1. C3 – Navega
Utilització dels serveis disponibles a la xarxa per a la recerca
d’informació, aplicant criteris de restricció adequats i registrant i
emmagatzemant la informació, si escau. Aplicació de les prestacions
que ofereix Internet per a la comunicació interpersonal i l’intercanvi
d’informació i serveis, la compartició del coneixement i la creació de
xarxes.
1
2. Índex
• Introducció
• El navegador web
• Navegació a Internet
• La cerca a Internet
• Ús del correu electrònic
• Ús del calendari
• La seguretat al món digital
• Altres recursos que ofereix el món digital
2
3. Què és Internet?
Des del punt de vista tecnològic, Internet és una xarxa de
comunicacions que posa en contacte milions de sistemes informàtics,
repartits per tot el planeta.
Gràcies a aquesta multitud d'ordinadors que estan connectats entre
si, a través d'Internet podem accedir a una enorme quantitat
d'informació en diferents formats: text, imatges, imatges en moviment,
àudio, vídeo, etc.
Internet és una xarxa pública i global, i està descentralitzada: multitud
de sistemes arreu del món ofereixen la informació que està a
disposició (amb o sense limitacions) a través de la xarxa mundial.
3
4. Què és Internet?
Aquesta interconnexió de sistemes es realitza seguint unes normes o
protocols. Dos dels més importants són:
• TPC: protocol de control de transmissió.
• IP: Protocol d'Internet.
Dit d'una manera més senzilla: en aquesta immensa xarxa hi ha
elements encarregats del transport i l'ordenació del trànsit, i d'altres
dedicats a la producció, l'edició i l'emmagatzematge de materials.
4
5. L’origen d’Internet
El primer pas cap al que avui coneixem com a Internet es va donar
l'any 1969 als Estats Units amb el projecte ARPANET. Fins aquell
moment les xarxes telemàtiques connectaven amb un gran ordinador
o “cervell” central que subministrava tota la informació a tota la xarxa.
ARPANET va descentralitzar la xarxa, de manera que els diferents
ordinadors interconnectats disposaven de la informació disponible. Si
una de les màquines fallava, la resta podia continuar operant i
subministrant les dades.
L’any 1980, s’hi incorporaven les dues aportacions més significatives
d'ARPANET: la transmissió de dades “per paquets” i la possibilitat de
canviar sobre la marxa les rutes que han de seguir aquests paquets.
Aquest va ser l'origen del que avui és Internet.
5
6. Què és un web?
Un web o una pàgina web és un espai a Internet que ofereix serveis i
informació en forma de text, d'hipertext i/o multimèdia (imatge, àudio,
vídeo, etc).
Tot simplificant, podríem dir que el web és un fòrum d'informació, de
comerç, de comunicació i de coneixement col·lectiu.
6
7. Com funciona Internet?
La xarxa està formada per milers d'ordinadors que es connecten entre
si mitjançant eines molt diverses: línies telefòniques convencionals,
xarxes locals, línies de fibra òptica, enllaços per ràdio, satèl·lits… En
tots aquests ordinadors s'utilitza un protocol anomenat TCP/IP, que
consisteix en un sistema d'identificació de les estacions i un mètode
per a la transmissió de la informació.
Cada ordinador present a la xarxa té una “matrícula” numèrica que
l'identifica de manera única. Aquest identificador, anomenat adreça
IP, s'acostuma a escriure descompost en 4 números separats per un
punt. Per exemple 213.176.151.18.
7
8. Com funciona Internet?
L'assignació d'adreces IP pot comparar-se a la dels números
telefònics: tots els telèfons d'una zona geogràfica comparteixen el
mateix prefix, i en un mateix barri o localitat els números acostumen a
començar per les mateixes xifres. En el cas de les adreces IP, hi ha
també una jerarquia de xarxes i subxarxes.
Els ordinadors que estan connectats permanentment a la xarxa tenen
una adreça IP fixa, mentre que els que ho fan esporàdicament (per
exemple, quan truquem des del nostre ordinador amb un “módem” o
des d'un ordinador de la xarxa amb “router”) se'ls assigna un número
diferent en cada connexió.
8
9. Què ens ofereix Internet?
Internet ens ofereix tot un món d'informació i de serveis.
Informació: Podem accedir a multitud d'informació multiformat
(també coneguda com la “teranyina de documents”). Gràcies a la
col·laboració de persones i d´institucions, són moltes les prestacions
que ens ofereix aquesta eina: informació d'entitats públiques i
privades (governs, empreses, entitats sense ànim de lucre), de
persones, productes, serveis… no hi ha límit.
Serveis: A través d'Internet i dels seus protocols, podem accedir a
múltiples utilitats i serveis. D'entre els més coneguts, trobem el correu
electrònic i les llistes de distribució, la comunicació instantània (el xat,
la conferència, la videoconferència), els taulers d'anuncis i fòrums,
etc.
9
10. Quin maquinari necessitem per accedir a
Internet?
Tot i que ens centrarem en els ordinadors de sobretaula i/o en els
ordinadors personals portàtils, cal tenir en compte que avui en dia hi
ha d'altres dispositius que ens permeten la navegació per Internet,
com ara alguns PDA (ordinadors de butxaca), i fins i tot alguns
models de telèfons mòbils.
Les constants innovacions en el món de les noves tecnologies fa molt
difícil preveure com serà el futur i, per tant, quin és el temps de vida
d'una configuració concreta d'equip informàtic. Cal tenir en compte
que és molt difícil tenir al dia un equip informàtic, encara que el cost
econòmic és cada dia més baix.
10
11. Quin maquinari necessitem per accedir a
Internet?
Per aprofitar al màxim les possibilitats multimèdia d’Internet, caldrà
tenir una targeta de so i una targeta gràfica.
Necessitareu tenir o bé Módem ADSL - Línia ADSL , o bé Módem 56
Kbps - Línia RTC, o bé Módem Cable - Cable fibra òptica, o bé
Targeta XDSI - Línia XDSI.
L'ordinador haurà de disposar d'una placa de xarxa, que la majoria de
models ja porten incorporada amb velocitat 100/1000 Mbps, o d’una
placa de xarxa wi-fi.
11
12. Quin programari necessitem per accedir a
Internet?
En els ordinadors personals és necessari:
• Un sistema operatiu (Windows XP, Windows Vista, Linux, Mac-OS).
• Un navegador: Mozilla Firefox, Opera, Safari, Explorer, etc.
Altres programes que ens facilitaran l'accés a determinats serveis:
• Un programari de gestió de correu electrònic: Mozilla Thunderbird,
Microsoft Outlook o programes de correu web com Gmail.
• Programari de missatgeria instantània: Skype, etc.
Cal saber que per als dispositius mòbils (telèfons, PDA, etc.)
existeixen diferents sistemes operatius i aplicacions, tot i que en
aquest curs no hi aprofundirem.
12
13. Què és la web 2.0?
“O'Reilly Media” va proposar el concepte Web 2.0 l'any 2004, per
referir-se a una nova generació de webs, basades en comunitats de
persones que comparteixen informació de forma molt fàcil i àgil, fent
servir nous serveis que les empreses ofereixen de forma gratuïta als
usuaris i usuàries d'Internet: els blocs, les “wikis”, els àlbums de
fotografia digital, els repositoris de vídeos, els enllaços amb d'altres
webs, etc.
Gràcies a la web 2.0 la col·laboració entre grups de persones és més
senzilla, i la web estàtica (on els continguts presentats no canvien
gairebé) ha evolucionat cap a la web dinàmica (aquella on les
persones usuàries poden introduir informació nova).
Alguns serveis d'aquest tipus són Flickr, del.icio.us, Youtube,
Blogspot, Picassa, Buzz, Twitter, etc.
13
14. Què és el web semàntic?
El web semàntic encara és només un concepte. Es tracta d'un
sistema d'intercanvi d'informació significativa (semàntica) d'una forma
comprensible per a les màquines. D'aquesta manera, els sistemes
podran operar de forma automàtica entre si, reduint la necessitat que
les persones intervinguin en les transaccions d'informació.
D'aquesta manera, les màquines podrien realitzar operacions
intel·ligents i seleccionar i processar de forma correcta la informació
que l'usuari precisa, evitant que aquest hagi de cercar-la
personalment.
14
15. Recursos que ofereix Internet
Obtenir informació de diferent tipologia:
• D´institucions públiques i organitzacions i empreses públiques i
privades.
•De diferents persones.
•De diferents serveis de la societat de consum.
•De fonts de coneixement: diccionaris, enciclopèdies, articles, tesis,
investigacions, mapes, etc.
•Culturals i d'oci: música, cinema, llibres, etc.
•Accedir als mitjans de comunicació: formats digitals de premsa,
televisió, ràdio, etc.
15
16. Recursos que ofereix Internet
Publicar informació.
• Difondre informació personal, reflexions, idees, etc.
• Distribuir coneixements.
Comunicar-nos amb d'altres persones i institucions.
• Intercanviar informació personal o d'altres tipus, de forma pública o
privada.
• Treballar de forma col·laborativa.
Accedir i oferir diferents tipus de serveis i productes.
• Compra i venda i accés de pagament o gratuït a determinats serveis
i productes.
• Realització de tràmits i gestions amb institucions.
16
17. Índex
• Introducció
• El navegador web
• Navegació a Internet
• La cerca a Internet
• Ús del correu electrònic
• Ús del calendari
• La seguretat al món digital
• Altres recursos que ofereix el món digital
17
18. Què és un Navegador web?
Un navegador web o explorador web és una aplicació que ens permet
accedir a documents disponibles a la xarxa d'Internet. Aquests
documents estan disponibles en algun dels ordinadors connectats a
la xarxa mundial.
Aquestes aplicacions ens permeten mostrar i reproduir text, hipertext,
gràfics, vídeos, sons, animacions i programes diversos en la pantalla
del nostre ordinador o dispositiu mòbil. De la mateixa manera, els
navegadors ens permeten interactuar i introduir informació a la xarxa
d'Internet.
La major part dels sistemes operatius incorporen un navegador, de
manera que les persones usuàries no necessiten instal·lar-ne un
altre.
18
19. Diferents navegadors
Existeixen diferents navegadors o exploradors web i tots ells realitzen,
aproximadament, les mateixes funcions. Alguns sistemes operatius
presenten incompatibilitats amb certs tipus de navegadors; per això,
és important consultar els espais web informatius de cada aplicació.
D'entre els més coneguts i comuns podem trobar:
• Internet Explorer
• Mozilla Firefox
• Google Chrome
19
20. Diferents navegadors
En qualsevol cas, tots els navegadors permeten realitzar les funcions
més bàsiques, que són, entre d'altres:
•Navegar per Internet de forma simple, intuïtiva i ràpida.
•Desar les adreces web que més ens interessen.
•Configurar la pàgina d'inici.
•Cercar dins d'una pàgina web.
•Visualitzar el contingut a pantalla completa.
•Configurar els elements de protecció i seguretat més adients al
nostre ús.
•Revisar i configurar l'historial de navegació.
20
22. Parts d’un navegador
• La barra del títol: en ella es mostra el títol de la pàgina web que
estem visualitzant.
• Els menús: ens ofereixen les utilitats que ens permetran interactuar
amb el programa i també personalitzar el nostre navegador.
• La barra d'eines, que inclou:
• Accés a les eines més freqüents: anar endavant o enrere en la
navegació, recarregar una pàgina, anar a la pàgina inicial…
• La barra de navegació: ens permetrà indicar al programa l'adreça de
la pàgina web que volem visitar.
• L'eina de cerca: es tracta d'una utilitat que no està present en totes
les versions dels diferents navegadors, i que ens ajuda a cercar
informació a Internet de forma àgil.
22
23. Parts d’un navegador
• Les pestanyes, que ens ajuden a visualitzar diferents pàgines web
de forma molt ràpida.
• L'espai central o àrea de treball, on podrem visualitzar els continguts
disponibles a Internet.
• La barra d'estat: ens aporta informació que ens ajuda a la nostra
navegació (si la pàgina ja està carregada, informació d´un enllaç
sobre el qual passem el ratolí, si es tracta d'una pàgina encriptada,
etc.)
23
24. Començar a fer servir el navegador
Quan obrim el navegador es mostra la pàgina d’inici.
Per accedir a una pàgina concreta, hem d’escriure la seva URL a la
barra d’adreces.
24
25. Navegació per pestanyes
Amb les pestanyes podeu navegar per diferents pàgines alhora en
una sola finestra. Cada pàgina s'obre prement damunt la pestanya
corresponent.
Si voleu crear una pestanya nova, teniu diferents opcions:
• Aneu a la barra del menú, a Fitxer | Nova pestanya.
• Premeu sobre la icona si la teniu incorporada a la barra de
navegació.
Per tancar la pestanya activa, teniu diferents possibilitats:
• Premeu la icona situada a la dreta de la barra de les pestanyes.
• Situeu el punter sobre la pestanya i premeu el botó dret del ratolí:
escolliu del menú contextual l'opció “Tanca la pestanya”.
25
26. Navegació per pestanyes
Una icona davant el nom de la pàgina us informa que s'està carregant
o actualitzant en una pestanya.
Si no indiqueu que s'hagin d'obrir en una pestanya, les pàgines es
carreguen a la mateixa finestra o en una de nova.
Per obrir un enllaç en una pestanya nova, situeu-vos a sobre, premeu
amb el botó dret del ratolí i, en el menú contextual, escolliu l'opció
“Obre la pàgina en una nova pestanya”.
26
27. Personalitzar el navegador web
Existeixen multitud d'opcions per personalitzar el vostre navegador.
Des la configuració de la pàgina d'inici (per tal que en obrir el
navegador es presenti la vostra pàgina web favorita) fins a la
instal·lació de complements que es poden personalitzar, per tal de
tenir accés a determinats serveis que aconseguiran que la vostra
navegació sigui més atractiva, intuïtiva i eficaç.
Aquestes opcions es poden configurar des del menú “Eines” del
navegador.
27
28. Emmagatzemar adreces preferides
Qualsevol navegador ens ofereix la possibilitat d'emmagatzemar les
nostres adreces preferides, per tal de poder tornar-hi amb més
facilitat.
Per fer-ho hem d’accedir a la barra de Preferits, representada per una
estrella i afegir-hi la pàgina desitjada.
Podem crear carpetes per organitzar les nostres pàgines preferides.
28
29. Índex
• Introducció
• El navegador web
• Navegació a Internet
• La cerca a Internet
• Ús del correu electrònic
• Ús del calendari
• La seguretat al món digital
• Altres recursos que ofereix el món digital
29
30. El concepte d’URL
Les URL van ser emprades, per primera vegada, per Tim Berners-
Lee l'any 1991.
Una adreça web o URL (Uniform Resource Locator, és a dir, un
“localitzador uniforme de recursos”) és una seqüència de caràcters
alfanumèrics que es fa servir per localitzar recursos a Internet de
forma única.
Així, cada pàgina web, document de text, imatge, vídeo, àudio,
presentació, etc., té assignada una “URL” d'acord amb un estàndard.
Gràcies a aquesta “URL” podem accedir a aquest recurs a través d'un
navegador d'Internet. Només cal introduir en la barra de navegació
els caràcters corresponents al document al qual volem accedir.
30
31. El concepte de domini
De forma col·loquial, podem dir que un domini és una traducció de les
adreces IP d'un conjunt de recursos, de manera que resulti fàcil de
recordar per a qualsevol persona usuària.
El sistema de noms de domini (DNS o Domain Name System)
associa informació variada als noms de domini, de manera que tot i
que es canviï d'ubicació geogràfica del servidor o amfitrió d'una
informació, el nom de domini permetrà localitzar i accedir fàcilment al
contingut desitjat.
Sense el sistema de noms de domini, les persones usuàries haurien
d'accedir a la informació d'Internet fent servir les adreces IP de cada
node. Així, caldria utilitzar http://74.125.45.100 per poder anar a
http://google.com
31
32. Navegar per la xarxa
Navegar per la xarxa és com es coneix popularment l'acció d'entrar
en una pàgina web i anar accedint a diferents tipus de recursos, que
es mostren en diferents formats: text, imatge, vídeo, àudio,
presentacions, etc.
Qualsevol persona pot “navegar” a través de la xarxa mundial
d'Internet i accedir a tota mena de recursos, serveis, comunicacions,
informacions, etc., que estan enllaçades entre si o que són
accessibles a través dels cercadors, dels quals parlarem més
endavant.
El fet de recórrer la “World Wide Web” -la Xarxa d'Internet- de forma
intuïtiva o guiada és conegut com “navegar per Internet”.
32
33. Emplemar formularis a llocs web
Sovint els serveis que se'ns ofereixen a través d'Internet requereixen
omplir formularis en línia.
Els formularis ens presenten:
• Camps obligatoris, sovint marcats amb un asterisc (*) o en color
vermell.
• Camps optatius, sense cap marca especial.
• Camps de text: es tracta d'espais en blanc que hem d'omplir amb
informació.
• Camps de selecció o desplegables: caldrà escollir-ne un o més d'un
ítem.
Si el formulari recull dades personals, és habitual que se'ns demani
marcar l'opció d'acceptació de les condicions legals d'ús d'aquesta
informació i que se'ns informi dels drets d'accés i rectificació
corresponents.
33
34. Índex
• Introducció
• El navegador web
• Navegació a Internet
• La cerca a Internet
• Ús del correu electrònic
• Ús del calendari
• La seguretat al món digital
• Altres recursos que ofereix el món digital
34
35. Concepte de cercador web
La xarxa mundial d'Internet està plena d'informació i recursos, de
tipologia molt variada. Per a qualsevol persona usuària pot resultar
difícil trobar aquella informació a la qual desitja accedir.
Per això van néixer els cercadors o motors de cerca web. Es tracta
d'uns programes informàtics que ajuden la persona usuària a cercar
aquella informació que necessita.
Podem considerar dues tipologies:
• Índex temàtics: categoritzen la informació de manera que qualsevol
persona pot navegar per les diferents categories o etiquetes fins a
trobar la informació desitjada.
• Motors de cerca: són sistemes que funcionen a partir de l'ús de
paraules clau. Les companyies propietàries d'aquests motors
disposen de “robots” que naveguen per la xarxa compilant informació
sobre els continguts i indexant-la.
35
36. Els cercadors més utilitzats
Tot seguit, mostrarem tres dels cercadors més utilitzats a Internet:
• http://www.google.cat: es tracta d'un dels cercadors més populars
i consolidats i ens permet navegar per la seva interfície en català.
Google és conegut per la seva potent tecnologia i per la seva
capacitat d'indexar pàgines web i de presentar-les a les persones
usuàries de forma molt eficaç i satisfactòria.
• http://es.search.yahoo.com. “Yahoo” ofereix altes prestacions en
la recerca d'informació, fins i tot combinant diferents tipologies de
cerca que aconsegueix presentar de forma molt senzilla.
•http://www.bing.com/ és la marca del cercador de Microsoft. Un
dels avantatges que ofereix és una interfície de cerca atractiva,
senzilla i intuïtiva.
36
37. Realitzar una cerca ràpida
Fer recerques emprant els cercadors d'Internet resulta molt senzill.
Cal entrar a l'espai web del cercador, introduir les paraules clau i…
esperar els resultats.
No obstant, cal tenir en compte que la xarxa està repleta d'informació
i que els cercadors automatitzen les seves recerques a través de
bases de dades que estan en constant procés d'actualització. Per
això, cal aprendre a “refinar” les nostres cerques, tot fent servir la
combinació de paraules més adequada a les nostres necessitats.
En el següent videotutorial, mostrarem alguns exemples de cerca
bàsica fent servir els serveis de Google.
37
38. Índex
• Introducció
• El navegador web
• Navegació a Internet
• La cerca a Internet
• Ús del correu electrònic
• Ús del calendari
• La seguretat al món digital
• Altres recursos que ofereix el món digital
38
39. El concepte de correu electrònic
En anglès email o e-mail, el correu electrònic és un sistema que
permet intercanviar missatges fent servir eines de comunicació
electrònica.
És ràpid i eficaç i permet l'enviament i la recepció de documents
digitals a través d'Internet. L'ús del correu electrònic permet a les
persones usuàries comunicar-se entre si de forma gairebé
instantània.
Avui en dia es tracta d'un mitjà de comunicació molt popular, i el seu
ús abasta els àmbits laborals i també personals. Cal tenir en compte
que el seu cost és molt baix, i fins i tot inexistent, fet pel qual
administracions, empreses, entitats i ciutadania fan servir aquest
sistema de comunicació de forma massiva.
39
40. El concepte de correu electrònic
L'intercanvi de missatges es produeix gràcies a l'existència de les
adreces de correu que poden ser personals o institucionals o
corporatives.
Una adreça de correu electrònic està formada per tres components:
• el nom de la bústia de correu o part local de l'adreça (sovint és el
nom de l'usuari de la bústia),
• el signe arrova (@),
• el nom del domini que fa servir el sistema.
A Internet hi ha un munt de serveis de correu electrònic gratuït, però
és habitual que les institucions, entitats i empreses organitzin el seu
propi sistema per tenir més garanties de qualitat i seguretat del
servei.
40
41. Crear una adreça de correu electrònic
Existeixen multituds de companyes que ofereixen comptes de correu
electrònic gratuïts.
A continuació es detallaen els passos per obtenir un compte de
correu de Google:
- Accedir a la pàgina de Gmail (gmail.com).
- Seleccionar la opció “Crea un compte”.
- Omplir tots els camps que ens demanen del formulari.
- Acceptar el formulari i ja tenim correu electrònic!
41
42. Consultar el correu electrònic mitjançant la
web
Moltes de les aplicacions web, avui en dia, són intuïtives. La consulta
del correu electrònic a través de la web ho és, i molt!
En el cas de Google:
- Accedir a la pàgina de Gmail (gmail.com).
- Introduïr les nostres dades d’accés.
- Per veure els nous correus, hem d’anar a Safata d’Entrada.
- Per crear un nou correu hem d’anar a “Redactar”.
42
43. Funcionalitats del correu web
El correu web ens permet redactar, enviar i rebre missatges, adjuntar
documents, etc.
Podem accedir als nostres missatges des de qualsevol ordinador o
aparell connectat a la xarxa d'Internet.
• Els missatges no es descarreguen al nostre ordinador i, per tant,
estan sempre disponibles en el servidor de correu electrònic. A més a
més, no ocupen espai en el disc dur del nostre ordinador.
• El nostre correu estarà protegit sempre i quan tinguem presents
unes mínimes precaucions, com ara el fet de no desar la contrasenya
gravada quan hi accedim des d'un ordinador públic.
• Podem gestionar el correu de la mateixa manera que amb un
programari específic: crear carpetes per classificar-lo, desar les
adreces electròniques que més ens interessin, crear filtres, esborrar
missatges no desitjats, etc.
43
44. Índex
• Introducció
• El navegador web
• Navegació a Internet
• La cerca a Internet
• Ús del correu electrònic
• Ús del calendari
• La seguretat al món digital
• Altres recursos que ofereix el món digital
44
45. Utilització del calendari
Per una bona gestió de la nostra agenda, podem optar per fer servir
una aplicació electrònica: un programa que ens permetrà desar
informació relativa a les nostres cites (reunions, trobades, visites,
etc.).
N'hi ha de diferents tipologies:
• Aplicacions en línia, com per exemple les que ofereix la companya
Google (el Google Calendar).
• Programari que podem instal·lar en el nostre ordinador.
En aquesta ocasió, treballarem amb Google Calendar.
45
46. Utilització del calendari
Amb Google Calendar podem:
- Definir una cita.
- Definir una cita periòdica.
- Configurar una alarma per una cita.
- Personalitzar l’aparença de les cites.
46
47. Índex
• Introducció
• El navegador web
• Navegació a Internet
• La cerca a Internet
• Ús del correu electrònic
• Ús del calendari
• La seguretat al món digital
• Altres recursos que ofereix el món digital
47
48. Concepte de seguretat
Quan parlem de seguretat, en general, ens referim a dos conceptes
complementaris:
1.La seguretat en la protecció de les nostres dades personals:
informació sobre la nostra persona com ara el número de telèfon,
l'adreça de correu electrònic, la nostra imatge personal, les nostres
dades bancàries, etc., són objecte d'una especial protecció en el món
digital.
2.La seguretat dels nostres documents digitals i dels nostres sistemes
informàtics. Si dipositem un important volum de treball i d'informació
en aquests sistemes, cal garantir-ne la seva protecció: cal evitar
robatoris d'informació i pèrdues que podrien resultar molt
problemàtiques.
48
49. Concepte de seguretat
No obstant, la seguretat de les nostres dades personals, i de la nostra
informació i documents, depèn també de nosaltres.
• Hem d'actuar sempre amb un criteri de prudència i prendre totes les
precaucions que tinguem al nostre abast.
• Hem de prendre consciència que les nostres dades personals són
tan importants com les de les persones amb les quals ens
relacionem.
• És important saber que si tenim en compte un seguit de precaucions
elementals, podrem gaudir més de l'experiència de la navegació, la
cerca i la comunicació en el món digital.
49
50. La importància de la seguretat
D'una banda, cal tenir en consideració que vivim una època en què la
informació viatja al llarg del món amb una velocitat abans
desconeguda.
Fem un llistat d'un conjunt d'informació que podria ser perillós deixar
en mans equivocades:
• Dades bancàries: d'accés, de situació, moviments…
• Informació de la nostra situació laboral.
• Informació sobre els nostres viatges, i, per tant, sobre si estem o no
a la nostra residència habitual.
• Fotografies dels nostres fills i famílies a les platges, al parc, en
situacions divertides (o no tant), en la intimitat…
• Informació mèdica.
•Comunicacions privades amb d'altres persones.
50
51. Emprar noms d’usuaris i contrasenyes
Sempre que sigui possible, hem de protegir els nostres equips amb
noms d'usuari i contrasenyes de bona qualitat.
Les recomanacions generals són:
• No fer servir dades personals com a part de la contrasenya.
• És recomanable que la contrasenya inclogui lletres i números,
majúscules i minúscules, i si és possible, que tingui com a mínim 8 o
9 caràcters.
• Tenir cura d'aquestes contrasenyes: evitarem anotar-les o
comunicar-les fins i tot als nostres familiars i/o amics (si nosaltres no
cuidem les nostres contrasenyes… com podem estar segurs que ells
sí que ho faran?).
• És aconsellable tenir diferents contrasenyes, de tal manera que la
pèrdua -l'oblit- d'una no afecti a totes les nostres eines.
51
52. Amenaces existents
Detallar totes les tipologies d'amenaces existents podria ser excessiu,
però sí que n'esmentarem algunes. En síntesi, estem parlant de
problemes que poden perjudicar el nostre ordinador, fer malbé les
nostres dades o robar informació de caràcter personal.
El que més ens ha de preocupar és:
• El robatori o la pèrdua d'informació rellevant, inclosa aquella que
recull dades personals.
• La invasió dels nostres sistemes informàtics per programari maliciós
(que pot danyar el sistema, la informació que conserva o perjudicar-nos
greument): virus informàtics, troians, cucs informàtics,
“backdoors”, programari espia… etc.
52
53. Mètodes de prevenció
Pel que fa a la protecció dels nostres sistemes informàtics i de les
dades que hi tenim emmagatzemades, és recomanable instal·lar el
programari de protecció antivirus, antiespies i tallafocs.
Pel que fa a la protecció de la nostra informació personal és molt
recomanable:
• Contrastar i verificar l'autoria de les eines i recursos que fem servir
amb certificats digitals.
• Comprovar la protecció de les nostres comunicacions: verificar si la
comunicació està protegida a través d'una connexió segura o
encriptada i prendre mesures en cas contrari.
• Emprar contrasenyes segures sempre que sigui possible.
53
54. Mètodes de prevenció
Pel que fa a la protecció de la nostra informació personal és molt
recomanable:
• No enviar ni acceptar informació sensible per canals no habituals o
no protegits adequadament.
• Utilitzar “nicks” o pseudònims sempre que la seguretat no estigui
garantida i en espais molt informals.
• No intercanviar informació personal amb persones a les quals no
coneixem personalment.
I, finalment, mantenir-nos informats: és important tenir informació
actualitzada sobre els riscos de seguretat, ja que estan en constant
evolució.
54
55. Índex
• Introducció
• El navegador web
• Navegació a Internet
• La cerca a Internet
• Ús del correu electrònic
• Ús del calendari
• La seguretat al món digital
• Altres recursos que ofereix el món digital
55
56. Xat
Un xat és una comunicació simultània entre diverses persones a
través d’Internet.
Hi ha dues possibilitats diferents i complementàries per emprar un xat
privat:
• Emprar una aplicació especialment dissenyada a tal efecte. D'entre
les més conegudes trobem l'Skipe. Requereix ser instal·lat en el
nostre ordinador. A més a més, serà necessari enregistrar-se i donar-se
d'alta en el servei, per tal de tenir un compte personal.
• A més a més, hi ha entorns privats que disposen de diferents eines
associades i que, sovint, la funcionalitat del xat hi està incorporada. El
seu funcionament és força similar al que ja hem descrit. Aquest és el
cas del xat de Google (Google Talk, que està incorporat com a eina
en el marc del correu electrònic Gmail).
56
57. Xarxes socials
Una xarxa social, per a definir-la de forma senzilla i pràctica, és un
grup de persones o organitzacions i els diferents vincles i relacions
que existeixen entre elles.
Actualment la xarxa social més utilitzada és Facebook.
Per crear un perfil de Facebook, l’únic requisit és disposar de correu
electrònic.
57
58. Crear un bloc
Els blocs van nàixer com a diaris personals, per tal de poder
expressar les opinions, les reflexions o les experiències dels seus
participants.
Els blocs són pàgines web que es construeixen de forma molt senzilla
i que tenen certes peculiaritats: habitualment els seus continguts
s'indexen de forma cronològica (el més recent és el primer en
aparèixer a la portada del web) i es classifiquen, a través d'etiquetes
(en anglès, tags) d'acord amb el seu contingut. També podem trobar
que un bloc tingui diferents “pàgines”, és a dir, que classifiqui els seus
continguts en diferents seccions, dins de les quals trobarem les
aportacions distribuïdes de manera cronològica.
El nostre usuari de Google també ens permet obtenir gratuïtament un
bloc personal.
58
59. Bibliografia i recursos utilitzats
• Balart, Laura; Bujalance, Susana; Pradas, Carlos.
Acreditació de competències en TIC. Nivell 1 – bàsic.
Publicacions Altaria, 2011.
• C3 - Navegació, cerca i comunicació en el món
digital. Generalitat de Catalunya - Departament
d’ensenyament.
http://www.xtec.cat/pas-centres/
material/803976/c3n1/materials/index.html
59
60. Bibliografia complementària
• Abaurrea, Jorge. Guía visual de internet. Anaya
Multimedia, 2008
• Chatfield, Tom. 50 cosas que hay que saber sobre
mundo digital. Ariel, 2012
• Gómez Francesc. El pequeño libro de las redes
sociales. Medialive, 2010
• Lumbreras, Ana Isabel. Aprender a utilizar internet y el
e-mail. Bayard, 2010
•Martos, Ana. Acceda al mundo sin salir de casa con
Internet. Anaya Multimedia, 2009
• Martos, Ana. Cómo buscar en internet. Anaya
Multimedia, 2009
• Martos, Ana. Internet. Anaya Multimedia, 2007
• Martos, Ana. Más internet. Anaya Multimedia, 2009
• Scott, Patricia. Manual imprescindible de internet.
Anaya Multimedia, 2010
60