshopBret Simmons
 
Statistical considerations for confirmatory clinical trials for similar biothe...
Statistical considerations for confirmatory clinical trials for similar biothe...Statistical considerations for confirmatory clinical trials for similar biothe...
Statistical considerations for confirmatory clinical trials for similar biothe...National Institute of Biologics
 
Managed print a smart control strategy
Managed print   a smart control strategyManaged print   a smart control strategy
Managed print a smart control strategyLarry Levine
 
Developing a Globally Aligned and Locally Relevant D&I Strategy
Developing a Globally Aligned and Locally Relevant D&I StrategyDeveloping a Globally Aligned and Locally Relevant D&I Strategy
Developing a Globally Aligned and Locally Relevant D&I StrategyHuman Capital Media
 
Out Innovating The Innovators!
Out Innovating The Innovators!Out Innovating The Innovators!
Out Innovating The Innovators!Mike Stickler
 
Портрет сотрудника
Портрет сотрудникаПортрет сотрудника
Портрет сотрудникаMEB
 
Green Market Press December 2012
Green Market Press December 2012Green Market Press December 2012
Green Market Press December 2012NapervilleNCEC
 
Social Media - Agora Partnerships
Social Media - Agora PartnershipsSocial Media - Agora Partnerships
Social Media - Agora PartnershipsMarcella Chamorro
 
Ruby performance distilled, com Hanneli Tavante
Ruby performance distilled, com Hanneli TavanteRuby performance distilled, com Hanneli Tavante
Ruby performance distilled, com Hanneli TavanteiMasters
 
Bob Rosenschein Surviving While Getting It Right
Bob Rosenschein   Surviving While Getting It RightBob Rosenschein   Surviving While Getting It Right
Bob Rosenschein Surviving While Getting It RightMIT Forum of Israel
 
Local SEO- Why Local SEO is the same, and radically different
Local SEO- Why Local SEO is the same, and radically differentLocal SEO- Why Local SEO is the same, and radically different
Local SEO- Why Local SEO is the same, and radically differentRandy Aimone
 
Guideline on development, production, characterisation and specifications for...
Guideline on development, production, characterisation and specifications for...Guideline on development, production, characterisation and specifications for...
Guideline on development, production, characterisation and specifications for...National Institute of Biologics
 
The Americans Chapter 10 America claims an empire
The Americans Chapter 10 America claims an empireThe Americans Chapter 10 America claims an empire
The Americans Chapter 10 America claims an empirekprice70
 
Debt Management Services
Debt Management ServicesDebt Management Services
Debt Management ServicesDJODonovan
 
Changes on the frontier ch 5
Changes on the frontier ch 5Changes on the frontier ch 5
Changes on the frontier ch 5kprice70
 
Drew Talbot Executive Summit Presentation Final
Drew Talbot Executive Summit Presentation FinalDrew Talbot Executive Summit Presentation Final
Drew Talbot Executive Summit Presentation Finaldtalbot99
 

Destacado (19)

Manufacturing of non recombinant biological
Manufacturing of non recombinant biologicalManufacturing of non recombinant biological
Manufacturing of non recombinant biological
 
Personal Branding Reno AMA Workshop
Personal Branding Reno AMA WorkshopPersonal Branding Reno AMA Workshop
Personal Branding Reno AMA Workshop
 
Statistical considerations for confirmatory clinical trials for similar biothe...
Statistical considerations for confirmatory clinical trials for similar biothe...Statistical considerations for confirmatory clinical trials for similar biothe...
Statistical considerations for confirmatory clinical trials for similar biothe...
 
Managed print a smart control strategy
Managed print   a smart control strategyManaged print   a smart control strategy
Managed print a smart control strategy
 
Developing a Globally Aligned and Locally Relevant D&I Strategy
Developing a Globally Aligned and Locally Relevant D&I StrategyDeveloping a Globally Aligned and Locally Relevant D&I Strategy
Developing a Globally Aligned and Locally Relevant D&I Strategy
 
Out Innovating The Innovators!
Out Innovating The Innovators!Out Innovating The Innovators!
Out Innovating The Innovators!
 
Портрет сотрудника
Портрет сотрудникаПортрет сотрудника
Портрет сотрудника
 
Green Market Press December 2012
Green Market Press December 2012Green Market Press December 2012
Green Market Press December 2012
 
Led money
Led moneyLed money
Led money
 
Social Media - Agora Partnerships
Social Media - Agora PartnershipsSocial Media - Agora Partnerships
Social Media - Agora Partnerships
 
Foxpresentation
FoxpresentationFoxpresentation
Foxpresentation
 
Ruby performance distilled, com Hanneli Tavante
Ruby performance distilled, com Hanneli TavanteRuby performance distilled, com Hanneli Tavante
Ruby performance distilled, com Hanneli Tavante
 
Bob Rosenschein Surviving While Getting It Right
Bob Rosenschein   Surviving While Getting It RightBob Rosenschein   Surviving While Getting It Right
Bob Rosenschein Surviving While Getting It Right
 
Local SEO- Why Local SEO is the same, and radically different
Local SEO- Why Local SEO is the same, and radically differentLocal SEO- Why Local SEO is the same, and radically different
Local SEO- Why Local SEO is the same, and radically different
 
Guideline on development, production, characterisation and specifications for...
Guideline on development, production, characterisation and specifications for...Guideline on development, production, characterisation and specifications for...
Guideline on development, production, characterisation and specifications for...
 
The Americans Chapter 10 America claims an empire
The Americans Chapter 10 America claims an empireThe Americans Chapter 10 America claims an empire
The Americans Chapter 10 America claims an empire
 
Debt Management Services
Debt Management ServicesDebt Management Services
Debt Management Services
 
Changes on the frontier ch 5
Changes on the frontier ch 5Changes on the frontier ch 5
Changes on the frontier ch 5
 
Drew Talbot Executive Summit Presentation Final
Drew Talbot Executive Summit Presentation FinalDrew Talbot Executive Summit Presentation Final
Drew Talbot Executive Summit Presentation Final
 

Similar a C3 Navega

Similar a C3 Navega (20)

Fase 2/3 del Trabajo de TIC
Fase 2/3 del Trabajo de TICFase 2/3 del Trabajo de TIC
Fase 2/3 del Trabajo de TIC
 
Historia de Internet. Informática
Historia de Internet. InformáticaHistoria de Internet. Informática
Historia de Internet. Informática
 
Internet
InternetInternet
Internet
 
Internet
InternetInternet
Internet
 
Internet
InternetInternet
Internet
 
Internet
InternetInternet
Internet
 
Internet
InternetInternet
Internet
 
La xarxa d'internet
La xarxa d'internetLa xarxa d'internet
La xarxa d'internet
 
Xarxa d'Internet
Xarxa d'InternetXarxa d'Internet
Xarxa d'Internet
 
Internet
InternetInternet
Internet
 
Xarxa Internet
Xarxa InternetXarxa Internet
Xarxa Internet
 
Història d'internet
Història d'internetHistòria d'internet
Història d'internet
 
L'internet
L'internetL'internet
L'internet
 
L'internet
L'internetL'internet
L'internet
 
L'internet
L'internetL'internet
L'internet
 
Cfdhsrt
CfdhsrtCfdhsrt
Cfdhsrt
 
Cfdhsrt
CfdhsrtCfdhsrt
Cfdhsrt
 
Presentacion 3
Presentacion 3Presentacion 3
Presentacion 3
 
Presentacion 3
Presentacion 3Presentacion 3
Presentacion 3
 
Història de l'internet
Història de l'internetHistòria de l'internet
Història de l'internet
 

Más de Digital Granollers

Desplegament de fibra òptica a Granollers
Desplegament de fibra òptica a GranollersDesplegament de fibra òptica a Granollers
Desplegament de fibra òptica a GranollersDigital Granollers
 
Presentació factura electronica. Intervenció Ajuntament Granollers.
Presentació factura electronica. Intervenció Ajuntament Granollers.Presentació factura electronica. Intervenció Ajuntament Granollers.
Presentació factura electronica. Intervenció Ajuntament Granollers.Digital Granollers
 
Presentació e fact granollers. Consorci AOC.
Presentació e fact granollers. Consorci AOC.Presentació e fact granollers. Consorci AOC.
Presentació e fact granollers. Consorci AOC.Digital Granollers
 
Com crear factures amb B2BRouter
Com crear factures amb B2BRouterCom crear factures amb B2BRouter
Com crear factures amb B2BRouterDigital Granollers
 
C8 Inicia't en les presentacions de diapositives
C8 Inicia't en les presentacions de diapositivesC8 Inicia't en les presentacions de diapositives
C8 Inicia't en les presentacions de diapositivesDigital Granollers
 
C6 Inicia't en els fulls de càlcul
C6 Inicia't en els fulls de càlculC6 Inicia't en els fulls de càlcul
C6 Inicia't en els fulls de càlculDigital Granollers
 
C1 Cultura, participació i civisme digital
C1 Cultura, participació i civisme digitalC1 Cultura, participació i civisme digital
C1 Cultura, participació i civisme digitalDigital Granollers
 
Sigues el teu propi informàtic 2a sessió
Sigues el teu propi informàtic 2a sessióSigues el teu propi informàtic 2a sessió
Sigues el teu propi informàtic 2a sessióDigital Granollers
 
Sigues el teu propi informàtic 1a sessió
Sigues el teu propi informàtic 1a sessióSigues el teu propi informàtic 1a sessió
Sigues el teu propi informàtic 1a sessióDigital Granollers
 
Millora en l'ús del correu electrònic
Millora en l'ús del correu electrònicMillora en l'ús del correu electrònic
Millora en l'ús del correu electrònicDigital Granollers
 
Millora amb el writer + movie maker
Millora amb el writer + movie makerMillora amb el writer + movie maker
Millora amb el writer + movie makerDigital Granollers
 
Crea presentacions de diapositives
Crea presentacions de diapositivesCrea presentacions de diapositives
Crea presentacions de diapositivesDigital Granollers
 
Crea la teva web a partir d'un blog
Crea la teva web a partir d'un blogCrea la teva web a partir d'un blog
Crea la teva web a partir d'un blogDigital Granollers
 

Más de Digital Granollers (20)

Desplegament de fibra òptica a Granollers
Desplegament de fibra òptica a GranollersDesplegament de fibra òptica a Granollers
Desplegament de fibra òptica a Granollers
 
Presentació factura electronica. Intervenció Ajuntament Granollers.
Presentació factura electronica. Intervenció Ajuntament Granollers.Presentació factura electronica. Intervenció Ajuntament Granollers.
Presentació factura electronica. Intervenció Ajuntament Granollers.
 
Presentació e fact granollers. Consorci AOC.
Presentació e fact granollers. Consorci AOC.Presentació e fact granollers. Consorci AOC.
Presentació e fact granollers. Consorci AOC.
 
Com crear factures amb B2BRouter
Com crear factures amb B2BRouterCom crear factures amb B2BRouter
Com crear factures amb B2BRouter
 
C8 Inicia't en les presentacions de diapositives
C8 Inicia't en les presentacions de diapositivesC8 Inicia't en les presentacions de diapositives
C8 Inicia't en les presentacions de diapositives
 
C6 Inicia't en els fulls de càlcul
C6 Inicia't en els fulls de càlculC6 Inicia't en els fulls de càlcul
C6 Inicia't en els fulls de càlcul
 
C4 Treballa documents de text
C4 Treballa documents de textC4 Treballa documents de text
C4 Treballa documents de text
 
C2 Comença!
C2 Comença!C2 Comença!
C2 Comença!
 
C1 Cultura, participació i civisme digital
C1 Cultura, participació i civisme digitalC1 Cultura, participació i civisme digital
C1 Cultura, participació i civisme digital
 
Sigues el teu propi informàtic 2a sessió
Sigues el teu propi informàtic 2a sessióSigues el teu propi informàtic 2a sessió
Sigues el teu propi informàtic 2a sessió
 
Sigues el teu propi informàtic 1a sessió
Sigues el teu propi informàtic 1a sessióSigues el teu propi informàtic 1a sessió
Sigues el teu propi informàtic 1a sessió
 
Millora en l'ús del correu electrònic
Millora en l'ús del correu electrònicMillora en l'ús del correu electrònic
Millora en l'ús del correu electrònic
 
Millora amb el writer + movie maker
Millora amb el writer + movie makerMillora amb el writer + movie maker
Millora amb el writer + movie maker
 
Escolta per internet
Escolta per internetEscolta per internet
Escolta per internet
 
Crea presentacions de diapositives
Crea presentacions de diapositivesCrea presentacions de diapositives
Crea presentacions de diapositives
 
Crea la teva web a partir d'un blog
Crea la teva web a partir d'un blogCrea la teva web a partir d'un blog
Crea la teva web a partir d'un blog
 
Crea el teu propi fotollibre
Crea el teu propi fotollibreCrea el teu propi fotollibre
Crea el teu propi fotollibre
 
Skype messenger
Skype messengerSkype messenger
Skype messenger
 
Open data Granollers
Open data Granollers Open data Granollers
Open data Granollers
 
Email marketing mailchimp_ppt
Email marketing mailchimp_pptEmail marketing mailchimp_ppt
Email marketing mailchimp_ppt
 

Último

ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 

Último (7)

ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 

C3 Navega

  • 1. C3 – Navega Utilització dels serveis disponibles a la xarxa per a la recerca d’informació, aplicant criteris de restricció adequats i registrant i emmagatzemant la informació, si escau. Aplicació de les prestacions que ofereix Internet per a la comunicació interpersonal i l’intercanvi d’informació i serveis, la compartició del coneixement i la creació de xarxes. 1
  • 2. Índex • Introducció • El navegador web • Navegació a Internet • La cerca a Internet • Ús del correu electrònic • Ús del calendari • La seguretat al món digital • Altres recursos que ofereix el món digital 2
  • 3. Què és Internet? Des del punt de vista tecnològic, Internet és una xarxa de comunicacions que posa en contacte milions de sistemes informàtics, repartits per tot el planeta. Gràcies a aquesta multitud d'ordinadors que estan connectats entre si, a través d'Internet podem accedir a una enorme quantitat d'informació en diferents formats: text, imatges, imatges en moviment, àudio, vídeo, etc. Internet és una xarxa pública i global, i està descentralitzada: multitud de sistemes arreu del món ofereixen la informació que està a disposició (amb o sense limitacions) a través de la xarxa mundial. 3
  • 4. Què és Internet? Aquesta interconnexió de sistemes es realitza seguint unes normes o protocols. Dos dels més importants són: • TPC: protocol de control de transmissió. • IP: Protocol d'Internet. Dit d'una manera més senzilla: en aquesta immensa xarxa hi ha elements encarregats del transport i l'ordenació del trànsit, i d'altres dedicats a la producció, l'edició i l'emmagatzematge de materials. 4
  • 5. L’origen d’Internet El primer pas cap al que avui coneixem com a Internet es va donar l'any 1969 als Estats Units amb el projecte ARPANET. Fins aquell moment les xarxes telemàtiques connectaven amb un gran ordinador o “cervell” central que subministrava tota la informació a tota la xarxa. ARPANET va descentralitzar la xarxa, de manera que els diferents ordinadors interconnectats disposaven de la informació disponible. Si una de les màquines fallava, la resta podia continuar operant i subministrant les dades. L’any 1980, s’hi incorporaven les dues aportacions més significatives d'ARPANET: la transmissió de dades “per paquets” i la possibilitat de canviar sobre la marxa les rutes que han de seguir aquests paquets. Aquest va ser l'origen del que avui és Internet. 5
  • 6. Què és un web? Un web o una pàgina web és un espai a Internet que ofereix serveis i informació en forma de text, d'hipertext i/o multimèdia (imatge, àudio, vídeo, etc). Tot simplificant, podríem dir que el web és un fòrum d'informació, de comerç, de comunicació i de coneixement col·lectiu. 6
  • 7. Com funciona Internet? La xarxa està formada per milers d'ordinadors que es connecten entre si mitjançant eines molt diverses: línies telefòniques convencionals, xarxes locals, línies de fibra òptica, enllaços per ràdio, satèl·lits… En tots aquests ordinadors s'utilitza un protocol anomenat TCP/IP, que consisteix en un sistema d'identificació de les estacions i un mètode per a la transmissió de la informació. Cada ordinador present a la xarxa té una “matrícula” numèrica que l'identifica de manera única. Aquest identificador, anomenat adreça IP, s'acostuma a escriure descompost en 4 números separats per un punt. Per exemple 213.176.151.18. 7
  • 8. Com funciona Internet? L'assignació d'adreces IP pot comparar-se a la dels números telefònics: tots els telèfons d'una zona geogràfica comparteixen el mateix prefix, i en un mateix barri o localitat els números acostumen a començar per les mateixes xifres. En el cas de les adreces IP, hi ha també una jerarquia de xarxes i subxarxes. Els ordinadors que estan connectats permanentment a la xarxa tenen una adreça IP fixa, mentre que els que ho fan esporàdicament (per exemple, quan truquem des del nostre ordinador amb un “módem” o des d'un ordinador de la xarxa amb “router”) se'ls assigna un número diferent en cada connexió. 8
  • 9. Què ens ofereix Internet? Internet ens ofereix tot un món d'informació i de serveis. Informació: Podem accedir a multitud d'informació multiformat (també coneguda com la “teranyina de documents”). Gràcies a la col·laboració de persones i d´institucions, són moltes les prestacions que ens ofereix aquesta eina: informació d'entitats públiques i privades (governs, empreses, entitats sense ànim de lucre), de persones, productes, serveis… no hi ha límit. Serveis: A través d'Internet i dels seus protocols, podem accedir a múltiples utilitats i serveis. D'entre els més coneguts, trobem el correu electrònic i les llistes de distribució, la comunicació instantània (el xat, la conferència, la videoconferència), els taulers d'anuncis i fòrums, etc. 9
  • 10. Quin maquinari necessitem per accedir a Internet? Tot i que ens centrarem en els ordinadors de sobretaula i/o en els ordinadors personals portàtils, cal tenir en compte que avui en dia hi ha d'altres dispositius que ens permeten la navegació per Internet, com ara alguns PDA (ordinadors de butxaca), i fins i tot alguns models de telèfons mòbils. Les constants innovacions en el món de les noves tecnologies fa molt difícil preveure com serà el futur i, per tant, quin és el temps de vida d'una configuració concreta d'equip informàtic. Cal tenir en compte que és molt difícil tenir al dia un equip informàtic, encara que el cost econòmic és cada dia més baix. 10
  • 11. Quin maquinari necessitem per accedir a Internet? Per aprofitar al màxim les possibilitats multimèdia d’Internet, caldrà tenir una targeta de so i una targeta gràfica. Necessitareu tenir o bé Módem ADSL - Línia ADSL , o bé Módem 56 Kbps - Línia RTC, o bé Módem Cable - Cable fibra òptica, o bé Targeta XDSI - Línia XDSI. L'ordinador haurà de disposar d'una placa de xarxa, que la majoria de models ja porten incorporada amb velocitat 100/1000 Mbps, o d’una placa de xarxa wi-fi. 11
  • 12. Quin programari necessitem per accedir a Internet? En els ordinadors personals és necessari: • Un sistema operatiu (Windows XP, Windows Vista, Linux, Mac-OS). • Un navegador: Mozilla Firefox, Opera, Safari, Explorer, etc. Altres programes que ens facilitaran l'accés a determinats serveis: • Un programari de gestió de correu electrònic: Mozilla Thunderbird, Microsoft Outlook o programes de correu web com Gmail. • Programari de missatgeria instantània: Skype, etc. Cal saber que per als dispositius mòbils (telèfons, PDA, etc.) existeixen diferents sistemes operatius i aplicacions, tot i que en aquest curs no hi aprofundirem. 12
  • 13. Què és la web 2.0? “O'Reilly Media” va proposar el concepte Web 2.0 l'any 2004, per referir-se a una nova generació de webs, basades en comunitats de persones que comparteixen informació de forma molt fàcil i àgil, fent servir nous serveis que les empreses ofereixen de forma gratuïta als usuaris i usuàries d'Internet: els blocs, les “wikis”, els àlbums de fotografia digital, els repositoris de vídeos, els enllaços amb d'altres webs, etc. Gràcies a la web 2.0 la col·laboració entre grups de persones és més senzilla, i la web estàtica (on els continguts presentats no canvien gairebé) ha evolucionat cap a la web dinàmica (aquella on les persones usuàries poden introduir informació nova). Alguns serveis d'aquest tipus són Flickr, del.icio.us, Youtube, Blogspot, Picassa, Buzz, Twitter, etc. 13
  • 14. Què és el web semàntic? El web semàntic encara és només un concepte. Es tracta d'un sistema d'intercanvi d'informació significativa (semàntica) d'una forma comprensible per a les màquines. D'aquesta manera, els sistemes podran operar de forma automàtica entre si, reduint la necessitat que les persones intervinguin en les transaccions d'informació. D'aquesta manera, les màquines podrien realitzar operacions intel·ligents i seleccionar i processar de forma correcta la informació que l'usuari precisa, evitant que aquest hagi de cercar-la personalment. 14
  • 15. Recursos que ofereix Internet Obtenir informació de diferent tipologia: • D´institucions públiques i organitzacions i empreses públiques i privades. •De diferents persones. •De diferents serveis de la societat de consum. •De fonts de coneixement: diccionaris, enciclopèdies, articles, tesis, investigacions, mapes, etc. •Culturals i d'oci: música, cinema, llibres, etc. •Accedir als mitjans de comunicació: formats digitals de premsa, televisió, ràdio, etc. 15
  • 16. Recursos que ofereix Internet Publicar informació. • Difondre informació personal, reflexions, idees, etc. • Distribuir coneixements. Comunicar-nos amb d'altres persones i institucions. • Intercanviar informació personal o d'altres tipus, de forma pública o privada. • Treballar de forma col·laborativa. Accedir i oferir diferents tipus de serveis i productes. • Compra i venda i accés de pagament o gratuït a determinats serveis i productes. • Realització de tràmits i gestions amb institucions. 16
  • 17. Índex • Introducció • El navegador web • Navegació a Internet • La cerca a Internet • Ús del correu electrònic • Ús del calendari • La seguretat al món digital • Altres recursos que ofereix el món digital 17
  • 18. Què és un Navegador web? Un navegador web o explorador web és una aplicació que ens permet accedir a documents disponibles a la xarxa d'Internet. Aquests documents estan disponibles en algun dels ordinadors connectats a la xarxa mundial. Aquestes aplicacions ens permeten mostrar i reproduir text, hipertext, gràfics, vídeos, sons, animacions i programes diversos en la pantalla del nostre ordinador o dispositiu mòbil. De la mateixa manera, els navegadors ens permeten interactuar i introduir informació a la xarxa d'Internet. La major part dels sistemes operatius incorporen un navegador, de manera que les persones usuàries no necessiten instal·lar-ne un altre. 18
  • 19. Diferents navegadors Existeixen diferents navegadors o exploradors web i tots ells realitzen, aproximadament, les mateixes funcions. Alguns sistemes operatius presenten incompatibilitats amb certs tipus de navegadors; per això, és important consultar els espais web informatius de cada aplicació. D'entre els més coneguts i comuns podem trobar: • Internet Explorer • Mozilla Firefox • Google Chrome 19
  • 20. Diferents navegadors En qualsevol cas, tots els navegadors permeten realitzar les funcions més bàsiques, que són, entre d'altres: •Navegar per Internet de forma simple, intuïtiva i ràpida. •Desar les adreces web que més ens interessen. •Configurar la pàgina d'inici. •Cercar dins d'una pàgina web. •Visualitzar el contingut a pantalla completa. •Configurar els elements de protecció i seguretat més adients al nostre ús. •Revisar i configurar l'historial de navegació. 20
  • 22. Parts d’un navegador • La barra del títol: en ella es mostra el títol de la pàgina web que estem visualitzant. • Els menús: ens ofereixen les utilitats que ens permetran interactuar amb el programa i també personalitzar el nostre navegador. • La barra d'eines, que inclou: • Accés a les eines més freqüents: anar endavant o enrere en la navegació, recarregar una pàgina, anar a la pàgina inicial… • La barra de navegació: ens permetrà indicar al programa l'adreça de la pàgina web que volem visitar. • L'eina de cerca: es tracta d'una utilitat que no està present en totes les versions dels diferents navegadors, i que ens ajuda a cercar informació a Internet de forma àgil. 22
  • 23. Parts d’un navegador • Les pestanyes, que ens ajuden a visualitzar diferents pàgines web de forma molt ràpida. • L'espai central o àrea de treball, on podrem visualitzar els continguts disponibles a Internet. • La barra d'estat: ens aporta informació que ens ajuda a la nostra navegació (si la pàgina ja està carregada, informació d´un enllaç sobre el qual passem el ratolí, si es tracta d'una pàgina encriptada, etc.) 23
  • 24. Començar a fer servir el navegador Quan obrim el navegador es mostra la pàgina d’inici. Per accedir a una pàgina concreta, hem d’escriure la seva URL a la barra d’adreces. 24
  • 25. Navegació per pestanyes Amb les pestanyes podeu navegar per diferents pàgines alhora en una sola finestra. Cada pàgina s'obre prement damunt la pestanya corresponent. Si voleu crear una pestanya nova, teniu diferents opcions: • Aneu a la barra del menú, a Fitxer | Nova pestanya. • Premeu sobre la icona si la teniu incorporada a la barra de navegació. Per tancar la pestanya activa, teniu diferents possibilitats: • Premeu la icona situada a la dreta de la barra de les pestanyes. • Situeu el punter sobre la pestanya i premeu el botó dret del ratolí: escolliu del menú contextual l'opció “Tanca la pestanya”. 25
  • 26. Navegació per pestanyes Una icona davant el nom de la pàgina us informa que s'està carregant o actualitzant en una pestanya. Si no indiqueu que s'hagin d'obrir en una pestanya, les pàgines es carreguen a la mateixa finestra o en una de nova. Per obrir un enllaç en una pestanya nova, situeu-vos a sobre, premeu amb el botó dret del ratolí i, en el menú contextual, escolliu l'opció “Obre la pàgina en una nova pestanya”. 26
  • 27. Personalitzar el navegador web Existeixen multitud d'opcions per personalitzar el vostre navegador. Des la configuració de la pàgina d'inici (per tal que en obrir el navegador es presenti la vostra pàgina web favorita) fins a la instal·lació de complements que es poden personalitzar, per tal de tenir accés a determinats serveis que aconseguiran que la vostra navegació sigui més atractiva, intuïtiva i eficaç. Aquestes opcions es poden configurar des del menú “Eines” del navegador. 27
  • 28. Emmagatzemar adreces preferides Qualsevol navegador ens ofereix la possibilitat d'emmagatzemar les nostres adreces preferides, per tal de poder tornar-hi amb més facilitat. Per fer-ho hem d’accedir a la barra de Preferits, representada per una estrella i afegir-hi la pàgina desitjada. Podem crear carpetes per organitzar les nostres pàgines preferides. 28
  • 29. Índex • Introducció • El navegador web • Navegació a Internet • La cerca a Internet • Ús del correu electrònic • Ús del calendari • La seguretat al món digital • Altres recursos que ofereix el món digital 29
  • 30. El concepte d’URL Les URL van ser emprades, per primera vegada, per Tim Berners- Lee l'any 1991. Una adreça web o URL (Uniform Resource Locator, és a dir, un “localitzador uniforme de recursos”) és una seqüència de caràcters alfanumèrics que es fa servir per localitzar recursos a Internet de forma única. Així, cada pàgina web, document de text, imatge, vídeo, àudio, presentació, etc., té assignada una “URL” d'acord amb un estàndard. Gràcies a aquesta “URL” podem accedir a aquest recurs a través d'un navegador d'Internet. Només cal introduir en la barra de navegació els caràcters corresponents al document al qual volem accedir. 30
  • 31. El concepte de domini De forma col·loquial, podem dir que un domini és una traducció de les adreces IP d'un conjunt de recursos, de manera que resulti fàcil de recordar per a qualsevol persona usuària. El sistema de noms de domini (DNS o Domain Name System) associa informació variada als noms de domini, de manera que tot i que es canviï d'ubicació geogràfica del servidor o amfitrió d'una informació, el nom de domini permetrà localitzar i accedir fàcilment al contingut desitjat. Sense el sistema de noms de domini, les persones usuàries haurien d'accedir a la informació d'Internet fent servir les adreces IP de cada node. Així, caldria utilitzar http://74.125.45.100 per poder anar a http://google.com 31
  • 32. Navegar per la xarxa Navegar per la xarxa és com es coneix popularment l'acció d'entrar en una pàgina web i anar accedint a diferents tipus de recursos, que es mostren en diferents formats: text, imatge, vídeo, àudio, presentacions, etc. Qualsevol persona pot “navegar” a través de la xarxa mundial d'Internet i accedir a tota mena de recursos, serveis, comunicacions, informacions, etc., que estan enllaçades entre si o que són accessibles a través dels cercadors, dels quals parlarem més endavant. El fet de recórrer la “World Wide Web” -la Xarxa d'Internet- de forma intuïtiva o guiada és conegut com “navegar per Internet”. 32
  • 33. Emplemar formularis a llocs web Sovint els serveis que se'ns ofereixen a través d'Internet requereixen omplir formularis en línia. Els formularis ens presenten: • Camps obligatoris, sovint marcats amb un asterisc (*) o en color vermell. • Camps optatius, sense cap marca especial. • Camps de text: es tracta d'espais en blanc que hem d'omplir amb informació. • Camps de selecció o desplegables: caldrà escollir-ne un o més d'un ítem. Si el formulari recull dades personals, és habitual que se'ns demani marcar l'opció d'acceptació de les condicions legals d'ús d'aquesta informació i que se'ns informi dels drets d'accés i rectificació corresponents. 33
  • 34. Índex • Introducció • El navegador web • Navegació a Internet • La cerca a Internet • Ús del correu electrònic • Ús del calendari • La seguretat al món digital • Altres recursos que ofereix el món digital 34
  • 35. Concepte de cercador web La xarxa mundial d'Internet està plena d'informació i recursos, de tipologia molt variada. Per a qualsevol persona usuària pot resultar difícil trobar aquella informació a la qual desitja accedir. Per això van néixer els cercadors o motors de cerca web. Es tracta d'uns programes informàtics que ajuden la persona usuària a cercar aquella informació que necessita. Podem considerar dues tipologies: • Índex temàtics: categoritzen la informació de manera que qualsevol persona pot navegar per les diferents categories o etiquetes fins a trobar la informació desitjada. • Motors de cerca: són sistemes que funcionen a partir de l'ús de paraules clau. Les companyies propietàries d'aquests motors disposen de “robots” que naveguen per la xarxa compilant informació sobre els continguts i indexant-la. 35
  • 36. Els cercadors més utilitzats Tot seguit, mostrarem tres dels cercadors més utilitzats a Internet: • http://www.google.cat: es tracta d'un dels cercadors més populars i consolidats i ens permet navegar per la seva interfície en català. Google és conegut per la seva potent tecnologia i per la seva capacitat d'indexar pàgines web i de presentar-les a les persones usuàries de forma molt eficaç i satisfactòria. • http://es.search.yahoo.com. “Yahoo” ofereix altes prestacions en la recerca d'informació, fins i tot combinant diferents tipologies de cerca que aconsegueix presentar de forma molt senzilla. •http://www.bing.com/ és la marca del cercador de Microsoft. Un dels avantatges que ofereix és una interfície de cerca atractiva, senzilla i intuïtiva. 36
  • 37. Realitzar una cerca ràpida Fer recerques emprant els cercadors d'Internet resulta molt senzill. Cal entrar a l'espai web del cercador, introduir les paraules clau i… esperar els resultats. No obstant, cal tenir en compte que la xarxa està repleta d'informació i que els cercadors automatitzen les seves recerques a través de bases de dades que estan en constant procés d'actualització. Per això, cal aprendre a “refinar” les nostres cerques, tot fent servir la combinació de paraules més adequada a les nostres necessitats. En el següent videotutorial, mostrarem alguns exemples de cerca bàsica fent servir els serveis de Google. 37
  • 38. Índex • Introducció • El navegador web • Navegació a Internet • La cerca a Internet • Ús del correu electrònic • Ús del calendari • La seguretat al món digital • Altres recursos que ofereix el món digital 38
  • 39. El concepte de correu electrònic En anglès email o e-mail, el correu electrònic és un sistema que permet intercanviar missatges fent servir eines de comunicació electrònica. És ràpid i eficaç i permet l'enviament i la recepció de documents digitals a través d'Internet. L'ús del correu electrònic permet a les persones usuàries comunicar-se entre si de forma gairebé instantània. Avui en dia es tracta d'un mitjà de comunicació molt popular, i el seu ús abasta els àmbits laborals i també personals. Cal tenir en compte que el seu cost és molt baix, i fins i tot inexistent, fet pel qual administracions, empreses, entitats i ciutadania fan servir aquest sistema de comunicació de forma massiva. 39
  • 40. El concepte de correu electrònic L'intercanvi de missatges es produeix gràcies a l'existència de les adreces de correu que poden ser personals o institucionals o corporatives. Una adreça de correu electrònic està formada per tres components: • el nom de la bústia de correu o part local de l'adreça (sovint és el nom de l'usuari de la bústia), • el signe arrova (@), • el nom del domini que fa servir el sistema. A Internet hi ha un munt de serveis de correu electrònic gratuït, però és habitual que les institucions, entitats i empreses organitzin el seu propi sistema per tenir més garanties de qualitat i seguretat del servei. 40
  • 41. Crear una adreça de correu electrònic Existeixen multituds de companyes que ofereixen comptes de correu electrònic gratuïts. A continuació es detallaen els passos per obtenir un compte de correu de Google: - Accedir a la pàgina de Gmail (gmail.com). - Seleccionar la opció “Crea un compte”. - Omplir tots els camps que ens demanen del formulari. - Acceptar el formulari i ja tenim correu electrònic! 41
  • 42. Consultar el correu electrònic mitjançant la web Moltes de les aplicacions web, avui en dia, són intuïtives. La consulta del correu electrònic a través de la web ho és, i molt! En el cas de Google: - Accedir a la pàgina de Gmail (gmail.com). - Introduïr les nostres dades d’accés. - Per veure els nous correus, hem d’anar a Safata d’Entrada. - Per crear un nou correu hem d’anar a “Redactar”. 42
  • 43. Funcionalitats del correu web El correu web ens permet redactar, enviar i rebre missatges, adjuntar documents, etc. Podem accedir als nostres missatges des de qualsevol ordinador o aparell connectat a la xarxa d'Internet. • Els missatges no es descarreguen al nostre ordinador i, per tant, estan sempre disponibles en el servidor de correu electrònic. A més a més, no ocupen espai en el disc dur del nostre ordinador. • El nostre correu estarà protegit sempre i quan tinguem presents unes mínimes precaucions, com ara el fet de no desar la contrasenya gravada quan hi accedim des d'un ordinador públic. • Podem gestionar el correu de la mateixa manera que amb un programari específic: crear carpetes per classificar-lo, desar les adreces electròniques que més ens interessin, crear filtres, esborrar missatges no desitjats, etc. 43
  • 44. Índex • Introducció • El navegador web • Navegació a Internet • La cerca a Internet • Ús del correu electrònic • Ús del calendari • La seguretat al món digital • Altres recursos que ofereix el món digital 44
  • 45. Utilització del calendari Per una bona gestió de la nostra agenda, podem optar per fer servir una aplicació electrònica: un programa que ens permetrà desar informació relativa a les nostres cites (reunions, trobades, visites, etc.). N'hi ha de diferents tipologies: • Aplicacions en línia, com per exemple les que ofereix la companya Google (el Google Calendar). • Programari que podem instal·lar en el nostre ordinador. En aquesta ocasió, treballarem amb Google Calendar. 45
  • 46. Utilització del calendari Amb Google Calendar podem: - Definir una cita. - Definir una cita periòdica. - Configurar una alarma per una cita. - Personalitzar l’aparença de les cites. 46
  • 47. Índex • Introducció • El navegador web • Navegació a Internet • La cerca a Internet • Ús del correu electrònic • Ús del calendari • La seguretat al món digital • Altres recursos que ofereix el món digital 47
  • 48. Concepte de seguretat Quan parlem de seguretat, en general, ens referim a dos conceptes complementaris: 1.La seguretat en la protecció de les nostres dades personals: informació sobre la nostra persona com ara el número de telèfon, l'adreça de correu electrònic, la nostra imatge personal, les nostres dades bancàries, etc., són objecte d'una especial protecció en el món digital. 2.La seguretat dels nostres documents digitals i dels nostres sistemes informàtics. Si dipositem un important volum de treball i d'informació en aquests sistemes, cal garantir-ne la seva protecció: cal evitar robatoris d'informació i pèrdues que podrien resultar molt problemàtiques. 48
  • 49. Concepte de seguretat No obstant, la seguretat de les nostres dades personals, i de la nostra informació i documents, depèn també de nosaltres. • Hem d'actuar sempre amb un criteri de prudència i prendre totes les precaucions que tinguem al nostre abast. • Hem de prendre consciència que les nostres dades personals són tan importants com les de les persones amb les quals ens relacionem. • És important saber que si tenim en compte un seguit de precaucions elementals, podrem gaudir més de l'experiència de la navegació, la cerca i la comunicació en el món digital. 49
  • 50. La importància de la seguretat D'una banda, cal tenir en consideració que vivim una època en què la informació viatja al llarg del món amb una velocitat abans desconeguda. Fem un llistat d'un conjunt d'informació que podria ser perillós deixar en mans equivocades: • Dades bancàries: d'accés, de situació, moviments… • Informació de la nostra situació laboral. • Informació sobre els nostres viatges, i, per tant, sobre si estem o no a la nostra residència habitual. • Fotografies dels nostres fills i famílies a les platges, al parc, en situacions divertides (o no tant), en la intimitat… • Informació mèdica. •Comunicacions privades amb d'altres persones. 50
  • 51. Emprar noms d’usuaris i contrasenyes Sempre que sigui possible, hem de protegir els nostres equips amb noms d'usuari i contrasenyes de bona qualitat. Les recomanacions generals són: • No fer servir dades personals com a part de la contrasenya. • És recomanable que la contrasenya inclogui lletres i números, majúscules i minúscules, i si és possible, que tingui com a mínim 8 o 9 caràcters. • Tenir cura d'aquestes contrasenyes: evitarem anotar-les o comunicar-les fins i tot als nostres familiars i/o amics (si nosaltres no cuidem les nostres contrasenyes… com podem estar segurs que ells sí que ho faran?). • És aconsellable tenir diferents contrasenyes, de tal manera que la pèrdua -l'oblit- d'una no afecti a totes les nostres eines. 51
  • 52. Amenaces existents Detallar totes les tipologies d'amenaces existents podria ser excessiu, però sí que n'esmentarem algunes. En síntesi, estem parlant de problemes que poden perjudicar el nostre ordinador, fer malbé les nostres dades o robar informació de caràcter personal. El que més ens ha de preocupar és: • El robatori o la pèrdua d'informació rellevant, inclosa aquella que recull dades personals. • La invasió dels nostres sistemes informàtics per programari maliciós (que pot danyar el sistema, la informació que conserva o perjudicar-nos greument): virus informàtics, troians, cucs informàtics, “backdoors”, programari espia… etc. 52
  • 53. Mètodes de prevenció Pel que fa a la protecció dels nostres sistemes informàtics i de les dades que hi tenim emmagatzemades, és recomanable instal·lar el programari de protecció antivirus, antiespies i tallafocs. Pel que fa a la protecció de la nostra informació personal és molt recomanable: • Contrastar i verificar l'autoria de les eines i recursos que fem servir amb certificats digitals. • Comprovar la protecció de les nostres comunicacions: verificar si la comunicació està protegida a través d'una connexió segura o encriptada i prendre mesures en cas contrari. • Emprar contrasenyes segures sempre que sigui possible. 53
  • 54. Mètodes de prevenció Pel que fa a la protecció de la nostra informació personal és molt recomanable: • No enviar ni acceptar informació sensible per canals no habituals o no protegits adequadament. • Utilitzar “nicks” o pseudònims sempre que la seguretat no estigui garantida i en espais molt informals. • No intercanviar informació personal amb persones a les quals no coneixem personalment. I, finalment, mantenir-nos informats: és important tenir informació actualitzada sobre els riscos de seguretat, ja que estan en constant evolució. 54
  • 55. Índex • Introducció • El navegador web • Navegació a Internet • La cerca a Internet • Ús del correu electrònic • Ús del calendari • La seguretat al món digital • Altres recursos que ofereix el món digital 55
  • 56. Xat Un xat és una comunicació simultània entre diverses persones a través d’Internet. Hi ha dues possibilitats diferents i complementàries per emprar un xat privat: • Emprar una aplicació especialment dissenyada a tal efecte. D'entre les més conegudes trobem l'Skipe. Requereix ser instal·lat en el nostre ordinador. A més a més, serà necessari enregistrar-se i donar-se d'alta en el servei, per tal de tenir un compte personal. • A més a més, hi ha entorns privats que disposen de diferents eines associades i que, sovint, la funcionalitat del xat hi està incorporada. El seu funcionament és força similar al que ja hem descrit. Aquest és el cas del xat de Google (Google Talk, que està incorporat com a eina en el marc del correu electrònic Gmail). 56
  • 57. Xarxes socials Una xarxa social, per a definir-la de forma senzilla i pràctica, és un grup de persones o organitzacions i els diferents vincles i relacions que existeixen entre elles. Actualment la xarxa social més utilitzada és Facebook. Per crear un perfil de Facebook, l’únic requisit és disposar de correu electrònic. 57
  • 58. Crear un bloc Els blocs van nàixer com a diaris personals, per tal de poder expressar les opinions, les reflexions o les experiències dels seus participants. Els blocs són pàgines web que es construeixen de forma molt senzilla i que tenen certes peculiaritats: habitualment els seus continguts s'indexen de forma cronològica (el més recent és el primer en aparèixer a la portada del web) i es classifiquen, a través d'etiquetes (en anglès, tags) d'acord amb el seu contingut. També podem trobar que un bloc tingui diferents “pàgines”, és a dir, que classifiqui els seus continguts en diferents seccions, dins de les quals trobarem les aportacions distribuïdes de manera cronològica. El nostre usuari de Google també ens permet obtenir gratuïtament un bloc personal. 58
  • 59. Bibliografia i recursos utilitzats • Balart, Laura; Bujalance, Susana; Pradas, Carlos. Acreditació de competències en TIC. Nivell 1 – bàsic. Publicacions Altaria, 2011. • C3 - Navegació, cerca i comunicació en el món digital. Generalitat de Catalunya - Departament d’ensenyament. http://www.xtec.cat/pas-centres/ material/803976/c3n1/materials/index.html 59
  • 60. Bibliografia complementària • Abaurrea, Jorge. Guía visual de internet. Anaya Multimedia, 2008 • Chatfield, Tom. 50 cosas que hay que saber sobre mundo digital. Ariel, 2012 • Gómez Francesc. El pequeño libro de las redes sociales. Medialive, 2010 • Lumbreras, Ana Isabel. Aprender a utilizar internet y el e-mail. Bayard, 2010 •Martos, Ana. Acceda al mundo sin salir de casa con Internet. Anaya Multimedia, 2009 • Martos, Ana. Cómo buscar en internet. Anaya Multimedia, 2009 • Martos, Ana. Internet. Anaya Multimedia, 2007 • Martos, Ana. Más internet. Anaya Multimedia, 2009 • Scott, Patricia. Manual imprescindible de internet. Anaya Multimedia, 2010 60