Se ha denunciado esta presentación.
Se está descargando tu SlideShare. ×

UNITAT 4_recursos_energia.pdf

Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Anuncio
Cargando en…3
×

Eche un vistazo a continuación

1 de 107 Anuncio
Anuncio

Más Contenido Relacionado

Anuncio

UNITAT 4_recursos_energia.pdf

  1. 1. 4. ELS RECURSOS I L’ENERGIA
  2. 2. La natura ofereix substàncies i elements aprofitables per satisfer necessitats. Això són els recursos i els convertim en energia. 1. LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES I ELS RECURSOS HÍDRICS
  3. 3. Espanya, junt amb el grup dels països del nord del Mediterrani, és una de les zones que la ONU considera afectades per la desertització, per tenir precipitacions inferiors als 1000 mm anuals i per la migradesa dels recursos hídrics. A més, els recursos hídrics estan molt malament repartits pel territori. 1. LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES I ELS RECURSOS HÍDRICS
  4. 4. L’aigua de la pluja i de la neu flueixen i es filtren al subsol formant aqüífers. Aquesta aigua s’anomena aigua d’infiltració. Si la pluja és molt intensa i el sòl no la pot absorbir, es forma una capa d’aigua que es desplaça pel sòl seguint els pendents del terreny, erosionant el relleu al seu pas. Aquesta és l’aigua d’escorrentia. 1. LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES I ELS RECURSOS HÍDRICS Aqüífer: formació de terra subterrània saturada d’aigua formada per roques permeables o materials no consolidar que permeten la circulació de l’aigua. Aigua d’escorrentia: làmina d'aigua que es produeix per sobre el sòl després de la seva precipitació, agent que té una gran capacitat erosiva i de modelat.
  5. 5. 1. LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES I ELS RECURSOS HÍDRICS de mitjana o baixa qualitat d’alta qualitat altament explotats
  6. 6. El conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües al curs d’un mateix riu són la seva conca hidrogràfica. S’ordenen tenint en compte per on desguassen les seves aigües. Distingim els rius del vessant mediterrani, el vessant atlàntic i el del vessant gallec i cantàbric. 1. LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES I ELS RECURSOS HÍDRICS
  7. 7. El cabal fluvial i el seu règim fluvial depenen de la quantitat d’aigua que rebi la conca del riu al llarg de l’any. A Espanya, menys els rius del nord, la majoria dels rius són de règim fluvial irregular, amb crescudes en època de pluges o desglaç i estiatges intensos. 1. LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES I ELS RECURSOS HÍDRICS Cabal fluvial: quantitat d’aigua que travessa una secció d’un riu en la unitat de temps. S’expressa en litres o metres cúbics per segon (l/s o m3/s). Règim fluvial: els factors que condicionen la xarxa fluvial i classifica els rius segons la seva alimentació. Règim nival, a les cotes més elevades i per desglaç o règim pluvial, les precipitacions condicionen el curs.
  8. 8. La disposició del relleu condiciona les conques. Els rius cantàbric i gallecs són curts per la proximitat del seu naixement i la seva desembocadura. Els rius de vessant atlàntic, com que la Meseta meridional està inclinada cap a l’Atlàntic, rep la majoria dels rius espanyols. I el mateix amb la depressió del Guadalquivir. En canvi, hi ha un desequilibri amb el vessant mediterrani, on desemboca un únic riu cabalós, l’Ebre. 1. LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES I ELS RECURSOS HÍDRICS
  9. 9. Les confederacions hidrogràfiques són entitats adscrites al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Les seves funcions són la gestió dels recursos hídrics, concessions de drets d’us de l’aigua, control de qualitat, control de les infraestructures hidràuliques i les presses, etc. Les confederacions no corresponen a les comunitats autònomes, ja que en ocasions abracen grans conques fluvials (Ebre i Guadalquivir), mentre que altres són resultats d’agrupacions menors com les del Xúquer o el Segura. 1. LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES I ELS RECURSOS HÍDRICS
  10. 10. A Espanya els recursos hídrics (94118hm³/any) són superiors a la demanda (37029hm³), però és una diferència molt petita en comparació amb altres països europeus. Tot i així, hi ha un desequilibri entre la disposició dels recursos a les CH: • Els recursos del Guadalquivir, Segura i Balears són deficitaris. • Guadiana, Xúquer, Catalunya i Canàries són precàries. • A la del Nord, del Duero, del Tajo i de l’Ebre tenen recursos hídrics abundants. 1. LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES I ELS RECURSOS HÍDRICS
  11. 11. 1. LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES I ELS RECURSOS HÍDRICS
  12. 12. 1. LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES I ELS RECURSOS HÍDRICS VESSANT CANTÀBRIC I GALLEC Rius nombrosos i cabalosos amb un nivell d’aigua constant per la regularitat de les precipitacions. Rius curts perquè neixen molt a prop de la costa.
  13. 13. 1. LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES I ELS RECURSOS HÍDRICS VESSANT ATLÀNTIC Són conques hidrogràfiques molt extenses, la majoria arrenquen prop el Mediterrani, però per la inclinació desguassen a l’Atlàntic. El riu més llarg de la península, el Tajo, neix 150 km del Mediterrani i recorre 1100 km fins arribar a l’Atlàntic. Pateixen la sequera estival.
  14. 14. Tots són irregulars. Menys l’Ebre (el més cabalós del país), formen conques petites amb desnivells acusats. Els estius secs provoquen estiatges. Com més al sud i petita és la conca, més pronunciat és, fins al punt d’assecar-se. Les pluges torrencials de les tardors poden provocar inundacions. 1. LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES I ELS RECURSOS HÍDRICS VESSANT MEDITERRANI
  15. 15. 1. LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES I ELS RECURSOS HÍDRICS VESSANT MEDITERRANI
  16. 16. A les illes Balears i a les Canàries no hi ha rius constants d’aigua, però sí que hi ha lleres per on corre l’aigua quan hi ha precipitacions fins anar a desguassar al mar. 1. LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES I ELS RECURSOS HÍDRICS A les Canàries s’anomenen “barrancos” i no són més llargs de 20 km, tot i que hi ha una gran quantitat de recursos hídrics subterranis que s’exploten constantment. A les Balears hi ha lleres anomenades torrents que també tenen un corrent d’aigua després de precipitacions, tot i haver formacions anomenades “riu” com el riu de Santa Eulària a Eivissa, però el seu corrent és subterrani excepte quan plou.
  17. 17. Hi ha una categoria d’ecosistema present a la península Ibèrica: les zones humides, un dels més rics i considerats essencials per a la vida. Estan protegides pel conveni de Ramsar. Obtenim aliments, aigua potable i materials de construcció i bioquímics (medicaments). A més, la seva biodiversitat (milers d’ocells migratoris) les permet ser absorbidores de gasos d’efecte hivernacle. Però l’activitat humana els està portant a l’extinció i la destrucció. 1. LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES I ELS RECURSOS HÍDRICS
  18. 18. Durant anys s’hi llençaven escombraries, eren dessecats per a construir-hi o perquè consideraven que propagaven malalties. En els últims cent anys han desaparegut un 75% de les zones humides. Anualment, es degraden 1,5%. Avui dia continuen sotmeses a fortes pressions immobiliàries i pels canvis d’usos de sòl agrícola. La sobreexplotació dels aqüífers, la contaminació, les espècies invasores i el canvi climàtic també són amenaces. 1. LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES I ELS RECURSOS HÍDRICS
  19. 19. El 1971 es va crear el Conveni de Ramsar, un pla internacional que serveix per a l’acció nacional i la cooperació nacional per a la protecció i conservació de les zones humides i dels seus recursos. A Espanya presenten una situació preocupant un 40% de les zones humides. L’Estat espanyol va ratificar el Conveni el 1982, catalogant actualment un total de 74 zones a la llista Ramsar de les més de 2.000 catalogades arreu del món. 1. LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES I ELS RECURSOS HÍDRICS
  20. 20. 1. LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES I ELS RECURSOS HÍDRICS Doñana Llacuna de Cadis Les Tablas de Daimiel Albufera de València Llacuna de Gallocanta Txingudi
  21. 21. 1. LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES I ELS RECURSOS HÍDRICS Estany de Sant Maurici i Aigüestortes Aiguamolls de l’Empordà Llac de Banyoles Delta de l’Ebre
  22. 22. 2. L’AIGUA, UN RECURS ESCÀS. POLÍTIQUES HIDRÀULIQUES
  23. 23. 2. L’AIGUA, UN RECURS ESCÀS. POLÍTIQUES HIDRÀULIQUES
  24. 24. 2. L’AIGUA, UN RECURS ESCÀS. POLÍTIQUES HIDRÀULIQUES
  25. 25. 2. L’AIGUA, UN RECURS ESCÀS. POLÍTIQUES HIDRÀULIQUES
  26. 26. 2. L’AIGUA, UN RECURS ESCÀS. POLÍTIQUES HIDRÀULIQUES
  27. 27. 2. L’AIGUA, UN RECURS ESCÀS. POLÍTIQUES HIDRÀULIQUES
  28. 28. 2. L’AIGUA, UN RECURS ESCÀS. POLÍTIQUES HIDRÀULIQUES
  29. 29. 2. L’AIGUA, UN RECURS ESCÀS. POLÍTIQUES HIDRÀULIQUES
  30. 30. 2. L’AIGUA, UN RECURS ESCÀS. POLÍTIQUES HIDRÀULIQUES
  31. 31. Del total de l’aigua a Espanya, la gran part es dedica a usos agrícoles, per l’augment del cultiu de regadiu. Aquest augment ve perquè el regadiu permet augmentar la productivitat de la terra, diversificar els conreus i millorar el nivell de vida dels agricultors. Avui dia s’irriga el 14% de les terres conreades, un 50% de la producció agrària. 2. L’AIGUA, UN RECURS ESCÀS. POLÍTIQUES HIDRÀULIQUES
  32. 32. L’aigua emprada per a l’ús agrícola i ramader no és del tot apta per la sostenibilitat dels recursos hídrics per la contaminació per adobs químics, pesticides i purins. A Catalunya sobretot es fan servir els purins d’origen porcí. Actualment s’ha prohibit l’ús de molts productes i es controla l’abocament de purins. Per frenar el consum d’aigua, es donen ajudes per transformar el reg per inundació en aspersió o de degoteig. També s’haurien de mantenir els canals de reg en bon estat i evitant regar a ple sol. 2. L’AIGUA, UN RECURS ESCÀS. POLÍTIQUES HIDRÀULIQUES Purins: la barreja de fems sòlides i líquides i palla que es fa servir de fertilitzant.
  33. 33. El consum d’aigua per a usos urbans i industrials és una demanda molt inferior a la què es pensa. L’aigua per a ús domèstic és prioritària i està sotmesa a un nivell de qualitat per a la seva potabilitat. Industrialment, s’empra sobretot per a la refrigeració de la maquinària o eliminació i neteja de residus (o en el procés, com en el paper o el cuir). La despesa mitjana d’una persona europea diària és de 200 litres. A l’estiu encara més. 2. L’AIGUA, UN RECURS ESCÀS. POLÍTIQUES HIDRÀULIQUES
  34. 34. 2. L’AIGUA, UN RECURS ESCÀS. POLÍTIQUES HIDRÀULIQUES
  35. 35. A Espanya, el subministrament es fa amb aigües fluvials i aqüífers. Però no totes les ciutats tenen el mateix subministrament, per tant hi ha restriccions a èpoques de sequera. Les urbanitzacions i els complexos turístics al litoral mediterrani fa que n’augmenti la demanda quan menys n’hi ha. La contaminació d’aigües amb abocaments urbans i industrials s’ha corregit per un control més estricte i obligant a instal·lar depuradores. A més, l’aigua no potable es reaprofita per la indústria, regadiu i manteniment i neteja urbana. 2. L’AIGUA, UN RECURS ESCÀS. POLÍTIQUES HIDRÀULIQUES
  36. 36. 2. L’AIGUA, UN RECURS ESCÀS. POLÍTIQUES HIDRÀULIQUES
  37. 37. 2. L’AIGUA, UN RECURS ESCÀS. POLÍTIQUES HIDRÀULIQUES
  38. 38. 2. L’AIGUA, UN RECURS ESCÀS. POLÍTIQUES HIDRÀULIQUES El Pantà de la Baells (Cercs)
  39. 39. 2. L’AIGUA, UN RECURS ESCÀS. POLÍTIQUES HIDRÀULIQUES L’agost de 2022 a Catalunya i a la resta d’Espanya va tenir lloc el pitjor període de sequera de la Història, segons els mitjans, afegit a la creixent desertificació, les altes temperatures i els incomptables incendis arreu del territori. Els pantans catalans de la conca interna de Catalunya (gestionada per l’ACA) eren al 42,3% de reserva, amb moltes parts del territori en alerta. La xarxa hidrogràfica de l’Ebre es trobaven al 47,6% Les mesures que va aplicar la Generalitat van ser restriccions com ara la reducció d’aigua per a reg agrícola, i per a usos ramaders, industrials i també recreatius. A Extremadura i Galícia també hi ha talls de subministrament d’aigua domèstica, prohibició d’omplir piscines, regar, rentar cotxes, etc.
  40. 40. POLÍTIQUES HÍDRIQUES PER A OBTENIR AIGUA TRANSVASAMENTS DESSALINITZACIÓ DE L’AIGUA MARINA RECUPERACIÓ DELS AQÜÍFERS SANEJAMENT FLUVIAL 2. L’AIGUA, UN RECURS ESCÀS. POLÍTIQUES HIDRÀULIQUES
  41. 41. La desigualtat dels recursos fa que es plantegi la derivació d’aigua d’un riu a un altre. Les principals ciutats espanyoles reben petits transvasaments d’aigua. Per fer-los cal fer grans obres hidràuliques de conducció d’aigua a grans distàncies, perdent aigua per l’evaporació. També pot provocar a produir canvis en els aqüífers, limitacions per a l’ús de les conques d’origen i canvis en els sediments. N’és exemple, el transvasament que es va voler fer de l’Ebre el 2001 o el transvasament que conclourà el 2028 amb les aigües del Ter a Barcelona. 2. L’AIGUA, UN RECURS ESCÀS. POLÍTIQUES HIDRÀULIQUES TRANSVASAMENTS
  42. 42. 2. L’AIGUA, UN RECURS ESCÀS. POLÍTIQUES HIDRÀULIQUES TRANSVASAMENTS
  43. 43. S’instal·len plantes dessalinitzadores, però són cares i consumeixen molta energia, tot i que s’està abaratint els costos. 2. L’AIGUA, UN RECURS ESCÀS. POLÍTIQUES HIDRÀULIQUES DESSALINITZACIÓ D’AIGÜES MARINES Arrel de la extrema sequera de 2022, la planta dessalinitzadora d’El Prat de Llobregat, per exemple, va haver de funcionar al 85% quan normalment funciona al 40% De les 765 plantes dessalinitzadores instal·lades a Espanya, un 42% són a les Canàries.
  44. 44. Les aigües del nivell freàtic s’exploten mitjançant perforació i bombeig d’aigua. S’han explotat molt a Níjar (Almeria), el Maestrat (Castelló), a la Manxa i a les Canàries fins a disminuir el nivell dels aqüífers, la dessecació total o parcial de zones lacustres i palustres. A les zones litorals provoca la salinització dels pous i rius subterranis, a més de la contaminació provocada per l’excessiva urbanització de la costa mediterrània i l’agricultura i ramaderia intensives, filtrant aigües residuals, purins i químics. 2. L’AIGUA, UN RECURS ESCÀS. POLÍTIQUES HIDRÀULIQUES RECUPERACIÓ DELS AQÜÍFERS Zona lacustre: zones humides on l’aigua té prou profunditat perquè hi hagi diferències de temperatura entre la superfície i el fons, com l’estany de Banyoles. Zona palustre: zones humides d’aigües superficials i fluctuants al llarg de l’any, com les Tablas de Daimiel. Entren en aquesta categoria els estuaris, els deltes i les albuferes.
  45. 45. El Pla Nacional de Qualitat de les Aigües (2007-2021) va iniciar dos cicles de plans per reduir el deteriorament progressiu de la qualitat de l’aigua i per assolir-hi un bon estat ecològic, però el seu limitat èxit a comportat la creació del Pla Nacional de depuració, sanejament, eficiència, estalvi i reutilització (2022-2027). Aquests plans comporten un control en abocaments industrials i urbans i la instal·lació de col·lectors i plantes depuradores. A Espanya hi ha rius claveguera que s’estan netejant en aquests plans són l’Ego (Euskadi), el Guadiaro (Andalusia) o el Besòs (Catalunya). La generalitat estableix que els rius han de complir l’ICG (Índex de Qualitat General) que engloba paràmetres fisicoquímics i biològics. 2. L’AIGUA, UN RECURS ESCÀS. POLÍTIQUES HIDRÀULIQUES PLANS DE SANEJAMENTS DELS RIUS
  46. 46. 3. ELS RECURSOS ENERGÈTICS Els recursos no renovables són aquells que es troben en el planeta en una quantitat limitada i que acabaran desapareixent, ja que hi ha sortides per consum, però no de producció perquè la majoria s’originen per agents geològics. Els combustibles fòssils són combustibles originats per la descomposició parcial de matèria orgànica de fa milions d'anys transformada per la pressió i temperatura degudes a les capes de sediments acumulades sobre seu. Els exemples principals en són el carbó, el petroli i el gas natural. Requereixen milions d'anys per a la seva formació de forma natural. Els recursos renovables són aquells que ens proporciona la natura i que no estan alterats per l’ésser humà, a més es poden regenerar de manera natural a una velocitat superior a la del seu consum. Un mal ús pot provocar que deixin de ser renovables afectant la seva perdurabilitat. En són exemples: l’aigua, el sol, el vent o la calor de la terra.
  47. 47. L’OBTENCIÓ DE RECURSOS ENERGÈTICS A ESPANYA EXPLOTACIÓ DE JACIMENTS CARBONÍFERS IMPORTACIÓ D’HIDROCARBURS APROFITAMENT DELS RECURSOS HIDROELÈCTRICS EXPLOTACIÓ DELS MINERALS RADIOACTIUS ENERGIES ALTERNATIVES: EÒLICS, BIOMASSA O SOLAR 3. ELS RECURSOS ENERGÈTICS Estructura de la generació d’energia de l’abril de 2022 Cicle combinat: centrals d’energia que combinen dos cicles termodinàmics en un mateix sistema, un de combustió de gas natural i l’altre de vapor d’aigua a pressió.
  48. 48. Espanya no té fonts d’energia suficients: és un país dependent energèticament. Necessitem importar els diferents recursos energètics, perquè el grau d’autoabastiment és molt baix. A l’Estat espanyol es fan Plans Energètics Nacionals pactats amb la Unió Europea. L’actual és el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) 2021-2030 que pretén: • Reforçar energies tradicionals (carbó o hidràulica) i diversificar les fonts. • Augmentar la participació del gas natural. • Intensificar la producció d’energies renovables. • Desenvolupar polítiques d’eficiència i estalvi. • Reducció d’un 23% d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) respecte el 1990. 3. ELS RECURSOS ENERGÈTICS Estructura de la generació d’energia de gener a desembre del 2020
  49. 49. 3. ELS RECURSOS ENERGÈTICS
  50. 50. 3. ELS RECURSOS ENERGÈTICS Seguint les mesures de la Unió Europea de reduir un 7% la despesa energètica per evitar una crisi energètica derivada de la mancança de gas provinent de Rússia, Espanya ha dut a terme un Pla d’Estalvi Energètic arreu del país on es limita la temperatura dels aires condicionats i les calefaccions dels espais comercials i de restauració, entre d’altres i l’apagada de llums d’aparadors i edificis públics.
  51. 51. L'energia hidroelèctrica és aquella que es genera en transformar la força de l'aigua en energia elèctrica. Per a aprofitar aquesta força, es construeixen centrals hidroelèctriques, presses i embassaments, capaces d'extreure el màxim potencial d'aquest recurs renovable, lliure d'emissions i autòcton. ENERGIA HIDROELÈCTRICA Les centrals converteixen en energia la força de l’aigua al moure-la entre dos punts a diferent alçada. Es fa circular un cabdal d’aigua per un circuit (salt) i fa moure una turbina que un generador convertirà en energia elèctrica. 3. ELS RECURSOS ENERGÈTICS
  52. 52. Els forts desnivells que han de fer alguns rius espanyols i la força de l’aigua s’han aprofitat per a la construcció de centrals hidroelèctriques, com al Pallars Sobirà.. L’aigua als embassaments assegura la continuïtat dels salts d’aigua i el cabal dels rius. El cost inicial és molt elevat (tant econòmic com social, implicant inundació de valls fèrtils), però el manteniment és econòmic, tot i que se’n redueix la capacitat al llarg dels anys. L’alta demanda elèctrica de l’hivern fa que s’esgotin les reserves, que a l’estiu es podrien aprofitar per al reg. Actualment, aporta un 7,3% a la xarxa elèctrica. 3. ELS RECURSOS ENERGÈTICS ENERGIA HIDROELÈCTRICA
  53. 53. AVANTATGES ENERGIA HIDROELÈCTRICA DESAVANTATGES • Energia renovable i reutilitza l’aigua de la pluja. • No genera residus tòxics, és una energia neta. • Pot produir més o menys energia depenent de la necessitat. • Les centrals tenen una llarga vida útil. • Redueix la dependència energètica, perquè pot produir energia autòctona. • Altera l’ecosistema fluvial on s’hi construeix. • Es veu afectat per sequeres constants i la desertificació. • Complicat de trobar el lloc amb els salts d’aigua idoni. • Muntar una central hidroelèctrica és car. 3. ELS RECURSOS ENERGÈTICS
  54. 54. 4. LES ENERGIES NO RENOVABLES Un recurs renovable es pot considerar inesgotable (energia solar), però n’hi ha que es poden arribar esgotar (com la pesca) si se’n fa un ús intensiu. La capacitat de càrrega d’un recurs és el límit que en permet l’explotació sense que pateixi processos de regressió en quantitat o qualitat. Una energia primària és una energia sense procés de conversió (nuclear, solar, eòlica, etc). Tenen major eficiència perquè en els processos de transformació es perd energia calòrica. Una energia secundària no pot ser aprofitada directament de la natura; sinó, és que ja ha estat convertida. Per exemple, l'electricitat es genera com una forma secundària a partir de combustibles primaris, com el gas natural.
  55. 55. 4. LES ENERGIES NO RENOVABLES
  56. 56. Amb la Revolució Industrial, el carbó substitueix la força de l’aigua (més constant, més eficaç i no es depèn dels rius) i a la segona meitat del s XX és substituït pels hidrocarburs. Quan el preu del petroli puja, augmenta la demanda de carbó i viceversa. La mineria de carbó a Espanya ha estat important, però es troba en retrocés i s’estan tancant moltes mines. La qualitat del carbó espanyol és baixa (poca hulla per aprofitar-la per a la siderúrgia), per això és més barat importar-lo de Sud-Àfrica, Indonèsia, Polònia o Rússia. Les vetes estretes impedeixen fer servir grans maquinàries; el carbó està barrejat amb altres materials; i en general és friable. 4. LES ENERGIES NO RENOVABLES Carbó friable: el carbó s’engruna fàcilment, dificultant el transport i només es pot aprofitar a centrals tèrmiques a peu de mina. EXPLOTACIÓ JACIMENTS CARBONÍFERS
  57. 57. A Espanya, les mines de carbó més importants estan a la zona asturlleonesa. A Astúries hi ha mines a Langreo, Laviana, Mieres, Figaredo o el pou de La Camocha al sud de Gijón. Al sud, els jaciments més importants són el de Puertollano (Ciudad Real) i Bélmez i Peñarroya (Còrdova), però de qualitat inferior al del nord. A Catalunya i Aragó, s’extreu carbó a les conques de l’alt Llobregat i a Utrillas, Terol. Moltes mines s’han mantingut obertes fins el 2021 per motius laborals, entrant en conflicte amb els les directrius de la UE de reduir el CO², per això actualment les que queden obertes, s’estan reconvertint en altres indústries per no deixar a l’atur a tots els treballadors. 4. LES ENERGIES NO RENOVABLES EXPLOTACIÓ JACIMENTS CARBONÍFERS
  58. 58. 4. LES ENERGIES NO RENOVABLES EXPLOTACIÓ JACIMENTS CARBONÍFERS AVANTATGES DESAVANTATGES • S’obté una gran quantitat d’energia de forma senzilla, còmoda i regular. • La seva extracció és perillosa a alguns jaciments. • S’acostuma a consumir a prop d’on s’explota, estalviant costs de transport. • És segur en el seu transport, emmagatzematge i ús. • No és renovable i s’acabarà esgotant. • La seva combustió i extracció contamina: emet gasos hivernacle, contribueix a la pluja àcida i altera ecosistemes. • La majoria de les mines de carbó s’estan tancant perquè contravenen el protocol de Kyoto. Protocol de Kyoto: conveni internacional per la prevenció del canvi climàtic signat el 1998 a les Nacions Unides, sent pioner dels tractats per la reducció dels gasos d’efecte hivernacle i signat per la Unió Europea el 2002.
  59. 59. El petroli és un líquid oliós, menys dens que l’aigua, de color fosc i olor forta constituït per una barreja d’hidrocarburs i que crema amb facilitat. El seu origen prové de la descomposició de la matèria orgànica de milions d’anys enrere. 4. LES ENERGIES NO RENOVABLES IMPORTACIÓ D’HIDROCARBURS Es calcula que s’extreuen unes 3.500 milions de tones l’any, per tant, s’esgotarà entre el 2050 i el 2060. El petroli i altres fòssils s’extreuen mitjançant el fracking (fracturació hidràulica) mitjançant l’ús d’aigua a pressió a reserves petrolíferes a més profunditat i ocultes fins ara als Estats Units, assegurant-los el lloc de primer país productor de petroli i l’autosuficiència energètica. El fracking és nociu i contamina. Els gasos derivats poden provocar asma, càncer o malformacions en els fetus a les persones de zones properes als pous d’extracció. El procés contamina l’aire i les aigües freàtiques i genera aigües residuals que no són ben tractades. A més, augmenta l’activitat sísmica. Hi ha països que prefereixen el fracking per la seva rendibilitat com els EUA, el Canadà o la Xina, mentre que el Regne Unit, França o Irlanda l’han prohibit.
  60. 60. 4. LES ENERGIES NO RENOVABLES IMPORTACIÓ D’HIDROCARBURS
  61. 61. El petroli va protagonitzar el creixement dels països desenvolupats a partir de 1945, pel seu baix preu i el seu gran poder energètic. Però el 1973 hi va haver la Gran Crisi del Petroli i va posar en qüestió el possible esgotament, malgrat les reserves que es calculen fins el 2072. Les variacions dels preus del carburants repercuteix a tot el sistema productiu. Espanya no té reserves d’hidrocarburs i la producció en comparació amb el consum és insignificant (un 0,3%), per això el compra a Rússia, Mèxic, Aràbia Saudita, Nigèria i Angola. Es duu a terme diversificació del subministrament, per evitar riscos i assegurar el proveïment. Hi ha nou refineries que fabriquen combustible, en destaca Repsol pel seu potencial. 4. LES ENERGIES NO RENOVABLES IMPORTACIÓ D’HIDROCARBURS
  62. 62. 4. LES ENERGIES NO RENOVABLES IMPORTACIÓ D’HIDROCARBURS AVANTATGES DESAVANTATGES • Es fa servir com a combustible principal dels mitjans de transport i en el procés productiu de molts productes, fertilitzants, colorants, additius, etc. • És un combustible fòssil, i per tant, no renovable. • És una indústria que ofereix més guanys que despeses. • Com que és un líquid no corrosiu, és fàcilment emmagatzemable. • Té una combustió altament energètica, major de la que consumeix la seva fabricació. • S’esgotaran les reserves en trenta anys. • La seva combustió és el principal emissor de gasos contaminats i causants de la pluja àcida. • El seu vessament contamina el medi oceànic, ja que és insoluble. • Provoca conflictes bèl·lics entre països consumidors i productors (guerres del Golf, el 1991; i la d’Iraq, el 2003). • Contamina pels productes derivats, els processos d’extracció i pels residus dels productes fabricats amb petroli.
  63. 63. 4. LES ENERGIES NO RENOVABLES GAS NATURAL GAS NATURAL
  64. 64. Té un pes creixent a Espanya per les dificultats de les altres energies (la hidràulica, sequeres; la nuclear, pressions per no fer-la servir; i les renovables que avancen lentament) i per que contamina menys. Espanya té reserves de gas natural (Osca i plataformes a Biscaia i cadis), però l’importa de l’exterior a través de xarxes de gasoductes que connecta amb Algèria, entre d’altres països. L’explotació depèn de grans empreses i la seva demanda ha augmentat i continuarà creixent per a crear electricitat i pel seu ús domèstic i industrial. 4. LES ENERGIES NO RENOVABLES GAS NATURAL
  65. 65. 4. LES ENERGIES NO RENOVABLES GAS NATURAL
  66. 66. Fins el 2021, el principal proveïdor de gas natural era Algèria a través de dos gasoductes: el GME (que passava pel Marroc i Gibraltar) i el Medgaz (directament des d’Algèria), però les hostilitats entre Algèria i el Marroc van tancar l’aixeta del GME, obligant a Espanya a comprar gas natural liquat (GNL) a altres països com els Estats Units, l’actual principal proveïdor espanyol i a ampliar la capacitat del Medgaz. 4. LES ENERGIES NO RENOVABLES GAS NATURAL
  67. 67. 4. LES ENERGIES NO RENOVABLES GAS NATURAL AVANTATGES DESAVANTATGES • És de fàcil accés per les llars. • Emet gasos hivernacles a l’atmosfera durant la seva combustió. • És molt econòmic perquè els seus processos d’extracció són menys complexes. • Té un alt poder calorífic. • No cal processar-lo per comercialitzar-lo. • Té diversos usos, no només domèstic. • És l’hidrocarbur menys contaminant amb baixes emissions de diòxid de carboni. • Naturalment és abundant, més fàcil d’ubicar i extreure. • El seu transport és segur i fàcil. • La seva explotació genera un impacte geològic i erosiu. • No és un recurs renovable, tot i haver grans reserves a nivell mundial. • És inflamable i pot provocar grans explosions i incendis. • Provoca dependència als països extractors: Rússia, Iran o Qatar. • Té una infraestructura i emmagatzematge molt cars. • És inodor i difícil de situar en cas de fugues.
  68. 68. Durant el 2021 es va pujar molt el preu de l’electricitat per: 4. LES ENERGIES NO RENOVABLES GAS NATURAL L’augment del preu de l’energia produïda amb gas, la més cara del mercat i la que fixa preus generals als mercats internacionals. Arran de les sancions a Rússia del 2022, principal país exportador, els preus del gas natural estan pujant encara més que al 2021. L’encariment dels drets d’emissió de CO2 que paguen els països, i que els països fan que recaigui en les centrals que produeixen electricitat amb combustibles fòssils. Quan hi ha canvis sobtats de temperatura, les demandes augmenten considerablement, i amb el canvi climàtic això s’està incrementant.
  69. 69. Espanya disposa de l’urani necessari per abastir les centrals nuclears, però ha de ser enriquit a França. L’energia nuclear s’allibera com a resultat d’una reacció nuclear (la fissió, però s’intenta obtenir a partir de la fusió) que produeix calor, escalfant aigua i vapor que mou turbines de generadors elèctrics. Té gran poder calorífic i l’energia és neta, però tenen fort rebuig social pels perills de fuites radioactives i l’emmagatzematge dels residus amb alta radiació. 5. L’ENERGIA NUCLEAR I LES ENERGIES RENOVABLES ALTERNATIVES Fusió nuclear: una reacció en la qual dos nuclis atòmics es converteixen en un nucli més pesant, aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules Fissió nuclear: és una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes sovint en forma de raigs gamma. ENERGIA NUCLEAR
  70. 70. 5. L’ENERGIA NUCLEAR I LES ENERGIES RENOVABLES ALTERNATIVES ENERGIA NUCLEAR L'energia nuclear va ser la segona font de generació d'energia elèctrica d'Espanya en 2021, amb un 20,6% de la producció, per darrere de l'eòlica (23,3%).
  71. 71. 5. L’ENERGIA NUCLEAR I LES ENERGIES RENOVABLES ALTERNATIVES ENERGIA NUCLEAR AVANTATGES DESAVANTATGES • No emet gasos d’efecte hivernacle. • L’estigma dels greus accidents nuclears que hi ha hagut. • S’obté energia amb poc combustible. • Les centrals són barates de fer funcionar. • S’està començant a reciclar l’urani i se’n fa un confinament estricte dels residus. • La gestió dels residus triga molt de temps en desfer-se’n. • Les centrals tenen una vida útil curta. • No és renovable i s’ha de comerciar amb països extractors d’urani. • És una energia constant i planificable. • Les centrals compten amb un personal molt especialitzat. • Alta radioactivitat.
  72. 72. Les energies renovables s’obtenen de fonts teòricament inexhauribles: hidràulica, solar, eòlica, biomassa i geotèrmica. Es van desenvolupar poc a poc, perquè el petroli era barat i les investigacions s’han vist frenades per interessos econòmics en vers el petroli. Però la crisi del petroli va fer que el país augmentés l’autoproveïment, tot i que la participació de les energies renovables és molt discreta. Són renovables perquè es produeixen a una velocitat molt més ràpida que les consumim. 5. L’ENERGIA NUCLEAR I LES ENERGIES RENOVABLES ALTERNATIVES ENERGIES RENOVABLES
  73. 73. 5. L’ENERGIA NUCLEAR I LES ENERGIES RENOVABLES ALTERNATIVES ENERGIA SOLAR L'energia solar és la produïda per la llum (fotovoltaica) o la calor del sol (termosolar) per a la generació d'electricitat o la producció de calor. S'obté per mitjà de panells i miralls. Font energètica gratuïta, neta i inesgotable. Les cèl·lules solars (fotovoltaiques) converteixen la llum en electricitat per l’efecte fotoelèctric, pel qual materials són capaços d'absorbir fotons i alliberar electrons, generant un corrent elèctric. D'altra banda, els col·lectors solars tèrmics usen panells o miralls per a absorbir i concentrar la calor solar (termosolars), transferir-lo a un fluid i conduir-lo per canonades per aprofitar-lo en edificis o també per a la producció d'electricitat.
  74. 74. El potencial espanyol és el més alt d’Europa per la seva situació climatologia: un 70% del territori té 2.500 h de sol anuals. Hi ha poques instal·lacions: la central solar de Tabernas (Almeria), els horts solars de Huelva i Tenerife, etc. La comercialització de panells solars domèstics ha garantit que llars i negocis aïllats disposin d’energia sense dependre de la xarxa elèctrica general. 5. L’ENERGIA NUCLEAR I LES ENERGIES RENOVABLES ALTERNATIVES ENERGIA SOLAR
  75. 75. 5. L’ENERGIA NUCLEAR I LES ENERGIES RENOVABLES ALTERNATIVES ENERGIA SOLAR AVANTATGES DESAVANTATGES • És una energia neta, no genera gasos ni contaminació. • El cost inicial pot ser elevat, tot i que la inversió s’amortitza. • És una energia renovable i sostenible. • No requereix d’extracció de materials, estalviant despeses. • La llum solar és abundant i es pot aprofitar en qualsevol lloc. • Conserva els recursos naturals sense necessitar combustibles fòssils. • Permet estalviar en consum energètic i factures. • Requereix d’instal·lacions importants per produir grans quantitats per cobrir necessitats energètiques. • L’energia fluctua durant el dia i durant la nit no està disponible, tot i que s’evita emmagatzemant energia. • Les condicions atmosfèriques excessives (humitat, calor excessiu) afecten negativament el seu rendiment.
  76. 76. És l’energia que converteix la força del vent en energia elèctrica. Espanya és un país muntanyós amb vents de gran intensitat. És el segon país del món productor d’aquest tipus d’energia, després d’Alemanya. El 2022 el 40% de la generació elèctrica provenia de les energies eòlica i solar únicament. Hi ha parcs eòlics sobretot a Castella-la Manxa, Galícia, Castella i Lleó, Aragó i Andalusia. A Tarifa (Cadis) hi ha el major parc eòlic d’Europa. Tot i així, els molins de vent o aerogeneradors tenen un fort impacte ambiental en el paisatge: visual i amb l’avifauna local. 5. L’ENERGIA NUCLEAR I LES ENERGIES RENOVABLES ALTERNATIVES ENERGIA EÒLICA
  77. 77. Empra el mateix sistema que un molí tradicional. El vent bufa entre les pales de l’aerogenerador i l’energia de rotació passa al generador elèctric. Aquest generador passa l’electricitat a una xarxa de cablejat connectada a una central que distribueix l’electricitat. 5. L’ENERGIA NUCLEAR I LES ENERGIES RENOVABLES ALTERNATIVES ENERGIA EÒLICA Per situar un parc eòlic s’ha de fer un estudi exhaustiu d’impacte ambiental de la zona: no ha de ser una zona de pas de aus, hi ha d’haver una comunitat que se’n beneficiï de l’energia, ha d’haver-hi vents constants, en la direcció correcta i amb la capacitat de gener la màxima energia.
  78. 78. 5. L’ENERGIA NUCLEAR I LES ENERGIES RENOVABLES ALTERNATIVES ENERGIA EÒLICA Potència instal·lada: capacitat màxima de generació elèctrica de totes les unitats d’un sistema.
  79. 79. 5. L’ENERGIA NUCLEAR I LES ENERGIES RENOVABLES ALTERNATIVES ENERGIA EÒLICA AVANTATGES DESAVANTATGES • És una energia inesgotable. • El vent és relativament impredictible. • Ocupa poc espai. • No contamina, és una energia neta. • Té baix cost. • No interromp les activitats tradicionals. • No es pot emmagatzemar. • Té un impacte estètic sobre el paisatge. • Té un impacte sobre les aus (sobretot les nocturnes), ja que no poden veure les pales a 70 km/h.
  80. 80. És una energia renovable que s’obté per combustió o fermentació de la matèria orgànica (des de plantes fins a palla, residus orgànics, residus alimentaris o aigües residuals). Es produeix espontàniament en la natura o pot ser residual (derivats agrícoles, forestal, alimentària o ramadera). A Espanya, un 12% dels sistemes de calefacció instal·lats funcionen amb energia de biomassa tèrmica. La major planta de biomassa d’Europa està a Huelva, donant servei a 56.000 persones. 5. L’ENERGIA NUCLEAR I LES ENERGIES RENOVABLES ALTERNATIVES BIOMASSA O BIOENERGIA
  81. 81. 5. L’ENERGIA NUCLEAR I LES ENERGIES RENOVABLES ALTERNATIVES AVANTATGES DESAVANTATGES • Energia renovable i reutilitza residus de l’explotació forestal i agrària. • Genera cendres en la combustió que s’han de tractar. • Tot i dependre del subministrament, és una energia fiable de funcionar sempre. • No contamina. • Té un preu econòmic i molt més reduït que els combustibles fòssils. • Dona feina en les zones rurals i permet netejar boscos. • Comporta mesures de seguretat en la seva incineració. • Comporta una zona d’emmagatzematge força gran. • Depèn de les poques empreses que estan especialitzades en la biomassa. BIOMASSA O BIOENERGIA
  82. 82. Aprofita la calor interna de la Terra per generar energia elèctrica sostenible i que, ben aprofitada, és inesgotable. A Espanya, les Canàries té més possibilitats d’emprar aquesta energia, tot i que de baixa temperatura s’utilitzen per calefacció o subministrament d’aigua calenta de balnearis (la Rioja, Navarra) o ús domèstic (Ourense, Lleida) i hivernacles (Tarragona, Múrcia, Granada). 5. L’ENERGIA NUCLEAR I LES ENERGIES RENOVABLES ALTERNATIVES ENERGIA GEOTÈRMICA
  83. 83. 5. L’ENERGIA NUCLEAR I LES ENERGIES RENOVABLES ALTERNATIVES ENERGIA GEOTÈRMICA A través de la perforació de la zona adequada (previs estudis geològics) i de la introducció de sondes geotèrmiques que fan un intercanvi de calor: quan arriben a la part més profunda, pugen les temperatures i es recull la calor a la superfície. A la superfície, la planta geotèrmica recull el vapor i el converteix en energia amb una turbina, subministrant directament habitatges. Islàndia, per exemple, és un país que basa el 85% de la seva generació d’energia en les energies renovables, sent el 66% l’energia geotèrmica.
  84. 84. 5. L’ENERGIA NUCLEAR I LES ENERGIES RENOVABLES ALTERNATIVES ENERGIA GEOTÈRMICA AVANTATGES DESAVANTATGES • Estalvi econòmic a llarg termini. • El preu de la instal·lació és molt elevat. • Necessita un manteniment mínim. • És ecològica i verda. • És una energia molt segura. • Redueix la dependència energètica. • No depèn dels preus de l’energia. • És inesgotable. • Té una llarga vida útil. • Pot contaminar els aqüífers. • No és apta per a totes les localitzacions. • No es pot transportar. • Requereix d’un estudi molt profund per a la instal·lació de la planta geotèrmica.
  85. 85. 5. L’ENERGIA NUCLEAR I LES ENERGIES RENOVABLES ALTERNATIVES ENERGIA MAREOMOTRIU I UNDIMOTRIU L’energia mareomotriu s’obté aprofitant les marees: un alternador genera electricitat amb la força de les marees. L’energia undimotriu, en canvi, aprofita la força de les onades submarines. A Espanya la planta d’energia undimotriu més gran és la planta de Mutriku (Guipúscoa), la primera de tota Europa. Dona servei elèctric a 100 habitatges. Tot i el potencial d’Espanya per a aquest tipus d’energia, no s’està desenvolupant pel cost i els riscos associats, com que les instal·lacions han de ser resistents al deteriorament salí o la protecció de l’ecosistema submarí.
  86. 86. 5. L’ENERGIA NUCLEAR I LES ENERGIES RENOVABLES ALTERNATIVES AVANTATGES DESAVANTATGES • És molt cara perquè la tecnologia no està desenvolupada. • És inesgotable i renovable. • No emet gasos hivernacle. • És predicible (funciona amb les marees) i gestionable. • Té una llarga vida útil. • Hi ha pocs exemples i no hi ha estudis d’impacte a llarga duració. • Els ecosistemes patiran alteracions a llarg termini de la badia tancada per la presa. • Les centrals han de ser construïdes a terra ferma i provoca impacte visual sobre el paisatge litoral. • No genera residus. ENERGIA MAREOMOTRIU I UNDIMOTRIU
  87. 87. Tenen molts defensors perquè són netes i permeten explotacions descentralitzades. Tot i promocionar-se petites instal·lacions (plaques solars domèstics), hi ha un rebuig social perquè ningú no vol grans instal·lacions perquè necessiten molt espai i produeixen un fort impacte en el paisatge, poden tenir efectes sobre els sòls, la vegetació o sobre la fauna (com els parcs eòlics amb els ocells). 5. L’ENERGIA NUCLEAR I LES ENERGIES RENOVABLES ALTERNATIVES ENERGIA RENOVABLES
  88. 88. 6. ELS RECURSOS MINERS Els recursos minerals són tots aquells jaciments coneguts i els encara no descoberts o identificats (per estudis terrestres de l’escorça terrestre, però no se’n sap la localització ni la qualitat o quantitat). En canvi, les reserves minerals són els recursos coneguts, dels quals se’n pot extreure mineral útil.
  89. 89. Espanya fa molt de temps era considerat un país miner, però s’hi han tancat moltes mines i reconvertit les que queden obertes, innovant-les. Això ha comportat la reducció laboral i reconversió en zones tradicionalment mineres com Astúries, Huelva o Terol. Dins de la Unió Europea, la política minera és incrementar la competitivitat minera nacional, millorar el medi ambient i fomentar la R+D. La UE ha tancat moltes mines espanyoles perquè ja n’hi ha més rendibles fora del país pels problemes mediambientals, potenciant la mineria no metàl·lica i de roques industrials. 6. ELS RECURSOS MINERS
  90. 90. RECURSOS MINERS 6. ELS RECURSOS MINERS Minerals metàl·lics Minerals no metàl·lics Minerals preciosos Minerals siderúrgics Minerals no ferrosos Sal gemma i sal marina Sals potàssiques Roques industrials (de construcció i ornamentals)
  91. 91. S’empren per a les indústries metal·lúrgica o química i també per a les indústries de transformació. Ha patit un retrocés pel tancament d’explotacions importants com les mines de ferro de Las Encartaciones (Biscaia), les de mercuri a Almadén (Ciudad Real) o les de coure i pirita a Riotinto (Huelva). 6. ELS RECURSOS MINERS MINERALS METÀL·LICS
  92. 92. La seva extracció ha tingut resultats desiguals. Espanya manté una alta producció de sal (sal gemma i sal marina). La principal productora espanyola de sal gemma, la sal de cuina o comuna, és Cantàbria, que la subministra a fàbriques de sosa. La sal marina s’obté a les salines del litoral i les més conegudes són les de Torrevieja (Alacant) i San Fernando (Cadis). La sal potàssica es fa servir per fertilitzants i la indústria química (colorants, sabons i vidre). Hi ha des de Catalunya a Navarra, però se n’han tancat mines perquè no són rendibles. 6. ELS RECURSOS MINERS MINERALS NO METÀL·LICS
  93. 93. El sector de les roques industrials ha patit un dinamisme important. Les més de 600 explotacions espanyoles de pedreres extreuen roca industrial per la indústria química i la construcció (calcària, argila, pissarres, graves, sorra i roques ornamentals com el granit o el marbre). Els millors granits són de Galícia i els millors marbres són d’Almeria i Badajoz. 6. ELS RECURSOS MINERS MINERALS NO METÀL·LICS
  94. 94. Catalunya té un desequilibri entre la distribució de població i la disponibilitat dels recursos hídrics. A més, és pobra en recursos energètics i minerals. 7. L’AIGUA I ELS RECURSOS ENERGÈTICS I MINERALS A CATALUNYA
  95. 95. Els cursos fluvials catalans són gairebé tots curts i de cabal irregular, marcats pel relleu muntanyós. Aquests rius i les seves valls han fet que la població s’hi reuneixi al seu voltant. Els rius catalans tenen una orientació N- S que talla el relleu (O-E) obrint-se pas entre muntanyes i formant congostos (Mont-Rebei, Camarasa, el pas de Barrufemes, etc). Aquests passos han ajudat a fer-hi passar les comunicacions. 7. L’AIGUA I ELS RECURSOS ENERGÈTICS I MINERALS A CATALUNYA LA XARXA HIDROGRÀFICA CATALANA
  96. 96. La conca oriental o interna està formada pels rius que neixen a Catalunya i desemboquen al mar. 16.411 km2 (el 51% del territori) i és competència exclusiva de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Les conques més importants són la del Llobregat i la del Ter que recullen aigües de les serres prepirinenques i pirinenques i dibuixen planes al·luvials. Els altres rius tenen dimensions més modestes. A més, hi ha moltes rieres que sorgeixen a les serralades litorals i tenen un cabal impetuós pel desnivell. 7. L’AIGUA I ELS RECURSOS ENERGÈTICS I MINERALS A CATALUNYA LA XARXA HIDROGRÀFICA CATALANA
  97. 97. La conca occidental o intercomunitària inclou la part catalana de l’Ebre i el Riu de la Sènia (mediterranis) i el Garona (atlàntic). Abasta el 49% del territori i està gestionada per la Generalitat (ACA) i la CH de l’Ebre i la del Xúquer. La conca de l’Ebre està integrada per la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Segre. Són rius llargs que neixen al Pirineu axial. Al curs baix de l’Ebre s’hi afegeixen rius curts poc cabalosos: el Matarranya, el Siurana, la Canaleta, etc. 7. L’AIGUA I ELS RECURSOS ENERGÈTICS I MINERALS A CATALUNYA LA XARXA HIDROGRÀFICA CATALANA
  98. 98. El 92% de la població catalana viu al territori adscrit a les conques internes i consumeix el 34% dels recursos hídrics, ja que la resta estan destinats a ús agrícola, que es concentra a les zones de regadiu del Segre i el baix Ebre, i són el 55%. Els problemes d’abastiment de les conques internes és encara superior a èpoques de sequera i s’ha intentat solucionar amb transvasaments, plantes dessalinitzadores, recuperació d’aqüífers, millores de canalització i reg, etc. 7. L’AIGUA I ELS RECURSOS ENERGÈTICS I MINERALS A CATALUNYA LA XARXA HIDROGRÀFICA CATALANA
  99. 99. El Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (el tercer cicle cobreix el període 2022-2027) mostra que la xarxa de subministrament d’aigua a la regió metropolitana de Barcelona és insuficient. S’ha intentat arreglar fent restriccions durant cinc vegades des del 1990. 7. L’AIGUA I ELS RECURSOS ENERGÈTICS I MINERALS A CATALUNYA LA XARXA HIDROGRÀFICA CATALANA
  100. 100. El consum mitjà d’aigua a Catalunya està per sota de la mitjana estatal, però el cost està per sobre. L’ACA assenyala que les inversions i la conscienciació no és suficient i que a partir de 2027 les conseqüències derivades del canvi climàtic podrien incrementar encara més la demanda d’aigua. 7. L’AIGUA I ELS RECURSOS ENERGÈTICS I MINERALS A CATALUNYA LA XARXA HIDROGRÀFICA CATALANA
  101. 101. 7. L’AIGUA I ELS RECURSOS ENERGÈTICS I MINERALS A CATALUNYA LA XARXA HIDROGRÀFICA CATALANA
  102. 102. Catalunya és molt pobra en recursos energètics i miners i sempre ha depès molt de la resta de l’Estat i l’estranger. La mineria de carbó es redueix a l’explotació de mines de lignit per a centrals tèrmiques a peu de mina com la de Fígols, el Berguedà (tancada el 1991). Les centrals nuclears d’Ascó I i II i Vandellós II produeixen però estan envoltades de polèmica. 7. L’AIGUA I ELS RECURSOS ENERGÈTICS I MINERALS A CATALUNYA RECURSOS ENERGÈTICS CATALANS L’energia hidroelèctrica aprofita els salts de la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Ter i la potència de l’Ebre al passar per Beseit. Hi ha 97 centrals, la meitat a Lleida. Moltes no estan connectades a la xarxa elèctrica, sinó que es dediquen per l’autoconsum i l’abastiment d’indústries. Les energies renovables van guanyant pes però només té importància la biomassa i l’eòlica, juntament amb la hidroelèctrica. L’electricitat és el 20% del consum d’energia total, la resta es destina a transport i calefacció i condicionament d’habitatges i espais comercials.
  103. 103. 7. L’AIGUA I ELS RECURSOS ENERGÈTICS I MINERALS A CATALUNYA RECURSOS ENERGÈTICS CATALANS Al 2020 l'energia nuclear ha estat la principal font energètica per a la producció d'energia elèctrica a Catalunya, representant un 54,9% de la producció total. En conjunt, la producció d'energia elèctrica amb fonts energètiques no renovables a Catalunya ha estat del 80,2%. D'altra banda, les energies hidroelèctrica i eòlica han estat les principals fonts renovables per a la producció d’electricitat, representant un 12,0% i 5,8%, respectivament. En conjunt, la producció d'energia elèctrica amb fonts energètiques renovables a Catalunya ha estat del 19,8%.
  104. 104. 7. L’AIGUA I ELS RECURSOS ENERGÈTICS I MINERALS A CATALUNYA RECURSOS ENERGÈTICS CATALANS
  105. 105. S’hi han tancat mines de minerals no metàl·lics com la sal gemma o la potassa, però encara resten els problemes de salinització dels aqüífers i els seus residus. L’explotació de roques industrials (àrids naturals, calcària i argiles) depèn molt de la prosperitat del sector de la construcció. 7. L’AIGUA I ELS RECURSOS ENERGÈTICS I MINERALS A CATALUNYA RECURSOS MINERALS CATALANS Potassa: minerals que porten clorur de potassi que s’empra com a fertilitzant. A Catalunya s’exploten les mines de Cardona, Súria, Balsareny i Sallent. És de les comunitats autònomes espanyoles que més contribuïa a principis de la dècada de 2010 a la producció minera espanyola.

×