2. Secretaria d’Organització, Secretaria
Comissió Executiva dels Joves
Socialistes de Mallorca 2009 de Comunicació i Formació i
Secretaria de Política Institucional
2

3. Índex:
1. La nostra organització i el seu paper
2. Bona organització. La clau
3. L'etern problema. El finançament
4. Com dinamitzar una agrupació? Accions
5. Arribar a la gent. El Pla de Comunicació
3

4. Què és?
La primera pregunta que es planteja és
“JS és l’organització política del PSOE. És a
dir, és una organització; està formada per
joves de 14 a 30 anys; analitza, debat i
desenvolupa propostes polítiques; i
s’emmarca legal i a mode de registre dins
del Partido Socialista Obrero Español, sent
la seva única organització juvenil, dotada de
autonomia plena per a la seva
”
autoorganització
Reglaments Federals de
Juventudes Socialistas de España
4

5. Per a
La següent pregunta lògica podria ser
què serveix? O Què paper
juga de cara als i les joves?
A) Fer del PSOE el referent especialment a l’àmbit local, dels i
les joves de la nostra localitat.
B) Promoció de la participació juvenil afavorint el creixement
de moviments juvenils actius i la seva coordinació a través de
Consells Locals de la Joventut. Si no hi ha teixit associatiu,
s’haurà d’impulsar-lo i si no hi ha Consell de la Joventut, es
tindrà que crear.
C) Generar un discurs polític actual i responsable. Després de
realitzar un anàlisi de la realitat i problemes dels i les joves de
la teva localitat, s’han de generar iniciatives encaminades a
millorar els serveis i la qualitat de vida d’aquest joves.
5

6. D) Assistir al Grup Municipal i/o equip de Govern.
L’Agrupació Local ha d’assumir el repte de
dissenyar una política de joventut integral i
traslladar les demandes i inquietuds dels i les
joves al Grup Municipal i al Regidor que actuï com
el nostre referent
E) Promoure el moviment estudiantil. És important comptar amb un
referent a l'institut o al Campus més proper de la teva localitat.
F) Informar sobre l’acció del Govern Socialista o al seu cas
denunciar des de l’oposició les accions negatives dels Governs
Locals. Al cas d’estar a l’oposició, JS pot adoptar una actitud menys
institucional que el Partit, amb accions que cridin l’atenció i es
posicionin amb l’esperit rebel dels i les joves del nostre partit.
G) Dinamisme intern i extern. És preferible ser un més d’un grup
actiu, que el líder d’una Agrupació morta. Posteriorment, a la vegada
hi ha que generar accions externes que facin sentir-se útils als
militants i a la pròpia organització.
6

7. Els i les militants. Els
vertaders protagonistes
La força de JS no recau al
seu pressupost o als seus
mitjans, sinó que el més
important és el seu capital
humà
Hem de ser capaços d’aglutinar als i les joves que tinguin les
mateixes inquietuds que defensa JS, i si aquestes són
variades, també ho són els militants.
Hem d’aprofitar aquest aspecte diferenciador entre els diferents
militants, propiciant que tot tingui un espai, i trobant la forma de
donar resposta a aquestes inquietuds.
7

8. Els i les militants deuen ser els protagonistes i,
per tant, quan s’hagi de definir una idea, activitat o
projecte, haurem de tenir en compte el següent:
1- TENIR CLAR EL QUE EL GRUP VOL FER
Aquestes tres “regles” poden ajudar a evitar dificultats:
• Al començar no hi ha que tenir un pla detallat sinó una idea clara del
problema.
Si intenteu atreure a un grup o convèncer a una comissió per a que atengui un
problema en particular, tindreu més èxit si entenen el motiu del vostre interès.
• Heu de conèixer les possibilitat que té el grup.
Quan insteu a algú a formar part d’un grup, teniu que explicar-li el “status” que té
el grup: independent (pot prendre decisions sense consultar a altre gent o a altres
associacions), consultiu (ha d’informar a altre persona o entitat que pot admetre o
desestimar les seves opinions i aparença (que no té cap poder o influència).
• Feu un pensament en referència al compromís dels i de les
membres.
Els i les membres volen saber quant de temps tindran que dedicar. Intentar ser
realistes, no oblideu el temps que es necessita per a fer coses fora de les
reunions.
8

9. 2- ACONSEGUIR LA GENT ADEQUADA
Aconseguir les persones adequades i el número
adequat, és vital per l’èxit del grup.
Quan es decideix la mida del grup, es té que ser flexible.
Per a un grup que té a tots els membres molt implicats, el
millor número pot ser de 5 a 7 persones. En canvi, si
necessiteu punts de vista diferents, o una plena representació
dels vostres membres, haureu de disposar d’un nombre major.
Recordeu que els grans grups necessiten posseir grans dots de
diplomàcia per a que tots i totes aportin.
Per a treballs molt especialitzats, com la redacció d’un informe o
l’organització d’un servei de “càtering”, la mida del grup pot ser de dos
a tres persones.
9

10. Però, a qui cercar?
Les persones han de reunir les següents
característiques:
• Els seus objectius deuen concordar amb els vostres.
• Tenir bona disposició per a treballar.
• Posseir els coneixements i les habilitats que necessites.
• Saber treballar en grup.
I teniu cura amb:
- Els “experts”.
- Els obsessos per les comissions i les
reunions.
- Els egoistes.
- La gent que no sap dir “no”.
10

11. 3- POC A POC I AMB BONA LLETRA
La majoria de les persones han de passar per unes
quantes fases abans de que el seu treball sigui bo i
efectiu:
FASE 3
FASE 2 FASE 4 FASE 5
FASE 1 Marcar
Obtenir Començar Els
Inici directrius
algun èxit a treballar obstacles
de treball
11

12. FASE 1. Inici
El primordial és intentar formar un grup. Una primera
trobada ha de contenir aquests elements:
I. Benvinguda. La gent que ha realitzat la convocatòria es
presenta i explica la finalitat de la reunió (15 minuts).
II. Presentació. Cada membre xerra un poc de si mateix; com es
diu, com veu el problema, etc. (20 minuts).
III. Establir la finalitat del grup. Per això és necessari arribar a un
acord sobre quin és el problema, proposar alguns objectius o
conclusions que tothom aprovi i, sempre, heu d’intentar que tots
participin.
IV. Planificar futures reunions. Fixar dates, elaborar un programa
dels temes que es tractaran, els treball que deurien realitzar i la
classe de compromisos que espereu dels membres del grup (20
minuts).
12

13. FASE 2. Obtenir algun èxit
Tracteu de fer alguna cosa pràctica prest, encara que
sigui poc important.
Un triomf al principi és important per altres raons.
Després d’un període de placidesa inicial, molts grups passen per un
moment turmentós al que es qüestiona algun dels acords inicials.
Comunament, s’està d’acord amb quin és el problema, però es
discrepa respecte al que es té que fer.
Si el grup està implicat en alguna cosa pràctica, és més fàcil
posar-se d’acord.
No us desanimeu si hi ha que discutir un poc, ja que, al final, el
resultat serà un conjunt d’objectius i de relacions més estables.
13

14. FASE 3. Marcar directrius
de treball
Un vegada que els membres del grup han aconseguit
conèixer-se i establir un clima de confiança, així com un bon
enteniment en les seves línies bàsiques, el grup pot escollir
de comú acord, la manera de fer les coses.
Heu de posar en clar:
• Com s’han de prendre les decisions.
• Com s’han d’arreglar els problemes.
• Com estar segurs de què el treball es farà
Molts de grups cauen a l’error d’intentar començar per aquest fase i
acaben amb mots problemes
14

15. FASE 4. Començar a treballar
Un pic finalitzades les tres fases anteriors, el grup hauria
de treballar bé.
Sabreu que és així perquè els membres del grup:
• es coneixen i s’accepten els uns als altres.
• senten que poden aconseguir alguna cosa.
• accepten els objectius principals.
• segueixen unes normes per a fer el treball.
15

16. FASE 5. Els obstacles
Molts de grups continuen el seu treball més enllà del
que en realitat necessiten i acaben per no tenir cap tipus
d’utilitat. Això passa perquè a la gent li repugna trencar
amb un grup al qual ha gaudit o amb el aconseguit
alguna cosa. El procés es pot fer molt més fàcil si el
grup:
•repassa els seus problemes regularment.
• té uns objectius clars.
• s’assegura de que els seus membres
s’impliquen a altre temes.
16

17. 4- PLANIFICAR LES REUNIONS
Tota reunió deuria tenir algun tipus d’ordre del dia. A
algunes ocasions, l’ordre del dia deurà pensar-se i fer-se,
cuidadosament, amb antelació; en altres, no fa falta tenir-lo
fins el començament de la reunió. En qualsevol cas, si no
es disposa d’un ordre del dia, és fàcil que la reunió,
després de llargues discussions, acabi amb molts temes
sense resoldre.
Decidir
que és
important
Elaborar l’odre
del dia
17

18. DECIDIR QUE ÉS IMPORTANT
És convenient elaborar una llista amb les principals idees
a una fulla de paper gran, de forma que la gent pugui
veure el que està passant.
A continuació intenteu escriure cada idea a un d’aquests cinc
apartats:
Aquí apuntarem els assumptes que són clars, sobre els
FÀCIL
que es poden prendre decisions ràpides.
Precisen ser debatuts durant una llarga estona abans de
DELICAT
que el grup es formi una opinió.
NECESSITAT DE MÉS Temes dels que no es disposa de suficient informació.
INFORMACIÓ Assegureu-vos de que després es cerca la informació.
On el grup no pot fer res. Assigneu l’assumpte a alguna
NO ÉS EL NOSTRE
PROBLEMA persona que tingui que fer aquest treball.
No s’ha de decidir res, però la gent ha d’estar informada.
PER A INFORMACIÓ
18

19. ELABORAR L’ORDRE DEL DIA
A l’elaborar l’ordre del dia, heu d’atendre les següents
pautes:
• Pensar detingudament l’ordre en què es tractaran els punts. Els curts
primers, després els senzills i finalment els més llargs i delicats.
• Cada tema ha de tenir fixat un temps per a la discussió, segons la seva
importància.
• A alguns punts es pot recordar la situació anterior. Informació, per a
prendre una decisió al respecte, etc.
• Deixar un marge a la dreta per a escriure les decisions que es prenen.
Així amb una simple mirada es pot saber qui fa cada cosa.
• Els punts sobre els que es necessiten més informació han d’estar
senyalats amb les inicials de les persones encarregades. Així, com que
l’ordre del dia s’envia abans de la reunió, cada afiliat recordarà el que ha de
fer.
19

20. Exemple de l’ordre del dia
Ordre del dia
1. Disculpes dels absents (2 min.)
Repàs de l’ordre del dia (5 min.)
2.
Aprovació de l’acta de la última reunió (5 min.)
3.
Qüestions pendents de l’acta anterior (10 min.) Es
4.
xerrarà dels temes pendents de l’acta anterior.
5. Concurs de cartells (5 min.) Punt fàcil que serà
tractat ràpidament.
Retalls pressupostaris a l’Ajuntament (30 min.) El punt principal de
6.
l’ordre del dia. Per a que el debat sigui més àgil, una persona s’ha
compromès a recollir la informació i presentar-la al principi, mitjançant un
breu informe.
7. Precs i preguntes (10 min.)
8. Data de la pròxima reunió (2 min.)
9. Avaluació de la reunió (10 min.) Alguns grups deixen el final de les
reunions per avaluar-les. Això ajuda al grup a treballar millor la pròxima
ocasió.
20

21. ABANS D’UNA REUNIÓ NO T’OBLIDIS
DE:
• Reservar la sala de reunions.
1
• Preguntar als membres del grup què volem
discutir i llavors preparar l’ordre del dia.
2
• Enviar l’ordre del dia i qualsevol document
necessari amb antelació i temps suficient.
3
• Comprovar que els membres hagin fet el que es
comprometeren a fer.
4
21

22. La Secretaria d’Organització juga un paper prioritari a la
gestió dels recursos humans.
Al moment de realitzar les seves funcions relacionades amb
els recursos humans, el/la secretari/a local d’organització
haurà de tenir en compte els següents aspectes:
22

23. La divisió del treball
Cada Agrupació Local deurà impulsar un model propi de
divisió del treball. Evidentment, hi ha un esquema mínim a
seguir i és una Assemblea Local, com màxim òrgan decisori, i
una Comissió Executiva o Comitè Local composat, com
mínim, per un/a Secretari/a General, un/a Secretari/a
d’Organització i un/a Secretari/a de Política Municipal.
Un cop complits els mínims, l’Agrupació Local ha de marcar-se els
seus propis màxims.
Una de les fórmules possibles és la creació de Grups de Treball
que, o bé són permanents, o bé es constitueixen a l’efecte per a la
realització d’una activitat.
23

24. L’Assemblea
És el màxim òrgan de l’agrupació, estan presents tots i
totes els militants de l’Agrupació Local, les seves principals
competències:
 Aprovar el programa d’actuació política.
 Elegir a la Comissió Executiva Local.
 Examinar la gestió de la Comissió Executiva Local.
 Elegir als delegats.
 Estudiar les propostes de resolució.
 Aprovar els pressuposts.
Pot haver assemblees ordinàries (cada 6 mesos) i extraordinàries
La convocatòria de l’assemblea indicarà el lloc, el dia i l’hora, 10
dies abans de que es celebri. A continuació es mostra un exemple
d’un Ordre del Dia:
24

25. S’elegirà una mesa per a presidir i dirigir els debats a
l’assemblea, composada per un president, un vicepresident i un
secretari d’actes.
L’acta degudament diligenciada, deurà ser entregada al Comitè
respectiu en un termini no superior als 5 dies posteriors.
25

26. Comissió Executiva Local
Són molts els aspectes que podem comentar sobre aquest
òrgan de direcció política de l’Agrupació Local i, encara que
els reglaments ens serveixen de marc, aquests atorguen un
ampli ventall de formes segons la composició quantitativa i
qualitativa de l’Agrupació Local.
Quan s’ha de configurar una Comissió Executiva Local és
important tenir en compte les inquietuds de cada un per assignar
funcions i ajustar la mida a les necessitats i disponibilitat dels
membres de l’Agrupació Local. En cap cas es deu copiar per
copiar esquemes i tampoc omplir secretaries per a que tothom
estigui. En ocasions, resulten més operatives Comissions
Executives reduïdes que compten amb un ampli ventall de
participació com poden ser els grup de treball.
26

27. Grups de treball
Els grups de treball no tenen perquè ser rígids, ni continus
en el temps, ni tancats. Tot depèn dels objectius del grup de
treball que, en qualsevol cas, l’Assemblea deurà definir
prèviament a la seva constitució.
Si no s’impulsen fòrums de debat, aquests Grups de Treball
poden ser útils, no només per a canalitzar la participació de tots i
totes els militants a àrees de la Comissió Executiva Local o no
assignades, sinó també per a debatre aspectes d’interès i que,
per la seva naturalesa, convé separar-lo del debat de l’Assemblea
Local.
27

28. Formació
Per a la coordinació dels recursos humans, no només és
necessari saber les seves inquietuds i preferències, sinó
també que aquells que assumeixen responsabilitats reben
formació sobre la mateixa.
Les prioritats formatives són, les que segueixen:
Conèixer Joventuts Socialistes
Conèixer les institucions i el seu funcionament
Coneixement del món associatiu
Anàlisi i desenvolupament del moviment
estudiantil
28

29. L’Administració d’una
Agrupació Local
Joventuts Socialistes, com qualsevol organització, ha d’acollir-se
a la normativa actual vigent amb respecte al finançament
d’associacions prestadores de serveis a la joventut i,
endemés, a la llei de finançament dels partits polítics.
Un Secretari/a d’Administració ha, entre d’altres funcions:
29

30. A) Establir una planificació de les despeses a
curt i llarg termini
Ha d’existir planificació, és a dir, s’ha d’elaborar un pla
d’activitats Ordinàries i Extraordinàries, ja sigui a 6
mesos vista, o anual.
B) Obertura d’un compte bancari
Per evitar problemes i dubtes, és convenient obrir un compte bancari.
Més, si tenim en compte que l’Administració Pública fa efectives les
subvencions a través d’un compte de banc.
C) Cobrament de les Quotes
La quota solidària és abonada per cada militant anualment a través
del compte bancari que va incloure a la fitxa d’afiliació, una part es
destina a activitats a les que participin militants de JSE i al Fons de
Solidaritat Territorial, l’altre fixada per la Comissió Executiva Nacional,
Regional o Autonòmica, es destina a activitats a l’àmbit territorial.
30

31. D) Sol·licitud d’Ajudes
Les ajudes es poden sol·licitar a l’Administració Local
del PSOE; als àmbits superiors de Joventuts; a
l’Administració Pública; a entitats privades; o al Consell
de la Joventut Local.
El treball previ de configuració d’un Pressupost General i el de
cada activitat ens serà molt útil ara, ja que en tots els casos ens
ho requeriran, total o parcialment.
E) Balanç
Al finalitzar l’any o el període que abordava el Pla de Treball i el
Pressupost es convenient presentar un balanç a l’Assemblea, on
s’informarà de la situació econòmica, i es detalla que ingressa i
despeses s’han realitzat, fent una relació dels mateixos en termes
absoluts i percentuals, amb respecte al previst inicialment.
31

32. Vies de finançament
Endemés de tot això, que no és
poc, el Secretari/a
d’Administració deurà innovar
en la recerca de recursos.
No ens podem resignar a la petita ajuda que pugui
donar el PSOE; hi ha que prendre iniciatives com la
venta de loteria, material de Joventuts, participació a
berbenes, venta de publicacions, etc.
32

33. El primer consell per a dinamitzar una agrupació local és que
es fer un estudi i anàlisi del fet fins ara a la pròpia
agrupació, en primera instància, i a la resta d’agrupacions
veïnes o d’altres àmbits territorials, en segona.
Però anem per
parts, en primer lloc
veurem què
necessitem per a
poder dinamitzar
una agrupació
33

34. a) Militants
b) Fer partícip al militant al disseny de les accions.
Sempre serà millor ajudar-li a desenvolupar la seva pròpia idea
que obligar-li a fer alguna cosa que no li agrada.
c) Planificar reunions. Fer reunions, però tampoc limitar a
això les nostres tasques i, molt menys, convertir al militant en
un simple votant.
d) Les conclusions han de ser fruit d’un debat
compartit.
e) Realitzar un estudi de les demandes dels joves i de les
ofertes dels afiliats.
Realitzar un estudi d’accions iniciades.
f)
g) Dissenyar un Pla de Dinamització anual o bianual.
34

35. En relació al Pla de Dinamització, ha d’agrupar a
totes les secretaries que conformen la Comissió
Executiva i on es reculli:
 Anàlisi realitzat per a la seva configuració.
 Objectius generals i per cada activitat.
 Metodologia a seguir per arribar als objectius.
 Calendari d’aplicació.
 Pressupost on es reflexa una previsió de despeses i ingressos.
 Persones o persones encarregades de coordinar execució.
 Capital humà necessari pel seu desenvolupament.
Mètodes de control d’acompliment d’objectius.
35

36. Exemples d’accions concretes:
Orgàniques
Socials
- Participació als òrgans Internes - Creació del Consell
superiors de Joventuts i
- Cursos de formació. Local de Joventut.
PSIB.
- Edició d’un butlletí. - Reunions amb
- Campanya
- Activitats d’oci per associacions.
d’informació sobre
assentar vincles entre - Realització de fòrums
Joventuts.
militants. oberts i debats.
- Campanya d’afiliació.
- Actualització del Cens.
- Obtenció de medis
Institucional
econòmics.
- Elaboració d’un Pla de Comunicació
Joventut.
Campanyes sectorials - Elaboració de notes de
- Participació a les
- Campanyes relacionades premsa pròpia.
reunions del Grup
amb els dies internacionals. - Elaborar un dossier de
Socialista i assistència als
- Campanyes d’informació premsa.
plens.
sobre accions en matèria de - Tenir un telèfon, fax, PC
- Reunions periòdiques
joventut del govern. amb accés a Internet.
amb els portaveus o batle.
- Potenciació de la
participació en la política.
36

37. Per a organitzar els processos de Comunicació d’una
organització juvenil com Joventuts Socialistes, necessitarem
la creació d’un Pla Local de Comunicació Integral
que agrupi la cultura associativa de l’organització, la seva
identitat corporativa i les seves relacions internes i externes.
Per això abans fa falta:
• Anàlisi de la situació de partida.
• Definició d’objectius.
• Definició d'estratègies.
• Elecció dels missatges.
• Desenvolupament del Pla mitjançant els canals corresponents.
37

38. Identitat corporativa i
imatge corporativa
La Comissió Executiva Federal i Juventudes Socialistas de
España han elaborat una Manual Bàsic d’Identitat
Corporativa, que descriu i explica gràficament els signes bàsics
que composen la nova identitat Corporativa, així com el seu ús i
aplicació als diferents suports de comunicació.
Manual Bàsic d’Identitat
Corporativa
38

39. Comunicació externa
Té com objectiu mantenir i millorar les relacions de
l’Organització amb els públics, projecta una imatge favorable i
promoure activitats, projectes i serveis.
PER A QUE LA COMUNICACIÓ PRINCIPIS A LES RELACIONS AMB ELS
EXTERNA SIGUI EFICAÇ MITJANS DE COMUNICACIÓ
1. Informar sempre per a que els 1. Tots els missatges han de sortir
d’un/a portaveu i un departament de
missatges no semblin interessats i
arribin regularment a l’opinió comunicació que cohesioni la
sortida d’informació.
pública.
2. No acudir als mitjans si no tens res 2. Conèixer el funcionament dels
a dir interessant. mitjans de comunicació (horari de
3. Oferir missatges i continguts tancament, estructura.
vertaders i reals. 3. Prendre la iniciativa de ser generar
4. Dir sempre la veritat o, si no, estar informació.
callats. 4. Sempre respondre i atendre les
demandes dels periodistes.
5. Planificar l’estratègia i el
desenvolupament de la identitat
corporativa.
39

40. Com fer una nota de
premsa i/o comunicació
 El titular de la notícia ha de ser curt, precís i amb atractiu.
 Hi ha que plantejar un únic missatge que pugui ser captat a un cop de vista. Es
convenient ressaltar amb negreta.
 Posar a les deu primeres línies l’essencial.
 Numerar els fulls (no ha de passar de dos).
 Posar la data.
 Imprimir la nota de premsa amb la capçalera i el logotip de l’organització.
 Posar, al final, els telèfons de contacte, per si els periodistes volem més
informació.
 Mantenir sempre la mateixa estructura, és important que ens identifiquin.
Assegurar-se de que arriba al seu destí.
40

41. Rodes de premsa
Abans de convocar-la hi ha que preguntar-se:
• és necessari?
• tenim alguna cosa nova a dir?
• sabem qui la donarà?
Si la resposta és afirmativa, tenim que preparar-la de forma
acurada:
 El local. Si es possible habilitar un espai a l’agrupació.
 La convocatòria. Té forma de carta i va signada pel responsable de
comunicació. Dirigida al cap de secció corresponent. A la carta, ha de quedar
clar l’objectiu de la roda o comunicat, quins l’oferiran i el càrrec que ocupen
dins l’organització, el dia, el lloc i l’hora.
 Definir l’exposició que es farà. Elaborar un guió, per mantenir la
coherència en tot moment.
 Preparar la documentació a aportar i oferir una bona carpeta de premsa.
41

42. La Xarxa
Hem d’estar presents als diferents espais que ens ofereix:
 WEB. Contar amb una pàgina senzilla i pràctica, on es pujaran les
diferents activitats, informacions, campanyes, fotos, etc. Per això hem
d’especificar un grup de persones que s’encarreguin de la gestió dels
continguts.
 BLOGESFERA PROGRESSISTA. És un espai dinàmic i bàsic al seu
funcionament, més fresc i desenfadat.
 FACEBOOK, TUENTI, MYSPACE, YOUTUBE, són espais molts usats
pels joves, hem d’estar presents a través d’actes, fotos, vídeos,
comentaris...
 ESTRATÈGIES VIRALS, utilitzar la xarxa i estructures per a difondre
campanyes, vídeos.
 MAILS MASSIUS, és important tenir llistats de mails, quan més complets
millor.
42